Ja feia anys que veníem -la meva dona i jo- pensant, en realitzar un viatge a la vella ciutat de Constantinoble, que fou l'antiga capital de l'Imperi Romà d'Orient i, porteriorment, la Istanbul de l'Imperi Otomà, aquell del fascinant Solimà el Magnífic, del que podeu llegit més informació en aquest missatge:
http://terradesomnis.blogspot.com/2011/12/el-mimar-sinan.html
No voldria des d'aquestes pàgines intentar fer-vos una crònica avorrida -la típica que fem tots quan arribem de vacances i mostrem als nostres amics i familiars els centenars de "afotos" o vídeos que hem fet-, sinó senzillament, fer-vos una petita crònica de la nostre experiència per ajudar aquells que tingueu intenció de visitar aquesta extraordinària ciutat.
En primer lloc, dir que en uns pocs dies, 5 o 6, es pot donar un primer cop d'ull, sinó suficient, com a mínim ens ajudaran a tenir una impressió general, d'una ciutat acollidora, enorme, variada, una mica diferent a les de l'Europa occidental, però no tant com perquè ens sigui massa estranya, exòtica, com succeeix per exemple a El Caire. No Istanbul, és clarament una ciutat quasi occidental, molt de l'estil d'Atenes -per citar-ne alguna-, tot i que la cultura islàmica ne's molt present particularment a les hores de la crida a la pregària.
He escollit aquesta versió, perquè la que s'escoltava als carrers amb més de 3.000 mesquites repartides per a tots els racons esdevenia una veritable algaravia.
En aquesta ocasió, varem deixar l' autocaravana a casa -amb gran dolor per la meva part- a l'espera, si tot anava bé de poder anar a l'estiu amb ella a conèixer la resta del país, la costa d'Asia Menor, la Capadoccia i Konia que és en principi el que tenim intenció de recórrer. En conseqüència varem anar amb avió de la Turkish Airlines, estret i incòmode com gairebé tots els avions, i ens vàrem instal·lar a l'Hotel Barceló Sarai, davant mateix del Gran Basar -cèntric-, senzill, habitació petita, però net i no massa car, que era exactament el que volíem.
El primer dia, tot i haver dormit molt poc, l'avió sortia a les 6 del matí de El Prat, desprès d'instal·lar-nos, vàrem sortir a fer un vol pel Gran Basar:
El Gran Basar no defrauda, més de 4.000 botigues, on pots trobar gairebé de tot. Grans, petitíssimes, pells, joies, robes, ceràmiques, pipes d'escuma de mar, rèpliques de marques de quasi tot, sabates, bolsos, camises, catifes -precioses i caríssimes-, bijuteria oriental, perfums... Aixó si, no pot comparar-se a d'altres Basars com el de Túnes, El Caire o Assuan, o els d'Iberoamèrica, molt més exòtics i "arriscats", aquí la sensació de seguretat, la tranquil·litat, la moderada insistència dels venedors, el regateig civilitzat, són la norma. S'ha de tenir present que el propietari de cadascuna d'aquestes "botigues", a desembutxacat aproximadament 1.000.000 de dòlars per a tenir allà la seva parada que reb uns 400.000 -potencials- clients diaris.
Tot i que alguns països recomanen als seus ciutadans que no hi vagin, pel suposat risc de que alguna part s'enfonsi, per trobar-se en molt mal estat, la veritat es que té llocs sorprenents i d'una gran bellesa:
Després d'una primera visita, ens vàrem anar a descansar. El programa pel dia següent era força complert.
Així que dissabte, molt a primera hora, com els japonesos, ens llevarem i després d'esmorçar, vàrem agafar el tramvia -els serveis públics són molt bons, barats i puntuals, un però... les hores punta- i ens dirigirem a la Yeni Camii -la mesquita nova-:
Després vàrem anar a la molt propera de Rustem Pashá -potser la que més em va agradar per les seves decoracions de ceràmica de Nicea-,
A continuació el Basar Egipci o de les Espècies, un paradís pels ulls, l'olfacte i el paladar:
Com que encara era aviat, vàrem decidir travessar el pont de Gàlata, a tot hora ple de pescadors de canya, pescant uns peixets minúsculs,
per anar a passejar per l'avinguda més europea de la ciutat, la Isticlar Cadessi -carrer Independència- i la Plaça Taksim, plenes de botigues, ambaixades, centres comercials, restaurants de tota mena, una veritable artèria, on es fàcil trobar gent de totes les races, cultures, procedències, allà te'n adones que estàs en una veritable cruïlla de cultures i civilitzacions.
Allà vàrem veure una petita manifestació de kurds, i una mobilització de policies digna de les llunyanes guerres mèdiques
Després de dinar un Kebab, ens acostàrem al Monestir dels dervitxos per a treure les entrades per la cerimònia del dia següent:
i per a passejar per aquest preciós barri:
i pujar a la famosa Torre Gàlata que a tingut tants i tants avatars, al llarg dels seus 8 segles d'existència:
des de l'interior
i del Corn d'Or
Ens retirem a l'hotel per a preparar les forces pel dia següent, al matí volem passar a Àsia...
Primera parada, al mercadillo d'Ortakoy
Un cop a la part asiàtica de la ciutat -14 millions d'habitants i prop de 120 kms. de diàmetre- vàrem dirigir-nos amb taxi a la Sikirim Camii, la primera mesquita dissenyada per una dona a tot l'Islam
la qual vàrem trobar preciosa.
Sense poder apreciar grans diferències entre la part asiàtica i europea de la ciutat, vàrem tornar al Barri de Pera, per assistir a la cerimònia dels dervitxos
Encara, ja de nit, vàrem baixar caminant cap a la part baixa de Sultanahmet, prop del Bòsfor:
Dilluns, teniem una excursió amb guia que ens havia de portar a descobrir, la Mesquita Blava o Sultan Ahmet Camii, una de les més maques de la ciutat:
L'Hipòdrom del que només queden tres restes, una columna bizantina:
la columna serpentina, manada construir en època d'Alexandre, per a commemorar la vistòria damunt dels perses:
que tindria en el seu temps aquest aspecte
però que va ser mutilada, perquè les serps van ser considerades un símbol diabòlic, i un obelisc egipci portat per Justinià a la ciutat.
us fixeu en el curiós reflex violaci que hi ha a l'extrem dret del pedestal (?)... un orb ?.
i la font dels alemanys, per cert com a una bona part de les ciutats, musulmanes hi ha fonts per a tot arreu.
Seguidament vàrem anar a visitar el Palau Topkapi; una estructura formada per una gran quantitat de pavellons diversos, com si fos un campament de nòmades, però evidentment amb un luxe i una grandiositat, comparables a les de qualsevol palau de les monarquies absolutes europees:
La sublime puerta:
el harem:
d'altres parts del palau:
però el més fascinant són: La cambra del Tresor:
De totes aquestes joies esplèndides, mostres de l'abús de poder i les fastuoses riqueses dels soldans, del que va ser l'Imperi mes poderós del seu temps, destaquen el Gran brillant Kasikçi, un dels 5 més grans del món, la famosa Daga del Sha, amb tres maragdes, brillants i perles impressionants, a més desenes de maragdes de la mida d'ous de gallina, rubis, topazis, perles, quantitats ingents d'or, ornaments preciosos, canelobres, armadures, armes... en fi, perquè seguir...
o la sala de las relíquies, amb un mantell de Mahoma, suposats pels de la barba del profeta, etc.
Després de la visita del Palau, aquella tarda anàrem a veure la Suleimaniye Camii, del gran arquitecte Sinan:
Després vam tornar a passejar pel centre històric. Hem de dir, que malgrat el barri quedava una mica allunyat dels llocs turístics i que alguns carrers eren foscs i no t'inspiraven gaire confiança, no vàrem tenir ni el més petit incident, cosa que no sé si seria igual a d'altres grans ciutats com Barcelona, per exemple. Crec que anant en compte, Istanbul és una ciutat segura pels turistes.
El dia següent teniem una altre de les visites més esperades: Santa Sofia.
Vull fer constar que malgrat haver-la estudiat detingudament, d'ensenyar-la força anys als meus alumnes de Batxillerat, quan t'hi trobes et sorprèn per la seva mida, mol més gran del que m'havia semblat.
La gran nau central...
i la cúpula una de les més grans del món...
i el trifori, també immens
restes de l'antiga façana de la primera Santa Sofia, molt més luxosa
Tot seguit pujarem a La colina dels enamorats a la part asiàtica que ens permeté de veure la ciutat des d'una perspectiva espectacular, fixeu-vos en la gran quantitat de gratacels que és veuen tant a la part europea, primera fotografia, com a la part asiàtica, segona fotografia.
Yot seguit després de dinar, varem fer un passeig en vaixell pel Bòsfor, on varem poder veure alguna de les cases més cares del món. Segons el guia, aquesta va costar 130.000.000 de dolars
veiem alguna de les que més em van agradar:
i palaus majestuosos
entre aquests l'immens de Dolbebache la darrera residència dels soldans turcs fins el S.XIX, a imitació dels palaus de Versailles i del Palau Real de Madrid.
Aquella nit, encara vàrem tenir l'humor per anar a fer el "guiri total" a un espectacle folklòric, ja sabeu: "Belly dance", la dansa del vel, etc., perquè estava inclós en el paquet que si no...
Al dia següent, ben d'horeta, varem pujar al Café de Pier Loti, un escriptor francés que va quedar enamorat d'una senyora casada turca i d'Istanbul, lloc típic amb bones vistes sobre el corn d'or, al que s'ha de pujar en telefèric:
on evidentment vam prendre un deliciós te turc.
També aquest dia, vàrem anar a un dels llocs més sagrats de la ciutat, la tomba del Soldà Eyup de nom Abu Ayyub al-Ansari, un dels porta-estandarts de Mahoma que morí l'any 670 en el primer intent fracassat de conquerir Constantinoble.
sabíem que aquest era un dels santuaris dels sectors més integristes de l'islam turc, però amb un comportament correcte i sense fer ostentació de res, varem poder visitar-ho sense cap problema,
Aquest arbre sagrat, és suposa que és contemporani dels fets i la gent li ret homenatge,
El darrer dia ens vàrem dedicar a veure restes bizantines com la Keriye Camii, o l'església de Chora, on hi ha una bona col·lecció de mosaics bizantins:
Per cert que en el trasllat des d'Eyup fins a Keriyé Camii, vàrem tenir l'únic incident notable del viatge, dons el taxista ens va aplicar una tarifa molt estranya -el que costaria 20 TL, ens va sortir per 42- i quan vaig pagar-li - no vaig protestar per prudència- amb un bitllet de 50 TL, em volia fer creure que li havia donat un de cinc, uns quants crits, una situació violenta i desagradable, però quan va veure que em mostrava segur i tranquil, ho va deixar córrer.
Monuments bizantins
la famosa cisterna de la basílica, amb la columna amb el símbol de la ciutat que ha esdevingut un talismà contra la mala sort
les famoses carpes que viuen a la cisterna
els caps de Medusa,
l'aqueducte de Valente
Encara ens va donar temps per anar al Museu Arqueològic per a veure l'anomenat sarcòfag d'Alexandre
i detall
3 comentaris:
Un anónim comunicant a deixat aquest comentari:
Wow,Fantastic article,it's so helpful to me,and your blog is very good,I've learned a lot from your blog here,Keep on going,my friend
very good!
Publica un comentari a l'entrada