En els nostres viatges amb l’autocaravana, hem trobat limitat l’accés a determinats llocs, per la dificultat de moure’ns amb un vehicle tan gros i difícil de maniobrar, ciutats, pobles, camins rurals, pistes sense asfaltar, etc., ja fa temps que havíem decidit la conveniència de fer-nos amb un “bufalet” –en honor a les que vàrem veure a Viet Nam i Cambodja-, scooter o moto de petita cilindrada per a poder posar-la al darrera en un porta motos i que ens dugués a aquells llocs on fins ara no havíem pogut arribar.
Encara que us pugui semblar imposible o caótic, la immensa majoria de la gent conviu a diari amb un tràfec amb el que jo que em considero moter des de fa molts anys (44) no m'atreviria ni a imaginar-me circulant per aquells carrers:
els reconec unes capacitats que jo no tinc, amb els seus scooters petits, successors dels bùfals de la cultura tradicional, poden fer de tot:
He vist transportar vigues de fusta immenses, bastides de bambú de molts metres de llarg, per a la construcció, desenes d'ampolles de 5 i 8 litres d'aigua, o de trampes per a peixos amb scooters o bicletes que aquí estarien ja fa temps en un desballestament.
Al llarg de la meva vida ja havia tingut un vespino l'any 1969 i una vespa 250, el 1973, però el que he tingut més han estat motos, motos, fins la darrera una fantàstica BMW 1150 GS que vaig vendre per a poder comprar l'autocaravana.
Pero un moter, no pot estar massa anys sense moto, i mes o menys tard, ha de tornar al món de les dues rodes.
Des que vaig tornar de Viet Nam, he anat cercant, informant-me a fons. De
seguida vaig haver de descartar les de 125, carnet A1 o amb el de cotxe, doncs amb el meu pes, més el de la meva companya, amb un vehicle de entre 9 i 14
cavalls, ens donava una velocitat màxima de 80-90 Kms/h –en el millor dels casos,
com va ser el cas d’una Piaggio Carbaby que vàrem estar mirant-, amb el que
això significava en el cas d’haver de fer uns pocs Kms per vies ràpides,
autopistes, circumval·lacions, etc., no volia que els camions ens fessin fora
de la carretera, o haver d’estar parant cada mitja hora perquè el motor no
patís l’esforç un sobre escalfament, com la Simphony 125 rs, que també vàrem
estar considerant. Havia de ser refrigerada per aigua... la majoria de les
petites ho son per aire, no estan pensades per sortir de la ciutat. A més els
scooters de segona ma estan buscadíssims i els preus pels núvols. Bona prova és
un Scoopy de 125 que vàrem considerar, era gairebé nova –era la de prova d’una
agencia oficial Honda- i el preu no era
barat, sobre els 2.700 €!, la vàrem veure un divendres, el dijous següent, quan
ja m’havia convençut d’anar per ella, l’havien venuda.
Quan ja desesperava, i em feia la idea o bé
d’abandonar, o d’anar molt més enllà en les despeses sobre els 3.500 o mes,
l’ideal del que necessitàvem una Beverly 300 o més, o la Scoopy 300, se’n van
cap els 5000 i pico, cosa que no em
convencia i hagués estat molt per damunt del que volia, repassant pàgines de
motos de segona mà que ja havia mirat mil i una vegades, un divendres vaig
veure aquesta:
Una SYM Citicom 300i, amb 7.600 Kms., de
l’any 2008...
Dissabte vaig trucar per telèfon, però no
hi eren i dilluns me’n vaig arribar, després de veure l’estat de la moto, vaig
fer la paga i senyal. No us ho creureu, però en l’hora aproximada que vaig
estar a la botiga, el senyor que m’atenia va rebre una trucada, sobre l’anunci
i una parella va entrar a preguntar per ella. També aquest dilluns quan la vaig
anar a recollir, van entrar dos persones més preguntant, no sé quantes més van
preguntar al llarg de la setmana des que vaig fer la paga i senyal fins que la
vaig recollir, ja us he dit que els scooters de segona ma en bones condicions,
van molt buscats, no n’hi ha, els que hi ha, són els que ja estan molt
atrotinats, o has de començar a fer reparacions.
Aquesta era d’un senyor que gairebé no l’ha
fet servir, uns 1200 Kms a l’any, molt cuidada, totes les revisions fetes a on
la vaig comprar, tinc el llibre de revisions, garantia per un any, itv fins el
novembre del 2015, ara s’ha comprat una BMW.... impecable...
Sym –una marca de Taiwan, la sisena marca
de motos més venuda arreu del món, motors indestructibles, acabats plàstics
mitjans- coneix exactament les
tendències del públic en matèria de scooters i ha materialitzat aquests gustos
en el nou Citycom 300i ; amb llantes de 16 polzades i equipat amb un motor de
més de 250 cc, just el que els usuaris estan demanant .
La primera vegada que es va poder veure el
Citycom 300i va ser l'any 2007 al EICMA de Milà . Amb la seva presentació
oficial , la marca taiwanesa posava en competició un model dissenyat a Itàlia pel enginyer i dissenyador italià Pierangelo Andreani i equipat amb tots els
elements necessaris per esdevenir un supervendes europeu . L'estudi de les
necessitats i demandes dels usuaris per part de Sym ha estat clau en
l'elaboració del que va ser en aquells moments el nou vaixell insígnia al seu
catàleg. El Citycom 300i aporta el necessari per desenvolupar-se amb soltesa
dins l'urbs i , al mateix temps , sortir de la mateixa amb capacitat de fer-nos
gaudir d'una conducció segura i còmoda , sobretot molt còmoda. El Citycom és un
vehicle pensat per a qui busca una unitat de disseny actual i molt funcional .
Malgrat tractar-se d' un escúter de rodes altes , presenta un cofre sota el seu
seient en el qual dóna cabuda a un petit casc integral i algun objecte més de mida reduïda, per aixó li he afegit un bagul Shad de 46. També incorpora una guantera situada
al contra escut, que podrem tancar amb clau ( amb presa de 12 V en el seu
interior pel GPS, telèfon, etc.) .
Així mateix , completa la capacitat de
càrrega un ganxo porta bosses , per a portar objectes penjats o recolzats
en l'ample pas del xassís de la plataforma . Per cert , aquest pas del
bastidor per entre les nostres cames resta força espai de suport als peus, i
aquest seria un dels pocs inconvenients que se li poden atribuir al disseny del
Citycom . Per la resta , tant conductor com passatger gaudiran d'una correcta
ergonomia a bord , amb una bona protecció aerodinàmica a la part alta del tronc
. La visibilitat a través de la pantalla parabrises és nítida , però no del tot
, ja que el plàstic transparent fa aigües en alguns llocs i deforma una mica la
imatge que es pot veure a través d'ell (això depèn de l’alçada del conductor, jo de moment amb 1,84 d'alçada no he tingut aquest problema).
Altres detalls com el cavallet lateral , a
més del central, un tancament magnètic
de seguretat a la pinya de contacte o el complet quadre de comandaments - amb
pantalla LCD multi funció- parlen dels
bons acabats que presenta aquest model .
De dia
De nit
Sym se suma al corrent dels 300 cc iniciada
pel Honda Scoopy , el que propicia així la formació d'un nou segment en aquesta
franja del mercat . No obstant això , el cubicatge real del Citycom és de 262,8
cc, el que significa que els seus rivals més directes els trobarà entre els 250
de característiques similars (a l'estil Xcity de Yamaha o Geopolis de Peugeot )
. De fet , les prestacions d'aquest propulsor són més equiparables a les
d'aquests últims que no a les d'un Honda SH 300i . Sense ser pobre en les seves
acceleracions , es noten els 182 kg de pes que ha d'empènyer la planta motriu .
Parlem d'un motor de 4T , amb 4V SOHC , refrigeració líquida i alimentació per
injecció electrònica , el qual és capaç de desenvolupar una potència màxima de
20,4 CV a 5.975 rpm .
Per a conduir-lo cal tenir el carnet A.
Aconsegueix portar fins a una velocitat
màxima de 132 km / h (en baixada i vent a favor), i una velocitat de creuer d'uns 110-120 kms/h més que acceptables, amb un consum mitjà de només
3,5 litres als 100 km gràcies a la injecció electrònica, però , com diem ,
totes aquestes xifres estan més d'acord amb les d'un escúter de 250cc que amb
les d'un 300 .
Si hi ha alguna cosa que caracteritzi el
comportament dinàmic del Citycom 300i , és l'estabilitat. Les 16 polzades de
les seves llantes es compenetren a la perfecció amb les cotes del bastidor per
garantir la seguretat en la conducció quotidiana . En el moment de forçar la
màquina, es percep que ni la qualitat dels seus pneumàtics és la desitjada (
munta d'origen uns Maxxis, la meva al darrera munta un Pirelli Diablo, de lo milloret,
quan s’hagi de canviar el del davant muntaré un igual +o-50€ ) ni els
quarts davanters fan gala d'una solidaritat d'acord amb la rigidesa que
demostra el xassís . Així i tot, ja diem que es tracta de peculiaritats que
només salten a la vista quan forcem la màquina per anar a buscar les fallades .
En l’apartat de il·luminació cal destacar
els dos fars al·lògens de gran capacitat, així com l’ il·luminació del darrera
que el fan molt visible.
Pel que fa als frens i les suspensions, en
ambdós casos els elements acoblats es porten a la perfecció . El disc del
darrera de 260 mm i pinça de doble pistó, compleix perfectament la seva missió i el disc davanter ( també de 260 mm i pinça de doble pistó )
mereix un bon qualificatiu pel que fa a
potència , doncs amb ell aturarem l’ scooter amb fermesa i seguretat. Recordeu
que amb les motos, cal frenar amb tots dos frens, però més amb el del darrera,
doncs encara que es clavi la roda, només es notaria un petit derrapatge, si claves la
del davant el més fàcil és que vagis a terra. Jo el de davant, només el faig
servir a fons per aturar la moto, en un semàfor, un stop, per aparcar, etc., avui en dia amb l'ABS i la frenada combinada que munten les motos i scooters més moderns, la seguretat ha augmentat notablement.
Abans hem comentat que els quarts davanters
no es mostren tan solidaris com la resta de la part cicle quan portem l’
scooter fins al punt crític en què demostra les seves febleses –cosa que cap de
nosaltres pensa fer, no?- . Així i tot, per a l'ús al qual està destinat un
escúter de les característiques del Citycom , es podria afirmar amb convicció
que amb la part cicle que presenta hi ha més que suficient per gaudir tant en
carretera com en ciutat.
Quan es tracta d'un escúter com el Citycom
, amb totes les virtuts descrites fins al moment i els pocs defectes que li hem
pogut treure. Sota el nostre punt de vista, el Citycom 300i és un dels scooters
que han arribat a les nostres mans amb una relació qualitat - preu de les més
favorables que he pogut provar .
--- CARACTERÍSTICAS MECÁNICAS --- | |||
Tipo de motor | Monocilíndrico, 4 Tiempos, SOHC, 4 válvulas | ||
Refrigeración | Líquida | ||
Diámetro x carrera | 73 x 62,8 mm | ||
Cilindrada | 264 cc | ||
Potencia máxima | 20,6 CV / 7.000 r.p.m. | ||
Par máximo Velocitat màxima segons fàbrica | 23,5 Nm / 5.500 r.p.m. 128,75 kms/h | ||
Alimentación | Inyección electrónica | ||
Encendido Consum declarat fàbrica | Electrónico CDI 3,66 l/100kms. | ||
Caja de cambios | Variador automático | ||
Sistema de arranque | Eléctrico | ||
Embrague | Centrífugo automático | ||
--- ESTRUCTURA DE LA MOTO --- | |||
Tipo de chasis | Simple cuna de acero | ||
Basculante | Motor basculante | ||
Avance | 156,5 mm | ||
Lanzamiento | 27,5º | ||
Suspensión delantera | Horquilla telescópica hidráulica | ||
Recorrido | 100 mm | ||
Suspensión trasera | Doble amortiguador regulable | ||
Recorrido | 91 mm | ||
Freno delantero | Disco de 260 mm | ||
Freno trasero | Disco de 260 mm | ||
Neumático delantero | 110 / 70 - 16" | ||
Neumático trasero | 140 / 70 - 16" | ||
--- DATOS GENERALES --- | |||
Longitud total | 2.210 mm | ||
Ancho total | 785 mm | ||
Altura total | 1.445 mm | ||
Distancia entre ejes | 1.500 mm | ||
Altura del asiento | 815 mm | ||
Peso en vacío | 180,1 Kg. | ||
Capacidad del depósito | 10 Litros | ||
Emisiones | EURO 3 |
De fet, tot i que encara he fet pocs kilometres amb ella, no puc dons treslladar als lectors una experiència prou documentada, però em sembla que com diu la propaganda, aquest scooter es una compra lògica.
Algunes fotografies més:
Espero disfrutar amb ella tant com he disfrutat amb totes i cadascuna de les motos i scooters que he tingut anteriorment, i també haver pogut ajudar a aquells que com jo cerquent un vehicle barat -dins del que son els preus excesius- , còmode i molt fàcil de conduir, en la seva decisió.