tag:blogger.com,1999:blog-30253401382436391962024-03-13T12:22:46.541+00:00RUTES DE TERRAXAMAN“Cadascun escriu dels llocs, el que va sentir en ells. De les coses i les gents que va veure, dels amics que va fer, dels menjars i del que va aprendre; però aquestes línies són tot just un traç lleuger perquè cada sortida és tan rica en experiències que qualsevol espai seria insuficient per explicar-ho.
Puc dir que en tots els llocs en que he estat, m’he fet una mica millor”terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-30214140859244710972014-05-15T09:28:00.000+01:002014-05-16T08:55:53.868+01:00RUTES AMB EL COR VIII: UN PASSEIG PEL BAIX MONTSENY<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Ga9rBugQnU4wY2jTCzYiJs8Nzf5fCiJgiEwUtr2M4Jnm2JFYDILdf3pvMNx5aOg_V5t9BQWSB0O6M4-ORJq2LN2ImLQkbtQntvjcN8pIh2_tU3zpJfbk73lleFlhmaGlKiLhgzF6ZJFQ/s1600/P1090424.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1Ga9rBugQnU4wY2jTCzYiJs8Nzf5fCiJgiEwUtr2M4Jnm2JFYDILdf3pvMNx5aOg_V5t9BQWSB0O6M4-ORJq2LN2ImLQkbtQntvjcN8pIh2_tU3zpJfbk73lleFlhmaGlKiLhgzF6ZJFQ/s1600/P1090424.JPG" height="360" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">De nou reprenc les
passejades a dues rodes, desprès de tots aquests anys, sense fer-ho. </span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Quan vaig vendre la
BMW R-1150-GS, pensava que això de les motos s’havia acabat per a mi, tot i que mantenia l'esperança de que d'alguna manera és donès un canvi en el destí. </span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijEUL3VjseMLcVFZPqgkwFQWG4Y6SxzFyQvf15rZXYakjouFp0P7CnrxGvidNQNQXlG5bcOqRJgEBPHhBAhtI0JDqbwr_x5g0c-z4eUJLirC6fS4dzv-7lHg4wj1i0HoBqVVYvSGYPAfGF/s1600/DSC00044.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijEUL3VjseMLcVFZPqgkwFQWG4Y6SxzFyQvf15rZXYakjouFp0P7CnrxGvidNQNQXlG5bcOqRJgEBPHhBAhtI0JDqbwr_x5g0c-z4eUJLirC6fS4dzv-7lHg4wj1i0HoBqVVYvSGYPAfGF/s1600/DSC00044.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La lesió
a l’esquena em va fer agafar por a que em caigués la moto i no poder-la
aixecar, a més s’havia de pagar la Laika l'autocaravana, tot plegat em va fer prendre la
dolorosa decisió de vendre-la.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Avui un altre
vehicle de dues rodes viu en el meu garatge. Ja us la he presentat aquí:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="color: orange;"><span lang="CA" style="background-color: black; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2014/04/la-sym-citycom-300i-el-meu-nou-bufalet.html" style="background-color: white;">http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2014/04/la-sym-citycom-300i-el-meu-nou-bufalet.html</a></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es clar que aquesta
és molt, molt diferent, aquella era una mega moto, sinó la millor –jo
segueixo pensant que si-, una de les millors, però a aquesta no la menyspreeu. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://r16.imgfast.net/users/1616/20/95/40/album/p1090423.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://r16.imgfast.net/users/1616/20/95/40/album/p1090423.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">No es un
scooter estrictament urbà, la cilindrada de 268 cc, en un scooter dona per a
molt, per exemple per a mantenir una velocitat de creuer dins dels límits establerts sobradament, o de 110-120 Kms/h per
autopista, i fins i tot una mica més, per si cal fer un avançament, ah! I a les
pujades aguanta bé... Està dissenyada per compartir la ciutat i la carretera,
sense arribar a ser una touring. Bons frens de disc a ambdues rodes. </span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_zj0uSsr7AC1mloBDRC_1ZCMkKE3el-MD718GN0gAbsupUio6UGVntRBvZDHv3GFw-TVqNbcJvISbCT7gPiPLnPjmaUv_5Z6PXW8g_yqyER1S0Km-fZAkL9XYOwN0-0aBrnHnRPuNRntZ/s1600/P1090409.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_zj0uSsr7AC1mloBDRC_1ZCMkKE3el-MD718GN0gAbsupUio6UGVntRBvZDHv3GFw-TVqNbcJvISbCT7gPiPLnPjmaUv_5Z6PXW8g_yqyER1S0Km-fZAkL9XYOwN0-0aBrnHnRPuNRntZ/s1600/P1090409.JPG" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Rodes
altes per si s’ha de fer un camí forestal sense gaires dificultats, excel·lent
protecció de les inclemències del temps, còmode, es pot anar bé amb
acompanyant, en fi, de moment estic
força content.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Avui us convido a
compartir aquesta ruta:<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyzBbX0Ypqn3mzem4J3wqzSe2ZXz4Nbvp-MI5WvRr8udjJ9qXVd5ZHWUxP9Zxffs71FjuUQwZxY5wDy82hLVRo9HwEfkXP6ytJr9dqiFBpBGeco4lPrOhLiAGyNK3JURO-0zJwt8Vif1-W/s1600/Imagen4+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyzBbX0Ypqn3mzem4J3wqzSe2ZXz4Nbvp-MI5WvRr8udjJ9qXVd5ZHWUxP9Zxffs71FjuUQwZxY5wDy82hLVRo9HwEfkXP6ytJr9dqiFBpBGeco4lPrOhLiAGyNK3JURO-0zJwt8Vif1-W/s1600/Imagen4+(2).jpg" height="418" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-fareast-language: ES; mso-no-proof: yes;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="_x0030__x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75"
alt="Imagen4 (2).jpg" style='width:359.25pt;height:235.5pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="Imagen4 (2)"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sortirem de
Viladrau, fins a Coll de Ravell, baixarem fins Arbúcies per la carretera GI-543,
continuarem per la GI-552, fins al desviament cap a Sant Feliu de Boixalleu GI-5522. Primera aturada.
Després continuarem pel desviament a l'esquerra (cap a Brions) que hi ha prop de la Plaça Catalunya i l’església
de Sant Feliu, fins a Hostalric. Segona
aturada. Seguim per la C-35 fins al Gorg del Perxistor (a Gaserans), on ens aturarem de
nou. Continuarem per aquesta mateixa carretera, fins a l’anomenat Pont Trencat de Sant Celoni, quarta aturada.
Pujarem fins a Santa Fe del Montseny, cinquena aturada. I finalment, travessant
una de les carreteres "mes boniques del món". Tornarem a Viladrau. Total uns 100
Kms i una hora i mitja de circulació que poden allargar-se, com va ser el meu cas, a tot un matí. Ja sabeu com
m’agrada disfrutar i repensar el que veig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">No cal que us digui
que podeu començar-la allà on
vulgueu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sense més preàmbuls
comencem.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWo_8ZKZqKWFDkiVu7ltfr-gBMImZTICz_4Ri33edD5TgVW0njH424DBC4CVZfZXBIBfmPrL9u7kYclgxMmj_szSpCI05AhS6dXE5xNSBMvJ7nIN_HfiBO1FM7SdUK1ANaDuoKlmcM7Bv-/s1600/P1090476.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWo_8ZKZqKWFDkiVu7ltfr-gBMImZTICz_4Ri33edD5TgVW0njH424DBC4CVZfZXBIBfmPrL9u7kYclgxMmj_szSpCI05AhS6dXE5xNSBMvJ7nIN_HfiBO1FM7SdUK1ANaDuoKlmcM7Bv-/s1600/P1090476.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZMVWI6mUJqBcIZNA6qgcy844sXeUW7NjeB-ocAv5jvJtvDHGVjlCZ2o7AhhyExciSwphKioIkV2RwBZRLZX0Ku3iSB26gyroMU5tggOsIBIDlUDozBNvOG6_G-KUMITPJQEG7aYgvM9Tj/s1600/P1090407.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Surto de casa ben
d’hora, dons vull tornar aviat per a fer el dinar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Es dijous, a
començaments de maig. Fa fred, vuit o nou graus, que amb el vent la sensació
tèrmica és encara més freda. Ja es de dia, però encara no ha sortit el sol.
Espero que em coincidirà a Sant Feliu de Buixalleu. La carretera de Viladrau a
Coll de Revell, es preciosa, s’ha de vigilar perquè es estreta i hi circulen
els camions de les aigües, tinc mals records dons en aquesta carretera un
Citroën Xsara, va enviar la meva Transalp </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmlQ5ntOhqEqYm86YCjU9zZMjXw9-kdmsYGpeNWn0C9Tgw4E0LGArvzcZkYQ7qQ3Lnx2lMhFZ81PxWASGc_QYMdkx6OsU0kFtdtHqtWyp7mzg6pRSKMdtigVif-0OpOR3GZBdR9g-ljOqc/s1600/IMGP0007.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmlQ5ntOhqEqYm86YCjU9zZMjXw9-kdmsYGpeNWn0C9Tgw4E0LGArvzcZkYQ7qQ3Lnx2lMhFZ81PxWASGc_QYMdkx6OsU0kFtdtHqtWyp7mzg6pRSKMdtigVif-0OpOR3GZBdR9g-ljOqc/s1600/IMGP0007.JPG" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">al cel de les motos i a mi, em va
deixar un any de baixa i una espatlla que mai més, ha estat la mateixa. En
arribar a Coll de Revell, iniciem la baixada per una carretera molt revirada en
direcció a Arbúcies, vigileu!, perquè en aquest dia, les pluges havien deixat sorra i algun pedrot als marges
de la carretera, especialment als revolts. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un altre dia us
parlaré d’Arbúcies, però avui, si teniu ganes de fer una petita aturada, podeu
anar a veure el petit estany (Bassa de la Farga) amb ànecs que tindreu a la vostre dreta. Es un
racó bonic, per a fer una foto, una cigarreta, etc.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEA4Lye1c0i7AAvZ1XvgnK75MTI0T915rkI1J_YLpTmjCfwkCGaGFgJhu2lue4L-yUZFrZV6-9htQHK1pEGMetbkgftlSScBG1wPs5ogvDAZ3OufuYR1KJd2vnjuQ3wG2f0nGTycNdvwPX/s1600/P1090474.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEA4Lye1c0i7AAvZ1XvgnK75MTI0T915rkI1J_YLpTmjCfwkCGaGFgJhu2lue4L-yUZFrZV6-9htQHK1pEGMetbkgftlSScBG1wPs5ogvDAZ3OufuYR1KJd2vnjuQ3wG2f0nGTycNdvwPX/s1600/P1090474.JPG" height="360" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht_i8Ei-CYaA6bVzfoGTumBEVFRLuigJpksRosqpgkVZ1LQVJjeGxup3tvOXhQLLK4f8jmtVPAnu9TycVznMFZN54rpAauGpuPlzf4BkX92P2cCAT1mgqlPrwDiCFelshrGjKTkGu3-wUQ/s1600/P1090475.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht_i8Ei-CYaA6bVzfoGTumBEVFRLuigJpksRosqpgkVZ1LQVJjeGxup3tvOXhQLLK4f8jmtVPAnu9TycVznMFZN54rpAauGpuPlzf4BkX92P2cCAT1mgqlPrwDiCFelshrGjKTkGu3-wUQ/s1600/P1090475.JPG" height="640" width="360" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Reprenem el camí
per la GI 552, recordeu el “malparit” radar que hi ha a un parell de Kms. de la
sortida d’Arbúcies, s’ha d’anar a 90, doncs a 94 ja posa multa. Prenem el
desviament a l’esquerra cap a Sant Feliu de Boixalleu, la pujadeta es
relativament forta 8% en alguns trams, hi ha algun sot, també sorra i pedretes
al mig de la carretera. En arribar a la Plaça de Catalunya, podrem aturar-nos,
a contemplar les vistes –justament en aquell moment els primers raigs de sol
il·luminaven la plaça-.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEght5Kbcc7aWw5aFz43aGt2GuPAMsXdd3x8HNCgGCFp-MSvKnBSUkDIuYOKVILfVpl-s9T9b2FCprHvpCZrZGZ0llU5Cp08wliOS9MM-RZRr0DMNd-FnIaN8NnvdyxW9qBEzQztK22zCSoo/s1600/P12-04-14_12.50%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEght5Kbcc7aWw5aFz43aGt2GuPAMsXdd3x8HNCgGCFp-MSvKnBSUkDIuYOKVILfVpl-s9T9b2FCprHvpCZrZGZ0llU5Cp08wliOS9MM-RZRr0DMNd-FnIaN8NnvdyxW9qBEzQztK22zCSoo/s1600/P12-04-14_12.50%5B1%5D.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El municipi de Sant
Feliu de Buixalleu és un indret tranquil, lluny de sorolls i envoltat de camps
de conreu, masos dispersos i petits nuclis. Però sobre tot de boscos d'una
aclaparadora verdor, amb un petit nucli central com a capital del municipi i
regat per diferents cursos fluvials com són la Riera d’Arbúcies, de Breda, del
Repiaix, el torrent de Buixalleu i en la seva part sud, pel riu Tordera, ja
fent frontera amb el municipi de Fogars de la Selva i el de Sant Celoni en el
Vallès Oriental.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sant Feliu de
Buixalleu conserva verge la major part del seu municipi pel que fa a
urbanització o altres tipus de degradació del territori. Llevat del petit nucli
del “Ducat del Montseny” a peu de la carretera C-35 i del polígon industrial
situat entre aquesta via i el riu Tordera, sense cap impacte ni degradació del
territori, la resta són masos disseminats i petits nuclis urbans com són Gaserans
i Grions, a part del propi poble de Sant Feliu de Buixalleu.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La historia de Sant
Feliu de Buixalleu, com no podia ésser diferent, ha estat lligada a través dels
segles amb Riells i Viabrea, Breda i Hostalric, entre d’altres. Ja no tan sols
pel seu enclavament geogràfic, sinó que ja des de l’edat mitjana va formar part
dels vast territori sota el domini del vescomtat de Girona i més tard, el
vescomtat de Cabrera, ja dins la batllia de N’Orri que es constituí en el segle
XIII quan el castell de Montsoriu<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR05B9uyvgH6uWAj3y3Q1Jo4NFFR-71xxpnilqWvKWDhwOelLh9tmhojged-4wFOihBeXFMWjguMXlhzsupGwwxV9KP09hNDWGbAwciXduh_uFGV_QGHkg_l0cyEiLLZ22qG0cHZL8xdoH/s1600/castell_de_montsoriu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR05B9uyvgH6uWAj3y3Q1Jo4NFFR-71xxpnilqWvKWDhwOelLh9tmhojged-4wFOihBeXFMWjguMXlhzsupGwwxV9KP09hNDWGbAwciXduh_uFGV_QGHkg_l0cyEiLLZ22qG0cHZL8xdoH/s1600/castell_de_montsoriu.jpg" height="424" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">esdevindria
residència dels Cabrera i Hostalric adquiria nom de vila, amb batllia pròpia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Per tant, Sant Feliu
de Buixalleu va viure de prop tots els esdeveniments que van succeir durant
segles per aquestes terres, però de manera més calmada en general, sobre tot
pel fet de no tenir un nucli urbà tan destacat com els seus veïns Breda,
dominat pel Monestir de Sant Salvador o Hostalric, com a ciutat emmurallada amb
una gran fortalesa de gran importància estratègica.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Com totes les
poblacions, el nom del municipi a variat. Documentalment a l’any 1019 figurava
com a “Sancti Felicis de Bursoleu” amb una important canvis en la seva
denominació quan arriba al segle XIV, dit “Bursalevis”, en el segle XV com
“Boixalleu” i en el segle XVI com a “Bosseleu” i ja en el segle XIX figura com
a “Buxalleu”. Durant el convuls període previ a la guerra civil passaria a
dir-se “Buixalleu de la Selva” a partir del 1927, pel fet que les poblacions
amb nom de sant, per més antigues que fossin, molestaven les oïdes d’alguns
progressistes i dit revolucionaris. Finalment, acabada la Guerra Civil a l’any
1939, el municipi tornaria a recuperar el nom original i conegut fins avui de
Sant Feliu de Buixalleu.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El casc urbà de Sant
Feliu de Buixalleu es troba en la part central del municipi, envoltat de boscos
i camps de conreu, essent dels quatre nuclis urbans del municipi, el més petit
i més allunyat de tots, fet que implica també el més tranquil i clarament
immers en la natura.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Del poc més de mitja
dotzena d’edificis que formen el seu nucli urbà, el que sí cal destacar la
magnitud de cadascuna d’elles i la seva bona conservació, fins i tot, a
on abans era a Can Rocà (1762), avui convertit en el Restaurant Masferrer que
per cert té molt bona fama, disposen d’un petit espai museïtzat, curiós, net i
ben ordenat on es mostren objectes, atuells i una moto que foren emprats per la
família durant molts anys i que formen part també, de la història del poble.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgABZbCdwBm0B_7nEPtt2Y6G9eIR7k7wkQQx7Ydpaii-A2QKuC2xDsDaFVwM9nnTTnXHucSoIGe-xrDZ0lwbZ7zyxEchGlZnyGV_jdudtUboIUuqlhHJzqLssAdDw9quL0yYRs4C5oByp_A/s1600/StFeliu2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgABZbCdwBm0B_7nEPtt2Y6G9eIR7k7wkQQx7Ydpaii-A2QKuC2xDsDaFVwM9nnTTnXHucSoIGe-xrDZ0lwbZ7zyxEchGlZnyGV_jdudtUboIUuqlhHJzqLssAdDw9quL0yYRs4C5oByp_A/s1600/StFeliu2.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Les cases es situen
a l’entorn de la seva església parroquial de Sant Feliu dedicada a aquest sant
i al Santíssim Sagrament. Una edificació d’origen romànic però molt
transformada amb els anys, fins arribar als nostres dies en pocs elements
arquitectònics que ens mostrin com era l’església original.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Té un bonit campanar
quadrat rematat amb merlets i coberta piramidal, amb una escala d’accés
exterior, que un cop a dalt i quan el temps, el cel i la claredat de l’aire hi
acompanyen, es pot divisar la badia i el mar blau de Blanes.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG5LELCpKJQE131SMgKucVBYZX7rKV1lWmbO7XGx4N9tmcDcISoOdhhd0pr9PBHJdMk2grqa-0tp48vWOsl1D52pPXsvJb7YaaxjIS3SUZa4Sntga9cJ_NESy6ZBiqSfErHLKgn1NuekQ6/s1600/P1090468.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG5LELCpKJQE131SMgKucVBYZX7rKV1lWmbO7XGx4N9tmcDcISoOdhhd0pr9PBHJdMk2grqa-0tp48vWOsl1D52pPXsvJb7YaaxjIS3SUZa4Sntga9cJ_NESy6ZBiqSfErHLKgn1NuekQ6/s1600/P1090468.JPG" height="640" width="478" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sortirem de Sant
Feliu agafant un desviament a l’esquerra per a prendre la carretera local que
va en direcció a Grions i en pocs Kms arribem a Hostalric, per una carretera
preciosa i molt solitària, on cal anar parant per a contemplar els boscos i les
vistes.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMQcLrEmP6kcM2Zs8JJH1tx5QCPLMiykShxHqC8yyEQ-keo9gGLDKNpxH61QhWAH25uRDCl3Ar_nUbZxzbT3WyJG_kM7skZFU6phQazrw9a4S1tByEj39zLDOx2y8mHqKXPyuiu6-5tcuY/s1600/P1090467.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMQcLrEmP6kcM2Zs8JJH1tx5QCPLMiykShxHqC8yyEQ-keo9gGLDKNpxH61QhWAH25uRDCl3Ar_nUbZxzbT3WyJG_kM7skZFU6phQazrw9a4S1tByEj39zLDOx2y8mHqKXPyuiu6-5tcuY/s1600/P1090467.jpg" height="360" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Hostalric, pel nom i situació, degué ser un
hostal i segurament una petita població al peu de l'antiga via romana i després
camí ral protegit pel turó on ara hi ha el castell on s'han descobert vestigis
de poblament d'època ibèrica. El nom («<i>Ostalrich</i>») s'esmenta per primer
cop en el jurament de fidelitat que feu<span class="apple-converted-space"> </span>Guerau
II de Cabrera, vescomte de Cabrera i d'Àger a<span class="apple-converted-space"> </span>Ramon
Berenguer III<span class="apple-converted-space"> </span>comte de Barcelona
i Girona, l'any 1106 on afirma que hi construirà un castell. L'any 1145 es fa
una donació de terres al priorat de Santa Maria de Roca-rossa situades «<i>in
castro Ostalricho</i>». L'any 1175 el trobador Guillem de Berguedà fa esment al
bisbe d'Urgell del «<i>palaitz d'Ostalric</i>». L'any 1184,<span class="apple-converted-space"> </span>Ponç III de Cabrera reconeix<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">vassallatge<span class="apple-converted-space"> </span>al rei Alfons per diversos castells, entre els quals el
d'Hostalric.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWgRI26HhethR7yow4rXXWJ9WYiOm3ba6gVfEIG6iULB1zkjoERnnLh2m4Bm-5-ImPAdpuFjxkIHqOJcCLezTJggjz6ox4Ud1aNKXf5i-7oXfeNlITQDSES5fq2xK4V2ngA5bZUyn_QQt4/s1600/1280px-Castell_d'Hostalric.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWgRI26HhethR7yow4rXXWJ9WYiOm3ba6gVfEIG6iULB1zkjoERnnLh2m4Bm-5-ImPAdpuFjxkIHqOJcCLezTJggjz6ox4Ud1aNKXf5i-7oXfeNlITQDSES5fq2xK4V2ngA5bZUyn_QQt4/s1600/1280px-Castell_d'Hostalric.jpg" height="300" width="400" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">Per la seva situació estratègica el lloc
d'Hostalric tingué gran importància històrica i el castell es convertí en una
plaça forta de primer ordre; també la seu administrativa del vescomtat de
Cabrera<span class="apple-converted-space"> </span>i, juntament amb el<span class="apple-converted-space"> </span>castell de Montsoriu, un dels
principals bastions d'aquesta família. S'hi establí la cúria, la notaria, un
mercat (1327) i una petita comunitat jueva. L'any 1285,<span class="apple-converted-space"> </span>Pere el Gran<span class="apple-converted-space"> </span>en féu el seu quarter general per
lluitar contra el rei francès<span class="apple-converted-space"> </span>Felip
III l'Ardit<span class="apple-converted-space"> </span>que havia envaït el
Principat.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidUm50EpH6nrH5h4qw_GSPSGdAinqAJ_AzSfZhcGbNXOZ7IAidy2O5zrwZ7A_MyBukwv9OaYB1mwk9V60rtOoBsJbFgCg-EfhDqlYLzLSqrmCRmFZPhPuUdbufpY_RuwYl25jeetZHepzf/s1600/P1090463.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidUm50EpH6nrH5h4qw_GSPSGdAinqAJ_AzSfZhcGbNXOZ7IAidy2O5zrwZ7A_MyBukwv9OaYB1mwk9V60rtOoBsJbFgCg-EfhDqlYLzLSqrmCRmFZPhPuUdbufpY_RuwYl25jeetZHepzf/s1600/P1090463.jpg" height="640" width="478" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">Els Cabrera procuraren tenir sempre ben
protegits el castell i la vila que anava creixent i això donà lloc a litigis
amb la corona. L'any 1306, el rei<span class="apple-converted-space"> </span>Jaume
II<span class="apple-converted-space"> </span>es mostrà indignat amb el
comte Ponç Hug IV d'Empúries –marit de Marquesa, filla i hereva del vescomte
Guerau de Cabrera– per la fortificació d'Hostalric feta sense la seva llicència
i manà que fos aterrada. La intercessió de la reina<span class="apple-converted-space"> </span>Blanca<span class="apple-converted-space"> </span>envers Jaume II impedí que les
muralles fossin enderrocades. El 1392, el sobirà<span class="apple-converted-space"> </span>Joan I<span class="apple-converted-space"> </span>autoritzà Bernat IV de Cabrera a refer
i conservar els murs i valls d'Hostalric i de Blanes. Durant el segle XIV, els
diversos reis barcelonins s'hi allotjaren, tant per fer-hi estada com fent camí
de pas.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5L2NGXk86_PF0fLxc2Zsg7LcJ61VloZSztN_Eo2ryZTRG7vY9_KJaxG4ZyyyyGBod8MZg6PRl-ex__2LckF19D1WkpbrV-Apfwou3-33fvqtOe9Yse-bnjGQ01aafCRJvxHepKGxp1YtM/s1600/P1090461.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5L2NGXk86_PF0fLxc2Zsg7LcJ61VloZSztN_Eo2ryZTRG7vY9_KJaxG4ZyyyyGBod8MZg6PRl-ex__2LckF19D1WkpbrV-Apfwou3-33fvqtOe9Yse-bnjGQ01aafCRJvxHepKGxp1YtM/s1600/P1090461.jpg" height="360" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">De nou es feren obres cap al 1455. Durant
la<span class="apple-converted-space"> </span>Guerra civil catalana<span class="apple-converted-space"> </span>contra Joan II el castell patí
nombrosos atacs en prendre part contra el rei fent costat als pagesos remences
i als diputats de la Generalitat. Després del<span class="apple-converted-space"> </span>setge
d'Hostalric (1462), fou ocupat per la<span class="apple-converted-space"> </span>Host
del Consell del Principat<span class="apple-converted-space"> </span>que es
dirigia a<span class="apple-converted-space"> </span>Girona. En temps de la<span class="apple-converted-space"> </span>Guerra dels Segadors<span class="apple-converted-space"> </span>el castell esdevingué una plaça forta.
El 1653 els francesos dominaven el país des de la frontera a les rodalies de
Barcelona exceptuant Girona i Hostalric.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha25XV8n0pvicTn45y3wMYOkKLekgdOdcuhf2T0L7GYqpPkY5uaeCohaQP4tEvFtYvga9C7R-fT6E83e7aDBgP2AX3IZt7O3UIfL5Rq8JsILoJFgT4w1A6OzNn5LilMXlawMCYm59Jf3oS/s1600/P1090458.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha25XV8n0pvicTn45y3wMYOkKLekgdOdcuhf2T0L7GYqpPkY5uaeCohaQP4tEvFtYvga9C7R-fT6E83e7aDBgP2AX3IZt7O3UIfL5Rq8JsILoJFgT4w1A6OzNn5LilMXlawMCYm59Jf3oS/s1600/P1090458.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Aquest fou ocupat pels francesos l'any
1694. El 27 de juliol de 1695,<span class="apple-converted-space"> </span>Anne
Jules de Noailles, duc de Noailles va enderrocar el castell abans
d'abandonar-lo. Un any més tard, es va reconstruir segons plànol de l'enginyer
militar<span class="apple-converted-space"> </span>Josep Chifrion. Va fer
rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va
construir, a més, en el cim més alt, pavellons i arsenals que varen constituir
el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFOmlGemg7c4s_4C1XkQHyaxHC1jLrfeVvoL9RpnZi30PPHz4iMMNUNtwH_C3PWP6fwA2voxcRMqSLKYkYfY0O8YrrcG3aApP7Vmt7joX4ZV-AdPVvPxWwCUS2L2uW3EW420I3CLXLzVjX/s1600/Vista+castell+%25284%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFOmlGemg7c4s_4C1XkQHyaxHC1jLrfeVvoL9RpnZi30PPHz4iMMNUNtwH_C3PWP6fwA2voxcRMqSLKYkYfY0O8YrrcG3aApP7Vmt7joX4ZV-AdPVvPxWwCUS2L2uW3EW420I3CLXLzVjX/s1600/Vista+castell+%25284%2529.JPG" height="440" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Durant el segle XVIII es construeix
l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar sota un projecte
de<span class="apple-converted-space"> </span>Joris Prosper Van Verboom, amb la coneguda forma de estrella que permetia suportar millor els embats de l'artilleria. Les
primeres obres de fortificació permanents van tenir lloc durant el 1712 i 1713
a conseqüència de la<span class="apple-converted-space"> </span>Guerra de
Successió Espanyola, tot i que les principals obres per deixar en condicions
d'ús la fortificació van ser entre 1794 i 1795, en el transcurs de la<span class="apple-converted-space"> </span>Guerra Gran. El 7 de novembre de 1809
les tropes<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">napoleòniques<span class="apple-converted-space"> </span>saquegen les cases i calen foc al poble d'Hostalric. El castell, però, resisteix. El<span class="apple-converted-space"> </span>12 de maig<span class="apple-converted-space"> </span>de1810, després de sis mesos de setge,
800 soldats que formaven part de la guarnició del castell es van poder escapar
del setge de les tropes<span class="apple-converted-space"> </span>napoleòniques.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.terresdegirona.cat/Imatges/defensa_hostalric.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="http://www.terresdegirona.cat/Imatges/defensa_hostalric.jpg" height="418" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">L'any 1929, el govern del general Primo de
Rivera va decidir traslladar la guarnició deixant de ser zona militar el
castell d'Hostalric. El 13 de novembre de 1963, Hostalric fou declarada
Monument Històric Nacional.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRNKu6ikGK8mfe4BA5iMhWnUiPOBoz8o31Pc16UZukWfbVNMFbx-h99Hi_RxkfI0Ucjy48e9qVZ8LZbi7Lcp-dEPoQ3cIIQVMOIAu3hWJpjlqgzj16X_EaQ2vvt7CxQRit63UKkpX14SOb/s1600/P1090459.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRNKu6ikGK8mfe4BA5iMhWnUiPOBoz8o31Pc16UZukWfbVNMFbx-h99Hi_RxkfI0Ucjy48e9qVZ8LZbi7Lcp-dEPoQ3cIIQVMOIAu3hWJpjlqgzj16X_EaQ2vvt7CxQRit63UKkpX14SOb/s1600/P1090459.jpg" height="640" width="478" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">Dins la trama urbana actual resten vuit
torres i uns 600 m del recinte emmurallat que s'allarga en direcció est-oest
adaptant-se a la topografia del terreny, situat bàsicament al nord de la
població. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9kTL-89-MBrJpYAWIOEAMOkVoOI5D3Qi-LgK2rowav6XQB0_UerstY9N6pOuKnsabNqJDUIvYiJD8gjYD0u9G2s74Iulx5EeHEBtCWQjn8vKwebkoiHp02DCG96x9p6-Xxw2cS_Cy63g3/s1600/P1090464.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9kTL-89-MBrJpYAWIOEAMOkVoOI5D3Qi-LgK2rowav6XQB0_UerstY9N6pOuKnsabNqJDUIvYiJD8gjYD0u9G2s74Iulx5EeHEBtCWQjn8vKwebkoiHp02DCG96x9p6-Xxw2cS_Cy63g3/s1600/P1090464.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLvbV8tfBiOiPWboN6V_3Fp_5__cTFHhEQyCxGWUCYnOvjJUgcEdE0z8YyALcAm9wkjO7kYW3WYvLsKzGzqHHMOwLops4NTVewiSBfRH-bdrBf7VWeZWl6yoaHldNpNuLib6oKh2vMZQ9P/s1600/P1090466.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLvbV8tfBiOiPWboN6V_3Fp_5__cTFHhEQyCxGWUCYnOvjJUgcEdE0z8YyALcAm9wkjO7kYW3WYvLsKzGzqHHMOwLops4NTVewiSBfRH-bdrBf7VWeZWl6yoaHldNpNuLib6oKh2vMZQ9P/s1600/P1090466.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibNmzCb_uhs_pcPvt70gN9gxcxao6968DdSjL1PP0dO2gRjLq9HHbY5MlVyDRTQctcpOYFngC-I9HEj8HOUeY1kwl_08vMU_ywLQw_XLjwMVqiIUQ9xt2pZ__PlWohK2MTRaNhpprhkUMg/s1600/P1090465.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibNmzCb_uhs_pcPvt70gN9gxcxao6968DdSjL1PP0dO2gRjLq9HHbY5MlVyDRTQctcpOYFngC-I9HEj8HOUeY1kwl_08vMU_ywLQw_XLjwMVqiIUQ9xt2pZ__PlWohK2MTRaNhpprhkUMg/s1600/P1090465.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">A la part alta, el portal d'entrada pel camí de Barcelona protegit
per una torre rodona de nom d'Ararà o també de la Presó. El llenç de muralla
reposa en un basament atalussat i acaba amb<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">merlets<span class="apple-converted-space"> </span>espitllerats. Algunes de les torres no són totalment circulars i
obertes pel darrere. Solen tenir tres pisos amb coberta de volta apuntada o de
mitja esfera i acaben amb simples merlets o amb un coronament de<span class="apple-converted-space"> </span>matacans.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYVBkWFiUbGi4HHy4NvUOtE09fR_K6e0ER3e09F1cR3N_SDJmxAcge122eXrT8OKCZWSa5aDEc0saqzz_BQU4n88w3OGhqW9aQIhwU5_LdQjIVrUnLt-ICwRJeFO5Vc9Eg1hbM4W724caD/s1600/torre+dels+frares.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYVBkWFiUbGi4HHy4NvUOtE09fR_K6e0ER3e09F1cR3N_SDJmxAcge122eXrT8OKCZWSa5aDEc0saqzz_BQU4n88w3OGhqW9aQIhwU5_LdQjIVrUnLt-ICwRJeFO5Vc9Eg1hbM4W724caD/s1600/torre+dels+frares.jpg" height="400" width="300" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">A l'est de la vila destaca la torre dels
Frares que controlava la part baixa del turó, molt lluny del castell. Devia
tenir una alçada de 30 m, un diàmetre exterior d'uns 13 m i un gruix de mur de
3,5 m. Tres pisos coberts amb volta i accés per la segona planta des del pas de
ronda que envoltava tota la muralla. La torre dels Frares rep el nom pel
convent de Sant Francesc, actualment casa de la vila, que s'hi construí al costat.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">Pel tipus d'aparell constructiu, molt
irregular, es dedueix que el recinte emmurallat és bàsicament datable al segle
XIV i que segurament aprofità la
construcció defensiva dels segles XII i XIII. Es planteja la hipòtesi que la
torre dels Frares fos una obra del segle XIII doncs l'estructura i técnica
constructiva són diferents.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif";">Us recomano també, visitar la plaça de la
Vila, on trobareu aquest monument als gegants de la ciutat, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ejYGIXCWfA2HIo9gKZMsBVJRDUET0T8L3vF6kpp0TG91blxGnTrcrBGuuqdQadBMu5gw55zT1WGMNhrtM8gZvDFQF9JfLLcU_FVV2J2J82mLgNKwEmjnIDKZIWVNO-VZVroLNLW9K1sL/s1600/P1090456.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_ejYGIXCWfA2HIo9gKZMsBVJRDUET0T8L3vF6kpp0TG91blxGnTrcrBGuuqdQadBMu5gw55zT1WGMNhrtM8gZvDFQF9JfLLcU_FVV2J2J82mLgNKwEmjnIDKZIWVNO-VZVroLNLW9K1sL/s1600/P1090456.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip5K-MkltUxgSdGqGM_2pWO657ouMfAk93Ew1qGii028lqseO-dx0yMQDITAA1C39U5XYp_PX11JhANenvxuBKEo5b5cPSykKm7g8dChRkPFRDJw1yx2fBL73wFVRiZnxQJY7jiOBwX62N/s1600/Ram%25C3%25B3n+Berenguer+II+Mafalda+de+Pull%25C3%25A0+Mossen+Pere+Xifrer.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip5K-MkltUxgSdGqGM_2pWO657ouMfAk93Ew1qGii028lqseO-dx0yMQDITAA1C39U5XYp_PX11JhANenvxuBKEo5b5cPSykKm7g8dChRkPFRDJw1yx2fBL73wFVRiZnxQJY7jiOBwX62N/s1600/Ram%25C3%25B3n+Berenguer+II+Mafalda+de+Pull%25C3%25A0+Mossen+Pere+Xifrer.gif" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">per cert dos d’ells, el "Cap d'Estopa" i la "Mafalda" -caramb!, ara ja sé d'on ve el nom de la famosa Mafalda del dibuixant Quino- seran protagonistes de la historia que explicarem més endavant quan parlem de
Gorg del Perxistor a Gaserans, o la Cova del Relliguer -tancada aquestes hores del matí- on és reunien clandestinament els jueus de la vila per a fer
les seves cerimònies religioses en els temps –molts- de persecucions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQt14zc8hSl7CUGreL19bxN3CK1pCDnP6g9jPyQKOPMmAnxe09u1ovAE_eV4thn0Dh-UGIccZAK7IxtXr_UOFycBPrIPqmkULsoMCamK2K9pnCMxBa5DpexEwq4AEUAJEIBK9axQI3PW-e/s1600/195_Cova_del_Relliguer_%2528Hostalric%2529.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQt14zc8hSl7CUGreL19bxN3CK1pCDnP6g9jPyQKOPMmAnxe09u1ovAE_eV4thn0Dh-UGIccZAK7IxtXr_UOFycBPrIPqmkULsoMCamK2K9pnCMxBa5DpexEwq4AEUAJEIBK9axQI3PW-e/s1600/195_Cova_del_Relliguer_%2528Hostalric%2529.jpg" height="480" width="640" /></a></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEixZQcHCvMXoAht40XvHaSjWc1UjM1u_CtEoKw1loqLTkWZeJM1w_Z2Bt8kr80u_mMrV6imR1EWuAZBFccOoi3zfo50d9PxS2CVcbkC-cu3p9ulyWlE_PxnH6_9Bu-2IDkjOxc3qCo4Bn/s1600/16294_cat_ESCALA_INF_630_946.jpeg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEixZQcHCvMXoAht40XvHaSjWc1UjM1u_CtEoKw1loqLTkWZeJM1w_Z2Bt8kr80u_mMrV6imR1EWuAZBFccOoi3zfo50d9PxS2CVcbkC-cu3p9ulyWlE_PxnH6_9Bu-2IDkjOxc3qCo4Bn/s1600/16294_cat_ESCALA_INF_630_946.jpeg" height="640" width="426" /></a></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcuWIGVPnbB6OZZ0eEosXekIdL9RV4ggRQw3s6ix6RVNxrSyEXMUa2uPqqGCN-GGo1gXKkFqKVMReemOVgomKxrCGls3GlCTOnQDKHaLm9Z4KkUazzTsKlCvQ2M5dz9v3rN1on2lS8OBND/s1600/hostalric_Cueva_de_Relliguer_girona.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcuWIGVPnbB6OZZ0eEosXekIdL9RV4ggRQw3s6ix6RVNxrSyEXMUa2uPqqGCN-GGo1gXKkFqKVMReemOVgomKxrCGls3GlCTOnQDKHaLm9Z4KkUazzTsKlCvQ2M5dz9v3rN1on2lS8OBND/s1600/hostalric_Cueva_de_Relliguer_girona.jpg" height="494" width="640" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sortim de Hostalric per la carretera C-35 que va
cap a Sant Celoni, hi ha un parell de rotondes prou ben assenyalades, i a pocs
Kms. hi ha el desviament cap a Gaserans i el Gorg del Perxistor, on van succeïr
uns fets capitals que expliquem a continuació.<span style="font-size: x-small;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">S’ha parlat molt
sobre el lloc on succeí el fet luctuós que acabà amb la vida del Comte Ramon
Berenguer II, “Cap d’Estopes”. Uns el situen a Sant Miquel del Fai, recordo que allà pels anys 63 o 64, em van explicar en una visita que vam fer, un senyor que cuidava del monestir de Sant Miquel del Fai. Ens va dir que estant de cacera - per cert, de lleons!- els dos germans, se'ls va fer de nit i es van allotjar al monestir de Sant Miquel del Fai. Al matí següent estant Ramon Berenguer II, observant la vall i dels pobles de Bigues i Riells, i com el seu germà, Berenguer Ramon II estava gelós de ell per que era tan guapo amb la seva cabellera rossa, no va poder aguantar la temptació i el va empenyer pel penya-segat, i que així s'havia produït la mort de Cap d'Estopes. Potser no sigui veritat, però a mi que deuria tenir 10 o 11 anys em va impactar, i sempre ho vaig creure així, fins fa ben poc.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF0BBIYoTBCYXNXH1uR8isBexwD_YVUo3V1_ltyxR8LMAni0pPC-s_wbbaNOcSc5BZqjfWb7_F5O62vLAe_eqT-XC8UAEGfoH8L3hYUnTX8KnCVjIyCTgfPa3bS-tK-afk770cLPsXbn41/s1600/Sant_Miquel_del_Fai.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF0BBIYoTBCYXNXH1uR8isBexwD_YVUo3V1_ltyxR8LMAni0pPC-s_wbbaNOcSc5BZqjfWb7_F5O62vLAe_eqT-XC8UAEGfoH8L3hYUnTX8KnCVjIyCTgfPa3bS-tK-afk770cLPsXbn41/s1600/Sant_Miquel_del_Fai.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">O en els boscos de Gualba, d’altres
entre Breda i Hostalric; també s’ha insinuat que esdevingué a les proximitats
del Gorg Negre, en ple Montseny. Però tothom coincideix en el nom del paratge:
“La Perxa d’Astor” o “Gorg del Comte”. Les recerques, han aclarit el lloc on sembla que és indubtable que es va
realitzar el crim fratricida.<br />
A pocs metres de la carretera general d’Hostalric, al terme municipal de
Gaserans, hi ha la masia coneguda per “Can Perxistó”, que obtingué el nom per
estar emplaçada prop del lloc anomenat “Perxa Astor” i del gorg d’en Sau, que
el pas del temps ha dessecat.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh98cXkk7FfhyoW2oIppiAnXbDD6JNi8ZA3dHug_PWU0iSO81oxw1DWSrtzRuyJBJoyRsTAESx3pRcAARs0_hPHe5f4VrKR97-t99PG4mzVAPve0nofeLhHsPPBQLalA4nhQUG4V_a9xoDn/s1600/Imagen4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh98cXkk7FfhyoW2oIppiAnXbDD6JNi8ZA3dHug_PWU0iSO81oxw1DWSrtzRuyJBJoyRsTAESx3pRcAARs0_hPHe5f4VrKR97-t99PG4mzVAPve0nofeLhHsPPBQLalA4nhQUG4V_a9xoDn/s1600/Imagen4.jpg" height="472" width="640" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Ramon Berenguer II, el “Cap d’Estopes”, i Berenguer Ramon, (el fraticida), eren
germans i tots dos governaven alhora els destins de l’Estat; mig any tenia el
poder un dels germans i l’altre mig, l’altre. El que governava vivia al Palau
Comtal de Barcelona, mentre que el que esperava el torn passava a viure al
castell de Port, situat al cim de Montjuïc, del que avui nomès queden aquestes pedrotes.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73OprftM3JmxbB_nLrxx0DQZiIzagagt_kho-Jt91mBbxFNQr505PouPewXxHaBp1rHyHwNwtPomGkex2XuOe0J7LOGczlCcfzkjIxW3bZr3DO9WZdIq3MI4-QxnBUFMwbdSYamC6dbWO/s1600/P1120006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73OprftM3JmxbB_nLrxx0DQZiIzagagt_kho-Jt91mBbxFNQr505PouPewXxHaBp1rHyHwNwtPomGkex2XuOe0J7LOGczlCcfzkjIxW3bZr3DO9WZdIq3MI4-QxnBUFMwbdSYamC6dbWO/s1600/P1120006.JPG" height="428" width="640" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
A les acaballes de l’any 1082, el 6 de desembre, “Cap d’Estopes”, estava
feliçment casat amb Mafalda, filla d’en Robert Guiscard, duc de Calàbria i
senyor de Sicília, i estava satisfet pel naixement del fill que havia vingut al
món encara no feia un mes - el futur Ramon Berenguer III. Aquest dia, per celebrar el traspàs de govern de
l’un a l’altre, decidiren fer una gran cacera. </span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM8KKL3mk-0GSO-xW1CDiustc9THpdm0FoxVoeAYXRwNMRuAg6HrqyVVNE48kv23TIFgVdSOtKUf0fLJGkOJKfuHcWmz0R7NbqkokQSlAmCHIAiTCaNQv7R2OMX_QqJ4cHjAyRpKF9Gzt6/s1600/Ramon_Berenguer_II.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM8KKL3mk-0GSO-xW1CDiustc9THpdm0FoxVoeAYXRwNMRuAg6HrqyVVNE48kv23TIFgVdSOtKUf0fLJGkOJKfuHcWmz0R7NbqkokQSlAmCHIAiTCaNQv7R2OMX_QqJ4cHjAyRpKF9Gzt6/s1600/Ramon_Berenguer_II.jpg" height="400" width="302" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El “Cap d’Estopes” tingué un
somni terrible: somnià la seva reial capa d’ermini tacada de sang i com si li
prenguessin la corona. En emprendre la marxa i deixar el castell, damunt
d’aquest i pel costat habitat pel “Cap d’Estopes”, hi havia una forta nuvolada,
mentre que el sol més brillant tocava a l’altra banda. Tot això fou tingut com
un mal averany, que mig induí el comte a abandonar la cacera; però, decidit,
tirà endavant. Durant tota la marxa, el falcó que portava lligat a la sella del
cavall no parava de saltar-li a terra, com volent assenyalar-li un perill.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgebpyefTfvoemuh81rGH0D8bXVQd74qjVtC-_s5I3q4qsJkqjg_yXvjJycJbPnjfsIgGThoe6jywHiU13R2XAVs4QDjKAs9Legk7dBJBolGtZ6LHdZlNB4Q5rzrxrbmeWzliLNWOGo9y4V/s1600/Berenguer+Ram%25C3%25B3n+II+el+fratricidaImagen3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgebpyefTfvoemuh81rGH0D8bXVQd74qjVtC-_s5I3q4qsJkqjg_yXvjJycJbPnjfsIgGThoe6jywHiU13R2XAVs4QDjKAs9Legk7dBJBolGtZ6LHdZlNB4Q5rzrxrbmeWzliLNWOGo9y4V/s1600/Berenguer+Ram%25C3%25B3n+II+el+fratricidaImagen3.jpg" height="400" width="370" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Son germà bessó, Berenguer Ramon II -que seria conegut com el Fratricida-, envejós de la felicitat de Ramon i per l’ambició de
poder que li rosegava per dins, estava a l’aguait de les anades i vingudes del
seu germà.<br />
El cavaller, ignorant l’assassina mirada que el perseguia, es va anar separant
dels seus acompanyants, galopant amb el seu cavall per corriols i turons,
sempre amb l’astor fidel que no es movia de la mà del seu amo.<br />
Sigil·losament, Berenguer Ramon, s’avançà fins a trobar el “Cap d’Estopes”, que
no malfià de res. I, a sang freda, l’escometé i el cosí a punyalades; encara
que també hi ha llegendes que diuen que en Berenguer Ramon li va donar un cop
de venable que li travessà el pit. </span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCz_yoHVRxe2jnlSTE_M_AFjDQNmcNfJkplh30_xVtypezWCLcK4QPm5b17GcqFkd2mWZp8SdPnuBrx7X_Z4P4FniB62m3uWPy88oXAy39Za-Y9IyU_deq6jgOnkulPQpF5E1w7AmQzDFZ/s1600/llegenda_8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCz_yoHVRxe2jnlSTE_M_AFjDQNmcNfJkplh30_xVtypezWCLcK4QPm5b17GcqFkd2mWZp8SdPnuBrx7X_Z4P4FniB62m3uWPy88oXAy39Za-Y9IyU_deq6jgOnkulPQpF5E1w7AmQzDFZ/s1600/llegenda_8.jpg" height="640" width="480" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ramon Berenguer II caigué mort des del
cavall. L’astor que duia a la mà volà cap a una perxa immediata. </span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQeYmHqGOZ8taaS3-bbLJg5dxgiQDW7ZrtYQ4VmFXOCUhcrPN4kyO5d1rVG5Q-x-62HeSZRb9i7K6EUwHd85G3wTJ7_K7J8QGEL7HuMhPeH6fQFlrcauo5VYmDeuaScs4gRxvKBd-VnGAV/s1600/hal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQeYmHqGOZ8taaS3-bbLJg5dxgiQDW7ZrtYQ4VmFXOCUhcrPN4kyO5d1rVG5Q-x-62HeSZRb9i7K6EUwHd85G3wTJ7_K7J8QGEL7HuMhPeH6fQFlrcauo5VYmDeuaScs4gRxvKBd-VnGAV/s1600/hal.jpg" height="436" width="640" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Des
d’aleshores, aquest lloc tràgic, que hom troba abans d’arribar a Hostalric, és
conegut per “La perxa o Varal de l’Astor”.<br />
L’assassí, un cop va desfogar la seva ira, va voler amagar el crim. Com que es
trobà la complicitat d’algun home dels seu acompanyament, agafaren corrents el
cadàver, l’arrossegaren fins a la vora d’un gorg de la Tordera, que encara avui
hom coneix pel “Gorg del Comte”, i el tiraren al fons de les aigües.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO-k9nB8dpp4Ee7MR7J-pWkVc4PKAaeoJ5z8YM3_Nj5_N6EfuQjqm-bb62osPUL4mOdOZpEgqvAVrschz-h0ninSjq9bQ-h2D2uZoofhBe3VBNXHf2-JmCce5jQd08WNacIVL5fYimT1IX/s1600/P1090440.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO-k9nB8dpp4Ee7MR7J-pWkVc4PKAaeoJ5z8YM3_Nj5_N6EfuQjqm-bb62osPUL4mOdOZpEgqvAVrschz-h0ninSjq9bQ-h2D2uZoofhBe3VBNXHf2-JmCce5jQd08WNacIVL5fYimT1IX/s1600/P1090440.JPG" height="360" width="640" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Quan arribà després la comitiva d’en Ramon, s’adonaren, esglaiats, de la seva
desaparició. El seguici dels dos germans van començar a buscar-lo neguitosament
per tot arreu. La recerca era minuciosa, ho registraren tot. I el qui semblava
cercar-lo amb més afany, bon dissimulador, era el mateix fratricida, que
plorava, sanglotava i es donava cops al pit, talment com si es desesperés. </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR-_sFahl_ajANFFOVBSdmaFCa0D1Iv-qXs9yWtqTkK-9m4j2JK2c5EEZxafsHc8ukWTefQRxPio89Lk3V-V6oX-mSNlIF_uw8d7CUEzZV1O-8Yn49kHnCwcfAwm49ORubJOLJ7IKdzCPA/s1600/P1090432.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR-_sFahl_ajANFFOVBSdmaFCa0D1Iv-qXs9yWtqTkK-9m4j2JK2c5EEZxafsHc8ukWTefQRxPio89Lk3V-V6oX-mSNlIF_uw8d7CUEzZV1O-8Yn49kHnCwcfAwm49ORubJOLJ7IKdzCPA/s1600/P1090432.JPG" height="360" width="640" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però, com és natural, no van trobar enlloc el “Cap d’Estopes”. Llavors veieren
el seu astor parat al cim de la perxa. Van voler agafar-lo, i l’ocell va fugir
d’una petita volada. Ho provaren una altra vegada, i l’ocell s’escapà de nou. I
així, de volada en volada, va portar tota la colla fins al mateix peu del gorg.
En trobar a Ramon en aquell lloc, van creure que s’havia estimbat i que havia
mort ofegat.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgejoNQOxWvmiV4C5I4NwiOp9L4i3H5qxBBUQ3KYeEqgS0T6JflMxfMLhvc2dP2S7K3AhYNB3a3O8tQkhBiLxR3arJVc-y0ufndzV0E2qXpD5JR156gC1AuWsgMBObZ1fmBXbT2xuwnMUF1/s1600/P1090439.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgejoNQOxWvmiV4C5I4NwiOp9L4i3H5qxBBUQ3KYeEqgS0T6JflMxfMLhvc2dP2S7K3AhYNB3a3O8tQkhBiLxR3arJVc-y0ufndzV0E2qXpD5JR156gC1AuWsgMBObZ1fmBXbT2xuwnMUF1/s1600/P1090439.JPG" height="640" width="478" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Berenguer Ramon, entre mostres d’una aflicció molt ben fingida, va donar ordres
perquè el cadàver fos conduït a Girona, on rebria sepultura amb tots els honors
que mereixia tant alta personalitat.</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrFNQrIMsIdOeWdMZXE6rm57QVgC8yolGquqVWBjfccwJuhqPtr504P6BoEu0ml5txth1N4lWlgPislMp16WRQ3xp8PFpOSWadaPOhShl5R4gLFtgC8asAyWiJWhltaU4DoHdhi54rI9-/s1600/Catedral+de+Girona+cap_estopa_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxrFNQrIMsIdOeWdMZXE6rm57QVgC8yolGquqVWBjfccwJuhqPtr504P6BoEu0ml5txth1N4lWlgPislMp16WRQ3xp8PFpOSWadaPOhShl5R4gLFtgC8asAyWiJWhltaU4DoHdhi54rI9-/s1600/Catedral+de+Girona+cap_estopa_1.jpg" height="460" width="640" /></span></a></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />Davant la comitiva, durant tot el trajecte, volà l’astor. Tota la
ciutat sortí a rebre-la, commoguda i amb llàgrimes als ulls. El Capítol i la
Clerencia l’esperaven a la porta de la catedral. Es va fer un silenci
impressionant, quan començà la cerimònia litúrgica. I va ser aleshores que el
xantre, davant l’admiració de tothom, en lloc d’entonar l’antífona acostumada:
“Ajudeu-lo, sants de Déu; sortiu al seu encontre, àngels del senyor…”, entonà
aquestes paraules acusadores: “On és el teu germà Abel, digué el Senyor a
Caín…”</span></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;"><br /></span></span><span lang="CA" style="line-height: 115%;"></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; text-align: center;">
<span lang="CA" style="color: orange; line-height: 115%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6K2LWu1XwDIAxgGI4L60HVPrzxTTIrsnqxhu-YZszX1FahFJFFdAh4Z_3xwVb0kVtsWO4bzBGYv3V2nJlS_s-F5UDcvG1Q2MjtiSgZNOfwEKgauKwR2dUOj4m5kIFNDBoD5oms754kIct/s1600/cap_estopa_3.jpg" imageanchor="1" style="background-color: black; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6K2LWu1XwDIAxgGI4L60HVPrzxTTIrsnqxhu-YZszX1FahFJFFdAh4Z_3xwVb0kVtsWO4bzBGYv3V2nJlS_s-F5UDcvG1Q2MjtiSgZNOfwEKgauKwR2dUOj4m5kIFNDBoD5oms754kIct/s1600/cap_estopa_3.jpg" height="640" width="464" /></a></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt; text-align: center;">
</div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; line-height: 115%;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els canonges prou li digueren que callés, que entonés només l’antífona
litúrgica. Però ell repetí, gairebé inconscient, cada vegada amb veu més forta:
“On és el teu germà Abel…” Aleshores, l’astor, que s’havia parat sobre la
porta del temple, caigué mort de dolor davant de tots i un xiuxiueig sospitós
emplenà la plaça. Tota la gentada quedà convençuda que en Berenguer Ramon era
l’assassí del seu germà.<br /><span style="font-size: small;">
Per rememorar els fets fatals i la fidelitat de l’astor de “Cap d’Estopes”, es
col·locà l’efígie d’un falcó, tallat en fusta, penjat del sostre de la galilea.
Més tard, en al transcurs d’unes obres realitzades a la catedral, i enderrocat
el que fou el frontispici, es va fer un astor de pedra que es col·locà dins el
temple. Es que avui figura a l’ogiva de la porta del vestíbul que precedeix la
Sala Capitular i els Claustres.</span></span><span style="font-family: Georgia, serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Però anem a parts, els apartats que segueixen (en blanc) estan reservats per aquells que tinguin especial interès en conèixer la situació de Catalunya als voltants de l'any 1.000, tota la informació està treta de la Historia de Catalunya de l'Editorial Aedos i de la Wikipedia, aquells a qui no els interessi poden obviar la lectura i reprendre la ruta a partir del Pont Trencat de Sant Celoni:</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1EXNg1s-WsKNuvdy1aZZenHl9KGCC7rZGurW1BS2QFimiO3z51qmiPlQvbK4YUOZqGlizMpgiiuut_7O6ir0KS_UYJ8X4KNEekrj3X-xkTEf9AMyCfEqz1d2r5oEmI3Rr9IbiKUvm7wE/s1600/Ramon-Berenguer-IV_Barcino-Comes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1EXNg1s-WsKNuvdy1aZZenHl9KGCC7rZGurW1BS2QFimiO3z51qmiPlQvbK4YUOZqGlizMpgiiuut_7O6ir0KS_UYJ8X4KNEekrj3X-xkTEf9AMyCfEqz1d2r5oEmI3Rr9IbiKUvm7wE/s1600/Ramon-Berenguer-IV_Barcino-Comes.jpg" height="316" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">El pare dels desafortunats bessons va ser Ramon Berenguer I el Vell </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">(</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1023</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">-<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1076</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">) fou<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">comte de Barcelona</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">,<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">Girona</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">(</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1035</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">-</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1076</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">),<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">Osona</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">(</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1054</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">- </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1076</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">),<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">Carcassona</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">i<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">Rasès</span><span class="apple-converted-space"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">(</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1067</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">-</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">1076</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">). Fou nomenat<span class="apple-converted-space"> </span>Hispaniae subjugatoren
els<span class="apple-converted-space"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">Usatges
de Barcelona</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">, «Apoderador d'Espanya»<span class="apple-converted-space"> </span>en antigues cròniques i annals, i
«Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator
et murus christiani populi) (</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; line-height: 115%;">Europa</span><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 115%;">).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El 1039 es casà
amb Elisabet de
Nimes, probablement filla del vescomte Raimon Bernat I de Nimes.
Tingueren:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">l'infant Pere Ramon de
Barcelona (? -a 1071)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">l'infant Arnau de Barcelona
(? -v 1045)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">l'infant Berenguer de
Barcelona (? -v 1045)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El 1051 es casà
amb Blanca de
Narbona, filla de Llop Ató Zuberoa i Ermengarda de Narbona. Fou repudiada l'any
següent sense tenir descendència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El 1056 es casà, en
terceres núpcies, amb Almodis de la Marca, filla de Bernat I comte de la Marca.
Tingueren:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;"> </span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">la infanta Agnès de
Barcelona (v 1056-d 1071), casada el 1070 amb el comte Guigues VII d'Albon<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">l'infant Ramon Berenguer II (1053-1082), comte de Barcelona<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">l'infant Berenguer Ramon II (1053-1097), comte de Barcelona<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin-bottom: 1.2pt; margin-left: 19.2pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; line-height: normal;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">la infanta Sança de Barcelona (v 1076-1095), casada en segones
núpcies, vers el 1069,
amb Guillem I de Cerdanya, comte de
Cerdanya i Berga<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">D'ençà de la mort del comte<span class="apple-converted-space"> </span>Ramon Borrell<span class="apple-converted-space"> </span>(1017), als comtats de<span class="apple-converted-space"> </span>Barcelona,<span class="apple-converted-space"> </span>Girona<span class="apple-converted-space"> </span>i<span class="apple-converted-space"> </span>Osona<span class="apple-converted-space"> </span>s'hi havia instaurat el cogovern de la
seva vídua, la comtessa<span class="apple-converted-space"> </span>Ermessenda de Carcassona (1017-1057), i de llur fill<span class="apple-converted-space"> </span>Berenguer
Ramon I<span class="apple-converted-space"> </span>(1017-1035). A la seva mort
(1035), Berenguer Ramon I va repartir els seus dominis entre els seus tres
fills;<span class="apple-converted-space"> </span>Guillem<span class="apple-converted-space"> </span>(1035-1054) fou<span class="apple-converted-space"> </span>comte d'Osona,
Ramon Berenguer I (1035-1076)
va obtenir<span class="apple-converted-space"> </span>Girona<span class="apple-converted-space"> </span>i<span class="apple-converted-space"> </span>Barcelona,
excepte l'extrem sud, entre el<span class="apple-converted-space"> </span>Llobregat<span class="apple-converted-space"> </span>i la frontera amb l'Islam, que, constituït en<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none;">comtat de Penedès</span><span class="apple-converted-space"> </span>fou per a Sanç (1035-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1049</span>); aquests tres
hereus, com que eren menors d'edat, quedaren sota la tutela de la seva àvia
Ermessenda, l'única representant efectiva del poder comtal a Barcelona, Girona,
Osona i el<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none;">Penedès</span><span class="apple-converted-space"> </span>entre 1035 i<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1041</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Podeu veure els dos capitols de la sèrie de TV3 Emersenda per tal de visualitzar com podriaser la Catalunya de l'any 1.000</span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/jm9eDvajF64" width="560"></iframe></span><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 22px;">Capítol 1</span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/aUbz7Z0Ohno" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;">Capitol 2</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; line-height: 22px;">Podeu llegir una crítica a aquesta sèrie a:</span></span><br />
<span lang="CA" style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small; line-height: 22px;"><a href="http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/03/23/ermessenda-a-tv3-encerts-i-errades/" style="background-color: black;">http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/03/23/ermessenda-a-tv3-encerts-i-errades/</a></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinltda1me-XCShqRl7dOd9edWXdYLZnnA-6UDJXKjVUjjMr1ZH8hTfxF3sgrfHk8i954eHCDnVWeYjY0vLo_pm5b1L8hY-PrLqeCNW39YAxSbO5RZ4hRuXUncn86R8lVe41yvgsN8nh8Qc/s1600/comtats.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinltda1me-XCShqRl7dOd9edWXdYLZnnA-6UDJXKjVUjjMr1ZH8hTfxF3sgrfHk8i954eHCDnVWeYjY0vLo_pm5b1L8hY-PrLqeCNW39YAxSbO5RZ4hRuXUncn86R8lVe41yvgsN8nh8Qc/s1600/comtats.jpeg" height="400" width="363" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Arran del descrèdit del poder comtal durant el cogovern
de Berenguer Ramon I (1017-1035) i Ermessenda (1017-1057), a
Barcelona-Girona-Osona, especialment al Penedès, àrea de frontera amb l'Islam,
els nobles, prescindint totalment de la<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span><span class="apple-converted-space"> </span>del
comte, prengueren ells mateixos el control de les fortaleses de les quals
disposaven per alienar-les o infeudar-les com si fossin de la seva propietat,
això és, sense la supervisió de la cúria comtal. Entre aquests aristòcrates
castrals, antics<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">veguers</span><span class="apple-converted-space"> </span>esdevinguts
senyors, al Penedès destaca <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>, amb influències a Barcelona com a
cosí del vescomte<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Udalard II</span><span class="apple-converted-space"> </span>(<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1041</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1077</span>) i del bisbe Guislabert
(<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1034</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1066</span>), en un moment en
què, pel seu domini del Castell Vell, a prop de l'antic aqüeducte, i del
Castell Bisbal, la família vescomtal controla dues de les quatre torres del
recinte emmurallat, a més del Castell del Port, a<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Montjuïc</span>, des d'on es domina tota la
ciutat i la badia. A l'àrea de frontera, a més, Mir Geribert posseeix els
castells de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Subirats</span><span class="apple-converted-space"> </span>i el de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">la Vit</span>,
heretats dels seus pares cap a<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1030</span>, la<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">fortalesa de
Ribes</span>, que va concedir-li el seu cosí el bisbe<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guislabert I de Barcelona</span>, i la
castellania de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sant Martí Sarroca</span><span class="apple-converted-space"> </span>adquirida per enllaç matrimonial.
Essent el més poderós dels barons del<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Penedès</span>,
cap a<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1035</span>, quan la mort i el
testament de Berenguer Ramon I acabà d'esfondrar el poder comtal, per marcar la
seva autoritat, Mir Geribert es donà el títol de príncep d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Olèrdola</span>.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfZwmu2svUFLaMi-mLWzGc3fzoOlp4eWSXc7SL96-pFDyK5yiGPTc5k1kl8JpAls1PwuRaOACxkmki3QL8JESaAOhvrDT1ADtSZF9HmB6ex__oUmsLj9FwXLW193TxFu-tymlOq3d1tXn/s320/mir.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYfZwmu2svUFLaMi-mLWzGc3fzoOlp4eWSXc7SL96-pFDyK5yiGPTc5k1kl8JpAls1PwuRaOACxkmki3QL8JESaAOhvrDT1ADtSZF9HmB6ex__oUmsLj9FwXLW193TxFu-tymlOq3d1tXn/s320/mir.jpg" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Els nobles del<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Penedès</span>,
aplegats al voltant del seu líder, Mir Geribert, són contraris al poder comtal
perquè aquest manté la pau amb l'Islam, la qual, si pot resultar beneficiosa
per als comerciants barcelonins i per al comte, per les<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span><span class="apple-converted-space"> </span>o tributs dels reis<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">taifes</span><span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">musulmans</span>,
és completament ruïnosa per als aristòcrates, que només poden accedir a l'or
àrab mitjançant la guerra i el botí. Els barons penedesencs tampoc no accepten
que el comte de Barcelona atorgui privilegis de franquesa, o sigui, de garantia
de llibertat i de seguretat de béns, a les comunitats pageses, perquè això
limita la possibilitat d'imposar el<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">ban senyorial</span><span class="apple-converted-space"> </span>als camperols. Per aquesta raó,
abolint pel seu compte les<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">franqueses</span>, i concedint,
en acte de sobirania, als seus<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">castlans</span><span class="apple-converted-space"> </span>el dret d'imposar tributs als homes
lliures de la castellania, Mir Geribert afirmava la seva condició de cabdill
dels nobles feudals. Un altre greuge dels barons penedesencs contra el poder
comtal era el seu suport a les pretensions del<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">monestir de Sant Cugat del Vallès</span>,
el qual, basant-se en unes concessions que, dos-cents anys enrere, li havia fet<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Lluís el Pietós</span>, es proclamava propietari de
grans dominis territorials a l'àrea de frontera; llavors, quan algun intent de
colonització, dirigit per un noble castellà mitjançant el sistema de quadres,
reeixia, el monestir reclamava els seus drets sobre l'indret exhibint davant
dels jutges dels tribunals comtals els pergamins de Lluís el Pietós, gràcies
als quals, els monjos aconseguien sempre sentències favorables en els plets
contra els clans aristocràtics, com ara la família vescomtal o els castellans
de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sant Martí Sarroca</span>; per això, algunes famílies
nobles, com els<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cervelló</span>,
decidiren prescindir dels tribunals, on sempre hi tenien les de perdre, i
emparar-se per la força dels béns de l'abadia.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.alemanyassociats.com/blog/wp-content/uploads/ermess22.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://www.alemanyassociats.com/blog/wp-content/uploads/ermess22.gif" height="320" width="241" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El rebuig dels nobles a l'autoritat comtal els dugué a
una enemistat irreductible amb Ermessenda, única titular efectiva de la<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span><span class="apple-converted-space"> </span>a
Barcelona-Girona-Osona després de la mort del seu fill Berenguer Ramon I (1035)
i durant la minoria d'edat dels seus néts Ramon Berenguer I, Sanç i Guillem. La
comtessa s'envoltà d'un equip de curials –grans dignataris de cort- com ara el
seu germà mateix Pere, bisbe de Girona, l'abat Oliba, el jutge<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ponç Bonfill March</span><span class="apple-converted-space"> </span>o nobles relacionats amb
l'administració comtal com ara<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Amat Elderich d'Orís</span><span class="apple-converted-space"> </span>i<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gombau de
Besora</span>, amb vinculacions amb una àrea, la part septentrional del<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat
d'Osona</span>, on les transformacions socials no havien estat tan
profundes com a la zona fronterera del Penedès. Ermessenda i els seus curials
es comprometeren, doncs, en la defensa de la<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span><span class="apple-converted-space"> </span>comtal
i de la legalitat vigent en contra de les usurpacions dels nobles feudals.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Entre aquests dos bàndols enfrontats –el de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span><span class="apple-converted-space"> </span>i el d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda</span>- a més de diferències
ideològiques o interessos contraposats, hi ha, com explica<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pierre
Bonnassie</span><span class="apple-converted-space"> </span>a<span class="apple-converted-space"> </span>Catalunya
mil anys enrere<span class="apple-converted-space"> </span>un fet
generacional:<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span><span class="apple-converted-space"> </span>i els seus barons són joves, motiu pel
qual, no havent viscut l'esplendorosa època de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Borrell</span><span class="apple-converted-space"> </span>(<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">948</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">992</span>) i<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Borrell</span><span class="apple-converted-space"> </span>(<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">992</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1017</span>) sinó només la
ineptitud de<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer
Ramon I</span><span class="apple-converted-space"> </span>i
l'autoritarisme odiós i estèril d'Ermessenda, les idees de la<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas (poder)</span><span class="apple-converted-space"> </span>comtal i de respecte a la llei
escrita, continguda en el<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Liber
Iudiciorum</span>, els resultaven no sols incòmodes, sinó també
incomprensibles, ja que, per a ells, no hi havia més normes de relacions
socials que les<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">convenientiae</span>,
els juraments i les infeudacions; per la seva banda, els adversaris dels barons
feudals, persones que han viscut el gran moment de l'autoritat comtal de finals
del<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">segle X</span>,
són vells: el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1040</span>,
Ermessenda, nascuda el<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">975</span>, té seixanta-cinc
anys, l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">abat Oliba</span>,
nat el<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">971</span>, seixanta-nou, la
mateixa edat que deurien tenir<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gombau de
Besora</span><span class="apple-converted-space"> </span>i<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Amat Elderich d'Orís</span>; per
a tots ells, doncs, la<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span><span class="apple-converted-space"> </span>comtal,
la justícia pública i el dret del<span class="apple-converted-space"> </span><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Liber
Iudiciorum</span><span class="apple-converted-space"> </span>no són
elements d'un passat llunyà, sinó coses vives i presents la continuïtat de les
quals cal defensar.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/45/Abat_Oliba_Escultura_Ripoll.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/45/Abat_Oliba_Escultura_Ripoll.JPG" height="320" width="240" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">En
aquesta situació, amb dos bàndols clarament delimitats, el fet generacional
condicionarà l'actuació de Ramon Berenguer I (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1035</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1076</span>) qui, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1041</span>, arribat a la majoria
d'edat, va començar a exercir efectivament les seves funcions. Si per la seva
condició de comte, li hauria correspost alinear-se amb el grup de la seva
àvia <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda</span>, per edat, Ramon Berenguer I
pertany a la generació de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span> i
els seus barons, i, doncs, pensa com ells. Per això, el projecte polític de
Ramon Berenguer I serà, naturalment, el d'imposar-se als barons rebels però no
pas, tal com defensaven Ermessenda i els seus curials, sobre la base de
retornar a l'ordre vigent en temps del seu avi <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Borrell</span>,
a qui el jove comte ni tan sols havia arribat a conèixer, sinó d'acceptar les
noves pràctiques feudals, les quals, per a Ramon Berenguer I, nascut vers <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1023</span>, havien existit de
tota la vida. Per això, en tot el procés de lluites que a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span> es patirà
entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1041</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1059</span>, en alguns casos,
Ermessenda arribarà a posicionar-se contra el seu nét.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A causa
del fet generacional abans esmentat, Ramon Berenguer I va mantenir-se
equidistant dels dos bàndols constituïts. El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1041</span>, per recuperar
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat de Girona</span>, cedit a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda</span> a canvi de l'alliberament
de la seva tutela, el comte, no repugnant-li, a diferència de la seva àvia, les
pràctiques feudals, no va dubtar a aliar-se amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
qui es posà al servei del comte, a canvi del reconeixement de la seva posició
de domini a la frontera; Ramon Berenguer I sacrificava, doncs, la posició del
seu germà el comte <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sanç de Penedès</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Les revoltes nobiliàries<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-42E2I7w4pLM/Us7hWNCTc8I/AAAAAAAAKFY/ygU0sfYvp6Q/Iwein_Rodenegg.jpg?imgmax=640" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-42E2I7w4pLM/Us7hWNCTc8I/AAAAAAAAKFY/ygU0sfYvp6Q/Iwein_Rodenegg.jpg?imgmax=640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Poc
després, però, un cop s'hagué apoderat del comtat en poder de la seva àvia,
reconstruint així l'eix <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>, base de la força de la nissaga comtal, Ramon Berenguer
I es reconcilià amb Ermessenda. Sentint-se traïts, els barons feudals van
iniciar una revolta, desertant en massa de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">la host comtal</span>, reunida
per atacar <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Guifré</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cerdanya</span>;
paral·lelament, a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1044</span>, amb el propòsit d'imposar la seva senyoria banal a la
ciutat, el bisbe Guislabert i el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">vescomte</span> <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Udalard II</span> intentaren
un cop d'Estat, arribant, fins i tot, a apedregar el palau comtal; la
temptativa va fracassar gràcies al suport de la massa urbana cap al poder
comtal, única garantia de continuïtat de les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">franqueses</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> pactades
amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer Ramon I</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1025</span>. Ramon Berenguer I va
poder imposar-se als rebels, i després d'una sentència emesa contra ells per un
tribunal sota presidència de l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">abat Oliba</span> (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1044</span>), <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guislabert de Barcelona</span> hagué
de jurar, contra tota versemblança, no haver pres part en la sedició i a més,
cedir en penyora el castell bisbal, com també fou requerit a pagar el preu de
la seva investidura episcopal que encara no havia satisfet, i, per la seva
banda, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Udalard II</span> hagué
d'indemnitzar Ramon Berenguer I amb dues-centes unces d'or, com també fou
obligat a posar el Castell Vell a disposició del comte.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Enfrontament amb Ermessenda</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Si Ramon
Berenguer I va poder dominar la situació a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>,
no fou només pel suport de la massa urbana, contrària al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">ban</span> que
pretenia imposar-hi el clan vescomtal, sinó també per l'ajuda d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda</span> la qual, però, com que no
es refiava del seu nét, massa propens a entendre's amb la noblesa feudal, va
condicionar el seu suport al comte al casament de Ramon Berenguer I amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Blanca de
Narbona</span>, dona de confiança d'Ermessenda. En el seu govern, el comte
no seguia les directrius de la seva àvia d'aconsellar-se dels jutges i dels
prelats, sinó que resolia les seves relacions amb la noblesa mitjançant
juraments i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">convenientiae</span>, i no pas d'acord amb la llei,
per això, va començar a crear-se una tibantor entre Ermessenda i el seu nét,
que arribà a la ruptura total el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span>, quan Ramon Berenguer
I va prendre la decisió de repudiar <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Blanca de
Narbona</span> i casar-se amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span>; <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emerssenda</span> va moure les seves
influències entre les jerarquies eclesiàstiques fins que, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1056</span>, va aconseguir del
Papa <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Víctor II</span> i dels arquebisbes de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Narbona</span> i
d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Arles</span> una
sentència d'excomunió contra Ramon Berenguer I i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span>, per adulteri, ja que
aquesta, per unir-se a Ramon Berenguer, havia abandonat el seu anterior marit,
el comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tolosa</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Mentrestant,
al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat del Penedès</span>, Ramon
Berenguer I, tot i haver-hi enfortit la seva posició el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1049</span> amb la renúncia,
a canvi de diners, del seu germà Sanç al comtat, no aconseguia imposar-se als
fidels de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span> els quals, entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1049</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span>, havien comés delictes
contra la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas</span> (poder)
comtal, com ara suprimir les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">franqueses</span> que
a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Olèrdola</span>,
i també al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vallès</span>,
havia atorgat el comte; igualment, els nobles feudals havien perpetrat una
traïció, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1051</span>,
intentant induir els reis <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">musulmans</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Lleida</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tortosa</span> a
no pagar les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span> que
el comte els havia imposats, després de les seves victorioses campanyes de
1049-50; el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span>,
un tribunal havia condemnat <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
en rebel·lia, ja que l'acusat no hi havia comparegut, a reparar les
il·legalitats comeses, però el príncep d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Olèrdola</span> va
poder aprofitar la feblesa del comte, enfrontat amb Ermessenda pel matrimoni
amb Almodis de la Marca, per fer cas omís de la sentència i continuar la
revolta.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Almodis_RamonBer1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bb/Almodis_RamonBer1.jpg" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">L'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">excomunió</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1056</span> va significar un
cop molt dur a l'autoritat de Ramon Berenguer I, que <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span> va
aprofitar per estendre les seves rapinyes i pillatges no sols al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vallès</span>,
sinó a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span> i
tot, on s'apoderà de l'herència del seu sogre, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gombau de
Besora</span>; per altra banda, el comte <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guillem II de Besalú</span> va trencar un
compromís de matrimoni amb la germana d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Almodis_de_la_Marca" title="Almodis de la Marca"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis</span></a> i es disposà a entrar, juntament
amb Roger, comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Foix</span> i de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Carcassona</span>,
nebot d'Ermessenda, en una coalició que la vella comtessa pretenia dirigir
contra el seu nét.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">L'abdicació d'Ermessenda<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">La
situació política es capgirà, tanmateix, a favor de Ramon Berenguer I. El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1057</span>, Ermessenda, havent
vist dissolt el seu grup de confiança per la mort dels seus principals consellers:
l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">abat Oliba</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1046</span>, el bisbe <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pere de Girona</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1050</span>, poc després <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gombau de
Besora</span>; i, comprenent, potser, que, al capdavall, la seva actuació
no feia més que perjudicar el seu nét i afavorir els barons feudals rebels, va
decidir vendre tots els seus drets a Ramon Berenguer I i Almodis, per mil unces
d'or, així com va comprometre's a intercedir davant la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Santa Seu</span> per
aixecar les excomunions. Després de quaranta anys d'haver estat una figura clau
en l'evolució política de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, Ermessenda es retirà i morí, mesos després, l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1 de març</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1058</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">La victòria de Ramon Berenguer I<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ramon
Berenguer I, malgrat tot, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1054</span>, havia obtingut un important èxit amb la compra, al seu
germà <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guillem d'Osona</span>, dels seus
drets sobre el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat d'Osona</span>; tanmateix, no havia pogut
actuar amb fermesa al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Penedès</span> a causa el conflicte amb Ermessenda; per això,
després de l'abdicació de la seva àvia, el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1058" title="1058"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1058</span></a> el comte,
gràcies a l'oportunitat de guanys i de botí d'un atac que ell havia preparat
contra el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">regne de Saragossa</span>, va aconseguir el retorn
d'una gran part dels clans nobiliaris al seu seguici, abandonant el cabdill
rebel; llavors, va dirigir una expedició contra el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Penedès</span>,
i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span> hagué
d'exilar-se a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tortosa</span>, d'on tornà l'any següent per sotmetre's a l'autoritat
de Ramon Berenguer I. Així, el comte va aconseguir imposar el seu poder a tot
el territori de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, reunificat de nou sota el seu domini.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">La lluita contra l'Islam<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f6/Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/f6/Batalla_del_Puig_por_Marzal_de_Sas_(1410-20).jpg" height="320" width="227" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Si, a
diferència dels altres comtes, Ramon Berenguer I de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> va
aconseguir imposar-se del tot als nobles rebels dels seus dominis, fou en gran
part perquè, malgrat la crisi del poder comtal a causa de la sedició
aristocràtica, el comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> va aconseguir mantenir la iniciativa en la
lluita contra el veí musulmà, i així va aconseguir imposar el pagament de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span> -tributs- als
estats àrabs de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Lleida</span>, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1046</span>, i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tortosa</span>, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1058</span>, Ramon Berenguer I va
dirigir un atac contra el rei <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Muqtadir</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saragossa</span> qui,
a part de no ser tributari, amb la seva política expansionista, inquietava
l'emir de Lleida, aliat i protegit, a canvi del pagament de paries, del comte
de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>.
En els preparatius d'aquesta expedició, la noblesa feudal, atreta pels guanys
de botí i riquesa, va decidir reintegrar-se al seguici comtal i abandonar <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">La lluita
contra <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saragossa</span>,
perllongada fins a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1062</span>,
ultra restablir l'autoritat del comte sobre la noblesa i imposar al rei <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Muqtadir</span> el pagament de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>,
va permetre a Ramon Berenguer I conquerir, a la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Baixa
Ribagorça</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pilçà</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Puig-roig</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Estopinyà</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Canyelles</span>,
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1063</span>,
com també, consolidar el domini sobre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tàrrega</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Forés</span> i les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Oluges</span>,
ocupades el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1058</span>;
així doncs, el comte orientava la política d'expansió a costa de l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Islam</span> en la direcció
ponentina, tot deixant de banda l'àrea meridional, on, després d'haver fet
repoblar <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tamarit</span> el 1050-51, no va dur a terme cap
intent d'apoderar-se de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tarragona</span>, situada a només vuit quilòmetres de les posicions
cristianes. Ramon Berenguer I volia mantenir l'aliança amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tortosa</span>,
sotmesa a tribut, i, tal com explica <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ferran
Soldevila</span>, apoderar-se de territoris per on haurien pogut
expansionar-se els comtats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pallars</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Urgell</span> o <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cerdanya</span>, els quals quedaren així encerclats
per dominis del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comte de Barcelona</span>, com també, sostreure
aquesta zona occidental dels comtats catalans a la possible influència dels
reis d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Aragó</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El comte i la noblesa<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ramon
Berenguer I, un cop vençut <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
mort el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span>,
un any després d'haver-se sotmés al comte, i disposant de grans sumes d'or
pagades pels reis musulmans veïns, va poder restablir la seva autoritat sobre
els nobles de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span> mitjançant una política de reconciliació. El comte
cridà cadascun dels caps dels llinatges aristocràtics a comparèixer davant dels
seus tribunals, on el baró era condemnat per rebel·lia i li era imposada una
multa, sovint simbòlica. Acatant la sentència, el noble aconseguia ser readmès
al cercle dels fidels del comte. Ramon Berenguer I s'assegurava la fidelitat de
cada baró, no pas ressituant-lo en la condició de delegat de la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span> del comte, sinó imposant-li la concertació
de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">convenientiae</span> on s'hi establia el comte
com a senyor eminent de les fortaleses controlades pel baró; el cap nobiliari
doncs, quedava obligat a retre el castell a Ramon Berenguer I, permetent-li
entrar-hi i fer-hi estada sempre que el comte li ho sol·licités; finalment,
Ramon Berenguer I consolidava el seu domini sobre les fortificacions del noble,
fent-se jurar fidelitat també pels castlans, els comandants de les guarnicions
de la fortaleses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">En alguns
casos, però, el comte no en tingué prou fent-se reconèixer senyor eminent
del castrum, i va voler
esdevenir-ne propietari, ja fos exigint-ho, com féu a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> amb
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">castell de Montjuïc</span>, controlat per <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
o per compra: entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1063</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1067</span>, pagant-los amb l'or de les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span> musulmanes,
Ramon Berenguer I i la seva muller <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis</span> adquiriren, als llinatges més rics
i deslleials de la zona, onze castells termenats al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Penedès</span>,
epicentre de la revolta feudal.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_KKTCT60suEU/TEM-YTH92OI/AAAAAAAAA0I/ZXebZ8ezIpg/knights-5.jpg?imgmax=640" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_KKTCT60suEU/TEM-YTH92OI/AAAAAAAAA0I/ZXebZ8ezIpg/knights-5.jpg?imgmax=640" height="305" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">L'èxit
d'aquesta política de reconciliació amb la noblesa fou tan gran que,
entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1070</span>, subscrigueren pactes
de dependència envers el comte les famílies nobles més destacades: els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gurb-Queralt</span> i
els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Orís</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cervelló</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>,
els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cervià-Celrà</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>, com
també les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">cases vescomtals</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cabrera</span> (Girona) i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cardona</span> (Osona); en aquests pactes,
conclosos sota forma de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">convenientiae</span>,
Ramon Berenguer I sempre hi establia l'obligació dels magnats de reconèixer la
seva autoritat i mantenir-s'hi fidels a tot arreu dels seus dominis, descrits
minuciosament als documents: els quatre comtats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Manresa</span>,
els tres bisbats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vic</span>,
les cinc ciutats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vic</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Manresa</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cardona</span>,
i els castells conquerits a la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Baixa
Ribagorça</span>. A més, els nobles no havien d'intentar mai d'apoderar-se
dels tributs dels reis <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">taifes</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">La situació de la pagesia<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, tal com s'ha vist, el
poder comtal, restaurat per Ramon Berenguer I a partir de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span>, es basà no pas en la
submissió total de la noblesa, sinó en el pacte i la negociació del comte amb
els caps dels llinatges aristocràtics. Les conseqüències socials d'aquest
pacte, seguint <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Bonnassie</span>, es dedueixen de
la comparació dels continguts de les dues sentències, dictades pels tribunals
de Ramon Berenguer I contra <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
l'una el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1052" title="1052"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span></a> i
l'altra el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1059" title="1059"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1059</span></a>.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.terresdegirona.cat/Imatges/pagesos_segle_xiii.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://www.terresdegirona.cat/Imatges/pagesos_segle_xiii.jpg" height="320" width="238" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Una de
les il·legalitats perpetrades pel baró penedesenc i els seus fidels havia
estat, precisament, violar els privilegis de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">franquesa</span> que
el comte havia atorgat a certes comunitats pobletanes; en la sentència de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span>, aquest fet s'hi
tracta en primer lloc i amb minuciositat; ara bé, en aquest moment, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span> encara
era prou fort com per desafiar l'autoritat comtal i, per altra banda, el poder
de Ramon Berenguer I no era del tot segur: la pitjor crisi de la institució
comtal havia de venir encara el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1056</span>, arran de l'excomunió de Ramon Berenguer I pel seu
matrimoni irregular amb Almodis; per això doncs, la sentència de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span> tingué un valor
merament simbòlic, i Mir Geribert va poder permetre's d'ignorar-la. El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1059</span>, però, vençut i
abandonat pels seus antics seguidors, que el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1058</span> havien decidit
de reintegrar-se al seguici comtal, per poder guanyar glòria i botí en la
guerra contra <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saragossa</span>, Mir Geribert va haver d'acatar la nova sentència
dictada contra ell pels tribunals de Ramon Berenguer I; aquesta vegada, a
diferència del que s'havia esdevingut set anys abans, la conculcació dels
privilegis de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">franquesa</span> atorgats pel comte a les comunitats pageses
s'hi tractà només de passada, i s'hi dóna una solució merament formal: <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span> reconeix
l'autoritat del comte en els territoris lliures, però les senyories banals,
imposades il·legalment en el transcurs de la revolta nobiliar, no són pas
desmantellades; un cop dominada l'aristocràcia, el comte ja no necessita, com
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span>,
intentar atraure's la pagesia per consolidar el seu poder i pot, doncs,
establir les bases del nou ordre social feudal: mentre la noblesa se li
mantingui fidel i no qüestioni la seva autoritat, el comte permet als barons
d'oprimir la pagesia amb la senyoria banal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Així
doncs, la fi de les revoltes i el retorn a la pau, iniciat el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span>, no va significar per
als pagesos recuperar les seves condicions de llibertat vigents fins a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1020</span>, sinó consolidar la
seva opressió pels barons feudals.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ramon Berenguer I i els altres comtes catalans<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Després
de la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">revolució feudal</span> de
1020-1060, com que Ramon Berenguer I fou l'únic comte capaç d'imposar-se del
tot als clans nobiliaris dels seus dominis, la supremacia del Casal barceloní
respecte de les altres nissagues comtals catalanes va accentuar-se; a partir
de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span>,
ço és, després de la fi de la revolta dels barons, Ramon Berenguer I rebé
homenatge i jurament de fidelitat dels comtes de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Besalú</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cerdanya</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Empúries</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rosselló</span>,
a més els comtes d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_d%27Urgell" title="Comtat d'Urgell"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Urgell</span></a> continuaren la política de
fidelitat a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, iniciada per l'homenatge d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermengol II</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer
Ramon I</span>, retut el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1018</span> i el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1026</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Tot i
així, aquests homenatges no van significar pas l'extensió de l'autoritat del
comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> per
igual a tota l'antiga <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Marca
Hispànica</span>. En primer lloc, la feudalització havia permés a molts
clans aristocràtics, com ara els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Castellbò</span> i
els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cabrera</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Urgell</span> o
la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">casa vescomtal de Cerdanya</span>,
actuar al marge dels poders comtals, per la qual cosa, el vassallatge del comte
envers Ramon Berenguer I no vinculava pas aquelles zones del comtat on el poder
efectiu havia passat als barons; per altra banda, quan, per exemple, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ponç I d'Empúries</span> va jurar fidelitat a
Ramon Berenguer I, això no va implicar pas establir el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat d'Empúries</span> com a bé concedit en feu
per Ramon Berenguer I a Ponç I; la fidelitat jurada només concernia el comte
d'Empúries en les seves aliances exteriors, de no ser mai enemic de Ramon
Berenguer I. En conseqüència, al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat d'Empúries</span> el representant de
l'autoritat màxima, en la mesura que els clans aristocràtics locals no
s'haguessin constituït en poder propi, era el comte Ponç I, l'acord del qual
amb Ramon Berenguer I era de tipus personal i no tenia per què afectar els seus
possibles successors; per això, ací el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">principat feudal</span> bastit
per Ramon Berenguer I a partir de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span>, cal considerar-lo
barceloní i no pas català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Durant la
segona meitat del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">segle XI</span>, un altre fet va subratllar el poder del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Casal de Barcelona</span> dins dels comtats
catalans: en tota la xarxa de dependències entre els clans aristocràtics del
país, el comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> no resultava ser mai vassall de ningú i, a més,
podia estendre la seva àrea d'influència fora dels seus dominis patrimonials;
així, Hug Dalmau, fill dels vescomtes de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berga</span>, va jurar fidelitat
a Ramon Berenguer I, sostraient-se al poder del seu senyor natural el
comte <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Guifré</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cerdanya</span>,
en canvi, a causa de la solidesa dels vincles feudals que Ramon Berenguer I va
crear a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, no resultava
possible a un baró dels seus dominis jurar fidelitat a un altre comte
abandonant la fidelitat deguda a Ramon Berenguer I; malgrat la paradoxa, doncs,
la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">feudalització</span> va
posar les condicions que Ramon Berenguer I va poder aprofitar per enfortir el
seu domini: d'haver-se mantingut el sistema de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas (poder)</span> vigent fins
a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1020</span>,
Hug Dalmau no hauria pogut trencar amb el comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cerdanya</span> per
pactar amb el comte de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, ja que això hauria significat conculcar la noció d'autoritat
pública.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Les bases ideològiques del nou poder comtal<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://murphymiddleages.weebly.com/uploads/1/5/2/8/15282652/4755995_orig.png?1" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://murphymiddleages.weebly.com/uploads/1/5/2/8/15282652/4755995_orig.png?1" height="279" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Per
legitimar ideològicament el poder principesc que, a partir de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span>, amb l'estreta
col·laboració de la seva muller <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span>, Ramon Berenguer I va
bastir al conjunt de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, no es va recórrer als antics conceptes de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span> i de legalitat, esdevinguts obsolets arran del
procés revolucionari iniciat el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1020</span>, sinó que, el nou poder comtal va basar-se en les
relacions de dependència feudal introduïdes pels barons entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1030</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1040</span>, destruint
l'antiga <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas
(poder)</span>; per això, Ramon Berenguer I i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis</span> es defineixen no pas com a personae publicae, sinó com a seniores; el seu poder no derivava
pas de la idea del comte i la comtessa com a rectores, ço és garants de la llei, sinó de la seva força per
imposar, després de la derrota de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
juraments de fidelitat a tots els barons posseïdors de fortaleses, vescomtes,
bisbes, abats o, fins i tot, simples <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">castlans</span>;
llavors, a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, el poder s'estructurà en una piràmide de relacions de
dependència personal al cim de la qual s'hi situa el comte qui, mitjançant
juraments de fidelitat i homenatges recollits en <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">convenientiae</span>, pot fer-se obeir per tots
els membres de l'aristocràcia dirigent. D'aquesta manera, Ramon Berenguer I va
poder dur a terme el projecte polític concebut el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1041</span>, en assumir el
govern: abandonar les velles idees de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Potestas (poder)</span> i autoritat
pública, per les quals lluitava <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda de Carcassona</span>, enemistada
sovint amb el jove comte, i basar el poder comtal en un ús favorable als seus
interessos de les noves pràctiques feudals, basades en els pactes i els
juraments, establerts en convenientiae soscrites per cadascun dels barons i el
comte.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">L'organització del poder comtal<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA"><span lang="ES" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; text-decoration: none;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="Imagen_x0020_3" o:spid="_x0000_i1026"
type="#_x0000_t75" style='width:165pt;height:248.25pt;visibility:visible'
o:button="t">
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title="220px-Usatici_Barchinonae-Usatges_de_Barcelona-BMSLE-Ms-Z"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--></span></span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.8pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 38.25pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ramon
Berenguer I i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis</span> organitzaren el govern dels seus
comtats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span> no pas per mitjà de funcionaris públics, delegats
de la potestas, sinó amb
el concurs de persones obligades envers el comte i la comtessa per juraments de
fidelitat i d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">homenatge</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A nivell
central, comptaren amb l'assistència de la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">cúria comtal</span>, un òrgan
merament consultiu integrat per tots aquells magnats convocats expressament pel
comte i la comtessa, no hi havia ningú dins de la cúria per dret propi; en un
àmbit més proper, la parella comtal governava amb l'ajuda del consell privat,
constituït per nobles, però de llinatges no gaire poderosos, gent que ho devia
tot al comte, qui podia, doncs, imposar-los la prestació d'un <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">homenatge sòlid</span> i,
així, Ramon Berenguer I i Almodis evitaren una preponderància excessiva dels
grans magnats.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.pedresdegirona.com/Imatges3/bernat_ii_besalu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://www.pedresdegirona.com/Imatges3/bernat_ii_besalu.jpg" height="320" width="255" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A part
d'aquests dos òrgans col·lectius, hi havia tres càrrecs que auxiliaven
directament el comte: el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">senescal</span>, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">jutge de palau</span> i
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">veguer de Barcelona</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">En un
principi, el càrrec de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">senescal</span> no passava de ser el d'una mena d'intendent dels
oficis domèstics de la casa del comte; tanmateix, quan, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1040</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda</span> va nomenar <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">senescal</span>
un dels seus homes de confiança, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Amat Elderich d'Orís</span>,
aquest càrrec va passar a adquirir importants atribucions militars: dirigir la
host en absència del comte; o polítiques, de presidir la cúria per delegació
comtal. Per això, sent com era el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">senescal</span> algú
amb un gran poder a la cort, Ramon Berenguer I va decidir sostreure el càrrec
als Orís, un llinatge massa puixant, que hauria pogut arribar a qüestionar el
poder comtal, com en el passat ho havia fet <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mir Geribert</span>,
i, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1068</span>,
nomenà senescal <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guillem Ramon I de Montcada</span>, membre d'una
família noble, però modesta, del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vallès</span>,
la qual, si en el futur, va arribar a ser una de les primeres de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Catalunya</span>,
fou gràcies a haver exercit el càrrec de senescal durant gairebé tot el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">segle XII</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ramon
Berenguer I nomenà <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">jutge de palau</span> Guillem
March, fill del jutge Ponç Bonfill March; la seva funció no era pas intervenir
en plets, a causa de la descomposició del sistema judicial, sinó que assessora
la parella comtal en qüestions jurídiques, auxiliat per un grup de
legislatores, els quals redactaren gran part de les lleis que el comte i la
comtessa promulgaren a partir de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/1060" title="1060"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1060</span></a>, per regular les
noves relacions feudals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 19.2pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">veguer de Barcelona</span> assegurava,
dins d'aquest comtat, el compliment dels pactes establerts a les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">convenientiae</span> sobre
el control de fortaleses requerint al baró el compliment dels seus deures
envers el comte o, simplement, vigilant que fos fidel; de fet, es tractava
només d'un dels molts agents que, a nivell local, vetllaven pels interessos del
comte, dits en un principi nuncis, i, el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1096</span>, veguers. Tanmateix,
a causa de la importància d'exercir la seva jurisdicció a la capital del
domini, el veguer de Barcelona passà a ser una peça clau del govern, com també
ho foren els batlles, encarregats de percebre els drets corresponents al comte
als castells, pobles, viles i ciutats.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 19.2pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Apoderador d'Espanya</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 18pt; margin: 0cm 0cm 1.2pt 36pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 55.2pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.elmundoenmimaleta.com/wp-content/uploads/2013/08/Palacio_de_la_Aljaferia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://www.elmundoenmimaleta.com/wp-content/uploads/2013/08/Palacio_de_la_Aljaferia.jpg" height="202" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, la victòria del
poder comtal enfront dels clans aristocràtics fou possible, en gran part,
gràcies als recursos econòmics de Ramon Berenguer I, els quals procedien no pas
de les fonts tradicionals -el control de la terra fiscal i dels impostos-, que
havien quedat en gran part usurpats pels nobles rebels, sinó que provenien dels
tributs en or pagats al comte de Barcelona pels reietons dels països àrabs
veïns: <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Làrida</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Turtuixa</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saraqusta</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ja des
del mateix moment de l'inici de la crisi del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Califat de Còrdova</span>, i la seva posterior
disgregació en <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">regnes de taifes</span>, els grups de poder dels
comtats catalans es proposaren d'aprofitar-se de la feblesa política d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">al-Àndalus</span>,
després de la caiguda de l'estat <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">omeia</span>, i així
s'organitzaren diverses expedicions amb el propòsit de treure'n riquesa i botí,
la més destacada de les quals fou la dirigida el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1010</span> pel comte <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Borrell</span> contra <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Còrdova</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Tanmateix,
el pagament de tributs pels reis de taifes als comtes va ser una cosa
discontínua i aleatòria fins que Ramon Berenguer I va imposar un pagament fix
a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Làrida</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1046</span>, a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Turtuixa</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1052</span> i a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saraqusta</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1058</span>, fet que li valgué
que en els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Usatges de Barcelona</span> se l'anomeni
«Apoderador d'Espanya», identificant <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Espanya (geografia)</span> amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">al-Àndalus</span>;
a partir de llavors, les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span> -tributs dels estats àrabs- seran un ingrés
constant del tresor comtal, cosa que condicionarà la política de relacions amb
l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Islam</span>:
Ramon Berenguer I sempre s'estimà més cobrar paries que conquerir territoris,
raó per la qual també se'l definí com a «Defensor i mur del poble cristià» (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Europa</span>).<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 38.4pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=3025340138243639196" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">L'adquisició dels comtats de Carcassona i Rasès<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A part de
per imposar-se dins dels seus dominis o per resoldre conflictes amb altres
poders, com ara el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1072</span>,
posant fi a les pretensions d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermengol IV</span> d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Urgell</span> sobre
els castells de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pilçà</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Purroi</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Casserres</span>,
a la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Baixa Ribagorça</span>, comprant-li'n els drets, al comte
de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>,
els recursos econòmics de l'or musulmà li servien també per expandir
territorialment el seu poder; així, Ramon Berenguer I i Almodis adquiriren els
comtats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Carcassona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rasès</span>,
amb la intenció de constituir un domini per al seu fill Ramon Berenguer dit Cap
d'Estopes –aleshores, l'hereu de Barcelona no era ell, sinó el primogènit <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pere Ramon</span>-. Aquest
propòsit reeixí perquè, en unes llargues i complexes negociacions realitzades
entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1067</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1070</span>, els comtes de
Barcelona compraren, amb or, els drets de tots els altres possibles hereus del
comte Ramon II de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rasès</span>, mort el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1065</span> sense descendència ni col·laterals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Ramon
Berenguer I i Almodis orientaren els seus propòsits expansionistes cap a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Carcassona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rasès</span>,
tot i les dificultats de l'operació, perquè no sent possible eixamplar els seus
dominis a costa de l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Islam</span>,
sense perdre les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">paries</span> pagades
per <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Lleida</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saragossa</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tortosa</span>,
per als comtes de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> l'única via d'expansió possible eren les terres
d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Occitània</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="border-bottom-color: rgb(170, 170, 170); border-bottom-width: 1pt; border-style: none none solid; font-family: Georgia, serif; line-height: 20.796875px; margin-left: 38.4pt; margin-right: 0cm; padding: 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border: none; line-height: normal; margin: 12pt 0cm 3pt; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">A <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, el poder principesc
del comte, instituït després de la victòria sobre els barons feudals, va entrar
en crisi per la manera com <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Berenguer I de Barcelona</span> va
disposar la seva successió.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWlvVZJOsY4F-qDoYeNKWpU21oe5fdr0uhuwEVQvLzKYAyAhqnNuxXuvHOvtx6DOjlZqAUfVMxRFOZXjQA3h-p9A_AeeRgilK0hA3iPZ8KYZAGbQO8CsNbsOQchE475w3ohiS4eY7TRf0/s1600/CROMOS+H.CATALNYA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWlvVZJOsY4F-qDoYeNKWpU21oe5fdr0uhuwEVQvLzKYAyAhqnNuxXuvHOvtx6DOjlZqAUfVMxRFOZXjQA3h-p9A_AeeRgilK0hA3iPZ8KYZAGbQO8CsNbsOQchE475w3ohiS4eY7TRf0/s1600/CROMOS+H.CATALNYA0002.jpg" height="218" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">La línia
dinàstica del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Casal de Barcelona</span> s'havia alterat
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1071</span> arran
de l'assassinat d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis</span> pel primogènit <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pere Ramon</span>, fill de
l'anterior matrimoni de Ramon Berenguer I amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Elisabet de
Nimes</span>. Com explica <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Santiago Sobrequés</span> a Els grans comtes de Barcelona dins
de la nissaga barcelonina, la comtessa actuà sempre amb preponderància, tal com
ho mostren certs detalls, com ara la redacció, en temps d'Almodis dels
documents de la cort sempre per duplicat, amb un exemplar per al comte i un
altre per a la comtessa; a més, en els papers oficials, Almodis s'hi feia esmentar
sempre, ignorant sovint el primogènit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pere Ramon</span>, l'hereu dels
comtats, degué considerar sempre una cosa anormal aquest protagonisme d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span>, que, per exemple, la
comtessa <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ermessenda de Carcassona</span> mai no havia
pretés en vida del seu marit, el comte <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Borrell</span>.
Segurament, l'odi del primogènit cap a la comtessa s'exacerbà després de veure
com la complexa, i laboriosa, adquisició dels comtats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Carcassona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rasès</span> s'havia
fet amb l'únic propòsit, de constituir un domini propi per a Ramon Berenguer
Cap d'Estopes, fill d'Almodis de la Marca. <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pere Ramon</span> assassinà
la comtessa d'una manera gens premeditada, potser amb les seves pròpies mans;
arran del seu crim, el primogènit fou desposseït dels drets successoris, i el
1072-73, el papa <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gregori VII</span> va condemnar-lo a l'exili i a
redimir-se lluitant contra els infidels, en combat contra els quals, l'ex-hereu
de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> va
morir a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">al-Àndalus</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Després
de tot aquest fet Ramon Berenguer I va prendre la decisió de deixar els seus
dominis en cogovern als seus dos fills, haguts d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Berenguer II</span> dit Cap d'Estopes
i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer Ramon II</span> el Fratricida, els
quals eren o bessons o tenien poca diferència d'edat. Conjuntament havien de
regir <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span> en absolut
condomini i plena igualtat de tal manera que, segons s'havia establert, si algú
jurava fidelitat a un dels dos comtes de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span>,
n'havia de jurar també a l'altre.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJhLC32lmr1iEgaD6dHEp5BLIs6YHq3Dl8YRiwLWTNYw0SKXxm_GG1GLYiTZzeVUbPTR3lHChYcNOSQKWmHmEWhbb3Ri8yaxevLmnBtP5DftfTxgz6yS_9X60o8HpCLSnqhWmXgixOAwM/s1600/12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJhLC32lmr1iEgaD6dHEp5BLIs6YHq3Dl8YRiwLWTNYw0SKXxm_GG1GLYiTZzeVUbPTR3lHChYcNOSQKWmHmEWhbb3Ri8yaxevLmnBtP5DftfTxgz6yS_9X60o8HpCLSnqhWmXgixOAwM/s1600/12.jpg" height="180" width="320" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small;">Les
posteriors dissensions entre els dos germans afebliren el poder comtal; a més,
el cogovern anunciava una futura divisió del domini barceloní, inevitable si
tots dos comtes haguessin tingut descendència.<o:p></o:p></span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Els hereus: La víctima</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Ramon Berenguer
II dit el “Cap d'Estopes” (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1053</span> - <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gorg de Perxistor</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sant Feliu de Buixalleu</span> <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1082</span>), <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comte de Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Osona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Carcassona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rasès</span> (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1076</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1082</span>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Era fill de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon
Berenguer I</span> de Barcelona i d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span> i germà, probablement
bessó, de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer Ramon II</span>. El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1076</span>, a la mort del seu
pare, va rebre el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat de Barcelona</span> juntament amb el seu germà,
ja que aquell no havia dividit l'herència. El seu sobrenom és deu a tenir una
gran i espessa cabellera rossa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.imgur.com/7Kz9F.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><img border="0" src="http://i.imgur.com/7Kz9F.jpg" height="320" width="276" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1078</span> es casà
amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Mafalda de Pulla-Calàbria</span>, filla de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Robert
d'Hauteville</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">duc de Calàbria</span>. D'aquest matrimoni en
nasqueren:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">la infanta <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de Barcelona</span> (v<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1078</span>-v<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1140</span>), casada després
de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1105</span> amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Bernat Amat</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">vescomte de Cardona</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">la infanta Mafalda
de Barcelona, casada amb <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Arnau Guillem</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">vescomte de Fenollet</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">l'infant <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Berenguer III</span> (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1082</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1131</span>), <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comte de Barcelona</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El fill pòstum del
comte, Ramon Berenguer III, fou designat hereu el mateix any del seu naixement
però tingué la tutela del seu oncle <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer Ramon II</span> fins a la mort d'aquest
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1097</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Les relacions amb el
seu germà foren sempre tibants, i intentà disputar-li l'herència. Segons
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">testament</span> del
pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació
real però, era d'una certa preeminència del Cap d'Estopes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">En una avinentesa,
potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié
obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">bisbes de Barcelona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>,
els vescomtes d'aquests comtats així com el de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cardona</span>. Al seu retorn el comte donà al
seu germà part de l'herència contreta del seu pare, rebent la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">pària</span> de l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emirat de
Larida</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Vers la fi
del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1077</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Papa</span> <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gregori VII</span> envià
a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span> el
seu legat Amat d'Oloron per donar impuls a les seves idees de reforma de l'Església.
És possible que aquest aprofités la seva estada per a intentar d'avenir els dos
germans, que havien estat encomanats al Papa per llur pare en el seu testament.
El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">pontífex</span> escriví
el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1079</span> al
bisbe de Girona demanant-li d'actuar, juntament amb els abats de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ripoll</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sant Cugat</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sant Ponç de Tomeres</span>, per posar fi a les
discòrdies comtals. A causa d'això el mateix any els dos germans es repartiren
la ciutat de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Barcelona</span> amb les terres, castells i cases de la rodalia,
del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Llobregat</span> al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Besòs</span>,
Castellvell i la seva marca, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Olèrdola</span>,<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vilafranca del Penedès</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vallmoll</span> i
els seus <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">alous</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Eramprunyà</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Benviure</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gavà</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pallejà</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Garrosa</span>,
les <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Franqueses del Llobregat</span> i
altres dominis; i convingueren que residirien alternativament, durant sis
mesos, en el palau comtal o a les cases de Bernat Ramon. Un complement sense
data feia divisió també de la residència al <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">castell de Port</span>, i dels de
Santa Perpètua, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Montagut</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pontons</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vilademàger</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Tamarit</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cubelles</span>,
Vilafranca del Penedès (torre Dela) i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Vallmoll</span>.
Les funcions sobiranes restaven indivises, així com les rendes dels judicis,
lleudes, mercats, moneda i uns patis a Barcelona. Però Berenguer continuà
reclamant, i el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1080</span> obtingué
del seu germà la definició de la meitat del castell de Barberà, de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">la Bleda</span> (Olèrdola) i dels comtats de
Carcassona i Rasès. Ramon llavors prometé de dividir totes les adquisicions
futures, comprenent-hi les naus que es construïssin i les que s'adquirissin.
Restarien en indivís les naus que llavors tenien, però es repartirien per
meitat les preses que fessin.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://html.rincondelvago.com/000743790.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://html.rincondelvago.com/000743790.jpg" height="173" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Lluita contra els
sarraïns<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Vers el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1077</span> realitzà una
expedició a l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">emirat de Múrcia</span>, en ajut del rei <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">sarraí</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sevilla</span>, contra
els de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Toledo</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">València</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Granada</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Màlaga</span>,
que eren ajudats per <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Alfons VI de Castella</span>. Aquesta expedició
resultà un fracàs. Posteriorment els comtats de Barcelona i d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Urgell</span> i
l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emirat de Larida</span> lluitaren contra el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">emir</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saraqusta</span> i a conseqüència d'això el
perill islàmic reculà, tant pel cantó de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Lleida</span>, on la
colonització cristiana arribà fins a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sidamon</span> i
<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Torregrossa</span>,
com per l'actual <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Conca de Barberà</span>, on el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1079</span> ja era repoblada
l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Espluga de Francolí</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">En ocasió de la
preparació d'una expedició fallida contra els musulmans la primavera de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1081</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">el Cid</span>,
enemistat amb el seu rei Alfons VI de Castella, anà a Barcelona i oferí la seva
col·laboració, que no fou acceptada; llavors es barallà amb un nebot dels
comtes i el ferí. Tot seguit passà al servei dels reis sarraïns de
Saragossa, mentre que l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emir de Larida</span> es recolzà en els navarro-aragonesos
primer i en els comtes de Barcelona després. Això enfrontà Berenguer Ramon amb
el Cid al voltant d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almenar</span> a l'estiu del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1082</span>. El primer <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">fou derrotat</span> i caigué presoner. Un
cop alliberat, degué sentir-se frustrat i això agreujà el seu caràcter.
El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">5 de desembre</span> del dit any, anant el Cap
d'Estopes de Barcelona a Girona, en passar per un lloc boscós i solitari,
conegut després per la Perxa de l'Astor (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sant Feliu de Buixalleu</span>), fou mort per uns
desconeguts, que potser foren els seus mateixos acompanyants. El cadàver fou
llançat al, després anomenat, Gorg del Comte, de la Perxa de l'Astor o <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gorg d'en Perxistor</span>, i allà fou descobert per
l'astor que duia la víctima, que hauria guiat els qui el cercaven.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">La veu popular
acusà en aquell moment el seu germà com a instigador de la seva mort, motiu pel
qual Berenguer Ramon II és conegut com el Fratricida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El cos de
l'assassinat fou dut a Girona i sepultat a la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">catedral</span> d'aquesta <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">ciutat</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">La tomba del comte
Ramon Berenguer II de Barcelona, que es troba a la Catedral de Girona, fou
construïda per <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guillem Morell</span> per encàrrec del
rei <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Pere el Cerimoniós</span>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El novembre del
1982 es va procedir, a Girona, a obrir les tombes comtals de Ramon Berenguer II
i de la seva besàvia. Són sarcòfags llisos rectangulars amb tapes de dos
vessants, l'única decoració exterior dels quals, molt ben conservada,
consisteix en una successió de 17 tires verticals d'uns 5 cm.,
alternativament roges i daurades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">A la cota de malles
de l'estàtua jacent es troba el mateix senyal heràldic que figura als escuts de
la sepultura (els pals de gules sobre fons d'or).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Els primitius
sarcòfags de Girona indueixen a suposar que el llinatge comtal de Barcelona
tenia com a emblema pals rojos sobre un fons daurat abans que aparegués
l'heràldica a Europa (1141-42) i abans de la unió del comtat amb el regne
d'Aragó. Ja sabeu que aquest punt es molt problemàtic. Ja sabeu que els aragonesos
diuen que els Comtes del Casal de Barcelona, es van apropiar d’aquesta insígnia
que és pròpia dels Reis d’Aragó. Personalment no soc medievalista, així que m’abstindré
d’opinar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El suposat botxí </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Berenguer Ramon II,
anomenat el Fratricida (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1053</span> - <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Jerusalem</span> <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1097</span>), <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Comte de Barcelona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Girona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">d'Osona</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Carcassona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Rasès</span> (<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1076</span>-<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1097</span>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Era fill de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon
Berenguer I</span> de Barcelona i d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Almodis de la Marca</span> i germà, probablement
bessó, de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Berenguer II</span>. El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1076</span>, a la mort del seu
pare, va rebre el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">comtat de Barcelona </span>juntament amb el seu germà,
perquè no se n'havia determinat l'herència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgeBRsjYrDJQ1hq3xswTI-0oyXBe967uzyeoJNK-pr-dAUugid1luoQE1_QGxtlq0tmCykvwuk8tDh3gde2g1glsrqBmUaP45aPSAFVb-TS5qQBLKV_DDMCyXvdncu9UDBdCBG0fd3lkEG/s400/20080122113309-arabes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgeBRsjYrDJQ1hq3xswTI-0oyXBe967uzyeoJNK-pr-dAUugid1luoQE1_QGxtlq0tmCykvwuk8tDh3gde2g1glsrqBmUaP45aPSAFVb-TS5qQBLKV_DDMCyXvdncu9UDBdCBG0fd3lkEG/s400/20080122113309-arabes.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: white; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">La invasió <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">almoràvit</span> i
la derrota d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Alfons VI de Castella</span> a la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">batalla de Sagrajas</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1086</span> va propiciar que
a el Cid se li encarregués la defensa de la zona llevantina del <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">regne de
Castella</span>. Entre <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1087</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1089</span>, va fer tributaris als monarques musulmans de l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emirat d'Albarrasí</span> i l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emirat
d'Alpont</span> i el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1087</span> <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">va impedir</span> que la ciutat de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Balansiya</span>,
governada pel rei <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Yahya Al-Qadir</span>, aliat dels castellans, caigués
en mans d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Al-Múndhir Imad-ad-Dawla</span> i del comte
de Barcelona. La pressió de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Saraqusta</span> sobre
els regnes musulmans veïns va provocar la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">batalla de Tébar</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1090</span>, en la que Berenguer
Ramon II va caure novament presoner d'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">El Cid</span>,
perdent la seva espasa <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Colada</span>.
<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://burgospedia1.files.wordpress.com/2010/06/colada_del_cid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://burgospedia1.files.wordpress.com/2010/06/colada_del_cid.jpg" height="94" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Alliberat dels
compromisos amb l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Emirat de Làrida</span>, i ajudat pels <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">genovesos</span> i per <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Sanç I d'Aragó i Pamplona</span> atacà <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">i ocupà la ciutat</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Turtusha</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1092</span>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Mort de Ramon
Berenguer II<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">5 de desembre</span> de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1082</span> morí Ramon
Berenguer II en un assalt al terme de <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Gualba</span>. La veu
popular acusà a Berenguer Ramon de ser l'artífex de la seva mort i per això
l'apel·là El Fratricida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1083</span> es formà el
partit antifratricida encapçalat per <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Folc I de Cardona</span> i <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Bernat Guillem de Queralt</span>,
als quals s'uní el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">bisbe de Vic</span> <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Berenguer
Sunifred de Lluçà</span>, els quals encomanaren durant 10 anys la tutoria
del petit fill del mort, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Berenguer III</span>, al comte <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guillem I de Cerdanya</span>, oncle del menut.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1086</span> però, aquest
front antifratricida es trencà i un nou partit, encapçalat pels <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Montcada</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Cabrera</span>, <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Guerau Alemany II de Cervelló</span> i Berenguer
Sunifred de Lluçà acordà que Berenguer Ramon II participès en la tutoria del
menut onze anys, prometent que no es casaria i que per tant l'herència
recauria directament en el petit fill del Cap d'Estopes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Relacions amb
l'església<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">El <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">1091</span> el <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Papa Urbà II</span> va
deslligar-lo de l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">arquebisbat de Narbona</span> i va establir
l'<span style="text-decoration: none; text-underline: none;">arquebisbat de Tarragona</span>, ocupada
efímerament pel comte català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">Successió<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 17px;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Abans de completar el seu govern, el grup contrari al Fratricida va incrementar la seva pressió sobre el comte. Finalment, i davant la gravetat de les seves insinuacions, Berenguer Ramon II va acceptar de sotmetre’s a judici per la mort del seu germà. Aquest judici s’havia de realitzar en una cort neutral i va escollir-se la d’Alfons VI de Castella. Declarat culpable, el 1097 desapareix de la documentació i de la història. Segons els Gesta comitum, esdevingut mut, va morir a Jerusalem com a pelegrí, però ni tan sols podem confirmar l’any.</span></span></span><br />
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 17px;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.davinci-systems.es/ripoll/berenguer-ripoll.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.davinci-systems.es/ripoll/berenguer-ripoll.jpg" height="320" width="236" /></a></div>
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 17px;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></span>
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span style="line-height: 17px;"><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: x-small; line-height: 115%;">En arribar <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Ramon Berenguer III</span> a la majoria d'edat,
el seu oncle li deixà el govern dels comtats. Berenguer Ramon II morí durant
la <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Primera Croada</span> a <span style="text-decoration: none; text-underline: none;">Jerusalem</span> el
20 de juny de 1097, a
la que havia anat en penitència.<o:p></o:p></span></div>
<div style="font-family: Georgia, serif;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd7OR876WkoHw4-1jMC3e8HVGmhjrFD9Txa6gD5GrVT65BFhykJLqyBKT2PLxHQy6SkfHNhLwbtgQN8IjxYTVU5kFYn6pizumKJY2aPbjGwQnzcsiQj3pwrZ6a3EnpesaodSbmRTVCHTl0/s1600/P1090433.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd7OR876WkoHw4-1jMC3e8HVGmhjrFD9Txa6gD5GrVT65BFhykJLqyBKT2PLxHQy6SkfHNhLwbtgQN8IjxYTVU5kFYn6pizumKJY2aPbjGwQnzcsiQj3pwrZ6a3EnpesaodSbmRTVCHTl0/s1600/P1090433.JPG" height="640" width="360" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><sup><br /></sup></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><sup><br /></sup></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><sup><br /></sup></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Abandonem el Gorg
del Perxistor i reprenem la carretera cap a Sant Celoni, per arribar al Pont
Trencat, </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Wa2PSCmgeRcV9SkuA6h6QqqFDPu6iJ8OMVFDCkp9GV2h61xzDcdhiLeVgzGz3IbemsiIXg6OBLTmNlxBawr7AwSqlgzS8okO10xKRqMAT-KAFkQvdEAkKuOrnBZdEVPYFCvxNOL7fg_W/s1600/pont-trencat_238760.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Wa2PSCmgeRcV9SkuA6h6QqqFDPu6iJ8OMVFDCkp9GV2h61xzDcdhiLeVgzGz3IbemsiIXg6OBLTmNlxBawr7AwSqlgzS8okO10xKRqMAT-KAFkQvdEAkKuOrnBZdEVPYFCvxNOL7fg_W/s1600/pont-trencat_238760.jpg" height="476" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">veiem el que "éll mateix" ens explica:"Hola amics, abans de començar la meva història em presentaré: Jo sóc
el Pont Trencat i visc sobre el riu Tordera, just enmig de dos pobles, Santa
Maria de Palautordera i Sant Celoni vosaltres us preguntareu... Com és que un
pont es pot dir trencat?Doncs resulta que jo no he estat pas un pont trencat
des de sempre. Al contrari, fa molts anys jo era un pont sencer que ajuntava
les dues riberes del riu Tordera perquè la gent pogués passar d'una banda a
l'altre. De fet, segons em van explicar, jo no vaig ser pas el primer pont que
va fer l'home sobre el riu Tordera. Va ser el meu avi. El pont Romà. Jo al meu
avi no el vaig arribar a conèixer perquè em van muntar sobre els seus
fonaments.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Bé ; abans
d'enredar-vos més deixeu-me que us expliqui tota la història des del
començament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Heus aquí que molt
abans que l'home comencés les seves activitats sobre la terra, ja existia el
riu Tordera. De fet no podem pas saber si en aquella època el riu tenia nom,
perquè segurament no hi havia ningú per posar-n'hi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Durant milers
d'anys el riu Tordera va ser un riu ample i ufanós, ple de vida i de recursos
per viure, cosa que de segur va ajudar a l'home a viure-hi a prop. Amb el pas
dels anys els homes van construir grans imperis, impressionants ciutats, obres
d'enginyeria civil gegantines, i entre elles, els Romans van ser dels primers
en construir camins i vies per comunicar-se. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6upAkvEemQEeqpWRKY2MpuSeMOKGTvJy3V7ZYtON7RQz2fqSjw6OccUv13w6pTZNzlEZBDUFyQEvcKfWO3VlTqA5yrfA44EmxqTiuOuWzusn4BmxDF7liZL3llDgsWG4qrVohSPZI1Ky5/s1600/Imagen2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6upAkvEemQEeqpWRKY2MpuSeMOKGTvJy3V7ZYtON7RQz2fqSjw6OccUv13w6pTZNzlEZBDUFyQEvcKfWO3VlTqA5yrfA44EmxqTiuOuWzusn4BmxDF7liZL3llDgsWG4qrVohSPZI1Ky5/s1600/Imagen2.jpg" height="484" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Via Augusta prop del Gorg del Perxistor.</span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">I quan van arribar prop del riu
Tort (què és com els romans anomenaven al riu Tordera) es van trobar amb un
problema greu. Travessar-lo. Com ja us he explicat el riu Tordera en aquella
època portava molta aigua i es clar, cada cop que volien travessar-lo havien
d'emprar barques o buscar guals on el riu transités més baix i permetés ser
creuat. Per això els romans van decidir construir el meu avi. El Pont Romà.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Molta gent va
col·laborar en la construcció del meu avi, pedra a pedra, mà sobre mà, fins que
el pas sobre el riu Tort va ser una realitat. Segurament durant el temps que
els romans van estar treballant a la zona van adonar-se'n de la bellesa del
paratge on s'ubicava el pont i, ben bé podria ser que alguns dels treballadors
decidissin quedar-se a viure a la zona. Però bé, el cas és que van passar els
anys i la importància de la zona juntament amb les necessitats del moment van
afavorir la meva construcció. Segurament el meu avi devia ser molt vell i ja no
era gaire segur, així que cap a mitjans del segle XV vaig néixer jo. Malgrat
tot a mi em van construir amb l'ajut de tota la gent que vivia a la zona i que
es va unir per aixecar-me. Tots plegats van fer realitat el pont que ara podeu
contemplar sobre el riu Tordera.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjabNBpcTBrSBsVbr-ZrcN7z0zOwEQxHIMscVHJQh8w489Z5duuPREpvk-S3t7Tl5sx_W-EkdqX1bqtvVjBmJat_hCX3sd73IVTYqQ7qQ9QU2yHUYwWhbCyOfK2f-Oav24adydckJ66jEn9/s1600/P1090448.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjabNBpcTBrSBsVbr-ZrcN7z0zOwEQxHIMscVHJQh8w489Z5duuPREpvk-S3t7Tl5sx_W-EkdqX1bqtvVjBmJat_hCX3sd73IVTYqQ7qQ9QU2yHUYwWhbCyOfK2f-Oav24adydckJ66jEn9/s1600/P1090448.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
Durant molt temps la gent va emprar-me igual que a l'època romana per travessar
d'una banda a l'altre el riu, però com que les despeses de la meva construcció
van ser molt altes, es va decidir instituir el pontatge, que era una taxa que
s'havia de pagar per travessar-me. Durant molts anys la meva vida va ser
plàcida i tranquil·la i la gent vivia en pau. Va ser la època de la que en tinc
més bons records; el temps de pau però , es va acabar, i va començar una
guerra. Una guerra terrible com totes les guerres, on l’exèrcit del francès va
endinsar-se en terra catalana. Eus aquí que en un moviment per replegar-se els
francesos havien de travessar el Tordera. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPF6gAd4VSkwQpwsrJnvVXKbsUmBaiO7MZJ0phezPgGBMIXhSb_zighPn5Xw_O1aQJoArts2v_x2xSWJuHyYR6Y_d5yI37OHerf0qNweuvYqWweFAAi1-xWdE5YyxnIRHurzjeowKtRSTW/s1600/PT+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPF6gAd4VSkwQpwsrJnvVXKbsUmBaiO7MZJ0phezPgGBMIXhSb_zighPn5Xw_O1aQJoArts2v_x2xSWJuHyYR6Y_d5yI37OHerf0qNweuvYqWweFAAi1-xWdE5YyxnIRHurzjeowKtRSTW/s1600/PT+%25281%2529.JPG" height="257" width="400" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La gent de la vila va decidir que per
aturar-los i evitar que fessin mal a la vila calia destruir-me. Jo bé prou que
m'hi vaig oposar, explicant-los la meva importància per mantenir la pau i el
bon transitar de la gent, però no hi va haver forma d'evitar tal acció de
guerra, i el 23 de febrer de 1811 una càrrega explosiva va destruir-me un dels
meus dos arcs, deixant-me inservible.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxIe9umXNQh3M4oxnOohF5AV86h6lfRUqMDM2FkV59yADGsd0KSGLkvzpAzOcmxp4pg7e5MOoDjz57ldL035d68Y-9_VJd0QUXOdu4Obqt8ad-XKLmlZQ4v4M3winNOAKAKDYk7kui6ux/s1600/Pont_trencat_1913_SANT_CELONI.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxIe9umXNQh3M4oxnOohF5AV86h6lfRUqMDM2FkV59yADGsd0KSGLkvzpAzOcmxp4pg7e5MOoDjz57ldL035d68Y-9_VJd0QUXOdu4Obqt8ad-XKLmlZQ4v4M3winNOAKAKDYk7kui6ux/s1600/Pont_trencat_1913_SANT_CELONI.jpg" height="406" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dels anys següents
només en conservo mals records, ja que amb la meva destrucció es va posar fi a
un dels punts amb més activitat de la zona i jo vaig començar a caure en
l'oblit. Tots aquells anys només van servir per posar-me nom "El Pont
Trencat" com se'm coneix ara i com se'm va començar a anomenar en aquella
època. </span><br />
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoUwrWPUQT_z2NRM_LhtCkdQdPi_BRBR6BPjgWmyLFkM-D2hLwbiJ2s6vlOEOHMYf8U0JdexnASYE59JYZfkmb1UWGAOdTRT8VJ9aJ-EUf5j1FsGSb6qQ1ZNSof-FbjGkMeGg8PTdLlpGo/s1600/pont-trencat_3078091.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoUwrWPUQT_z2NRM_LhtCkdQdPi_BRBR6BPjgWmyLFkM-D2hLwbiJ2s6vlOEOHMYf8U0JdexnASYE59JYZfkmb1UWGAOdTRT8VJ9aJ-EUf5j1FsGSb6qQ1ZNSof-FbjGkMeGg8PTdLlpGo/s1600/pont-trencat_3078091.jpg" height="478" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Entre que jo estava inservible i que a l'hora de construir un nou pont
van optar per fer-ne un altre una mica més amunt d'on era jo, la gent va anar
oblidant-se de mi i de tot el servei que els havia fet en anys anteriors.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Només de tant en tant algú s'enfilava dalt del pont i contemplava el paisatge i
sospirava. </span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEgSSdLtIiIKFuUed3qh3exCpDZLv51h0RsSKgnqDMSX4F5yqCwWfp8WA0fdTVpHDxZEkZccxQJiwsfhW15b3RaqhfDKTSBmGAQj-axmA8dmwxvMTMATGySBciiJ_2sLU5DC_LBBGiX-0Z/s1600/P1090451.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEgSSdLtIiIKFuUed3qh3exCpDZLv51h0RsSKgnqDMSX4F5yqCwWfp8WA0fdTVpHDxZEkZccxQJiwsfhW15b3RaqhfDKTSBmGAQj-axmA8dmwxvMTMATGySBciiJ_2sLU5DC_LBBGiX-0Z/s1600/P1090451.jpg" height="640" width="478" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg91ixBSvLTUWfn0M3ATKiYIWjH8taUOUypfBiuoEXp64HsqL3TXNs4m0ysaMqDvNNsWKwr0NwUfGa0FmnRgwzhIoh6K8Lm0XKubTKPmQ2XGMSRcTz-tqZjRH1qvAbNBiDDJAqT06iJ615j/s1600/P1090452.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg91ixBSvLTUWfn0M3ATKiYIWjH8taUOUypfBiuoEXp64HsqL3TXNs4m0ysaMqDvNNsWKwr0NwUfGa0FmnRgwzhIoh6K8Lm0XKubTKPmQ2XGMSRcTz-tqZjRH1qvAbNBiDDJAqT06iJ615j/s1600/P1090452.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">I a cada sospir jo sentia l'alè dels homes per tornar a alçar el
pont. Però ja ho entenia. Els meus nebots, el pont de la carretera i el pont de
la via del tren realitzaven tant bé la meva feina que feien innecessària la
meva reconstrucció. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzc4rA6JiiHqkvmed4llDujAOWNJIPCm3OhwlFGkY81QbWPkK_TXanmqxSl0JrXxhX3oxeMiVvIsAPOkJ6SCX55fSMW4QYTqfgOwX59nTuVczPnWNFFELBB1kocaXSjOmiFxAn9MMmO5-7/s1600/P1090445.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzc4rA6JiiHqkvmed4llDujAOWNJIPCm3OhwlFGkY81QbWPkK_TXanmqxSl0JrXxhX3oxeMiVvIsAPOkJ6SCX55fSMW4QYTqfgOwX59nTuVczPnWNFFELBB1kocaXSjOmiFxAn9MMmO5-7/s1600/P1090445.jpg" height="480" width="640" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Però ja fa mitja dotzena d'anys que la gent del meu
voltant, cansats de veure un pont trencat, cansats de saber que cada cop que
s'acostaven a mi només tenien records de desolació i mort, van decidir
ajuntar-se de nou, mà sobre mà, per reconstruir-me i tornar-me a donar vida.</span></span><br />
<span style="background-color: black; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="color: orange;">Poc a poc, buscant recursos i eines han decidit alçar-me de nou per poder
gaudir de la meva presència, després de quasi de dos segles d'espera. Per això
avui podeu tornar a veure'm d'empeus, orgullós d'estar al servei dels meus
veïns.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: black; color: orange;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQkgsDQGFZ-CoBxpc-UyfM8Jf6x78ry07E9lMizDhh1RP8KUn9uPJ8sNvooxo9ejPXgG_vRbh0kEYuX0zjYASR1IYR9fDZ0UGjr99L9Kw8oI7UXJlJx_UyzS01NjyHtQUJdZXJhYJdepJP/s1600/P1090444.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQkgsDQGFZ-CoBxpc-UyfM8Jf6x78ry07E9lMizDhh1RP8KUn9uPJ8sNvooxo9ejPXgG_vRbh0kEYuX0zjYASR1IYR9fDZ0UGjr99L9Kw8oI7UXJlJx_UyzS01NjyHtQUJdZXJhYJdepJP/s1600/P1090444.jpg" height="480" width="640" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">
<br />
Desitjo que amb la meva reconstrucció també es comencin a reconstruir ponts
trencats del mon.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Ponts de
comunicació amb la gent oblidada en altres punts del planeta.</span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLqRCmoNVkwb20qiSwLQbosUW7MP2t2DmyVLLHzivcLUZWPv9yS-28tezBp6YNruAnmDsERvIWA3a23PDLiYT7RGARo1z4n9QlVfe1ndN2qI__nRe2LrdTDcgWk20WoY6ecOArSuzx2etK/s1600/P1090446.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLqRCmoNVkwb20qiSwLQbosUW7MP2t2DmyVLLHzivcLUZWPv9yS-28tezBp6YNruAnmDsERvIWA3a23PDLiYT7RGARo1z4n9QlVfe1ndN2qI__nRe2LrdTDcgWk20WoY6ecOArSuzx2etK/s1600/P1090446.jpg" height="640" width="478" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKKAV0q-GVSKWjWD6nLLsakSie-YKtLol4236aDNh7lE5GL0uvUbZiU9TEfb02PVjZp9XHCR7xpbN3kXuqBuRwUYhdVgyDOOxV9M5yTwgE2L3PbjlkKMWMeYb6UH0wORTciKtjYpcO4lK/s1600/P1090447.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKKKAV0q-GVSKWjWD6nLLsakSie-YKtLol4236aDNh7lE5GL0uvUbZiU9TEfb02PVjZp9XHCR7xpbN3kXuqBuRwUYhdVgyDOOxV9M5yTwgE2L3PbjlkKMWMeYb6UH0wORTciKtjYpcO4lK/s1600/P1090447.jpg" height="640" width="478" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: orange; font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Ponts d'enllaç amb
altres cultures amb qui hem de començar a conviure i a créixer junts. Ponts de
trobada amb els amics i els companys que ens ajudin a alçar altres projectes
que ens facin a tots més feliços. Per això voldria que ara, que sóc un pont
vell i nou a l'hora, servis sobretot per recordar a tothom que el mon que se'ns
ha donat és un lloc per a conviure junts en pau, si ens ho proposem de tot cor."</span><span style="background-color: white; color: #333333;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Deixem aquest preciós pont que ha merescut diversos premis de disseny internacional, desitjant-li que dintre de molts segles, pugui veure satisfets els seus somnis de convivència junts i en pau.</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;">Reprenem la nostre ruta, des de Sant Celoni a Santa Fe i Viladrau. Com que aquesta part ja la he descrit en aquest mateix blog aquí:</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="background-color: black; color: orange;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2007/02/rutes-amb-el-cor-ii.html">http://terraxamanrutes.blogspot.com.es/2007/02/rutes-amb-el-cor-ii.html</a></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 16.5pt; margin: 6pt 0cm 6pt 38.4pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Us convido a seguir-la des del enllaç.</span><br />
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-drFXxKVAkEI/U3XCvgjc-WI/AAAAAAAASG8/ueeyUewOiNI/w480-h640-no/P1090479.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-drFXxKVAkEI/U3XCvgjc-WI/AAAAAAAASG8/ueeyUewOiNI/w480-h640-no/P1090479.JPG" height="640" width="480" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Com sempre desitjo que us pugui ser útil i interessant.</span></div>
</div>
</div>
terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-74373988235660736632014-04-10T17:45:00.000+01:002014-05-13T20:54:28.814+01:00LA SYM CITYCOM 300i, EL MEU NOU "BUFALET"<span style="color: #222222; font-family: Helvetica, sans-serif; font-size: 10.5pt; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: #222222; font-family: Helvetica, sans-serif; font-size: 10.5pt; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En els nostres
viatges amb l’autocaravana, hem trobat limitat l’accés a determinats
llocs, per la dificultat de moure’ns amb un vehicle tan gros i difícil de
maniobrar, ciutats, pobles, camins rurals, pistes sense asfaltar, etc., ja fa
temps que havíem decidit la conveniència de fer-nos amb un “bufalet” –en honor
a les que vàrem veure a Viet Nam i Cambodja-, scooter o moto de petita
cilindrada per a poder posar-la al darrera en un porta motos i que ens dugués a
aquells llocs on fins ara no havíem pogut arribar.</span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Encara que us pugui semblar imposible o caótic, la immensa majoria de la gent conviu a diari amb un tràfec amb el que jo que em considero moter des de fa molts anys (44) no m'atreviria ni a imaginar-me circulant per aquells carrers:</span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/Jib9DffQEEg" width="560"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/6PbFC5x7U9g" width="420"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/vBuxfZW8LbM" width="420"></iframe></span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">els reconec unes capacitats que jo no tinc, amb els seus scooters petits, successors dels bùfals de la cultura tradicional, poden fer de tot:</span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxvJNo8cqs9qV8dqxdmRIBSuTnNZ0QgVMYIXsHWKmW-csQgdpKFiB5TQzTJJ9zY76XqA892EjTcpCDa775ZZl40E0T0o7Bv_AvkzmI_5RT5sPNxXSuzElHKmYY7j2tIVU2Bh9A9uQ2Y-st/s1600/descarga+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxvJNo8cqs9qV8dqxdmRIBSuTnNZ0QgVMYIXsHWKmW-csQgdpKFiB5TQzTJJ9zY76XqA892EjTcpCDa775ZZl40E0T0o7Bv_AvkzmI_5RT5sPNxXSuzElHKmYY7j2tIVU2Bh9A9uQ2Y-st/s1600/descarga+(1).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGcoAV3pYg_uxD0upnoLwOvfx3vuTAOvgseNZvj-O75GE7kuVTK1OZDtSuEg9CkmANS2g5Yt3JhpJVbv46dDSUNNbUAQ1d98e6PrU-t-K1Ik-Zb49nlLD6JLPZK1QfKSN6ekcgtjZgj2QO/s1600/descarga+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGcoAV3pYg_uxD0upnoLwOvfx3vuTAOvgseNZvj-O75GE7kuVTK1OZDtSuEg9CkmANS2g5Yt3JhpJVbv46dDSUNNbUAQ1d98e6PrU-t-K1Ik-Zb49nlLD6JLPZK1QfKSN6ekcgtjZgj2QO/s1600/descarga+(2).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib3F_6xBU5aNp5rMNjhyphenhyphentocFS7PMwpO1HaQ__4EHyJx0yKOm2FTsNCzSJpZI0B1qGuJFgFZSR7rWekXtDLOdf7AUpWAWp8iRZfesSNitzonihK5r2mAhqtkV2bBzqACIb0ye48V014Qyr5/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib3F_6xBU5aNp5rMNjhyphenhyphentocFS7PMwpO1HaQ__4EHyJx0yKOm2FTsNCzSJpZI0B1qGuJFgFZSR7rWekXtDLOdf7AUpWAWp8iRZfesSNitzonihK5r2mAhqtkV2bBzqACIb0ye48V014Qyr5/s1600/descarga.jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0xSQr5BmuN4PfsIUV3OtYcxTwKL9dwoIrPDZjZ3XaGPzpnEpzwIOceATEeeW8SVeY5TY6gWrvjP0Lh6ITags7M-eKqrEjfL5LrEI6cHELLYY6u8auHH-lcv676Cm9RvgpVqnUMo58JWKq/s1600/images+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0xSQr5BmuN4PfsIUV3OtYcxTwKL9dwoIrPDZjZ3XaGPzpnEpzwIOceATEeeW8SVeY5TY6gWrvjP0Lh6ITags7M-eKqrEjfL5LrEI6cHELLYY6u8auHH-lcv676Cm9RvgpVqnUMo58JWKq/s1600/images+(1).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBZUSSbRQ5uBuJbIAwS7l5JcpWkAa7UKiXYIMcH3Nve3uEMaqQzXoTaywL8Wix1vHLyDvqNHFi1snphgpMjdL3mQ9SNqGgUW23_gjXbPuFLFzJDkB1yAxFHcsxTnP5Qt15F375ruJAVhaA/s1600/images+(2).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBZUSSbRQ5uBuJbIAwS7l5JcpWkAa7UKiXYIMcH3Nve3uEMaqQzXoTaywL8Wix1vHLyDvqNHFi1snphgpMjdL3mQ9SNqGgUW23_gjXbPuFLFzJDkB1yAxFHcsxTnP5Qt15F375ruJAVhaA/s1600/images+(2).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ05quD0y5dfhHKvnvRE34U-EriQ7fOYKCsYvhSzrPSNdF7NgnR9y0sZedxSIe_Z9X45vwLyvhD7NCY3DtDLZETaPKHrpUWxWLncXViTDRdAJZU1caGze83J7OzsxbpY8y5H5Q3xkRuLp7/s1600/images+(3).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZ05quD0y5dfhHKvnvRE34U-EriQ7fOYKCsYvhSzrPSNdF7NgnR9y0sZedxSIe_Z9X45vwLyvhD7NCY3DtDLZETaPKHrpUWxWLncXViTDRdAJZU1caGze83J7OzsxbpY8y5H5Q3xkRuLp7/s1600/images+(3).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzpB_xY5n62AQN2iLPg0qMpozeZNBvxb6yKWStJIjFS1mEpjJJrHJdvBv3mGRkF1_xuJTrA9DpYTX-O824NnnV3xKFxQbICw5gpDK2RzHhVJhQ0ANZAf4YVDEm1ckrOMzTqO5p8dv6mix9/s1600/images+(4).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzpB_xY5n62AQN2iLPg0qMpozeZNBvxb6yKWStJIjFS1mEpjJJrHJdvBv3mGRkF1_xuJTrA9DpYTX-O824NnnV3xKFxQbICw5gpDK2RzHhVJhQ0ANZAf4YVDEm1ckrOMzTqO5p8dv6mix9/s1600/images+(4).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXQdMlFBTKodzOynSXhv6_Kh4trE2nyaEwFx61Pfno5Wvvey2Bz4FPbqThxqxH-JRAwJ9OLgOOHBKOWPHdSBfga5vzjT9EXzf_KawA0ODTYDh2QFZABrmW03mBOejVAJoRo3qSbrUST467/s1600/images+(5).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXQdMlFBTKodzOynSXhv6_Kh4trE2nyaEwFx61Pfno5Wvvey2Bz4FPbqThxqxH-JRAwJ9OLgOOHBKOWPHdSBfga5vzjT9EXzf_KawA0ODTYDh2QFZABrmW03mBOejVAJoRo3qSbrUST467/s1600/images+(5).jpg" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4qGeP49lz2633Nw9RuB9Oz0u-cnLnpzqwHPgtNj3KLMIRiPmezIFd3JTl7uOrQUovFXnfaUiSpt1n94HazofVZkVVk7dzLIhY_wmXU08cnzrEoimY5ZEE_M65u9YKkcp-FevjeTqhrAG6/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4qGeP49lz2633Nw9RuB9Oz0u-cnLnpzqwHPgtNj3KLMIRiPmezIFd3JTl7uOrQUovFXnfaUiSpt1n94HazofVZkVVk7dzLIhY_wmXU08cnzrEoimY5ZEE_M65u9YKkcp-FevjeTqhrAG6/s1600/images.jpg" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">He vist transportar vigues de fusta immenses, bastides de bambú de molts metres de llarg, per a la construcció, desenes d'ampolles de 5 i 8 litres d'aigua, o de trampes per a peixos amb scooters o bicletes que aquí estarien ja fa temps en un desballestament.</span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7-LUjGTgulIcVRW66IMxnx93blqEFZBwIionlwE5CGpkx-33GnkR-cLkhMAuMC3KFk0rKKp9tIX2ctY2XZIblp3EGqOJ9yJy2kICa2FLNB8JY0FKoAwK5SN6FqFsP8dNuzAE9ZtURKTfZ/s1600/P1080225.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7-LUjGTgulIcVRW66IMxnx93blqEFZBwIionlwE5CGpkx-33GnkR-cLkhMAuMC3KFk0rKKp9tIX2ctY2XZIblp3EGqOJ9yJy2kICa2FLNB8JY0FKoAwK5SN6FqFsP8dNuzAE9ZtURKTfZ/s1600/P1080225.JPG" height="320" width="298" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al llarg de la meva vida ja havia tingut un vespino l'any 1969 i una vespa 250, el 1973, però el que he tingut més han estat motos, motos, fins la darrera una fantàstica BMW 1150 GS que vaig vendre per a poder comprar l'autocaravana.</span></span><br />
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://fotos.subefotos.com/a0f5bd8e008475b2250c022b0fe48c99o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://fotos.subefotos.com/a0f5bd8e008475b2250c022b0fe48c99o.jpg" height="240" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: black; text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pero un moter, no pot estar massa anys sense moto, i mes o menys tard, ha de tornar al món de les dues rodes.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des que vaig tornar de Viet Nam, he anat cercant, informant-me a fons. De
seguida vaig haver de descartar les de 125, carnet A1 o amb el de cotxe, doncs amb el meu pes, més el de la meva companya, amb un vehicle de entre 9 i 14
cavalls, ens donava una velocitat màxima de 80-90 Kms/h –en el millor dels casos,
com va ser el cas d’una Piaggio Carbaby que vàrem estar mirant-, amb el que
això significava en el cas d’haver de fer uns pocs Kms per vies ràpides,
autopistes, circumval·lacions, etc., no volia que els camions ens fessin fora
de la carretera, o haver d’estar parant cada mitja hora perquè el motor no
patís l’esforç un sobre escalfament, com la Simphony 125 rs, que també vàrem
estar considerant. Havia de ser refrigerada per aigua... la majoria de les
petites ho son per aire, no estan pensades per sortir de la ciutat. A més els
scooters de segona ma estan buscadíssims i els preus pels núvols. Bona prova és
un Scoopy de 125 que vàrem considerar, era gairebé nova –era la de prova d’una
agencia oficial Honda- i el preu no era
barat, sobre els 2.700 €!, la vàrem veure un divendres, el dijous següent, quan
ja m’havia convençut d’anar per ella, l’havien venuda.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan ja desesperava, i em feia la idea o bé
d’abandonar, o d’anar molt més enllà en les despeses sobre els 3.500 o mes,
l’ideal del que necessitàvem una Beverly 300 o més, o la Scoopy 300, se’n van
cap els 5000 i pico, cosa que no em
convencia i hagués estat molt per damunt del que volia, repassant pàgines de
motos de segona mà que ja havia mirat mil i una vegades, un divendres vaig
veure aquesta:<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una SYM Citicom 300i, amb 7.600 Kms., de
l’any 2008...<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVRXA5Z_q2il7szSqoAINS6k4GiGE46tUy1VLxXYhRajuvtHN9nVrbs9kUtfFUYKLjMuGEPT8_jhCCwxKi2VLKE0jPtM-PGctNTyYC1CrBK_J9WJSyf-61nOUYL3FgXk6DxSh4wDvFSjAY/s1600/Imagen1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVRXA5Z_q2il7szSqoAINS6k4GiGE46tUy1VLxXYhRajuvtHN9nVrbs9kUtfFUYKLjMuGEPT8_jhCCwxKi2VLKE0jPtM-PGctNTyYC1CrBK_J9WJSyf-61nOUYL3FgXk6DxSh4wDvFSjAY/s1600/Imagen1.jpg" height="240" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype id="_x0000_t75"
coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe"
filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="_x0031_4_x0020_Imagen" o:spid="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75"
alt="(1).jpg" style='width:194.25pt;height:145.5pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="(1)"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0031_5_x0020_Imagen"
o:spid="_x0000_i1026" type="#_x0000_t75" alt="(2).jpg" style='width:194.25pt;
height:145.5pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image002.jpg"
o:title="(2)"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Dissabte vaig trucar per telèfon, però no
hi eren i dilluns me’n vaig arribar, després de veure l’estat de la moto, vaig
fer la paga i senyal. No us ho creureu, però en l’hora aproximada que vaig
estar a la botiga, el senyor que m’atenia va rebre una trucada, sobre l’anunci
i una parella va entrar a preguntar per ella. També aquest dilluns quan la vaig
anar a recollir, van entrar dos persones més preguntant, no sé quantes més van
preguntar al llarg de la setmana des que vaig fer la paga i senyal fins que la
vaig recollir, ja us he dit que els scooters de segona ma en bones condicions,
van molt buscats, no n’hi ha, els que hi ha, són els que ja estan molt
atrotinats, o has de començar a fer reparacions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta era d’un senyor que gairebé no l’ha
fet servir, uns 1200 Kms a l’any, molt cuidada, totes les revisions fetes a on
la vaig comprar, tinc el llibre de revisions, garantia per un any, itv fins el
novembre del 2015, ara s’ha comprat una BMW.... impecable... <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6H3lWbXtqsgIVtE-DDV5GPILXKzhkzC5Va2fdRDpydPjt7ns2fWGJz8j5zz_7_ekK9dfFG3iPZMF73Ij3106vuQHyHMLC9imILUCuNM33parD98I38YiDYGK1qW-oaHXXohcDZ3Tyicmy/s1600/P1090406.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6H3lWbXtqsgIVtE-DDV5GPILXKzhkzC5Va2fdRDpydPjt7ns2fWGJz8j5zz_7_ekK9dfFG3iPZMF73Ij3106vuQHyHMLC9imILUCuNM33parD98I38YiDYGK1qW-oaHXXohcDZ3Tyicmy/s1600/P1090406.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300i 1" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sym –una marca de Taiwan, la sisena marca
de motos més venuda arreu del món, motors indestructibles, acabats plàstics
mitjans- coneix exactament les
tendències del públic en matèria de scooters i ha materialitzat aquests gustos
en el nou Citycom 300i ; amb llantes de 16 polzades i equipat amb un motor de
més de 250 cc, just el que els usuaris estan demanant .<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx9l6K0o2lr2SVr4dZjvEKkTDJVWWD8jXi5avJEfTH5jduogtTNryg31hTQREkRGA63sLsltd5RLLsJnYsSwmpa7RcxcvrfLLxIugruDyQeB5cJzY_HpmauI_ukDzIzHD9c-8WyqugUkw7/s1600/P1090408.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx9l6K0o2lr2SVr4dZjvEKkTDJVWWD8jXi5avJEfTH5jduogtTNryg31hTQREkRGA63sLsltd5RLLsJnYsSwmpa7RcxcvrfLLxIugruDyQeB5cJzY_HpmauI_ukDzIzHD9c-8WyqugUkw7/s1600/P1090408.JPG" height="640" title="SYM Citycom 300i 2" width="480" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1027"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title="P1090405"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La primera vegada que es va poder veure el
Citycom 300i va ser l'any 2007 al EICMA de Milà . Amb la seva presentació
oficial , la marca taiwanesa posava en competició un model dissenyat a Itàlia pel enginyer i dissenyador italià </span></span><span style="background-color: black; line-height: 14px; text-align: start;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pierangelo Andreani</span></span><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"> i equipat amb tots els
elements necessaris per esdevenir un supervendes europeu . L'estudi de les
necessitats i demandes dels usuaris per part de Sym ha estat clau en
l'elaboració del que va ser en aquells moments el nou vaixell insígnia al seu
catàleg. El Citycom 300i aporta el necessari per desenvolupar-se amb soltesa
dins l'urbs i , al mateix temps , sortir de la mateixa amb capacitat de fer-nos
gaudir d'una conducció segura i còmoda , sobretot molt còmoda. El Citycom és un
vehicle pensat per a qui busca una unitat de disseny actual i molt funcional .
Malgrat tractar-se d' un escúter de rodes altes , presenta un cofre sota el seu
seient en el qual dóna cabuda a un petit casc integral i algun objecte més de mida reduïda, per aixó li he afegit un bagul Shad de 46. També incorpora una guantera situada
al contra escut, que podrem tancar amb clau ( amb presa de 12 V en el seu
interior pel GPS, telèfon, etc.) .</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh02kikNxNUXPu0Id7RkmaH9yanb3BiHD4_hcxUdXRHplKS76loOiEkpgV1nXhtPfC7TTWg-NyBSsL2JNx0Yr3eNejA_TDtfnlDOXEbPRyCtUfSIsclJqtn6peYiep9wktrLnhQ09K6jnEQ/s1600/P1090410.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh02kikNxNUXPu0Id7RkmaH9yanb3BiHD4_hcxUdXRHplKS76loOiEkpgV1nXhtPfC7TTWg-NyBSsL2JNx0Yr3eNejA_TDtfnlDOXEbPRyCtUfSIsclJqtn6peYiep9wktrLnhQ09K6jnEQ/s1600/P1090410.JPG" height="240" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1028"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg"
o:title="P1090410"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Així mateix , completa la capacitat de
càrrega un ganxo porta bosses , per a portar objectes penjats o recolzats
en l'ample pas del xassís de la plataforma . Per cert , aquest pas del
bastidor per entre les nostres cames resta força espai de suport als peus, i
aquest seria un dels pocs inconvenients que se li poden atribuir al disseny del
Citycom . Per la resta , tant conductor com passatger gaudiran d'una correcta
ergonomia a bord , amb una bona protecció aerodinàmica a la part alta del tronc
. La visibilitat a través de la pantalla parabrises és nítida , però no del tot
, ja que el plàstic transparent fa aigües en alguns llocs i deforma una mica la
imatge que es pot veure a través d'ell (això depèn de l’alçada del conductor, jo de moment amb 1,84 d'alçada no he tingut aquest problema).<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Altres detalls com el cavallet lateral , a
més del central, un tancament magnètic
de seguretat a la pinya de contacte o el complet quadre de comandaments - amb
pantalla LCD multi funció- parlen dels
bons acabats que presenta aquest model .<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De dia<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1029"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image007.jpg"
o:title="P1090407"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDTSxGAKhUjDr7C0ILkOYTYZqTxEUhqvSHq7F4XGxLvne4S-3vZZvOtoEnuTeKe-RD_UEeHqvN6-rIu9KiyIUewSobaJT9AgG-KBwAXvpL_2LkQMUB8GXMXb4lAgLBcokL9YfaF6tzBbU8/s1600/P1090407.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDTSxGAKhUjDr7C0ILkOYTYZqTxEUhqvSHq7F4XGxLvne4S-3vZZvOtoEnuTeKe-RD_UEeHqvN6-rIu9KiyIUewSobaJT9AgG-KBwAXvpL_2LkQMUB8GXMXb4lAgLBcokL9YfaF6tzBbU8/s1600/P1090407.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300i 3" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De nit<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4FL45Sv4rehOg-xRwpJXxZ242HmW6YYJTsTSXJhLGOyPhPDDYUriNdjZP1RPRPV7hVJyEa5EwjXjsxLASmrO1wVoWJnEKAe_S7t36wUq-DzXRMClbRiL-Q0dnsLJM_itgxRmCaOVgk4aY/s1600/P1090395.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4FL45Sv4rehOg-xRwpJXxZ242HmW6YYJTsTSXJhLGOyPhPDDYUriNdjZP1RPRPV7hVJyEa5EwjXjsxLASmrO1wVoWJnEKAe_S7t36wUq-DzXRMClbRiL-Q0dnsLJM_itgxRmCaOVgk4aY/s1600/P1090395.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300i 4" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0031__x0020_Imagen"
o:spid="_x0000_i1030" type="#_x0000_t75" alt="P1090395.JPG" style='width:639.75pt;
height:480pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image009.jpg"
o:title="P1090395"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sym se suma al corrent dels 300 cc iniciada
pel Honda Scoopy , el que propicia així la formació d'un nou segment en aquesta
franja del mercat . No obstant això , el cubicatge real del Citycom és de 262,8
cc, el que significa que els seus rivals més directes els trobarà entre els 250
de característiques similars (a l'estil Xcity de Yamaha o Geopolis de Peugeot )
. De fet , les prestacions d'aquest propulsor són més equiparables a les
d'aquests últims que no a les d'un Honda SH 300i . Sense ser pobre en les seves
acceleracions , es noten els 182 kg de pes que ha d'empènyer la planta motriu .
Parlem d'un motor de 4T , amb 4V SOHC , refrigeració líquida i alimentació per
injecció electrònica , el qual és capaç de desenvolupar una potència màxima de
20,4 CV a 5.975 rpm . </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFeNT1s-mPpLnXcAC5byivlJy534AtjhBJWEjqoY2yC87Z9k02N8VeyGm-VV_Gdw9Igt_w1jjekwZjnKxKThXFRvQRVmrvBk9UVg59wByP-44BgfW-G_Z9j03PUAfV8HHESKdQbu1gUlR_/s1600/Imagen100.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFeNT1s-mPpLnXcAC5byivlJy534AtjhBJWEjqoY2yC87Z9k02N8VeyGm-VV_Gdw9Igt_w1jjekwZjnKxKThXFRvQRVmrvBk9UVg59wByP-44BgfW-G_Z9j03PUAfV8HHESKdQbu1gUlR_/s1600/Imagen100.jpg" height="420" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Per a conduir-lo cal tenir el carnet A. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_kJSuDvNJncmLk2yL6DWSNMh6FhZCcfDdDOhi3Baz4qMKuHwMQxgMOBMaxgLZgEraxkQyjbwWXTIO_W2mjpSzcrW72K-9pfysdPIpINTRm5eo4UXwRILs-UX5sc2ZVxVsV7AP0trf97j4/s1600/P1090412.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_kJSuDvNJncmLk2yL6DWSNMh6FhZCcfDdDOhi3Baz4qMKuHwMQxgMOBMaxgLZgEraxkQyjbwWXTIO_W2mjpSzcrW72K-9pfysdPIpINTRm5eo4UXwRILs-UX5sc2ZVxVsV7AP0trf97j4/s1600/P1090412.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300i 5" width="640" /></a></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1031"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image011.jpg"
o:title="P1090406"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aconsegueix portar fins a una velocitat
màxima de 132 km / h (en baixada i vent a favor), i una velocitat de creuer d'uns 110-120 kms/h més que acceptables, amb un consum mitjà de només
3,5 litres als 100 km gràcies a la injecció electrònica, però , com diem ,
totes aquestes xifres estan més d'acord amb les d'un escúter de 250cc que amb
les d'un 300 .<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Si hi ha alguna cosa que caracteritzi el
comportament dinàmic del Citycom 300i , és l'estabilitat. Les 16 polzades de
les seves llantes es compenetren a la perfecció amb les cotes del bastidor per
garantir la seguretat en la conducció quotidiana . En el moment de forçar la
màquina, es percep que ni la qualitat dels seus pneumàtics és la desitjada (
munta d'origen uns Maxxis, la meva al darrera munta un Pirelli Diablo, de lo milloret,
quan s’hagi de canviar el del davant muntaré un igual +o-50€ ) ni els
quarts davanters fan gala d'una solidaritat d'acord amb la rigidesa que
demostra el xassís . Així i tot, ja diem que es tracta de peculiaritats que
només salten a la vista quan forcem la màquina per anar a buscar les fallades .<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En l’apartat de il·luminació cal destacar
els dos fars al·lògens de gran capacitat, així com l’ il·luminació del darrera
que el fan molt visible.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT5CgRXKWW2FJgu9wZzxm1aSc3-Ym4O-X22wFlZ-Z6K-NJLIbgWuPXOZ8cyVC0Yvc_Ie2DuZRw_RI7O6Kaf3w1yPFKgzj90kgbDN8ddOaZu9AntJmVWHO5DKTlvZDwfZxbkATyC7SSzp6h/s1600/P1090397.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: white; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT5CgRXKWW2FJgu9wZzxm1aSc3-Ym4O-X22wFlZ-Z6K-NJLIbgWuPXOZ8cyVC0Yvc_Ie2DuZRw_RI7O6Kaf3w1yPFKgzj90kgbDN8ddOaZu9AntJmVWHO5DKTlvZDwfZxbkATyC7SSzp6h/s1600/P1090397.JPG" height="640" title="SYM Citycom 300i 6" width="480" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_svQTg4kRz8umz7q0NkGl4sgtNcBZ3d_MTwYq2ucqNlpsc5kAhWbr67O0Wlc666SUMXVQmvnV6tnQvtBj6UgX-cVVHyt9dSgbICe17_RZQa_-w3jQiXeMsNaR-giWdJ6daj_aYAX8vL1f/s1600/P1090396.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_svQTg4kRz8umz7q0NkGl4sgtNcBZ3d_MTwYq2ucqNlpsc5kAhWbr67O0Wlc666SUMXVQmvnV6tnQvtBj6UgX-cVVHyt9dSgbICe17_RZQa_-w3jQiXeMsNaR-giWdJ6daj_aYAX8vL1f/s1600/P1090396.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300i 7" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq1qrlkcD5Mq35DVXZ5t29LSTokfQFSm2F3nQWatw7mMoKQQJ85BlIWrSYomWsmtrilzZhuDUDUNzCi40M1LW8zI76dtx_YBKrU9jzqxkxoRlrnFTeDHZmdindxCwreXkUWlZ1CXcd_zM9/s1600/P1090399.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq1qrlkcD5Mq35DVXZ5t29LSTokfQFSm2F3nQWatw7mMoKQQJ85BlIWrSYomWsmtrilzZhuDUDUNzCi40M1LW8zI76dtx_YBKrU9jzqxkxoRlrnFTeDHZmdindxCwreXkUWlZ1CXcd_zM9/s1600/P1090399.JPG" height="640" title="SYM Citycom 300i 8" width="480" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0030__x0020_Imagen"
o:spid="_x0000_i1032" type="#_x0000_t75" alt="P1090396.JPG" style='width:639.75pt;
height:480pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image013.jpg"
o:title="P1090396"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0034__x0020_Imagen"
o:spid="_x0000_i1033" type="#_x0000_t75" alt="P1090397.JPG" style='width:480pt;
height:639.75pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image015.jpg"
o:title="P1090397"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1034"
type="#_x0000_t75" style='width:480pt;height:639.75pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image017.jpg"
o:title="P1090408"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><span lang="CA"><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Pel que fa als frens i les suspensions, en
ambdós casos els elements acoblats es porten a la perfecció . El disc del
darrera de 260 mm i pinça de doble pistó, compleix perfectament la seva missió i el disc davanter ( també de 260 mm i pinça de doble pistó ) <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1035"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image019.jpg"
o:title="P1090409"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQRUx98SbdYH9ZhQL-da7VZVCwMLbGPDEDjIx-B-kluKXC5ijictHknqxpmP1Bu5Yw1YI_YqCeegWNSIMkrg-ncijCZaQQO8tjZvAQ3YhSdlcA2AgsWnEnOzMgqEo86VqLpmfrNeyrY43M/s1600/P1090409.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQRUx98SbdYH9ZhQL-da7VZVCwMLbGPDEDjIx-B-kluKXC5ijictHknqxpmP1Bu5Yw1YI_YqCeegWNSIMkrg-ncijCZaQQO8tjZvAQ3YhSdlcA2AgsWnEnOzMgqEo86VqLpmfrNeyrY43M/s1600/P1090409.JPG" height="480" width="640" /></a></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">mereix un bon qualificatiu pel que fa a
potència , doncs amb ell aturarem l’ scooter amb fermesa i seguretat. Recordeu
que amb les motos, cal frenar amb tots dos frens, però més amb el del darrera,
doncs encara que es clavi la roda, només es notaria un petit derrapatge, si claves la
del davant el més fàcil és que vagis a terra. Jo el de davant, només el faig
servir a fons per aturar la moto, en un semàfor, un stop, per aparcar, etc., avui en dia amb l'ABS i la frenada combinada que munten les motos i scooters més moderns, la seguretat ha augmentat notablement.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOtgR6JKIbrHyS9_AeKNDT2k7Fgd989rs31PO8cKsJRePJmXYxuz5NzKSzqWELuqLa-w4caxFRKPoX7w8gBy4a41EB_thlONfcSK-b3ImIteLihCx2NbFTmowHU1f65JsGSquwPU6EiKx/s1600/P1090414.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOtgR6JKIbrHyS9_AeKNDT2k7Fgd989rs31PO8cKsJRePJmXYxuz5NzKSzqWELuqLa-w4caxFRKPoX7w8gBy4a41EB_thlONfcSK-b3ImIteLihCx2NbFTmowHU1f65JsGSquwPU6EiKx/s1600/P1090414.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300i 9" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1036"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image021.jpg"
o:title="P1090412"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Abans hem comentat que els quarts davanters
no es mostren tan solidaris com la resta de la part cicle quan portem l’
scooter fins al punt crític en què demostra les seves febleses –cosa que cap de
nosaltres pensa fer, no?- . Així i tot, per a l'ús al qual està destinat un
escúter de les característiques del Citycom , es podria afirmar amb convicció
que amb la part cicle que presenta hi ha més que suficient per gaudir tant en
carretera com en ciutat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivduEZ3wOeYlkmUHzT8Yes0mvh42N8wtYjIPz7q8NO5y4H2HqUnXpO0Kli5yyv7uxI3KMCuEu60AQJ1rIIpI1BxRW8XhS43_ZUOeYxKOSEUXBApdhq-V2sygrvWFAz8bl4eednImKyuvfV/s1600/P1090405.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivduEZ3wOeYlkmUHzT8Yes0mvh42N8wtYjIPz7q8NO5y4H2HqUnXpO0Kli5yyv7uxI3KMCuEu60AQJ1rIIpI1BxRW8XhS43_ZUOeYxKOSEUXBApdhq-V2sygrvWFAz8bl4eednImKyuvfV/s1600/P1090405.JPG" height="480" title="SYM Citycom 300 1 10" width="640" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1037"
type="#_x0000_t75" style='width:639.75pt;height:480pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\MIQUEL~1\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image023.jpg"
o:title="P1090414"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--><o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan es tracta d'un escúter com el Citycom
, amb totes les virtuts descrites fins al moment i els pocs defectes que li hem
pogut treure. Sota el nostre punt de vista, el Citycom 300i és un dels scooters
que han arribat a les nostres mans amb una relació qualitat - preu de les més
favorables que he pogut provar .<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLbIjkW-9UVNDsukheVJyCv8w0srECREFP3IHAPpMUbBxprv7zQGreiBkwzZHWiMEbf7xfGSNzmmOI6tHFwKznDwW_NrxBGj70TkLkiSxHJba3irIbtlBxBMsXaAbnLV4Eh4diFBE96UU9/s1600/P1090403.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLbIjkW-9UVNDsukheVJyCv8w0srECREFP3IHAPpMUbBxprv7zQGreiBkwzZHWiMEbf7xfGSNzmmOI6tHFwKznDwW_NrxBGj70TkLkiSxHJba3irIbtlBxBMsXaAbnLV4Eh4diFBE96UU9/s1600/P1090403.JPG" height="640" title="SYM Citycom 300 i 11" width="480" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<table class="tm02" id="table2" style="background-color: white; border-collapse: collapse; font-family: Verdana, Tahoma, Helvetica, Arial, sans-serif;"><tbody>
<tr><td class="cm07" colspan="2" style="background-image: url(http://www.arpem.com/css/gif/p-superior-central.gif); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 11px; font-weight: bold; height: 31px; text-align: center;">--- CARACTERÍSTICAS MECÁNICAS ---</td><td class="cm08" style="background-image: url(http://www.arpem.com/css/gif/p-superior-drch.gif); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; height: 31px; width: 29px;"></td></tr>
<tr><td class="cm09" rowspan="33" style="background-image: url(http://www.arpem.com/css/gif/p-central-izq.gif); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; width: 29px;"></td><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Tipo de motor</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Monocilíndrico, 4 Tiempos, SOHC, 4 válvulas</td><td class="cm10" rowspan="33" style="background-image: url(http://www.arpem.com/css/gif/p-central-drch.gif); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; width: 29px;"></td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Refrigeración</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Líquida</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Diámetro x carrera</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">73 x 62,8 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Cilindrada</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">264 cc</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Potencia máxima</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">20,6 CV / 7.000 r.p.m.</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Par máximo<br />
<br />
Velocitat màxima segons fàbrica </td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">23,5 Nm / 5.500 r.p.m.<br />
<br />
128,75 kms/h</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Alimentación</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Inyección electrónica</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Encendido<br />
<br />
<br />
Consum declarat fàbrica</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Electrónico CDI<br />
<br />
<br />
3,66 l/100kms.</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Caja de cambios</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Variador automático</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Sistema de arranque</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Eléctrico</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Embrague</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Centrífugo automático</td></tr>
<tr><td class="cm16" colspan="2" style="background-image: url(http://www.arpem.com/css/gif/p-central.gif); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 11px; font-weight: bold; height: 31px; text-align: center;">--- ESTRUCTURA DE LA MOTO ---</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Tipo de chasis</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Simple cuna de acero</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Basculante</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Motor basculante</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Avance</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">156,5 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Lanzamiento</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">27,5º</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Suspensión delantera</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Horquilla telescópica hidráulica</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200"> Recorrido</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">100 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Suspensión trasera</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Doble amortiguador regulable</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200"> Recorrido</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">91 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Freno delantero</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Disco de 260 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Freno trasero</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">Disco de 260 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Neumático delantero</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">110 / 70 - 16"</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Neumático trasero</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">140 / 70 - 16"</td></tr>
<tr><td class="cm16" colspan="2" style="background-image: url(http://www.arpem.com/css/gif/p-central.gif); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-size: 11px; font-weight: bold; height: 31px; text-align: center;">--- DATOS GENERALES ---</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Longitud total</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">2.210 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Ancho total</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">785 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Altura total</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">1.445 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Distancia entre ejes</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">1.500 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Altura del asiento</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">815 mm</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Peso en vacío</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">180,1 Kg.</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Capacidad del depósito</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">10 Litros</td></tr>
<tr><td class="cm03" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; height: 30px; text-align: justify; width: 200px;" width="200">Emisiones</td><td class="cm15" style="border-bottom-color: rgb(192, 192, 192); border-bottom-style: dashed; border-bottom-width: 1px; font-size: 10px; font-weight: bold; height: 30px; text-align: justify; width: 400px;" width="400">EURO 3</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7LnJKBSleZThdfWHnUTUrpfG4dHgpJDga0zWj2hCicCX66HFqXDbvH22QCV0hSx8rQ3mYJbGoEZCyETNgvzOpYoG0NCoFmUuGJjXVcWLDqCEQSptkk9RU2RvTi3HJxW7AfvYVrWkPDwZ2/s1600/P1090404.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7LnJKBSleZThdfWHnUTUrpfG4dHgpJDga0zWj2hCicCX66HFqXDbvH22QCV0hSx8rQ3mYJbGoEZCyETNgvzOpYoG0NCoFmUuGJjXVcWLDqCEQSptkk9RU2RvTi3HJxW7AfvYVrWkPDwZ2/s1600/P1090404.JPG" height="480" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De fet, tot i que encara he fet pocs kilometres amb ella, no puc dons treslladar als lectors una experiència prou documentada, però em sembla que com diu la propaganda, aquest scooter es una compra lògica. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Algunes fotografies més:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3azfONqBK0EPoFhoGb4nfur0J4K3ErikRI7MWRt30q81lkGycpuICKfFIXCxr6i_NIkP_nsgpR_wMBeCKo2Pri8LX0iDiHm-m3zWek2oY2M9mUZSFiiWZ3lfam0SNa4I_MzvX4LNYR0q4/s1600/P12-04-14_12.50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3azfONqBK0EPoFhoGb4nfur0J4K3ErikRI7MWRt30q81lkGycpuICKfFIXCxr6i_NIkP_nsgpR_wMBeCKo2Pri8LX0iDiHm-m3zWek2oY2M9mUZSFiiWZ3lfam0SNa4I_MzvX4LNYR0q4/s1600/P12-04-14_12.50.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwLQi9fUoA7OVfZWxwtPeEW8MZbvlOwRgNj4Jpzzf0SwIT5jlYrkhyphenhyphenYgaJH9KOWoqnSRyABMbYitphUfFr9usfmyNh4cYGxYQxjgz4Jr5DWxNfgf7oETW69YclvxMNaCePvL-pmc1LAECG/s1600/P12-04-14_12.50%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwLQi9fUoA7OVfZWxwtPeEW8MZbvlOwRgNj4Jpzzf0SwIT5jlYrkhyphenhyphenYgaJH9KOWoqnSRyABMbYitphUfFr9usfmyNh4cYGxYQxjgz4Jr5DWxNfgf7oETW69YclvxMNaCePvL-pmc1LAECG/s1600/P12-04-14_12.50%5B1%5D.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqcJm0zQ-fv6vJT-p_eWrIpydOi9GhpDmb3RlCgD4Py1GKMkynXkx8mmxXlZ09oomLfkKFO_e_48JUmqxI1j4UhoNvkHeWyWjYA3tXpR9dEhFPAgsG3_HTbJ0GCl_zaiXVRueDhFBbG2f/s1600/P12-04-14_12.51.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqcJm0zQ-fv6vJT-p_eWrIpydOi9GhpDmb3RlCgD4Py1GKMkynXkx8mmxXlZ09oomLfkKFO_e_48JUmqxI1j4UhoNvkHeWyWjYA3tXpR9dEhFPAgsG3_HTbJ0GCl_zaiXVRueDhFBbG2f/s1600/P12-04-14_12.51.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Espero disfrutar amb ella tant com he disfrutat amb totes i cadascuna de les motos i scooters que he tingut anteriorment, i també haver pogut ajudar a aquells que com jo cerquent un vehicle barat -dins del que son els preus excesius- , còmode i molt fàcil de conduir, en la seva decisió.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Helvetica","sans-serif"; font-size: 10.5pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-13381203652541719742013-04-11T19:12:00.001+01:002013-04-17T10:29:38.993+01:00MENORCA: LA ILLA MÀGICA DELS CINC (7) FARS I MOLT MES..<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDUxHz_aXSitMvoaLPepnEMWpBS9Ssl3NoyQMuxJPmrJFWnfVQWMNvyYCuJuQz87y7evY5qtU4IzIApo3lrnOMtZD-PWt9P6if7XndkLHw80sVvjQKMmoxRFEOnAiZY2OThJSQ9eTwvD3z/s1600/P1070980.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDUxHz_aXSitMvoaLPepnEMWpBS9Ssl3NoyQMuxJPmrJFWnfVQWMNvyYCuJuQz87y7evY5qtU4IzIApo3lrnOMtZD-PWt9P6if7XndkLHw80sVvjQKMmoxRFEOnAiZY2OThJSQ9eTwvD3z/s400/P1070980.JPG" width="300" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Menorca...Menorca... l'havia somiat tants cops. Coneixia Eivissa i Formentera des de l'any 1972, també Majorca des de que era una criatura; Dragonera els primers anys d'aquest segle, però Menorca... es resistia, potser perquè de tant somiar-la, no m'atrevia a anar-hi, per a no esquinçar el somni. El turisme massiu, la excessiva calor a l'estiu, el fet de que no soc/som massa "platgeros", ni "fiesteros", sempre hi havia alguna excusa per endarrerir un viatge que a la fí s'ha produït amb els motius de renovar un pacte establert ja fa 41 anys, i també per a celebrar la meva jubilació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Poder viatjar a l'abril, lluny de les aglomeracions i amb l'esplendor d'una recent primavera, és un luxe extraordinari que malauradament, només he pogut realitzar més enllà des seixanta anys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC1ON3G7qUaS1Rg6WkFx7jcUZX2B3VtjRe9EWe4fZ7u987obEysqmK80WKg16QDGP1TFypeWF2q4epAfIwYOLqX52xKs2oM8OVp5-1rm1N6N1sV2nBVSg_O7cqme7nnPn375gLL-sb9Peu/s1600/P1070585.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC1ON3G7qUaS1Rg6WkFx7jcUZX2B3VtjRe9EWe4fZ7u987obEysqmK80WKg16QDGP1TFypeWF2q4epAfIwYOLqX52xKs2oM8OVp5-1rm1N6N1sV2nBVSg_O7cqme7nnPn375gLL-sb9Peu/s640/P1070585.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha llocs que coneixem fins i tot abans d'arribar a ells, com si els haguéssim somiat o pertanyessin a la nostra imaginació. Llocs que en ser re-descoberts com a realitat exterior, ens infonen una emoció inexplicable. Sentim la seva nostàlgia com la d'una pàtria de tots aquells que van deixar la seva. Se'ns apareixen com un país misteriós dels nostres orígens.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Com definir-los? Com mantenir-los vius en el record?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan parlem d'ells, no podem sinó emprar paradoxes. S'està en aquests llocs quan un es troba lluny. Com més temps portem fora, millor els coneixes. Per contemplar, cal tancar els ulls. La seva ubicació és geogràfica, però està en la nostra ment. Són inconmesurables precisament a causa de la seva extrema limitació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Qui no ha conegut un d'aquests llocs somiats que són realitat-o que són realitat però abans han estat somiats-ha perdut alguna cosa important. Menorca està entre ells.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPP8zeT_4neyBFRz85cuvUdWgOGpTkEO56ea7oTR5H2sjFSjbTXkCUc3t5M0yMqvvXPLUPGfIlIKI1C7gDblsKR41M9_x54D3JHMkNq_BhGFZ9wqZt_oWXxd_gon5Xj2NTEveAle2K0sZA/s1600/P1070578.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPP8zeT_4neyBFRz85cuvUdWgOGpTkEO56ea7oTR5H2sjFSjbTXkCUc3t5M0yMqvvXPLUPGfIlIKI1C7gDblsKR41M9_x54D3JHMkNq_BhGFZ9wqZt_oWXxd_gon5Xj2NTEveAle2K0sZA/s400/P1070578.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Actualment, que tant sona la paraula "màgia", ja és hora de tornar-li el seu significat original. Màgia significa poder, i sobretot imaginació. De vegades no té a veure amb el que entenem per realitat, i encara imaginari seu contingut és tan vàlid i important com qualsevol fet físic. Però en altres ocasions, la màgia va per davant de la pròpia "realitat". Ens l'explica amb antelació i crea els mites a través dels quals podem interpretar les històries, els llocs, els paisatges.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta és la màgia que mai perdrà el seu paper d'intermediària entre el món i l'home. I per això, les somnis solitàries, els ecos perduts de velles llegendes ens desperten imatges i sensacions tan íntimes i profundes que acaben sent transcendents. Aspectes que per a nosaltres són avui literatura, eren vistos en l'antiguitat com revelacions o presagis. I els llocs tenien sempre el seu numen propi, capaç d'infondre aquesta màgia ara en forma harmoniosa i clara, ara sota el llençol negre de la por.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Menorca és un lloc assenyalat, un enclavament màgic per a l' "imaginador" solitari i també per als grans somnis col · lectius de les antigues religions. En aquest viatge, intentarem fer la nostra l'ànima enigmàtica i estranya d'aquesta illa que sembla-pel seu paisatge i la seva història-sortida d'una imaginació sobre humana. Potser d'un déu, o d'aquells gegants als quals els vells mites atribueixen la seva fundació.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGpAiJLjHireIWGqCxTtlYKqEOeNiUAhNtETIrUyKzem_GNvAluntenCLGmlriNGJuzgfxHhfs3F6apkcwp1HpZlJSd2xDl7BjLRFAeVqpXkd21mix62n35wscBRcMQCkMkhmOO10sFFW9/s1600/P1070733.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGpAiJLjHireIWGqCxTtlYKqEOeNiUAhNtETIrUyKzem_GNvAluntenCLGmlriNGJuzgfxHhfs3F6apkcwp1HpZlJSd2xDl7BjLRFAeVqpXkd21mix62n35wscBRcMQCkMkhmOO10sFFW9/s640/P1070733.JPG" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Menorca era una illa somiada abans del seu poblament, abans de qualsevol soñante. Per això ens proporciona tantes entrades i tants mons. Per això, malgrat els seus escassos 689 quilòmetres quadrats, ens sembla inabastable ..</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Molts, com el que això escriu, coneixíem Menorca molt abans d'arribar-hi. La màgia és només metàfora per explicar-la. (Extret del llibre "Menorca Màgica" de Carlos Garrido).</span></div>
<br />
<br />
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Però el motiu d'aquesta entrada és parlar dels fars de la Illa.</span><br />
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8iP1DLQ6XuIYwTs72H581wZsuvaZst04zu-o1tw4p_6CEPvXOqycK4xgzO4_3HqMvti6KfgsdrBXSE6QopdC79UPDCtPf3vmZxli5vETiip9alAmrGeMZncHfAnjgCvVZglrD8q_xRJu_/s1600/Fars+Menorca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8iP1DLQ6XuIYwTs72H581wZsuvaZst04zu-o1tw4p_6CEPvXOqycK4xgzO4_3HqMvti6KfgsdrBXSE6QopdC79UPDCtPf3vmZxli5vETiip9alAmrGeMZncHfAnjgCvVZglrD8q_xRJu_/s640/Fars+Menorca.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de Favàritx (N 39º 59’- E 4º)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7pnQr86xTjExChLOr3jW9L2N8Tylgpcl6kXkkzIj3c984cIctqFAWOTxikeS1G8iq5U9lQ_kHcq-gjHA3mQIkSWaJswFfBJbTeONjJXP2RZMA3TyDj_68Zph7-qNe-DHihpdX1DuREHg/s1600/P1070562.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb7pnQr86xTjExChLOr3jW9L2N8Tylgpcl6kXkkzIj3c984cIctqFAWOTxikeS1G8iq5U9lQ_kHcq-gjHA3mQIkSWaJswFfBJbTeONjJXP2RZMA3TyDj_68Zph7-qNe-DHihpdX1DuREHg/s640/P1070562.JPG" width="478" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Cap de Favàritx es troba a l’extrem est de
l’illa, dins el Parc Natural de s’ albufera des Grao, l’únic parc natural de
Menorca. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzEgTv64bSlLH2Z0HfPc0Ksh6wCINV3hSa-9VtVz8TfRm4LbRNg-PhH8yCUjnNYjBUDFYkoPyvtuvU8IcyK8PRYCgRSG0DVt6m5cLrR1ufbQqnnlUqjuQvRBxkZLjVG3u_W3Gc32S64DS5/s1600/P1070563.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzEgTv64bSlLH2Z0HfPc0Ksh6wCINV3hSa-9VtVz8TfRm4LbRNg-PhH8yCUjnNYjBUDFYkoPyvtuvU8IcyK8PRYCgRSG0DVt6m5cLrR1ufbQqnnlUqjuQvRBxkZLjVG3u_W3Gc32S64DS5/s640/P1070563.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Per als vaixells que vénen del nord i van cap el sud, aquest far és
una guia essencial, com també ho és per als que naveguen rumb al port de Maó –Mô,
que diuen per allà- . El far està situat al capdamunt d’un cap, de no gaire
alçada, de roques fosques que contrasten amb la blancor del far… No hi havia
ningú més… Estava sol. Vaig caminar per les roques fins que vaig trobar un racó
per seure que m’oferia una vista excel·lent tant del far com del mar.
Pràcticament no se sentia com petaven les onades contra les roques, ja que el
mar estava tranquil. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44XMMJVDP_ZQ3Z67zWWMA3GNfYHuaS9bP3NRPGYR1wCMZLv_UT1mlNKKigjOEpCnHoiS8oqo9efG_dr1mqw1802x_340k5C044mJjlQw5i0ywg6Egt_dV9yNPYteY9NhPvALtrjHZtMU3/s1600/P1070565.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44XMMJVDP_ZQ3Z67zWWMA3GNfYHuaS9bP3NRPGYR1wCMZLv_UT1mlNKKigjOEpCnHoiS8oqo9efG_dr1mqw1802x_340k5C044mJjlQw5i0ywg6Egt_dV9yNPYteY9NhPvALtrjHZtMU3/s640/P1070565.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El cel s’enfosquia per moments, els tons morats anaven
mudant en un blau cada vegada més fosc. I llavors es va encendre el far…(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de Cap d’Artrutx (N 39º 55’ – E 3º 48’)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpk6VIpXXbGnfvCjjbcEdkeyiefo3oPNx_-5pk8kyVKhx_k4fVsVaV5gtXPuQXrOQltltl92pskBfWV4_8di3myt7Gfq69UXpMmbTWIK7sz14AAwxGcmkAQgba3lYRoQx1uZpNtX4DtoBw/s1600/P1070928.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpk6VIpXXbGnfvCjjbcEdkeyiefo3oPNx_-5pk8kyVKhx_k4fVsVaV5gtXPuQXrOQltltl92pskBfWV4_8di3myt7Gfq69UXpMmbTWIK7sz14AAwxGcmkAQgba3lYRoQx1uZpNtX4DtoBw/s640/P1070928.JPG" width="478" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Dels cinc fars que tenia previst visitar, el d’Artrutx
és el més urbà, perquè es troba en una urbanització
força a prop de Ciutadella. És l’únic far, doncs que té “civilització” al seu voltant. Això li treu encant, es clar, per
a contrarestar-ho, té al seu favor el fet de tractar-se d’una torre molt alta,
majestuosa, de trenta-cinc metres, pintada amb unes gruixudes franges
horitzontals que alternen els colors blanc i negre. A més, com que el far està
situat a l’extrem oest de l’illa, ofereix una posta de sol esplèndida i vistes
a la veïna illa de Mallorca, si el dia es mitjanament clar.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEiShU0LMYmJjosidJK40BmsVVyrxtFCe-2maqQIwtqv9C4c2lP5jI9CekfQQHw8RRWsVRzHMkifsT1iLS3btva2KOT-WBRRF4CDZvmCh0pbx1fVOp0LA82Uu8c9bEQMCqjhIuM7wWlyY-ucBQULR5SsONnSdPE3ioBc-3q-TnXDZHAr=" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEiShU0LMYmJjosidJK40BmsVVyrxtFCe-2maqQIwtqv9C4c2lP5jI9CekfQQHw8RRWsVRzHMkifsT1iLS3btva2KOT-WBRRF4CDZvmCh0pbx1fVOp0LA82Uu8c9bEQMCqjhIuM7wWlyY-ucBQULR5SsONnSdPE3ioBc-3q-TnXDZHAr=" width="434" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">...només em va caldre caminar una mica fins a
la vora del penya-segat, que és de poca alçada si es compara amb els que hi ha
a la costa nord...</span></span><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de Punta Nati (N 40º 03’ – E 3º 48’)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTT-ivV0AL9xpEPGjOSaL8UzZ1Rvp2RIoTK1SloPrcGREctqEUXShgNmgEMYadhRLDTxTvWW3UiQnkagaAtdPyr2aspNWG5hxvqDOYHd0w7k9D-afGL1YRErg7ZsUk_nchHgfxuMdXbeqS/s1600/P1070894.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTT-ivV0AL9xpEPGjOSaL8UzZ1Rvp2RIoTK1SloPrcGREctqEUXShgNmgEMYadhRLDTxTvWW3UiQnkagaAtdPyr2aspNWG5hxvqDOYHd0w7k9D-afGL1YRErg7ZsUk_nchHgfxuMdXbeqS/s640/P1070894.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Vaig pensar que potser era el moment d’anar al
de Punta Nati. Com que aquest far no té gaire atractiu per terra –es troba en
una esplanada una mica inhòspita de la costa oest- i veient el bon dia que
feia, se’m va acudir arribar-hi per mar. Contemplar-lo des d’un altre punt de
vista potser em podria ajudar; després de dos dies d’intensa observació des de
terra, em feia la impressió que el que podia aportar-me aquella perspectiva
començava a esgotar-se...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKd06enmsZ6ygiwAWf9PQAdwoTU0e_uV4-N0A1WoCfXNHZp66MSyesyIFettvw012CPba8fMCryP4f8fkuUwoOW_n94p5d8Gb4yhOefRoi0m2aId6Fqa7_78_Okm97ZFozgXbvborhtW6/s1600/P1070902.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKd06enmsZ6ygiwAWf9PQAdwoTU0e_uV4-N0A1WoCfXNHZp66MSyesyIFettvw012CPba8fMCryP4f8fkuUwoOW_n94p5d8Gb4yhOefRoi0m2aId6Fqa7_78_Okm97ZFozgXbvborhtW6/s640/P1070902.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">La torre s’alçaca en un escarpat d’uns trenta
metres; comparada amb altres fars, però, la torre de Punta Nati era força
baixa, tot i que contava amb una gran edificació al seu voltant. Al meu
darrera, el sol se submergia en la ratlla de l’horitzó. El cel era d’un vermell
i taronja encesos. Una posta de sol fantàstica, altre cop.</span></span><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de Cavalleria (N 40º 05’ – E 4º 05’)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtTHYCHbJQ8-Uod5bXRe0YoUMEuQL7ob6sDcR1OZE_WWWXWLu99B2Djx5jBPYrABRGSLQvUZVGl9HxDO7Z-5WqOvn7daGFdDxd6mmpz6-2UvM4jN_2cb_Z65XLEDRwUZ7gz9f4uh9b3VZi/s1600/P1070749.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtTHYCHbJQ8-Uod5bXRe0YoUMEuQL7ob6sDcR1OZE_WWWXWLu99B2Djx5jBPYrABRGSLQvUZVGl9HxDO7Z-5WqOvn7daGFdDxd6mmpz6-2UvM4jN_2cb_Z65XLEDRwUZ7gz9f4uh9b3VZi/s640/P1070749.JPG" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El far... està plantat en un penya segat de
vuitanta metres d’alçada, en un cap estret amb mar a banda i banda, i és el far
de referència de la costa nord de l’illa. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El camí que cal recórrer per arribar-hi ja és
en si mateix tot un espectacle. Arrenca en un desviament de la carretera de Es
Mercadal i és un camí estret, amb murs de pedra seca, que travessa diverses
finques abans d’arribar a l’encreuament de Cavalleria. Llavors el camí circula entre
dos prats immensos i desemboca al port de Sa Nitja, un minúscul port-refugi per
als pescadors els dies en què la tempesta els impedeix tornar a Fornells. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUri1xYXfoKMPj6KmS6vm8oOiZwiPGNSBECf8GEX11Ozvi8UArnI4svezr7aL-VXsQdalSxb6UcRY3C57kYaIHK4Q9MF4QVtaRC-qmMyVk0o0_3Yni2OrrT8DeZBd0c4_Vjr-PfsQC82k5/s1600/P1070761.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUri1xYXfoKMPj6KmS6vm8oOiZwiPGNSBECf8GEX11Ozvi8UArnI4svezr7aL-VXsQdalSxb6UcRY3C57kYaIHK4Q9MF4QVtaRC-qmMyVk0o0_3Yni2OrrT8DeZBd0c4_Vjr-PfsQC82k5/s640/P1070761.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjsypU6iXRLbW5W71l5uODgd_GB8n2eGyJVxygaX_6aHvA_IFQ-lzNhlidvO1IsESzK69JiTcB4yJ-tB9o7IPE2gf-O94u3mXmR29zqk1ultQm6f01CN7zScR9VMv2eaOUH2tx1z86cGl/s1600/P1070767.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfjsypU6iXRLbW5W71l5uODgd_GB8n2eGyJVxygaX_6aHvA_IFQ-lzNhlidvO1IsESzK69JiTcB4yJ-tB9o7IPE2gf-O94u3mXmR29zqk1ultQm6f01CN7zScR9VMv2eaOUH2tx1z86cGl/s640/P1070767.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Torre romana de vigilància a l'entrada de la ciutat de Sa Nitja</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsY4wKr0pX9MsP1Abmz34z3X715qwEubgXJnFGUKku63t5HaNS0juxM9F8ECfDsVvhVw1m6BM69RcNh8nJUnUWnbwSyn7NRu_xNNhb0CJHe27IHK9XgRj-PmLp2HlaeQ_-PE3qhpBMnaU/s1600/P1070766.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvsY4wKr0pX9MsP1Abmz34z3X715qwEubgXJnFGUKku63t5HaNS0juxM9F8ECfDsVvhVw1m6BM69RcNh8nJUnUWnbwSyn7NRu_xNNhb0CJHe27IHK9XgRj-PmLp2HlaeQ_-PE3qhpBMnaU/s640/P1070766.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Excavacions a la ciutat de romana de Sa Nitja</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Des
de Sa Nitja el camí comença a pujar el penya segat amb el mar a totes dues
bandes. Al davant, el final del camí s’albira el far. És imponent.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Un cop al far, es pot fer una petita excursió
a peu pels penya- segats que l’envolten. A la dreta, es veu la badia de Tirant
i la bocana del port de Fornells, amb la Torre del Moro que l’identifica. A l’esquerra,
queden la platja de Binimel·là i cala Pregona. I al davant, vuitanta metres d’espadat
i l’illa des Porros...</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ6SRdCbJi18Bn87-y2nbuq2mcH7ijeV7gfWcU3tWj-Bph28nd5ihx3XrYtjjdOGB1jK1NjvZUtmKNQ8WXR2rNB3x0_kYXOO_KsMVrBvUzDzW8f6ni_trFBoBuUxzAPAEysy_MRKu08Pph/s1600/P1070751.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ6SRdCbJi18Bn87-y2nbuq2mcH7ijeV7gfWcU3tWj-Bph28nd5ihx3XrYtjjdOGB1jK1NjvZUtmKNQ8WXR2rNB3x0_kYXOO_KsMVrBvUzDzW8f6ni_trFBoBuUxzAPAEysy_MRKu08Pph/s640/P1070751.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de l’illa de l’Aire (N 39º48’ – E 4º 17’)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9-LKDncFjOBr-XTDjtuHZvDc7D_9F5nRpp9YL8F2PjP8qK6sy3LDe1N6G741nibVJBzj3QxNkyf7-LoDfPmhQBWiwnSnvgmCHUERl0FpdJ2JgPFh_8_R6ySQxlWgyLRtBCGNQk1pk3DDk/s1600/Illa+de+l'Aire.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9-LKDncFjOBr-XTDjtuHZvDc7D_9F5nRpp9YL8F2PjP8qK6sy3LDe1N6G741nibVJBzj3QxNkyf7-LoDfPmhQBWiwnSnvgmCHUERl0FpdJ2JgPFh_8_R6ySQxlWgyLRtBCGNQk1pk3DDk/s640/Illa+de+l'Aire.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Només em quedava per visitar un far, el cinquè
i últim gran Far, el de l’Illa de l’Aire, un tros de terra deshabitat que es
troba al davant de la punta sud-est de Menorca, no gaire lluny de la bocana del
port de Maó. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiRo3QyC0LI3_IBngGFbfDDXrB4X4vRQMT-nYcDWvwHTZF8K4H8y_wAJHIEWO68_ishpljzlDbcDhRP7aY1J6fFRcqs2abtYcRHu1ITutlWxSwF6qjclCIXz0-xLIPY5eBkWv2eYCXJELQ/s1600/P1070852.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiRo3QyC0LI3_IBngGFbfDDXrB4X4vRQMT-nYcDWvwHTZF8K4H8y_wAJHIEWO68_ishpljzlDbcDhRP7aY1J6fFRcqs2abtYcRHu1ITutlWxSwF6qjclCIXz0-xLIPY5eBkWv2eYCXJELQ/s640/P1070852.JPG" width="480" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Des de la platja de Punta Prima, l’illa és veu clarament.</span></span><span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de Ciutadella (N 40º 00’ – E 3º 50’)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd0ZCyZmForghpVu0Bq7VmhCVImV07rQyFhGuAKt3nb7SmWeTeoJqBxKhM_9yhwC3HwGr6qkQ4LrGRMdpxhriB8Rab6ohjlx1pQHTiyeNTw3569Z7OK0ErQx6co4K2XQQ1byf7MyB6cLCH/s1600/E-0344-Faro-de-Ciutadella-de-Menorca-y-Semaforo-de-entrada-Punta-Sa-Farola_articlefull.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="424" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd0ZCyZmForghpVu0Bq7VmhCVImV07rQyFhGuAKt3nb7SmWeTeoJqBxKhM_9yhwC3HwGr6qkQ4LrGRMdpxhriB8Rab6ohjlx1pQHTiyeNTw3569Z7OK0ErQx6co4K2XQQ1byf7MyB6cLCH/s640/E-0344-Faro-de-Ciutadella-de-Menorca-y-Semaforo-de-entrada-Punta-Sa-Farola_articlefull.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"> L'antiga ciutat de Ciutadella que va perdre la capitalitat de l'Illa a l'època de la dominació britànica, també compta amb un vell far.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQRjiSdVS8YyHmRq01prO0mFOlO87axRAPJHliNnXvt6VqA9TabqsyyvWGVhXxHLrjaPtJfQfcnYanFrs2VWSQQGYxleyyT7krDcAwZ08TGm8l00KQlL6_WnaOpcC2lMiKapcQM6X3sXwC/s1600/P1070984.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQRjiSdVS8YyHmRq01prO0mFOlO87axRAPJHliNnXvt6VqA9TabqsyyvWGVhXxHLrjaPtJfQfcnYanFrs2VWSQQGYxleyyT7krDcAwZ08TGm8l00KQlL6_WnaOpcC2lMiKapcQM6X3sXwC/s640/P1070984.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El carrer de Ses voltes de Ciutadella</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">El Far de Punta Sant Carles Maó (N 39º 52’- E 4º 18’ ) </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwgljkx8mSxnQuG031WxfNUsjT2OseJR7-R8y5JGUCdhVYtSj5-2p9kV32NV8fgCJ3jEKa0JjtzGRc3JyWoJojsTs-6TA9Tt9su-N_U_VC4t1oyO3hve1zSeQxbAGVS4wQH-SkQGBH-H3/s1600/Punta+Sant+Carles+Ma%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwgljkx8mSxnQuG031WxfNUsjT2OseJR7-R8y5JGUCdhVYtSj5-2p9kV32NV8fgCJ3jEKa0JjtzGRc3JyWoJojsTs-6TA9Tt9su-N_U_VC4t1oyO3hve1zSeQxbAGVS4wQH-SkQGBH-H3/s400/Punta+Sant+Carles+Ma%C3%B3.jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: black; color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Situat a un extrem de la fortalesa de la Mola, prop de Maó es troba aquest modern far, l'antic molestava a les probes d'artilleria i va ser enderrocat</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIvCtSsrTiF2e8b4ODF6zXbK7Q5mJ1nL-_8WthjQ_Qf3vFeYKCkc1VujpolyQ_q-xRP2yCiTdsoqBjo4B6oDT4CmcP1R2qaAlz3kmYryznzExSPLDY8CP0tPBVfOuJbUnoaK2tTLHIgpgK/s1600/P1070945.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIvCtSsrTiF2e8b4ODF6zXbK7Q5mJ1nL-_8WthjQ_Qf3vFeYKCkc1VujpolyQ_q-xRP2yCiTdsoqBjo4B6oDT4CmcP1R2qaAlz3kmYryznzExSPLDY8CP0tPBVfOuJbUnoaK2tTLHIgpgK/s640/P1070945.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">La Golden Farm, una de las villes més impressionants de l'Illa. El mateix esdevingué amb el personatge més conegut que ha passat per aquesta singular casa, ens referim a l’Almirall Horaci Nelson, qui, amb tota la seva flota va romandre a resguard en el Port de Maó l’estiu de l’any 1.800. Li agradava pujar al Predi de Sant Antoni per allotjar-se, gaudir-ne de les vistes i per a mantenir una situació privilegiada. La llegenda explica que és a la finca on és va trobar amb Lady Emma Hamilton.</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDgr3B2l3006PAjuwK4VGgdkpSNTWg9PASIiEUabkm-msbdSj6itute7u6WNUHlBShhJZ4_YnlroDdPqGIZN3Z5vrrl3LnkSZHFwFgec8msO6umem5OUyySxcngw4ECcs9SUlfIwWRZKmE/s1600/2h3nk252.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="484" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDgr3B2l3006PAjuwK4VGgdkpSNTWg9PASIiEUabkm-msbdSj6itute7u6WNUHlBShhJZ4_YnlroDdPqGIZN3Z5vrrl3LnkSZHFwFgec8msO6umem5OUyySxcngw4ECcs9SUlfIwWRZKmE/s640/2h3nk252.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">No voldria finalitzar aquesta entrada sense una imatge de la sortida del Sol des del port de Maó -Mô-</span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqNhUilPAVvSTVHDHAfh3rSazcWzux6Rj3qaCQKvsVbFXEPrhMsCfcPHJyOTed9-BkGmhxm0bc48Qt63mDLd6FVezKB2bQv3tscNHH4Tkl8k0XkT2t5KLlpE1dxdCgfalQSWx-xM8iJsoB/s1600/P1080009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqNhUilPAVvSTVHDHAfh3rSazcWzux6Rj3qaCQKvsVbFXEPrhMsCfcPHJyOTed9-BkGmhxm0bc48Qt63mDLd6FVezKB2bQv3tscNHH4Tkl8k0XkT2t5KLlpE1dxdCgfalQSWx-xM8iJsoB/s640/P1080009.JPG" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="background-color: black; font-size: 14px; text-align: left;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Espero que us hagi estat útil i interessant.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta entrada està dedicada a la molt estimada companya Dolors Clota, amb qui tantes jornades hem compartit, en la dura feina d'educar al nostres alumnes i qui m'ajudà com en tants altres ocasions, en la preparació d'aquest viatge. </span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;">Si voleu veure un informe sobre els monuments megalítics de l'Illa de Menorca, podeu fer-ho aquí:</span></span><br />
<span lang="CA" style="background-color: black;"><span style="color: white; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="background-color: black;"><a href="http://terraxaman.blogspot.com.es/2013/04/las-taulas-de-la-isola-sacra.html">http://terraxaman.blogspot.com.es/2013/04/las-taulas-de-la-isola-sacra.html</a></span><br />
<br />
<br /></div>
<!-- Blogger automated replacement: "http://images-onepick-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?container=onepick&gadget=a&rewriteMime=image%2F*&url=http%3A%2F%2Ffarm2.staticflickr.com%2F1074%2F716353667_55be6b1fd1_z.jpg%3Fzz%3D1" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEiShU0LMYmJjosidJK40BmsVVyrxtFCe-2maqQIwtqv9C4c2lP5jI9CekfQQHw8RRWsVRzHMkifsT1iLS3btva2KOT-WBRRF4CDZvmCh0pbx1fVOp0LA82Uu8c9bEQMCqjhIuM7wWlyY-ucBQULR5SsONnSdPE3ioBc-3q-TnXDZHAr=" -->terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-75851278071831682632012-01-20T19:35:00.000+00:002012-01-20T19:38:00.931+00:00ISTANBUL: CRUÏLLA DE CULTURES<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A les vacances de Nadal hem pogut realitzar un altre somni.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Ja feia anys que veníem -la meva dona i jo- pensant, en realitzar un viatge a la vella ciutat de Constantinoble, que fou l'antiga capital de l'Imperi Romà d'Orient i, porteriorment, la Istanbul de l'Imperi Otomà, aquell del fascinant Solimà el Magnífic, del que podeu llegit més informació en aquest missatge:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://terradesomnis.blogspot.com/2011/12/el-mimar-sinan.html">http://terradesomnis.blogspot.com/2011/12/el-mimar-sinan.html</a>
</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">No voldria des d'aquestes pàgines intentar fer-vos una crònica avorrida -la típica que fem tots quan arribem de vacances i mostrem als nostres amics i familiars els centenars de "afotos" o vídeos que hem fet-, sinó senzillament, fer-vos una petita crònica de la nostre experiència per ajudar aquells que tingueu intenció de visitar aquesta extraordinària ciutat.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En primer lloc, dir que en uns pocs dies, 5 o 6, es pot donar un primer cop d'ull, sinó suficient, com a mínim ens ajudaran a tenir una impressió general, d'una ciutat acollidora, enorme, variada, una mica diferent a les de l'Europa occidental, però no tant com perquè ens sigui massa estranya, exòtica, com succeeix per exemple a El Caire. No Istanbul, és clarament una ciutat quasi occidental, molt de l'estil d'Atenes -per citar-ne alguna-, tot i que la cultura islàmica ne's molt present particularment a les hores de la crida a la pregària.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">He escollit aquesta versió, perquè la que s'escoltava als carrers amb més de 3.000 mesquites repartides per a tots els racons esdevenia una veritable algaravia.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/6C5Dc7oz7vk" width="420"></iframe></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En aquesta ocasió, varem deixar l' autocaravana a casa -amb gran dolor per la meva part- a l'espera, si tot anava bé de poder anar a l'estiu amb ella a conèixer la resta del país, la costa d'Asia Menor, la Capadoccia i Konia que és en principi el que tenim intenció de recórrer. En conseqüència varem anar amb avió de la Turkish Airlines, estret i incòmode com gairebé tots els avions, i ens vàrem instal·lar a l'Hotel Barceló Sarai, davant mateix del Gran Basar -cèntric-, senzill, habitació petita, però net i no massa car, que era exactament el que volíem.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El primer dia, tot i haver dormit molt poc, l'avió sortia a les 6 del matí de El Prat, desprès d'instal·lar-nos, vàrem sortir a fer un vol pel Gran Basar:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi054qnEDxqkpwDXghoUtJI4BwbqedKNYyGj-iayyuT9CLYOE8HYpANQv5_h6qxgqrDiLBIwD7pIF5cHULqR3XaLd9FcqHLDvccoqom4jt1Owwi1FjDz1x88_BwTeQYXhsHrEdrgqzaTqNy/s1600/P1060400.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi054qnEDxqkpwDXghoUtJI4BwbqedKNYyGj-iayyuT9CLYOE8HYpANQv5_h6qxgqrDiLBIwD7pIF5cHULqR3XaLd9FcqHLDvccoqom4jt1Owwi1FjDz1x88_BwTeQYXhsHrEdrgqzaTqNy/s320/P1060400.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcFUa_JBNRmo5earAlECs4LLvf030_Jv1o0eDLprgn_wlwwQntUnatH94dPvspfrOSRO8n6tlnR4FZJc4FfPAGAgLCls5OSrt8kxqfJhJIsHhTkwoHNKkzOhcoJqVj6IvxEQAxT-GSObdF/s1600/P1060402.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcFUa_JBNRmo5earAlECs4LLvf030_Jv1o0eDLprgn_wlwwQntUnatH94dPvspfrOSRO8n6tlnR4FZJc4FfPAGAgLCls5OSrt8kxqfJhJIsHhTkwoHNKkzOhcoJqVj6IvxEQAxT-GSObdF/s320/P1060402.JPG" width="180" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLurFlMa1X4fyLO344H26xUEbmLZVMYwHYrC2QrgiMjxtlMawnrnIHC_iB6EVWuNantBb0RCBPzjv6fl9fBGEWrLjZ-gbkVQEd_oS1tbtxRDgaKfmjrfBA15PIAg-3Z5fIMzT9mjxeQj1a/s1600/P1060761.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLurFlMa1X4fyLO344H26xUEbmLZVMYwHYrC2QrgiMjxtlMawnrnIHC_iB6EVWuNantBb0RCBPzjv6fl9fBGEWrLjZ-gbkVQEd_oS1tbtxRDgaKfmjrfBA15PIAg-3Z5fIMzT9mjxeQj1a/s320/P1060761.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbDlYcI7eZINm1zjq4wKTRyUJ9j8t4xDSvtU4do-eH3BtShMaL40-N8FXSyM82ZWm84zQaj9firVvFanglf8as4llgg7BpDT6fIACvKirqFerfqR0qP9_DWzpQys7x_NTScgJ_op0TtkJ/s1600/P1060762.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbDlYcI7eZINm1zjq4wKTRyUJ9j8t4xDSvtU4do-eH3BtShMaL40-N8FXSyM82ZWm84zQaj9firVvFanglf8as4llgg7BpDT6fIACvKirqFerfqR0qP9_DWzpQys7x_NTScgJ_op0TtkJ/s320/P1060762.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.forodefotos.com/attachments/turquia/4462d1222359736-gran-bazar-de-estambul-granbazar2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="212" src="http://www.forodefotos.com/attachments/turquia/4462d1222359736-gran-bazar-de-estambul-granbazar2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El Gran Basar no defrauda, més de 4.000 botigues, on pots trobar gairebé de tot. Grans, petitíssimes, pells, joies, robes, ceràmiques, pipes d'escuma de mar, rèpliques de marques de quasi tot, sabates, bolsos, camises, catifes -precioses i caríssimes-, bijuteria oriental, perfums... Aixó si, no pot comparar-se a d'altres Basars com el de Túnes, El Caire o Assuan, o els d'Iberoamèrica, molt més exòtics i "arriscats", aquí la sensació de seguretat, la tranquil·litat, la moderada insistència dels venedors, el regateig civilitzat, són la norma. S'ha de tenir present que el propietari de cadascuna d'aquestes "botigues", a desembutxacat aproximadament 1.000.000 de dòlars per a tenir allà la seva parada que reb uns 400.000 -potencials- clients diaris.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tot i que alguns països recomanen als seus ciutadans que no hi vagin, pel suposat risc de que alguna part s'enfonsi, per trobar-se en molt mal estat, la veritat es que té llocs sorprenents i d'una gran bellesa:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIHB-Y72qMX1ZmEBv1V5oo3bD6UyfYacvQ_jQW3pcm3QR32MyI24ey5PR40WjJlv3237Hm8pNlx5moCaKchquQHZnHo9LXxBU8wmlVsRExBTztxEH9NYlzB7HnvGhmRE7iag5bjrxJImuX/s1600/P1060763.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIHB-Y72qMX1ZmEBv1V5oo3bD6UyfYacvQ_jQW3pcm3QR32MyI24ey5PR40WjJlv3237Hm8pNlx5moCaKchquQHZnHo9LXxBU8wmlVsRExBTztxEH9NYlzB7HnvGhmRE7iag5bjrxJImuX/s320/P1060763.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Després d'una primera visita, ens vàrem anar a descansar. El programa pel dia següent era força complert.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Així que dissabte, molt a primera hora, com els japonesos, ens llevarem i després d'esmorçar, vàrem agafar el tramvia -els serveis públics són molt bons, barats i puntuals, un però... les hores punta- i ens dirigirem a la Yeni Camii -la mesquita nova-:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTZ6Kc1EaNuib3soImHC9T8tZ5ssxkpPClCWGHXMVrqivWwDJUCQZDD_Xu7qbKXTMMfoH6X6Wx3N4kfDjLZpuqqdYa1mFRNEd6Rp_3OYl8MSvJgADqAT2hP798uUyCeG1xXlByDHF7L3j1/s1600/P1060405.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTZ6Kc1EaNuib3soImHC9T8tZ5ssxkpPClCWGHXMVrqivWwDJUCQZDD_Xu7qbKXTMMfoH6X6Wx3N4kfDjLZpuqqdYa1mFRNEd6Rp_3OYl8MSvJgADqAT2hP798uUyCeG1xXlByDHF7L3j1/s320/P1060405.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsp8qrmaG5gRR68nfzk6dVS06CpJMeLlfW9ALjAmUcAzYwm1UC-1P9O0BlOzRYIoxSnwt-enZgKsK_uv6pJpUkwNVg5IOYvevqAM1atWQUtFef4WfqamvfLx4_J4wOhGFnt8pBomDnFnGK/s1600/P1060408.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsp8qrmaG5gRR68nfzk6dVS06CpJMeLlfW9ALjAmUcAzYwm1UC-1P9O0BlOzRYIoxSnwt-enZgKsK_uv6pJpUkwNVg5IOYvevqAM1atWQUtFef4WfqamvfLx4_J4wOhGFnt8pBomDnFnGK/s320/P1060408.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTE7m7VmY96s9iaDrLWMCJrYWloVKiURyUJOAOj-XA5EZTDxx6up0JX1dglvj53klMtaZnN-XiRcOpVe6EZuu46K0iwHdGinDuyNzIOuUa4pz-kkn2df6Ny3_nRMD9w3fgo-NlTgd3I8he/s1600/P1060409.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTE7m7VmY96s9iaDrLWMCJrYWloVKiURyUJOAOj-XA5EZTDxx6up0JX1dglvj53klMtaZnN-XiRcOpVe6EZuu46K0iwHdGinDuyNzIOuUa4pz-kkn2df6Ny3_nRMD9w3fgo-NlTgd3I8he/s320/P1060409.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrfTzWatXMUbmC4bU28YWpLlBioyN6AtBJM3I7JSdpNsWYzqoJ6AI0uW1DDomX5TMDjJYWjYl0VQmgwdaDxv0ING3qMsQoYE7xnFZOinnNC9eHAG1CIZKEga6DkmoowUDaoefHDY0o__1w/s1600/P1060412.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrfTzWatXMUbmC4bU28YWpLlBioyN6AtBJM3I7JSdpNsWYzqoJ6AI0uW1DDomX5TMDjJYWjYl0VQmgwdaDxv0ING3qMsQoYE7xnFZOinnNC9eHAG1CIZKEga6DkmoowUDaoefHDY0o__1w/s320/P1060412.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Després vàrem anar a la molt propera de Rustem Pashá -potser la que més em va agradar per les seves decoracions de ceràmica de Nicea-, </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUyBS6vuwUPO8dff1J4Q0hRPiinoF1NEmROzQFJk-6BN9Qyg1rnPX4dbco6gJn9oFm4fEXGVrnlx5B2SITMMFY6ucij9iec6XtVfe7RKcg0q8GXz0SpIbFUKgKsquJUBGMcXyKHOQ6MRHx/s1600/P1060415.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUyBS6vuwUPO8dff1J4Q0hRPiinoF1NEmROzQFJk-6BN9Qyg1rnPX4dbco6gJn9oFm4fEXGVrnlx5B2SITMMFY6ucij9iec6XtVfe7RKcg0q8GXz0SpIbFUKgKsquJUBGMcXyKHOQ6MRHx/s320/P1060415.JPG" width="180" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8HdN75y1pZllB8c_0lJOKU8ekzsSXpGnSoy0US-OafvNDICUg7bwX6c4kcAPrs5aXJVoZGp2Np7Hpb7GGoJaOAx9dcC3MXLezZTXmy66rRNRTW1_WT7ygTbkzjoluKnp1szzn1YXDwPx/s1600/P1060422.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_8HdN75y1pZllB8c_0lJOKU8ekzsSXpGnSoy0US-OafvNDICUg7bwX6c4kcAPrs5aXJVoZGp2Np7Hpb7GGoJaOAx9dcC3MXLezZTXmy66rRNRTW1_WT7ygTbkzjoluKnp1szzn1YXDwPx/s320/P1060422.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj3t56exlhonAbk4DPUyxr0qyYeJ9Fj9OUrJs3Nuz6xaP7NbwTLdG0nhz9C2JJqnQMqnKxLXH6VBW0_uQY_ShDri8oCTrKkjbd81X2k6h9-3QGvJq8br7Oah2Zk_TuRZNYlSrTj6yqeZE_/s1600/P1060424.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjj3t56exlhonAbk4DPUyxr0qyYeJ9Fj9OUrJs3Nuz6xaP7NbwTLdG0nhz9C2JJqnQMqnKxLXH6VBW0_uQY_ShDri8oCTrKkjbd81X2k6h9-3QGvJq8br7Oah2Zk_TuRZNYlSrTj6yqeZE_/s320/P1060424.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnegtxgiUyDI-YVD1vc4-bAxkm0KL4E-QWe0iYWeUWDa0fQ88A34OM1t7OI6aDah4ZE6zfo0CgZaDQrIag9FWwZAReI4TkBblFwbNVjbyTkWuL45m5oDipMxChq6tCjESdgFmA9kaap2ig/s1600/P1060426.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnegtxgiUyDI-YVD1vc4-bAxkm0KL4E-QWe0iYWeUWDa0fQ88A34OM1t7OI6aDah4ZE6zfo0CgZaDQrIag9FWwZAReI4TkBblFwbNVjbyTkWuL45m5oDipMxChq6tCjESdgFmA9kaap2ig/s320/P1060426.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZGmLNKXYjnwMAliF9SgrxEkoNZVOkLX79HL_2BHR0AYWd9T92ig_zTaybjYKUuWfOW_Brh1bqVhqB4Nb4IoVFMJnlmWO-gxTGkd4Mc724opvKSq1UTaMsW_RZHNNUHe4rQ_EY40PEt-9/s1600/P1060427.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZGmLNKXYjnwMAliF9SgrxEkoNZVOkLX79HL_2BHR0AYWd9T92ig_zTaybjYKUuWfOW_Brh1bqVhqB4Nb4IoVFMJnlmWO-gxTGkd4Mc724opvKSq1UTaMsW_RZHNNUHe4rQ_EY40PEt-9/s320/P1060427.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQs1GKAXKWIXfwNg02_ujFHz6ZvbCNMxVpLzf_rMcP_PwlCVgOT3tVQnA2eC6s3AsAy76Xungby3rFbYHCF8KNU2UX9zuVED7Xd2PaYcIUwykIh2ohlk_8HlVt4iEFhG7_0fRQDHwnzwJl/s1600/P1060431.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQs1GKAXKWIXfwNg02_ujFHz6ZvbCNMxVpLzf_rMcP_PwlCVgOT3tVQnA2eC6s3AsAy76Xungby3rFbYHCF8KNU2UX9zuVED7Xd2PaYcIUwykIh2ohlk_8HlVt4iEFhG7_0fRQDHwnzwJl/s320/P1060431.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ0LUC0KWBn5p6nA6r4lB2ZzhUYwZzMujzLNaSS_MWeXZSqJfC7r7iN9Jkm1dceH03jqhyphenhyphend8j53oLOVYYb3ZyfiO4U9Yj7gu_4buoIRWTYpYw6R3SJb66UKI8edc49yLVtXdvHlED2u8DF/s1600/P1060432.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ0LUC0KWBn5p6nA6r4lB2ZzhUYwZzMujzLNaSS_MWeXZSqJfC7r7iN9Jkm1dceH03jqhyphenhyphend8j53oLOVYYb3ZyfiO4U9Yj7gu_4buoIRWTYpYw6R3SJb66UKI8edc49yLVtXdvHlED2u8DF/s320/P1060432.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A continuació el Basar Egipci o de les Espècies, un paradís pels ulls, l'olfacte i el paladar:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1eVYGtHXGayCw-Tmy0RPgxhjfpbomGui675nPy_hJTvsTqML-QrqqncfwPavZ_oChnmc5RhLUican9e_Q1p4vIgis8GL5KDL0WKK49eV6g0TQl0mArLytByCuWcqK462djE6zdi3yjVJ/s1600/Mercado+especies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1eVYGtHXGayCw-Tmy0RPgxhjfpbomGui675nPy_hJTvsTqML-QrqqncfwPavZ_oChnmc5RhLUican9e_Q1p4vIgis8GL5KDL0WKK49eV6g0TQl0mArLytByCuWcqK462djE6zdi3yjVJ/s320/Mercado+especies.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglKsKeo2egShunHSo4FC2D3Ku9lPSP2OK8P85NYhwF7_tndcotAsNpDRNFuYTS5Cz6GEdlFn9NaXodHMvQ3Qya4RAP6f6NdRt1RodJ2k5lVpszsGGsLEILRu0F9TPPdL-YrCp9P9DjsJv1/s1600/especies+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglKsKeo2egShunHSo4FC2D3Ku9lPSP2OK8P85NYhwF7_tndcotAsNpDRNFuYTS5Cz6GEdlFn9NaXodHMvQ3Qya4RAP6f6NdRt1RodJ2k5lVpszsGGsLEILRu0F9TPPdL-YrCp9P9DjsJv1/s320/especies+2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgytFVrlzRHgpfHM8kduyDJjiTEmoE69Cr7JBWe2ncu5D3OqYh5C2UIAg3ftxs9rv2YH0qy4riq8x7-fHQAZpZItye_C2PhhrreVaOTUkXyXiiqAKrSif4zAmsHUvFWF38FF0BHthjvMrDc/s1600/P1060434.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgytFVrlzRHgpfHM8kduyDJjiTEmoE69Cr7JBWe2ncu5D3OqYh5C2UIAg3ftxs9rv2YH0qy4riq8x7-fHQAZpZItye_C2PhhrreVaOTUkXyXiiqAKrSif4zAmsHUvFWF38FF0BHthjvMrDc/s320/P1060434.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigc9JakYnU5ZWSNEefa9keYZxa7pRVVZNXrL5WVYUs2iBLCi4mBa-FeGINMU-kFvWhyphenhyphenVpM29jBgcrfTg3iK2n3Z778_0PgAxFx4e00trAG9xOVDHnv_geWKp3lHWz9cvXtjI0dvrbCTLVC/s1600/P1060435.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigc9JakYnU5ZWSNEefa9keYZxa7pRVVZNXrL5WVYUs2iBLCi4mBa-FeGINMU-kFvWhyphenhyphenVpM29jBgcrfTg3iK2n3Z778_0PgAxFx4e00trAG9xOVDHnv_geWKp3lHWz9cvXtjI0dvrbCTLVC/s320/P1060435.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3qg5DM-yp43KteCFL36LhuJssZ4Bba4-BfLuYwX0Delytcb83dN2YXKDiUYsfr6GY4Um0YJt4IUBZQi4TpfY-WLO9lqr9RF2mW2BDJI9AfAv9-08Tsa1NDY1VGTJJXYseaGElR0nwphuE/s1600/P1060436.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3qg5DM-yp43KteCFL36LhuJssZ4Bba4-BfLuYwX0Delytcb83dN2YXKDiUYsfr6GY4Um0YJt4IUBZQi4TpfY-WLO9lqr9RF2mW2BDJI9AfAv9-08Tsa1NDY1VGTJJXYseaGElR0nwphuE/s320/P1060436.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Com que encara era aviat, vàrem decidir travessar el pont de Gàlata, a tot hora ple de pescadors de canya, pescant uns peixets minúsculs,</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoxpkpcpFI6r_JWLEmQhueg1mmtfK7hseDikqeNq_zHiA20npwcBYiGmBOh7s7kmF6wMKgoKPqAu5QXs07yeMiY-XpOz2MiqxE4ZQR7a_PNMZQu7YUJuHPUm-majeUiTy1_X1Rp89h-NT/s1600/P1060455.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMoxpkpcpFI6r_JWLEmQhueg1mmtfK7hseDikqeNq_zHiA20npwcBYiGmBOh7s7kmF6wMKgoKPqAu5QXs07yeMiY-XpOz2MiqxE4ZQR7a_PNMZQu7YUJuHPUm-majeUiTy1_X1Rp89h-NT/s320/P1060455.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">per anar a passejar per l'avinguda més europea de la ciutat, la Isticlar Cadessi -carrer Independència- i la Plaça Taksim, plenes de botigues, ambaixades, centres comercials, restaurants de tota mena, una veritable artèria, on es fàcil trobar gent de totes les races, cultures, procedències, allà te'n adones que estàs en una veritable cruïlla de cultures i civilitzacions.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiAQFhp5FH7ItLKmI7mC7f27t5IxsVFxDvJKIiaKbriLP_gtXyyJ0TgaMmnYTkfuItXBPN2Hanlob4aOZPrLj3pFn1D6X9hpeZf2nnWUpiSwYyAOOb52L4cg2U9TW5qO3G0Jh_t0ZINdQM/s1600/P1060441.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiAQFhp5FH7ItLKmI7mC7f27t5IxsVFxDvJKIiaKbriLP_gtXyyJ0TgaMmnYTkfuItXBPN2Hanlob4aOZPrLj3pFn1D6X9hpeZf2nnWUpiSwYyAOOb52L4cg2U9TW5qO3G0Jh_t0ZINdQM/s320/P1060441.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwFoslrlfviDzk_bQh_col-NXhTFOy3MNpgI4A6XWBbycChiK73WcIkptwMHWX4cG05doS2wLgCj0oD75WS31uwgy5lDFxai9qqgyQmi2je64STTCFAznM9-a5o82kxlkzEzoj4jmhyphenhyphenbJx/s1600/P1060442.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwFoslrlfviDzk_bQh_col-NXhTFOy3MNpgI4A6XWBbycChiK73WcIkptwMHWX4cG05doS2wLgCj0oD75WS31uwgy5lDFxai9qqgyQmi2je64STTCFAznM9-a5o82kxlkzEzoj4jmhyphenhyphenbJx/s320/P1060442.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Uy5OhyphenhyphenpwEBGCO8wqtuoE1uNGsCEAho_Gf-IuAbxLvYsP-V4cK3hyphenhyphen33h4oqKWh8EMOt_NBtZfP7MF2ug9qNhMDbo6fATZK4DvX5W8E4lyrS3S6sIP9n5R8l_ZGPkzlDHUjPVq82_UgI97/s1600/P1060443.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2Uy5OhyphenhyphenpwEBGCO8wqtuoE1uNGsCEAho_Gf-IuAbxLvYsP-V4cK3hyphenhyphen33h4oqKWh8EMOt_NBtZfP7MF2ug9qNhMDbo6fATZK4DvX5W8E4lyrS3S6sIP9n5R8l_ZGPkzlDHUjPVq82_UgI97/s320/P1060443.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbEGBL_nBySR1V6oM5DMF5406zbKou_xlmV5cUrN2eAWka-WweW_todvJk1nnS_JvgKNqEBTiW6aEv8h4Bt2JlsVkhiyqxuuZqvfBJTNz-yjf4krjjzEZ-yQDPQW2NZERyysO4xQV042A2/s1600/P1060444.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbEGBL_nBySR1V6oM5DMF5406zbKou_xlmV5cUrN2eAWka-WweW_todvJk1nnS_JvgKNqEBTiW6aEv8h4Bt2JlsVkhiyqxuuZqvfBJTNz-yjf4krjjzEZ-yQDPQW2NZERyysO4xQV042A2/s320/P1060444.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgznOSzszsOZExQqE3936-3_wYAkfjtLTdG93gteIqLVb8QScoOqYI_lYqzdaY5sJRLqt3PgVp5a-2_5zLUz2blIFdFSs9iSigO2D0CCnG3a9tGVfW2nDVIdD4rPMlmAmkUawsXFkbHHd1Q/s1600/P1060487.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgznOSzszsOZExQqE3936-3_wYAkfjtLTdG93gteIqLVb8QScoOqYI_lYqzdaY5sJRLqt3PgVp5a-2_5zLUz2blIFdFSs9iSigO2D0CCnG3a9tGVfW2nDVIdD4rPMlmAmkUawsXFkbHHd1Q/s320/P1060487.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Allà vàrem veure una petita manifestació de kurds, i una mobilització de policies digna de les llunyanes guerres mèdiques</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1K1_Jtd7jM8MVTXkyqmqPWs17ZpiaXEMX3ZVkBC0JEfAgbKSnAGKeyEEBDGOtZewPPZrOSWO0wNf5aLgbYL_rsFmte8YIvsxaUVxN14rVz0XhmKyRteKyOKiRUS4k6WyJ6z2OQeK4NSj7/s1600/P1060445.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1K1_Jtd7jM8MVTXkyqmqPWs17ZpiaXEMX3ZVkBC0JEfAgbKSnAGKeyEEBDGOtZewPPZrOSWO0wNf5aLgbYL_rsFmte8YIvsxaUVxN14rVz0XhmKyRteKyOKiRUS4k6WyJ6z2OQeK4NSj7/s320/P1060445.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Després de dinar un Kebab, ens acostàrem al Monestir dels dervitxos per a treure les entrades per la cerimònia del dia següent:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ucuztatilyeri.net/wp-content/uploads/2009/08/Galata-Mevlevihanesi1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://ucuztatilyeri.net/wp-content/uploads/2009/08/Galata-Mevlevihanesi1.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i per a passejar per aquest preciós barri:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_1p_qWOd4uhZNvODskaFmPqxzbwFUsO5l31A9Q13uB7wDD1LcLAIyPt8Z5qRCm_F9x_uAI0XUXiLMpQHPngu_p2_HPwuq50IZSWP6WXB4lByXhfSrSFxSbPOHCV0jSiyQ_wXiTEk0R6s7/s1600/P1060437.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_1p_qWOd4uhZNvODskaFmPqxzbwFUsO5l31A9Q13uB7wDD1LcLAIyPt8Z5qRCm_F9x_uAI0XUXiLMpQHPngu_p2_HPwuq50IZSWP6WXB4lByXhfSrSFxSbPOHCV0jSiyQ_wXiTEk0R6s7/s320/P1060437.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i pujar a la famosa Torre Gàlata que a tingut tants i tants avatars, al llarg dels seus 8 segles d'existència:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxrxJK2XvAz_Wg6ncLvQzTVhCShOGBPx6aoBDsK4pPP2xCSWZT0_cUONUFO-aXvvj3d0bykAERp78J-3qI5nrd_gWDmI6_7qfjuYrdgPMgpLtclQSMTsvY2YVE_vqtaktTymrQ-f2Sx3dH/s1600/P1060464.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxrxJK2XvAz_Wg6ncLvQzTVhCShOGBPx6aoBDsK4pPP2xCSWZT0_cUONUFO-aXvvj3d0bykAERp78J-3qI5nrd_gWDmI6_7qfjuYrdgPMgpLtclQSMTsvY2YVE_vqtaktTymrQ-f2Sx3dH/s320/P1060464.JPG" width="180" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtDfcenwxc4uegYQ0NNeIVjpf7gI0Nakn00HCl6Ngb0uwLMmpr2Fn3u3Cw8WUtr21F6oKfGjYtWKBe1ci4ZkvZLKRkNxLU4DUQv4u0Indf_6AAT8ryHpZbBQ37muHQtx8p6PMob1yqF61O/s1600/P1060463.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtDfcenwxc4uegYQ0NNeIVjpf7gI0Nakn00HCl6Ngb0uwLMmpr2Fn3u3Cw8WUtr21F6oKfGjYtWKBe1ci4ZkvZLKRkNxLU4DUQv4u0Indf_6AAT8ryHpZbBQ37muHQtx8p6PMob1yqF61O/s320/P1060463.JPG" width="180" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">des de l'interior</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBLBhgTPqNMXherJVWJtajoMwNHG3CCmiBTHzzyU39rxEcummeRNTgFOLw0xcoO7-uCQxHlW_OE0bi9zpK7I5BEno8KMdkJITCHnMovDsiyc9_eVYSlzk4OkwBH-u3L_iQg7JjsV1jz3XP/s1600/P1060462.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBLBhgTPqNMXherJVWJtajoMwNHG3CCmiBTHzzyU39rxEcummeRNTgFOLw0xcoO7-uCQxHlW_OE0bi9zpK7I5BEno8KMdkJITCHnMovDsiyc9_eVYSlzk4OkwBH-u3L_iQg7JjsV1jz3XP/s320/P1060462.JPG" width="180" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">poden apreciar-se unes bones vistes de la ciutat, del Bòsfor, tot i que el vent, la pluja i la boira, no ens ho permeteren gairebé</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbEaeXnpeh12PKozE_M7AUqEAZGFSPUzWBpiRo0RDOmI50n2TrTyCrNYUh4E7JwdAwL8gIjSXd-58lqC4eDV1xxHJF8B6j158SPePVph3O9fvCDYc6iP8aPnEt8S7oPSDYA141fqx1Sw4t/s1600/P1060449.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbEaeXnpeh12PKozE_M7AUqEAZGFSPUzWBpiRo0RDOmI50n2TrTyCrNYUh4E7JwdAwL8gIjSXd-58lqC4eDV1xxHJF8B6j158SPePVph3O9fvCDYc6iP8aPnEt8S7oPSDYA141fqx1Sw4t/s320/P1060449.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1k0bbBZMiE5ZqimTyE6QyaR1A2FZjtZHhV6w8PhGuGOwQ2PzMTKw_PQWL8uop78k-rh1OB8skh-tJPsWWPBbfh_xPuSJ5sT54tWMnB_ge4vao4v8b6k7nLAzVDRV7uVRdq5eMXOTug4mX/s1600/P1060451.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1k0bbBZMiE5ZqimTyE6QyaR1A2FZjtZHhV6w8PhGuGOwQ2PzMTKw_PQWL8uop78k-rh1OB8skh-tJPsWWPBbfh_xPuSJ5sT54tWMnB_ge4vao4v8b6k7nLAzVDRV7uVRdq5eMXOTug4mX/s320/P1060451.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i del Corn d'Or</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_m9w4H6hB5ShCd924dDAuZsMR_Ff3h-VeFyxcpXnOs7wjkbvakQHL2h8LmrOrjoDAhA8cuE2TGzDtVCaTcVmbMAX-vYQhyqLKA0vi_tUjfVHL-4QWZOwIBO0bvEaLMs8xRBjfpKJBywPQ/s1600/P1060460.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_m9w4H6hB5ShCd924dDAuZsMR_Ff3h-VeFyxcpXnOs7wjkbvakQHL2h8LmrOrjoDAhA8cuE2TGzDtVCaTcVmbMAX-vYQhyqLKA0vi_tUjfVHL-4QWZOwIBO0bvEaLMs8xRBjfpKJBywPQ/s320/P1060460.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Ens retirem a l'hotel per a preparar les forces pel dia següent, al matí volem passar a Àsia...</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Primera parada, al mercadillo d'Ortakoy</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhaAoFiICHjIEGhOJ8qUqfiSATXJPdo4-7_h_yvne_MK-S12mGQRAfxEdY4aHUb7fI8zgMuxxxuRDwrY6D0chghaxMSsGzuRbvjxK8qNN2DQdbIlgTL5X6IgzwjtLDkjn_7ic68kQw-s5X/s1600/P1060474.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhaAoFiICHjIEGhOJ8qUqfiSATXJPdo4-7_h_yvne_MK-S12mGQRAfxEdY4aHUb7fI8zgMuxxxuRDwrY6D0chghaxMSsGzuRbvjxK8qNN2DQdbIlgTL5X6IgzwjtLDkjn_7ic68kQw-s5X/s320/P1060474.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm6.static.flickr.com/5254/5512762476_ba9d1b9e9f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://farm6.static.flickr.com/5254/5512762476_ba9d1b9e9f.jpg" width="306" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://212.31.2.101/images/2010_08_31/shopping-at-istanbuls-ortakoy-2010-08-31_l.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="206" src="http://212.31.2.101/images/2010_08_31/shopping-at-istanbuls-ortakoy-2010-08-31_l.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Un cop a la part asiàtica de la ciutat -14 millions d'habitants i prop de 120 kms. de diàmetre- vàrem dirigir-nos amb taxi a la Sikirim Camii, la primera mesquita dissenyada per una dona a tot l'Islam</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj44moKX-49dUreBBfpOsIDWFKyPVb0CaCXEYhOmsY_V7BedrE4qCV23BdPqkbUhyrH4i0sESjEfHrAIuKXIh7vCS_XjO6DQRBcc9CBgSjkMe9yuxDxP2fXbbkMYFQtf77hFZIGxibnR5tA/s1600/P1060478.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj44moKX-49dUreBBfpOsIDWFKyPVb0CaCXEYhOmsY_V7BedrE4qCV23BdPqkbUhyrH4i0sESjEfHrAIuKXIh7vCS_XjO6DQRBcc9CBgSjkMe9yuxDxP2fXbbkMYFQtf77hFZIGxibnR5tA/s320/P1060478.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMrsIRh8y9Aa03iJQ3KiTz3ecB90CUVcCobN_xeq45feJ7rZsy9uI16mcvIP70C9qXDbtBbKYkp59PL8iyWiNc39ScZfkV6EhF4_RXcANPlxR4jetNyKNWroH0-RdSQGl92UxoXgKjcLPE/s1600/P1060480.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMrsIRh8y9Aa03iJQ3KiTz3ecB90CUVcCobN_xeq45feJ7rZsy9uI16mcvIP70C9qXDbtBbKYkp59PL8iyWiNc39ScZfkV6EhF4_RXcANPlxR4jetNyKNWroH0-RdSQGl92UxoXgKjcLPE/s320/P1060480.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7qBxJkjzcsLj9FweyHyEWnAKosN-2v8dUcUDbACWX0FAjefz_wbZn1cKQ7llzYFbWyjyASM2siWD3Jvg8TlR7Mf3rx7awb81IXv4kBFnOoCxHvM3dyq-o8pwwI42bkxUHWylUN5hUzmFF/s1600/P1060482.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7qBxJkjzcsLj9FweyHyEWnAKosN-2v8dUcUDbACWX0FAjefz_wbZn1cKQ7llzYFbWyjyASM2siWD3Jvg8TlR7Mf3rx7awb81IXv4kBFnOoCxHvM3dyq-o8pwwI42bkxUHWylUN5hUzmFF/s320/P1060482.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wWHLcuhgs7dkB8Y1lqlbIyEx1IGyu0gPUxrtlk8KwtZPREB5oKsofE3HXLLJ93oNTLWXRMV0tm71S_DoFZQ5THNcnbSN0rstSnd49eCclRrqmhzxQvkBXASFM8Odq_ZwhaK2_lFBsaHY/s1600/P1060479.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6wWHLcuhgs7dkB8Y1lqlbIyEx1IGyu0gPUxrtlk8KwtZPREB5oKsofE3HXLLJ93oNTLWXRMV0tm71S_DoFZQ5THNcnbSN0rstSnd49eCclRrqmhzxQvkBXASFM8Odq_ZwhaK2_lFBsaHY/s320/P1060479.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">la qual vàrem trobar preciosa.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sense poder apreciar grans diferències entre la part asiàtica i europea de la ciutat, vàrem tornar al Barri de Pera, per assistir a la cerimònia dels dervitxos</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVRJdm3aOIHhHbD_8k8SnuDs7SLrUiyvcpYkeurOGqosBUH7j7vpEtzrKcwCguQnIuqpaXo9ABKShPf4N9Eg01P2pi1AAW5M4b4QDQBaZMGp_lWIRZyi1OaIMV_FtGoHvY1xf0pdVvL5aO/s1600/P1060492.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVRJdm3aOIHhHbD_8k8SnuDs7SLrUiyvcpYkeurOGqosBUH7j7vpEtzrKcwCguQnIuqpaXo9ABKShPf4N9Eg01P2pi1AAW5M4b4QDQBaZMGp_lWIRZyi1OaIMV_FtGoHvY1xf0pdVvL5aO/s320/P1060492.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF8bDjoyePJi3lzOUbOKbeMrPtHR66Wu7hn7f9PoBohFhm0d8OTxhyu5Lz12UK92Fv7Yr8jgpvJQegOXnMuSwo-e5DbDB696BQW0buqZKdHOG7i3cCJecYmhf5lI2E0EL-_TBL7GoU_eMQ/s1600/P1060497.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF8bDjoyePJi3lzOUbOKbeMrPtHR66Wu7hn7f9PoBohFhm0d8OTxhyu5Lz12UK92Fv7Yr8jgpvJQegOXnMuSwo-e5DbDB696BQW0buqZKdHOG7i3cCJecYmhf5lI2E0EL-_TBL7GoU_eMQ/s320/P1060497.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dygQiq8p5Y26NHAe37EbBHafgUni87mPFVSgxFFytsVP5syV85TKNIMh49sdLBAhYgCdVqddu0loGEUUlB6aQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Encara, ja de nit, vàrem baixar caminant cap a la part baixa de Sultanahmet, prop del Bòsfor:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_SZr1T5LvJI_kEFIKXkrYk61j2aqg1EB9dQmuLLHTbNAFx7UGHzNVPBSF2zrXR7kT0zVjHoy1ngSvl_8bKImFSkmCgdhZNZf3Y1oGl3aHQ4In3nBaVA_6uTBmKfjHBL7KMZ8OZRKeUM5B/s1600/P1060502.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_SZr1T5LvJI_kEFIKXkrYk61j2aqg1EB9dQmuLLHTbNAFx7UGHzNVPBSF2zrXR7kT0zVjHoy1ngSvl_8bKImFSkmCgdhZNZf3Y1oGl3aHQ4In3nBaVA_6uTBmKfjHBL7KMZ8OZRKeUM5B/s320/P1060502.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih9BBRo3p00phyphenhyphenW3xBoPL7mNZaEgXBfucp2aoQWd8jPZSE1HOWc1jE8W9gGh5U8QeVWJEcgbqIMBABVNQgNrhkhxoq0tsZ1pAXzzjDVgSNY7wskPd7b9EuOBuOhFL9pnG6urGx4SYngNcc/s1600/P1060503.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih9BBRo3p00phyphenhyphenW3xBoPL7mNZaEgXBfucp2aoQWd8jPZSE1HOWc1jE8W9gGh5U8QeVWJEcgbqIMBABVNQgNrhkhxoq0tsZ1pAXzzjDVgSNY7wskPd7b9EuOBuOhFL9pnG6urGx4SYngNcc/s320/P1060503.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Dilluns, teniem una excursió amb guia que ens havia de portar a descobrir, la Mesquita Blava o Sultan Ahmet Camii, una de les més maques de la ciutat:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvWUao-B4BOHtovSUXi4v4QqLHYfmParLUZFnRZg4l3zh0YEKg0wryHBV0kr-sfve3RpMkOdgV8pM-OT9B8LkBSpe2AhyduadK7pZ2L73aEW_PP0bBXy1asDZ1myIRubcLfMdP6eSSWWV4/s1600/P1060529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvWUao-B4BOHtovSUXi4v4QqLHYfmParLUZFnRZg4l3zh0YEKg0wryHBV0kr-sfve3RpMkOdgV8pM-OT9B8LkBSpe2AhyduadK7pZ2L73aEW_PP0bBXy1asDZ1myIRubcLfMdP6eSSWWV4/s320/P1060529.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk_NmDJLNegdrTlew8F05pJuQD55HMe6UvIV6zsXVNbBdnhILqrOZqJYKBVx_DACVQiF5M9JoFE2CtjHh4YnxjBDpR9BT51wb0Dgwx0f_QWgWXM4G5OdQdScAT8cdE_C0EqR4tQ99Fw2VN/s1600/P1060519.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk_NmDJLNegdrTlew8F05pJuQD55HMe6UvIV6zsXVNbBdnhILqrOZqJYKBVx_DACVQiF5M9JoFE2CtjHh4YnxjBDpR9BT51wb0Dgwx0f_QWgWXM4G5OdQdScAT8cdE_C0EqR4tQ99Fw2VN/s320/P1060519.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3qndD0Dn52jq2h1DIHtiTPSiJLeno7nRQQU29R049W3BBsgGLtNB2tRE2Qz-2ATdkDDvdzZPM-FSnDER7rvxQ9MPixa-N5PXeLgvt3rfdu8-vaoussf0ngyMcN03M9NZRbk23gaUJzj_j/s1600/P1060520.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3qndD0Dn52jq2h1DIHtiTPSiJLeno7nRQQU29R049W3BBsgGLtNB2tRE2Qz-2ATdkDDvdzZPM-FSnDER7rvxQ9MPixa-N5PXeLgvt3rfdu8-vaoussf0ngyMcN03M9NZRbk23gaUJzj_j/s320/P1060520.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJOA45lOd6PBR0-MsXypQKguoOo403IEYhRcSlDGL8gB0YOuG1ugBHG7vJJbDeIlxeAwvl727myQ-Z4_vfEBwSc5fEeCFRWVhdKzyUoy2lFIXIRXOlWMickjxSHojKwhpef444U1_q8ElJ/s1600/P1060521.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJOA45lOd6PBR0-MsXypQKguoOo403IEYhRcSlDGL8gB0YOuG1ugBHG7vJJbDeIlxeAwvl727myQ-Z4_vfEBwSc5fEeCFRWVhdKzyUoy2lFIXIRXOlWMickjxSHojKwhpef444U1_q8ElJ/s320/P1060521.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5w8H9TRqAVNz68HleOGDlSL0uq-zoN06tDmcQsz8-VO2Ev8ARQbvha2mfTi_wPfgaWGK65wq0g58dv2EpfpwX6UXuIWZjIHXBHButsWkUtiS6SepuejlTeDxE4uoU1yZhvoQPqi3R2_G/s1600/P1060522.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY5w8H9TRqAVNz68HleOGDlSL0uq-zoN06tDmcQsz8-VO2Ev8ARQbvha2mfTi_wPfgaWGK65wq0g58dv2EpfpwX6UXuIWZjIHXBHButsWkUtiS6SepuejlTeDxE4uoU1yZhvoQPqi3R2_G/s320/P1060522.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'Hipòdrom del que només queden tres restes, una columna bizantina:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.guiasyturismo.com/Imagenes%20Estambul/Estambul%20Hipodromo%20Romano%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://www.guiasyturismo.com/Imagenes%20Estambul/Estambul%20Hipodromo%20Romano%201.jpg" width="179" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">la columna serpentina, manada construir en època d'Alexandre, per a commemorar la vistòria damunt dels perses:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkIAjVthyyKR47X_GrvQ2yTAb4DqYaNVgVfanokPtioYrqYVDxltJPWMEVzXvdwnrGF6-42dJCgDqOSQUnmaMwdLBWyjWj1GEfGPHqHhmzybuFRDVoHgf0-UTfn4LJHlIOak26_3jLnBMI/s1600/P1060531.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkIAjVthyyKR47X_GrvQ2yTAb4DqYaNVgVfanokPtioYrqYVDxltJPWMEVzXvdwnrGF6-42dJCgDqOSQUnmaMwdLBWyjWj1GEfGPHqHhmzybuFRDVoHgf0-UTfn4LJHlIOak26_3jLnBMI/s320/P1060531.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">que tindria en el seu temps aquest aspecte </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.arkeo3d.com/byzantium1200/images/burmali2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://www.arkeo3d.com/byzantium1200/images/burmali2.jpg" width="105" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">però que va ser mutilada, perquè les serps van ser considerades un símbol diabòlic, i un obelisc egipci portat per Justinià a la ciutat.</span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2XeMAxITSfABAjCDMh4gtl1tqmRMRDQvqcNzXhZLw86QGQq5W89zTQXm-TUKheeUiDp4zpDy4A9BImv4EdkYLAXoNujMKVi9hxEMdvXYo3X9TN5xt11cD2OpftOdh0KbXT5HEOrKsyXSO/s1600/P1060532.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2XeMAxITSfABAjCDMh4gtl1tqmRMRDQvqcNzXhZLw86QGQq5W89zTQXm-TUKheeUiDp4zpDy4A9BImv4EdkYLAXoNujMKVi9hxEMdvXYo3X9TN5xt11cD2OpftOdh0KbXT5HEOrKsyXSO/s320/P1060532.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYCSBvaxRCL9y06C6CWXASf5hNgtLtDEK1pzFvFmVDhIKIqX4P0-xFOL9EMSGmGpkReXKOKuHj7dh8t29gfd1ltX-Yl_1uQhpXP_Ivbwuu-svjQFu-Q4X9Xr2pkyTyfcZnJjZZ2dqFuNo/s1600/P1060533.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYCSBvaxRCL9y06C6CWXASf5hNgtLtDEK1pzFvFmVDhIKIqX4P0-xFOL9EMSGmGpkReXKOKuHj7dh8t29gfd1ltX-Yl_1uQhpXP_Ivbwuu-svjQFu-Q4X9Xr2pkyTyfcZnJjZZ2dqFuNo/s320/P1060533.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">us fixeu en el curiós reflex violaci que hi ha a l'extrem dret del pedestal (?)... un orb ?.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i la font dels alemanys, per cert com a una bona part de les ciutats, musulmanes hi ha fonts per a tot arreu.</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blog.esl.ch/wp-content/uploads/es/2011/12/Fuentealemana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://blog.esl.ch/wp-content/uploads/es/2011/12/Fuentealemana.jpg" width="213" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTTDk26-nX6vpNrZ4KcG0LjO1JvLZKRGCrO0HDLRP2YGoeukraJlhkC12_zV5vToGSWbRY7Xk911O6g_c8rEgfCficUwbIfAPDh-eFxrvTaOsJNLHyxVuAI-EDlaoackLi0EHZEeU3D1I7/s1600/P1060534.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTTDk26-nX6vpNrZ4KcG0LjO1JvLZKRGCrO0HDLRP2YGoeukraJlhkC12_zV5vToGSWbRY7Xk911O6g_c8rEgfCficUwbIfAPDh-eFxrvTaOsJNLHyxVuAI-EDlaoackLi0EHZEeU3D1I7/s320/P1060534.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Seguidament vàrem anar a visitar el Palau Topkapi; una estructura formada per una gran quantitat de pavellons diversos, com si fos un campament de nòmades, però evidentment amb un luxe i una grandiositat, comparables a les de qualsevol palau de les monarquies absolutes europees:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikqosuk8P0Zesw0wF1HNseCLDxSvmnsd_sNnIETCvKJ0FGf9ukblY6Z3y_CBK0-jY-KkSBnyX2Iaks3qTZAzfpbH5UrlRv5LsaeEDH8-T6nTQwc2peer7qsSbnFF0Mwz7FzEsLZtMDmo24/s1600/P1060536.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikqosuk8P0Zesw0wF1HNseCLDxSvmnsd_sNnIETCvKJ0FGf9ukblY6Z3y_CBK0-jY-KkSBnyX2Iaks3qTZAzfpbH5UrlRv5LsaeEDH8-T6nTQwc2peer7qsSbnFF0Mwz7FzEsLZtMDmo24/s320/P1060536.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHks5ioyslWj_bGUlQYFUdPDYnsd9vULWmNcy2qm7RH8nd-IqIquK4m0RHHZb3czQLN1zVos7-gwEHGVb48oRDl6AxS1uMFF-jD2R0GH2-6G3WowIeGwrT_zQnt-tH_sbx-q74GbNlmQ0m/s1600/P1060539.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHks5ioyslWj_bGUlQYFUdPDYnsd9vULWmNcy2qm7RH8nd-IqIquK4m0RHHZb3czQLN1zVos7-gwEHGVb48oRDl6AxS1uMFF-jD2R0GH2-6G3WowIeGwrT_zQnt-tH_sbx-q74GbNlmQ0m/s320/P1060539.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La sublime puerta:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRiKdKNc9U0zU0UWIBP77K-1XlsEG3i-qY8Geg0eEuEHkYQLRyII6C1GVJUKJv6HYogDfeVb7yzt59UXbccrfekiLKMhzazwgrqK9ZGPoJfIF_vaDgV9UdnFqRYl8eIEfUkh09ZHL3EdBL/s1600/P1060537.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRiKdKNc9U0zU0UWIBP77K-1XlsEG3i-qY8Geg0eEuEHkYQLRyII6C1GVJUKJv6HYogDfeVb7yzt59UXbccrfekiLKMhzazwgrqK9ZGPoJfIF_vaDgV9UdnFqRYl8eIEfUkh09ZHL3EdBL/s320/P1060537.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">el harem:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWNvBQFle9eAGpqWSsiSYap2-gchs2HyilVFIoPHo7JPUh0Y3laOr7pb7vtBADmDi7uT82VnIZljRmgH-uXdOp6sxkrp6MamGjL__6G8rOVmlsHmrjrn4LeHmzgr9L6Yydnvko0WzaBHIJ/s1600/P1060541.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWNvBQFle9eAGpqWSsiSYap2-gchs2HyilVFIoPHo7JPUh0Y3laOr7pb7vtBADmDi7uT82VnIZljRmgH-uXdOp6sxkrp6MamGjL__6G8rOVmlsHmrjrn4LeHmzgr9L6Yydnvko0WzaBHIJ/s320/P1060541.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgivp_KWao2XLP2MzVTd1IIGBDV0iyOpxbtbDapR3WRGB8pWh-qIU6R52wtnUxvc5qf2eRXhuINtVufNNoOfADXW0-KRi7b7LQmWeGU4NnTH-UdHH7piSL1PjoqK7R4PqD9zAOGd10fQKiB/s1600/P1060545.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgivp_KWao2XLP2MzVTd1IIGBDV0iyOpxbtbDapR3WRGB8pWh-qIU6R52wtnUxvc5qf2eRXhuINtVufNNoOfADXW0-KRi7b7LQmWeGU4NnTH-UdHH7piSL1PjoqK7R4PqD9zAOGd10fQKiB/s320/P1060545.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">d'altres parts del palau:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSV2wz8dLaGf6muvz0ZbiXtkeaVFoqQ-6aKWgypTpOGqJQtMnkCcNyxSzlUCKHuxZKZLoBJv-6cOwFN07vqf7nzo3AGcHaO7JMqFhGPBcdiR0laj18tKjzVPQCRfEoo5iTk_ibVBZNfs40/s1600/P1060721.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSV2wz8dLaGf6muvz0ZbiXtkeaVFoqQ-6aKWgypTpOGqJQtMnkCcNyxSzlUCKHuxZKZLoBJv-6cOwFN07vqf7nzo3AGcHaO7JMqFhGPBcdiR0laj18tKjzVPQCRfEoo5iTk_ibVBZNfs40/s320/P1060721.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsOW-1z-5SYB31GPau5o_9TIfyEgeUfrAZdQ9sak_6tI7lUVI8rcnmanblWhueVioAD9tP0jSVo4saMjkv1n34z3-0Cyqz3ShBQuM2nPzV8k5KDdpeRFq4LzYc4uEY7cwcvOQboLMKFvxz/s1600/P1060722.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsOW-1z-5SYB31GPau5o_9TIfyEgeUfrAZdQ9sak_6tI7lUVI8rcnmanblWhueVioAD9tP0jSVo4saMjkv1n34z3-0Cyqz3ShBQuM2nPzV8k5KDdpeRFq4LzYc4uEY7cwcvOQboLMKFvxz/s320/P1060722.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaimFCUQVJdY0ZcO9KieeQY2jhyphenhyphen_MvC3T1ykEzUCO_N2pLk-uEayUIidP-CcEqaSPyerFSXo6G7zWZquU6S6e-lNtqiuMuJ-CH3bzh3r3isjPtYLlg9kt01UtIVAmgM_W4x5f7FJj_hrAT/s1600/P1060726.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaimFCUQVJdY0ZcO9KieeQY2jhyphenhyphen_MvC3T1ykEzUCO_N2pLk-uEayUIidP-CcEqaSPyerFSXo6G7zWZquU6S6e-lNtqiuMuJ-CH3bzh3r3isjPtYLlg9kt01UtIVAmgM_W4x5f7FJj_hrAT/s320/P1060726.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGAEd6H1cnVGtibgLKJroRs0kJPDf9tXq54-qc_D_jXoccPP38yCWnGcm4p-ShV_AmNy_e473PKXISHDG6fhgFItcS0XjE0-lPM4YkLr9-6kEmP62M-wIXonlr8u5RE6uFyhhhPRBvWbYr/s1600/P1060735.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGAEd6H1cnVGtibgLKJroRs0kJPDf9tXq54-qc_D_jXoccPP38yCWnGcm4p-ShV_AmNy_e473PKXISHDG6fhgFItcS0XjE0-lPM4YkLr9-6kEmP62M-wIXonlr8u5RE6uFyhhhPRBvWbYr/s320/P1060735.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDNum5KRSNSjSTdtyUaB1hwIcF5-pNkN5q6rzR8y72VfVVlP_gNn0o4FlBWo5wedY2W5PaM8VGjjajsOnxtd3CXRdG5hpZA_ijvn5gROWOtmJlx6sUlpoEoMVUO5tB3maho8a9cOvRspsM/s1600/P1060736.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDNum5KRSNSjSTdtyUaB1hwIcF5-pNkN5q6rzR8y72VfVVlP_gNn0o4FlBWo5wedY2W5PaM8VGjjajsOnxtd3CXRdG5hpZA_ijvn5gROWOtmJlx6sUlpoEoMVUO5tB3maho8a9cOvRspsM/s320/P1060736.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP1ipYbBI5ruorvhSdDMDMas-vQrdKN2sXagkoyvBQpgefDowPRDfGI0RZqYwsruUJFqDZtOR95zO_OqsKeuk9GlrCA96Jxu9uXLqLjeTSVtGS-Foc0j49sMz1LDuEAzlD1MWnGSpZIAQ0/s1600/P1060737.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP1ipYbBI5ruorvhSdDMDMas-vQrdKN2sXagkoyvBQpgefDowPRDfGI0RZqYwsruUJFqDZtOR95zO_OqsKeuk9GlrCA96Jxu9uXLqLjeTSVtGS-Foc0j49sMz1LDuEAzlD1MWnGSpZIAQ0/s320/P1060737.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD94k9BwDHJH5wKyoljHGvlulZptFjyE6CkIa6huVxy2VddNhJ43fQejR91DX8UicyUysQT-IiJq8-dJDm0R5POqdOAEteHnglWsm0MWyMet9QJpkctxwgLgA1ovThqSAJm_kZlEplZ0P-/s1600/P1060739.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD94k9BwDHJH5wKyoljHGvlulZptFjyE6CkIa6huVxy2VddNhJ43fQejR91DX8UicyUysQT-IiJq8-dJDm0R5POqdOAEteHnglWsm0MWyMet9QJpkctxwgLgA1ovThqSAJm_kZlEplZ0P-/s320/P1060739.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">però el més fascinant són: La cambra del Tresor:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De totes aquestes joies esplèndides, mostres de l'abús de poder i les fastuoses riqueses dels soldans, del que va ser l'Imperi mes poderós del seu temps, destaquen el Gran brillant Kasikçi, un dels 5 més grans del món, la famosa Daga del Sha, amb tres maragdes, brillants i perles impressionants, a més desenes de maragdes de la mida d'ous de gallina, rubis, topazis, perles, quantitats ingents d'or, ornaments preciosos, canelobres, armadures, armes... en fi, perquè seguir...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.excursionestambul.com/wp-content/uploads/2011/02/diamantetopkapi.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="165" src="http://www.excursionestambul.com/wp-content/uploads/2011/02/diamantetopkapi.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.insecula.com/PhotosNew/00/00/08/38/ME0000083837_3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://www.insecula.com/PhotosNew/00/00/08/38/ME0000083837_3.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://photos.igougo.com/images/p27070-Istanbul_and_Surrounding_Area-The_Golden_Throne.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://photos.igougo.com/images/p27070-Istanbul_and_Surrounding_Area-The_Golden_Throne.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">o la sala de las relíquies, amb un mantell de Mahoma, suposats pels de la barba del profeta, etc.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Després de la visita del Palau, aquella tarda anàrem a veure la Suleimaniye Camii, del gran arquitecte Sinan:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuY60hJbiBLqrk6ZjQLqh-UN9HN0P0EYSh8hXPeeKIngNGuBmURhCb_V4zNH929cq0KJejhB0dfbkjAxrDBJW20x_J3dZZvn1DEuORY7Q7TMiBtmSsxaepnZ_FN3RxVI6VtDala2iBnHdQ/s1600/P1060556.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuY60hJbiBLqrk6ZjQLqh-UN9HN0P0EYSh8hXPeeKIngNGuBmURhCb_V4zNH929cq0KJejhB0dfbkjAxrDBJW20x_J3dZZvn1DEuORY7Q7TMiBtmSsxaepnZ_FN3RxVI6VtDala2iBnHdQ/s320/P1060556.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw7zzvxxvatw7gCwM6hz-Mznwv5ve3iSgQynvYOkTcinoT693N42pAfGZUBHuJM7ajN7kP5m4AdZbzLvNnK4lWuk9HotQ7yTu13IyJJKWX7yRmPKugEF1oXZ_xAaU2FTQQIKDJrKUtXnRZ/s1600/P1060562.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgw7zzvxxvatw7gCwM6hz-Mznwv5ve3iSgQynvYOkTcinoT693N42pAfGZUBHuJM7ajN7kP5m4AdZbzLvNnK4lWuk9HotQ7yTu13IyJJKWX7yRmPKugEF1oXZ_xAaU2FTQQIKDJrKUtXnRZ/s320/P1060562.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFCzDXlgXBRrVA30nIFCdNy27xWIffrQBnOSCGXd9g0j4CECgciCEkiXdPIZrdTFpb43aeXAx7hLAmFZW8wEaESNGqzjuda9Uyz7wSDMkPTJAAp1abRPIO_TfJGdgh-nQOYQJdWA7-jj-K/s1600/P1060567.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFCzDXlgXBRrVA30nIFCdNy27xWIffrQBnOSCGXd9g0j4CECgciCEkiXdPIZrdTFpb43aeXAx7hLAmFZW8wEaESNGqzjuda9Uyz7wSDMkPTJAAp1abRPIO_TfJGdgh-nQOYQJdWA7-jj-K/s320/P1060567.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsWXKQuV5XCgGk2lSw0kdmTTLfKygPTaETAi_elCXJzcXjwN8ezizfHwIVGIftbx6aJXnrhRysP8P20XHwoMtm9cVGX7Ojr8h_TJYbVaL5jlfebu9sg4dc6vFh9fT3oXFNlzZjIWlG7UaP/s1600/P1060569.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsWXKQuV5XCgGk2lSw0kdmTTLfKygPTaETAi_elCXJzcXjwN8ezizfHwIVGIftbx6aJXnrhRysP8P20XHwoMtm9cVGX7Ojr8h_TJYbVaL5jlfebu9sg4dc6vFh9fT3oXFNlzZjIWlG7UaP/s320/P1060569.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Després vam tornar a passejar pel centre històric. Hem de dir, que malgrat el barri quedava una mica allunyat dels llocs turístics i que alguns carrers eren foscs i no t'inspiraven gaire confiança, no vàrem tenir ni el més petit incident, cosa que no sé si seria igual a d'altres grans ciutats com Barcelona, per exemple. Crec que anant en compte, Istanbul és una ciutat segura pels turistes.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhACDpKcRJYwU2F2Am4ZCcF4koAtSZQbrT07gXfHf1-8BPEFx3YmyJ76d5NxozNI3NDoYKJfcAImZb32FJxnjEg7WsP1Qif4kmBPBX8xIZ1AbZHIjgQYxY4xxlSxWgxFZOWMhttG-aocJpc/s1600/P1060570.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhACDpKcRJYwU2F2Am4ZCcF4koAtSZQbrT07gXfHf1-8BPEFx3YmyJ76d5NxozNI3NDoYKJfcAImZb32FJxnjEg7WsP1Qif4kmBPBX8xIZ1AbZHIjgQYxY4xxlSxWgxFZOWMhttG-aocJpc/s320/P1060570.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidBoqJlKog3508NCJ8j1d1usGU4BOW3Zi45SeLSHdWPHOHWFQczpE3ZJgtpxoPJ8iu0yhXO855dmaeNTlEw6t-kCC6bg1jKmIA1rfRV31uFS6ewHfBbyKdGSY9oT_Nerp9LkR1UeCEX2W3/s1600/P1060572.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidBoqJlKog3508NCJ8j1d1usGU4BOW3Zi45SeLSHdWPHOHWFQczpE3ZJgtpxoPJ8iu0yhXO855dmaeNTlEw6t-kCC6bg1jKmIA1rfRV31uFS6ewHfBbyKdGSY9oT_Nerp9LkR1UeCEX2W3/s320/P1060572.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsnnryC7YwkvP-1bq7GmTgDjhHwQCLkXrEcbUeAxeBYzUlRVgHNJhGGYavejFrbpvbHXsEeJG6wiVPzK02OgHvKEVnDXm8kp4xLwEM2cw10qh4n3qq1Hxc_LvWkTPUvnmU5TR0tLsqvh6U/s1600/P1060573.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsnnryC7YwkvP-1bq7GmTgDjhHwQCLkXrEcbUeAxeBYzUlRVgHNJhGGYavejFrbpvbHXsEeJG6wiVPzK02OgHvKEVnDXm8kp4xLwEM2cw10qh4n3qq1Hxc_LvWkTPUvnmU5TR0tLsqvh6U/s320/P1060573.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNjWlFShcI_m3arxnDx8KnGzUYP73jR3NF998_m60L2htDDiRNoyF93cgUrLEsqk8eMWUfnpbQXYSYTDO8svmdRYOiCjCbhB-rL4eTuzSOBHGi8rmgEENSZ7WShbrukhRXkIRuokDE4O_F/s1600/P1060574.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNjWlFShcI_m3arxnDx8KnGzUYP73jR3NF998_m60L2htDDiRNoyF93cgUrLEsqk8eMWUfnpbQXYSYTDO8svmdRYOiCjCbhB-rL4eTuzSOBHGi8rmgEENSZ7WShbrukhRXkIRuokDE4O_F/s320/P1060574.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy7BUjnxKwBE2cFJhfTo_bh4po8qKKxN63NSzYp06RqGBKylzrEOQvCrUJd05ycCMrgGCyUmCYv4lXcj2gtyhFRGf6rp-fWZQlGuUeltlCH-Kteh72b3QC3iggu-X-_gLNfzZzc0yw2WW7/s1600/P1060579.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiy7BUjnxKwBE2cFJhfTo_bh4po8qKKxN63NSzYp06RqGBKylzrEOQvCrUJd05ycCMrgGCyUmCYv4lXcj2gtyhFRGf6rp-fWZQlGuUeltlCH-Kteh72b3QC3iggu-X-_gLNfzZzc0yw2WW7/s320/P1060579.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ4x3wceUeZQJAP3bX7e7wzeMh-1GaGYFG0Xw1frzUx1y5COx9-EYdo9WvnJmhAY6Ff-7NjiYtcsd1e1GrmgK2DiWniZVfBtRihx-11DEqJbLHxpgs8hznkirxMIskFKAlymZzREdZ0KM2/s1600/P1060583.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ4x3wceUeZQJAP3bX7e7wzeMh-1GaGYFG0Xw1frzUx1y5COx9-EYdo9WvnJmhAY6Ff-7NjiYtcsd1e1GrmgK2DiWniZVfBtRihx-11DEqJbLHxpgs8hznkirxMIskFKAlymZzREdZ0KM2/s320/P1060583.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El dia següent teniem una altre de les visites més esperades: Santa Sofia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Vull fer constar que malgrat haver-la estudiat detingudament, d'ensenyar-la força anys als meus alumnes de Batxillerat, quan t'hi trobes et sorprèn per la seva mida, mol més gran del que m'havia semblat.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEyoKCRmzA3G5bM0QzNJ08ZItFmSik_TkOD0Ciq0lDNpMu-LAl3ddnuhwDftIlrRkWbvqrGitlO8MNog5q9T0qDNtzV78R5HrdoXB4uuHklf_CtbOhh2rczPMJwM9kG1tlmKiaFkHwucij/s1600/P1060524.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEyoKCRmzA3G5bM0QzNJ08ZItFmSik_TkOD0Ciq0lDNpMu-LAl3ddnuhwDftIlrRkWbvqrGitlO8MNog5q9T0qDNtzV78R5HrdoXB4uuHklf_CtbOhh2rczPMJwM9kG1tlmKiaFkHwucij/s320/P1060524.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibAZPPDG4zwRWWESs1x1ppPOaLPjd0H8CpLDAXMW_EDS5j3HEHySGJ1LzJzlNJ7t54fpnODLptLsVPcppucb5l6CT6JmpKtgnz0txjV9Qfse4s3O7-1lk2DjzRxIjFe9-Pm6EUELJzVTEL/s1600/P1060535.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibAZPPDG4zwRWWESs1x1ppPOaLPjd0H8CpLDAXMW_EDS5j3HEHySGJ1LzJzlNJ7t54fpnODLptLsVPcppucb5l6CT6JmpKtgnz0txjV9Qfse4s3O7-1lk2DjzRxIjFe9-Pm6EUELJzVTEL/s320/P1060535.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY0OMpY3nZD8yYI_ISQ1eBtVERIxuT-eAvfvXqP5ybnAqJ_hShssHm271uACajP60QO7Iac7_8E4fdqBEsM3Ly18x0-qw67vspnP0rE6tU6YkozR8vVk32AoQGTbm-WCeQCq29go6NGlIY/s1600/P1060584.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY0OMpY3nZD8yYI_ISQ1eBtVERIxuT-eAvfvXqP5ybnAqJ_hShssHm271uACajP60QO7Iac7_8E4fdqBEsM3Ly18x0-qw67vspnP0rE6tU6YkozR8vVk32AoQGTbm-WCeQCq29go6NGlIY/s320/P1060584.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuoCUPP5ZYOwkHOvn7han6rIQeFEYvU_YtRsdfeeVkh6p9wmP5sUEvi-ioCFpHIkXvNnXzT9Y_u10MNnj2vAetw08Hfg3UM07-JE1UAssAjOAZCRdCaXFuDtyfpIFkwNQgQmQn1aJtIYvr/s1600/P1060587.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuoCUPP5ZYOwkHOvn7han6rIQeFEYvU_YtRsdfeeVkh6p9wmP5sUEvi-ioCFpHIkXvNnXzT9Y_u10MNnj2vAetw08Hfg3UM07-JE1UAssAjOAZCRdCaXFuDtyfpIFkwNQgQmQn1aJtIYvr/s320/P1060587.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEHjv5ZIC_GicUUl1JJLZt1tfMqB32S0s9VKI4QwMjIAppaDGas3JLpsX6SSr2iByZoC5_YXdIbtsFFqgNZDj1tLsGYheVn-5lRlxVmUs4_3KfduGrA7XeTkzQLJSD_DN_BZP7ADtrX_zS/s1600/P1060593.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEHjv5ZIC_GicUUl1JJLZt1tfMqB32S0s9VKI4QwMjIAppaDGas3JLpsX6SSr2iByZoC5_YXdIbtsFFqgNZDj1tLsGYheVn-5lRlxVmUs4_3KfduGrA7XeTkzQLJSD_DN_BZP7ADtrX_zS/s320/P1060593.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgipChTlOJTQXwdwT5S3Om-jvbuUSbipai1Wr2H34HNFcw1oJSKVCQhWSBNqjZ6dj2DTjd8NHaTlojWD1ZL1EF774IrK3JI03eX-J2GE-3obdoJlmY-7eisq_7kdWaKsk8zXRl6BcT5-pTV/s1600/P1060596.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgipChTlOJTQXwdwT5S3Om-jvbuUSbipai1Wr2H34HNFcw1oJSKVCQhWSBNqjZ6dj2DTjd8NHaTlojWD1ZL1EF774IrK3JI03eX-J2GE-3obdoJlmY-7eisq_7kdWaKsk8zXRl6BcT5-pTV/s320/P1060596.JPG" width="240" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk059LeknfbTrb0YKremWH1fUcg6AVa62SrkAkjO10iuTPjuzdrB4fZvFmsjZ_kUjSf-SJk6zYclWTfSanJMQsuFhJPCLf35w1xzAgNs8M6zoxfspTzRxkaqBumae8a6ySlIekLGhOvYfG/s1600/P1060597.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk059LeknfbTrb0YKremWH1fUcg6AVa62SrkAkjO10iuTPjuzdrB4fZvFmsjZ_kUjSf-SJk6zYclWTfSanJMQsuFhJPCLf35w1xzAgNs8M6zoxfspTzRxkaqBumae8a6ySlIekLGhOvYfG/s320/P1060597.JPG" width="180" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La gran nau central...</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJeDptrEo-JgdPbgG8m6jd8RY099qwZzFeDzaONc4XSCgHk74NFa9VW2n6HTijUSjhYwoPa6WAznIK9w3YTBh36wZk34i-rUWXkFgGNAJr3WaohXDjxQnODOzjb26uF9w8-G1VAl6BBOn/s1600/P1060602.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJeDptrEo-JgdPbgG8m6jd8RY099qwZzFeDzaONc4XSCgHk74NFa9VW2n6HTijUSjhYwoPa6WAznIK9w3YTBh36wZk34i-rUWXkFgGNAJr3WaohXDjxQnODOzjb26uF9w8-G1VAl6BBOn/s320/P1060602.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i la cúpula una de les més grans del món...</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3PTX6i1mniXaYw0UmU_Npsnp1-PskmUXp_ZtfGDoPk_ScFGLMFk8aGWS84DYw6CRhFXSAXOaW3s1E5pwuXYw47EyopQj0RpSFtzX3RqdOofFQoa3f_xm8m0Z4OscMrzvvCxbtp3NmxLuc/s1600/P1060603.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3PTX6i1mniXaYw0UmU_Npsnp1-PskmUXp_ZtfGDoPk_ScFGLMFk8aGWS84DYw6CRhFXSAXOaW3s1E5pwuXYw47EyopQj0RpSFtzX3RqdOofFQoa3f_xm8m0Z4OscMrzvvCxbtp3NmxLuc/s320/P1060603.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i el trifori, també immens</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmKKxmqGKsklpAk-KCauWcBCi3M-6qFtr6DQDq_WyyaetmqaBIRfEmmnXhsgjdPL5YeWKfUWEGR6hhuqfkj265ktaqXMdTEmBLVWsMoX6j6j22ErF_J5xEUeJaZruPo9WCsXPc2vGIXuN7/s1600/P1060606.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmKKxmqGKsklpAk-KCauWcBCi3M-6qFtr6DQDq_WyyaetmqaBIRfEmmnXhsgjdPL5YeWKfUWEGR6hhuqfkj265ktaqXMdTEmBLVWsMoX6j6j22ErF_J5xEUeJaZruPo9WCsXPc2vGIXuN7/s320/P1060606.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">restes de l'antiga façana de la primera Santa Sofia, molt més luxosa</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibUJeb1C7owN0khkbktxZr3lf6vVV1zfXMwgw-vhxMVBgww9WG-hV8uTUrYmspBPWn7qkpmp_E90WglaneVpRm627O0Z4DFV2nGRObfRe_uAYlshA6wjoDZjGrYF5-AxLi2OZ_APGmPbNJ/s1600/P1060609.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibUJeb1C7owN0khkbktxZr3lf6vVV1zfXMwgw-vhxMVBgww9WG-hV8uTUrYmspBPWn7qkpmp_E90WglaneVpRm627O0Z4DFV2nGRObfRe_uAYlshA6wjoDZjGrYF5-AxLi2OZ_APGmPbNJ/s320/P1060609.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCHZpltWvbKpYH7gLc4a8K7SClABJ5oQdYCnZhLDeERTx6cQPxh2ox3qhMzuN-9v0LkPfZC9pbXVBppEC7roiD7D50qCMBs1E1iKRRmnH5fptUznu9CPmS64Z7wmO5g3ldYQ4ffjmZeex0/s1600/P1060610.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCHZpltWvbKpYH7gLc4a8K7SClABJ5oQdYCnZhLDeERTx6cQPxh2ox3qhMzuN-9v0LkPfZC9pbXVBppEC7roiD7D50qCMBs1E1iKRRmnH5fptUznu9CPmS64Z7wmO5g3ldYQ4ffjmZeex0/s320/P1060610.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tot seguit pujarem a La colina dels enamorats a la part asiàtica que ens permeté de veure la ciutat des d'una perspectiva espectacular, fixeu-vos en la gran quantitat de gratacels que és veuen tant a la part europea, primera fotografia, com a la part asiàtica, segona fotografia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5S9MlVAEId25ZOZcSymBrMV89HMq92JeqnRHp7C4PKD_3L-zgSe-f6ltf6A1IogCCeb4eTc_9Se5IzuNYBvl8EVTDPWlj94Q7Jdo_610KTmclOYlcsE1B9QC_7Lu9N3O8XpGodgNMyru3/s1600/P1060612.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5S9MlVAEId25ZOZcSymBrMV89HMq92JeqnRHp7C4PKD_3L-zgSe-f6ltf6A1IogCCeb4eTc_9Se5IzuNYBvl8EVTDPWlj94Q7Jdo_610KTmclOYlcsE1B9QC_7Lu9N3O8XpGodgNMyru3/s320/P1060612.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1BdTFRrQl0Q5g155Qu27P8ZND-kspkmX1hr1xe-FfTmdhIAvBDsnZN6xUH_YdVto-gDLfqHmQR85lLwrp3fSIlcP3LplS6Zio0QZuTBacfD6AkRr7bv8JFKTx6fRnUmWxCwKKiUsG6Wr/s1600/P1060620.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb1BdTFRrQl0Q5g155Qu27P8ZND-kspkmX1hr1xe-FfTmdhIAvBDsnZN6xUH_YdVto-gDLfqHmQR85lLwrp3fSIlcP3LplS6Zio0QZuTBacfD6AkRr7bv8JFKTx6fRnUmWxCwKKiUsG6Wr/s320/P1060620.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Yot seguit després de dinar, varem fer un passeig en vaixell pel Bòsfor, on varem poder veure alguna de les cases més cares del món. Segons el guia, aquesta va costar 130.000.000 de dolars</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCepvGrsg3ZFCWbhqbOF8AnPpml0BtRCudsigO6MVg1I4B0f95hzippaKfq4PIcSs1PHB4neWGlGMKQP4ULkFB1_rS2oP4b1bwTVFL7qwYIEPeLbm-quEC2UtmZ_Q-AM7RlqC-BBCzkR_o/s1600/P1060629.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCepvGrsg3ZFCWbhqbOF8AnPpml0BtRCudsigO6MVg1I4B0f95hzippaKfq4PIcSs1PHB4neWGlGMKQP4ULkFB1_rS2oP4b1bwTVFL7qwYIEPeLbm-quEC2UtmZ_Q-AM7RlqC-BBCzkR_o/s320/P1060629.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">veiem alguna de les que més em van agradar:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYtWsxEmfjadvlJ38sAR9UZe2-GxG1V_PTMh3Kn9O9bgzaaM6WMHCBDMKCyP3ijT7vEkfGMKdAmsVQF6VHvSbloWX8G0LBT38SpbGZ3MRczJcCw7laXdJbtsvUqAOAdpBKmpzO59JSbLdc/s1600/P1060625.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYtWsxEmfjadvlJ38sAR9UZe2-GxG1V_PTMh3Kn9O9bgzaaM6WMHCBDMKCyP3ijT7vEkfGMKdAmsVQF6VHvSbloWX8G0LBT38SpbGZ3MRczJcCw7laXdJbtsvUqAOAdpBKmpzO59JSbLdc/s320/P1060625.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ZsmKf46P9CbRHTt9Ndo28pcHCv-OAOwY7K9YNIntqHfoUqh2PiAfiAD7GJi9SXstRxAgliUlJN-xHeizn9DccTwgfb1XZxV6k2P6g53aAzQneLBbXWg9miZutESq0rWOa3hUBt4sUsep/s1600/P1060626.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ZsmKf46P9CbRHTt9Ndo28pcHCv-OAOwY7K9YNIntqHfoUqh2PiAfiAD7GJi9SXstRxAgliUlJN-xHeizn9DccTwgfb1XZxV6k2P6g53aAzQneLBbXWg9miZutESq0rWOa3hUBt4sUsep/s320/P1060626.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJf32bTtgsQRr6zS_aof46_m2DFVhKmrYuZOsCovSwWx7k9NH5aV76V8eh-OOgIlevwR6RGjM3dFuFEnHqTxCmB3OYJy1NmI2lWLa2Z4fBrNp4pqI2GvXC04SuMQgwhRAACrSGundaH4-V/s1600/P1060634.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJf32bTtgsQRr6zS_aof46_m2DFVhKmrYuZOsCovSwWx7k9NH5aV76V8eh-OOgIlevwR6RGjM3dFuFEnHqTxCmB3OYJy1NmI2lWLa2Z4fBrNp4pqI2GvXC04SuMQgwhRAACrSGundaH4-V/s320/P1060634.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcGty9J3j4dSFIOH72wijDveCLz7ft8sWEhn0pZQrg9V6UstKZwyutf_jnQmdEYF94Xo_B8jcMj4fHMA73RqDKhM4jbvWpcuam08AKA2a9F0gVnUTGUrpgiRz9-W0SEXSzQaP3tnO60ULE/s1600/P1060635.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcGty9J3j4dSFIOH72wijDveCLz7ft8sWEhn0pZQrg9V6UstKZwyutf_jnQmdEYF94Xo_B8jcMj4fHMA73RqDKhM4jbvWpcuam08AKA2a9F0gVnUTGUrpgiRz9-W0SEXSzQaP3tnO60ULE/s320/P1060635.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i palaus majestuosos</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKeOGz_knv7hOZc4uyIEXG04I6WqD3Bxz7Df9g5KNgK9p55_U5xhv3WlaZ-Eg1y2mXLbFk6tvPDNIdu9IadiQT5J_1c-pkvEb91laG_GP4P1kLtoRgRc3MUqNJ0NnmhHQabeeCJ7cD7jHl/s1600/P1060643.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKeOGz_knv7hOZc4uyIEXG04I6WqD3Bxz7Df9g5KNgK9p55_U5xhv3WlaZ-Eg1y2mXLbFk6tvPDNIdu9IadiQT5J_1c-pkvEb91laG_GP4P1kLtoRgRc3MUqNJ0NnmhHQabeeCJ7cD7jHl/s320/P1060643.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWpw7vTbJoa54ppVPhKCOmcYZTlk5ScOKgu87Qa-ycPrE1FIz3hP4DMrMhweYYPAlPobm6GteOLcxuq08TSXI4JhDAEsm3Pk5LYxZ9Orat79enQW4dVTCo-MlHEqh4_K4kgKrgxKE6RUoJ/s1600/P1060653.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWpw7vTbJoa54ppVPhKCOmcYZTlk5ScOKgu87Qa-ycPrE1FIz3hP4DMrMhweYYPAlPobm6GteOLcxuq08TSXI4JhDAEsm3Pk5LYxZ9Orat79enQW4dVTCo-MlHEqh4_K4kgKrgxKE6RUoJ/s320/P1060653.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiofjNv_5bO-jJwkLr9VZ5DCAOm6zduchn1HaBDj-o6shDpbq0o49Fqa_MkJ_awTcaosvkHlrWJrQpfKsXnUtrZySWuxMEAUCY3TwmUt1ifb04lfUCMFdQDlDKLcZtjW1zxT4H0YxLgeVew/s1600/P1060662.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiofjNv_5bO-jJwkLr9VZ5DCAOm6zduchn1HaBDj-o6shDpbq0o49Fqa_MkJ_awTcaosvkHlrWJrQpfKsXnUtrZySWuxMEAUCY3TwmUt1ifb04lfUCMFdQDlDKLcZtjW1zxT4H0YxLgeVew/s320/P1060662.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6vfAjktLtzahTgi5o_ftJ4oboM4AlV7zZiJpgVPXgGd52psHJrHtMgIjhZG8MlxQAsrqyoTtisKPwRRcErX2iePezFsQoygWF-30h92GusftroOxBdP7z_TNEBUUT4Ck4oRERAHrrCpR/s1600/P1060664.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6vfAjktLtzahTgi5o_ftJ4oboM4AlV7zZiJpgVPXgGd52psHJrHtMgIjhZG8MlxQAsrqyoTtisKPwRRcErX2iePezFsQoygWF-30h92GusftroOxBdP7z_TNEBUUT4Ck4oRERAHrrCpR/s320/P1060664.JPG" width="320" /></span></a></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">entre aquests l'immens de Dolbebache la darrera residència dels soldans turcs fins el S.XIX, a imitació dels palaus de Versailles i del Palau Real de Madrid. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5dvWi3NbnRiPqMDmjVAK10b_EU2mIW1kPHho7f9x52pz3-zTQ0toHb2ofBabQ9MUif7j92OQbnNRYnLf-x44hWhyphenhyphenyfo3nRNBliLyLoWnGOLnkLoCAj8einGjKl9E3H7-_IVhOeGzif01i/s1600/P1060675.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5dvWi3NbnRiPqMDmjVAK10b_EU2mIW1kPHho7f9x52pz3-zTQ0toHb2ofBabQ9MUif7j92OQbnNRYnLf-x44hWhyphenhyphenyfo3nRNBliLyLoWnGOLnkLoCAj8einGjKl9E3H7-_IVhOeGzif01i/s320/P1060675.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquella nit, encara vàrem tenir l'humor per anar a fer el "guiri total" a un espectacle folklòric, ja sabeu: "Belly dance", la dansa del vel, etc., perquè estava inclós en el paquet que si no... </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXI1RRzbpTKjxalEjOQoJBHDUzyVxS0x3PAQvDCuk6s4C_YxwQeEgeo-omaWcbld8BQUwaldx2arvyS8v3_0RUabTbPH1kq23b9UPJXBNEKv3LLmLjrqxOgBDBPZ-kIO2bAsfWiw66IHcw/s1600/P1060690.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXI1RRzbpTKjxalEjOQoJBHDUzyVxS0x3PAQvDCuk6s4C_YxwQeEgeo-omaWcbld8BQUwaldx2arvyS8v3_0RUabTbPH1kq23b9UPJXBNEKv3LLmLjrqxOgBDBPZ-kIO2bAsfWiw66IHcw/s320/P1060690.JPG" width="240" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijIifQTQEdrORcdWQHESZgImVR-Nb8zxs0G6Ss4IJzvbjs06KVDDxhA-LPrL-ZStEY-7oyd0oPHILL_UioVH5O_c-v76HKZbzjlWFhqDsAzqt2Klh8DO8cJJIJ1oV5D2kqWH7R1aFxz0ug/s1600/P1060693.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijIifQTQEdrORcdWQHESZgImVR-Nb8zxs0G6Ss4IJzvbjs06KVDDxhA-LPrL-ZStEY-7oyd0oPHILL_UioVH5O_c-v76HKZbzjlWFhqDsAzqt2Klh8DO8cJJIJ1oV5D2kqWH7R1aFxz0ug/s320/P1060693.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al dia següent, ben d'horeta, varem pujar al Café de Pier Loti, un escriptor francés que va quedar enamorat d'una senyora casada turca i d'Istanbul, lloc típic amb bones vistes sobre el corn d'or, al que s'ha de pujar en telefèric:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl-NBVQoQvLNXu8Hs5yJPze2BKwhQ2SDMfZZ1l8QV3uzIGGqDjecm9_jvwK3NgMgNaN6UeobnEkVwjkfQtYfwzlBQivinZgfZorIG0lviytmEx25qechod0GFH4uEEQf6difR-g4CAhZOO/s1600/P1060701.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl-NBVQoQvLNXu8Hs5yJPze2BKwhQ2SDMfZZ1l8QV3uzIGGqDjecm9_jvwK3NgMgNaN6UeobnEkVwjkfQtYfwzlBQivinZgfZorIG0lviytmEx25qechod0GFH4uEEQf6difR-g4CAhZOO/s320/P1060701.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid8uVv7z5GjBQ_mUcdXqp5n2la7Cz7hEbkbOx2pwpULsq6uYop5Pr8SGO0zZdB7Jl_mGLU-K9zhB8zJVQztZLQvyjfq2jRy7wUw6euHl91SyjzEN5ODqLu-fUj6EaBmElBa0plN5nyXTMe/s1600/P1060696.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid8uVv7z5GjBQ_mUcdXqp5n2la7Cz7hEbkbOx2pwpULsq6uYop5Pr8SGO0zZdB7Jl_mGLU-K9zhB8zJVQztZLQvyjfq2jRy7wUw6euHl91SyjzEN5ODqLu-fUj6EaBmElBa0plN5nyXTMe/s320/P1060696.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRjf_bjXwTQoa_71nUfCLeA0fI2IxROT1FZYBfwZXgVgDVUYBJj8k8NfnVtuEKJdXCv2IAo_FchebkL9nBJiPmof4k_Zn9rDddNaWJmqOZ2ByS8g6DfvzBp6v87GXSZUPncxsbVaprlAgb/s1600/P1060697.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRjf_bjXwTQoa_71nUfCLeA0fI2IxROT1FZYBfwZXgVgDVUYBJj8k8NfnVtuEKJdXCv2IAo_FchebkL9nBJiPmof4k_Zn9rDddNaWJmqOZ2ByS8g6DfvzBp6v87GXSZUPncxsbVaprlAgb/s320/P1060697.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">on evidentment vam prendre un deliciós te turc.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://galeon.com/belve/ESTAMBUL/VasoPLotti.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://galeon.com/belve/ESTAMBUL/VasoPLotti.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">També aquest dia, vàrem anar a un dels llocs més sagrats de la ciutat, la tomba del Soldà Eyup de nom <span style="background-color: white; font-size: 13px; line-height: 19px;">Abu Ayyub al-Ansari</span>, un dels porta-estandarts de Mahoma que morí l'any 670 en el primer intent fracassat de conquerir Constantinoble.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBEGH07gNBZeVieZaqAWhjAHskUTCWIld7qfyg6yfQj2A9iVh5ha1OI1XgRi8_YqF5TpBVL15YBp9NEQt-Y0vs770J5MZJ95EOowBiUajteaW3gSiHnmgzz2p6hwYRf7_kNllJ9zoHBunl/s1600/P1060707.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBEGH07gNBZeVieZaqAWhjAHskUTCWIld7qfyg6yfQj2A9iVh5ha1OI1XgRi8_YqF5TpBVL15YBp9NEQt-Y0vs770J5MZJ95EOowBiUajteaW3gSiHnmgzz2p6hwYRf7_kNllJ9zoHBunl/s320/P1060707.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMTqwPHrshdkNFgf6vcM_QVwkHuSr4BS9xZn6he0FfkL6IXzIayYRuTDrEhBCPhjQVvLZLzmHJrT9LEbur4SA7AZ_ZnhpZFvSQmGicuriP9jKCXEsV2c_RGFdhOW0nQoUUG6ZNvmh6pcYi/s1600/P1060704.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMTqwPHrshdkNFgf6vcM_QVwkHuSr4BS9xZn6he0FfkL6IXzIayYRuTDrEhBCPhjQVvLZLzmHJrT9LEbur4SA7AZ_ZnhpZFvSQmGicuriP9jKCXEsV2c_RGFdhOW0nQoUUG6ZNvmh6pcYi/s320/P1060704.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQu7UYEqS0RniOQrlijbHMpGh9CH5JpcnRhXgdv2odbf4yfyTZU8Lyz4rP1ru7GfR2TOvSdnsnNQ0ZdhrQ5orHjeqa_020m0wa5_PXD8Aitqt7AHyXQkjtnSiJd9Fm4l8L8trJrfq8ttzU/s1600/P1060705.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQu7UYEqS0RniOQrlijbHMpGh9CH5JpcnRhXgdv2odbf4yfyTZU8Lyz4rP1ru7GfR2TOvSdnsnNQ0ZdhrQ5orHjeqa_020m0wa5_PXD8Aitqt7AHyXQkjtnSiJd9Fm4l8L8trJrfq8ttzU/s320/P1060705.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">sabíem que aquest era un dels santuaris dels sectors més integristes de l'islam turc, però amb un comportament correcte i sense fer ostentació de res, varem poder visitar-ho sense cap problema,</span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: -webkit-auto;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://galeon.com/belve/ESTAMBUL/TumbaEyup.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://galeon.com/belve/ESTAMBUL/TumbaEyup.jpg" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest arbre sagrat, és suposa que és contemporani dels fets i la gent li ret homenatge,</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalx5Ng6WlxiZ3r1x9nEWnHeko4BBxb5ftN9K6K_Yt9fPx6AXZ2vK-X9XtHn6fE03L6u4IXbtRio4Xbfb4GKsgpsJ7hpLD8lpBIXONVFk1ESXrwruh-kZCtfdIJyQA9pGfVizBZYGxyqwD/s1600/P1060706.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhalx5Ng6WlxiZ3r1x9nEWnHeko4BBxb5ftN9K6K_Yt9fPx6AXZ2vK-X9XtHn6fE03L6u4IXbtRio4Xbfb4GKsgpsJ7hpLD8lpBIXONVFk1ESXrwruh-kZCtfdIJyQA9pGfVizBZYGxyqwD/s320/P1060706.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El darrer dia ens vàrem dedicar a veure restes bizantines com la Keriye Camii, o l'església de Chora, on hi ha una bona col·lecció de mosaics bizantins:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP-5KQr2eWe3rm9lQRoy8f56Pwj0A4jQtCy6gKzP88OYsQkb4eFP57WI240qVtJLuA8mvYkFFQ2jANL0t50Cjx1eGQVUOZzomKCXBHYWJMmdw4-Lo0-DB-apB6YJzOz9rOF6HPB_AiNjqy/s1600/P1060743.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP-5KQr2eWe3rm9lQRoy8f56Pwj0A4jQtCy6gKzP88OYsQkb4eFP57WI240qVtJLuA8mvYkFFQ2jANL0t50Cjx1eGQVUOZzomKCXBHYWJMmdw4-Lo0-DB-apB6YJzOz9rOF6HPB_AiNjqy/s320/P1060743.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ksNYYsZK3HcOraTxOfwxJXWHFmHXui2JNC59jHG3u9KR8mpK0f7GtMszLlNXlqfxEvTRKl_RfmeVZB8NHflrhHzDZdTso2GyJmQHgLPjvhbtCiZB-h9URPsZf3m2v5TWFO-tKBPO3KDa/s1600/P1060745.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6ksNYYsZK3HcOraTxOfwxJXWHFmHXui2JNC59jHG3u9KR8mpK0f7GtMszLlNXlqfxEvTRKl_RfmeVZB8NHflrhHzDZdTso2GyJmQHgLPjvhbtCiZB-h9URPsZf3m2v5TWFO-tKBPO3KDa/s320/P1060745.JPG" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0AbWj4OhYHVp9xKCWZeVzLI16iF7Vs7nFUdRsaEBtr4hxvctNi21lpGxDHaTd8O20B8WkHk-glOQoVVgQ-PXK8NWTdK97x0CibvaO94d8rfvBWs7Mmk_pUxucKMFRQKEeeDOOQis7Ug1W/s1600/P1060746.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0AbWj4OhYHVp9xKCWZeVzLI16iF7Vs7nFUdRsaEBtr4hxvctNi21lpGxDHaTd8O20B8WkHk-glOQoVVgQ-PXK8NWTdK97x0CibvaO94d8rfvBWs7Mmk_pUxucKMFRQKEeeDOOQis7Ug1W/s320/P1060746.JPG" width="240" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBqwsYzgGYct5GZ7S97M1bk3Jt94st5R1FBcu1f9EHILto2R3cMadrEBoxulDohsDtMW5LhAP7XSbTanf0Bomrg4jBs6tdk0QrJkwStlQhdc9uSVYJ3B7C_9569j3q39khfYkJaeyzHIaJ/s1600/P1060747.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBqwsYzgGYct5GZ7S97M1bk3Jt94st5R1FBcu1f9EHILto2R3cMadrEBoxulDohsDtMW5LhAP7XSbTanf0Bomrg4jBs6tdk0QrJkwStlQhdc9uSVYJ3B7C_9569j3q39khfYkJaeyzHIaJ/s320/P1060747.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Per cert que en el trasllat des d'Eyup fins a Keriyé Camii, vàrem tenir l'únic incident notable del viatge, dons el taxista ens va aplicar una tarifa molt estranya -el que costaria 20 TL, ens va sortir per 42- i quan vaig pagar-li - no vaig protestar per prudència- amb un bitllet de 50 TL, em volia fer creure que li havia donat un de cinc, uns quants crits, una situació violenta i desagradable, però quan va veure que em mostrava segur i tranquil, ho va deixar córrer.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Monuments bizantins</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjihhhZHI8fG2h6yuZQkFm35X1MXuiu_WcMQve5TGfF2BJ03vagWbBynmjHoqlJYEUDWHivSfBRLUiEhfsCR3evcClFaq0GH8BH4FQTceKhPX3zIojUYAPt2WAi1dBdrIIYUecZBlF2imUN/s1600/P1060711.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjihhhZHI8fG2h6yuZQkFm35X1MXuiu_WcMQve5TGfF2BJ03vagWbBynmjHoqlJYEUDWHivSfBRLUiEhfsCR3evcClFaq0GH8BH4FQTceKhPX3zIojUYAPt2WAi1dBdrIIYUecZBlF2imUN/s320/P1060711.JPG" width="240" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaA3k_etwt2pg-oLYOxND9aHCcveVSHtt6X31y_su9jfAJXKXB5yWzg12MzSy1GVA2V6hNbuLORNnMDSeAGU-qR2ANLIcR4HL7olHN2Yyn6zK3ZdSoEPpMyBVdtOKQSBH4DYyOowwvaQFO/s1600/3910160680_7526ea6e24_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaA3k_etwt2pg-oLYOxND9aHCcveVSHtt6X31y_su9jfAJXKXB5yWzg12MzSy1GVA2V6hNbuLORNnMDSeAGU-qR2ANLIcR4HL7olHN2Yyn6zK3ZdSoEPpMyBVdtOKQSBH4DYyOowwvaQFO/s320/3910160680_7526ea6e24_o.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">la famosa cisterna de la basílica, amb la columna amb el símbol de la ciutat que ha esdevingut un talismà contra la mala sort</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpqK7A8wHHxcIl5UKIaNCkYLCKkKfCToilyRfnhRKKxb5QWMVKA_PkJHe_ogBCkxTyqXxxfGbowr_0bG76TXE8qfSkG3X7K_x75IOozHuEkqeorpuZe2c2NzT-HzELYy8g_E7LhMJLHiKE/s1600/Yerebatan+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpqK7A8wHHxcIl5UKIaNCkYLCKkKfCToilyRfnhRKKxb5QWMVKA_PkJHe_ogBCkxTyqXxxfGbowr_0bG76TXE8qfSkG3X7K_x75IOozHuEkqeorpuZe2c2NzT-HzELYy8g_E7LhMJLHiKE/s320/Yerebatan+2.jpg" width="320" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvWiRCzRhhSuPjysycLuxNTzA99kdIJtX_MI73KbtvYGuF7S0HSLWl7EfGPfJ2Yi83uXE4XtFSmabda6kLsMZnRUjMbjjUmTqUqvDe6zfmXPWTTIh944SY127obSeoICZfx_AjSRTrkDf0/s1600/yerebatan-sarnici.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvWiRCzRhhSuPjysycLuxNTzA99kdIJtX_MI73KbtvYGuF7S0HSLWl7EfGPfJ2Yi83uXE4XtFSmabda6kLsMZnRUjMbjjUmTqUqvDe6zfmXPWTTIh944SY127obSeoICZfx_AjSRTrkDf0/s320/yerebatan-sarnici.jpg" width="320" /></span></a></div>
<br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">les famoses carpes que viuen a la cisterna</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNT8A5wrZ7inGldJurX-aMgN8ZgAU0q1P7V-dZId4GE9OCuv840_J1H9f_d5SoayX1X3ATEclh6uthQgi7CSua5oWEYtKIBHCXAJ7y8ry0U3js0FKglYyBSzQVH2M_rE0OmsnweUwZ7wzQ/s1600/yerebatan+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNT8A5wrZ7inGldJurX-aMgN8ZgAU0q1P7V-dZId4GE9OCuv840_J1H9f_d5SoayX1X3ATEclh6uthQgi7CSua5oWEYtKIBHCXAJ7y8ry0U3js0FKglYyBSzQVH2M_rE0OmsnweUwZ7wzQ/s320/yerebatan+3.jpg" width="320" /></span></a></div>
<br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">els caps de Medusa,</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjinewlZCE5byIu760uI04xdoKmJ0aOvQaDAj_LFw_3Ch5chmGxQYzLquWBPdjWwdXEHey3x-TnQOE9KLnKwzjiuvPMgdINBGQfKVDRF4CGKb6aNn3l2awqJiRRwVlgvGnrGfg2-UZ87jfp/s1600/Yerebatan_Meduse_citerne_%25282%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjinewlZCE5byIu760uI04xdoKmJ0aOvQaDAj_LFw_3Ch5chmGxQYzLquWBPdjWwdXEHey3x-TnQOE9KLnKwzjiuvPMgdINBGQfKVDRF4CGKb6aNn3l2awqJiRRwVlgvGnrGfg2-UZ87jfp/s320/Yerebatan_Meduse_citerne_%25282%2529.jpg" width="213" /></span></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOKtcfdKq3pI_EcTAQJj_NtMp48Ew98rxBnCdRrkeAdp_PuHRInLN5Shs0G3pUiTCLM68eUUgWIcpIM481etU5ISCfutml8M42_dHTSQaXAtQDEkjiSmahsqaI0W8WUZ1J_TYPspQmvKkc/s1600/yerebatan_sarnici_4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOKtcfdKq3pI_EcTAQJj_NtMp48Ew98rxBnCdRrkeAdp_PuHRInLN5Shs0G3pUiTCLM68eUUgWIcpIM481etU5ISCfutml8M42_dHTSQaXAtQDEkjiSmahsqaI0W8WUZ1J_TYPspQmvKkc/s320/yerebatan_sarnici_4.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">l'aqueducte de Valente</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm3.staticflickr.com/2482/3982675615_9bd4555db6_z.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://farm3.staticflickr.com/2482/3982675615_9bd4555db6_z.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Encara ens va donar temps per anar al Museu Arqueològic per a veure l'anomenat sarcòfag d'Alexandre</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia34Udkfm8cJ5m8uwK2kpOZsPbxLpHEqgZlsOHHCWzo3yTsf_pnJZPqXtUZJrWozHmaRwUqAyiEkfbIWjyXRiqak-Y1o488FyTMMtIhI04ag5T17fiF3HVrJyOhChGFpDntsDIx4xvnu5A/s1600/P1010888.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia34Udkfm8cJ5m8uwK2kpOZsPbxLpHEqgZlsOHHCWzo3yTsf_pnJZPqXtUZJrWozHmaRwUqAyiEkfbIWjyXRiqak-Y1o488FyTMMtIhI04ag5T17fiF3HVrJyOhChGFpDntsDIx4xvnu5A/s320/P1010888.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i detall</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.divertinajes.com/nueva/images/parrafos/091106_Sarcofago_Alejandro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="231" src="http://www.divertinajes.com/nueva/images/parrafos/091106_Sarcofago_Alejandro.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al dia següent , després d'esmorçar aprofitant les vistes des de la terrassa del menjador de l'Hotel:</span><br />
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM6arDOULmB76AK02YylfthuUNMgOjdlA8ppNccMrWG43ExOFWunRQr3tWBEEEo3E6ZjMWnGtMeJ-TKB1Pd6sQSc54xWfxC87bUxEtIyFfrJP6MM-JA-D1ALJGdCnM7JeHw2dCz7H73lgz/s1600/P1060466.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhM6arDOULmB76AK02YylfthuUNMgOjdlA8ppNccMrWG43ExOFWunRQr3tWBEEEo3E6ZjMWnGtMeJ-TKB1Pd6sQSc54xWfxC87bUxEtIyFfrJP6MM-JA-D1ALJGdCnM7JeHw2dCz7H73lgz/s320/P1060466.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixzjVI8zWssm5px-jc9roqo5ju57LrQvA9EIR-3UV3yKI0wc-CryEaCL7OUHSKIZsV3vi-1eJ7aPhZQA8BN49G5W-dyN2b7zuUGpwxBWRChK1kgpUFyh6Obmdr20l1OPpLnAUnqxKH9yTy/s1600/P1060465.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixzjVI8zWssm5px-jc9roqo5ju57LrQvA9EIR-3UV3yKI0wc-CryEaCL7OUHSKIZsV3vi-1eJ7aPhZQA8BN49G5W-dyN2b7zuUGpwxBWRChK1kgpUFyh6Obmdr20l1OPpLnAUnqxKH9yTy/s320/P1060465.JPG" width="320" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpKi5M9_8sGFWW0bSbVOzY1lUNEB6RE8-cl5bJbah4CNf_xwDZf3S_vsDuZjVTzKlcekPOCjwyM5Li0FVilhuhVJVjlLPol_7rze5UC30u3UUo00YXBf6C8RmvCR_hwEHH0_fF54vt4ZND/s1600/P1060468.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpKi5M9_8sGFWW0bSbVOzY1lUNEB6RE8-cl5bJbah4CNf_xwDZf3S_vsDuZjVTzKlcekPOCjwyM5Li0FVilhuhVJVjlLPol_7rze5UC30u3UUo00YXBf6C8RmvCR_hwEHH0_fF54vt4ZND/s320/P1060468.JPG" width="240" /></span></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Ens acomiadàrem d'aquesta meravellosa ciutat que us recomano fervorosament.</span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-75685985360205924712011-08-16T17:30:00.004+01:002011-08-19T23:20:49.250+01:00NORUEGA INFINITA<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Quan algú es planteja el viatge al Cap Nord, ha de tenir presents diversos factors, com ara les llargues distàncies que haurà de recórrer, l'alt cost del viatge entre combustible, peatges i ferris, dels productes que haurà de comprar més sovint: pa, aigua, verdures i fruita; les variants climàtiques que l'obligaran a dur diversos tipus de roba, si a més el viatge es fa en autocaravana, l'espai reservat a aliments, begudes i tot el seguit d'artefactes que solem dur; el mal estat d'algunes carreteres -res que els autocaravanistes d'aquí, no estiguem sobradament acostumats-... Però si malgrat totes aquestes consideracions us manteniu decidits a fer-ho, "l'aventura" -si dic aventura, perquè malgrat tot anar allà dalt, continua sent una veritable aventura, civilitzada i possible, però aventura al cap i a la fi-, em trobo en condicions d'afirmar que el viatge us satisfarà plenament i, molt probablement estarau desitjant continuar-lo l'any següent i tos els que calguin.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLlvkRQix9ZD-HaN89tqxt-SRSbODxrhM1jFdeGo1JDKw-D7zwWfGht8Iwr28rWgmeF4lGzbmXjJXlrWouTOPFoRvP9j7gvjB_afc-wen-i01j6BV3o1xHdnJQOkEyx6XenLMSIjv7upa/s1600/P1050985.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLlvkRQix9ZD-HaN89tqxt-SRSbODxrhM1jFdeGo1JDKw-D7zwWfGht8Iwr28rWgmeF4lGzbmXjJXlrWouTOPFoRvP9j7gvjB_afc-wen-i01j6BV3o1xHdnJQOkEyx6XenLMSIjv7upa/s400/P1050985.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Conscients de les distàncies, de la limitació temporal i econòmica d'un viatge com aquest, varem des del començament, cenyir-nos a un recorregut que inclouria només el nord de Finlandia i de Noruega, la nostre intenció era explorar la Terra Sami (mal anomenada Lapònia), la illa de Senja, els arxipèlags de les Vesteralen i de les Lofoten, l'illa de Donna, les ciutats de Alta, Tromso, continuant fins a Tronheim, per retornar directament a casa. Finalment vàrem allargar tres dies mes per visitar Oslo, per poder veure els vaixells Vikings, el Museu Munch i el parc de Vigeland. En total mes de 14.000 Kms. i 34 meravellosos dies.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6e1RBO0RciQaJrX8HDP-1ClvxzLlZDaORcA3_SCp9YKAetr1dfyAJf7KakSH7mQdgGZgqg699x7P54mR0mR5xSVAF_moVzbnIyuH9FN94BOONoP0LXg3HTL8jLuMbsLNVHryVrZzkk8B5/s1600/cluster+11270+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6e1RBO0RciQaJrX8HDP-1ClvxzLlZDaORcA3_SCp9YKAetr1dfyAJf7KakSH7mQdgGZgqg699x7P54mR0mR5xSVAF_moVzbnIyuH9FN94BOONoP0LXg3HTL8jLuMbsLNVHryVrZzkk8B5/s400/cluster+11270+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Per a pujar vàrem decidir-nos per la ruta mes recomanada pels experts companys del foro AC Pasion, es a dir: passar França d'una tirada, vàrem fer nit al càmping La montaigne Verte d'Estrasburg, i al dia seguent situar.nos a Putgarden (Alemanya), </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtLy5-lYTxhL2jf6bUcxBuH-spn-ORIQzJdxy6rhkfjS3AEWsT_ISKzNRvvVU3XANlEbFvhqIFvuPz3VHnEgS439xtJbG1EddnHAZzZQQcfD5DEhyphenhyphenjKKhQ_NQ_O9ELgMBagutLuN_kJBRC/s1600/cluster+208.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtLy5-lYTxhL2jf6bUcxBuH-spn-ORIQzJdxy6rhkfjS3AEWsT_ISKzNRvvVU3XANlEbFvhqIFvuPz3VHnEgS439xtJbG1EddnHAZzZQQcfD5DEhyphenhyphenjKKhQ_NQ_O9ELgMBagutLuN_kJBRC/s400/cluster+208.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">per agafar el ferri a Robdy (Dinamarca), on varem fer nit en un càmping a Maribo, pujar fins a Copenhagen, travessar el pont Oresund i des de Malmo (Suècia), passant per la pedra rúnica de Rok, </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbgT8bU24ExfvSKRINJkT0E_vmAgAeHETCtxcVZxNtZkK6NzOJ0XsuJcHV5FWYOOC_GOGWNGqUdeS-Jse13p5KHaDZ3oeEs4QvtY3g7iifHc8_RcjbHiw2PCVrQIpMvQj8RaKtq0pKhk1w/s1600/cluster+680.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbgT8bU24ExfvSKRINJkT0E_vmAgAeHETCtxcVZxNtZkK6NzOJ0XsuJcHV5FWYOOC_GOGWNGqUdeS-Jse13p5KHaDZ3oeEs4QvtY3g7iifHc8_RcjbHiw2PCVrQIpMvQj8RaKtq0pKhk1w/s400/cluster+680.JPG" width="300" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">fer nit a Estocolm. El càmping era ple i vàrem dormir a l'esplanada que hi havia a la porta.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des de Estocolm, vàrem agafar la mítica E4 en direcció a Lulea, carretera interminable amb multitud de radars, de llocs d'un sol carril per banda i d'altres d'autovia, finalment vàrem tornar a dormir en un petit càmping familiar, on vàrem notar clarament per primer cop, el Sol de Mitjanit que ja no ens abandonaria fins a la tornada. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-cEhrWfzgY4E/TkRKvroQo3I/AAAAAAAAM6o/BqZyg2BydJA/s1600/cluster+718.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="162" src="http://4.bp.blogspot.com/-cEhrWfzgY4E/TkRKvroQo3I/AAAAAAAAM6o/BqZyg2BydJA/s400/cluster+718.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Haig de dir que a nosaltres no ens va molestar gens, imagino que el cansament i el costum de les migdiades, ens ho va permetre.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al dia següent iniciàvem pròpiament el viatge. Sortirem en direcció al no menys mític càmping de Inari, no era la nostre intenció, però en passar pel costat no vàrem poder evitar aturar-nos al Santa Parc de Rovaneimi, al cercle Polar, </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvtsR-AGNyqYqoTIjFa9dc2vC1Xiv5V6N6nSNYx_QQX7A0fCpxaLZk5uDOtSmw2AcdadF7_Fl-XLZM6-EyiRTcxyt2btEJpuYSFWMfxaB_ulNgK0MtTIFZdeHpjoeMz1iJGBMoT13-w0aZ/s1600/cluster+1128+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvtsR-AGNyqYqoTIjFa9dc2vC1Xiv5V6N6nSNYx_QQX7A0fCpxaLZk5uDOtSmw2AcdadF7_Fl-XLZM6-EyiRTcxyt2btEJpuYSFWMfxaB_ulNgK0MtTIFZdeHpjoeMz1iJGBMoT13-w0aZ/s400/cluster+1128+%25282%2529.JPG" width="300" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">les fotos de rigor, alguna compra i carretera i manta fins a Inari, on teniem previst aturar-nos uns dies, per descansar i visitar aquella part de la Samiland finesa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El Nord d'Escandinavia ofereix uns atractius infinits: paisatges, ecosistemes, flora, fauna, geologia, gastronomia, antropologia, etnografia, historia, cadascú segons els seus interessos triarà uns o d'altres objectius, nosaltres havíem prioritzat dos: gaudir al màxim d'una naturalesa immensa, immaculada, salvatge i, aprendre tot el possible sobre la darrera de les cultures indígenes vives que resten a Europa: els Sami. La curta estada al no menys mític càmping d'Inari </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuiKCYK1pJmzSwMNhqpGDqB1YX5uGRJ1Cx454T08IbC_FmtXav9N5GJGnv-8gj12TupWdjnGua6155Ef8Csbb4XSViMRlDOtr5hBYtMymSYmNULm-HOeUNuAQ5061e8pRBMqJDN1fx-NEo/s1600/cluster+1160.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuiKCYK1pJmzSwMNhqpGDqB1YX5uGRJ1Cx454T08IbC_FmtXav9N5GJGnv-8gj12TupWdjnGua6155Ef8Csbb4XSViMRlDOtr5hBYtMymSYmNULm-HOeUNuAQ5061e8pRBMqJDN1fx-NEo/s400/cluster+1160.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i els seus voltants va satisfer les nostres ambicions. Desprès de les obligades visites als centres culturals, museus, </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpsMJq22EiKOKDEWBibK-gkS9VBFog57b6d2GWCYTCbUEE8JynSWHc5ul_Sqo0mBhbu_Q7gvSPx6zq9h7c2Jg2oG13-4LNjaoWnugyPyUkEwtQkSJBREF7yplnTfJbQC1JNPgu3Na8RYQg/s1600/cluster+1312.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpsMJq22EiKOKDEWBibK-gkS9VBFog57b6d2GWCYTCbUEE8JynSWHc5ul_Sqo0mBhbu_Q7gvSPx6zq9h7c2Jg2oG13-4LNjaoWnugyPyUkEwtQkSJBREF7yplnTfJbQC1JNPgu3Na8RYQg/s400/cluster+1312.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">recorregut en barca fins la illa de Ukkos -lloc sagrat dels Sami- </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiweXunCRC8iAsa4Sh8BOa7ImUOf_3FGk9g5tO3fow1QOK9qzkTnHnLPcIpKrYKKLUyxYRZ63UyBK1Z-95Sox2dEDCNKL_XwOXrdFMrxv79pTjOas7esNOrk-VT4wWukvXun2rA23JsL2L_/s1600/cluster+2548.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiweXunCRC8iAsa4Sh8BOa7ImUOf_3FGk9g5tO3fow1QOK9qzkTnHnLPcIpKrYKKLUyxYRZ63UyBK1Z-95Sox2dEDCNKL_XwOXrdFMrxv79pTjOas7esNOrk-VT4wWukvXun2rA23JsL2L_/s400/cluster+2548.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">(En una altre entrada, parlaré abastament sobre aquesta cultura).</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La podeu veure aquí:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><a href="http://terraxaman.blogspot.com/2011/08/mireu-aquesta-fotografia-que-creieu-que.html">http://terraxaman.blogspot.com/2011/08/mireu-aquesta-fotografia-que-creieu-que.html</a></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">I precisament a Inari i sense saber molt bé que el temps no ens ho permetria cap més dia, vaig poder fer la foto que esperava repetir a Cap Nord, el Sol de Mitjanit:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PqwUrGTVLf3ov_365nJT_yqsjn31bsqOoxXIMEHNiowNltA1TGWxunRgbfZ5aOYQoyU1zfPpHS0-2gFeRcgld0yCI9fpZSKZaMRI_4QBaOs5UoVPGRUzuuE5C2fx3u-EPzo4P5sMW61H/s1600/cluster+2069.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8PqwUrGTVLf3ov_365nJT_yqsjn31bsqOoxXIMEHNiowNltA1TGWxunRgbfZ5aOYQoyU1zfPpHS0-2gFeRcgld0yCI9fpZSKZaMRI_4QBaOs5UoVPGRUzuuE5C2fx3u-EPzo4P5sMW61H/s400/cluster+2069.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De Inari, per la fantàstica i solitària 971, que segueix en tota la seva longitud el recorregut al voltant del llac,</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYJ32-3CGWTimOw51-1fkmdPe4j5MskQrJbgbFV2J7KMBZR3RUG149rKh6VdDZIWukf7ipVearZZY5Rl9pPRxnkzXTG9qZVHoDT5BJezKNqhfIcHPfiD-SUSURSBIxNvOZo6e40rzRL4lr/s1600/cluster+1316.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYJ32-3CGWTimOw51-1fkmdPe4j5MskQrJbgbFV2J7KMBZR3RUG149rKh6VdDZIWukf7ipVearZZY5Rl9pPRxnkzXTG9qZVHoDT5BJezKNqhfIcHPfiD-SUSURSBIxNvOZo6e40rzRL4lr/s400/cluster+1316.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEeBw7LShVFcfD06CTh9kZtmKO0hnaDhPMRm9MUSdJPWzx_Flrsm4wnzWBMpCYRG6PgFPqi8bfSWLsf2EM8r4NB0o6w7f1_Rv3O8AL9XZEXuhQlldl6tya4-GFPSEhy7RNcdwYfFj8YOt7/s1600/cluster+2072.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEeBw7LShVFcfD06CTh9kZtmKO0hnaDhPMRm9MUSdJPWzx_Flrsm4wnzWBMpCYRG6PgFPqi8bfSWLsf2EM8r4NB0o6w7f1_Rv3O8AL9XZEXuhQlldl6tya4-GFPSEhy7RNcdwYfFj8YOt7/s400/cluster+2072.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">ens dirigirem cap a Noruega, </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJUbsz9R4L-T3s6gH95LoF1EEb6VPduOJPIymSRHM0ysz4W8vSmMfVKIOr7_I3jEbTTxYDPQdVXKguWoQmy10RpY8wAKv_5jj0RaRKRTmZMHXySmpuxlgCE1edx00fCfPzKKBr1vNzVsgu/s1600/cluster+2946.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJUbsz9R4L-T3s6gH95LoF1EEb6VPduOJPIymSRHM0ysz4W8vSmMfVKIOr7_I3jEbTTxYDPQdVXKguWoQmy10RpY8wAKv_5jj0RaRKRTmZMHXySmpuxlgCE1edx00fCfPzKKBr1vNzVsgu/s400/cluster+2946.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">prop de Kírkeenes -la frontera amb Rússia-, on trobarem els primers grans ramats de rens que ja havíem vist en grups petits pràcticament des de l'entrada a Finlandia</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji7hj2qq6Ca4hJKCW3UL6WUOuSCddCBkKfypLxRoCRkLxrvG1vRL1mMHdzoktpuIvOVoj2L8-PlVnG7tkNPqMQRgXjejHqIj2A2KnvcA1POKxr8nCsNWFP7djNhKT4yCy2eEJ4bJsvSJ3i/s1600/cluster+3262.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="126" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji7hj2qq6Ca4hJKCW3UL6WUOuSCddCBkKfypLxRoCRkLxrvG1vRL1mMHdzoktpuIvOVoj2L8-PlVnG7tkNPqMQRgXjejHqIj2A2KnvcA1POKxr8nCsNWFP7djNhKT4yCy2eEJ4bJsvSJ3i/s400/cluster+3262.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A partir d'aqui i durant una bona colla de dies, deixaríem la taiga -preciosos boscos de coníferes, entre d'altres- </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcWCjfMNl6h3HvOpaxVyGk04ciDK0nls5WiMRCeVoJ3VWYx7YQXA4a_vgQSw9bNMtOkW4TIGr-sL3eQ4ou9Sb6dVvcgpdnOxU-1ELINOeDa9VNhu-fvRpAES_XvXEtTzmg3jKO5cQyCxcc/s1600/cluster+10156+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcWCjfMNl6h3HvOpaxVyGk04ciDK0nls5WiMRCeVoJ3VWYx7YQXA4a_vgQSw9bNMtOkW4TIGr-sL3eQ4ou9Sb6dVvcgpdnOxU-1ELINOeDa9VNhu-fvRpAES_XvXEtTzmg3jKO5cQyCxcc/s320/cluster+10156+%25282%2529.JPG" width="240" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i ens endinsarem a la tundra - grans planures sense arbres, només arbusts, liquens i molsa-, no menys bella ni espectacular</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiFUuLemUGWSxoW41iLSufmxrzP5XMzG1fPz7PQXcEqzJ3Va6-JFCdKDuO9bNTNN8cycOEkZ2UYiahDs6nYjodCkKyoHiCsiPjdudugca4Lmm2i3Eq-yTQYkLrvUHjtV5ZFKlbS4pC550T/s1600/cluster+4312_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiFUuLemUGWSxoW41iLSufmxrzP5XMzG1fPz7PQXcEqzJ3Va6-JFCdKDuO9bNTNN8cycOEkZ2UYiahDs6nYjodCkKyoHiCsiPjdudugca4Lmm2i3Eq-yTQYkLrvUHjtV5ZFKlbS4pC550T/s400/cluster+4312_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">per agafar la E6 que ens acompanyaria centenars o milers de Kms. al llarg de molts dies. En arribar al poble de Bransletta, vàrem agafar una desviació que porta fins l'espectacular poblet de Bugoynes que recomano a tothom que passi pels voltants.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivXh-Uysa9Ik1y1wpiCOIVeW37ksNJFaY0zVoWP3-d_SLNhgiCJApWNs_CGeW96fp9uYwlC8Xz0O_UuPtFeXP0N-SPsMNqrUHDyvbmwarNJs4WnhqI4l5RK6g3uKKNCYB7eSiZb5NxxhtN/s1600/cluster+3456.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivXh-Uysa9Ik1y1wpiCOIVeW37ksNJFaY0zVoWP3-d_SLNhgiCJApWNs_CGeW96fp9uYwlC8Xz0O_UuPtFeXP0N-SPsMNqrUHDyvbmwarNJs4WnhqI4l5RK6g3uKKNCYB7eSiZb5NxxhtN/s400/cluster+3456.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8JX1WvYEF4LwFTgiES8A0UGHbdmMBV-wC6leF13QggZdfkhGSPtFuq0Q2yWh1JY_041fimMZQcbJcXElBweJZWLSsCihqATotl0qKCxALWbCfX08Wy_klciymy8tjtq7_TeDC5z13EnGs/s1600/cluster+3524_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8JX1WvYEF4LwFTgiES8A0UGHbdmMBV-wC6leF13QggZdfkhGSPtFuq0Q2yWh1JY_041fimMZQcbJcXElBweJZWLSsCihqATotl0qKCxALWbCfX08Wy_klciymy8tjtq7_TeDC5z13EnGs/s400/cluster+3524_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tornant a la E6 continuarem fins a Varangerbotn per agafar la E75 amb direcció a Vadso, Vardo -on hi ha el monument a les 95 persones (dones, homes i ens) acusades de bruixeria i cremades per la Inquisició als S.XVI i XVII-, després vàrem continuar fins a Hamninberg, crec que és una de las carreteres més impressionants que hem fet en tot el recorregut amb uns paisatges veritablement colpidors. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG1sD1f2Z4GlWvYbhw5azDLaDh3jKRxu2T7h_irGPddcb58yI490E9KLEQsI0NAw1RORq2hQo1XKNXbKw-IOZIU4wC_vNsrXnI9VqNSMrEt1hxJvuyTGtuDE414kDa2QtNq6PfXC1JyN14/s1600/cluster+5254.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG1sD1f2Z4GlWvYbhw5azDLaDh3jKRxu2T7h_irGPddcb58yI490E9KLEQsI0NAw1RORq2hQo1XKNXbKw-IOZIU4wC_vNsrXnI9VqNSMrEt1hxJvuyTGtuDE414kDa2QtNq6PfXC1JyN14/s400/cluster+5254.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNNVVitxQlNx0MdXHKuWZd1MnFWy-yzp35jj1PFTupxIJo5UX-bcChlmHftol3gfuPOUjQ_zr2uHfWzzg8oAiNRjpWEmONf3jQn-qkf4D5Rty7t5Xm1GZcBjmK4tiAWN5HCaZuqThtbjJK/s1600/cluster+6006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNNVVitxQlNx0MdXHKuWZd1MnFWy-yzp35jj1PFTupxIJo5UX-bcChlmHftol3gfuPOUjQ_zr2uHfWzzg8oAiNRjpWEmONf3jQn-qkf4D5Rty7t5Xm1GZcBjmK4tiAWN5HCaZuqThtbjJK/s400/cluster+6006.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Vàrem fer nit en un càmping prop de Vadso.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al dia següent prenguérem la 98 amb destinació a Ifjord, el trajecte des de Tana Bru fins a Ifjord és senzillament terrible i esgotador, la carretera tot i tenir unes vistes magnífiques, </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQQ3zXxDIvducCiVuRGqi8PwxpKQuGhFa_eOCbQeMXhvx7NWy4MXqtTWhOBgx8mo-EY-L3kKPymxgy3_hc4ckXyZvAQldPKiAfXjvNWHpSvna_nQwLQXQYEaJIx9mQakJFLsHghk2KKVgZ/s1600/cluster+6213_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQQ3zXxDIvducCiVuRGqi8PwxpKQuGhFa_eOCbQeMXhvx7NWy4MXqtTWhOBgx8mo-EY-L3kKPymxgy3_hc4ckXyZvAQldPKiAfXjvNWHpSvna_nQwLQXQYEaJIx9mQakJFLsHghk2KKVgZ/s400/cluster+6213_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">estava en obres, moltes corbes algunes perilloses amb pronunciats desnivells -precipicis a banda i banda-, amb un trànsit endimoniat, màquines, camions, cotxes, caravanes, autocaravanes, sots, batxes - aviat t'acostumes dons totes les carreteres de Noruega en tenen en abundància-, finalment des d'Ifjord, varem prendre la 888 amb direcció a Kollefjord,</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_7lghOYd5i3itUE5ceGyM2BHWwgPQtj0GcZL2OriJ4MyuLEr9vRSlfNoC6njxrSFzGIYGcI5eDrIh6flzeMp-laCryVSCpNYiObLjzqWM5lqceM5p1Qp6qRG5Kfj5dOSWcyclZxkoVB29/s1600/cluster+6341.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_7lghOYd5i3itUE5ceGyM2BHWwgPQtj0GcZL2OriJ4MyuLEr9vRSlfNoC6njxrSFzGIYGcI5eDrIh6flzeMp-laCryVSCpNYiObLjzqWM5lqceM5p1Qp6qRG5Kfj5dOSWcyclZxkoVB29/s400/cluster+6341.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Menamm i Gamvik -on hi ha el far mes septentrional d'Europa-, </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnch-EEqT0HXQZuSql6Q-y5yysoRKxkJyQzIFU3H-Z6T72FoqcUPqjcVfkBxaONqqP9vjCYkceGXlKWc_Orww96kgpdnYwa3X6K8-LqZ2yJTLBL5Qp55FFxPwt5ekxcYna6gLh9DLcFSDH/s1600/cluster+6584.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnch-EEqT0HXQZuSql6Q-y5yysoRKxkJyQzIFU3H-Z6T72FoqcUPqjcVfkBxaONqqP9vjCYkceGXlKWc_Orww96kgpdnYwa3X6K8-LqZ2yJTLBL5Qp55FFxPwt5ekxcYna6gLh9DLcFSDH/s320/cluster+6584.JPG" width="240" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">dormirem a l'àrea d'autocaravanes del port de Kollefjord. Al dia següent tornada a Ifjord per continuar per la 98 fins a Lakselv, aquí vàrem tenir un problema que podria haver estat molt greu, dons segons el GPS hi havia una benzinera a meitat de camí, però en arribar, ja amb la reserva força avançada ens adonem que el sortidor de gasoil no funciona des de fa unes quantes setmanes, ens queden 48 Kms. per arribar a Lakselv i no crec que amb el que queda al dipòsit puguem arribar. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Diuen que la gent del Nord son secs -fins i tot, antipàtics- jo no estic d'acord, en aquella situació, en mig del no res, quan ja pensava que hauria d'avisar una grua, etc., un xicot d'un supermercat, va treure's gasoil del dipòsit del seu cotxe pel sistema de xuclar un tub de plàstic i em va donar 5 o 6 litres -jo el vaig retribuir a un preu una mica superior a l'oficial-, suficients per arribar a la gasolinera més propera. Amb precaució, sense passar de 60, amb marxes llargues i l'ai! al cos, vaig fer els 48 quilòmetres fins a Lakselv on hi havia no una, sinó tres gasolineres juntes!. Des de Laksev, tornarem a prendre la E6 direcció a cap Nord, però vàrem fer nit al càmping de Honninsvag, doncs portàvem un gran cansament, suposo per la tensió del matí, i volíem arribar a Nordkapp -un altre dels objectius del viatge- sencers.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfNiIwO4l4cyA6lYR_ZLDtnk-PQPbS_Gj-b8K1u7lJ_QIRq1bTFHlYnmz6jjOiflTgYDXKmGSsLwFnJrAP4o86zy7O4z4SK2Z5tUsLRM8tZESIbqfkFfSoWJdfXjl4cLF6Di-Lsst2TcWe/s1600/cluster+6599.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfNiIwO4l4cyA6lYR_ZLDtnk-PQPbS_Gj-b8K1u7lJ_QIRq1bTFHlYnmz6jjOiflTgYDXKmGSsLwFnJrAP4o86zy7O4z4SK2Z5tUsLRM8tZESIbqfkFfSoWJdfXjl4cLF6Di-Lsst2TcWe/s400/cluster+6599.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'accés a Nordkapp és un dels itineraris més bonics del viatge, sabíem que Nordkapp en sí, no té res de particular, és com el Santa Park, un centre dedicat als turistes, una màquina de fer diners, un negoci, ni tan sols és el lloc més septentrional d'Europa que en propietat serien les illes Svalbard, però hi ha la convenció de que aquella és la meta -convenció que jo també sustentava des de l'adolescència i els meus primers viatges amb moto i/o cotxe- i volíem anar-hi, esperant de veure el sol de mitjanit. Com podeu veure no ens trobàvem sols:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMMZ2j9rm14T9YPaEth-tLzrgpoJcYASzHIYZHf7z-qOtn-_tHQl27IqRVw0bKR5mWUX4J8DRIZjz2NJhJL5wanxAI3cXl9xxjBl41KxWPHn73Nuio6vfep0_c9UH4zZbk4M-_LjZbcgGB/s1600/cluster+7000.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMMZ2j9rm14T9YPaEth-tLzrgpoJcYASzHIYZHf7z-qOtn-_tHQl27IqRVw0bKR5mWUX4J8DRIZjz2NJhJL5wanxAI3cXl9xxjBl41KxWPHn73Nuio6vfep0_c9UH4zZbk4M-_LjZbcgGB/s400/cluster+7000.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El primer que haig de dir és un tòpic que cal reiterar, que ningú organitzi el viatge per anar a Nordkapp a veure el Sol de Mitjanit, el més probable és que quedi frustrat, les condicions climàtiques d'aquella península son extremes i molt variables, el fort vent i els núvols, fan que molt probablement us passi com a nosaltres: fred, pluja, vent i núvols i del sol, res de res... </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-MFfpqAFzfR5N1-IesJiQX9oTq8HDsh4nSaNfGXnN-N5h0XDaPrzNr0_p6S41mMhRYL2A1fyndTkb22DPSfncpZIGFBgfSJFtrMzFoGG_lfMyBwmDIoh4gn4bhI6_XcyUvBdzeLqLUNn0/s1600/cluster+6992.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-MFfpqAFzfR5N1-IesJiQX9oTq8HDsh4nSaNfGXnN-N5h0XDaPrzNr0_p6S41mMhRYL2A1fyndTkb22DPSfncpZIGFBgfSJFtrMzFoGG_lfMyBwmDIoh4gn4bhI6_XcyUvBdzeLqLUNn0/s400/cluster+6992.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Bé, vàrem fer el guiri, comprant uns pocs i inevitables souvenirs, les fotos de rigor, en mig d'un vent huracanat que feia perillar l'estabilitat de l'autocaravana, vàrem sopar una fabada asturiana acompanyada d'una ampolla de xampany, amb embotits de la plana de Vic, </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEUaNk0IH6YfSQfOlnsyRBQmUflfje0N7xblk119OqFAs0YHG4RgvCkek_osxBy1VGDSYAb9HpnYZ5ZB1af_8AAzhhQoZMMuYP-ksQrh6lbsoX712wVhRRAO7JldksCOKyC-MLN97aAgtk/s1600/cluster+7008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEUaNk0IH6YfSQfOlnsyRBQmUflfje0N7xblk119OqFAs0YHG4RgvCkek_osxBy1VGDSYAb9HpnYZ5ZB1af_8AAzhhQoZMMuYP-ksQrh6lbsoX712wVhRRAO7JldksCOKyC-MLN97aAgtk/s400/cluster+7008.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_eva8YBjL2NIbhamSzJ0jbeytZoJtn59EMx_tvkjqY0O3kHgUhmVTTlb4A2rmhSnEHC4m9c4JYMO_jDrkB7k2ayg91hfVxXvaEihsOAQg1hbkBei5ct40L_WA9rhmo9yGOD9wWpLgeyiZ/s1600/cluster+6678.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_eva8YBjL2NIbhamSzJ0jbeytZoJtn59EMx_tvkjqY0O3kHgUhmVTTlb4A2rmhSnEHC4m9c4JYMO_jDrkB7k2ayg91hfVxXvaEihsOAQg1hbkBei5ct40L_WA9rhmo9yGOD9wWpLgeyiZ/s400/cluster+6678.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i cap a l'1,30 de la matinada davant la tempesta que ens queia al damunt, resignats a no veure el Sol de MItjanit des de Cap Nord vàrem intentar posar-nos a dormir: impossible! amb tant de moviment, així que una mica empipats cap a les 3,30 ens vàrem anar a cercar un lloc més protegits per intentar dormir unes quantes hores, cosa que vàrem fer prop de Russenes, en una preciosa àrea de descans on hi havia d'altres refugiats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A continuacio, varem baixar per la ja coneguda E6 fins a Karasjok i Kautokenio -tornant a la taiga-, per a retrobar-nos novament amb la cultura Sami, molt recomanable la visita al Sampi Parak, i en particular no deixeu de veure l'audiovisual en que s'explica la forma de vida d'aquesta petita nació, encara m'emociono en recordar-lo.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA1qPC_ELylBmKrCOOX5Lg8Nyvfqo6sqGj_I2hNnid21OCnayvVQWEa1fz6iOIHBJpjDEep6dqkshHygUjwRMr-Zi4l7Mh1zvs_wuzgULDGgvQPexK2IN0F242UxegqNM_KJaW2u7aE8y5/s400/cluster+7363.JPG" width="400" /></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i el seu parlament, un edifici preciós</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQEI2hPdi99Ly7FlqpdikNFwt5L2d_F3151pXwFKZynHvEDx6tbLLA7lrOl6Q9YbMWCjmkOT-TD-CHfuMX4nR3WQG8SvoDV4rmfoadKbLyLJfewjjsYoveLSS9CH1bBVRQzpwZaDXGiBFp/s1600/cluster+7370.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQEI2hPdi99Ly7FlqpdikNFwt5L2d_F3151pXwFKZynHvEDx6tbLLA7lrOl6Q9YbMWCjmkOT-TD-CHfuMX4nR3WQG8SvoDV4rmfoadKbLyLJfewjjsYoveLSS9CH1bBVRQzpwZaDXGiBFp/s400/cluster+7370.JPG" width="300" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">així com el museu -petit i senzill- i les botigues d'artesania.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Da Karasjok a Kautokenio per la 92 el paisatge és magnífic, immens, solitari, els rens surten aquí i allà quan menys t'ho esperes, és l'únic indret on vaig veure un de mort al costat de la carretera...</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHq11ACL3eBX3gwJOeoELBtDqFTUXfHlJ4HA7nLgQZyvfhBf8p652FpoxNzWHXa-vMGiqRQLjp9Lh_kzYufhklbtEl4mRtkm4c4yQoXf9nJkuYs0DwfogBJ460eWDqo1gOqrNgWaJbddLm/s1600/cluster+7809_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHq11ACL3eBX3gwJOeoELBtDqFTUXfHlJ4HA7nLgQZyvfhBf8p652FpoxNzWHXa-vMGiqRQLjp9Lh_kzYufhklbtEl4mRtkm4c4yQoXf9nJkuYs0DwfogBJ460eWDqo1gOqrNgWaJbddLm/s400/cluster+7809_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Vàrem estar un parell de nits a un càmping a Kautokenio, lloc agradable i bonic aprofitant per a descobrir els voltants, voliem anar a visitar el Reisa Nasjonalpark, però no deixen entrar vehicles motoritzats i menys les autocaravanes.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjewZXcRu02vU-AIr64_mc6-J7bkMeTRSC8EJXXai6slipeNcGL47yaeDyw4HV-CdIc9NrhpddmPgnXOHE0Om3scPX6ldFkz37eNj0X4wAuQnSBVG1p55N7I5TbX5toYAbpDDLL8VuEIXzN/s1600/cluster+7725.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjewZXcRu02vU-AIr64_mc6-J7bkMeTRSC8EJXXai6slipeNcGL47yaeDyw4HV-CdIc9NrhpddmPgnXOHE0Om3scPX6ldFkz37eNj0X4wAuQnSBVG1p55N7I5TbX5toYAbpDDLL8VuEIXzN/s400/cluster+7725.JPG" width="400" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggYNUkG597Q7ii_zlM3Ca1x69uRBGzKuhd2sMg5J2A4b7_9gs_K23y5vOQ1Ke_I94Zz5zxmPRFVpgiukwJuJSH5w1bIObwlZmsOzgEq5JdIX2Ek_LR5xcHzt7GF-TL0e2unJJHAo5hhnDk/s1600/cluster+7809_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggYNUkG597Q7ii_zlM3Ca1x69uRBGzKuhd2sMg5J2A4b7_9gs_K23y5vOQ1Ke_I94Zz5zxmPRFVpgiukwJuJSH5w1bIObwlZmsOzgEq5JdIX2Ek_LR5xcHzt7GF-TL0e2unJJHAo5hhnDk/s400/cluster+7809_editado-1.jpg" width="400" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">I des de Kautokenio ens dirigirem un altre cop cap el Nord per anar a Alta per la 93, veure la petita ciutat i, sobre tot, els gravats a les roques més importants de Noruega i que son patrimoni de la humanitat:</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIc9al5gSLOXfJ4Nz3QZLoeGhGiJ2C2WJ-aZhZ9w1LW_NV0qWQ2lsV_BebaEhdo1-Ww6OWCKqZnETAD3IUfgr-S0GG2ZuFvdgSyPZ3K_MwvB4QCp5x1ASOZ7MXaT8EmTgYYROr2Fw8mDd/s1600/cluster+8229.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioIc9al5gSLOXfJ4Nz3QZLoeGhGiJ2C2WJ-aZhZ9w1LW_NV0qWQ2lsV_BebaEhdo1-Ww6OWCKqZnETAD3IUfgr-S0GG2ZuFvdgSyPZ3K_MwvB4QCp5x1ASOZ7MXaT8EmTgYYROr2Fw8mDd/s400/cluster+8229.JPG" width="400" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">els osos, animal sagrat i totèmic dels habitants del poblat milers d'anys abans de Crist,</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCQWCB9nw3Q4CSnrBRGHJVzdVZamfKFh38snb1Cx89HDPeAsINbpX1lkAbQeKRCox4BDF_04aMCcf1qL6Vkh5I1Wv7tb2Zbl34dtykhRu_TPAOqMYXRE7FPxy2ufpSZQIhQ_2jPn-jfYpv/s1600/cluster+8248.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCQWCB9nw3Q4CSnrBRGHJVzdVZamfKFh38snb1Cx89HDPeAsINbpX1lkAbQeKRCox4BDF_04aMCcf1qL6Vkh5I1Wv7tb2Zbl34dtykhRu_TPAOqMYXRE7FPxy2ufpSZQIhQ_2jPn-jfYpv/s400/cluster+8248.JPG" width="300" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Un caçador de rens,</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaOGEgS5ziGhaP7gMefaI4aa2xLpt7gvQF5qYDPYjEDiosteEtxtoTPXq9zBHCuxnp8GVcuGzgszTY1UeeNWXre0t_ABB9a68MdiM5TY7Xj4s2_VHdBqBWQr-4mX8s8eJ5wA67VNkvY26E/s1600/cluster+8503.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaOGEgS5ziGhaP7gMefaI4aa2xLpt7gvQF5qYDPYjEDiosteEtxtoTPXq9zBHCuxnp8GVcuGzgszTY1UeeNWXre0t_ABB9a68MdiM5TY7Xj4s2_VHdBqBWQr-4mX8s8eJ5wA67VNkvY26E/s400/cluster+8503.JPG" width="300" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">el famós esquiador...</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizCb1LgiXQAFcvns5Lq-8J6UbLHYkIHk6THWa2c7pThgfMW0NlJLOfggNuGu7LpkGWO8nzlT3Mz3n-kMv753LbZz7ehQHM6Vce-aTVA2RxrXaxni-VlDj5fM73FD0lTbHi5htjj-KHVrpq/s1600/cluster+8328.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizCb1LgiXQAFcvns5Lq-8J6UbLHYkIHk6THWa2c7pThgfMW0NlJLOfggNuGu7LpkGWO8nzlT3Mz3n-kMv753LbZz7ehQHM6Vce-aTVA2RxrXaxni-VlDj5fM73FD0lTbHi5htjj-KHVrpq/s400/cluster+8328.JPG" width="400" /></span></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">la ren embarassada... prop de 9.000 figures gravades, ens mostren unes formes de vida, unes creences, d'uns éssers humans que ja no hi són, però el fiord d'Alta té d'altres atractius:</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vB12u9ONmTSPTtYy46y_-gu3w_nkOEeDkfZ_JeDnyhlfwKHckJfdgoqi9VTMB-srYzQ3kswrWDaroExz_gwxcFmb57N1tzngIhg0vA199SHV-zX-SXfn03NBRuuR5jY6pZW7JBMh6BXZ/s1600/cluster+8262.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7vB12u9ONmTSPTtYy46y_-gu3w_nkOEeDkfZ_JeDnyhlfwKHckJfdgoqi9VTMB-srYzQ3kswrWDaroExz_gwxcFmb57N1tzngIhg0vA199SHV-zX-SXfn03NBRuuR5jY6pZW7JBMh6BXZ/s400/cluster+8262.JPG" width="300" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM7O1lXUlAwVFnxfThIOmrNegIyz6F9CL5n6DVjSmzo09-D8Esfoogtz1_Xmur93NFlUDMSdW-2af-Rf06EhQaRhxup0oVgwO9cpnvBIrRh4uld2Enj4p6WWvXFmIKNYq0N15gHdWFfONV/s1600/cluster+8854_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM7O1lXUlAwVFnxfThIOmrNegIyz6F9CL5n6DVjSmzo09-D8Esfoogtz1_Xmur93NFlUDMSdW-2af-Rf06EhQaRhxup0oVgwO9cpnvBIrRh4uld2Enj4p6WWvXFmIKNYq0N15gHdWFfONV/s400/cluster+8854_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">D'Alta novament per la E6, ens dirigirem cap a Tromso, pero amb una desviació cap a Bilto per la 865, amb l'esperança de veure un salt d'aigua de molta anomenada i de pas, intentar entrar al Reisa Nasjonal Park, per un altre indret. Tots dos objectius van quedar sense complir. El servei de barques per veure el salt d'aigua s'havia suspès, i la mateixa imposibilitat d'entrar amb vehicles al Park, però l'excursió a Bilto havia valgut la pena. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Un ferri -dels molts que vàrem agafar, ens va acostar a Tromso:</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHhn5kv8tfcre-73kBRqC34VxEB94eejfaAfdysUEZT5Mxgk5EF_fsbhzNjVo24R99GquCNKKyYvl8RnCiR6mu00bczFbn07_4Q76h_TmmqtbtcUeThZUyKzMOIwhgFYk64Y4__RZpciC/s1600/cluster+10507+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtHhn5kv8tfcre-73kBRqC34VxEB94eejfaAfdysUEZT5Mxgk5EF_fsbhzNjVo24R99GquCNKKyYvl8RnCiR6mu00bczFbn07_4Q76h_TmmqtbtcUeThZUyKzMOIwhgFYk64Y4__RZpciC/s400/cluster+10507+%25282%2529.JPG" width="175" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">De tot el viatge, el que menys m'ha agradat han estat les ciutats, ni Alta, ni Tromso, ni Tronheim, ni tan sols Oslo, justificarien el viatge:</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf7C9IcoJGBKz5D4LmvBuGI7nfEP6lUtD3FlbOUiAzNamr4OxQ_dvtKOJPwHS59M6_5oRkq6CZMo7CKAxbBG5hXBYBRHUFAe9KDF7GRoKWqkpCUOu9pBVomEBSC11PbWYxzQ31DpHpDTY3/s1600/cluster+10714+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf7C9IcoJGBKz5D4LmvBuGI7nfEP6lUtD3FlbOUiAzNamr4OxQ_dvtKOJPwHS59M6_5oRkq6CZMo7CKAxbBG5hXBYBRHUFAe9KDF7GRoKWqkpCUOu9pBVomEBSC11PbWYxzQ31DpHpDTY3/s400/cluster+10714+%25282%2529.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlZbAsEfgPqjvFL9SSiTbkF8h6i1PZEquG-st_6dDWL34p48wcfUrPJRAJ-oZoaqxHDf9Dfl7mx2ukPO0PL2kaoMZ5jYodMlUD7SeOj6WTLimTSHVin7BlHg8XsdLiQWL2CK7aaMQ6yeAY/s1600/cluster+10722+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="151" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlZbAsEfgPqjvFL9SSiTbkF8h6i1PZEquG-st_6dDWL34p48wcfUrPJRAJ-oZoaqxHDf9Dfl7mx2ukPO0PL2kaoMZ5jYodMlUD7SeOj6WTLimTSHVin7BlHg8XsdLiQWL2CK7aaMQ6yeAY/s400/cluster+10722+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrd007Pd66waKgVLGBKgpCpJhbjWdGiy9Ai5FLQ5auaqoMNoz224bkWiCjwDEB3odFA5GSgegUCWG0EcMC6FvVxqfaPyyy0RNC33gV9hWNM98Ld4VTN7HkVJjmYgGS2JAuVVVioRTj0czx/s1600/cluster+11182+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrd007Pd66waKgVLGBKgpCpJhbjWdGiy9Ai5FLQ5auaqoMNoz224bkWiCjwDEB3odFA5GSgegUCWG0EcMC6FvVxqfaPyyy0RNC33gV9hWNM98Ld4VTN7HkVJjmYgGS2JAuVVVioRTj0czx/s400/cluster+11182+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG0wlLKF24e4rTHj0CTxxk2iZ4QXsXFUfdu0qIKUkegVW0EnmCcVbiE4w030BG5XWLtyFRurzsqEt2IwBQ2DtgasRHvc6Bb6KkJnUGc5ZUSq7_Ah_GEzawgDkgeA1N5ix01qQW8oyDqYhG/s1600/cluster+11263+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG0wlLKF24e4rTHj0CTxxk2iZ4QXsXFUfdu0qIKUkegVW0EnmCcVbiE4w030BG5XWLtyFRurzsqEt2IwBQ2DtgasRHvc6Bb6KkJnUGc5ZUSq7_Ah_GEzawgDkgeA1N5ix01qQW8oyDqYhG/s400/cluster+11263+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des de Tromso, continuarem per la E6, fins a Moen, on prenguérem per la 855 fins a Finnsnes, per a conèixer la illa de Senja -una de les visites més recomanables de tot el viatge-, en particular us recomano Laukvik, la sensació d'arribar a la fi del món es increïble:</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpQmkx30TsmBE7o9FOjRQmxz6p4fOnN10hAVBWbgKPkxydREo8BuxiLiPq6OouFS2qyF9RQigEsLuDovrWLqxj39mNFz-JMiR1nWiEhRmvREN00CJVPRc9uv0CStS_fioipTqOfrr4C_Ks/s1600/cluster+12232+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpQmkx30TsmBE7o9FOjRQmxz6p4fOnN10hAVBWbgKPkxydREo8BuxiLiPq6OouFS2qyF9RQigEsLuDovrWLqxj39mNFz-JMiR1nWiEhRmvREN00CJVPRc9uv0CStS_fioipTqOfrr4C_Ks/s400/cluster+12232+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt44j0FtXc2z1bE6KSDtTcMMRTYaGB1ViONf1jnlobardQdnTAWfSWj4bsvE8EiHjRzTmKOIMe8-WT55NVsPou_L_beauJf8R4X99K0zCfkO7Dsblw0w3_UVJV4dioVU5jZzBHKSPUULf6/s1600/cluster+12425+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt44j0FtXc2z1bE6KSDtTcMMRTYaGB1ViONf1jnlobardQdnTAWfSWj4bsvE8EiHjRzTmKOIMe8-WT55NVsPou_L_beauJf8R4X99K0zCfkO7Dsblw0w3_UVJV4dioVU5jZzBHKSPUULf6/s400/cluster+12425+%25282%2529.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'illa de Senja, tot i no estar inclosa en la categoria d'atracció turística, a l'alçada de les Vesterelen o Lofoten, mereix una visita reposada i tranquila.</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8vud4juIbmRygsE98FV9fYf2_7EGiSe95_0WhPfaagKbhqIaIaCFNb990G-lpqbOQY2fqO9YvfzmRSQbeUTPIfIkumwP4BO5E83-TQILwziLuh9sqZDxQT3SzBnajY5dghlodRmwz1ilC/s1600/P1050695.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8vud4juIbmRygsE98FV9fYf2_7EGiSe95_0WhPfaagKbhqIaIaCFNb990G-lpqbOQY2fqO9YvfzmRSQbeUTPIfIkumwP4BO5E83-TQILwziLuh9sqZDxQT3SzBnajY5dghlodRmwz1ilC/s400/P1050695.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des de Gryllefjord, s'agafa el ferry que ens durà a Andenes, ja a les illes Vesteralen, on tractariem de dur a terme un altre dels objectius del viatge: el Safari de Balenes. Et garanteixen que hi ha prop del 90% de probabilitats de veure'n almenys una balena (catxalot), jo us dono el 100% de probabilitats de que us </span><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">maregeu -a menys que sigueu uns experts mariners, es clar!-. Nosaltres varem tenir la "sort" d'anar en un gran catamarà </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqSgHoBAzP4w8TppsO3FaZP5YFcQljMyk2raKTCh0QbIqKLzTtXxi_E-KVBx5eGGWMBotRlg82UD-nvvRRUqrQnxNuhcZAFc-VaXn-FFlQZsHOUiSEvpP2bCCPHpdNEzdBE_bTomL_1x6D/s1600/P1050728.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqSgHoBAzP4w8TppsO3FaZP5YFcQljMyk2raKTCh0QbIqKLzTtXxi_E-KVBx5eGGWMBotRlg82UD-nvvRRUqrQnxNuhcZAFc-VaXn-FFlQZsHOUiSEvpP2bCCPHpdNEzdBE_bTomL_1x6D/s400/P1050728.jpg" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">vaixell molt ràpid si, però en entrar en mar obert, el salts que feia eren insuportables. En arribar als llocs d'avistament, la majoria dels passatgers ja estàvem com una sopa, amb tot fent un esforç considerable, vaig poder sortir a fora a mirar i fer les "afotos", que com en l'obra de Jan Van Eyck el matrimoni Arnolfini, s'han convertit en testimoni de la nostre veritat: "si no hi ha foto, no ha succeït"</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTCjoQthdSHvUF93Xct94PIlU9Ra5hHf_F8X9fXG6M660Vbi12tWlLixtQSxbzuPl1bojg7PFxLVNzxz3b0bR3qfSzoX2jyvtz9dZJ40YFx-1JVJ6apHe0TFtC1lFUOcv4GCKe-9HnXY_9/s1600/P1050747.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTCjoQthdSHvUF93Xct94PIlU9Ra5hHf_F8X9fXG6M660Vbi12tWlLixtQSxbzuPl1bojg7PFxLVNzxz3b0bR3qfSzoX2jyvtz9dZJ40YFx-1JVJ6apHe0TFtC1lFUOcv4GCKe-9HnXY_9/s400/P1050747.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVh87RZURFytRXaepPD09Tjg2fciu9LR53LqBKT1XTSbO8kCt1zzLS3HX4IvzL7T31bLcB8JfoJcfYILmkVb3Fw_k7acUEQP833RfDfJ7eZa32ZYRGcPwPu70UpgqOsiCI8NWIANn1PvlW/s1600/P1050748.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVh87RZURFytRXaepPD09Tjg2fciu9LR53LqBKT1XTSbO8kCt1zzLS3HX4IvzL7T31bLcB8JfoJcfYILmkVb3Fw_k7acUEQP833RfDfJ7eZa32ZYRGcPwPu70UpgqOsiCI8NWIANn1PvlW/s400/P1050748.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Però també us puc jurar que va arribar un moment en que si em diuen que hi ha vuit balenes amb bikini, ballant el twuist, no em moc del meu seient, doncs la sensació de no poder més m'immobilitzava. Ara aquí, mentre escric aquestes línies estic content d'haver-ho fet, ha estat una experiència "inoblidable" en molts camps, però repetir-ho?... aconsellar-ho?... heu d'estar molt convençuts i preparats.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Continuem, les Vesteralen són precioses, tot el que imaginavem:</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiPY-LzSeJzIuBEmHTOJ_Bs4EWh0DhbpAJyIKKEpDmtRa1bKLaN7viEJF0cXKYKp3Ngm_Q6nVCvHvgMCKwjfh7Yw3kkOv1QbnW1-kzUxwJQ7s3b9HcyeHolJSyKLAAX1iMW0RT3tf-NlQ_/s1600/P1050762.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiPY-LzSeJzIuBEmHTOJ_Bs4EWh0DhbpAJyIKKEpDmtRa1bKLaN7viEJF0cXKYKp3Ngm_Q6nVCvHvgMCKwjfh7Yw3kkOv1QbnW1-kzUxwJQ7s3b9HcyeHolJSyKLAAX1iMW0RT3tf-NlQ_/s400/P1050762.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3GW10o6r3wzWFbw0K2hRuDP1a6faITv3_fQhGu5BtILbt39p2h1mzkNrf4Qbnmvo4MpyrTwZM_c7E5K-Kx4Ux4zwNqmxz3ZBeBlg8dWwmZHi7y_pHbsIvYyS1O8Qyl-a3AG5Ar2RM5LPK/s1600/P1050767.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3GW10o6r3wzWFbw0K2hRuDP1a6faITv3_fQhGu5BtILbt39p2h1mzkNrf4Qbnmvo4MpyrTwZM_c7E5K-Kx4Ux4zwNqmxz3ZBeBlg8dWwmZHi7y_pHbsIvYyS1O8Qyl-a3AG5Ar2RM5LPK/s400/P1050767.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg3L-mERltAPv4D-J69_wOtoiwDOhcFvgQYuigUGYXmtQva6oK3fw-eXe4GPH5rF6ad34i54OQd_DXGaFdQ6wHTtAXuxUvSr55KgWr1GDX6zmAOJuvknohh3wdn915F5anHa21BVSPGPRH/s1600/P1050774.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg3L-mERltAPv4D-J69_wOtoiwDOhcFvgQYuigUGYXmtQva6oK3fw-eXe4GPH5rF6ad34i54OQd_DXGaFdQ6wHTtAXuxUvSr55KgWr1GDX6zmAOJuvknohh3wdn915F5anHa21BVSPGPRH/s400/P1050774.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Un exemple de carretera... la que va a Nyksund, poblet de pescadors, ara habitat per artistes i bohemis que teniu a la foto anterior...</span></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTNPGBmshs9FEMnMcUpGySelEPrHZ4oOwHHvpjv1QWhgpQE7aTE_dmM7i1qBGgI5RWsosLjCMBAbH_wb4ZfuG7pw_6kIA-ndAx_z5HdsZS4ucvIgl06098QdmZOM4uUVBW3Fg2AyX0p8O6/s1600/P1050759.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTNPGBmshs9FEMnMcUpGySelEPrHZ4oOwHHvpjv1QWhgpQE7aTE_dmM7i1qBGgI5RWsosLjCMBAbH_wb4ZfuG7pw_6kIA-ndAx_z5HdsZS4ucvIgl06098QdmZOM4uUVBW3Fg2AyX0p8O6/s400/P1050759.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6dlAiF6vfjcmbh930HKbYPCeR1CPecasKrf3o-YQr-FRDmSKchio8jD_L0wCXiyaMLtXBDJGvIRslYCdBF5szhhdp8_lUu-OT4VK1M4r-GAW-XoKiC4soPMIjtTaQ2laPEXtdMx4LLF3J/s1600/P1050873_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6dlAiF6vfjcmbh930HKbYPCeR1CPecasKrf3o-YQr-FRDmSKchio8jD_L0wCXiyaMLtXBDJGvIRslYCdBF5szhhdp8_lUu-OT4VK1M4r-GAW-XoKiC4soPMIjtTaQ2laPEXtdMx4LLF3J/s400/P1050873_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Us recomano que aneu a veure la reconstrucció de la granja vikinga prop de Sortland, a més de l'excel·lent documental (dramatitzat), podreu veure una granja -amb animals, jocs com tir a l'arc, tir amb destral, ideals per la canalla - i molt especialment una reconstrucció en mida real, d'un vaixell funerari viking, que un cop reconstruït, guanya diverses regates a vaixells actuals...</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7-v3vZIPhWknGwnYHc1c8lQQc_Mz1IILf7fr6QBl1hk5boPW3dbnVRM9ehuHiC-mGydPw_pJkTqhr2mQ1zlcbWqACxe8xPAdkdavwjEeqUNwrE_cqp2fVPqd9fHUITeEVuHUWZTJpufm1/s1600/P1050894.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7-v3vZIPhWknGwnYHc1c8lQQc_Mz1IILf7fr6QBl1hk5boPW3dbnVRM9ehuHiC-mGydPw_pJkTqhr2mQ1zlcbWqACxe8xPAdkdavwjEeqUNwrE_cqp2fVPqd9fHUITeEVuHUWZTJpufm1/s400/P1050894.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Times New Roman';"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj15tpPGwSOb15QMglG_2gOsXWn01JygTNQH4azKWy0XdGQmeR_1Zw_IkeAw_nF53h04ppr_GbCtI9SbcTr1IYJmCyYk9NAJpeanhsW42Nmc4tHBW9sxGwcmEXuHd40zU7-mvMcq7Wyc9Nx/s1600/P1050902.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj15tpPGwSOb15QMglG_2gOsXWn01JygTNQH4azKWy0XdGQmeR_1Zw_IkeAw_nF53h04ppr_GbCtI9SbcTr1IYJmCyYk9NAJpeanhsW42Nmc4tHBW9sxGwcmEXuHd40zU7-mvMcq7Wyc9Nx/s400/P1050902.JPG" width="400" /></a></span> </span></div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Les Lofoten tampoc </span><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">deceben al visitant, tot i que haig de reconèixer : </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj061QUqTNrNoZOhaCs7I7tanceEDRNRIHLJilRWOkE4XiOArRIMrdLi2wGqwU23NkvD5hHtdf8ufQ_inSMPhGFTexizjzPZupl3vRV9tDVOfyLKVkdx7cRtuZZDmGhc4gLZ_T0ZCjqJ9jf/s1600/P1050943.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj061QUqTNrNoZOhaCs7I7tanceEDRNRIHLJilRWOkE4XiOArRIMrdLi2wGqwU23NkvD5hHtdf8ufQ_inSMPhGFTexizjzPZupl3vRV9tDVOfyLKVkdx7cRtuZZDmGhc4gLZ_T0ZCjqJ9jf/s400/P1050943.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9upLrxlQyqbwFAp3rAfPpmlJhCkgiXwt8ubZ537myjdSG_crAOQszFKzTimKIS8LcyIddkithtDuH08Ukd_eF3NtgzQAKJ9_T6im2jjsgQj9cdmleWyemIG5cI0BYNclYexiO1FUrN3go/s1600/P1050944+Reine.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9upLrxlQyqbwFAp3rAfPpmlJhCkgiXwt8ubZ537myjdSG_crAOQszFKzTimKIS8LcyIddkithtDuH08Ukd_eF3NtgzQAKJ9_T6im2jjsgQj9cdmleWyemIG5cI0BYNclYexiO1FUrN3go/s400/P1050944+Reine.jpg" width="400" /></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">que Reine, segons diuen el poble més bonic de Noruega ens va decepcionar una mica</span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnjZEvazokeregRuUX1z8ID7BdpbkhbM2KmDkRs26Hyssq73EX7LeUnan7nLtMhTmOnxUkNlNXboInzI7EnaT11ceweDLdxP5E17V5Pjgn9xkuTFrpQ9fgLR7lP5MtsvgAVJzmsB9ZQqU_/s1600/P1050944.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnjZEvazokeregRuUX1z8ID7BdpbkhbM2KmDkRs26Hyssq73EX7LeUnan7nLtMhTmOnxUkNlNXboInzI7EnaT11ceweDLdxP5E17V5Pjgn9xkuTFrpQ9fgLR7lP5MtsvgAVJzmsB9ZQqU_/s400/P1050944.JPG" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Com sempre jo m'abono a les zones rurals i el més salvatges possible:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8xv6YgzmfZ4RYFatWtQHdkXZwEZlCt7PNONcEIG2-nMD4EbZfbXMPQENO-pogKnTh5bTJKwqL_GIlwZZHCGvFDOEX6jRwDFKo1FF0aaHbQHUkeAn5Pk7NCV1zFM1mN9wtcHYKzF384DBh/s1600/P1050831.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8xv6YgzmfZ4RYFatWtQHdkXZwEZlCt7PNONcEIG2-nMD4EbZfbXMPQENO-pogKnTh5bTJKwqL_GIlwZZHCGvFDOEX6jRwDFKo1FF0aaHbQHUkeAn5Pk7NCV1zFM1mN9wtcHYKzF384DBh/s400/P1050831.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3DP2Bm_FMBICJJUbXpC-ULKY42OlONRiSWNXT8AQSegcMPgcTsZcjtqGik6qLRf3wi_LsrPSfUitliTnaVSkKCYpysSdO-vtP40NgZK41BnvPkaF3GoVLoLXyBlrLNT1UJY3I8AjsGKXE/s1600/P1050957.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3DP2Bm_FMBICJJUbXpC-ULKY42OlONRiSWNXT8AQSegcMPgcTsZcjtqGik6qLRf3wi_LsrPSfUitliTnaVSkKCYpysSdO-vtP40NgZK41BnvPkaF3GoVLoLXyBlrLNT1UJY3I8AjsGKXE/s400/P1050957.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidSFhIjWuFY1cFJ2F0RzjoRl6cQgvLPn4JAnNl32hyI_JOYLAtOe0QhWBFeCjygzeUbGIVuPFL570MyqHM12BqwFN2KWKB1xcn4Hgu7azvdWc8p-vqEvkqsFe6c01K17TE3jN6r_5kl7Ov/s1600/P1050952_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidSFhIjWuFY1cFJ2F0RzjoRl6cQgvLPn4JAnNl32hyI_JOYLAtOe0QhWBFeCjygzeUbGIVuPFL570MyqHM12BqwFN2KWKB1xcn4Hgu7azvdWc8p-vqEvkqsFe6c01K17TE3jN6r_5kl7Ov/s400/P1050952_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Abans d'abandonar les illes, voldria retre un petit homenatge a l'enginyeria noruega, quins ponts!, quins túnels per sobre o per sota l'aigua!, aquí n'hauríem d'aprendre. En quan a l'estat de les carreteres -en general deplorable- un ministre noruec deia: "Som un país enorme, amb una població petita, les nostres carreteres no són bones, invertim els diners en d'altres coses, i la nostre població ho accepta resignadament".</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des de Moskenes, tornem a agafar un ferry -el més llarg que em agafat- per anar a Bodo, hi havia tal afluència de vehicles per agafar el ferry que vàrem fer una cua de mes de 7 hores, creieu que algú es va posar nerviós, tocar la botzina, intentar col·lar-se, etc.,?, dons no. Tothom va aguantar estoicament.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Des del vaixell, la perspectiva de les illes va ser espectacular, aixó deuria ser cap a les 11,30 de la nit aproximadament:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsltKyaLHfdr3JGqrbe34ESNdiqbC3dIHYpopmex_fVVBJHamuBBN08kge2JFsJ4ouo76V4pP5yGDN1WUSodg8s2h7CIOL1lZe3QV0lDEkfmy6vXiISuU1ExLH-93efKC0iSBMawpCJGvu/s1600/P1050971.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsltKyaLHfdr3JGqrbe34ESNdiqbC3dIHYpopmex_fVVBJHamuBBN08kge2JFsJ4ouo76V4pP5yGDN1WUSodg8s2h7CIOL1lZe3QV0lDEkfmy6vXiISuU1ExLH-93efKC0iSBMawpCJGvu/s400/P1050971.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Arribàvem a Bodo a 2/4 de 2, tot i amb aixó, ens dirigirem a un càmping a les afores de la ciutat. Al dia següent volíem arribar-nos a veure uns túmuls vikings al nord de Bodo, així que agafaren la carretera 80 cap a Fauske i des d'allà, cap a Nordfold a la penínusla de Keigen</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIz6NpFQBs2X4foYlswYUG6iYGJto0jmvVGpP9rbUuMARQDu2AhXjG8tDbCHf-QRwggfhLz5zVdMpFnk5HQQ-56ONummuqhx4aPlxuvMWxq_oCplz1CkcAFJsmkDi0UHDu8MimtRxSXXSb/s1600/P1050990_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIz6NpFQBs2X4foYlswYUG6iYGJto0jmvVGpP9rbUuMARQDu2AhXjG8tDbCHf-QRwggfhLz5zVdMpFnk5HQQ-56ONummuqhx4aPlxuvMWxq_oCplz1CkcAFJsmkDi0UHDu8MimtRxSXXSb/s400/P1050990_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Si algú pugés pensar que desprès de tanta meravella, ja estaríem saturats i avorrits de tanta bellesa, dons s'equivocaria, el "continent" ens va seguir seduint pels seus paisatges</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvMRywky1rY5nRzffe3Xs-wxllaOdW53AD0uZpStzp1CsuVY_autn7_N5TYtc3hEfinnep4cINY3xUB8LgpOXSU2Xf1dHQja-uaKB6c2i4ftF2w9DEV0yWLIBlip84oxLk8OM6MOyS3rvf/s1600/P1060009.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvMRywky1rY5nRzffe3Xs-wxllaOdW53AD0uZpStzp1CsuVY_autn7_N5TYtc3hEfinnep4cINY3xUB8LgpOXSU2Xf1dHQja-uaKB6c2i4ftF2w9DEV0yWLIBlip84oxLk8OM6MOyS3rvf/s400/P1060009.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgux7X0Ari6JiPv8JIsiRgZ-wFOjDTc9U6szMpKSENo6r6d_0TwEM_-mL5Sx6MmCYdS_cWFruvLHNU8C0NTLD2GxdHxqqie-2oHimu0PsyfgEfQ-8bKNXmy8WdusKl0S0E_IoKGxm4p8Tiz/s1600/P1060007_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgux7X0Ari6JiPv8JIsiRgZ-wFOjDTc9U6szMpKSENo6r6d_0TwEM_-mL5Sx6MmCYdS_cWFruvLHNU8C0NTLD2GxdHxqqie-2oHimu0PsyfgEfQ-8bKNXmy8WdusKl0S0E_IoKGxm4p8Tiz/s400/P1060007_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tornarem a fer nit a Fauske i al dia següent partirem fins a Sulitjelma, per la 830, vaig comptar fins a 23 túnels, per tal de podere veure les seves glaceres, però el temps ennuvolat no ens ho va permetre</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5ltMFU1HA6hRuALRHm7IeBeOec6OwCatKSPMmkmJ53mFS59qA9orGBGEnci4TOXfY-hOQWWEdEtGBKZGEuFWau0oUXw-Gd_gMW2Nzvp9lqORQoBze98_C6gIUnLvIbTrWZwKEbfx-tK9X/s1600/P1060013.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5ltMFU1HA6hRuALRHm7IeBeOec6OwCatKSPMmkmJ53mFS59qA9orGBGEnci4TOXfY-hOQWWEdEtGBKZGEuFWau0oUXw-Gd_gMW2Nzvp9lqORQoBze98_C6gIUnLvIbTrWZwKEbfx-tK9X/s400/P1060013.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1YefqMPzmeZfj4sH783M5XsvaCKuTQitaZ8l2pu2wQtJCXfVlkjiiOuKXM1ap6hWOzOGzULRLSpjYQZbc0z5-gEe-9gBJFUEizG1MV2s_-rtpGSOLx6uXvJDhqSFTy6JdskQYHxVgDIQW/s1600/P1060020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1YefqMPzmeZfj4sH783M5XsvaCKuTQitaZ8l2pu2wQtJCXfVlkjiiOuKXM1ap6hWOzOGzULRLSpjYQZbc0z5-gEe-9gBJFUEizG1MV2s_-rtpGSOLx6uXvJDhqSFTy6JdskQYHxVgDIQW/s400/P1060020.JPG" width="300" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjjLfDtu0ac5cuPkmvwifeXmtP9RYhjJZ8R5ll-zoVhfMH5Fazys4DDPCyyklCSBWLAFQAVblApnRO0C26Spqc2P5kTcWJY6HVqvmqfO1mzGVf7kByuZfwYn7GtYmcLkdtnHahic9Hszld/s1600/P1060021.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjjLfDtu0ac5cuPkmvwifeXmtP9RYhjJZ8R5ll-zoVhfMH5Fazys4DDPCyyklCSBWLAFQAVblApnRO0C26Spqc2P5kTcWJY6HVqvmqfO1mzGVf7kByuZfwYn7GtYmcLkdtnHahic9Hszld/s400/P1060021.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tornàrem a prendre la E6, fins a retrobar el cercle polar, els noruecs són molt més senzills, o tenen molts més atractius turístics que els finesos, de manera que en aquest cas tot és molt més senzill que en el cas del Santa Park, ara bé, la gran pedra, de marbre rosa amb betes de molts colors, es senzillament preciosa.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfA_oJNDRTcHnMNuPO1bCOICSXZUdRzOH4rAsK1dPpVR-6z6qKsNcoVozjxzJMmTTsZ2f8fRvRG3ZhLdssEYXgZ19RfLpOm-12crCIStunX_UXK8geRgfZ65fG_gJM7a30jQ0aBHumtQw/s1600/P1060025.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfA_oJNDRTcHnMNuPO1bCOICSXZUdRzOH4rAsK1dPpVR-6z6qKsNcoVozjxzJMmTTsZ2f8fRvRG3ZhLdssEYXgZ19RfLpOm-12crCIStunX_UXK8geRgfZ65fG_gJM7a30jQ0aBHumtQw/s400/P1060025.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">a l'alçada del cercle polar, comencen les nombroses llengües de la glacera Svartisen que seria el nostre objectiu següent, però quan vàrem arribar al llac on s'agafa la barca per acostar-te just s'havia acabat el servei, fins el dia següent:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT_NouNh8c9GKbDov_rtyk6bKj1NY6yhMRhV8FLvs3mUuT64oliyP7J2aKSGUQHr6Aw7k8IEeBwBLI4ee_01s3YjerpiIpKKUWB8qtXymvRld2LuuCccc_4TXGR7nEz91wqhcbjpcnNhya/s1600/P1060022_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT_NouNh8c9GKbDov_rtyk6bKj1NY6yhMRhV8FLvs3mUuT64oliyP7J2aKSGUQHr6Aw7k8IEeBwBLI4ee_01s3YjerpiIpKKUWB8qtXymvRld2LuuCccc_4TXGR7nEz91wqhcbjpcnNhya/s400/P1060022_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una de les llengües de la glacera, a sota podeu veure el llac del mateix nom, i al fons un enorme salt d'aigua que nodreix el llac del desglaç</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid7jTw9TTNU35zHi78OaJN_mtS0oxLvm99JBqXsr0GVJKL3ekpsOIr36crg9MMzIGpWOhMjrwv8zgY1Vwqhhl3wfYvhNIgfO3xug8v09eDY4rJbCxXI1Xm43IFEV-7XvIazHY_NYJIaImn/s1600/P1060031.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid7jTw9TTNU35zHi78OaJN_mtS0oxLvm99JBqXsr0GVJKL3ekpsOIr36crg9MMzIGpWOhMjrwv8zgY1Vwqhhl3wfYvhNIgfO3xug8v09eDY4rJbCxXI1Xm43IFEV-7XvIazHY_NYJIaImn/s400/P1060031.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">tot seguit vàrem retre el nostre particular homenatge a la Mare Terra, anant a visitar la Gronlingrotten, una cova que te les seves dificultats en el seu recorregut, acompanyant un petit rierol soterrani</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGPHLZnKVa03Rm5Xp29m-kxQEKTKkqmupIWIwZMQrXE0UGfxykOamwwmHCfh9Dz77tjsaJsqdCPilhYSoQMLKEIhDYGU8Auy-_Vud-kx2TTbP_cNTa_2psTtE-ihmOmYmpCoH-dvWAe97i/s1600/P1060034.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGPHLZnKVa03Rm5Xp29m-kxQEKTKkqmupIWIwZMQrXE0UGfxykOamwwmHCfh9Dz77tjsaJsqdCPilhYSoQMLKEIhDYGU8Auy-_Vud-kx2TTbP_cNTa_2psTtE-ihmOmYmpCoH-dvWAe97i/s400/P1060034.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">a continuació seguirem fins a Mosjoen </span><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i finalment arribarem a Sandnesjoen, per cert, vàrem fer nit en un petit càmping a la vora de l'aeroport d'aquella ciutat, l'aparença senzilla, amaga uns serveis nets i suficients, el propietari està cassat amb una cubana, raó per la qual podíem parlar una mica. Però l'important d'aquest càmping és que des de una de les terrasses, dona a un petit braç de mar, on per la nit vàrem tenir la sort de veure balenes petites -probablement calderons, el senyor ens deia "lingas" (?), des de la caravana, mentre sopàvem, o desprès assegut a la cadira que vaig disposar estratègicament. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJjUkdtmDrSKw5V6wAuqZyWBD5fr_9N1tLDO7yCRzLS9e1i0SzeIjwQ4mYBg3PbyxTXsVtavmoxYrG5zj9IQvhqZa6YG-UnOk8HcPnR4l7brTUJRBWtB64847hfAulUHlncvTEdZ4vqHcQ/s1600/P1060088.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJjUkdtmDrSKw5V6wAuqZyWBD5fr_9N1tLDO7yCRzLS9e1i0SzeIjwQ4mYBg3PbyxTXsVtavmoxYrG5zj9IQvhqZa6YG-UnOk8HcPnR4l7brTUJRBWtB64847hfAulUHlncvTEdZ4vqHcQ/s400/P1060088.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">L'illa de Dona, no decepciona, al contrari, a més d'uns paisatges idíl·lics, te algunes coses que cal anar a veure</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3LrvNBTCzf6G37tx14G0Qw5YpAqLB6-N_f2u-US6_vym-xHwQsm4oye1HYhM1ZOhZBAN_uU5qjWYeZc7vyG06DA4dizOIbz7eAKxKNwrF6p5Z8TxZZbZaLLtgw9CbMZodHxcpthPzjUCz/s1600/P1060101_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3LrvNBTCzf6G37tx14G0Qw5YpAqLB6-N_f2u-US6_vym-xHwQsm4oye1HYhM1ZOhZBAN_uU5qjWYeZc7vyG06DA4dizOIbz7eAKxKNwrF6p5Z8TxZZbZaLLtgw9CbMZodHxcpthPzjUCz/s400/P1060101_editado-1.jpg" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest petit bosquet, s'amaga un antic jaciment de l'edat de ferro, hi ha poca cosa a veure a part de les vistes des de la talaia de vigilància</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBRQ9bEIQy2vielx5jpANdf9v_LYxjbEHbuOUr36L1BbezxouisKHGHOBFGAdiUQ0w8UNPUocYayfD7Rv5fsJx2xhaMeoP5FW-AFxTCvhHpbIZX93lB-6y5LRI52jh9uCe-DPte6ui6Z_H/s1600/P1060105_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBRQ9bEIQy2vielx5jpANdf9v_LYxjbEHbuOUr36L1BbezxouisKHGHOBFGAdiUQ0w8UNPUocYayfD7Rv5fsJx2xhaMeoP5FW-AFxTCvhHpbIZX93lB-6y5LRI52jh9uCe-DPte6ui6Z_H/s400/P1060105_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Però en aquest bosquet vaig trobar rovellons, i quins rovellons!, no els vaig fer fotos, però en vaig agafar 8, serien per sopar, eren els mes macos, sans i grans que he agafat en la meva vida i fregidets amb romaní i farigola, van estar deliciosos. Es curiós aquests paisos que son micòfags, quina mania els tenen!, ells s'ho perden i penseu que n'hi han molts i molts, se'n veuen per a tota reu, si sou una mica experts i disposeu de temps per a cercar-los, no us haureu de preocupar més de l'acompanyament. Per cert, que amb algun dels tipus de salsitxes que hi ha per allà -frankfurts- queden força bé.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">També vàrem anar a veure el Marmofalo, un monument dels temps pagans a la fertilitat</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqSH9jl-0c5VaNrDPM4nc2ps-T3z-USzic1OF1XhtrI4mTcJcTcqiteE66wvOlPK1PyP_prPqhxjz_Ahv_cmpYM9UTuWXJABEw0ssTQUDJPkXMRLXMsKAdKmDgTqFxtkSC9oAUKx55GBR/s1600/P1060107.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqSH9jl-0c5VaNrDPM4nc2ps-T3z-USzic1OF1XhtrI4mTcJcTcqiteE66wvOlPK1PyP_prPqhxjz_Ahv_cmpYM9UTuWXJABEw0ssTQUDJPkXMRLXMsKAdKmDgTqFxtkSC9oAUKx55GBR/s400/P1060107.JPG" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOg4KgEx-emnwsoe7e9cGZVXUxuR0L4bxHzN00MvHwlovoHvYevU9mtQif2JVbCsvBD90IATkapqms0EpsgNFhZnRFm-S_741CAORwzF52jW8pTOp8G5UBx_kEVWSK4Ct2XJKQM8VR1Sq6/s1600/P1060109.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOg4KgEx-emnwsoe7e9cGZVXUxuR0L4bxHzN00MvHwlovoHvYevU9mtQif2JVbCsvBD90IATkapqms0EpsgNFhZnRFm-S_741CAORwzF52jW8pTOp8G5UBx_kEVWSK4Ct2XJKQM8VR1Sq6/s400/P1060109.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Tornant de Dona en direcció cap a Mosjoen, vàrem tenir la sort de poder veure l'únic ant viu de tot el viatge -dissecats i penjats a les parets n'hi ha per tot arreu-, diuen que es el rei dels boscos de Noruega i no m'extranya, és un animal fantàstic. Vaig baixar de l'ac per a fer-l'hi la foto de rigor i es va posar a còrrer bosc endins i quan ja estava a una distància de seguretat, es va girar per a mirar-me. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqoQHELTNHc3nApnUysYYC_bPXt0Y-_k4wTiTmZAje7exDOHIC9mh4sfwvDJdS_zpOGVxY8AzNZSGs_AElPHaCqK27fxzZ-qP3FVRtTrdf5XbTfJoGzbALW0NuG0qOsaj16TB_B8QwmD7P/s1600/P1060115.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqoQHELTNHc3nApnUysYYC_bPXt0Y-_k4wTiTmZAje7exDOHIC9mh4sfwvDJdS_zpOGVxY8AzNZSGs_AElPHaCqK27fxzZ-qP3FVRtTrdf5XbTfJoGzbALW0NuG0qOsaj16TB_B8QwmD7P/s400/P1060115.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Així com els rens son una mica "desgarbats" i quan troten semblen "patosillos", l'ant em va semblar molt més harmoniós, la seva mida és considerable -un cavall no molt gran- i tot i que com la majoria dels herbívors, no crec que sigui agressiu si no se'l molesta, no em faria cap gràcia trobar-me'l de cop cara a cara.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Desprès d'un breu visita a Mosjoen per a veure la famosa "storgata", cases de fusta dels segles XVII-XIX</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOcJkUKV8VSQdWZn_yg854qcwj4_Udk7dlAkaDrB39Zm8UKgMcWMujUgeGdKWz8UEvoJtlZbZFAQagH7t-bDNUxhp9b9F2IHIq3Z6fh68CPVU4FCtD9Y1gg5WEpigMMes21x2d3JnJ7MMZ/s1600/P1060075.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOcJkUKV8VSQdWZn_yg854qcwj4_Udk7dlAkaDrB39Zm8UKgMcWMujUgeGdKWz8UEvoJtlZbZFAQagH7t-bDNUxhp9b9F2IHIq3Z6fh68CPVU4FCtD9Y1gg5WEpigMMes21x2d3JnJ7MMZ/s400/P1060075.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Vàrem fer ruta cap a Hattfelldal, un assentament sami, situat força al sud:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEX4ayIeDJhgF6k6scyBZvLMLc3u1kt9Z-B3USN77SY2bC9VY1iNlovr__F2roq4AhLN6_tkb0zRKgmYblDA5sbtK0i-LTJm2dHKnxhI8Sx7N5jEDPqMoEbFlbXBibZTrcLFVVUKhDDIaQ/s1600/P1060059_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEX4ayIeDJhgF6k6scyBZvLMLc3u1kt9Z-B3USN77SY2bC9VY1iNlovr__F2roq4AhLN6_tkb0zRKgmYblDA5sbtK0i-LTJm2dHKnxhI8Sx7N5jEDPqMoEbFlbXBibZTrcLFVVUKhDDIaQ/s400/P1060059_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpd6dgY4x935RmA1A3Gr0xlyR4qZEY5hx4waatdK4PwwRpsXpSNUI-k4YyN11V1SELzxge0Txnsj8FqOTNH__r57w5ZIv0IH0xuhzFJGKs8xrQDD5HorDYcAyeOk2UGmVPkX9E19IGaHEk/s1600/P1060065.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpd6dgY4x935RmA1A3Gr0xlyR4qZEY5hx4waatdK4PwwRpsXpSNUI-k4YyN11V1SELzxge0Txnsj8FqOTNH__r57w5ZIv0IH0xuhzFJGKs8xrQDD5HorDYcAyeOk2UGmVPkX9E19IGaHEk/s400/P1060065.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDGGyODg9iIXXnIkuPasDA3ISPFyvaulDqgYZzyWSS3PJSSSQdYQiHBI6ANWcao1uO1kjACK-j2MTN427-MnCVhcL11xlILMIoQ0AwYsjzpnzQO1-dgvkfswSDiHmEb3K3AyDEmHaoo5Q8/s1600/P1060061.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDGGyODg9iIXXnIkuPasDA3ISPFyvaulDqgYZzyWSS3PJSSSQdYQiHBI6ANWcao1uO1kjACK-j2MTN427-MnCVhcL11xlILMIoQ0AwYsjzpnzQO1-dgvkfswSDiHmEb3K3AyDEmHaoo5Q8/s400/P1060061.JPG" width="225" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una mica, més endavant, en direcció a Snasa, i sempre per la E6, varem trobar un gran salt d'aigua:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2NgIZ3bzK3eeCLrtfTma22APB-KegEaTbxwkijw-eR1iyalf3C4BtDZiQ5_OrKDS_HbRgqb1aJHoLOa81pB5E-AVcVlgF1w2XL3jsIVugnykdjKdcOr-dFnMG8IyFhLJKx1l8glpybIEt/s1600/P1060058.JPG" imageanchor="1"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2NgIZ3bzK3eeCLrtfTma22APB-KegEaTbxwkijw-eR1iyalf3C4BtDZiQ5_OrKDS_HbRgqb1aJHoLOa81pB5E-AVcVlgF1w2XL3jsIVugnykdjKdcOr-dFnMG8IyFhLJKx1l8glpybIEt/s320/P1060058.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">I finalment, arribàrem a Snasa, petita població a la bora d'un llac, darrera oportunitat que tindríem d'entrar en contacte amb la cultura sami</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLHR7GtYuSRN_jmMozXJkEUZAJ-d-8VpIrMHOsUdYO-YDu-5ZAsUwwiow7-1McnEOjpMX45AlDCAYIz2eC4Z9_PL2mA0FsxlehJcwBzvoFYVEyIbbWsSMMLj21yOmfwpVmRRdNJWpAtn59/s1600/P1060138.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLHR7GtYuSRN_jmMozXJkEUZAJ-d-8VpIrMHOsUdYO-YDu-5ZAsUwwiow7-1McnEOjpMX45AlDCAYIz2eC4Z9_PL2mA0FsxlehJcwBzvoFYVEyIbbWsSMMLj21yOmfwpVmRRdNJWpAtn59/s400/P1060138.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">i pels voltants de Snasa, anarem a veure per la 763 el Bolarein, potser un dels rens més coneguts de Noruega, gravat a la roca d'uns 6.000 anys d'antiguitat:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_AriDLVD7qLBcXzJ5BiYiMqV0tPFF9-I-loT1CwhQyuCJj_-FMIRhSOCJmss0NuCn4dPq9AvzFcRnRlNGHAFyZMQOcEQFzuV5nyEhn6LWUYW1B2bdTbkE1tsjVDSm9oJX97MKUYEgyMxt/s1600/P1060140.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_AriDLVD7qLBcXzJ5BiYiMqV0tPFF9-I-loT1CwhQyuCJj_-FMIRhSOCJmss0NuCn4dPq9AvzFcRnRlNGHAFyZMQOcEQFzuV5nyEhn6LWUYW1B2bdTbkE1tsjVDSm9oJX97MKUYEgyMxt/s400/P1060140.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">pels voltants, hi havia un fantàstic bosquet, poblat segons els rètols: d'osos subàrtics, guineus àrtiques, llops, "glotons" "</span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">(</span><span style="font-style: italic; line-height: 18px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;">Gulo gulo</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">) es, dentro de la fauna de Norteamerica y de Euroasia, un depredador temible, capaz de arrebatar sus presas a osos, lobos y linces, ¡casi ná!" -wiki-, linxs, rens, ants, àguiles pescadores i tot un munt de bestioles semblants, tot i recòrrer-lo amb la màquina apunt i preparats per a sortir corrents per si un cas, no vàrem veure més que els simpàtics lemmings, i un munt d'aus i sobretot les vistes al llac:</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZXd_dmyYdl3_9h0cNHEeEzxcATm8Kl9s6P1w8SF0GgexrRgJCGC60Yam-jMKINmeXmhhvRpRbcGkpRjfx3Y7hUvlz8Mf47KVgZeNnPQw5CW2g4FZgx5fXnevHE2999bFqLMei_z7ccfRD/s1600/P1060144_editado-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZXd_dmyYdl3_9h0cNHEeEzxcATm8Kl9s6P1w8SF0GgexrRgJCGC60Yam-jMKINmeXmhhvRpRbcGkpRjfx3Y7hUvlz8Mf47KVgZeNnPQw5CW2g4FZgx5fXnevHE2999bFqLMei_z7ccfRD/s400/P1060144_editado-1.jpg" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">a Steinkjer, tornem a agafar la E6 i un altre ferry -quants portem ja?- fins a Tronheim. El que us he dit abans de les ciutats, no ho repetiré, però ja que hi erem:</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxvI9rfEgEHnB-5p087xQeZuYxJ-j9GvAIuUIa07uQXotmTB73cA7ri4LHnEdaX_8iyF7HIxcx50VCt85lndiTZqosr0d71-AYTXozxbebD2y-ieHmP-eSVX3m_5thYCftMJaUtB9lAsFn/s1600/P1060162.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxvI9rfEgEHnB-5p087xQeZuYxJ-j9GvAIuUIa07uQXotmTB73cA7ri4LHnEdaX_8iyF7HIxcx50VCt85lndiTZqosr0d71-AYTXozxbebD2y-ieHmP-eSVX3m_5thYCftMJaUtB9lAsFn/s400/P1060162.JPG" width="300" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVXxhOFDc1nXXWDMbIHEdJQv5xr0-tw6PXwuwoEuQUY5ScNJB8SCYoWt-PHGAxApcNB0twW0C-uRN63YqCh3W8EZhBlX8VGHWQybuPlwuVCcow75wQuQmmimRdHv-7guDNOJrfJiOh_sKe/s1600/P1060172.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVXxhOFDc1nXXWDMbIHEdJQv5xr0-tw6PXwuwoEuQUY5ScNJB8SCYoWt-PHGAxApcNB0twW0C-uRN63YqCh3W8EZhBlX8VGHWQybuPlwuVCcow75wQuQmmimRdHv-7guDNOJrfJiOh_sKe/s400/P1060172.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7jWHDe7i-4lD8FlBMa7RzKess0fyBo8EDphZf5bmPZ5ZWuBfz01fhA4pyNd7hoHT2aKbFHTVl1wOn7OxlJf5vHPfhcNKA_0zM2JFp_Cj6-F0C7kLIH4vHyb-CIqOUJ42HG0yKDAZ-ZVZg/s1600/P1060167.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7jWHDe7i-4lD8FlBMa7RzKess0fyBo8EDphZf5bmPZ5ZWuBfz01fhA4pyNd7hoHT2aKbFHTVl1wOn7OxlJf5vHPfhcNKA_0zM2JFp_Cj6-F0C7kLIH4vHyb-CIqOUJ42HG0yKDAZ-ZVZg/s400/P1060167.JPG" width="225" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">En principi amb Tromso s'acabava el viatge, però la meva companya va insistir en anar a Oslo, amb tres dies en tindríem prou.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Tornarem a prendre la E6 per uns pocs Kms. i poc desprès ens desviàrem per la 30 per visitar el poblet miner de Roros, una agradable sorpresa que guarda molts tresors, com cases de fusta del S.XVI, amb les taulades de torba protegides per sota, amb escorça de bedoll</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3AAfziU9qI1Yz7OHJZvLS5Ofq-wdizIWQdbe717X9Ln1d52ihdMhqZa_-jnpsPiMgPp0svbJhBdFR16oKVHfo0tkJXPAbdy8CJAdBJfVJLhnESNe2IXa4HaRL9r-YLRJl43OiPL-aI_bR/s1600/P1060187.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3AAfziU9qI1Yz7OHJZvLS5Ofq-wdizIWQdbe717X9Ln1d52ihdMhqZa_-jnpsPiMgPp0svbJhBdFR16oKVHfo0tkJXPAbdy8CJAdBJfVJLhnESNe2IXa4HaRL9r-YLRJl43OiPL-aI_bR/s400/P1060187.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDiyhXXFuLz66Ika1uEbNyYh3m2NeXsmx19qHdBOZ6OrFDnJAgDWVvpuXts1T0MNwIvXkx-4QfzNgS5e74R7NW1gV_EsEYM1EnpCzkc5wmdmH3NTCz5vaxj5-B-tEUHNYyiLvG6KNhyphenhyphenE9s/s1600/P1060179.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDiyhXXFuLz66Ika1uEbNyYh3m2NeXsmx19qHdBOZ6OrFDnJAgDWVvpuXts1T0MNwIvXkx-4QfzNgS5e74R7NW1gV_EsEYM1EnpCzkc5wmdmH3NTCz5vaxj5-B-tEUHNYyiLvG6KNhyphenhyphenE9s/s400/P1060179.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">I finalment arribem a Oslo, la majoria diuen que és una ciutat prescindible, com totes les ciutats es bruta -comparativament amb la resta del país- i no te gaires atractius, nosaltres vàrem visitar:</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8_ldQ68MT80NtMKl04ezcZ0b63i45ji4mxqvrIlefZjyjk-yNH8_ckAZqE2cymyqbUMpgn4jA90LtC0GVu3JFaVzD84KHlr_8S_CqC1-FJkuQvQAEibMU4eiJPh9-WFRsE1QKK3MjsCY8/s1600/P1060196.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8_ldQ68MT80NtMKl04ezcZ0b63i45ji4mxqvrIlefZjyjk-yNH8_ckAZqE2cymyqbUMpgn4jA90LtC0GVu3JFaVzD84KHlr_8S_CqC1-FJkuQvQAEibMU4eiJPh9-WFRsE1QKK3MjsCY8/s400/P1060196.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">El museu dels vaixells víkings</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzzuM8qV7dxH1hxDwPnSZFhzVLKKzACAea5uxkKlvUT_c04-YgpvK2Cm48B8nUM6mvbJnuR_SuuxKi3MLg1T9U9cKatJ-wC3dECbpxAVUAcL_geRce2AvqG_ayViMeFmINAlI5bbhabLQF/s1600/P1060204.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzzuM8qV7dxH1hxDwPnSZFhzVLKKzACAea5uxkKlvUT_c04-YgpvK2Cm48B8nUM6mvbJnuR_SuuxKi3MLg1T9U9cKatJ-wC3dECbpxAVUAcL_geRce2AvqG_ayViMeFmINAlI5bbhabLQF/s400/P1060204.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">El museu de cultura popular, on vàrem tenir la sort de poder admirar una església de fusta del S.XIII.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.oslo-tourism.net/web/images/oslo/munch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.oslo-tourism.net/web/images/oslo/munch.jpg" width="240" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">El Munch Museet, on vàrem poder admirar unes quantes obres d'aquest extraordinari pintor expressionista, com ara el famós: "Crit"</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtSBRMYlij2T8zlMy34JmpUyYr5gUUUaE2HCQoc1LEj6bGHvjOaPMEmf5oRHKYydPOvC28ISOZfmQUO9cdgJ4ouOvLhsJiwnRjmBnE-0T4C6pE8Kw77Tj55Jq-AbC4PMqhFJz8SXlRCG2/s1600/P1060233.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRtSBRMYlij2T8zlMy34JmpUyYr5gUUUaE2HCQoc1LEj6bGHvjOaPMEmf5oRHKYydPOvC28ISOZfmQUO9cdgJ4ouOvLhsJiwnRjmBnE-0T4C6pE8Kw77Tj55Jq-AbC4PMqhFJz8SXlRCG2/s400/P1060233.JPG" width="400" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0jq1nGrx1GvTnN2fA47MWXLenty2_7GOXO37IKFWY8vUESf1qtGMTvPO2h80VTw4kr14sqeiv7gKQfJKjv4DBkkXd1jxFL_ZULTZT5chWq3mFWjusatducReG5CN_5-vRlUxxhMmlxNX2/s1600/P1060235.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0jq1nGrx1GvTnN2fA47MWXLenty2_7GOXO37IKFWY8vUESf1qtGMTvPO2h80VTw4kr14sqeiv7gKQfJKjv4DBkkXd1jxFL_ZULTZT5chWq3mFWjusatducReG5CN_5-vRlUxxhMmlxNX2/s400/P1060235.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_a4c2flYQywBr1qzZc44lGG3ESAJDkgD7HQLDb6GBBWU7LAqhyphenhyphenbz9DbZOhAzKkmMA-v5vkA0rgqAfSPS_mIQH4P48w1__xg80UCs8TmylwS3oMVF60AtJgCi7HR6oTzXsCfkgSzkvqHL/s1600/P1060228.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_a4c2flYQywBr1qzZc44lGG3ESAJDkgD7HQLDb6GBBWU7LAqhyphenhyphenbz9DbZOhAzKkmMA-v5vkA0rgqAfSPS_mIQH4P48w1__xg80UCs8TmylwS3oMVF60AtJgCi7HR6oTzXsCfkgSzkvqHL/s400/P1060228.JPG" width="300" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">El parc Vigeland amb les seves famoses escultures.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZsRTIVVCOVW1Q8Tg4CT2IS-bz1WaXDAXQaNQyfKuM7kbN8welDZEPFayqTImxGjDN9Utoq6K0QwAPdm6E4-h2-uIke4N3z2fZ2ZQJBQgNs_g7Ll358fJOeqrC9EyKg1_z7XFs26GaUQ8w/s1600/P1060244.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZsRTIVVCOVW1Q8Tg4CT2IS-bz1WaXDAXQaNQyfKuM7kbN8welDZEPFayqTImxGjDN9Utoq6K0QwAPdm6E4-h2-uIke4N3z2fZ2ZQJBQgNs_g7Ll358fJOeqrC9EyKg1_z7XFs26GaUQ8w/s400/P1060244.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">El modern edifici de l'òpera</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN810vVI2G3q_aLLAaSLgcXHYdasLdnF2OZzULMncCAbvp9JLNMS0gXhS1zVRABY5Q7RcZbJv5qXjHLzhbrj49jloNEX4KpoQ3CDSn5zql01MoHXTYx-_RdoqdlOcUy8rJlnkDe0FCtv6X/s1600/P1060264.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN810vVI2G3q_aLLAaSLgcXHYdasLdnF2OZzULMncCAbvp9JLNMS0gXhS1zVRABY5Q7RcZbJv5qXjHLzhbrj49jloNEX4KpoQ3CDSn5zql01MoHXTYx-_RdoqdlOcUy8rJlnkDe0FCtv6X/s400/P1060264.JPG" width="400" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">I el centre de la ciutat.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Bé com heu pogut veure un viatge complert, en el que de segur ens hem deixat moltíssimes més coses interessants a veure. Algun dia tornarem a Noruega per a veure el sud, des de Bergen.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Hi ha tantes coses per afegir, però no voldria fer una explicació massa llarga.</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Si voleu veure més fotos del viatge a Noruega, podeu veure-les aquí:</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><a href="http://s15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Noruega%20infinita/#!cpZZ27QQtppZZ32">http://s15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Noruega%20infinita/#!cpZZ27QQtppZZ32</a></span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Espero que us sigui útil.</span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"></div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-63231094718667867012011-05-17T21:21:00.003+01:002011-05-17T21:46:49.414+01:00UN PEQUEÑO MILAGRO EN LA AMAZONIA.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZsbI3O_FODCbo4-WhZrMGr0fBW0RnyWWCk92x0TM2T6Q4hy5Yb1wn_hA2xXeMLFENONx1wU6xKpQ0ocu2qBcmfgnwCnq73wfZO0Z12q5Rv7wI0wfslYTZMOT7iQMg127n5GT3ddfJ0KGh/s1600/P1040184+%2528Small%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZsbI3O_FODCbo4-WhZrMGr0fBW0RnyWWCk92x0TM2T6Q4hy5Yb1wn_hA2xXeMLFENONx1wU6xKpQ0ocu2qBcmfgnwCnq73wfZO0Z12q5Rv7wI0wfslYTZMOT7iQMg127n5GT3ddfJ0KGh/s320/P1040184+%2528Small%2529.JPG" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Llevábamos varias horas navegando, la lluvia tropical se había volcado sobre nuestros botes con inusitada violencia una y otra vez, sin apenas respiro, a lo largo de toda la tarde y estábamos, a pesar de las capelinas, absolutamente empapados de la cabeza a los pies. No, no hacía calor, más bien el frío acrecentado por una humedad pegajosa, me hacía castañear los dientes de vez en cuando.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsUK4WMjNHdtCoS8HxzACMSUzfycN2PG6NDx1xkIFryVltltj1iF1kiDiSS9g-w5XzW3xFNh0cMmouYMrFnTvHOLH_C0OFv9d8_kktyAKCWIMxtu1-_aYY7sIXXi-5IjxLeDxoc90NXYdh/s1600/P1040281+%2528Small%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsUK4WMjNHdtCoS8HxzACMSUzfycN2PG6NDx1xkIFryVltltj1iF1kiDiSS9g-w5XzW3xFNh0cMmouYMrFnTvHOLH_C0OFv9d8_kktyAKCWIMxtu1-_aYY7sIXXi-5IjxLeDxoc90NXYdh/s320/P1040281+%2528Small%2529.JPG" width="320" /></span></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Ciertamente, la "divertida" excursión por aquel pequeño afluente del Amazonas, había dejado de serlo tras cuatro o cinco horas de exposición a los elementos. La posible recompensa de poder ver unos cuantos cocodrilos en vivo y en directo, ya hacía mucho rato que apenas me motivaba y menos aún, viendo la cara de sufrimiento que muchos de los que me acompañaban en el bote, llevaban puesta como una rígida máscara. Además se estaba haciendo de noche y los esfuerzos de nuestros guías no obtenían más resultados que un fracaso tras otro. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0pHYrXrxBbLlCKITAHuF95jRqlDHomfL_yEAczSvSXiA5gPcOxug0yY8zF_7TMfhm0fkh_PuENiNBo3SAjJnxgSl8WN5iAyCszKQDqU0x1d6pGIjAB90UVKTB-75-0y-haWX3f_mPA_lo/s1600/P1040283+%2528Small%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0pHYrXrxBbLlCKITAHuF95jRqlDHomfL_yEAczSvSXiA5gPcOxug0yY8zF_7TMfhm0fkh_PuENiNBo3SAjJnxgSl8WN5iAyCszKQDqU0x1d6pGIjAB90UVKTB-75-0y-haWX3f_mPA_lo/s320/P1040283+%2528Small%2529.JPG" width="320" /></span></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">En el momento en que las luces del día y de la noche se igualaron, centenares de murciélagos de considerable tamaño, volaron como una gran bandada a nuestro alrededor, dirigiéndose a su lugar de descanso nocturno, o al revés, de avituallamiento, ciertamente fueron unos momentos impresionantes no exentos de algo de desazón, largos son los dedos de Bram Stocker pues hasta allí, en medio de aquel paraíso, llegaban.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Lentamente, la oscuridad se impuso y aunque la lluvia cesó, momentáneamente, la sensación de frío aumentaba hasta hacerse realmente molesta, en aquel invierno amazónico. La constante cacofonía algo caótica producida por los graznidos de cientos de aves compitiendo a viva voz, con las de decenas de monos de diversas especies, nos fue dando un respiro, conforme se iba haciendo de noche. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">A la luz de los focos que nuestros guías aguantaban heroicamente en la proa del bote, cientos de insectos aparecían fugazmente iluminados para ser absorbidos apenas unos instantes después por la oscuridad, algunos de ellos –según nos explicaron- eran realmente peligrosos y su picada muy dolorosa, incluso en una ocasión dejó caer el foco para deshacerse con gestos violentos de uno de los más peligrosos que atraído o deslumbrado quedó atrapado en alguna parte de su cuerpo. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Volvió la lluvia torrencial, mientras nuestro bote recorría millas y millas, en ríos cada vez menos profundos, sorprendiéndonos de vez en cuando desagradablemente con el abrupto roce con alguna piedra sumergida, o con el golpeteo lateral de algún tronco a la deriva. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Quizás en el momento más duro, cuando las fuerzas – y la paciencia- empezaban a acabárseme, deseando con todo mi corazón que la “excursión” finalizase, se produjo uno de los espectáculos más maravillosos a los que he asistido en mi vida y que guardaré con gratitud para siempre en mi memoria. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">¿Habéis visto la película “Avatar” de James Cameron? (que por cierto no puedo por menos que recomendar).¿Recordáis el recorrido nocturno en solitario que el inexperto marine ya convertido en Na’vy hace por Pandora? ¿Recordáis la bioluminiscencia que se extiende por aquel inmenso bosque que es Pandora? Veamos algo que nos lo pueda recordar:</span><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/q-NOmpp02Zs" width="480"></iframe><o:p></o:p></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Pues aunque os cueste creerlo, de repente aquellas imágenes se reprodujeron ante nuestra vista, causándome una enorme admiración… evidentemente sin todos aquellos efectos especiales, ¡claro está! . En un largo trayecto quizás de cuatro o cinco minutos, miles, quizás decenas de miles de luciérnagas iluminaron las orillas del rio a ambos lados del bote, la selva nocturna pareció tomar nueva vida, dándole un toque mágico, irreal, quizás me atreva a calificarlo de sobrenatural. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS7dq6roDuVH-PYLNfx2FcQEF3eLuBgtYF2V1NtQpETkSSENE1kevA9gv0pI5OhMjYO9RGyDP_NE5VdKC93HgdeHPpNa3SHbbdaG5lvzTGV_u7NUEeUK4yoNTzDYKGEdA3JyrGHEsV7Tv8/s1600/437325a-f1.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS7dq6roDuVH-PYLNfx2FcQEF3eLuBgtYF2V1NtQpETkSSENE1kevA9gv0pI5OhMjYO9RGyDP_NE5VdKC93HgdeHPpNa3SHbbdaG5lvzTGV_u7NUEeUK4yoNTzDYKGEdA3JyrGHEsV7Tv8/s320/437325a-f1.2.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Extraños parpadeos luminosos de un amarilloverdoso, latidos de fuegos fatuos que parecían sincronizarse los unos con los otros ahora aquí, más adelante allá, allí destellos de fuerte intensidad, o largos desplazamientos por el aire, escribiendo en la noche enigmáticos mensajes con extraños alfabetos sinuosos, ilegibles. </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtIgzmc3kRDZbmRsJkZtZOu0BTBurGfNUCi6Sz7wuYF7XRt2-TM8Vsre3qGGVrUwUkCBXc3wdCdJhluEzxiolsCRINVASftvB3LHUDqQ5V7haPBWle14KhyuCVIIFgETm3E6K6RDCt_Jw/s1600/luciernagas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTtIgzmc3kRDZbmRsJkZtZOu0BTBurGfNUCi6Sz7wuYF7XRt2-TM8Vsre3qGGVrUwUkCBXc3wdCdJhluEzxiolsCRINVASftvB3LHUDqQ5V7haPBWle14KhyuCVIIFgETm3E6K6RDCt_Jw/s1600/luciernagas.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Además el desplazamiento a una cierta velocidad del bote, cortaba trayectorias de uno a otro lado, por arriba, creando ángulos imposibles que resaltaban en la oscuridad y permanecían aún cuando la vista ya no los viera.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Me he arrepentido mil veces de no haber filmado – o por lo menos fotografiado- aquellos momentos, pero con la que estaba cayendo no me atreví a sacar la cámara de la bolsa, pero después… aunque he buscado en la red no he sabido encontrar casi nada que pudiera servirme para rememorar aquellos momentos, salvo quizás los siguientes:</span><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p><br />
</o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/mzBo0t0vrEU" width="480"></iframe><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></div><br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/bfpI4_8yZlk" width="480"></iframe><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Así que el hermano mayor – en la selva todo es mucho mayor en tamaño y en abundancia- de un pequeño insecto que no hace mucho era frecuente en nuestros jardines –la contaminación lumínica, entre otras cosas, es la causante de la reducción de éstos “bichitos”- como son las luciérnagas, es el responsable de uno de los acontecimientos naturales más bellos de los que he sido testigo.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjwRwbCYt16uIKN-Or4ARyT6WAjXelweosq-EALob12gBO5ytaTWy0tBJzzYf91yeRz05x6avf_P1mQ6YUXnXMVci_akm5ukM1fxrO9m8sWARZejt6ArtIrYgaSmgGVh9rDISk8Nz2wIWO/s1600/Luciernaga.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjwRwbCYt16uIKN-Or4ARyT6WAjXelweosq-EALob12gBO5ytaTWy0tBJzzYf91yeRz05x6avf_P1mQ6YUXnXMVci_akm5ukM1fxrO9m8sWARZejt6ArtIrYgaSmgGVh9rDISk8Nz2wIWO/s320/Luciernaga.png" width="320" /></a></div> <br />
<span class="Apple-style-span" style="color: red; font-family: Verdana, sans-serif;">Hembra</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsXb7kAjNh4FcTG-WqFSXA58MwV5rH2i2H6AiRvysjBKb0YrZFSwcXQKzN6rCE1Sxm3UkcroaeDgfqnDBpGWaBYtlY4j6cgTNH5nDGIwqfcjksAtIJjQRTyCjlT4BAgBY8BnDlrLBSIZYR/s1600/luciernaga-12.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsXb7kAjNh4FcTG-WqFSXA58MwV5rH2i2H6AiRvysjBKb0YrZFSwcXQKzN6rCE1Sxm3UkcroaeDgfqnDBpGWaBYtlY4j6cgTNH5nDGIwqfcjksAtIJjQRTyCjlT4BAgBY8BnDlrLBSIZYR/s320/luciernaga-12.bmp" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: red;">Macho</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">¿Y que tiene de particular la Luciérnaga? Pues que como algunos otros animales y plantas emite una luz propia que llamamos bioluminiscencia y que está ocasionada por una substancia química llamada “luciferina”(¡), </span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAjAaMwHmg1fa-ez-4ZxtndA1tIs82u1u6qiYUa0BgPisyW5Z8i-STDGJyPM6aN-qQn2w0DrIjLJma6IGuTT5elsUgaGvx6Em7w2eBSjr7wlIWC8QsPitu0KYOCBFEbMWwG5EumG5w3H4/s1600-r/lycoteuthis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAjAaMwHmg1fa-ez-4ZxtndA1tIs82u1u6qiYUa0BgPisyW5Z8i-STDGJyPM6aN-qQn2w0DrIjLJma6IGuTT5elsUgaGvx6Em7w2eBSjr7wlIWC8QsPitu0KYOCBFEbMWwG5EumG5w3H4/s1600-r/lycoteuthis.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQSu-2mXaUloF2Ovwux0DifaExSOxIVbWndOoT0WZiP3GfUC4O2qg&t=1" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQSu-2mXaUloF2Ovwux0DifaExSOxIVbWndOoT0WZiP3GfUC4O2qg&t=1" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTj2tadI1iqxiTVbeFp6Fm5FEqeUgxzJxx_GY10z9G_UTWTvPOB7q2M8WtwFE-50ZeQXKOx4SK8YeYVXOm-ILxRlOIXqYeoLPZNs6LzNFrjFhRJ0EnuZGvaJBY7q81IMYWWEmDQxDHHw/s320/21.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTj2tadI1iqxiTVbeFp6Fm5FEqeUgxzJxx_GY10z9G_UTWTvPOB7q2M8WtwFE-50ZeQXKOx4SK8YeYVXOm-ILxRlOIXqYeoLPZNs6LzNFrjFhRJ0EnuZGvaJBY7q81IMYWWEmDQxDHHw/s320/21.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://neofronteras.com/wp-content/photos/gusanos_luminiscentes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="121" src="http://neofronteras.com/wp-content/photos/gusanos_luminiscentes.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">según la wiki: “</span><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Luciferina</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span></span><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">es una clase de pigmento responsable de la emisión de luz en algunas bacterias, algas, hongos y animales (bien por contener este pigmento, bien por tener bacterias endosimbióticas que lo tienen). Un ejemplo es la luminiscencia de las luciérnagas. Estos pigmentos son el sustrato de enzimas denominadas</span></span><span class="apple-converted-space"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> luciferasas </span></span><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">, que llevan a cabo la descarboxilación oxidativa de luciferina (usando oxígeno (O 2), lo que causa la producción de luz”.</span><o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgljMIr5awHyQdaBDiKmcNMT59o4s9z1eGMDr-0hgqJD-B4CySL9M3V1SjwJQ7sCL6fRyeTBxrwiEhzJK9XTBwQn7ZBFDRG8W2I3nHp47iJULAlhWhrYocO2l4DcAcUJpspBupQWGPQ-NTr/s1600/800px-Photuris_lucicrescens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgljMIr5awHyQdaBDiKmcNMT59o4s9z1eGMDr-0hgqJD-B4CySL9M3V1SjwJQ7sCL6fRyeTBxrwiEhzJK9XTBwQn7ZBFDRG8W2I3nHp47iJULAlhWhrYocO2l4DcAcUJpspBupQWGPQ-NTr/s320/800px-Photuris_lucicrescens.jpg" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Y es que l<span class="apple-style-span">as cosas pequeñas que también forman parte de nuestro planeta y que están presentes en nuestro día a día aunque a menudo pasen desapercibidas son absolutamente fascinantes. El reto de éste blog y el de tantos otros amantes de la Naturaleza, es acercar ese mundo diminuto a las personas que apenas lo conocen, para que así aprendamos a respetarlos y si es posible a amarlos.<o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;">Como homenaje a aquellas luciérnagas amazónicas que consiguieron por unos momentos hacerme olvidar del frio, de las incomodidades y del cansancio os propongo dar una mirada a unos cuantos de éstos vecinos desconocidos, poseedores de una belleza ajena a nuestros habituales cánones y gustos, capaces de despertar incluso temores a aquellos que no sepan ver más allá de las apariencias.<o:p></o:p></span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2yhZvyJdASuG3mmuwAUTb4BfkdVPxcbggXN2lwREGcRTQSzpEIOJVxvusy_aIPEuQ92y2zrZzj426FTzk3i40NVAN2jGiLzKpqHs92bzMNuFXqNe_7C_Ist-DwlSTiO0CiZPcChquG2Yi/s1600/IMG_5867.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2yhZvyJdASuG3mmuwAUTb4BfkdVPxcbggXN2lwREGcRTQSzpEIOJVxvusy_aIPEuQ92y2zrZzj426FTzk3i40NVAN2jGiLzKpqHs92bzMNuFXqNe_7C_Ist-DwlSTiO0CiZPcChquG2Yi/s400/IMG_5867.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><br />
</span></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La fotografía de aproximación, o macrofotografía es una herramienta excelente de conocimiento de ese mundo diminuto y como nos aconsejan los aficionados a ella nos aconsejan: “</span></span><span class="apple-style-span"><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El respeto total a la naturaleza debe estar siempre por encima del resultado que perseguimos. Por ello desde aquí insistimos en trabajar con el mayor cuidado posible para no dañar o poner en peligro a las especies que vamos a fotografiar. Aquí el fin no justifica los medios”.</span></span></span><span style="font-family: Verdana, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A continuación os dejo una presentación con alguna de las macrofotografías que me han parecido más bonitas, sobre una multitud de esos vecinos con los que compartimos el espacio, el agua, el aire y la tierra,</span></div><br />
<iframe frameborder="0" height="342" src="https://docs.google.com/present/embed?id=dcp5jm4w_26cjq44fhb" width="410"></iframe><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Bueno, como siempre, espero que os sea interesante.</span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-76839446898245756222011-04-08T18:34:00.001+01:002011-04-08T21:38:32.077+01:00HOY HE VISTO LA LUZ: PARA QUE SIRVEN LAS YAMAHA.<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="color: lime; font-size: x-small;">(recupero una entrada satírica de l'any 2005. Entre els "moteros" sovint es fa conya sobre les diverses marques de motos, que si la teva, que si la meva, sempre en un tó humorísitc i carinyós)</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;">Dicen que la sabiduria es como un donzella, frágil, tímida, escurridiza...que no puede tomarse, sino se da ella primero...</span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;">Dicen que el camino de la búsqueda de la sabiduría, es semejante al del amor y al de la guerra, también al de la caza... Uno debe andarse con sigilo, con la atención bien puesta en todo lo que nos rodea, para que al menor atisbo, estemos dispuestos para alcanzar la presa...</span></span></div><span class="Apple-style-span" style="color: orange;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Así lo creía, y en esa búsqueda -bien lo sabéis- he invertido largos años de mi vida, y en ese altar, sacrificado tantas y tantas cosas...hasta esta mañana...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Ésta mañana, con un frío glacial (-4º), con el paisaje teñido de blanco por una fina capa de escarcha, con unas carreteras y unas pistas que parecían de cristal, inmerso todo en una espesa capa de niebla de aquella que moja como fina lluvia, he salido a dar una vueltecita con mi montura "Llibertat"... Si, no me tachéis de imprudente, ya lo sé, bastante he tenido que escucharlo en casa, pero no se, un extraño presagio me arrastraba a coger la moto y dar un rulo, sin rumbo fijo...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Me atraía en particular una preciosa ruta que va desde Collformic hasta Tagamanent, de la que ya os hablé en la Ruta Ensangrentada III y de la que os pongo una foto:</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;"><img alt="" border="0" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0313.jpg" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; max-width: 800px;" /></div></span><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><br />
</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Al llegar al pueblecito, como ya se me hacía tarde, he cogido la carretera para volver hacia casa, pero a la altura de Santa Eugènia de Berguedà, las puntas de los dedos de la mano derecha a punto de congelación me han exigido hacer una paradita, para tomar algo caliente...A pié de carretera existe un bar el "FIREFOX", en la puerta un par de decenas de customs, ya sabéis, la extraña mezcla de Harleis, Yamahas, Suzukis y alguna Aquila, habituales en éste tipo de bares...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">La verdad es que me ha dado un cierto corte aparcar mi gesita entre tantos jierros, apunto he estado de seguir mi camino, pero mis dedos me han dado una orden terminante...Para!...He aparcado y me he dirigido hacia la puerta...mientras me sacaba el casco de enduro... El sonido amortiguado por las gruesas paredes, se colaba por las ventanas y la puerta, audible desde el exterior..."Hell Wells...Hell Wells...", al abrir la puerta el atronador bramido de los AC/DC casi me tira al suelo... en el interior una marabunta de tipos gruesos -mucho mas que yo- y muuuyyy duros, melenudos, barbudos, chupas, pantalones y botas de cuero, con flecos y sin flecos, rebosantes y espumosas cervezas, bocadillos untuosos de aceite de inciertos ingredientes, pañuelos yanquis en las cabezas, banderas confederadas en las camisetas, tatuajes mil, me han golpeado con una violencia que casi me tira al suelo...Cientos, que digo, miles de cabezas -bueno, quizás una o dos- se han girado hacia mi, el intruso...mirandome con fiera hostilidad..., podeís imaginaros la escena: plantado en la puerta abierta trás de mí, vestido de romano, con botas de enduro, protecciones en las rodillas, regalimando barro, tiritando de lo lindo...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">En mi cabeza he oido sus gritos "Lárgate ya!!!, No ves que no es tu sitio!", haciendo acopio de todos mis arrestos, he dado el paso hacia el interior, cerrando con suma delicadeza la puerta...desesperadamente he buscado una mesita vacia y solitaria en un rincon y hacia allí me he dirigido, dejando un rastro bien visible de barro en el suelo ...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Hell Wells!!! Hell Wells!!! ahora acompañaban todos con grotescos patadones y gritos en un diabólico climax, que ha tenido la virtud de permitirme pasar desapercibido, aunque no del todo, pues despues de sacarme la chaqueta, el peto, el tabaco, el monedero, el mechero, el casco ha rodado por la mesa hasta estrellarse en el suelo, con aquel horripilante sonido a huevo duro roto, cronk!, al que nadie ha prestado atención, afortunadamente!</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Smoke in the water de los Deep Purple ha empezado a sonar por los altavoces, mientras encendia un pitillo, que poco falta ya! el dia 1 de enero, se acabó...se acabó... Han pasado algunos minutos, pero nadie ha venido a preguntarme que quería, así que evitando murallas humanas, pasando sobre pies, piernas y botas que parecían no acabarse nunca, quedándome sin aliento a causa de un espaldarazo involuntario? de una muralla de carne y alcohol, he conseguido llegar a la barra, donde un camarero que por su apariencia no se diferenciaba de nada de su distinguida clientela, me ha preguntado que quería, un cortadito corto de leche, le he susurrado en un tono imposible de oir por el tumulto omnipresente, se lo he tenido que repetir... cuando me disponía a esperarme pacientemente algo retirado de la barra, mientras un par de orcos? se partían de risa llenando el ambiente de migas de pan, trozos de chistorra de un palmo de grueso y salivazos diversos que he tratado de eludir sin demasiado éxito...un metálico destello a cautivado integramente mi atención...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Mi cuello, como movido por un muelle me ha hecho girar la mirada en su dirección...Y allí estaba...allí estaba...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Brillante, refulgente, maravillosa imagen que no podré borrar de mi retina mientras viva...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">...la verdad que andaba buscando...estaba allí....en aquel antro infernal, rodeado de aquella marabunta que me recordaba el trágico Apocalipsis, estaba allí... No podía ser de otra manera, no estaba tambien la serpiente en el Paraíso Terrenal?</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">A punto he estado de hincarme de rodillas y romper a llorar, me parecía oír en el interior de mi cabeza la bíblica pregunta: “Terraxaman, Terraxaman, porque me persigues?”, cientos, miles, que digo millones de pensamientos han acudido en tropel, y en ese momento...si en ese mismo instante...lo he comprendido, y un desolador arrepentimiento se ha apoderado de mi alma...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Nitros tu que has sido objeto de mi saña persecutoria, podrás perdonarme?, Roberto XT, si XT es tu verdadero nombre, Joscoma y tantos otros xteros, podréis perdonarme, a mi que tanto os calumnié y difamé...Y tu, queridísimo Pepepower, no ya hoy, cuando las heridas están demasiado abiertas, quizás mañana, o dentro de diez años, podrás perdonarme? A ti al que insulté sin medida, llevado por mi desmedido afán de poder, por la soberbia que solo la incultura puede justificar...serás tan magnánimo como para comprender mi locura...si pudiera virtualmente ponerme de rodillas ante vosotros, rasgarme las vestiduras y cortarme las melenas –que más quisiera- no os quepa la menor duda de que lo haría...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Prometo enmendarme, no atacar jamás de los jamases, a vuestras monturas, aunque vayan disfrazadas de KLE, sabéis porqué?...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Porque hoy he visto la Luz, ahora ya sé para que sirven las XT, ahora comprendo vuestra tozudez marquista y modelar, la inalterable veneración que sentís por vuestras monturas...la ciega admiración por la palabra YAMAHA, incluso puedo comprender que el Rossi dejara a Honda, todo lo he comprendido en ese fugaz/eterno instante clarificador...la VERDAD se ha presentado ante mí de manera irrevocable:</div></span><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><br />
</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;"><img alt="" border="0" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0306.jpg" style="border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; max-width: 800px;" /></div></span><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><br />
</span></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">Con ojos llorosos por la súbita emoción, preso de un furor insospechado en mi, le he gritado al camarero: "deja, deja el cortado y ponme una cañita de cerveza a presión y una fanta de limón"... el camarero, haciendo un moín de protesta, pero tambien de comprensión, se ha dirigido hacia la Yamaha y me ha permitido romper un año y medio de abstinencia alcoholica...</div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman';"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;">No puedo deciros que me gustara, la cerveza...la fanta de limón, mezcladas...</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"> </span></span></div></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman';"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;">Pero en mi interior se ha instalado una gran paz, ahora ya se para que sirven las YAMAHAS....</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman';"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;"><br />
</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman';"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Tahoma, Calibri, Geneva, sans-serif;">Jejeje,,,</span></span></div></span></span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-76228633379491721792011-04-08T17:35:00.000+01:002011-04-08T17:35:47.223+01:00SALIDA AL "SALT DE LA MINYONA"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: lime; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">(Recupero una salida de febrero dels 2005)</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Un reportaje en la tele, del Crivillé, el Nani Roma, y otros monstruos de las motos entrenando haciendo mountain bike, en el que se veía un mirador extraordinario cerca de Vilanova de Sau me habían creado una cierta expectación para confirmar lo que ya sabía, aunque el paso de los años había extendido un cierto manto de olvido en mi memoria...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Así que hoy lunes, aprovechando que hacía una tarde estupenda y como sea que esa ruta se encuentra relativamente cerca de casa, he decidido darme un rulito y acercarme hacia él ...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Sobre las tres de la tarde he salido de Viladrau con dirección a Folgueroles, a poco más de un Km. De la salida del pueblo en dirección a Vilanova de Sau, antes de atravesar un pequeño puente con curva a la derecha, se encuentra perfectamente indicado un camino de tierra a mano izquierda con un rótulo que pone “Cingles de la Minyona”...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La pista que se encuentra cimentada en diversas partes, no presenta dificultad alguna, se adentra sinuosamente en un bosque de pinos por unos 2 Kms. Aproximadamente, con ligeras subidas y alguna bajada, no muy pronunciadas, las indicaciones de dos rayas horizontales una blanca y una roja (G.R) van señalando el camino sin dudas... </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Siguiendo con la subida con un buen precipicio a la derecha, con un quitamiedos verde, con cables de acero, una subida de unos 3 Kms. Bastante pronunciada y asfaltada, nos lleva hasta un lugar donde el camino se bifurca, hacia la izquierda hay una bajada pronunciada que nos llevará hasta diversas masias, a la derecha, hay una pequeña barrera de dos partes forrada de plástico que cede fácilmente, a partir de ahí, la pista se complica algo, sobre todo por la presencia de charcos de barro-helado...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Y allí pasó lo que tenía que pasar...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona1.jpg" width="320" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">El miedo a caerme me ha hecho entrar poco a poco, tratando de conducir, olvidando aquel principio fundamental en el off-road que dice: “en caso de duda...GASSSSS” y que Nina no se cansa de repetir... evidentemente me he encontrado en el suelo y embarrado...muy embarrado... afortunadamente no nos hemos hecho nada, ni la moto ni yo, pero ahí se presentaba un gravísimo problema, mis anteriores experiencias con la Transalp y con la propia BMW, no auguraban nada bueno... </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">En medio de ningún sitio, sin cobertura en el móvil, sin nadie alrededor... ya me veía bajando hasta la carretera para pedir ayuda... Pero...me acordé de un post que ví en el foro GStrail, sobre una muchacha que levantaba una K-75 ella solita... </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Me fumé un cigarrillo para tranquilizarme... y al cabo de unos momentos cogí la moto tal y como se recomendaba, de espaldas, con las piernas dobladas, por el manillar y por el chasis debajo de los soportes de las maletas, en el primer intento los pies se me resbalaban en el barro, creía que no... que no podría... pero no podía hacer otra cosa que intentarlo, otra vez... </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Al segundo intento, lo conseguí... poco a poco, la moto se fue levantando, le puse el pié de cabra, lo había conseguido... no era imposible... un montón de fantasmas habían quedado atrás... me sentía tan bien...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Perdonad ya sé que todo esto no tiene importancia para vosotros, pero para mí, y para todos aquellos que tienen un cierto temor a salir con una máquina de 230 Kgs., ha sido una revelación, se puede levantar... bien!...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Seguí con mi excursión y llegué al objetivo: “El Salt de la Minyona”...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona2.jpg" width="238" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Una pequeña imagen de la Mare de Deu dels Cingles, en un lugar privilegiado con una vistas asombrosas:</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona3.jpg" width="320" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona4.jpg" width="240" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona5.jpg" width="320" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Con la sensación de haber dado un paso adelante muy importante en mi particular relación con mi GS, decidí volver a la moto que me aguardaba entre los pinos...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="240" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona6.jpg" width="320" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">A la vuelta, evidentemente no hubo ningún problema, pasé los diversos charcos de barro helado, por el centro en segunda, dando gas moderadamente pero sin aflojar, ya no tenía miedo a caerme – iba con todas las protecciones: botas, casco, peto, rodilleras, etc.etc.- podía levantar la moto yo solo, a pesar de la lesión en el hombro... bien!...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Cuando llegué a Viladrau, paré a ver los efectos del barro:</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="238" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Minyona7.jpg" width="320" /></span></a></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Nada roto, solo barro...barro...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">La verdad, le sienta bien el barro a la GS...</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: orange; font-family: Verdana, sans-serif;">Gracias, a todos por vuestra paciencia...</span></div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-4902081851136393052010-11-29T17:39:00.000+00:002010-11-29T17:39:45.401+00:00Transformación estética de una GS<div style="text-align: justify;"><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Imagino que todos vosotros os habéis sentido cautivados por imágenes como ésta, de hecho, ya se que sí, basta con ver vuestras crónicas de viajes y salidas.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://fotos.subefotos.com/2fbc7e819e6027392565abc65d29208co.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_2" src="http://fotos.subefotos.com/2fbc7e819e6027392565abc65d29208co.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">yo, desde luego que si, es más desde muy jóven, el gusanillo de los grandes viajes en moto de carretera y de trail me envenenó, lanzándome a la carretera a la búsqueda de horizontes ilimitados. Pero como nos sucede a casi todos, la lista de los que me quedan por hacer es tan larga que no viviré lo suficiente para llevarla a cabo.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Por circunstancias personales, llevo un par de años sin salir, o como mucho salidas de uno o dos días, pero tengo unas ganas de volverlo a hacer, por eso se me van los ojos y el corazón cuando leo algunos de vuestros interesantísimos proyectos.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Como algunos sabéis en septiembre del 2005, pude comprarle ésta GS, a un compañero del foro, con el dinero que me dieron por el siniestro de la Transalp.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0194.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_3" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0194.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Ésta foto es del día que me la dieron, fuí a dar una vueltecita por el Montseny, llevaba ruedas mixtas Tourance, maletas touring BMW y un top case Shad de 48 y la pantalla, más amplia que la de la adventure.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Aquí la podéis ver sin maletas, ya cambia un poquito</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0211.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_4" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0211.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">La primera transformación que le hice, después de una caída casi en parado en la que no se hizo absolutamente nada, decidí ponerle los protectores de cilindro de Touratech y un poco por imagen el protector de faros. Fazer de motostrail.com y Valentina ya me habían advertido de los peligros de mirar aquel catálogo, pero el cuerpo es débil.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Ruta5.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_5" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Ruta5.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">El paso siguiente y sobre todo de cara al invierno fué ponerle los Continental TKC-80, la imagen ya cambia mucho más acercádose a la imagen que más me gusta.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/CamidelMatagalls.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_6" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/CamidelMatagalls.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Después le puse las barras de protección del motor, para prevenir aún más, trás una caída en el barro.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0321.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_7" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0321.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Ultimamente, gracias al compañero Llull que es todo un ingeniero, y siguiendo sus sabios consejos he puesto en marcha una serie de iniciativas y de transformaciones caseras y útiles: KUOTRETECH.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">He quitado el guardabarros posterior, poniendo una placa de matrícula</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Koutretech1.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_8" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Koutretech1.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">y el protector de caballete...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Koutretech2.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_9" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Koutretech2.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">La nueva imagen de la moto cada vez me gusta más...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Koutretech4.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_10" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/Koutretech4.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Ésto de los arreglos caseros es un vicio...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Pocos días antes de tener el piño con la transalp había comprado un escape Leo Vince, me encantaba como sonaba...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">La cajita con el escape nuevo por estrenar quedó en el parquing y la verdad durante varios meses no supe que hacer con el... pensé en venderlo, incluso puse un post en el foro de las transalps por si alguien lo quería aprovechar... pero me sabía mal... cuando compré la BMW, ni siquiera pensé en el escape, aunque poco a poco una idea se fué apoderando de mi mente...la verdad es que pensaba que era un escape específico para la transalp, pero podría adaptarlo a la BMW???</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Hice mis pesquisas y averiguaciones, incluso escribí a la fábrica para asegurarme y el escape Superbike oval, es el mismo, en lo único que cambia es en el tamaño y en las fijaciones... Podía ser que el diámetro de los tubos no coincidiese pero la opción existía, se trataba de tener un poco de imaginación y tiempo...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Así que un viernes por la tarde me puse manos a la obra...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Saqué el tubo de escape de la BMW y saqué de la caja el Leo Vince... en realidad como no quería quitar el catalizador y el silencioso de origen la tarea fué mucho más fácil de lo que pensaba, solo tuve que proveerme de un pedazo de tubo de 50 mm de diámetro de 4 cms. para poder encajar bien la entrada del tubarro y la salida del catalizador/silencioso..</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">El resultado lo podéis ver:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0426.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_11" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0426.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Y desde el otro lado:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0427.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_12" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0427.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Como ya sabéis la moto no ha ganado nada en rendimiento, o en todo caso al reducir casi cuatro Kgs. el peso, poquísimo, pero en cuanto a disfrute al conducir... bueno es fantástico, el Leo Vince no hace ruido, no es un escape tipo akrapovich, u otros por el estilo, no el sonido es mucho más grave, como un ronroneo profundo, agradabilísimo y la sensación de ir en una moto, moto a aumentado...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Bueno, se que me falta pulir el detalle estético de la conexión que queda feucha así tal y como está, pero es que tengo que desplazarme hasta la city para buscar algo con lo que disimular esa conexión, igual corto y sueldo la que llevaba...como no encontré nada que ma satisfaciera, decidí darle unas capas de pintura anticalórica de esas que se usan en pintar estufas de carbon y de leña.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">A ver que os parece...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0431.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_13" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0431.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">De momento lo dejaremos así a ver si encuentro algo mejor...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Como no he podido ir de vacaciones, me he podido ahorrar unos eurolos que he invertido en seguir adaptando la moto a mis gustos – que no necesidades -, pues aunque la R 1150 GS cumplía de sobras todas mis expectativas, siempre deseamos ese algo más...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">En primer lugar le he puesto las estriberas rally de Touretech, más anchas y cómodas para la conducción de pié y para viajes largos...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0697.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_14" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0697.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Como podéis ver también el elevador del pedal de freno de Wünderlinch...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0691.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_15" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0691.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">La palanca del cambio (modificación de Koutretech) la he ampliado con un trocito de tubo de acero y con unos puños que tenía por casa que le iba a poner a la Kawasaki, para que no bailase la goma sobre el acero le he puesto una brida.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Así mismo unos elevadores/acercadores del manillar de MVMotorrad.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0699.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_16" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0699.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0700.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_17" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0700.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Con estas modificaciones ergonómicas, la verdad es que la posición de conducción y la comodidad, tanto circulando de pié, será subjetivo... pero tengo la sensación de que el control sobre la moto ha ganado varios puntos.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Algunos – los más puretas me recriminaran-, “pero aún no les has quitado las gomas a las estriberas??!!”, no aún no lo he hecho... aún llevava mixtas y de momento aún hago mucha más carretera que pistas, cuando monte los tacos – septiembre-octubre – si puedo hacer salidas por pistas ya se las quitaré...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Una transformación puramente estética ha sido colocarle las tapitas laterales amarillas mandarín de Touretech, no tienen otra utilidad, pero en mi opinión la hace más bonita...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0701.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_18" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0701.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0703.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_19" src="http://i15.photobucket.com/albums/a358/terraxaman/IMGP0703.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Ah! y la transformación más importante, como suele suceder, es la que no se ve... le he colocado un filtro de aire deportivo, de la marca Blue (Green Filtres), </span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://www.wunderlich.de/shopimgs/B/8120007a.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_20" src="http://www.wunderlich.de/shopimgs/B/8120007a.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">eso si que ha sido una sorpresa... no se si en todas las motos el cambio es tan notable, pero en mi caso, puedo decir que la moto se ha vuelto mucho más alegre, sube de vueltas con mayor facilidad, acelera creo que bastante más, no se si ha ganado algo de potencia, pero es la impresión que da...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Lo que dice la propaganda:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Los filtros deportivos "Blue" han sido diseñados para nosotros por Green, un fabricante con experiencia y excelentes métodos de producción. Se fabrican con un alto estándar de calidad, asegurando el mayor caudal de aire. Es la mejor opción entre los demás productos similares del mercado; la baja presión en el montaje de fábrica, asegura que haya poca cantidad de goma que se adentre dentro de las láminas de algodón (más residuo = menos superficie de filtrado).</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Algunas características:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Los pliegues de algodón, crean entre un 10-20% de aumento de filtración del aire. Esto permite mayor volumen de entrada de aire y satisface las necesidades de la combustión.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Usa 2 capas de tejido en comparación con otras marcas que usan 4 capas de gasa. Hay 3 ventajas utilizando tejido y no gasa: más fino, retiene el aceite del filtro mejor y es más fuerte.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Los moldes de goma del filtro Blue están muy bien recortados alrededor de los pliegues, aprovechando al máximo el área de filtrado. El flujo de aire es mejor que en uno de las mismas características de molde inyectado.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Los filtros Blue se recubren de aceite, creando una carga magnética positiva en la malla, que atrae las partículas de polvo de carga negativa. El polvo y la suciedad se quedan en la malla formando un túnel, permitiendo al algodón permanecer limpio y aportar el máximo caudal de aire.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Mantenimiento cada 50.000km, o una vez al año. En condiciones duras, deberás limpiarlo después de cada uso.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Diseño de los pliegues: los pliegues son paralelos al grosor del filtro. Esto lo hace más rígido, reduciendo los escapes de aire.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Malla de acero inoxidable.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Contornos adaptables. Las cajas de filtro de aire de plástico pueden perder la simetría original o deformarse. Los contornos adaptables se centran correctamente, sellando el filtro.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Fácil de montar: cambias el original y pones el Blue.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Garantía de un millón de kilómetros.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">• Adhesivo con aviso de no tirar.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Yo no se si para todas las motos el resultado será el mismo, pero el cambio de filtro os lo recomiendo muy mucho... No es una inversión exagerada, tenéis filtro para 1.000.000 de Kms –eso dice la propaganda, al menos-, aunque sólo sea verdad en una 10 parte ya os compensa los cambios anuales y el cambio, no diré que sea espectacular, pero por lo menos es una gran sorpresa muy, muy agradable...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Bueno, a todos los cerdos les llega su San Martin, decimos por aquí cuando algo parece que se va a terminar decididamente...</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Hace unos pocos días he terminado el proyecto de transformación estética de mi GS, con la incorporación de dos mejoras que a la vista del rendimiento considero imprescindibles.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Localicé unos amortiguadores Ohlins seminuevos de un compañero que se havía canviado su maravillosa 1150 Adventure, por la 1200 Adv. tienen algo más de recorrido unos 4 cms. haciendo más confortable y segura la conducción especialmente en Off-road, pocos kilómetros de utilización, garantía de por vida, un precio razonable, ya sabéis los Ohlins no són los mejores amortiguadores del mundo, pero... además los míos unos Showa de origen, tenían ya los mismo kms. que la moto, y aunque todavía están bien, vale más guardarlos antes de que se estropeen para el día de mañana, quien sabe si seguiré el ejemplo del que me los vendió.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Delante:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://fotos.subefotos.com/541aa1521f299a3098f9bd8dd12c196eo.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_21" src="http://fotos.subefotos.com/541aa1521f299a3098f9bd8dd12c196eo.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Detrás:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://fotos.subefotos.com/b0dce5bc689370d3dd24a9d37e894dc3o.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_22" src="http://fotos.subefotos.com/b0dce5bc689370d3dd24a9d37e894dc3o.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Mientras más cosas le hago yo mismo a la moto, más cuenta me doy de lo bien pensada que está para que todo sea de fácil acceso, lógico y sencillo, no me extraña que haya tenido tanto éxito entre los viajeros-aventureros que pretenden hacer largos recorridos en lugares donde sea necesario hacer alguna chapuza.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Y la última modificación ha sido la de colocar unos faros halógenos de la casa Wunderlich... </span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://www.wunderlich.de/shopimgs/C/8600465.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_23" src="http://www.wunderlich.de/shopimgs/C/8600465.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">los he conectado a las cortas con un interruptor... si ya lo sé... no es muy legal que digamos... en cualquier caso deberían ir conectados con las largas, pero uno de los defectos ás evidentes de las Gs, es la luz, mejor dicho la falta de luz en determiados momentos cuando más falta te hace, es decir, el faro dá un potente foco de luz recta, pero muy estrecha, de manera que al entrar en curvas, los lados quedan a oscuras con el consiguiente peligro... con las largas hay luz más que suficiente pero claro deslumbras a los vehículos que circulen en dirección opuesta. </span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Por mi parte debo deciros que circulo cada día a oscuras por la mañana y algún dia por la tarde, por lo que tenía que encontrar una solución. si me paran los mossos o la GC, se lo explicaré -ellos lo saben mejor que yo- y si se ponen tontos, pues los desmontaré... y al día siguiente... los volveré a montar.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">aquí podéis ver la luz que dan, los he orientado algo más abajo que la luz principal para que iluminen el suelo a pocos metros de la moto:</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://fotos.subefotos.com/bbbf02d9bbf4b27b4a47b9f632db3f94o.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_24" src="http://fotos.subefotos.com/bbbf02d9bbf4b27b4a47b9f632db3f94o.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Hasta el momento ésta es la historia de las transformaciones estéticas de mi GS, se que hay compañeros que hacen, han hecho y harán transformaciones mucho mejores y más radicales en sus monturas, son evidentemente logros muy superiores a todo lo que yo pueda soñar en hacer, pero debeis considerar que yo prácticamente no había hecho nada de mecánica ni en las motos ni en los coches que he tenido hasta ahora.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">De momento se me han acabado los "cuartos" que no las ideas, en cuanto pueda quiero sacar el guardabarros delantero, pero tengo que encontrar la manera de que el agua y el barro, no vayan a parar directamente al motor y a mis botas/pantalones </span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><a href="http://fotos.subefotos.com/a0f5bd8e008475b2250c022b0fe48c99o.jpg" rel="gb_image[nice_pics]" style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" title="..."><img alt="..." border="0" name="post_img_resize_25" src="http://fotos.subefotos.com/a0f5bd8e008475b2250c022b0fe48c99o.jpg" style="display: inline;" title="..." /></a><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Que os parece, os gusta como ha quedado? Ha sido más de un año de pequeñas transformaciones, para lograr que la estética de la moto se acercara a lo que pretendía... </span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">En cuanto recoga unos cuantos cientos de eurolos más, tengo pensados dos cambios más, un disco de embrague cerámico y quizás el árbol de levas de la R 1100, pero de momento ésta es la história.</span><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><br style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;" /><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;">Como siempre espero vuestros comentarios.</span><span style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"></span></div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-84773143522802443952010-08-28T10:08:00.001+01:002010-08-28T22:02:16.315+01:00ELS ALTRES FILLS DE LA MARE TERRA<div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">S'en fa difícil d'explicar... Perquè aquest missatge dedicat a alguns dels animalons que he pogut conèixer aquest estiu?... Com ja sabeu, en moltes ocasions us he parlat de la fragilitat de la xarxa que constitueix la vida, dels perills que l'amenacen, dels desastres ecològics de tota mena que s'estan produint per a tot arreu... mes o menys, tots som conscients d'allò que en Raimon Pannikar -malauradament desaparegut en el dia d'ahir i a qui des d'aquí volem retre un sentit homenatge d'admiració -, deia: "Aquest món és impossible"... Ho és perquè els éssers humans -especialment aquells que tenen el poder polític i econòmic- s'han allunyat de la Mare Terra.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Només cal imaginar qualsevol de les grans ciutats de l'anomenat "món desenvolupat", són mortes... la natura -reclosa a places i jardins- està domesticada, subjugada a les necessitats socio-econòmiques, de fet som com cúpules espacials en el nostre planeta. Aquella idea grega de que el món és hostil, a arribat al seu màxim desenvolupament:</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.tropicalisland.de/SIN%20Singapore%20Boat%20Quay%20and%20skyline%20night%20b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="http://www.tropicalisland.de/SIN%20Singapore%20Boat%20Quay%20and%20skyline%20night%20b.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Ón es la natura, de la que som fills i en formem part?... </span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Mentre els humans ens autodestruïm, i com de passada, destruïm el nostre entorn, hi ha milers de milions de creatures al nostre costat que estan patint les conseqüències dels nostres actes, de la nostre desconsideració.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Em refereixo al medi ambient en el seu conjunt, però en aquesta ocasió d'una part entranyable d'aquest. No, no és que les flors, arbres, plantes, rius, mars, muntanyes, boscos, deserts, glaceres, etc., em siguin indiferents, en absolut, cada arbre tallat per satisfer el caprici de tenir un moble de fusta tropical em dol profundament, cada caleta convertida en un port esportiu o urbanització de luxe em cabreja. Però els animals... no sé... em commouen perquè son naturalesa en estat pur, tan semblants a nosaltres i alhora tan nets, sense segones intencions, sense mentides, són així.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El viatge a Perú mereix i mereixerà d'altres entrades en els meus blocs, parlarem de moltes coses que aquest país ens ofereix, per exemple podeu veure:</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">http://terraxaman.blogspot.com/2010/08/es-hermoso-sonar-con-los-ojos-abiertos.html</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">però aquí només sentiments, imatges i fotografies, i pocs comentaris, gaudir de la bellesa.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Els gossos.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Haig de començar pels gossos, si ja sé... n'hi ha de molt més fantàstics, en aquesta entrada en veurem alguns, però em declaro enamorat dels gossos, i a més, per l'experiència de conviure amb ells, són dels pocs que conec una miqueta.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Al Perú hi ha molts gossos, especialment a les zones rurals, on malviuen com poden. Si que hi ha gossos afortunats que tenen un amo que en té cura i els dona de menjar, fins i tot als barris "pijos" hi ha gossos "pijos",</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:528orYgtsuf0CM:http://farm4.static.flickr.com/3419/3905710574_e0db7dc2f9.jpg&t=1" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://t0.gstatic.com/images?q=tbn:528orYgtsuf0CM:http://farm4.static.flickr.com/3419/3905710574_e0db7dc2f9.jpg&t=1" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">com a tot arreu. Però la imatge del gos de carrer, o del gos de les zones rurals és ben diferent. Veure'ls en aquelles condicions em feia mal -i vergonya aliena-, i no vaig gosar fer-lis cap foto, puc donar testimoni i qualsevol persona que hagi anat al Perú i s'hagi fixat em donara la raó. </span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Però amb tot, voldria presentar-vos alguns dels que no vaig poder evitar fer-ho.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest és el Viringo, o gos pelat del Perú. Un gos endèmic, tot i que avui ja n'hi per a tot arreu. Antiquíssim, milers d'anys abans de la nostre era, ja se'l representava en ceràmiques i se'l esculpia en làpides. En la mitologia pre-colombina, el Viringo fa un paper molt similar al del xacal Annubis a Egipte, el d'acompanyar el morts a l'infra-món.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6MGdV_Ug84qhFZ7nXg_CPHUiem5pEIBiDmm6dOkH6SNl-0oYXp69645jVupadwEBzV6YhNm6PA5HFRHxClc9hfPpEr6e3-3zO3q_APRQiBKgXzEOOFbe8z6heYkcNJ3oA5e9TnH8nQhxA/s1600/P1030356.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6MGdV_Ug84qhFZ7nXg_CPHUiem5pEIBiDmm6dOkH6SNl-0oYXp69645jVupadwEBzV6YhNm6PA5HFRHxClc9hfPpEr6e3-3zO3q_APRQiBKgXzEOOFbe8z6heYkcNJ3oA5e9TnH8nQhxA/s640/P1030356.JPG" width="425" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Reconegut com a raça per moltes federacions canines internacionals, avui el govern peruà, disposa que hi hagi almenys un Viringo a cada jaciment arqueològic del país, doncs pot produir-se un problema de superpoblació!, doncs n'hi ha moltíssims, tot i que encara els queda moltíssim per excavar.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkpzjI68GjzxQ9XYxqvJq8BURyg1Jdt_TnRFp2dXvb3q9Rdj-Aux2vtiPO-KffW0su4s924bHUSA0VHL7ea0rXJdmePTvDmr7O6aTV3QzDujtn8jcb0lhFefTRiZ9QzdvRfD7t7fjAjB3T/s1600/P1030252.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkpzjI68GjzxQ9XYxqvJq8BURyg1Jdt_TnRFp2dXvb3q9Rdj-Aux2vtiPO-KffW0su4s924bHUSA0VHL7ea0rXJdmePTvDmr7O6aTV3QzDujtn8jcb0lhFefTRiZ9QzdvRfD7t7fjAjB3T/s640/P1030252.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Pot semblar lletjot a primer cop de vista, però és un gos extraordinari, fidel, llest, obedient, defensor dels seus, bon guardià...</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivlqi-z7xAKx_Ajz1JmtQZFbM6owElcwLMV5dTjCWrfRdZjYrf-pm_DtK_PfI0NM6cHVtFB1NEEfDUDK1s3Jy2rPOzOjMy0BgSlofKWZOC0gOTuvHVkPt0KXu08qwSgNPEHgg05B9cRV8y/s1600/P1040061.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivlqi-z7xAKx_Ajz1JmtQZFbM6owElcwLMV5dTjCWrfRdZjYrf-pm_DtK_PfI0NM6cHVtFB1NEEfDUDK1s3Jy2rPOzOjMy0BgSlofKWZOC0gOTuvHVkPt0KXu08qwSgNPEHgg05B9cRV8y/s640/P1040061.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Amés en no tenir pel, la seva temperatura corporal es força alta -prop dels 40 ºC- raó per la qual molts dels seus propietaris asseguren que te propietats curatives, o com a mínim alleujadores, de dolors reumàtics, o d'articulacions, d'ossos. I molts reconeixen que dormen abraçats als seus gossos per aquesta raó.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">El 28 de juliol estava a Cosquo, eren les "Fiestas patrias" quin fervor nacionalista... em recordava d'èpoques passades amb la tele en blanc i negre i la "lucecita del Pardo", però "de lo malo saca lo que puedas", i entre molt de desfile militar i patriòtic que vaig eludir tot el que vaig poder, vaig tenir la sort de veure el destacament de gossos policia de la ciutat, especialistes en rescat i salvament</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBzthY2IJUXUrSpqU7cOz_qvmAzoKh45yUdot_6bswGThbUYaWk56GA_kcCToJNDdQp5r649f1ErnepuyTBWRLk3Igl_w2seztIT9jmhnnNjZ4AB_ytyTT8Q_o2RMMw4bYe8wfOlbbbDpZ/s1600/P1030977.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBzthY2IJUXUrSpqU7cOz_qvmAzoKh45yUdot_6bswGThbUYaWk56GA_kcCToJNDdQp5r649f1ErnepuyTBWRLk3Igl_w2seztIT9jmhnnNjZ4AB_ytyTT8Q_o2RMMw4bYe8wfOlbbbDpZ/s640/P1030977.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Passejant per Lima vaig veure aquesta escena. La senyora de la dreta amb jersei negre i texans, esbronca al senyor de l'esquerra amb jaqueta i pantalons texans per fer anar el gos així de disfressat; a canvi d'uns pocs soles podies fer-li la foto al gos. No sé, potser si que pot ser un cas d'explotació animal, però el gos no semblava gaire afectat.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Wxt1i1nbiu2KhLvRXQ9jw92PzYglVU5tZU43bCi2DV-gNOLCMxMnwAtwR0QPXy05eu450XB2bw0ds6fyjDKIOLDuGNH0UgfJH0qAly21n93HOJBnzMeON-jY1gZngAN-vkw9bnfi5X4h/s1600/P1030176.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2Wxt1i1nbiu2KhLvRXQ9jw92PzYglVU5tZU43bCi2DV-gNOLCMxMnwAtwR0QPXy05eu450XB2bw0ds6fyjDKIOLDuGNH0UgfJH0qAly21n93HOJBnzMeON-jY1gZngAN-vkw9bnfi5X4h/s640/P1030176.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A l'hemisferi sud, juliol i agost son l'hivern, a més els dies que hi vàrem estar va coincidir amb una onada de fred que va ocasionar morts a Puno i a Lima. Fins i tot a la selva la temperatura va baixar deu graus de mitjana. Haig de dir que en general, per a mi - que visc a la mitja muntanya de Catalunya- la temperatura era primaveral, fins i tot estiuenca en alguns moments, ideal pel tipus de viatge que ens havíem plantejat, amb moltes caminades pel desert, però no va deixar de sorprendre'm que molts gossos duien abric, fins i tot a migdia (!), l'actitud d'aquest és evident.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ55JQjrEAmSRpmnzqDWcYW4MSX7PLFFfDFDi6tqEpIe5w3C_ixyIV4QHv76LqA1JpFZzRe-ULeFrGSyjXTo6tfGVyw_GqyqQ6C3JOQdHWTKziQp0-bZZDRs3CJHtNUv0TBqCWp6vAPHZm/s1600/P1030393.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ55JQjrEAmSRpmnzqDWcYW4MSX7PLFFfDFDi6tqEpIe5w3C_ixyIV4QHv76LqA1JpFZzRe-ULeFrGSyjXTo6tfGVyw_GqyqQ6C3JOQdHWTKziQp0-bZZDRs3CJHtNUv0TBqCWp6vAPHZm/s640/P1030393.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Pel barri de Sant Blas a Cosquo, vaig trobar aquest petit afortunat que s'estava posant alguna cosa més que les botes, amb aquesta carcanada de (???...)</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyghwCruhLSB1qgRTax6ZwlptrJrz1_-xzoZy4ar5ejWQt1o_bhdr-PHelDCaSTvBM_y6unBNclAjL5iaI9TLh6fZTfhRU36Sm0OkgO35vFEXVBnTUWO4e4V_Z3MDENVbAT7rH5MlawX_r/s1600/P1030970.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyghwCruhLSB1qgRTax6ZwlptrJrz1_-xzoZy4ar5ejWQt1o_bhdr-PHelDCaSTvBM_y6unBNclAjL5iaI9TLh6fZTfhRU36Sm0OkgO35vFEXVBnTUWO4e4V_Z3MDENVbAT7rH5MlawX_r/s640/P1030970.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">En el mateix barri, uns pocs carrers més amunt, vaig tenir aquesta visió. Aquí l'afortunat vaig ser jo. Es una de les fotos més boniques que he fet aquest any.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest cholo -nom que donen allà als gossos de raça no t'hi fixis- desprèn una tendresa absoluta. L'abriguet groc, la cara bruta, les grans orelles i els ulls, recolzat el capet en un esglaó de l'entrada de casa seva -suposo?-... </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBIJBsNAGiV7Ba5O2L_g394AazyPU_OhakzzjmVB4GLN6zPAs1TtCmX10JZpW1PLjGtUTxElBqoTmWaDWtSBwTYzvYPcNGrwEgEj5pftF5jU_tEPB510ccwXSfy6NZycKxKnE8TaFJ37q9/s1600/P1030976.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBIJBsNAGiV7Ba5O2L_g394AazyPU_OhakzzjmVB4GLN6zPAs1TtCmX10JZpW1PLjGtUTxElBqoTmWaDWtSBwTYzvYPcNGrwEgEj5pftF5jU_tEPB510ccwXSfy6NZycKxKnE8TaFJ37q9/s640/P1030976.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Anar al Perú és voler veure llames, alpaques, vicuñas i guanacos, no?... Les punyeteres se'm van resistir forces dies, doncs fins a més amunt d'Arequipa no n'hi vaig saber trobar. Quan van aparèixer, pels voltants de Arequipa anant cap el Valle del Colca, vaig veure les primeres, aquestes:</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVfnCrZn2I_QiouLeXvD5VpF41cXKWvHEnuUNRa6g9MF9Ad4qL3mlXkc9hCqxEwwkgtyaDOup4NeM39FD8WuPXeJziCWWG_ZmHWvTsmVXuYXBRgq9PXX2CFPDu9ZBuZ9nJdFLtr3vlwU2P/s1600/P1030738.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVfnCrZn2I_QiouLeXvD5VpF41cXKWvHEnuUNRa6g9MF9Ad4qL3mlXkc9hCqxEwwkgtyaDOup4NeM39FD8WuPXeJziCWWG_ZmHWvTsmVXuYXBRgq9PXX2CFPDu9ZBuZ9nJdFLtr3vlwU2P/s640/P1030738.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">quines?</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglU7WIqwIijcanSo3fhrqTzwJtqU174A6b8a_sQ5jjER_9fIipoguxkmonnva7HixrzotSYWHO0sgM70L2nC6TGOiqmDXljv2fmcKP6tlND8PcX2-2wqGIIOlr3FRk8plZxGt70HBzslPt/s1600/P1030742.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglU7WIqwIijcanSo3fhrqTzwJtqU174A6b8a_sQ5jjER_9fIipoguxkmonnva7HixrzotSYWHO0sgM70L2nC6TGOiqmDXljv2fmcKP6tlND8PcX2-2wqGIIOlr3FRk8plZxGt70HBzslPt/s640/P1030742.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Després en veuríem per a tot arreu. Bé de Guanacos no, dons estan gairebé extingits al Perú.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUJrRg9HQlQAkhlVVsj8fktCKpt0-iJeUYQ293y_v5VeVKAMdXNxoFFxG-vEGHXQVL5kYLGqRGEWsOpw2pNZYpT-nMYkeRhNK16S72qX_BmiJbvMofHFx9n6lRmmaMwXnW3NuKkbOisKY_/s1600/P1030750.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUJrRg9HQlQAkhlVVsj8fktCKpt0-iJeUYQ293y_v5VeVKAMdXNxoFFxG-vEGHXQVL5kYLGqRGEWsOpw2pNZYpT-nMYkeRhNK16S72qX_BmiJbvMofHFx9n6lRmmaMwXnW3NuKkbOisKY_/s640/P1030750.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Tots els guies ens van explicar com diferenciar les vicuñas, de les llames i aquestes de les alpaques, que si aquestes son més petites, que si aquelles caminen amb la cua cap a munt, o cap a baix (o és al revés...), al cap i a la fi, totes són precioses.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquestes llames vestides per a que els guiris ens fem la corresponen "afoto" a canvi d'un sol, es troben en l'indret més elevat al que vàrem arribar, ni més ni menys que els 4.991 mts. sobre el nivell del mar. Mal d'alçada?, res de res, unes poques fulles de coca i evitar els esforços violents i no vàrem sentir els efectes que poden ser molt desagradables.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi414MGc5RIqHrbU5eEbsGht3Zd9gQ2leLSxJPH7ZpwAjuFBi4X87kRcghCXiVYzitP1tPdx0l4vvgFtextgL6cp9-pgd1bpo5jAqwbsmVl7RMDzhtRRUdnpg26KHdQD3uQH5MZlLOey9wU/s1600/P1030756.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi414MGc5RIqHrbU5eEbsGht3Zd9gQ2leLSxJPH7ZpwAjuFBi4X87kRcghCXiVYzitP1tPdx0l4vvgFtextgL6cp9-pgd1bpo5jAqwbsmVl7RMDzhtRRUdnpg26KHdQD3uQH5MZlLOey9wU/s640/P1030756.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">En la Pampa, els camèlids viuen lliures tot l'any, formant ramats, amb un mascle dominant i els seu harem. Un cop a l'any els agafen per esquilar-los</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHhKsS2YCDK3el4bb5eUcAEcf7Qju7wbjH4EfGQekYr9oampJPm2GXnBdVu0eg9VhPwMNnwsFYYjfO4kO4RA_TwrOFuaXfcn7hBqLyQS-TnelG2iuOITjyGqFb5sRnlIna5FnvbBfS2jg_/s1600/P1030752.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHhKsS2YCDK3el4bb5eUcAEcf7Qju7wbjH4EfGQekYr9oampJPm2GXnBdVu0eg9VhPwMNnwsFYYjfO4kO4RA_TwrOFuaXfcn7hBqLyQS-TnelG2iuOITjyGqFb5sRnlIna5FnvbBfS2jg_/s640/P1030752.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">com es el cas d'aquestes vicuñas:</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="http://imagenes.acambiode.com/empresas/6/3/7/4/63742030082351556965576853484566/productos/ACF6A7C.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://imagenes.acambiode.com/empresas/6/3/7/4/63742030082351556965576853484566/productos/ACF6A7C.jpg" width="320" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Te les trobes per a tot arreu. Sovint en mans de personatges vestits amb els trajos típics que te les ofereixen per a fer fotos a canvi del con sabut sol. Vaig resistir-me tot el que vaig poder.N'hi han fins i tot (!) a Machu Pichu, aquí la "afoto" era obligada, a que si?</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXvJgwtnGQH3BkXU9ISb6NuOhhFj-3ZbblTvRUR41d9K0Nmr0bal1SKj7xRUdCJEiZgA4E8QFjg34iJwtS0XqK4mtSYwABETnHgQsiKjpUeBGR-rhLhFrhSSliShqwrY4fqJHKXUTnHBuJ/s1600/P1040120.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXvJgwtnGQH3BkXU9ISb6NuOhhFj-3ZbblTvRUR41d9K0Nmr0bal1SKj7xRUdCJEiZgA4E8QFjg34iJwtS0XqK4mtSYwABETnHgQsiKjpUeBGR-rhLhFrhSSliShqwrY4fqJHKXUTnHBuJ/s640/P1040120.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest és guanaco que ja us he dit que a Perú és gairebé impossible de veure. </span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCzEFyJeitiMLgwsOci7xMsw8NzrY2H-hLJ3ggcx1r05lsA4kaJASy1DQWHxs1CguTChqrpUcg2QpuHC28Wte95yPn2cRWHz9z8KJ2Bz6frrUJw8EEY5v-PngxNpGPb4qvQqxcgZ66PDhc/s1600/Guanaco.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="353" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCzEFyJeitiMLgwsOci7xMsw8NzrY2H-hLJ3ggcx1r05lsA4kaJASy1DQWHxs1CguTChqrpUcg2QpuHC28Wte95yPn2cRWHz9z8KJ2Bz6frrUJw8EEY5v-PngxNpGPb4qvQqxcgZ66PDhc/s400/Guanaco.jpg" width="400" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Us prometo que no els vaig demanar que es posessin així per a la foto, de tota manera son una excel·lent representació dels paisatges de la Puna:</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXiEdtqIgQ-Vur3a11zToxS7BDwMEhVEoxZd4K6L3UrVrCcm6Wc_Tf5aBxmaT9iXGxyxQtjQj2DDNG31ZQWdBiFmDWVIK16DD90vK5dJK_r7yAjcocaT0xYU0YycYKn5muSVDwlFzo5oIO/s1600/P1030854.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXiEdtqIgQ-Vur3a11zToxS7BDwMEhVEoxZd4K6L3UrVrCcm6Wc_Tf5aBxmaT9iXGxyxQtjQj2DDNG31ZQWdBiFmDWVIK16DD90vK5dJK_r7yAjcocaT0xYU0YycYKn5muSVDwlFzo5oIO/s640/P1030854.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">D'entre totes les llametes, alpaquetes, ovelletes que vaig veure aquesta em va semblar molt bonica i -sense pagar- vaig fer-li aquesta foto, que també m'agrada molt.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYWRVouZYScNZYbPPNSfdfvsdEPG_JdwY_KGy7IuhVGwetT21bJ_BcqKPT_8F0AGnR862ilIUy4zqb5M5MA3L_7vFT5J29uyReCWQyLT8RyyHmiL3et-76FM7n1YS7i4w1GOPK7E9KHTrM/s1600/P1030779.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYWRVouZYScNZYbPPNSfdfvsdEPG_JdwY_KGy7IuhVGwetT21bJ_BcqKPT_8F0AGnR862ilIUy4zqb5M5MA3L_7vFT5J29uyReCWQyLT8RyyHmiL3et-76FM7n1YS7i4w1GOPK7E9KHTrM/s640/P1030779.JPG" width="426" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Un dels plats forts del viatge era anar a Paracas i a la Reserva Nacional de las Islas Ballestas. No era la millor estació per a veure balenes, taurons, ni lleons de mar, però amb tot, crec que vaig tenir sort.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Només sortir del port de Paracas, vaig veure un dofí. No me l'esperava, però amb tot era el primer dofí que veia en llibertat en tota la meva vida. Em va causar una profunda impressió, quin tros d'animal, quina suavitat i elegància.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftxY0zk_p1w0Cf5gEGjBP9MhmV_2PukzpleCAGPG6cIAIEkf0tkJB12P_R0AjEXgW1Xh5ZnkK4dm9gUlyrAM-qjhi2wRLb6PQuMfqsjM8dFOtrqcjJi6miXj6Ya1vjXAdMkE4MMe3ynIF/s1600/Dusky-Dolphin.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgftxY0zk_p1w0Cf5gEGjBP9MhmV_2PukzpleCAGPG6cIAIEkf0tkJB12P_R0AjEXgW1Xh5ZnkK4dm9gUlyrAM-qjhi2wRLb6PQuMfqsjM8dFOtrqcjJi6miXj6Ya1vjXAdMkE4MMe3ynIF/s400/Dusky-Dolphin.jpg" width="400" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Pels que no ho sàpiguen les Illes Ballestes tenen una gran importància com a reserva natural, la corrent freda de Humbolt, carregada d'aliments procedents de l'Antàrtida, crea en aquesta zona unes condicions molt especials per a una infinitud d'aus, peixos, mamífers, és un lloc espectacular. Em sap greu no saber més de fauna i poder-vos explicar millor tot el que les imatges mostren. Si m'equivoco amb les identificacions i dic alguna bestiesa, prego als especialistes que no m'ho tinguin en compte- A més els agrairia qualsevol esmena.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A més de la seva riquesa en fauna, també és important el famós "guano" el detritus d'aquests milions d'aus damunt les roques de les illes, dipositen un veritable tresor que esdevindrà adob pels camps de conreu de la millor qualitat, i també matèria primera per l'industria química.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Zm6MNFGqhYxZrth1ZQB8Z-zKkySGdWstLWMMhQP_xqwItuFk59rsU5FMTreMyUT8_7N83Fp42f2hBTBZdwFENjnvNURyIpMY2dR1BWmWwFwBZfOJhDPNltLYniCnGLaPwjg-0MRE4Kg8/s1600/P1030598.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Zm6MNFGqhYxZrth1ZQB8Z-zKkySGdWstLWMMhQP_xqwItuFk59rsU5FMTreMyUT8_7N83Fp42f2hBTBZdwFENjnvNURyIpMY2dR1BWmWwFwBZfOJhDPNltLYniCnGLaPwjg-0MRE4Kg8/s640/P1030598.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A dalt a la dreta uns quants pingüins...</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDuJVsD5F5Lvr_YAJrp5un4Zz-6a2Sk7dfckKVIgIDwrR4dwuIi8AOX2KtKnRcvgbTAhCZ9uyibk_f9Y-_vRlMqOyxGLo8AfQLFnOR_pJHkSJosYm71nOpxb-qHXTdw9_ipQHH8M6N1gVO/s1600/P1030606.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDuJVsD5F5Lvr_YAJrp5un4Zz-6a2Sk7dfckKVIgIDwrR4dwuIi8AOX2KtKnRcvgbTAhCZ9uyibk_f9Y-_vRlMqOyxGLo8AfQLFnOR_pJHkSJosYm71nOpxb-qHXTdw9_ipQHH8M6N1gVO/s640/P1030606.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpmycZy37qjkLU9h9nJilOMQvgRWauhZMa2qGvn2V5r1DZ83vg3FICLnBl2QiOKo2OLNktdOwnFevkos7MZYtUuGVsR2txriNHXTMeZ7KfBPeXAPNeAPy03A8KmgjKO0zB3CcIXFz76eTx/s1600/P1030636.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpmycZy37qjkLU9h9nJilOMQvgRWauhZMa2qGvn2V5r1DZ83vg3FICLnBl2QiOKo2OLNktdOwnFevkos7MZYtUuGVsR2txriNHXTMeZ7KfBPeXAPNeAPy03A8KmgjKO0zB3CcIXFz76eTx/s640/P1030636.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">No tinc ni idea, gavines, cormorans... fins i tot els guies ens van parlar de l'albatros errant, l'ocell amb l'envergadura de les ales més grans del món.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3j4OUiSmufI3aU3rLFIjG7EVHPlUxp7WI_wJi9Ey135xjGgs59aR7BDYjnwY5faUIkQPcCzuVWMWb_deIwFnKbAAOc2E4iomdPW9ud4Y4jleLFATPbw6wfmVrEDyV3DE1iJ-oY-cLyxny/s1600/Blogerrante.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3j4OUiSmufI3aU3rLFIjG7EVHPlUxp7WI_wJi9Ey135xjGgs59aR7BDYjnwY5faUIkQPcCzuVWMWb_deIwFnKbAAOc2E4iomdPW9ud4Y4jleLFATPbw6wfmVrEDyV3DE1iJ-oY-cLyxny/s400/Blogerrante.jpg" width="400" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjneCw4ZnlDGi5wJ1Kxn9JI8wI20BpAY23Pvkq4lxmJQFgwCJVD-EX1Oo82WNGLTZMa4VrhdgRzfa4m-xc6H04_PK7qyq8l68XMMMP6ouUf3_orfqVmxJd20HsYfieKjd7q5iboMz7GEsu5/s1600/P1030604.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjneCw4ZnlDGi5wJ1Kxn9JI8wI20BpAY23Pvkq4lxmJQFgwCJVD-EX1Oo82WNGLTZMa4VrhdgRzfa4m-xc6H04_PK7qyq8l68XMMMP6ouUf3_orfqVmxJd20HsYfieKjd7q5iboMz7GEsu5/s640/P1030604.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Pel·licans...</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLlrZSjMvvE5bTdhs5RxowlOXHb9Izy_izH7vok1-LvFOT874GwcDlnOEbk8qVufWo3HibLHxzFB14TvgG0At5NeUK7zUsSNvL7Y75Yv-3IVKBRF004-GPuDofMkzqr09GDQUIx6vgMhf/s1600/P1030614.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLlrZSjMvvE5bTdhs5RxowlOXHb9Izy_izH7vok1-LvFOT874GwcDlnOEbk8qVufWo3HibLHxzFB14TvgG0At5NeUK7zUsSNvL7Y75Yv-3IVKBRF004-GPuDofMkzqr09GDQUIx6vgMhf/s640/P1030614.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoFc0N-AF3rylH3KK0XTsCd_MHkFBpTOc_POiIm16Msli2AXmu8NmJzFoYqqnSdRD2968behw7wzyiky6plnG1CYVRN-W-SOSZf7YcT-SUiF2HSzQ57L_L6VySAndiZkN-TD77bL-OWKZk/s1600/P1030625.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoFc0N-AF3rylH3KK0XTsCd_MHkFBpTOc_POiIm16Msli2AXmu8NmJzFoYqqnSdRD2968behw7wzyiky6plnG1CYVRN-W-SOSZf7YcT-SUiF2HSzQ57L_L6VySAndiZkN-TD77bL-OWKZk/s640/P1030625.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Més pingüins...</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_0Jol0aR_tdNYA_K_NmIrtvsQ2Z5hEpDV0eTOh22OnaEJcNmmWYmoGbmcmYWqC2sGpn9rw6hYs96gs-YFgkffSJTajOvVF6rPUCGgagQwwMP46WxBps5gyQy6uKbOmkrHmDM5WeTV_gnz/s1600/P1030634.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_0Jol0aR_tdNYA_K_NmIrtvsQ2Z5hEpDV0eTOh22OnaEJcNmmWYmoGbmcmYWqC2sGpn9rw6hYs96gs-YFgkffSJTajOvVF6rPUCGgagQwwMP46WxBps5gyQy6uKbOmkrHmDM5WeTV_gnz/s640/P1030634.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I els lleons de mar, </span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_EsR55u3qrbhWuDjXWs-HV_bQ7No8vCXbqG-ciSCWLzsXwVlLb6GasEByOPAEoUx7owEJ1b5wt1MFrijXtw4mKOlzza6LC07Zvb2P9uW3n9iSC5La3-HHu1EN8xewpW65vB3FrZgkm8gm/s1600/P1030639.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_EsR55u3qrbhWuDjXWs-HV_bQ7No8vCXbqG-ciSCWLzsXwVlLb6GasEByOPAEoUx7owEJ1b5wt1MFrijXtw4mKOlzza6LC07Zvb2P9uW3n9iSC5La3-HHu1EN8xewpW65vB3FrZgkm8gm/s640/P1030639.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO1bEw-A3fb6eQMMA1BXfQ0weIiKPSEm-chLJ2dHGTgqMqy7Rx661rUACMJWYV1VW8Al70XBurngZQxPKbO5u_1-yfCPSYbBucrK8uhtVltEzPAiArAhu2bFIKTpq31ST04aHovEFT14ho/s1600/P1030632.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO1bEw-A3fb6eQMMA1BXfQ0weIiKPSEm-chLJ2dHGTgqMqy7Rx661rUACMJWYV1VW8Al70XBurngZQxPKbO5u_1-yfCPSYbBucrK8uhtVltEzPAiArAhu2bFIKTpq31ST04aHovEFT14ho/s640/P1030632.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">No se si Sant Lleó de Mar existeix, però aquest ho semblaria.</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH7QxZfKmCPgm-XC6WkssUTTVfA4BcVW15tjWKt1PaOmtAhJuuP5gPb5z4reCQJNeSq-jhGSONbkROOszPgWvSZazfVkNOzVIJ1MhiIpNxck0KEhE2Y6Gj2k2WEq9ZqwfLCdoBDI-qUC0B/s1600/P1030628.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH7QxZfKmCPgm-XC6WkssUTTVfA4BcVW15tjWKt1PaOmtAhJuuP5gPb5z4reCQJNeSq-jhGSONbkROOszPgWvSZazfVkNOzVIJ1MhiIpNxck0KEhE2Y6Gj2k2WEq9ZqwfLCdoBDI-qUC0B/s640/P1030628.JPG" width="640" /></a></span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I aquesta foto de la platja vermella en ple desert d'Atacama, es deu a aquest ocell (gavina?) que planeja contra el vent i que va sortir a varies de les fotos que vaig fer.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDTjy8L_-QU7mukHPaO1kK3JDL1o1TrBf8WAWzCB69_cfTo77Hvzd7tL5obwEMOiHKqDuhT7uF4G263zyvkkalfQEtGsddNl6eIvuKrcrkfBI3VJYxgvlKMuZaS_h7Lg90hnu-85845Bok/s1600/P1030665.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDTjy8L_-QU7mukHPaO1kK3JDL1o1TrBf8WAWzCB69_cfTo77Hvzd7tL5obwEMOiHKqDuhT7uF4G263zyvkkalfQEtGsddNl6eIvuKrcrkfBI3VJYxgvlKMuZaS_h7Lg90hnu-85845Bok/s640/P1030665.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Un altre dels objectius del viatge era anar al Mirador del Còndor, a la Vall del Colca, allà viu una família de Còndors i es un dels pocs llocs del món on pots tenir una certesa relativa en que els veuràs. Dons si, aquella família va sortir a "guanyar-se la vida" i afavorir la dels natius que s'alimenten de l'interminable riu de guiris que anem a veure els còndors, vaig fer algunes fotos com aquesta:</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia2t8CNTVrBpuQncNzLMYdRwUMYaBfy1dGgDUw9zpbHVkIjXUWRzF-TQMVpYQR9lac0OwYNf5Lc6nhR6upehBngoKu6BpdsgepmoSD0809RhdpK5cuw3XA1DmFcc8wksdWMy854BuVw7W3/s1600/P1030809.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEia2t8CNTVrBpuQncNzLMYdRwUMYaBfy1dGgDUw9zpbHVkIjXUWRzF-TQMVpYQR9lac0OwYNf5Lc6nhR6upehBngoKu6BpdsgepmoSD0809RhdpK5cuw3XA1DmFcc8wksdWMy854BuVw7W3/s640/P1030809.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Amb els meus coneixements fotogràfics que us penseu, sort que hi ha la web</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVOEhiym5funzXXnmLN4KpVA2nLr1jMzvDOwrwO118cp_8gQUN9GE0rQ290mV4m5zTCfLYpuQrCQsOz1zbpTx7GCbfYa-MB5n5di_vk8YO2YsFYo6IMdk0Kf9iZBXmwX8v0fs4XqKvkjkx/s1600/P1030797.2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVOEhiym5funzXXnmLN4KpVA2nLr1jMzvDOwrwO118cp_8gQUN9GE0rQ290mV4m5zTCfLYpuQrCQsOz1zbpTx7GCbfYa-MB5n5di_vk8YO2YsFYo6IMdk0Kf9iZBXmwX8v0fs4XqKvkjkx/s400/P1030797.2.jpg" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Més endavant, visitant un albergue de fauna en recuperació em vaig resarcir:</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquí una femella </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBGY2JqQn4uXGjycZi_O95OI7m6x-fnUeBIqOkwAsGSJYzcxSKUlhAbyaPtit3my6oS-HiArMMy1FPvmRJUPvV98G8Zva7jwIivFii1CYvOsirjeUf5IEzGuFvkC9FOOu6LXsa36ShCqxW/s1600/P1040049.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBGY2JqQn4uXGjycZi_O95OI7m6x-fnUeBIqOkwAsGSJYzcxSKUlhAbyaPtit3my6oS-HiArMMy1FPvmRJUPvV98G8Zva7jwIivFii1CYvOsirjeUf5IEzGuFvkC9FOOu6LXsa36ShCqxW/s640/P1040049.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Tan ella com el seu espòs, que no va voler baixar a fer-se les fotos, van ser víctimes d'un espectacle molt apreciat i tradicional del Perú, el combat entre un còndor i un toro. Es lliga el còndor a l'espatlla del toro. El còndor que vol sortir volant, picoteixa amb el seu pic imponent l'espatlla del brau i aquest tractarà de treurese'l del damunt. Resultat patiment per a tots dos, sang a raigs, i generalment el còndor pateix lesions de les que no es recuperarà mai més, una pota trencada, l'ala, etc. tot molt divertit (!). Però a la foto amics, podeu veure la veritable mida del còndor</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqvk_ycw6NF3GNLiglqlkfN-OGvGogvKSKEcPbD3ae5C0UzXRigDjO1VFGObUJJhPVwmEjfFN2vtALVEtv9IQEPGdc04Rbw8ikeGGsZFc1SI14cI9Be3OeW9-8vuPsOyIshmd-ugW9hqCs/s1600/condor%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqvk_ycw6NF3GNLiglqlkfN-OGvGogvKSKEcPbD3ae5C0UzXRigDjO1VFGObUJJhPVwmEjfFN2vtALVEtv9IQEPGdc04Rbw8ikeGGsZFc1SI14cI9Be3OeW9-8vuPsOyIshmd-ugW9hqCs/s400/condor%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquí un jovenet mascle, fill dels anteriors que està esperant perquè el deixin anar quan estigui preparat.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJAG4pAWFJ6xUpVRAOYT43ObxtGk4PPnLsKP8ZS-zLhPILXd4ar6OP2T3XzNbdCvNamRfTnbwKmcCIZnNwAG0L-RUpQFhJiFPCIlS5k-OLkUq59gjFp3P_Y7IGo_xQgcHKQka8Hi5KW3LU/s1600/P1040051.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJAG4pAWFJ6xUpVRAOYT43ObxtGk4PPnLsKP8ZS-zLhPILXd4ar6OP2T3XzNbdCvNamRfTnbwKmcCIZnNwAG0L-RUpQFhJiFPCIlS5k-OLkUq59gjFp3P_Y7IGo_xQgcHKQka8Hi5KW3LU/s640/P1040051.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="http://farm4.static.flickr.com/3064/2301679331_68600edd91_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="301" src="http://farm4.static.flickr.com/3064/2301679331_68600edd91_o.jpg" width="400" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Si ja ho sé, maco, maco no ho es, ni tan sols aquest Còndor Reial mascle i adult podria qualificar-se de maco. Però hauriem de recordar que pels pobles incaics el còndor era un au sagrada, missatgera dels deus</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">D'altres animals </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Be, l'animal aquí no són les guiris d'esquenes, sinó aquell puntet vermell brillant que hi al seu davant damunt del cap de la rosa, era espectacular </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAesAgBJOBv3DAwO5fNTeCUbSz6mbDfu3ZyCEMdVrwmnbIXTkpTFJHL_dxepCTJVhkJBhwzMbUsQPpoTWfdJSSXk0kIGsz1TcbR7tKRS9bdabAxeU4aXGEHCx6TayWCv7pC08mVkjDOtHn/s1600/P1030295.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAesAgBJOBv3DAwO5fNTeCUbSz6mbDfu3ZyCEMdVrwmnbIXTkpTFJHL_dxepCTJVhkJBhwzMbUsQPpoTWfdJSSXk0kIGsz1TcbR7tKRS9bdabAxeU4aXGEHCx6TayWCv7pC08mVkjDOtHn/s640/P1030295.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">com aquest...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5wtdklMIEu-QTHmelk6gHRhLmKt2tSkM0VCPHzkCQKBlgkhuC3osuCpvQ95ZFHrvJf0RVoHsq71xAVut_c7EhsGXOXquScGetIAj6mPV3cLvseof9KtDNoUDdrn80xxaS2tjOVTTNCzkK/s1600/cardenal-rojo-con-flores.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5wtdklMIEu-QTHmelk6gHRhLmKt2tSkM0VCPHzkCQKBlgkhuC3osuCpvQ95ZFHrvJf0RVoHsq71xAVut_c7EhsGXOXquScGetIAj6mPV3cLvseof9KtDNoUDdrn80xxaS2tjOVTTNCzkK/s320/cardenal-rojo-con-flores.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A la ciutat de fang més gran de Perú Chan-Chan, enmig d'un desert sec i eixut com pocs, hi funciona encara un antic embasament per proveir d'aigua un dels palaus -l'únic que es pot veure-, allà vaig veure aquestes "polles d'aigua" (?). </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2E5uR0UdsbgOKz0kbItyXngfOA7OqqYFVDtkZjkT0aRiH6jvHQ84dRA-DP4QPHKHLWfTI5GVUQ_N5OgZm3bxJdBeOvXn2MEVPCl2cWlvlV_42m9VATxpSxaMq9JqzFj0zlZ6ojWrnIBbl/s1600/P1030270.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2E5uR0UdsbgOKz0kbItyXngfOA7OqqYFVDtkZjkT0aRiH6jvHQ84dRA-DP4QPHKHLWfTI5GVUQ_N5OgZm3bxJdBeOvXn2MEVPCl2cWlvlV_42m9VATxpSxaMq9JqzFj0zlZ6ojWrnIBbl/s640/P1030270.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Un esparver jovenet, primer dels molts que veuria després.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaR_r1kRBT-ulv757FS_BgxdGlEU-_abhPl1Z6fgEt_EkanwiKEfQuJY-lVDTlofWAdJtxjhscLf2hodrFcVqk5x6V-kNK-5I5ax1GZ9BWHjbXlbHAX9yGZiiGYZy86wCECO-1QEdWdyTn/s1600/P1040055.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaR_r1kRBT-ulv757FS_BgxdGlEU-_abhPl1Z6fgEt_EkanwiKEfQuJY-lVDTlofWAdJtxjhscLf2hodrFcVqk5x6V-kNK-5I5ax1GZ9BWHjbXlbHAX9yGZiiGYZy86wCECO-1QEdWdyTn/s640/P1040055.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Una de les coses que més em va sorprendre va ser l'abundància de voltors que hi havia per a tot arreu, a les ciutats, a les places i jardins, al camp a les muntanyes. Jo vaig veure de dos tipus, de cap vermell</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFy22Esaow13kzxkzLeN4K6eV2tGghNKE4exdz5z6CFgcEspzSzSvtePiXPSu7IACMo_LYZPlqr0GTYsletmx_I_Gn6ytDkWmjuzNcX9Oo1RndJk61a5KwmLdb-m4JhOiikg4tXDOD0itO/s1600/PPerret_Cathartes_aura.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFy22Esaow13kzxkzLeN4K6eV2tGghNKE4exdz5z6CFgcEspzSzSvtePiXPSu7IACMo_LYZPlqr0GTYsletmx_I_Gn6ytDkWmjuzNcX9Oo1RndJk61a5KwmLdb-m4JhOiikg4tXDOD0itO/s320/PPerret_Cathartes_aura.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">i de cap groc, aquest darrer més per la zona de l'Amazones.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR2QLzlkYwtIliJV71a4trkxA89yDC7eZ60l_ka8WOk8vl8N2xjWNl_TcA9KDDPo1YohJOcBphMsr_hILZjWqxbcoduBA7uHQR-JUkfxmQJTFbzSQ2fvbUt8T2ONKw1sgprKJYF4Gmj3tv/s1600/clip_image002_017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR2QLzlkYwtIliJV71a4trkxA89yDC7eZ60l_ka8WOk8vl8N2xjWNl_TcA9KDDPo1YohJOcBphMsr_hILZjWqxbcoduBA7uHQR-JUkfxmQJTFbzSQ2fvbUt8T2ONKw1sgprKJYF4Gmj3tv/s320/clip_image002_017.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I si ja sé, aquest no es un animal exòtic, ni estrany, només és un pollastre, però no se si a l'imatge es pot apreciar ben bé la mida, però era espectacularment gran.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio2L_4lozGSoajtazmNw7qIZBjTZc4cYIpsrGOrMckXGbu1jXwdYK4OmWa9nvXuNhtomnQlgDiFrDtDfb0JxPU12KnWreBSk_dY_TBHlMqmjyf3HUGqy9ghODuZVMXzPgOZIYTO_qcgHJG/s1600/P1040299.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio2L_4lozGSoajtazmNw7qIZBjTZc4cYIpsrGOrMckXGbu1jXwdYK4OmWa9nvXuNhtomnQlgDiFrDtDfb0JxPU12KnWreBSk_dY_TBHlMqmjyf3HUGqy9ghODuZVMXzPgOZIYTO_qcgHJG/s640/P1040299.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A l'estany de l'Hotel las Dunas de Ica, aquestes carpes dorades vivien de la bona voluntat dels turistes, pel mòdic preu de 0,5o cts. de sol els hi podies donar de menjar. No cal dir que en quan t'acostaves a l'estany els peixos et seguien com ànimes en pena demanant la seva ració de pinso.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif16qUglFbiTJbUCUgrLUY87L2UXIMrQoZDrj3ygsX2LF1BZ8SEgbUJ-Rz0PYXMpf9ZqcNd1lzZG-PUNmlG6MMNbFYzviprHEwYN_B1x5p09rIYsWFwli082qjKKkoqfLnDQBWpkZ3rdtc/s1600/P1030462.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif16qUglFbiTJbUCUgrLUY87L2UXIMrQoZDrj3ygsX2LF1BZ8SEgbUJ-Rz0PYXMpf9ZqcNd1lzZG-PUNmlG6MMNbFYzviprHEwYN_B1x5p09rIYsWFwli082qjKKkoqfLnDQBWpkZ3rdtc/s640/P1030462.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest personatge mig camuflat entre les roques és el famós cui, una mena de rateta conill que és un dels plats preferits de la cuina peruana des dels temps dels inques com a mínim. Aquest és un cui salvatge, i els altres uns cuis domèstics </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTSp4iNZlCzhA4FGqlZHZSFLoSi9N81MbPO1CFp2_RIafVlNH3007yrz2yY0e6hFaceJcemZtbldLA2U7NSffN73FQ9GgzLmzGZo4x1ObRfmD0W19MwppSBXS_IUdw-E-A7u8vwkjx2oh/s1600/P1030846.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTSp4iNZlCzhA4FGqlZHZSFLoSi9N81MbPO1CFp2_RIafVlNH3007yrz2yY0e6hFaceJcemZtbldLA2U7NSffN73FQ9GgzLmzGZo4x1ObRfmD0W19MwppSBXS_IUdw-E-A7u8vwkjx2oh/s640/P1030846.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP_HqZV77JK7YzUXfHCjO7TYV0_Zth3Rnxi3RGISFcRlOokTP_bd4gcmZLjRcMtSDTpL1rpxLay2gHa90gzj8Wq9bCFhd7r7Hd9HTUR0q9MExgD-JcFMGpeCcfsTPuap16PXwKjq3II-hw/s1600/P1040064.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiP_HqZV77JK7YzUXfHCjO7TYV0_Zth3Rnxi3RGISFcRlOokTP_bd4gcmZLjRcMtSDTpL1rpxLay2gHa90gzj8Wq9bCFhd7r7Hd9HTUR0q9MExgD-JcFMGpeCcfsTPuap16PXwKjq3II-hw/s640/P1040064.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Cobaies?, Gossets de les planures?</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquí un ramat d'ovelles en una destil·leria de Pisco, no sé quina relació hi ha, però els hi vaig fer la foto de rigor.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOEH5O64Rrjk97ztH_WYHUm3cYikGuLhWBS0Dv_zETvt3F_tOyT_myRuylQZtLfnNTQM04ld9OogOjQ9rMOEjj8buohNXAihF5WCLQ2GXqU3eLk0lAg995kce9rAyZarJSAIVjAOLnvRma/s1600/P1030397.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOEH5O64Rrjk97ztH_WYHUm3cYikGuLhWBS0Dv_zETvt3F_tOyT_myRuylQZtLfnNTQM04ld9OogOjQ9rMOEjj8buohNXAihF5WCLQ2GXqU3eLk0lAg995kce9rAyZarJSAIVjAOLnvRma/s640/P1030397.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Ara bé, l'ovella típica que vaig veure per tots els camps andins i per la puna es l'anomenada de cara negra, molt apreciada per la seva llana i per la seva carn</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Y7KDwGJdz9Dc0aalmsRPRACKKn8CD3oAp5vlhW06kPY-uGbCvN5DLjFIeIXsob_OeFxBuwU3h-9OWWS6XiJTwsjBhNLM66XA_2vwyUtmuhCPapaGx9wMmVZA_VLgC6erf0P_XzQKWyDO/s1600/oveja_churra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7Y7KDwGJdz9Dc0aalmsRPRACKKn8CD3oAp5vlhW06kPY-uGbCvN5DLjFIeIXsob_OeFxBuwU3h-9OWWS6XiJTwsjBhNLM66XA_2vwyUtmuhCPapaGx9wMmVZA_VLgC6erf0P_XzQKWyDO/s320/oveja_churra.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I els burros?... els andins son preciosos tan peludets!...sempre li dic a la meva companya que m'agradaria tenir un per anar a treballar al cole...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1MVS-KUyw62-VwGF4LCpN7P61nDlbY60Kfoaoo3rpem7mUiprhRYzNXs5HDV5xXwIa1XlKCrY_95u4bQIBqH0HyVq_AsIlS7skNMXSV7HaUrkEQ9sYcztCZ-ZP8QEiRAceyTogtNf2Voc/s1600/burros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1MVS-KUyw62-VwGF4LCpN7P61nDlbY60Kfoaoo3rpem7mUiprhRYzNXs5HDV5xXwIa1XlKCrY_95u4bQIBqH0HyVq_AsIlS7skNMXSV7HaUrkEQ9sYcztCZ-ZP8QEiRAceyTogtNf2Voc/s320/burros.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Els herbívors i remugaires formen unes associacions sempre pacífiques... Veieu els porquets?...les alpaques?, les vaques?... i l'ovella?...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPcAETK4n9GUzWJqGzJ9QxcAqaF0ce_3Jd-Fc6dvpRfrUJroG-ZKfFf1SsgVb6sjLkphLX47ezykTMT1w5RzZgaRQ4EoKKH1YBXBOuTAUy1Yy73RGkxC3PE0up4spYizt8BXqTItF-IcZC/s1600/P1030853.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPcAETK4n9GUzWJqGzJ9QxcAqaF0ce_3Jd-Fc6dvpRfrUJroG-ZKfFf1SsgVb6sjLkphLX47ezykTMT1w5RzZgaRQ4EoKKH1YBXBOuTAUy1Yy73RGkxC3PE0up4spYizt8BXqTItF-IcZC/s640/P1030853.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest simpàtic i petitó, sempre alegre i divertit. us fixeu en les potetes?, no te ditets, ni manetes... algú...es va entretenir en tallar-li, es clar! o volia agafar tot i amb aquelles ungles...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqwAaK8x_jwz9u_730DhINHSnDZmf0k_eevTii00LgYg8Xc4MaB1KjeCQsi6Eb-xT-fNcDZutPFze06dJ5bgKqE3BU-Q98qRZKLshTMg3GIKXnHLh8eimK8KG9g_w-vVYlQHL81WwIxh_n/s1600/P1040059.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqwAaK8x_jwz9u_730DhINHSnDZmf0k_eevTii00LgYg8Xc4MaB1KjeCQsi6Eb-xT-fNcDZutPFze06dJ5bgKqE3BU-Q98qRZKLshTMg3GIKXnHLh8eimK8KG9g_w-vVYlQHL81WwIxh_n/s640/P1040059.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquesta guineu andina, havia estat enverinada, ara es recuperava, sembla que tot aniria bé i un dia,</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkGhdS0qVW-qcVBGMedwcP9RWoUmAYMLxb_cxdy207Tk7koBAmLQE0L2u8lORUGFZLQcyM322vXfry5FFv9E0MI8FsFksb6QIrPo8AYa0x7eSGTZEJlo1k9Ft4x0eXp-R7dPzpw61uwE4O/s1600/P1040043.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkGhdS0qVW-qcVBGMedwcP9RWoUmAYMLxb_cxdy207Tk7koBAmLQE0L2u8lORUGFZLQcyM322vXfry5FFv9E0MI8FsFksb6QIrPo8AYa0x7eSGTZEJlo1k9Ft4x0eXp-R7dPzpw61uwE4O/s640/P1040043.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">qui sap, potser arribarà a ser tan maca com aquesta:</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3LrETkXvr8pz3q1wbxCVfMSm6LC1J2szTxGtBGU1Ccwg54EU8o1ydyxI186fWN_fwLySR8Lrxho6Vnq1N-zmXzrymTZAOpmDO3wp9Ba9peQVHRK6ZxiJhYOD1i4H_Y2w7bFSde9UhkMrF/s1600/Chi00592.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3LrETkXvr8pz3q1wbxCVfMSm6LC1J2szTxGtBGU1Ccwg54EU8o1ydyxI186fWN_fwLySR8Lrxho6Vnq1N-zmXzrymTZAOpmDO3wp9Ba9peQVHRK6ZxiJhYOD1i4H_Y2w7bFSde9UhkMrF/s320/Chi00592.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">També hi havien acollides dos pumes jovenetes, dos germanes que treballaven en un espectacle de carrer fins que ja es van fer grans i eren temibles, s'estaven preparant per a reintroduir-les a la natura.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq6KBJNTRLi3yY5cMWhXqlQ_ryTuifvQ6IWnbHKbryrv7WUzs9JOTP2nT4m4XagCtJEMJOggsoI3vUTFDM9G49-kUqqdO8E6r6RXIEeXw3VYUAxwDROrq-vpfeFw5Hvxdy8GzgRTj-Tzki/s1600/P1040045.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq6KBJNTRLi3yY5cMWhXqlQ_ryTuifvQ6IWnbHKbryrv7WUzs9JOTP2nT4m4XagCtJEMJOggsoI3vUTFDM9G49-kUqqdO8E6r6RXIEeXw3VYUAxwDROrq-vpfeFw5Hvxdy8GzgRTj-Tzki/s640/P1040045.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF7YnKzhPwSm8buxZncEPtF23hE8w6Kh-9AVFiuuRaqy9aF3Q5Pb2K6NJR_1VFf9UrQA5UuhFtDOzbERp755xR9ZQ_gt6QJnws9TWwnZvI7ZOfjgMTUeeZcAVJEX4txbOBInlsh8g6pJlB/s1600/Puma+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF7YnKzhPwSm8buxZncEPtF23hE8w6Kh-9AVFiuuRaqy9aF3Q5Pb2K6NJR_1VFf9UrQA5UuhFtDOzbERp755xR9ZQ_gt6QJnws9TWwnZvI7ZOfjgMTUeeZcAVJEX4txbOBInlsh8g6pJlB/s320/Puma+01.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: red; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Amazònia: El paradís que s'acaba</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Es innegable que la Amazònia és un dels darrers paradisos que ens queden als humans per a retrobar-nos amb la NATURA - amb majúscules - en estat pur. Bé, en estat pur cada cop menys, dons existeix l'evidència de que també l'estem fent malbé a passos agegantats. Els que hi viuen ens alerten de la destrucció diària de parts creixents del seu ecosistema, contaminació, desforestació, interessos petrolífers i aurífers, multinacionals àvides de terres per a conreus, ramaders, pesca abusiva, persecució dels animals salvatges, canvi climàtic, i tota una llarga llista de problemes molt greus i de difícil solució. Els esforços de les organitzacions natives, d'algunes ONG ben intencionades, son insuficients no tan sols per evitar el progressiu deteriorament, sinó també, per a posar remei als mals ja produïts que són -sembla- irreversibles. Els que en saben, diuen que cap a l'any 2050 la selva amazònica, tal i com avui la coneixem, haurà desaparegut.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Es l'hora d'actuar i aquesta és la meva petita contribució.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Lloc on és troben els rius Ucayali i Marañon, que junts donen lloc a l'Amazones el riu més gran i poderós de la terra. In situ, tens la impressió d'estar al mar, relativament prop de la costa.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1u9X-buuG_QLwDYcqKxSP-1zAbqgWV7GeF8ulxCk4qqZKVPoWx8Z40E1vpIK-12o5kAmSZYtJkYTcpj_Cn8nHnxD5z4J6P9f_f8gQS0XlFOPFtDKjybwsTolqU5eEfqMJrrjTsDGIjiNr/s1600/P1040284.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1u9X-buuG_QLwDYcqKxSP-1zAbqgWV7GeF8ulxCk4qqZKVPoWx8Z40E1vpIK-12o5kAmSZYtJkYTcpj_Cn8nHnxD5z4J6P9f_f8gQS0XlFOPFtDKjybwsTolqU5eEfqMJrrjTsDGIjiNr/s640/P1040284.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aparentment, la naturalesa és mostra exuberant, gairebé luxuriosa</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMl6imQ28VBeKg7mIbcjX0XmlJC_8V2KLXTqNk7mSToJHdGoeYSQ4wXpavI5EjNPk-D7T8eO_TzV1PYbShoLU-xpEnxU-1ODUQTARo4uvgggds9hzYtCFbzWJ5kNwgMs0rkd1OZSz5dXvB/s1600/P1040279.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMl6imQ28VBeKg7mIbcjX0XmlJC_8V2KLXTqNk7mSToJHdGoeYSQ4wXpavI5EjNPk-D7T8eO_TzV1PYbShoLU-xpEnxU-1ODUQTARo4uvgggds9hzYtCFbzWJ5kNwgMs0rkd1OZSz5dXvB/s640/P1040279.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Milers d'aus de tota mena i colors, s'amaguen darrera de cada revolt d'alguns de milers de petits rierols que hi ha a la selva inundable.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcxkFhqmdfSB_RVHNbyoXXdH3Mf61LdkzJ1UG2GUwMy7JkRQa0T1PYOK4Bw3FYOMsZ55K3ZdLJd1WUv30g9A4DHmi_7Tue2x19goKMSy1CuAiH2Whp0myebOXlnIPqc3NSCsvSgMj93r_n/s1600/P1040278.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcxkFhqmdfSB_RVHNbyoXXdH3Mf61LdkzJ1UG2GUwMy7JkRQa0T1PYOK4Bw3FYOMsZ55K3ZdLJd1WUv30g9A4DHmi_7Tue2x19goKMSy1CuAiH2Whp0myebOXlnIPqc3NSCsvSgMj93r_n/s640/P1040278.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4nqT30DcTcupw_MFtoVTUs4rn6hKCe_yHlBv3iDu9bu33eLdZ23UJ-hy2QpRtfEgRvcUM8erGImXeX0e77rOn-DjfsY-8GWi9cj6qQ1QxXP1FPRZix_MwNtWSfS9joUFHCWDnoY_Qj2l/s1600/P1040276.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEid4nqT30DcTcupw_MFtoVTUs4rn6hKCe_yHlBv3iDu9bu33eLdZ23UJ-hy2QpRtfEgRvcUM8erGImXeX0e77rOn-DjfsY-8GWi9cj6qQ1QxXP1FPRZix_MwNtWSfS9joUFHCWDnoY_Qj2l/s640/P1040276.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A les parts altes, micos com aquests caputxins</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisqi8SRJYri5LLeJFPPmfvgk-DGRfALxJzUQ95begGYOV7yiKk1Lhr7whN8WxWMbZAc5XlUIJpXDgTF7BZ2oXVUtHn0F8I6cNQuiHshPSzryuwpn5scWb5a9hSCEycdl-4jg8Hshol1ijo/s1600/P1040173.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisqi8SRJYri5LLeJFPPmfvgk-DGRfALxJzUQ95begGYOV7yiKk1Lhr7whN8WxWMbZAc5XlUIJpXDgTF7BZ2oXVUtHn0F8I6cNQuiHshPSzryuwpn5scWb5a9hSCEycdl-4jg8Hshol1ijo/s640/P1040173.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio4pUu85Dw8Cj98VktTft9RljKwteqTbV1saKDD-6y_UKItEPF9cmI4mTuJzhaRZu3lryJ5I803vbQH6GIWv-bGAH2HG23lolxV08XPR0BrEIutkawzaMOWXO12_Ac6iL1EiMkBxNHfUfU/s1600/P1040171.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio4pUu85Dw8Cj98VktTft9RljKwteqTbV1saKDD-6y_UKItEPF9cmI4mTuJzhaRZu3lryJ5I803vbQH6GIWv-bGAH2HG23lolxV08XPR0BrEIutkawzaMOWXO12_Ac6iL1EiMkBxNHfUfU/s640/P1040171.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyXmSEbGLo-xidcWhWBuwnKdpK845FE52Pm6zzsJgQQeiKStTbbEfNv_deFkGcGR0i3KUPKM36vizaFXYvYOcv3xrCG4BeD2Tu4b28w_K4B8GCpjf2GSxJXDxdCU2esBAMl1ePu64FPwFl/s1600/Dos+monos+capuchinos+descansan+en+una+rama.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyXmSEbGLo-xidcWhWBuwnKdpK845FE52Pm6zzsJgQQeiKStTbbEfNv_deFkGcGR0i3KUPKM36vizaFXYvYOcv3xrCG4BeD2Tu4b28w_K4B8GCpjf2GSxJXDxdCU2esBAMl1ePu64FPwFl/s320/Dos+monos+capuchinos+descansan+en+una+rama.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Titis, o com aquests frares, llencen els seus crits, o juguen sense aturar-se, en un estat d'innocència absoluta </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiiGw6ja3HT83N255f6L0o-putUqKd-fFaHlLnyfG-qa9tXdwINcvW5n462oe_mYQLnsJgexfdRjYg9tJ4GbtWUJpHqCLvHNw-YvsVx-A6um8Yp0rrC7gfMa2po-89EueJrZ1TG4WBTNQn/s1600/Mico+fraile+o+mono+ardilla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiiGw6ja3HT83N255f6L0o-putUqKd-fFaHlLnyfG-qa9tXdwINcvW5n462oe_mYQLnsJgexfdRjYg9tJ4GbtWUJpHqCLvHNw-YvsVx-A6um8Yp0rrC7gfMa2po-89EueJrZ1TG4WBTNQn/s320/Mico+fraile+o+mono+ardilla.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A la reserva de Pacaya Samiria, lloc on varem passar uns dies, s'hi troben milers d'animals, com ara el mico Huapo, en les seves varietats vermell i negre.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd3AZBQSqzOPUfM0lccLJ9LML4yam6JoLrorTS2mgYyZ_ko0oQ2oSUw5SGfjiPT1fOhxOaXttf5Hp2yGYSxo48zhMrjKO5SQKeKENbe3m9MCXcCF9XUjf0-hAkJZHbvxmOUBFr15exWCL7/s1600/mono+huapo.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhd3AZBQSqzOPUfM0lccLJ9LML4yam6JoLrorTS2mgYyZ_ko0oQ2oSUw5SGfjiPT1fOhxOaXttf5Hp2yGYSxo48zhMrjKO5SQKeKENbe3m9MCXcCF9XUjf0-hAkJZHbvxmOUBFr15exWCL7/s320/mono+huapo.JPG" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">En l'interior pots trobar-los mig amagats en les copes dels arbres</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm6XsE6lWDaPfHOKn7lpeB8Iq5FtvEttk_S3cxEFHzDHFrUkglhenJ72s7NocLkTWR6AhUb2ftRphgqi3RSeuvIeZ-Dk83LzFgipxEGWbuR78-uO_ifAwPLv98Mzvu4l3BrpnIy6fCUzDG/s1600/P1040269.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhm6XsE6lWDaPfHOKn7lpeB8Iq5FtvEttk_S3cxEFHzDHFrUkglhenJ72s7NocLkTWR6AhUb2ftRphgqi3RSeuvIeZ-Dk83LzFgipxEGWbuR78-uO_ifAwPLv98Mzvu4l3BrpnIy6fCUzDG/s640/P1040269.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">compartint habitat amb d'altres animals no menys estranys com aquest</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXGzqhNfxndAAuppfKs8e42B44TXNDBERIrSKri441-IVZibgxcU7D0cx_5FEhywA2PY9Xplfms95V85TRgA8MgGogP-WYfh_NLXbe1_UutKicFS1JOMzGZS1QJsp_0anKW9ES17_eFhcF/s1600/P1040270.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXGzqhNfxndAAuppfKs8e42B44TXNDBERIrSKri441-IVZibgxcU7D0cx_5FEhywA2PY9Xplfms95V85TRgA8MgGogP-WYfh_NLXbe1_UutKicFS1JOMzGZS1QJsp_0anKW9ES17_eFhcF/s640/P1040270.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">que en realitat no he pogut identificar, però que imagino que és com el de la foto següent, una mena d'os formiguer...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGO_VAOPp2QjZ6-wVTpOch0o9btjLTbgUJT0pxHUNuuMdfFCOJk5nM0fF8J_Jot0aT4L9bEvazEmaxFi9-F93cQCA_Sa7Mks_JaEGLrYsg-Q_3HBg54aEDf54PDiUGP6huYzjmyRh-AV03/s1600/TamanduaTetradactyla2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGO_VAOPp2QjZ6-wVTpOch0o9btjLTbgUJT0pxHUNuuMdfFCOJk5nM0fF8J_Jot0aT4L9bEvazEmaxFi9-F93cQCA_Sa7Mks_JaEGLrYsg-Q_3HBg54aEDf54PDiUGP6huYzjmyRh-AV03/s320/TamanduaTetradactyla2.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">O el "perezoso" que vàrem poder veure arraulit dalt d'un arbre. </span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdgIlwCsl7zFaOcPMOFVXgp7jQySCcV1WhW7aWTJAkV9v34b3a0Yxl6ujfYz0SliHSijqyb0ix-pWk7XbxG4HJb2O-CbZAwWviNhIFC_GAwGwy6PJSa2TKhmisRcUp-U1d0U0MJDnuJFAG/s1600/wildlife-watching-03-g.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdgIlwCsl7zFaOcPMOFVXgp7jQySCcV1WhW7aWTJAkV9v34b3a0Yxl6ujfYz0SliHSijqyb0ix-pWk7XbxG4HJb2O-CbZAwWviNhIFC_GAwGwy6PJSa2TKhmisRcUp-U1d0U0MJDnuJFAG/s320/wildlife-watching-03-g.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Les rapinyaires abunden com aquest esparver pescador</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4zQXBXYnhaV0qrNEuN_sJ1KPg_w8KF2BtN4ciXF_eM9C4OcMBqGRMpGIchzG4KakpPQKbJMQZpEH8L5rmtGMqgbvge61PAB43_lTkNVrtrdK6606zC7b_FAw9pknXLsJUF5ffNd0Ztoh0/s1600/P1040174.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4zQXBXYnhaV0qrNEuN_sJ1KPg_w8KF2BtN4ciXF_eM9C4OcMBqGRMpGIchzG4KakpPQKbJMQZpEH8L5rmtGMqgbvge61PAB43_lTkNVrtrdK6606zC7b_FAw9pknXLsJUF5ffNd0Ztoh0/s640/P1040174.JPG" width="640" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhURpNjpt4SaBchRdhcuA4E274t6tcGZnNuC7pF6DvRmtxYhDiPfn4HCdFM2ng7OkMD3lcI7dpDOcSUQGBNgVBr3M9Mt1I-aUQSTvNhPTAlOgt2fbMQ0ebp1zrZDF4jvPQv3wRiKQqrPGGx/s1600/P1040175.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhURpNjpt4SaBchRdhcuA4E274t6tcGZnNuC7pF6DvRmtxYhDiPfn4HCdFM2ng7OkMD3lcI7dpDOcSUQGBNgVBr3M9Mt1I-aUQSTvNhPTAlOgt2fbMQ0ebp1zrZDF4jvPQv3wRiKQqrPGGx/s640/P1040175.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Com aquests dos voltors als quals acabes per admirar per la seva mida i el seu vol majestuós</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsiEu_FswDoKPHAcOZz4uVUhgs2fE6fCU8GT680oqL61DBRUgse1hnxS23CzTDNdqaF9_kS6k8DF5NpE2IPlKgafPxJNXyVCXvCE-TR4SHEmMALHKMs2iXWdbyrb5mCxut2OMyWEF4A2GS/s1600/P1040215.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsiEu_FswDoKPHAcOZz4uVUhgs2fE6fCU8GT680oqL61DBRUgse1hnxS23CzTDNdqaF9_kS6k8DF5NpE2IPlKgafPxJNXyVCXvCE-TR4SHEmMALHKMs2iXWdbyrb5mCxut2OMyWEF4A2GS/s640/P1040215.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Àguiles pescaires, algunes de gran embergadura i temibles com l'harpia veritable reina dels cels, al voltant de la qual s'hi teixeixen llegendes sense fi.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
<a href="http://www.elrincondelascuatropatas.com/wp-content/uploads/2008/04/elrincondelascuatropatasaguilaarpiaaguilaarpiaentodosuesplendor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="168" src="http://www.elrincondelascuatropatas.com/wp-content/uploads/2008/04/elrincondelascuatropatasaguilaarpiaaguilaarpiaentodosuesplendor.jpg" width="320" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOSyyjTGiCkKjXUSMGeCsBRioEnwJr1Ba4sAdcCKZSyLWyzvn9ePXZwJOpeztqYxAIFcSsRoarAyeSp4nTlMq8vZwRNyBRKcTcYCjiciTkncpuzAf5rOK6gnHJYtQ0hfkhyJ4r_C_fPG0k/s1600/P1040243.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOSyyjTGiCkKjXUSMGeCsBRioEnwJr1Ba4sAdcCKZSyLWyzvn9ePXZwJOpeztqYxAIFcSsRoarAyeSp4nTlMq8vZwRNyBRKcTcYCjiciTkncpuzAf5rOK6gnHJYtQ0hfkhyJ4r_C_fPG0k/s640/P1040243.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Lloros, "periquitos", guacamais, de tots els colors travessen el riu amb els seus crits estridents i el seu vol violent</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIaqTeeeMHfPcU8zaeXodvYOoLrKbaXZbUq3D4RIowv3xDItldaKQly708X_l0FZQbFXcnzxz5Um3j-a9OsH9ELuQ1duZUcl1Z43ZYJFpZnq4rqrJITsR_CHa07Jg-zlMWWWDNlnn6i022/s1600/P1040259.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIaqTeeeMHfPcU8zaeXodvYOoLrKbaXZbUq3D4RIowv3xDItldaKQly708X_l0FZQbFXcnzxz5Um3j-a9OsH9ELuQ1duZUcl1Z43ZYJFpZnq4rqrJITsR_CHa07Jg-zlMWWWDNlnn6i022/s640/P1040259.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5v5r3PkstcMve7cLM2F11ANa9l8kZlEhx50AGnljPKLU8h3SV07KK6DXsvv670MDByyXDfOHPx716y8fXqIDyCmffFfEiZRFmcYATP69_BAGVUyCKY8ag3O1BHpWpCOw1EbO6_eGZDPKW/s1600/P1040260.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5v5r3PkstcMve7cLM2F11ANa9l8kZlEhx50AGnljPKLU8h3SV07KK6DXsvv670MDByyXDfOHPx716y8fXqIDyCmffFfEiZRFmcYATP69_BAGVUyCKY8ag3O1BHpWpCOw1EbO6_eGZDPKW/s640/P1040260.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Tucans nans i gegans, infinitament acolorits.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrzLmhAuri9upwKzmg9YNnH7I0hRp6QSuuttWDZK5A1hTX3IrXxVnsmGpPvAmVkQFnBVZ4CzT4NsXLINpsTe-sY_8-FxQHy4wUrBrKdquHfBlKNKCXdRNYNZrW4LbfvqsFVYMny03xb1Kl/s1600/Vista+5342+-+Toco+Tucan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrzLmhAuri9upwKzmg9YNnH7I0hRp6QSuuttWDZK5A1hTX3IrXxVnsmGpPvAmVkQFnBVZ4CzT4NsXLINpsTe-sY_8-FxQHy4wUrBrKdquHfBlKNKCXdRNYNZrW4LbfvqsFVYMny03xb1Kl/s320/Vista+5342+-+Toco+Tucan.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Cormorans de riu...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2p6QQi3SES8ZJYMdIUXGDJAAaRXtQoc1zU0yvxRfXOx0kMm4PNj8jqNytLJDxafv15I0EKtF572l3OIIYUl8aV__4NdzvEKPl6zTPRDsHX4WMFwlv3UbhJQr-YP7x0n8uu2hpPY8jH9B3/s1600/P1040214.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2p6QQi3SES8ZJYMdIUXGDJAAaRXtQoc1zU0yvxRfXOx0kMm4PNj8jqNytLJDxafv15I0EKtF572l3OIIYUl8aV__4NdzvEKPl6zTPRDsHX4WMFwlv3UbhJQr-YP7x0n8uu2hpPY8jH9B3/s640/P1040214.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">També es un lloc de reproducció de les infinites varietats de tortugues de terra i d'aigua</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjllAtvSXbhLxM4FvKiT8IhBOj_ZmXpAxgLMJRGat6XtdxMKmqlmeYCYU7rUSZwOEgAIW3Up8xPnyI7AVOtf3G27nIAwEOsZXy4sxQHcmpkk31tZC86IPC2xMIsCvJl-RFwvaoc06SXjL-r/s1600/DSC00708.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjllAtvSXbhLxM4FvKiT8IhBOj_ZmXpAxgLMJRGat6XtdxMKmqlmeYCYU7rUSZwOEgAIW3Up8xPnyI7AVOtf3G27nIAwEOsZXy4sxQHcmpkk31tZC86IPC2xMIsCvJl-RFwvaoc06SXjL-r/s320/DSC00708.JPG" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">On s'hi troben peixos d'aspecte tan temible com el "peix gat" un veritable monstre</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrvZo-6CT1KLPR-TXTzQNLBtwwU0epELe5B10brhPYYQ3L76qunYohbsGdxQJvagzQooelxzzDhjalSlQshOzledu6qTptwrI-skNmLF6l9V0d8y5zYwEo5dq_c1d96n98xy2Qg2jmil4p/s1600/2wq4dgl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrvZo-6CT1KLPR-TXTzQNLBtwwU0epELe5B10brhPYYQ3L76qunYohbsGdxQJvagzQooelxzzDhjalSlQshOzledu6qTptwrI-skNmLF6l9V0d8y5zYwEo5dq_c1d96n98xy2Qg2jmil4p/s320/2wq4dgl.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">O el paishe, que els nadius crien en piscifactories essent una font quasi inesgotable de recursos alimentaris</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEN0P4ngc-40smRgIrsLL1fb1YliXPOqh00XMZbhAm_gKvWTO8hpqma9VZE4JL7pRNHbmxK5rMOgzX90KBxn3kz0ldcHHHMmYcRpePF9qiLwrODeHEui2MnWuj3xzHclCkcxJ2WkrLLu0S/s1600/fishing-paiche.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEN0P4ngc-40smRgIrsLL1fb1YliXPOqh00XMZbhAm_gKvWTO8hpqma9VZE4JL7pRNHbmxK5rMOgzX90KBxn3kz0ldcHHHMmYcRpePF9qiLwrODeHEui2MnWuj3xzHclCkcxJ2WkrLLu0S/s320/fishing-paiche.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I com no, la exageradament temuda piranya, peix de colors fantàstics -almenys l'exemplar que vaig pescar -després de demanar-li perdó, la vaig tornar al riu - i de dentellada també fantàstica</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzRpcxQUo5jeeuxaf7ldXCPepB9wLWjGn9JSoK9ga7vtuJaykFAMrvPGW0RRg1fbo-2ejLdSSDXWWlws6j1TBqqy6ktIYrcNFT-9Z0CmwfAs5z_n14TGOmvJ5b6sC2M4pJ7Obe-R076N8A/s1600/P1040195.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzRpcxQUo5jeeuxaf7ldXCPepB9wLWjGn9JSoK9ga7vtuJaykFAMrvPGW0RRg1fbo-2ejLdSSDXWWlws6j1TBqqy6ktIYrcNFT-9Z0CmwfAs5z_n14TGOmvJ5b6sC2M4pJ7Obe-R076N8A/s640/P1040195.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Si hi ha un animal que em va enamorar aquest va ser el manatí. Molt amenaçat per la caça, per la contaminació i per la incultura - alguna gent els te com a mascotes - a desaparegut de molts rierols que a causa del creixement de la vegetació aquàtica son tornat intransitables o no navegables.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMeYB3hynyfiWNFq_3sId4FBfzvbDYskfYJu7xOHl9SiT8NSoyFGC4wEIHrVcd7tAj6Rh03e_m1QDbKHc39y9UrXdsm5PC5B3Tr_PxMWxCvjDTxrJ7FamkQip25dwvwW1-86EKMh1fKjjk/s1600/P1040322.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMeYB3hynyfiWNFq_3sId4FBfzvbDYskfYJu7xOHl9SiT8NSoyFGC4wEIHrVcd7tAj6Rh03e_m1QDbKHc39y9UrXdsm5PC5B3Tr_PxMWxCvjDTxrJ7FamkQip25dwvwW1-86EKMh1fKjjk/s640/P1040322.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Animal tranquil, pacífic que no defuig el tracte amb els humans, es fan esforços per a salvaguardar els exemplars ferits, maltractats, orfes, etc.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF_L36VAdHcyr83yx-FwAJ_WusfY0Az0O3ID1W9O-j6XIQt0rKoKzzK-VQ-703qh7-p_y36mY8k62s3dSr2Zp2IaShp_j7SzchCvUVYm6FQMbIPJZHfxLX94kIYOGPlQgEYD8g4G6s6JoI/s1600/P1040327.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF_L36VAdHcyr83yx-FwAJ_WusfY0Az0O3ID1W9O-j6XIQt0rKoKzzK-VQ-703qh7-p_y36mY8k62s3dSr2Zp2IaShp_j7SzchCvUVYm6FQMbIPJZHfxLX94kIYOGPlQgEYD8g4G6s6JoI/s640/P1040327.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0fDezvq8cA7IYpFDvrdd6bFJIstoQiRLrZiFXHa9OwD5b9BCYYjkDstV2tJkBoxoSLnFTL3K44ymD1eTBe5eQ0kHaN7Rz84ylOcqwfp8fg0BMxsA5BdRhPNvTUx7GNiq2_YnGc6MRzNVt/s1600/P1040325.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0fDezvq8cA7IYpFDvrdd6bFJIstoQiRLrZiFXHa9OwD5b9BCYYjkDstV2tJkBoxoSLnFTL3K44ymD1eTBe5eQ0kHaN7Rz84ylOcqwfp8fg0BMxsA5BdRhPNvTUx7GNiq2_YnGc6MRzNVt/s640/P1040325.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Malgrat que el seu aspecte físic no es molt atractiu, la seva pell és summament estranya, com si fos un trajo de neoprè, com el que fan servir els submarinistes, esperem que aquesta espècie que va donar lloc a la llegenda de les sirenes de l'Amazones, no desaparegui</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht2lxYFkU7F-0NAMZQkFhjl-8L5tKTMvyUX0DlTe7OlWYlp0mbWEXkz3bAGt7evYT-dkoDCVKxMz-2uGEYWN0R4WsijUdKyIHIUrmetZBE8Z3eYeJkI8qqPQSpr4kq_auQX5SrK8mKzixa/s1600/manati.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht2lxYFkU7F-0NAMZQkFhjl-8L5tKTMvyUX0DlTe7OlWYlp0mbWEXkz3bAGt7evYT-dkoDCVKxMz-2uGEYWN0R4WsijUdKyIHIUrmetZBE8Z3eYeJkI8qqPQSpr4kq_auQX5SrK8mKzixa/s320/manati.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">També vaig tenir la sort de entreveure una parella de llops de riu</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.oropendolaperu.org/img/lobo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://www.oropendolaperu.org/img/lobo.jpg" width="320" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I com no, va arribar el moment de veure els famosos dofins de l'Amazones, en la seva varietat rosada que no són propiament dofins, els naturals els anomenen "bufadors"</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4eqYocm1ayDef-3ooc8JJKyIbMXAICJN9CGCBVU_FM3K03uNk13NwO55YpxwddVJ5mcyyO3yd0JmB1ndT42HPqoVUopqgjYGK6qhbXJtOHqxQzg92gTSxD3MYBS35iBgyv_StNa3kX0y/s1600/P1040234.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm4eqYocm1ayDef-3ooc8JJKyIbMXAICJN9CGCBVU_FM3K03uNk13NwO55YpxwddVJ5mcyyO3yd0JmB1ndT42HPqoVUopqgjYGK6qhbXJtOHqxQzg92gTSxD3MYBS35iBgyv_StNa3kX0y/s640/P1040234.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY3TwnncOSyuJ5Koyi8FqXmAbhkRzzK4NxNvBopjleU3aHIB92gGT9J2QkEJ9M61_f8LEbJgvAZt2TrJ_1jB2DPj8h2LUftLuhT4fH88WcTkYgk-xx-sTeZLis1wmEXE2XO11vwegaBZ-Q/s1600/P1040238.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY3TwnncOSyuJ5Koyi8FqXmAbhkRzzK4NxNvBopjleU3aHIB92gGT9J2QkEJ9M61_f8LEbJgvAZt2TrJ_1jB2DPj8h2LUftLuhT4fH88WcTkYgk-xx-sTeZLis1wmEXE2XO11vwegaBZ-Q/s640/P1040238.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaxtj4UpFkUhtSpqCdyyxC6jnkCK7-9nmKMU3ihOBiAotyjJy-9gEqkpcwzSLrmVg855_EHTcofkaUNuZ00DEPzdhyhGtJwAGiPB4QbvjjJtAeiI0WmvdQjEsghgJN0SpPw71032RkoYUm/s1600/delfines-rosas-amazonas-335403.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaxtj4UpFkUhtSpqCdyyxC6jnkCK7-9nmKMU3ihOBiAotyjJy-9gEqkpcwzSLrmVg855_EHTcofkaUNuZ00DEPzdhyhGtJwAGiPB4QbvjjJtAeiI0WmvdQjEsghgJN0SpPw71032RkoYUm/s320/delfines-rosas-amazonas-335403.jpeg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">A dalt exemplar adult, a sota exemplar jove</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5l2lyoxv56lNnh4ZQwghjgVYRTEy7jfeN0vjFYp7RbM5U3dIX9lMflG5ZysQr6Nr-8v8c2N-BwlO0LGsmcyg6TVc4uYGxCgB1-KkisuaDYdpfMdjZXfmfEllHnpFs5wI_blv34v2i88PF/s1600/a-tucuxi-breaches-the-amazon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5l2lyoxv56lNnh4ZQwghjgVYRTEy7jfeN0vjFYp7RbM5U3dIX9lMflG5ZysQr6Nr-8v8c2N-BwlO0LGsmcyg6TVc4uYGxCgB1-KkisuaDYdpfMdjZXfmfEllHnpFs5wI_blv34v2i88PF/s320/a-tucuxi-breaches-the-amazon.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Però també els dofins grisos de riu, molt més petits que els rosats i que els seus parents de mar, més espectaculars pels seus salts acrobàtics.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaOATvack0cmSvE-CCKwkZK4uRrHAkJgXgvkxYa7FeK-OFmYlnTkKQ93uatYICprTO0fAzR23P2snF1j2NecDoTJvMe4hxkGG-IlmR9Arwo0chj8sLHrrkTgRhB_f-iTwIYqLUqlBu_DrC/s1600/sotalia+Fluviatilis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaOATvack0cmSvE-CCKwkZK4uRrHAkJgXgvkxYa7FeK-OFmYlnTkKQ93uatYICprTO0fAzR23P2snF1j2NecDoTJvMe4hxkGG-IlmR9Arwo0chj8sLHrrkTgRhB_f-iTwIYqLUqlBu_DrC/s320/sotalia+Fluviatilis.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Al voltant dels dofins rosats hi també un munt de llegendes, com que atrauen a les noies per emportar-les al fons del riu...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMMrohgafWGDoB4HmaO0IFI6zMHaZ7ZAtSqpgDczktpWOs-NfA46RptRA1-VtrwWbj-QA2PBVsDqDwAzcmKENn_s2XZ-49RE5Nz9iAHSUea13Nmt9uTfhAuRw0dmbX3uc_EIUbWXBoc3bv/s1600/008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMMrohgafWGDoB4HmaO0IFI6zMHaZ7ZAtSqpgDczktpWOs-NfA46RptRA1-VtrwWbj-QA2PBVsDqDwAzcmKENn_s2XZ-49RE5Nz9iAHSUea13Nmt9uTfhAuRw0dmbX3uc_EIUbWXBoc3bv/s320/008.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">La varietat d'insectes es increïble, com a mostre vegeu aquestes fotos de papallones i arnes diurns llibant les sals minerals del terra</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKj6wwAaRt7YHg02bi09gBFYeRhdh1hes09hMuzsaRc7TwLW2hPyRN4NVDI8fo7bMVpQmHQAaitqG2YGP5h263FlvMOu8E5-ysb9ckdgyGJOytqqNbrhCeRbkAFJQWEn0DvqVoMkf2VlD/s1600/P1040198.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKj6wwAaRt7YHg02bi09gBFYeRhdh1hes09hMuzsaRc7TwLW2hPyRN4NVDI8fo7bMVpQmHQAaitqG2YGP5h263FlvMOu8E5-ysb9ckdgyGJOytqqNbrhCeRbkAFJQWEn0DvqVoMkf2VlD/s640/P1040198.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik9KnezNtuqthfXMJ7SQKLGce_KLwbA8MnBU6NkGKis3qZSOllWJVgQ7HJV2xz7fcpbrUmzhmydqxA3FR9sHPnZ92S8_Su3atrKMihSYkMiSOePzAZS5mJ-gMSe3UeMW87SxlFHa609Lk-/s1600/P1040199.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik9KnezNtuqthfXMJ7SQKLGce_KLwbA8MnBU6NkGKis3qZSOllWJVgQ7HJV2xz7fcpbrUmzhmydqxA3FR9sHPnZ92S8_Su3atrKMihSYkMiSOePzAZS5mJ-gMSe3UeMW87SxlFHa609Lk-/s640/P1040199.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Aquest petit capibara creuant el riu Marañon -immens- arrisgant-se a ser devorat pels caimans, o l'anaconda</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ5mFqNrLprvupbyI5K4BrSg1j2Zl7DekQ0vCG3-lxqaua4uxucOvDzJ_Murji_5ZVGiBzbGX53pBXZSm0jOwm63_FAH50-4il5SIYmzYX3p2VDLMQ6SvMyDlk49uvMKVASAcoSJzsRo3q/s1600/P1040275.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ5mFqNrLprvupbyI5K4BrSg1j2Zl7DekQ0vCG3-lxqaua4uxucOvDzJ_Murji_5ZVGiBzbGX53pBXZSm0jOwm63_FAH50-4il5SIYmzYX3p2VDLMQ6SvMyDlk49uvMKVASAcoSJzsRo3q/s640/P1040275.JPG" width="640" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Capibara adult en el pantà.</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYMfPTNqS8x-7TuUxoWGEvTicCDDqUh_11bF3Kroev9BLYg-SMOwFIqEE6NgmVSkkmwVMJynCsaw3acSKKYP2hASqeuL8lroQ32Uws-G0jhzggfMKFLpbrDt70IqiMQrFXy-a7PoG4CYFO/s1600/photo9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYMfPTNqS8x-7TuUxoWGEvTicCDDqUh_11bF3Kroev9BLYg-SMOwFIqEE6NgmVSkkmwVMJynCsaw3acSKKYP2hASqeuL8lroQ32Uws-G0jhzggfMKFLpbrDt70IqiMQrFXy-a7PoG4CYFO/s320/photo9.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">També vàrem observar les petjades d'una família de tapirs que s'havien acostat al riu per a beure</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpzMtuQATeK_OTlpdAQiU07PtIUbMFp-MAy1MmD9VhZcnouvFjNl44-X8az-x14YyqTo3UlLVhENL3AkYpPb623Vr8ciwh68DFRkdbljVL9GNLTOiCEGsf1tCM3HDprMeKXdbvhOloHGgG/s1600/tapires-L-3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpzMtuQATeK_OTlpdAQiU07PtIUbMFp-MAy1MmD9VhZcnouvFjNl44-X8az-x14YyqTo3UlLVhENL3AkYpPb623Vr8ciwh68DFRkdbljVL9GNLTOiCEGsf1tCM3HDprMeKXdbvhOloHGgG/s320/tapires-L-3.jpeg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Els caimans que ja havia pogut veure en el Cañon del Sumidero (a Mèxic), no es van voler mostrar, malgrat d'insistència dels nostres guies. Un dels grups va poder veure un que feia més de 6 metres de cap a punta de la cua. Millor no trobar-te'l caminant!</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFkPwVSXpQL_RG2tR0VMWrrYqbU4JG1TShyphenhyphenshNjaGiE8kdC3w9dSKnfE8ypiQ3QurdTde11D89m3ZmvejISGHUEZFF2SeUrSuLZ2DdQn-MD80DBF1p9ZHLU-BTPMuFdvmY8onw99AMyZuu/s1600/Caiman-enel-Manu-copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFkPwVSXpQL_RG2tR0VMWrrYqbU4JG1TShyphenhyphenshNjaGiE8kdC3w9dSKnfE8ypiQ3QurdTde11D89m3ZmvejISGHUEZFF2SeUrSuLZ2DdQn-MD80DBF1p9ZHLU-BTPMuFdvmY8onw99AMyZuu/s320/Caiman-enel-Manu-copia.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Uns altres animals que en aquesta ocasió no vaig poder veure, van ser l'Anaconda</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><a href="http://ejournal.eduprojects.net/.component/imageGenerator.php?fileName=%2Fha%2Fhtml%2Fejournals%2Feduprojects.net%2Fproject%2Fwww%2FAnna%2Fmedia%2FSanta+Anna+School+Pictures+Torns+3-4%2Fanaconda%5B1%5D.jpg&cache=1&cachePrefix=.cache" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://ejournal.eduprojects.net/.component/imageGenerator.php?fileName=%2Fha%2Fhtml%2Fejournals%2Feduprojects.net%2Fproject%2Fwww%2FAnna%2Fmedia%2FSanta+Anna+School+Pictures+Torns+3-4%2Fanaconda%5B1%5D.jpg&cache=1&cachePrefix=.cache" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">I el meravellós jaguar...</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihMrzlyKvwj2TGKzb-_M4pp2p1lpoxnwzfPGelUjB5jNOtHB7NjVJv6RChs-_in46Iv2g5hhBDp-R_2nEudNeZHDa62IPMN43JkLy0XOKo9haPHS_qbQrQhZPeilTFW-S8FpTP5jQ2ip87/s1600/08-jaguar-closeup-400.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihMrzlyKvwj2TGKzb-_M4pp2p1lpoxnwzfPGelUjB5jNOtHB7NjVJv6RChs-_in46Iv2g5hhBDp-R_2nEudNeZHDa62IPMN43JkLy0XOKo9haPHS_qbQrQhZPeilTFW-S8FpTP5jQ2ip87/s320/08-jaguar-closeup-400.jpg" /></a></span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: center;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="separator" style="clear: both; color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Els deixarem per a una altre ocasió si és que els deus em permeten de tornar abans que aquest majestuós escenari natural sigui destruït per l'egoisme humà. </span></div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-12806032678874450362009-10-23T19:26:00.000+01:002009-10-23T19:26:26.088+01:00LA "CUEVA DEL TESORO"<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Contariamente a lo que suele ser habitual en mi blog, el post de hoy no va a tener metáfora metafísica, ni nada por el estilo. Digamos eso sí, que el mundo, la realidad que nos rodea tiene unas peculiaridades que como mínimo resultan sorprendentes...para no decir sencillamente mágicas.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hace ya unos cuantos años, una compañera de Motostrail.com NinaBMW nos planteaba su sueño –creo que el de todos los que somos aficionados a las motos-, tener varias, para usos diversos. Recuerdo que Nina puso algunos ejemplos, un scooter tipo TMAX para circular por la ciudad, uno más pequeñito para ir al curro, una Harley para ir a lucirla a algún chiringuito playero, una gordota para viajes largos, tipo BMW, o Gold Wing, evidentemente alguna de montaña para trailear, de cross, etc., etc., por aquel entonces ese sueño, me pareció eso un “sueño” y nada más... una bagatela mental con la que jugar en los momentos previos a quedarse dormido. Evidentemente todos sabíamos que eso que para la mayoría de nosotros es algo inalcanzable, para algunos afortunados, debía ser algo normal, cotidiano. La imagen de aquel Jeque de alguno de esos estados árabes, o de algún que otro millonetis, más o menos anónimo, con sus colecciones de cientos o miles de coches de lujo, es algo que todos tenemos en mente.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pero como ya sabemos – todo eso estaba ahí - cuando uno fija la atención en un aspecto concreto, resulta que por misteriosas y extrañas razones, ese aspecto tiende a materializarse, a hacerse realidad en el mundo cotidiano, ordinario.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Por aquel entonces, no podía ni imaginar que en un entorno relativamente próximo existiría alguien para el que su realidad normal, superaba con creces todo lo que yo hubiese podido imaginar. Lo cierto es que en cuanto me llegó la onda, moví cielos y tierra para poder conectar con aquel que había conseguido materializar ese sueño... y disponer del Abracadabra que me abriera las puertas.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A demanda del interesado no concretaré ningún dato personal, ni siquiera la localización, tampoco os hace falta, dado que es una colección privada, no abierta al público en general, debo decir eso sí, que nuestro protagonista es un aficionado de las motos de campo y en particular de las de motocross, pero no rehúsa las de carretera, pues es el afortunado poseedor entre otras de una Suzuki Hayabusa preciosa, o de las de velocidad, con una particular predilección por las clásicas y sobre todo, por las motos con historia y algunos campeonatos en sus tacos.</span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ésta es la crónica y testimonio gráfico de la visita que pude llevar a cabo a esta verdadera "Cueva del Tesoro", así que ¡preparad los baberos!:.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr7QRS9RSZHYSWITkMCnwWpMtPEK7MNc3DeWhTq9Gz02alQWw4hyZRZp4VeCOxQlxhyphenhyphencZAQ8w7DIJiLoGqgszlQ-lVCblpeF-dh1obrqKE7SvkwisRNdYbTVApPwm9HUNN69e3dvj9zUL5/s1600-h/Vista+1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr7QRS9RSZHYSWITkMCnwWpMtPEK7MNc3DeWhTq9Gz02alQWw4hyZRZp4VeCOxQlxhyphenhyphencZAQ8w7DIJiLoGqgszlQ-lVCblpeF-dh1obrqKE7SvkwisRNdYbTVApPwm9HUNN69e3dvj9zUL5/s320/Vista+1.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihu1og7nUYXKr9u1-37uGX7pe7Zo3WafpsrQCqsYy5s_Fifu_H13AnT7QFjm9KBPkYEwUEHSiKfObptJsIZgaPpUFYlKKKdjQnK9RTu3Alw7FxeNFPmojB6Fj5Qjo2ZkcUSUH_l310cvzv/s1600-h/Vista+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihu1og7nUYXKr9u1-37uGX7pe7Zo3WafpsrQCqsYy5s_Fifu_H13AnT7QFjm9KBPkYEwUEHSiKfObptJsIZgaPpUFYlKKKdjQnK9RTu3Alw7FxeNFPmojB6Fj5Qjo2ZkcUSUH_l310cvzv/s320/Vista+2.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKqeQe0hJL6CKYlJOGxN7ZeO6JaVIygLGJmEAoWnE1t-cwsdux7_pvtW1NLF6_v5NuzknZYWoA1xPazI3pqgmKiLND8QMInnVT-xBjpGkjQ4W65-NJ3x8nsgQgUe16DYFl2_J_PIcuxp3Q/s1600-h/Vista+3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKqeQe0hJL6CKYlJOGxN7ZeO6JaVIygLGJmEAoWnE1t-cwsdux7_pvtW1NLF6_v5NuzknZYWoA1xPazI3pqgmKiLND8QMInnVT-xBjpGkjQ4W65-NJ3x8nsgQgUe16DYFl2_J_PIcuxp3Q/s320/Vista+3.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Como podéis observar, el objetivo de la cámara no puede abarcar la totalidad del “garaje”, por lo que deberéis imaginaros, la inmensidad del espacio utilizado para meter todo ese pequeño ejército de motos. Con la boca abierta y los ojos como platos, recorro el estrecho espacio entre tanta maravillosa máquina, incapaz de absorver toda la información que me llega del exterior. Por ello, ruego a mi anfitrión que me enseñe aquellas que por uno u otro motivo, le parecen "las joyas de su colección"... con una sonrisa y la mirada llena de orgullo, me dice que todas - y me lo creo- , pero después de presionarle un poquito se decide por éstas:</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0KmLBfZeP2uT7rFuZjTlYN8SkuqVsmNbpClxTEYla3awxpUEiinlE6pemyJHrwSzFNwxaSKhd_NAH-vlel-p-IaShAOtFVxdVG6wjc9Q5i3cey6qNysH7dF_zzV6C3Iy4Jv-SkXxZKU7G/s1600-h/IMGP0090.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0KmLBfZeP2uT7rFuZjTlYN8SkuqVsmNbpClxTEYla3awxpUEiinlE6pemyJHrwSzFNwxaSKhd_NAH-vlel-p-IaShAOtFVxdVG6wjc9Q5i3cey6qNysH7dF_zzV6C3Iy4Jv-SkXxZKU7G/s320/IMGP0090.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9NYw-mcgU7LUDY_khpkXFeY-PyxOwjxpH_XFdpIVRicqzL9Xs23L5QH6Vja0lARIru2pb4mdKILD9fzq7mFppwT91sYkZOsX_1QMT44FlhAZfMupfD-bHKfF4ek2iGdfCbEQ-M92OENbB/s1600-h/IMGP0089.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9NYw-mcgU7LUDY_khpkXFeY-PyxOwjxpH_XFdpIVRicqzL9Xs23L5QH6Vja0lARIru2pb4mdKILD9fzq7mFppwT91sYkZOsX_1QMT44FlhAZfMupfD-bHKfF4ek2iGdfCbEQ-M92OENbB/s320/IMGP0089.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">esta pequeña maravilla es una TriBSA del año 1956, un producto de la colaboración de Triumph y BSA, fué la campeona de su categoría dirigida por Ken Burningham. Esta, como casi todas las de la colección se encuentra en perfecto estado de funcionamiento y preparada para dar caña.</span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">No menos espectacular es esta BSA Victor Metisse Mk3:<br />
</span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiskvng9hiATV_B8GX0RgR5jrFcFgwgK86dz7ut0Af8ZtrAkMvbEiGiHTcq6wGmoSdwscqR-KqCSQ_fZMqyv4HYB28jMWSsxiGMnFn9bD3LhZvQbJI4idR-Cm1caHKMTM1rj7Qj6RBP7r6/s1600-h/BSA+Victor+Metisse.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiskvng9hiATV_B8GX0RgR5jrFcFgwgK86dz7ut0Af8ZtrAkMvbEiGiHTcq6wGmoSdwscqR-KqCSQ_fZMqyv4HYB28jMWSsxiGMnFn9bD3LhZvQbJI4idR-Cm1caHKMTM1rj7Qj6RBP7r6/s320/BSA+Victor+Metisse.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">o esta CSO, una máquina checa del año 1955, perfecta representante de las motos de cross de los países de la Europa del Este (esa que estaba detrás del Telón de Acero).</span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIP4WogGqBcXM5vdCldhP569vvxmYVFY9oeaKaaxsMFHTJIteOI_mJCBVtCE3V9lwAVddeNXfjn9uAA_Hs69223tSgXPAmwWy48Q7zDlWLFryCOXN71haAr00dcgflyAACX3GA1PQChyVM/s1600-h/CSO+1955.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIP4WogGqBcXM5vdCldhP569vvxmYVFY9oeaKaaxsMFHTJIteOI_mJCBVtCE3V9lwAVddeNXfjn9uAA_Hs69223tSgXPAmwWy48Q7zDlWLFryCOXN71haAr00dcgflyAACX3GA1PQChyVM/s320/CSO+1955.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Menos bonita en apariencia, pero de gran valor histórico es ésta máquina M2 de la Alemania del Este del 1951 ganadora de los 6 días de TT.<br />
</span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNYmInhMHd3cjlXVM-qc1GZadQ0vmF5zDRlNb1KG9aceUs9Quyk3gyTFxP2NelfnbRmAl-NiC7ucV7iaQ8ShBWnRz03YEz0ewCv8enWWIHgf7neyax0kcU-6M4BIo6izcjJgo3du6tBhCY/s1600-h/IMGP0093.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNYmInhMHd3cjlXVM-qc1GZadQ0vmF5zDRlNb1KG9aceUs9Quyk3gyTFxP2NelfnbRmAl-NiC7ucV7iaQ8ShBWnRz03YEz0ewCv8enWWIHgf7neyax0kcU-6M4BIo6izcjJgo3du6tBhCY/s320/IMGP0093.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">o ésta Motobi del año 1953, una de mis preferidas, la antecedente de las Gileras... que aumento de tamaño para que la podáis ver algo mejor.</span> <br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> <br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXo9ALQ6aGPPz78R_7WGmZeXtmdb4P_vL3dfSh3eXDpEdXqxahGlpO978jO1mPyAWJzde1PRtkMHUeBqtNGWBy9lVipoEr3-IV9ReWDlcE2Myi7VXcCTWASzdhrT3Uo7Umq4Lohfh4zeJD/s1600-h/IMGP0099.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXo9ALQ6aGPPz78R_7WGmZeXtmdb4P_vL3dfSh3eXDpEdXqxahGlpO978jO1mPyAWJzde1PRtkMHUeBqtNGWBy9lVipoEr3-IV9ReWDlcE2Myi7VXcCTWASzdhrT3Uo7Umq4Lohfh4zeJD/s640/IMGP0099.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> <br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Esta preciosa OSSA de velocidad ganadora de varias pruebas en los años 60-70 que creo llegó a pertenecer al gran campeón Champi Herreros.</span> <br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> <br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> <br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWghuGMp0IzrfIjYlXIQHR7Z9-kp1UrvWN6mh_YSEw3l36gGSvdNdFSP6bnNIc-etQtQMwB8KJFkPb-0CUIgcVUtz8IFxOUPAibMg-d9HVG1avzWzxwM6wjdD782t3fqXlX6yHDI0PiSCv/s1600-h/IMGP0094.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWghuGMp0IzrfIjYlXIQHR7Z9-kp1UrvWN6mh_YSEw3l36gGSvdNdFSP6bnNIc-etQtQMwB8KJFkPb-0CUIgcVUtz8IFxOUPAibMg-d9HVG1avzWzxwM6wjdD782t3fqXlX6yHDI0PiSCv/s320/IMGP0094.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En esta apabullante colección hay de todo, Montesas, Ossas, muchas Bultaco, MZ y muchas, muchas más... sin poder recuperarme del todo, fui recorriendo todos los recodos de esa verdadera “Cueva del Tesoro”.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En cuanto a las modernas, existen representaciones de todas las marcas, Honda, Yamaha, Suzuki, etc., pero como se trataba de mostraros aquellas motos que no es frecuente ver –no quería hacerme muy pesado ante su amabilidad- se limitó a enseñarme:</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0_9UChMXYbxPdX6fb45xCHzodaZAu9jN63jYss9feOwE3DeJqYJcND3rNg8sGbM39xG3zkq7iQyqjlqLAJDCZbhDXpFzCgu5h0G1SaSibW3xNsWA1VSJNzf6ePu3IPFfxBgVPLKJc5Tc6/s1600-h/IMGP0097.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0_9UChMXYbxPdX6fb45xCHzodaZAu9jN63jYss9feOwE3DeJqYJcND3rNg8sGbM39xG3zkq7iQyqjlqLAJDCZbhDXpFzCgu5h0G1SaSibW3xNsWA1VSJNzf6ePu3IPFfxBgVPLKJc5Tc6/s400/IMGP0097.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Esta “vilgueria” es la Husquarna 510 Centennial, una maravilla de carbono, titanio y tantos otros detalles de la mejor calidad y tecnología punta, que personalmente no me decían casi nada porque los desconozco, ya sabéis que lo mío es el tranquilo paseo a descubrir nuevos objetivos. Pero eso sí, debo deciros que de este modelo solo existen 500 unidades en todo el mundo.</span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Y finalmente quiso enseñaros la que me pareció consideraba su preferida, </span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6Hj0Evb11Bxl2TZQLcJAq13oUMZVW4uV-hr0k14bxkvnyf7unHcvj6wn7TuZ7isKArH1Kmx5istbbMdU8hs5BYgqwuMZasxS8DooKVcF9V10FlL0zQ0VbSHAJRNmp9jqHP0hZzsgXDy9/s1600-h/IMGP0098.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG6Hj0Evb11Bxl2TZQLcJAq13oUMZVW4uV-hr0k14bxkvnyf7unHcvj6wn7TuZ7isKArH1Kmx5istbbMdU8hs5BYgqwuMZasxS8DooKVcF9V10FlL0zQ0VbSHAJRNmp9jqHP0hZzsgXDy9/s400/IMGP0098.JPG" vr="true" /></span></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">se trata de una máquina casi artesanal fabricada en Italia, es una TM 530 Mx 4t, conocida en el mundo del Mx como la "Moto Macho", me comentó que daba no se cuantos cientos de caballos, la puso en marcha y fue como si todas las trompetas del mundo tocasen los primeros acordes de “la Cabalgata de la Walkirias” de Richard Wagner, ensordecedor, pero al mismo tiempo verdadera música celestial...</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Perdonad que no haya podido dar unas informaciones técnicas más precisas sobre cada una de estas maravillas, no soy un experto pero internet es un pozo de informaciones y los que tengáis interés seguro que la encontraréis.</span><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Después de agradecerle la posibilidad de ver su colección privada y de que me dejara hacer unas "afotos" para babear juntos un ratillo con los lectores de mi blog y de invitarle a que me visite cuando quiera, me confeso con gesto divertido que de momento, no navega mucho por internet... porque está muy ocupado conduciendo las motos, je je je...</span><br />
</div><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Bueno, pues eso... Espero que os haya gustado...</span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-41809317766075174572009-08-12T22:22:00.022+01:002012-02-08T18:26:18.107+00:00ARBRES ORNAMENTALS. COMPLEMENT<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEjxcdvWVidOKfnznTgLIOnpJeWNjDFqe7t72qenOXwMKeyDSujy1VoDfk0jfe4NyQ4u54YTLYcnt8Pio9KHb0tHlTfOVhjbbmIQqLIz5wSxZKF7rpioXvWowlZS8k6dqBSwRmp6Pe036q/s1600-h/P1020231.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369363231901260914" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEjxcdvWVidOKfnznTgLIOnpJeWNjDFqe7t72qenOXwMKeyDSujy1VoDfk0jfe4NyQ4u54YTLYcnt8Pio9KHb0tHlTfOVhjbbmIQqLIz5wSxZKF7rpioXvWowlZS8k6dqBSwRmp6Pe036q/s400/P1020231.JPG" style="display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="color: red;"><strong>Una visita a la selva tropical.</strong></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYccgl27sNJ7cnuPeYo7sdaKnGSvmCYWVMEcJavuUB2xSDKLZ0NP6fzPopXUtjJFAHSoAa2eEC6gTS9b3i64O8S99wGcYaIsbY2yFkZNkpY6y4Nje58M9ONe5piHmMVWizzunQIKdLOmYO/s1600-h/P1020231.JPG"></a><br />
Ja sé que sona a tòpic, però un no pot dir que a vist "arbres" fins que no ha anat a la selva... els d'aquí poden ser majestuosos, bells, grans... però és allà on pots prendre consciència exacta de la immensitat que aquestes criatures poden arribar a aconseguir.<br />
Aquest estiu he tingut la oportunitat de constatar que el que jo creia gegants -els arbres que envolten la nostre quotidianitat i que podeu observar en els posts:</div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com/2007/01/rutes-amb-el-cor_25.html">http://terraxamanrutes.blogspot.com/2007/01/rutes-amb-el-cor_25.html</a></div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com/2007/01/ruta-dels-arbres-monumentals-ii.html">http://terraxamanrutes.blogspot.com/2007/01/ruta-dels-arbres-monumentals-ii.html</a></div>
<div align="justify">
<br />
<br />
<br />
no eren sinó arbres de notables proporcions; els veritables gegants, no considerats individualment, doncs aquí també trobarem algun gegant, sinó considerant-los col·lectivament, com a grup, tots, estan allà, només a l'abast dels qui s'endinsin en aquell medi admirable com és la selva plujosa tropical. És per això que a l'espera de que cadascun de vosaltres pugui fer el seu propi viatge, us ofereixo algunes imatges d'aquests veritables colossos de la vida vegetal. Em perdonareu que no us parli gaire de les seves peculiaritats científiques, tampoc crec que us interessi massa, senzillament gaudiu de la seva bellesa. Malauradament no soc botànic, i el meu interès és pot incloure més aviat en l'apartat de la senzilla curiositat, o de l'admiració, però com saben els que segueixen aquests blogs meus, sempre he considerat els arbres més com a parents propers de la espècie humana, que com a senzills vegetals i res més, sense que això impliqui cap menyspreu pels honorabilíssims vegetals que ens donen sostén i fan possible la vida.<br />
<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZOADTt2Mhj29FrsD07wr_uyXuSPP-JLfDT_-UBbedqhWykRrl_FsMvI0ZtwvvfpC6psyr9v5-bst60OFj3scSqiIndK4FUT85w1AVIIdv4zgogV08HBTiQqGRZIpM7nPpIzoXtkBtEVPx/s1600-h/P1020174+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369363371456433058" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZOADTt2Mhj29FrsD07wr_uyXuSPP-JLfDT_-UBbedqhWykRrl_FsMvI0ZtwvvfpC6psyr9v5-bst60OFj3scSqiIndK4FUT85w1AVIIdv4zgogV08HBTiQqGRZIpM7nPpIzoXtkBtEVPx/s400/P1020174+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 224px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZOADTt2Mhj29FrsD07wr_uyXuSPP-JLfDT_-UBbedqhWykRrl_FsMvI0ZtwvvfpC6psyr9v5-bst60OFj3scSqiIndK4FUT85w1AVIIdv4zgogV08HBTiQqGRZIpM7nPpIzoXtkBtEVPx/s1600-h/P1020174+%28Small%29.JPG"></a><br />La grandària de les lianes és proporcional a la mida dels arbres, com podeu observar en aquesta fotografia.<br />Són moltes les tradicions que ens parlen de la relació entre aquestes criatures i els éssers humans, en alguns casos s'arriba a dir que ells van renunciar a la mobilitat per a poder contribuir a la nostre manutenció...(!)...<br />Avui vull parlar-vos d'alguns d'aquests meravellosos companys de viatge intergal·làctic que he pogut conèixer aquest estiu, com em van impressionar i el que he pogut esbrinar d'ells a través de la web.<br />I si haig de començar per un m'agradaria fer-ho per la Ceiba o Yaaxché, segons l’ idioma dels maies, dels quals us hauré de parlar en un proper post.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6xrzI7PUtZumyGS3Vg67Y_OIzg_3V_ds5F8qFkWhTz9LCzrTi_dwQbUu7BULUn5XJkRIjvOIs6Xhz2a43kXuJZ5veppM7u5rm0MRTQUZ3W2DwGq33g2SiZKQlfvgjt5Jg2xHWXqHnCxlZ/s1600-h/giant_tree_01.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369362698538825122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6xrzI7PUtZumyGS3Vg67Y_OIzg_3V_ds5F8qFkWhTz9LCzrTi_dwQbUu7BULUn5XJkRIjvOIs6Xhz2a43kXuJZ5veppM7u5rm0MRTQUZ3W2DwGq33g2SiZKQlfvgjt5Jg2xHWXqHnCxlZ/s400/giant_tree_01.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 266px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6xrzI7PUtZumyGS3Vg67Y_OIzg_3V_ds5F8qFkWhTz9LCzrTi_dwQbUu7BULUn5XJkRIjvOIs6Xhz2a43kXuJZ5veppM7u5rm0MRTQUZ3W2DwGq33g2SiZKQlfvgjt5Jg2xHWXqHnCxlZ/s1600-h/giant_tree_01.jpg"></a><br /><br />"La Ceiba Pentandra, pertenece a la familia de las bombacáceas, éstas son árboles o arbustos provistos de espinas, hojas alternas, caducas y muy pequeñas. La ceiba es un árbol gigante de 50 o más metros de altura, fácilmente alcanza los 70 metros de alto, su tronco y su follaje cubre hasta 1600 metros cuadrados de superficie.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj19U8oEwmS9vX7zdzXEH_Td7i-fUYXKoHjrXgWz-L2OURRy2bGvJQsYXFTXuRKKp9bNLuWl_ULB3nloX3COvEqrgoNVirML_E74QkTfXfWxJoHe0JCE4vemPzj5cW76MbSFd66oKflNjbe/s1600-h/giant%2520tree%2520seiba.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369362709874974338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj19U8oEwmS9vX7zdzXEH_Td7i-fUYXKoHjrXgWz-L2OURRy2bGvJQsYXFTXuRKKp9bNLuWl_ULB3nloX3COvEqrgoNVirML_E74QkTfXfWxJoHe0JCE4vemPzj5cW76MbSFd66oKflNjbe/s400/giant%2520tree%2520seiba.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 266px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj19U8oEwmS9vX7zdzXEH_Td7i-fUYXKoHjrXgWz-L2OURRy2bGvJQsYXFTXuRKKp9bNLuWl_ULB3nloX3COvEqrgoNVirML_E74QkTfXfWxJoHe0JCE4vemPzj5cW76MbSFd66oKflNjbe/s1600-h/giant%2520tree%2520seiba.jpg"></a><br /><br />La parte inferior del tronco posee aletonas que se prolongan abajo por raíces gruesas muy extendidas. La copa que tiene forma deprimida está formada por grandes ramas horizontales. La corteza de la ceiba es de color café claro o gris y está provista de espinas. Este árbol se propaga por medio de semillas y de estacas.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvt16Qc4eGlyAX60gkyuOVaUYjCBZ874AJyxwm_HadhyvXmS2BvxNUCS4XghllQdab4ZO8C2f6IeXajTwMS1qz33L3dGnhi6z_1ahlyP_BAPfnpgjgko5qHkSX2HTCsT8xW2FklK07n6e5/s1600-h/Ceiba+jove.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369362690404445602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvt16Qc4eGlyAX60gkyuOVaUYjCBZ874AJyxwm_HadhyvXmS2BvxNUCS4XghllQdab4ZO8C2f6IeXajTwMS1qz33L3dGnhi6z_1ahlyP_BAPfnpgjgko5qHkSX2HTCsT8xW2FklK07n6e5/s400/Ceiba+jove.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 224px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvt16Qc4eGlyAX60gkyuOVaUYjCBZ874AJyxwm_HadhyvXmS2BvxNUCS4XghllQdab4ZO8C2f6IeXajTwMS1qz33L3dGnhi6z_1ahlyP_BAPfnpgjgko5qHkSX2HTCsT8xW2FklK07n6e5/s1600-h/Ceiba+jove.JPG"></a><br />Exemplar jove de Ceiba, no poden apreciar-se be les poderoses espines que protegeixen el seu tronc, amb l'edat les perden.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiA5TNWdVpAzAkyhEH1XNqG76NSldpNQklmjvwyi5kycK6rX9iNy6pK8uZixpHfGsaHnSeZXVJZR3F5qp6juYCCset7q0TSHCYje9AvLXUDF1sStTHJAPMW2mk6MI6RY0k70Bxjb0f5dhF/s1600-h/P1020609.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369362681957027890" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiA5TNWdVpAzAkyhEH1XNqG76NSldpNQklmjvwyi5kycK6rX9iNy6pK8uZixpHfGsaHnSeZXVJZR3F5qp6juYCCset7q0TSHCYje9AvLXUDF1sStTHJAPMW2mk6MI6RY0k70Bxjb0f5dhF/s400/P1020609.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiA5TNWdVpAzAkyhEH1XNqG76NSldpNQklmjvwyi5kycK6rX9iNy6pK8uZixpHfGsaHnSeZXVJZR3F5qp6juYCCset7q0TSHCYje9AvLXUDF1sStTHJAPMW2mk6MI6RY0k70Bxjb0f5dhF/s1600-h/P1020609.JPG"></a><br />Ceiba de més de 600 anys a Chiapas del Corzo, on segons la tradició van ser penjats pels castellans els últims maies que és resistiren a l'ocupació.<br />Para los Mayas, la Ceiba es considerada el árbol sagrado de la vida, desde los tiempos precolombinos, bajo su follaje los nativos acostumbraban a celebrar sus ritos sagrados. Para los antiguos mayas, la ceiba representaba la comunicación entre el cielo, las ramas que se abre en lo alto y el inframundo las poderosas raíces que se hunden en el suelo, mikentras que el tronco representa el mundo en que vivimos; en la actualidad, sus descendientes la respetan como sinónimo de sabiduría y resistencia. La ceiba representaba el árbol que sostiene el universo. Otro enfoque de la cosmogonía maya es que la ceiba abre sus ramas mayores hacia los cuatro puntos cardinales, y de esta manera se une a la cuádruple deidad que rige los vientos y las lluvias, mientras que su propio eje se convierte en el centro sagrado del mundo, el omphalos. Además sus raíces dividen el mundo inferior, donde moran los espíritus, Xibalbá o lugar de la extinción. Marca los rumbos en el mundo físico y divide las estancias de los dioses.La Ceiba es un ecosistema en sí misma, ya que sus hendiduras y ramas (que llegan a medir hasta 150 pies de ancho) están pobladas por muchas especies de orquídeas, helechos, cactus y bromelias. A las iguanas y otros reptiles les gusta asolearse en las ramas más altas de las ceibas. Los frutos de este árbol son grandes, duros, en grandes cápsulas que contienen fibra de algodón".</div>
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Kapok_seeds_I_IMG_8004.jpg"><img alt="" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Kapok_seeds_I_IMG_8004.jpg" style="display: block; height: 600px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 454px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/77/Kapok_seeds_I_IMG_8004.jpg"></a><br />"Su fruto produce algodón silvestre llamado "kapoc", la madera del Kapoc es utilizada en los chalecos salvavidas por su mejor flotabilidad y repelencia al agua. Su semilla es empleada para la producción de aceite de comer y de jabones. La pasta que queda de la semilla es utilizada para alimento de ganado. Los desperdicios se muelen y trituran como material de relleno en la preparación de mezclas fertilizantes.La fibra del Kapok es corta, suave, lustrosa y elástica. Actualmente tiene gran demanda comercial, y como no causa alergias se emplea para rellenar almohadas, cojines, colchones para uso de personas asmáticas y alérgicas a la lana y plumas y artículos de mueblería".<br />"Debido a la carencia de sustancias nutritivas, carece de parásitos y por su facilidad para quemarse se emplea en la fabricación de explosivos y en piezas de pirotecnia".<br />Sin embargo, el papel más importante de la Ceiba en muchas comunidades de Guatemala, es el de cubrir la plaza principal con la sombra de sus largas ramas.<br />Esta tradición viene desde hace muchos siglos, en los días en que los Mayas cultivaban las ceibas en las plazas de sus ciudades.<br />En muchas de las famosas ruinas de Guatemala estos árboles (o sus descendientes) todavía alcanzan hasta 100 pies de altura o más, abrigando con su sombra los restos de estas comunidades abandonadas hace tiempo".<br />Això és el que vaig poder observar a Tikal:</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCkb1OrdLYr875s9IZbQywqbKw1fUidDAv7bv5DHV6syKrqOVeieXtbvXCAwvUGOnBUkYhzzmRoQvEvqYttPpBVU4BR1R652drJrMMfCXorB0-kcrJACzTWHy3ymoDw1IE7o-Qz1k5CZ0T/s1600-h/Ceiba+sagrada+de+Tikal.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369359818189565634" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCkb1OrdLYr875s9IZbQywqbKw1fUidDAv7bv5DHV6syKrqOVeieXtbvXCAwvUGOnBUkYhzzmRoQvEvqYttPpBVU4BR1R652drJrMMfCXorB0-kcrJACzTWHy3ymoDw1IE7o-Qz1k5CZ0T/s400/Ceiba+sagrada+de+Tikal.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 218px;" /></a><br />
I a Quiriguá.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TRWSdmHTUUv-4Ft53ZbhvPEZXCILkOCIBGydLXX3QrVuyw6zyIUvuEc7H34hcLVlkpUTtJpEignJD_83cA3TmeFVzZkmy69CFQP5b25B_0sX-LcAgSj3FzmxWoTk2PNrnz6AFCr918pK/s1600-h/P1020182+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369359808325025042" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TRWSdmHTUUv-4Ft53ZbhvPEZXCILkOCIBGydLXX3QrVuyw6zyIUvuEc7H34hcLVlkpUTtJpEignJD_83cA3TmeFVzZkmy69CFQP5b25B_0sX-LcAgSj3FzmxWoTk2PNrnz6AFCr918pK/s400/P1020182+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 224px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7TRWSdmHTUUv-4Ft53ZbhvPEZXCILkOCIBGydLXX3QrVuyw6zyIUvuEc7H34hcLVlkpUTtJpEignJD_83cA3TmeFVzZkmy69CFQP5b25B_0sX-LcAgSj3FzmxWoTk2PNrnz6AFCr918pK/s1600-h/P1020182+%28Small%29.JPG"></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcb_v0hX5NumHknWDkCEjoVj1kadpjce9x5b1A4eOd6EU79Tomq_d91Y-HO-upqD_O1maoLEJ8bO7EnkVOqYSmDKFHGi-iFYJvK2-o_jfyHsBww1FSd294mA8YiL1pC1Blsz7T_qWN2_-X/s1600-h/Ceiba+sagrada+de+Quirigu%C3%A1+%28doble%29.JPG"></a>Totes dues són molt "jovenetes" dons no tenen més de 35-50 anys, perqué en la adequació dels recintes cerimonials per les visites turístiques la vegetació original que cubría tota la zona, va ser deforestada(!).</div>
<div align="justify">
Per cert que en Bill, el nostre excel·lent guia a la primera part del recorregut per Guatemala, ens va fer adonar que a totes les mal anomenades "ruïnes maies", ells els consideren encara “centres cerimonials” de la seva cultura. Davant les preguntes dels "guiris" sobre on són els maies, ells sempre contesten que: "els maies som aquí". Entre Guatemala i el Yucatán a Mèxic és calcula que la població Maia actual és d'uns vuit milions de persones, molt apegades als seus costums i creences tradicionals. Doncs com deia, en tots "els centres cerimonials" que vaig visitar a Guatemala hi havia un altar, al costat d'una ceiba.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K4Phr9rXqEV0dUdaYvbJXPLN9lWx9jMrT7UB_NwHJ-R4i5i3cmA0a3JmZ3tkZeIj7XczuoPVxIahuf4ugDTfpRgQg1Zv-q-JdVZOf33VnRIYpal54-unA5T-XlO_U6zHVip7vY23-771/s1600-h/P1020313.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369359091852647986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K4Phr9rXqEV0dUdaYvbJXPLN9lWx9jMrT7UB_NwHJ-R4i5i3cmA0a3JmZ3tkZeIj7XczuoPVxIahuf4ugDTfpRgQg1Zv-q-JdVZOf33VnRIYpal54-unA5T-XlO_U6zHVip7vY23-771/s400/P1020313.JPG" style="display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K4Phr9rXqEV0dUdaYvbJXPLN9lWx9jMrT7UB_NwHJ-R4i5i3cmA0a3JmZ3tkZeIj7XczuoPVxIahuf4ugDTfpRgQg1Zv-q-JdVZOf33VnRIYpal54-unA5T-XlO_U6zHVip7vY23-771/s1600-h/P1020313.JPG"></a><br /><br />En el cas de Quirigua com pot apreciar-se és una ceiba doble que com deia en Bill "representa el parell d’oposats complementaris bàsics de la cosmovisió Maia".<br /><br /><br />El segon del que us parlaré serà la Caoba.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1dJM2dpx6EpWmJQpT3D5BXTeZjJ7rqivGT-GFJi_AyFkS8wEfqpvl7-jIlj1547PaN0uiDT_4vRyD3SimCcIKkuPuff4TgYjVPACGg440W7fAQuU2quPGdHTyb7t9mFafFPwXKF4PhHvc/s1600-h/Caoba+2.jpg"></a><br /><br />"Caoba Swietenia macrophylla<br />Familia: Meliaceae<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOnWGJYDadoys7FfnDcHf2DHhcolY2U9En2NhSWeyqQlXVyDeA8wVdaPKmmOvlVqYYN0ABMZChY5gRm-dFuEC4XOpo1FFP3sghZWAfb-gormAZMuE1evfL99XzQYZlH6BcyBXbzvuyHg7H/s1600-h/Caoba+2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369359083677821810" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOnWGJYDadoys7FfnDcHf2DHhcolY2U9En2NhSWeyqQlXVyDeA8wVdaPKmmOvlVqYYN0ABMZChY5gRm-dFuEC4XOpo1FFP3sghZWAfb-gormAZMuE1evfL99XzQYZlH6BcyBXbzvuyHg7H/s400/Caoba+2.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOnWGJYDadoys7FfnDcHf2DHhcolY2U9En2NhSWeyqQlXVyDeA8wVdaPKmmOvlVqYYN0ABMZChY5gRm-dFuEC4XOpo1FFP3sghZWAfb-gormAZMuE1evfL99XzQYZlH6BcyBXbzvuyHg7H/s1600-h/Caoba+2.jpg"></a><br />Un árbol tropical poco común es la Caoba, pero que cada vez es más abundante por la explotación de su madera, muy cotizada, utilizada para fabricar muebles y que toma hasta 80 años para madurar. Puede crecer hasta a 50 metros de altura (100 pies) o más. Sus prominentes raíces llamadas gambas, sirven como grandes refuerzos en su base, atravesando hasta 4.5 metros (20 pies) el suelo del bosque. La Caoba tiene una densa copa, con hojas alternas compuestas de 8 a 12 hojas, de un brillante matiz verde.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhARE8djQSuBC3n6igi-x6T88LdJSZ03XoEsyvtBqhyphenhyphenKCIwC2-Ji-Jrk9L8Py2yYeMAhwUyxK1wdvmmZSTO3gPbLph_e2OzO4qJQsVf55eeELFI2Ete6mVqDDRr7ioscQfoJVSYBWVWKSi0/s1600-h/Caoba.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369359074550318850" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhARE8djQSuBC3n6igi-x6T88LdJSZ03XoEsyvtBqhyphenhyphenKCIwC2-Ji-Jrk9L8Py2yYeMAhwUyxK1wdvmmZSTO3gPbLph_e2OzO4qJQsVf55eeELFI2Ete6mVqDDRr7ioscQfoJVSYBWVWKSi0/s400/Caoba.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhARE8djQSuBC3n6igi-x6T88LdJSZ03XoEsyvtBqhyphenhyphenKCIwC2-Ji-Jrk9L8Py2yYeMAhwUyxK1wdvmmZSTO3gPbLph_e2OzO4qJQsVf55eeELFI2Ete6mVqDDRr7ioscQfoJVSYBWVWKSi0/s1600-h/Caoba.jpg"></a><br />Nunca numerosos, estos árboles se han convertido en árboles muy raros, a pesar de que son cosechados para exportar y a pesar de su lenta propagación. La Caoba tiene pequeñas flores blanquecinas y vainas oscuras en forma de pera. El fruto es una cápsula, de 12 cms. de largo, rojizo, salmón o rosado-amarillo. Cuando los frutos maduros caen y son esparcidos por los animales, la rica brosa del bosque les permite germinar y brotar, iniciando un nuevo ciclo de vida. Se encuentran Caobas en bosques húmedos entre latitudes de 0 a 500 metros sobre el nivel del mar. Las temperaturas en las cuales crece este árbol son entre los 20ºC y los 30ºC. La Caoba tiene muchos usos, tales como medicina tradicional y para fabricar instrumentos musicales".<br /><br />Una de les coses que més em va sorprendre dels passeigs per la selva -a més dels mosquits i d'alguna sorpresa en forma d'una escolopendra de mida prodigiosa que a poc se'm berena una mà - va ser el penetrant perfum que fa. Segons diuen a cada més de l'any floreix un arbre, de manera que tot s'impregna de l'olor d'aquell arbre. En el meu cas vaig tenir la sort de trobar-me en l'època de la florida dels cedres... mmmm... quina delícia!. Els que saben diuen que al febrer quan floreix l'arbre del pebre, l'olor és encara més deliciosa... bé, caldrà tenir-ho en compte!. D'altra banda, això m'ha permès comprendre adequadament el contingut d'una pintada mural dels veïns de Sant Hilari Sacalm en contra de la línia de la MAT que és preguntava quan costa en diners el perfum del bosc?... Jo que soc un enamorat dels nostres boscos de les Guilleries i del Montseny, puc afirmar que fins i tot després d'un ruixat, en aquells dies de primavera, els olors no són tan aromàtics com els que vaig ensumar allà.<br /><br /><br />"El Cedro: Cedrela odorata.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPBitxgrGgtHzsSObUEXClQOR1mDllm0LYEBgel0wyuJlGg23avUdPupL_1lwKp-my-p40UXupbDL21mtRTGMVuIw15aVDHQj3leCKcBwiJ6YkWIYZTHPPky2Wfi4bSVzTssdpSrjMcivj/s1600-h/Cedrela_odorata.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369357814620058834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPBitxgrGgtHzsSObUEXClQOR1mDllm0LYEBgel0wyuJlGg23avUdPupL_1lwKp-my-p40UXupbDL21mtRTGMVuIw15aVDHQj3leCKcBwiJ6YkWIYZTHPPky2Wfi4bSVzTssdpSrjMcivj/s400/Cedrela_odorata.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg4PAq3RAKZzScovvkDBO5FmeQYceg1FW9o7VOMie3YnANg2ILM9nx4JUf4Log4gWpcO5L9u-R56CXheKXzpqlbhM7U1tMp7oYC_-1PvwgQVvSnVy-p5jbk51XuSuL-hBX2LMDpM23FH-E/s1600-h/Cedrela_odorata.jpg"></a><br />Familia: Meliaceae<br />
<div align="justify">
Este árbol es distinguido por su corteza brillante y blanquecina. Su tronco es recto y delgado.Sus hojas cuando son machacadas huelen como el ajo (us ho ben juro!, l'all m'agrada molt, però allò no era olor d'all, era un perfum que no us sabria explicar, a fruita, a fusta, com m'agradaria ser un sommelier i poder trobar les paraules justes per explicar-ho), este olor característico se extiende a través del bosque. El Cedro crece en bosques subtropicales húmedos y bosques subtropicales secos, entre 0 y 900 metros sobre el nivel del mar, en Petén, Quiché, Alta Verapaz, Izabal, San Marcos, Quetzaltenango, Retalhuleu, Suchitepéquez, Escuintla y Santa Rosa en Guatemala. También crece en Belice y otros países desde el Sur de México, a través de América del Sur en bosques tropicales y subtropicales.Necesita temperaturas entre 20ºC y 30ºC para poder crecer.<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dDXbiNsj3M41evSZJx4K-VSnrj7U-h9i5DLXtd6IUmsADSLy4LFbfZf3Cd46MSqx32cTQNrwYsZxgBvg7gxtZty-zbEy3R15a6nXWBnuSzLPO0DcfcqxwqhgFNOVEDJxz6NGAyrwXjCc/s1600-h/cedrela+odorata.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369357803751743202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dDXbiNsj3M41evSZJx4K-VSnrj7U-h9i5DLXtd6IUmsADSLy4LFbfZf3Cd46MSqx32cTQNrwYsZxgBvg7gxtZty-zbEy3R15a6nXWBnuSzLPO0DcfcqxwqhgFNOVEDJxz6NGAyrwXjCc/s400/cedrela+odorata.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6dDXbiNsj3M41evSZJx4K-VSnrj7U-h9i5DLXtd6IUmsADSLy4LFbfZf3Cd46MSqx32cTQNrwYsZxgBvg7gxtZty-zbEy3R15a6nXWBnuSzLPO0DcfcqxwqhgFNOVEDJxz6NGAyrwXjCc/s1600-h/cedrela+odorata.jpg"></a><br />El Cedro es muy conocido ya que ha sido usado en el comercio nacional e internacional por muchos años, siendo una madera tropical muy apreciada. Los conquistadores españoles fueron los primeros en usarlo y le dieron el nombre de Cedro Español, ya que asociaban su olor con el Cedro del Viejo Mundo.<br />La resina de este árbol es muy elástica y se ha usado para preparar muestras de laboratorio. Era una madera de exportación, utilizada para fabricar cajas de puros en los años 1800. En Guatemala frecuentemente es utilizada en jardines ornamentales y para proporcionar sombra a las plantaciones de café. En la selva ofrece una vista hermosa, y es sitio de anidamiento y alimentación para varias especies de loros".<br /><br />El Ramón: </div>
<div align="justify">
Brosimium alicastrum.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnV5SpX0CW01VBGdtKU8SkA2pk81gUf1eHb-h9zjMcBXcu8Yuf_vx7cYQNxeP0AeZJ6Yf2RXaIZdFmtuq1aytfmlzSD5m3S4jlbdzfUjWYnaiEC1RBdRgfX77sPbgaFVtRHjxRq0bf4ayO/s1600-h/Broslium+alicastro+%28nuez+maya%29.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369357791124383618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnV5SpX0CW01VBGdtKU8SkA2pk81gUf1eHb-h9zjMcBXcu8Yuf_vx7cYQNxeP0AeZJ6Yf2RXaIZdFmtuq1aytfmlzSD5m3S4jlbdzfUjWYnaiEC1RBdRgfX77sPbgaFVtRHjxRq0bf4ayO/s400/Broslium+alicastro+%28nuez+maya%29.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 336px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnV5SpX0CW01VBGdtKU8SkA2pk81gUf1eHb-h9zjMcBXcu8Yuf_vx7cYQNxeP0AeZJ6Yf2RXaIZdFmtuq1aytfmlzSD5m3S4jlbdzfUjWYnaiEC1RBdRgfX77sPbgaFVtRHjxRq0bf4ayO/s1600-h/Broslium+alicastro+%28nuez+maya%29.jpg"></a><br /><br />Familia: Moraceae<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO1-CuD4dfi_Ygx2L65Rnubi-WoZrKf4tDYXRo0tVWnuWoyQMERnGKz7lZMfAi8sEQL6zrpWTzzIOS7nAccyyaW7K8-bBLq5tBzrXX6tAEUIblyC48ZLZI2gTChS_nrTLoFtOPqTMcBSpG/s1600-h/Broslium+alicastro+%28nuez+maya%29.jpg"></a><br />El Ramón crece en los bosques húmedos y subtropicales. Crece a una altitud de entre 80 y 1600 metros sobre el nivel del mar; florece a temperaturas entre 21ºC y 25ºC.Comúnmente es utilizado como alimento. El Ramón alcanza hasta 40 metros de alto y 1 metro de diámetro. Algunas veces, dos veces al año, pierde su follaje.Su corteza es acanalada y cilíndrica y tiene raíces externas, que le proporcionan el soporte necesario. Contiene una savia lechosa. En el exterior, su corteza es suave, gris clara y de madera rojiza, su sección central es amarilla.El fruto de este árbol es de color naranja con semillas que contienen mucho almidón. No tiene ningún color o sabor.En Guatemala este árbol crece en toda la Costa Sur y la región Noroeste de El Petén.La Nuez Maya (Brosimum alicastrum) es uno de los arboles mas grandes del bosque tropical. Alcance hasta los 45 m. de altura y un arbol maduro puede producir hasta 300kilos de semilla al año, ayudando a garantizar la subsistencia de los habitantes de la selva.<br />Es un arbol nativo a los bosques tropico-secos y tropico-humedos desde Mexico hacia Brazil, tambien es nativo en Jamaica, Cuba y otras islas caribes. La Nuez Maya es uno de los especies arboreas claves para la biodiversidad. Se estima que 85% de la vida silvestre depende en el para su supervivencia. Los animales que mas dependen para sobrevivir son los monos arañas y saraguates, venado, jabali y guacamaya roja.<br />En el bosque es un buen forraje para las mulas".<br /><br /><br />"Pimenta dioica.<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-baGDSHPPrJ6Dy-1SofKP5vDnDpo-QdIAr0cXN68t2WDNYDBXYf8hu2NEreCiNjZHMY3ymxYc9yqWfdUgKGH0V-KihBYsZMMHqoNqJH2ad-GhNck_pIyMIBcWxZbPLM80NlpqK9DZPEVP/s1600-h/pimienta-gorda-420x525.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369355630415640434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-baGDSHPPrJ6Dy-1SofKP5vDnDpo-QdIAr0cXN68t2WDNYDBXYf8hu2NEreCiNjZHMY3ymxYc9yqWfdUgKGH0V-KihBYsZMMHqoNqJH2ad-GhNck_pIyMIBcWxZbPLM80NlpqK9DZPEVP/s400/pimienta-gorda-420x525.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-baGDSHPPrJ6Dy-1SofKP5vDnDpo-QdIAr0cXN68t2WDNYDBXYf8hu2NEreCiNjZHMY3ymxYc9yqWfdUgKGH0V-KihBYsZMMHqoNqJH2ad-GhNck_pIyMIBcWxZbPLM80NlpqK9DZPEVP/s1600-h/pimienta-gorda-420x525.jpg"></a><br /><br />Familia: Myrtaceae<br />El árbol de Pimienta es uno de los más conocidos por la gente de la región de Petén y Tikal e indudablemente por los Mayas, ya que es una medicina local, y es utilizada para sazonar los alimentos. En el bosque primero es reconocida por su olor y luego por su corteza que regularmente es amarilla con manchas rojizas. Es suave y el tallo algunas veces no es recto y con algunos protuberancias características, las cuales distinguen al árbol. Las hojas cuando son machacadas, tienen un fuerte olor. Las flores son fragantes, de unos 6 cms de diámetro. El fruto es una baya de 10 cms con 1 o 2 semillas. El árbol puede alcanzar hasta 20 metros de algo y 30 0 40 cms de diámetro. Este árbol vive entre 0 y 400 metros bajo el nivel del mar en bosques subtropicales húmedos y bosques subtropicales muy húmedos, tales como Petén, Belice, Quiché, Alta Verapaz, Izabal y desde el Sureste de México hasta Panamá. Su madera es rojiza. Es una de las maderas más duras de Guatemala. Comúnmente es utlizado como adorno y para producir pimienta, su densidad es apropiada para producir un excelente grado de carbón. Es posible que los Mayas lo utilizaran y lo llamaron Nabacuk"<br /><br /><br />D'altres arbres que em van sorprendre per la seva bellesa o per d'altres característiques van ser:<br /><br /><br />"El Palo Mulato:</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBPviPwWXqpGnREWKbauxoVZ1-sb_XcR-zHisezvX3Zb9d8l05yozm4CqKdAyV8-lTYC4YkEYU4_Ksx85OdZtIn3_dLxvQWjy3-UNYekdURCo4FedjjMEqWehcfRac3ar_Ba08pX9lT2PB/s1600-h/%C3%A2lo+mulato.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369355621108035458" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBPviPwWXqpGnREWKbauxoVZ1-sb_XcR-zHisezvX3Zb9d8l05yozm4CqKdAyV8-lTYC4YkEYU4_Ksx85OdZtIn3_dLxvQWjy3-UNYekdURCo4FedjjMEqWehcfRac3ar_Ba08pX9lT2PB/s400/%C3%A2lo+mulato.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 268px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBPviPwWXqpGnREWKbauxoVZ1-sb_XcR-zHisezvX3Zb9d8l05yozm4CqKdAyV8-lTYC4YkEYU4_Ksx85OdZtIn3_dLxvQWjy3-UNYekdURCo4FedjjMEqWehcfRac3ar_Ba08pX9lT2PB/s1600-h/%C3%A2lo+mulato.jpg"></a><br /><br />"Árbol de hasta 15 mts de altura, con el tronco recto, escamoso y muy ramificado en lacopa; las flores son pequeñas de color crema-verdoso muy aromática, florea de febreroa mayo; los frutos son cápsulas drupaceas de 1 a 1.5 cm, es una especie caducifolia.Especie presente en diferentes hábitat, desde las dunas costeras hasta la selva alta subperennifoliaEspecie muy usado como cerca viva, como medicina tradicional para dar baños curativos y del tronco se hacen artesanías".</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0v5zs3Z21p6UuFpET2_KdTADt_CG8IsLau_J4F1JmdH75KVFC1lM7hSyKUSKfHeBdlw0CEg6EL-rHpHQw1L__ad00WxscN4vsNb74nvHyTVjentjCCr_VRzk8HMEIEpnE8l45gvPfKPnc/s1600-h/Palo+mulato+2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369355618824486674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0v5zs3Z21p6UuFpET2_KdTADt_CG8IsLau_J4F1JmdH75KVFC1lM7hSyKUSKfHeBdlw0CEg6EL-rHpHQw1L__ad00WxscN4vsNb74nvHyTVjentjCCr_VRzk8HMEIEpnE8l45gvPfKPnc/s400/Palo+mulato+2.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0v5zs3Z21p6UuFpET2_KdTADt_CG8IsLau_J4F1JmdH75KVFC1lM7hSyKUSKfHeBdlw0CEg6EL-rHpHQw1L__ad00WxscN4vsNb74nvHyTVjentjCCr_VRzk8HMEIEpnE8l45gvPfKPnc/s1600-h/Palo+mulato+2.jpg"></a><br />Com podeu veure amb facilitat, el seu tronc amb aquest color tan peculiar, fa que de seguida t'hi fixis en ell, a més és d'una gran bellesa.<br /><br /><br />Que no dir d'aquestes dues belleses tropicals:<br /><br /><br />"Palo de Rosa</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivHGyGrXEZVxjhKhZGqqq19PB_4NDUs54DU37kNcy8zVNN8rAVIjWZZbToafIZZ-MwRNlchY58FZ4bsi9UcAHHAx0fHriwJFVWsr7w5dsMlGB_EasUy1bObAZHad_ADFot16vFQdmUVcSL/s1600-h/Palo+de+rosa.png"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369353232864670018" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivHGyGrXEZVxjhKhZGqqq19PB_4NDUs54DU37kNcy8zVNN8rAVIjWZZbToafIZZ-MwRNlchY58FZ4bsi9UcAHHAx0fHriwJFVWsr7w5dsMlGB_EasUy1bObAZHad_ADFot16vFQdmUVcSL/s400/Palo+de+rosa.png" style="display: block; height: 272px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivHGyGrXEZVxjhKhZGqqq19PB_4NDUs54DU37kNcy8zVNN8rAVIjWZZbToafIZZ-MwRNlchY58FZ4bsi9UcAHHAx0fHriwJFVWsr7w5dsMlGB_EasUy1bObAZHad_ADFot16vFQdmUVcSL/s1600-h/Palo+de+rosa.png"></a><br /><br /><br />El Matilisguate crece en los bosques húmedos. Crece a una altitud de entre 0 y 1300 metros sobre el nivel del mar y puede florecer a temperaturas que oscilan entre los 17ºC y 30ºC. El uso principal de este árbol es para medicina tradicional. El Matilisguate es un árbol de nivel medio. Su corteza es recta. El Matilisguate puede alcanzar hasta los 30 metros de alto y 70 cms de diámetro. Tiene una copa prominente. Su corteza está fisurada en partes y es fuerte y gris. La madera es amarilla y en algunas partes café, con una textura fuerte y duradera, ideal para muebles de lujo, o para artículos exquisitos: pipas, cajas labradas, joyeros. Su fruto crece en grandes cápsulas con muchas semillas dentro. Este árbol es encontrado en México, América Central, Colombia, Ecuador, Venezuela y Las Antillas".<br /><br /><br />I el Flamboyant (Delonix Regia)<br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIoAvw0x6paLfkP71fWzbo6NQ0veaylMKV-PYehT9Kqtil_unwre5ztuOLgWfl8og-EThJ_LIEue51H7kdkA_LmFHCwMTerLtkYFB-Opwtb4p2ALrWE1nywhoglgKenDsZQEtAT9cBsidX/s1600-h/Flamboyant.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369353225255224034" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIoAvw0x6paLfkP71fWzbo6NQ0veaylMKV-PYehT9Kqtil_unwre5ztuOLgWfl8og-EThJ_LIEue51H7kdkA_LmFHCwMTerLtkYFB-Opwtb4p2ALrWE1nywhoglgKenDsZQEtAT9cBsidX/s400/Flamboyant.jpg" style="display: block; height: 289px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIoAvw0x6paLfkP71fWzbo6NQ0veaylMKV-PYehT9Kqtil_unwre5ztuOLgWfl8og-EThJ_LIEue51H7kdkA_LmFHCwMTerLtkYFB-Opwtb4p2ALrWE1nywhoglgKenDsZQEtAT9cBsidX/s1600-h/Flamboyant.jpg"></a><br />"Árbol caducifolio de 6-8 m de altura, con la copa notablemente aparasolada y el tronco algo torcido con la corteza gris, algo áspera. Hojas bipinnadas de 20-40 cm de longitud, con 10-15 pares de pinnas, cada una de las cuales tiene 12-20 pares de folíolos oblongos, de ápice y base redondeada, sésiles, ligeramente tomentosos, de color verde, con el envés más claro. Las flores, que son de color rojo, aparecen cuando el árbol carece de hojas, y se disponen en racimos laterales. Cada flor mide 10-12 cm de diámetro y tienen el cáliz con 5 sépalos hirsutos, la corola con 5 pétalos desiguales y el androceo con 10 estambres largos, delgados, de color rojo. Legumbre muy coriácea, de 40-50 cm de longitud, plana, de color castaño en la madurez. Los frutos permanecen colgando en el árbol durante todo un año".És el tipus d'arbre que tots voldríem veure en els nostres jardins, places, etc. Jo mateix haig de confessar que quan vaig anar a Egipte vaig agafar unes llavors amb la intenció de plantar-les per a veure si sortien. Evidentment el cru hivern del Montseny i les suaus temperatures de la primavera, no les varen permetre germinar.<br />Els arbres del Copal, una mena d'encens molt utilitzat en les cerimònies sagrades maies:</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg_JcIfgVY8jYv6qd7T9obFqll2cc6w78lzr86fKih8kfcCaT49q5Gy-mTX8UzPnFrJHtla1X9R4LVlxzHPC0M17RSeKOJC7k3AQHYHpwJICU9soQtdNyrQo-F3Mvz8Vvgph3FXVP7Xc1T/s1600-h/08-2352-copal-tree-jungle-guatemala.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369353218765156962" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg_JcIfgVY8jYv6qd7T9obFqll2cc6w78lzr86fKih8kfcCaT49q5Gy-mTX8UzPnFrJHtla1X9R4LVlxzHPC0M17RSeKOJC7k3AQHYHpwJICU9soQtdNyrQo-F3Mvz8Vvgph3FXVP7Xc1T/s400/08-2352-copal-tree-jungle-guatemala.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg_JcIfgVY8jYv6qd7T9obFqll2cc6w78lzr86fKih8kfcCaT49q5Gy-mTX8UzPnFrJHtla1X9R4LVlxzHPC0M17RSeKOJC7k3AQHYHpwJICU9soQtdNyrQo-F3Mvz8Vvgph3FXVP7Xc1T/s1600-h/08-2352-copal-tree-jungle-guatemala.jpg"></a><br />O l'arbre de l'encens pròpiament dit, portat pels espanyols de l'orient i que avui perfuma la visita al "centre cerimonial" de Monte Albán, en diverses varietats, verd, blanc, negre:</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj66njnWChwvp0pLDvaIT6NlibeVFZg7Ihlba6_ngF0IHxj2M89by9uaFF-kAoEP8qG8oYAXNf50SbHQvWbtgt4fZo3-t1-NrMoZzKG_UljgIR7_WweYeT6QNpX5BTlV_vTLcnOCKXuX5Cs/s1600-h/P1020525.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369352690998228274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj66njnWChwvp0pLDvaIT6NlibeVFZg7Ihlba6_ngF0IHxj2M89by9uaFF-kAoEP8qG8oYAXNf50SbHQvWbtgt4fZo3-t1-NrMoZzKG_UljgIR7_WweYeT6QNpX5BTlV_vTLcnOCKXuX5Cs/s400/P1020525.JPG" style="display: block; height: 225px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<br />
El manglar<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiYVmMjoTDKJxrI0U7-yuH-vB1oi9RuJKYh0owk25Scb0linML58urJPcdbzu8Q8uiZVwX9QfJOS5-swBznliI0qjZbR7VHJAw_FQ3uviqvGCPcMiELRhxPYMTtdVvDwdofv7AdX-nr0Mx/s1600-h/P1020247+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369352684630148834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiYVmMjoTDKJxrI0U7-yuH-vB1oi9RuJKYh0owk25Scb0linML58urJPcdbzu8Q8uiZVwX9QfJOS5-swBznliI0qjZbR7VHJAw_FQ3uviqvGCPcMiELRhxPYMTtdVvDwdofv7AdX-nr0Mx/s400/P1020247+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<br />
En la seva combinació amb l'aigua, les arrels a l'aire, els nenúfars crea un dels paisatges més bells dels que es poden presenciar.<br />
<br />
I com no, el dolent de la pel·lícula, el MATAPALO, o estrangulador.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7G2KOC9AIiGGMaAL2hse0c-bfz5Zwz_n2vyFenaP7Cg6zflh8GD1iczVY7IaZQD1NoRKiBE_Y4kFVGgnyIEzCm6lgKazii1785ZR7F8AG9GzhrdhA_L_fpb5SQ_ASD4HlCfjIsRSceg8S/s1600-h/matapalo+2.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369352677451954722" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7G2KOC9AIiGGMaAL2hse0c-bfz5Zwz_n2vyFenaP7Cg6zflh8GD1iczVY7IaZQD1NoRKiBE_Y4kFVGgnyIEzCm6lgKazii1785ZR7F8AG9GzhrdhA_L_fpb5SQ_ASD4HlCfjIsRSceg8S/s400/matapalo+2.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0aSes3XmoQa5Z_SuIYdSrEZ1lnj7kCthUaXFN-xnsw5YTfOuIi8y4cBDxKvPo8XsBbWe5L59iPZ0ct_Z_C9-ctn4oQBQhHGlcSjfn2ykbRpXlPX9NVCl5DQq7NI5loBQrppY8ETVcsY2R/s1600-h/Matapalo.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369351856348509170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0aSes3XmoQa5Z_SuIYdSrEZ1lnj7kCthUaXFN-xnsw5YTfOuIi8y4cBDxKvPo8XsBbWe5L59iPZ0ct_Z_C9-ctn4oQBQhHGlcSjfn2ykbRpXlPX9NVCl5DQq7NI5loBQrppY8ETVcsY2R/s400/Matapalo.jpg" style="display: block; height: 209px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0aSes3XmoQa5Z_SuIYdSrEZ1lnj7kCthUaXFN-xnsw5YTfOuIi8y4cBDxKvPo8XsBbWe5L59iPZ0ct_Z_C9-ctn4oQBQhHGlcSjfn2ykbRpXlPX9NVCl5DQq7NI5loBQrppY8ETVcsY2R/s1600-h/Matapalo.jpg"></a><br />Com podeu apreciar en l'esquema, el Matapalo creix a la part superior dels arbres, comença a créixer per tot el tronc i les arrels, ofegant l'altre arbre, fins que finalment, el substitueix, nodrint-se d'ell. </div>
<div align="justify">
Hi ha molts altres arbres i arbustoes en els que m'he fixat i he fet alguna foto: Bananers, Café, Xicle, Hule, palmeres de moltes menes i cactus -d'aquests en parlare un dia d'aquests-.<br />Però de fet, tot aquest post, no seria res més que una mena de presentació per aquest meravellós i gegantesc arbre, a qui tenia moltes, moltes ganes de conèixer i a qui per fí he pogut saludar en persona:<br /><br /><span style="color: red;">L'Arbre de Tule.</span></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4ZbIoLlkdBF9l-267wyO4B-bYQlkTPGlN7vNETDEw5khGhYZ41F0SY4DM_ii8_rmpdzJMa1q1YwYu8vmrW6f_Oth6bBMyPrNQb5A_HcgHXmPopefoXHtvcSPwTkmtSb1CSt8DPxIZtO1_/s1600-h/P1020552+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369351844730000354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4ZbIoLlkdBF9l-267wyO4B-bYQlkTPGlN7vNETDEw5khGhYZ41F0SY4DM_ii8_rmpdzJMa1q1YwYu8vmrW6f_Oth6bBMyPrNQb5A_HcgHXmPopefoXHtvcSPwTkmtSb1CSt8DPxIZtO1_/s400/P1020552+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 224px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4ZbIoLlkdBF9l-267wyO4B-bYQlkTPGlN7vNETDEw5khGhYZ41F0SY4DM_ii8_rmpdzJMa1q1YwYu8vmrW6f_Oth6bBMyPrNQb5A_HcgHXmPopefoXHtvcSPwTkmtSb1CSt8DPxIZtO1_/s1600-h/P1020552+%28Small%29.JPG"></a><br /><br />El Árbol del Tule es el árbol con el diámetro (en el tronco) más grande del mundo. Es un ahuehuete con un perímetro de aproximadamente 42 m, serían necesarias al menos 30 personas con las manos enterlazadas, para poder abarcar su tronco y una altura de 40 m, en su sombra caben aproximadamente 500 personas. Su volumen se calcula en unos 816 829 m³, con un peso de aproximadamente 636 toneladas, cuando en 1996 se inició el corte de la madera inerte se produjeron 10 toneladas. Se localiza en el atrio de la iglesia de Santa Maria del Tule, aproximadamente a 13 km de la ciudad de Oaxaca, sobre la carretera a Mitla. Su edad real es desconocida, pero según estimaciones es de más de 2.000 años.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogj2Ivb-5RBLHEqCmiEOVsg_ss3qxlHwe5MsYXSpH-BQjOGojvpjXv8scDo1pORxz5wn1NF_Bo3Bxp-clcRir4z4RZQ_HIhdy0qP4BITng6bNRiEu1IBBecExAZKffxH8JainWYaLzoKd/s1600-h/P1020554+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369351838285331346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogj2Ivb-5RBLHEqCmiEOVsg_ss3qxlHwe5MsYXSpH-BQjOGojvpjXv8scDo1pORxz5wn1NF_Bo3Bxp-clcRir4z4RZQ_HIhdy0qP4BITng6bNRiEu1IBBecExAZKffxH8JainWYaLzoKd/s400/P1020554+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhogj2Ivb-5RBLHEqCmiEOVsg_ss3qxlHwe5MsYXSpH-BQjOGojvpjXv8scDo1pORxz5wn1NF_Bo3Bxp-clcRir4z4RZQ_HIhdy0qP4BITng6bNRiEu1IBBecExAZKffxH8JainWYaLzoKd/s1600-h/P1020554+%28Small%29.JPG"></a><br /><br />La leyenda zapoteca sostiene que fue plantado hace unos 1.400 años por Pechocha, un sacerdote de Ehecatl, dios del viento. Su ubicación en un sitio sagrado (ocupado después por la Iglesia) tiende a afirmar esto. Tule significa "Árbol de iluminación". Sus nudos y formaciones naturales visibles en la corteza han generado un número de nombres ilustrativos, apuntados por los locales. Obtenido de Wikipedia.org.</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqOLPwFquaZNzH1R65SKNnn85GCaLnXX9ZIMjEFx3LVGFCK5I3ZsNp3kOQ_T5TEBaArmle08F7k998_6CZL5ntxPybfJfchElY6uMty0ANBJj42gk3R2D4OXIJ9B8WBDh1bVLwStOmPBwE/s1600-h/P1020550+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369351317304846034" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqOLPwFquaZNzH1R65SKNnn85GCaLnXX9ZIMjEFx3LVGFCK5I3ZsNp3kOQ_T5TEBaArmle08F7k998_6CZL5ntxPybfJfchElY6uMty0ANBJj42gk3R2D4OXIJ9B8WBDh1bVLwStOmPBwE/s400/P1020550+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPrCrcwGSPjrQxEufm5VIErtC0nJguOGRzAdnpDMAnILwk65TdOwqlZc9z99_sOZ4Z96srNCj5TH-EBlUEtWIgH6XYPF295QI5LgMXaRsDcCCD9qcnu47_J0V7ZtXnLIrZtzJ1XxHMMMRs/s1600-h/P1020553+%28Small%29.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369351308946111570" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPrCrcwGSPjrQxEufm5VIErtC0nJguOGRzAdnpDMAnILwk65TdOwqlZc9z99_sOZ4Z96srNCj5TH-EBlUEtWIgH6XYPF295QI5LgMXaRsDcCCD9qcnu47_J0V7ZtXnLIrZtzJ1XxHMMMRs/s400/P1020553+%28Small%29.JPG" style="display: block; height: 224px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /> </a><br />
<div align="justify">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPrCrcwGSPjrQxEufm5VIErtC0nJguOGRzAdnpDMAnILwk65TdOwqlZc9z99_sOZ4Z96srNCj5TH-EBlUEtWIgH6XYPF295QI5LgMXaRsDcCCD9qcnu47_J0V7ZtXnLIrZtzJ1XxHMMMRs/s1600-h/P1020553+%28Small%29.JPG"></a><br /><a href="" name="figuras">Cuando alguien</a> llega a ese sitio es imposible evitar que un regular número de niños se ofrezcan para darle una explicación sobre el famoso encino y mostrarle como entre los nudos del tronco y las ramas aparecen formas caprichosas de ciertos animales como "El Elefante", "El León", "El Venado" y "El Pez", entre otros. Es posible que de acuerdo al grado de imaginación que posea, pueda apreciarlos o no, pero el hecho es que dicha costumbre debe existir desde hace muchos años atrás. </div>
<div align="justify">
</div>
<div align="justify">
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369351302945225842" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizqSsVds0e7Vpbk5YCLJIzN6Lei80O9yFnIhTm_0Tb3TweeBTPbdU8NTjPeuPz8ooAQAGOfnothWLlNjdKlf1R4YfqSjgDDSR7ORh5XSLtUe1Gw3eV5qs7y7mwVR2MJRDnE7ZN7y1AJFo7/s400/Tule5.jpg" style="display: block; height: 268px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /><br /><br />A la dreta del formidable arbre, pot veure's els seu fill que només té mil anys d'edat. a l'esquerra, pot observar-se un de més petitet que només te uns pocs centenars d'anys. Aquests arbres van estar molt amenaçats pel creixement caòtic de la ciutat i per la manca d'aigua, el petit és probable que el tallin, però el gran té un consum d'aigua setmanal de més de 23.000 litres.<br /></div>
<div align="justify">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/LgDqGLzVSUE" width="420"></iframe></div>
Petit vídeo sobre l'arbre de Tule.<br />
<div align="justify">
<br /><br />Un altre llegenda sobre l'origen d'aquest extraordinari exemplar, ens la va explicar el guia que ens acompanyà per Oaxaca (Guajaca, pels mexicans), segons ell: "quan Quetzacoalt -una mena de Jesuscrist dels azteques-, després d'haver caigut en els "pecats" d'embriaguesa -amb pulque- i incest -havia fet l'amor amb la seva germana sense saber-ho -, va decidir posar fi a la seva vida, ofegant-se en les aigües de l'istme de Campeche. En el seu recorregut des de Tule fins a Campeche, en passar pel que avui és el petit poble de Santa Maria del Tule, a uns 15 Kms. d'Oaxaca, que llavors era un gran llac pantanós, va decidir llençar el seu bastó al llac, el qual va quedar clavat al fons sorrós i del que amb el temps floriria aquest meravellós exemplar d'arbre".</div>
<div align="justify">
Bé, hi hauria moltes més coses a dir, sobre els meravellosos arbres que he pogut observar, només espero que us hagin agradat i que a través d'aquestes línies hàgiu pogut captar una mica de les moltes emocions que a mi m'han produït. </div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-47442958519770472392008-02-19T19:21:00.023+00:002008-02-24T11:43:08.492+00:00LA CRIDA DELS ORÍGENS- Santuari de Montgrony.<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGk6LUmcc7E5CL4v_T0oso8UWU1Jr_rw1ydXOibxxs69Q-A1lMTyFE_9X9l83m0l3vsDkTt2kcwlPVUJCoXBzTbAkVmUed_F-lPcebCsHxbQBPj0kvnp0kZ2lprB16c2wHoW78_kP3HGQT/s1600-h/Gorg+dels+banyuts+3+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168816221765105842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGk6LUmcc7E5CL4v_T0oso8UWU1Jr_rw1ydXOibxxs69Q-A1lMTyFE_9X9l83m0l3vsDkTt2kcwlPVUJCoXBzTbAkVmUed_F-lPcebCsHxbQBPj0kvnp0kZ2lprB16c2wHoW78_kP3HGQT/s320/Gorg+dels+banyuts+3+(Small).JPG" border="0" /></a><br /><br /><br /><span style="color:#ff0000;"><span style="font-size:130%;">Mite i Història.</span></span><br /><span style="color:#ff0000;"><span style="font-size:130%;"></span><br /><br /><div align="justify"><br /></span></div>Gairebé tots els pobles de la terra endinsen les seves arrels històriques en el mite... el neixement de Catalunya, com a nació no podia ser cap excepció. La boira del temps fa molt difícil discernir amb claredat alló que és mitològic d'alló que va esdevenir, però en realitat alló que compte és el que els homes creuen i senten.<br /><br /><div align="justify">Els pretesos "origens històrics" - dels que també parlarem - no són menys mítics, potser pel fet de formar part d'una història repetida abastament són acceptats per tothom sense gaires discusions, perquè... si hi ha una cosa que molts anys d'estudi m'han fet aprendre és que una mentida repetida mil i una vegades arriba a esdevenir una veritat innegable i acceptada per tothom, especialment si aquell que l'ha dita és una patum, una personalitat de prestigi fundat o no.<br />Com a filo-historiador pot semblar imposible que fins a finals d'aquest estiu no haguès sentit parlar mai d'Otger Catalò ni dels 9 Cavallers de la Terra, pot resultar imperdonable, nomès puc dir en el meu descàrrec que els meus estudis s'han orientat principalment cap a la història contemporània, i no ha estat fins molt darrerament que la història medieval ha atret la meva atenció.<br />Però com que estirant del fil s'arriba al cabdell i totes les coses semblen entrelligades misteriosament, les investigacions al voltant de càtars i templers, m'havien de dur a descobrir aquests personatges i aquesta història que de seguida em va semblar apassionant i em vaig prometre que en quan tinguès ocasió treuria el nas per tal de fer- me idea del que hi havia.<br />Així que la setmana pasada vaig aprofitar per acostar-me als escenaris naturals de la legenda: el Ripollès... i concretament el Santuari de Montgrony.<br /><br /><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168774689431353058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisPsjp6-Tdktzzu1N7RoD5_DmVWA3nbN5Pw0bVUqc2qqwkxYYRw8ySz2hzrP9TaSXVoMADxVksThQ8dXhmAzgfb3cM42xiNZYxjkgzS6vC4-cEwE_PYhhPsIJzviG3d9__rbCC62BjUBx5/s320/Montgrony+de+lluny+(Small).JPG" border="0" /><br /><br /><div align="justify"><br />Al Santuari, encimbellat damunt del Pic Montgrony, s'hi arriba per la N-152 en direcció a Puigcerdà. Després de passar Ripoll, arribarem a Campdevànol per des d'allà agafar la Gi-401 que condueix cap a La Pobla de Lillet, seguint el curs del Riu Merlàs. De seguida pasem per l'Ermita de Sant Llorenç amb el seu campanari romànic del S.XI. Tres quilòmetres més endavant arribem a Gombrèn:</div><br /><br /><div align="justify"><br /></div><br /><br /><div align="justify"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168820443717957842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj99fRJhtD2L_lepCrzyjvjc4sd83cAhqk82PXGaWMY5VXYFoWaWVux2s8GWmoKldW6LiejiiL0gcaz0iCjfEsmY_0jyRTOGjpIkeL9Lll-ddjGznwXlgWNwlxwXHk8L7B-JhRPHJyzebNX/s320/gombren_g+(Small).jpg" border="0" /><br /><br /><p align="justify">que podem considerar com l'inici de la sortida propiament dita. Aquest petit poble va ser creat pels Barons de Mataplana l'any 1278, manté un cert aire medieval als seus carrers i si ens hi fixem bé, encara podrem trobar elements de la seva muralla. Els qui aneu sense presa faria-ho en visitar el petit Museu del Compte Arnau, cosa que jo no vaig poder fer.</p><br /><p align="justify">Prenem la Gi-402 en direcció a la Pobla, uns tres quilòmetres més enllà, agafarem la pista asfaltada -perfectament assenyalada- i sense problemes que ens condueix després d'uns 8,5 quilòmetres cap el Santuari, tot seguint la riera del Garfull.</p><br /><br /><p align="justify">L'últim tram de la carretereta és espectacular...<br /><br /></p><br /><br /><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168814855965505602" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjreNclc2N1zgvrjWMyacOBl2CAC7eEeopM9bKl1044dAIlaFzuZggwzXHyrd8LTT-RgyyozWnJk_4ldmqsYY_ZzGT4ozYZBUpVd3zRubS5GUBjsnPTLTrbiyvGHNe6oFuo-bbnbNvRD2Zw/s320/carretera+(Small).jpg" border="0" />hi havia uns nois i una noia -alemanys em sembla- practicant la escalada en aquests impresionants penyasegats, i la veritat no m'agrada veure'ls allá penjats d'unes cordes, em posa nerviós...</div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">El Santuari de Montgrony</span> </div><br /><br /><div align="justify"><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168774698021287666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Q2E5LHIgN4lUUh8xKCGsEgIWQMKrGM2JyZFjPZJKSJITlotuD5k2fTqsHllvukJRPN9HCSodMPdq_kZ-kICT8-MNnW-AqPDPFqW8Tnj_zAXYxB-ikJ-D5KhWOd4Z4cvtcMeszIH4hERw/s320/entrada+(Small).JPG" border="0" />Després de deixar a "Llibertat!" a l'entrada, desitjant fer un tallat -feia força "rasca"-, vaig entrar a la cafeteria de l'hospederia del monestir, demano la clau per a poder accedir a l'esglesia de Sant Pere. i finalment, satisfetes les necessitats d'animal humà, m'endinso en el mite...</div><br /><br /><div align="justify"><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168774710906189570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiODRogJiJutgabD3QyjjiZSSnk-eoqOcAIBNNRzyq81DaPpC8aTcGbbxAoAmxej_KXu-0XHqhzlNY1hCx83rqUuUOXh_dYcei-8pGcTRb0zDaeR_nkZ_C4R1tpQpbGSbiZFGsG55fYGLxA/s320/Pujada+a+Sta.Maria.JPG" border="0" /><br /><br /><p align="justify">Aquest Santuari del S.XIV, es troba en un petit replá de la serrelada, a uns 1.400 mts. d'alçada, sota d'una enorme penya que cau a pic al seu damunt, per la petita i empinada escala s'arriba a la petita ermita de Santa Maria de Montgrony, on la legenda situa el refugi d'Otger Cataló... Però veiem-la: </p><br /><p align="justify"><span style="color:#ff0000;">La llegenda d'Otger Cataló, la fundació de Catalunya i el Sant Grial.</span><br /></p><br /><br /><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812008402188130" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0zwIOzLtcx5f9GwpiwlIPCL8iXY6HCbktfUKHHmVqZtY1GiZSc_EQHgWG2WSBqlFAGvO2baFw1_hp1JLl6WJwOkBUf4mKvH1jqBbVoW2MMn53Uj8bDch0uZ7XvNUNs8gizWL5N3a0trJd/s320/vt_art_03_01.gif" border="0" /><br /><br />"El cavaller Otger Cataló, va sobreviure a l´escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers catalans havien mort. Només un va sobreviure malferit amagat a les muntanyes del Pirineus, el regne de la Princesa Pirene, filla del rei Túbal-Caím rei dels pobles o nacions d’Hispània.<br />Va viure molt de temps sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, atès tot el tremps pel seu gos gànguil, que li era fidel, li tenia afecte i diàriament li llepava les ferides de les que, poc a poc, s´anava guarint. S´alimentava de les fruites silvestres i de la llet que li facilitava una ovella. En la mesura en que s´anaven guarint les seves ferides, Otger Cataló es dedicava a afilar les seves armes, amb el desig de tornar a guerrejar contra aquells invasors que tiranitzaven Catalunya. Polia el seu escut i afilava la seva daga.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168774715201156882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilgS4p9AH1WZGrxvGDUWS5Jp8oL8APsDk5IbndrpvhwOpjCr8CwINMleEt66MOt_i_-0_oKXyQmSp2Y-vOjq4yjiEkwdpKw-CTUH5fV1gVtKEPNVMOUB40fbHWp6_PlmOZ3oAYyLCxf5mu/s320/E+roca+(Small).JPG" border="0" />La petita ermita on hi ha la imatge de la verge està literalment excavada a la roca de la muntanya.<br />"El temps anava passant, mentre ell romania a la cova sota l'advocació d'una verge negra, fins que va veure un senyal en el cel i com ja s'havia recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i amb el seu buf la va fer ressonar profunda i prolongadament de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tota Catalunya, convocant als seus homes, els catalans fidels a la catalanitat, a la lluita per a restituir el marc polític perdut, l'harmonia trencada, la independència, la llibertat i el reeiximent del seu poble dins el marc de la realitat natural que li era pròpia.<br />El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, la Crida de l'Otger Cataló, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home en la soledat d´agrestos paratges. Amb els seus boixits , el fidel gos gànguil, li va fer entendre que volia que el seguís. L´home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d´Otger Cataló - alguns historiadors l’anomenen Príncep Otger Cathaló -, el qual li va donar el missatge que comuniqués als catalans que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns i recuperar la independència dels Països Catalans i les nacions d’Hispània havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia a les persones més prestigioses del llinatge català perquè agafessin les armes que tenien al seu abast.<br />Així va ser com, de nou llocs diferents, van acudir amb els seus hostes, els més aguerrits barons de la terra catalana amb el deler de reconquerir els territoris forasteritzats pels sarraïns.<br />Aquests nou cavallers foren els senyors de: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Aquest 9 cavallers són coneguts com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama":<br />Alemany<br />Anglesola<br />Cervelló<br />Cervera<br />Erill<br />Mataplana<br />Montcada<br />Pinós<br />Ribelles<br />Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe i el sentit de la seva Vida. A cada lloc – deien- els éssers humans han de poder viure segons les pròpies lleis naturals per a reeixir-se en plenitud. Viure la Vida és fer realitat el propi món interior, el de l’Esperit del Lloc que s’expressa per mitjà de la llengua del lloc.<br /><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168810943250298690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLGSWJDeblo5A_uukPZ5ESbiW9_hTPFWH4Hor1egmNQsd8Y5Gt9MI9_2-QrAPWFEsd4kO4YJ2jvIB62ambzvM12okqU0JAnZuc53TyRrXC6aLw6J4YtrtGjzIAQ7uL6aeAiRhCwkjKDWxW/s320/Verge+negra+(Small).jpg" border="0" /><br /><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168810938955331378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG6Z4kvZgLdzKykKBZg_z93ujECyQkapSWfaUjq1bCFPr4kQjpO3ezKV1Elo4GLVnkvULHWXD0JRrmfyu5sBWK5aua1_XhHVlDHgIi3nZcIAapRy-Uv9nDfFppecox-dj2_RifyMfop0IW/s320/detall+(Small).jpg" border="0" /></div><br /><br /><div align="justify"><br /></div><br /><br /><div align="justify">Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra i juraren complir la seva paraula.<br />Aquests nou cavallers, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda. L'únic que va tornar a quedar ferit, fou l´Otger Cataló, aquesta vegada però, triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi. </div><br /><br /><div align="justify"><br /><br /></div><br /><br /><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168810947545266002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY_25VUCUYU17MC6YI4OWhun5mP7cluqYBhFyQdmjnTuS7GnsP7lVf5MSo5GRh4nHmf9H2qSfmn2OyAhyphenhyphen6c8TZqfGWZYK-Nb-qIKg_X10KQz6zIVennyo3vZwRkMF9gI4u045nwPCKS-XW/s320/Holger_danske+(Small).jpg" border="0" /></div><br /><br /><div align="justify">La llegenda de l’Otger Cataló comporta unes relacions amb el que avui anomenem Alemanya, no pot ser casual el fet que un dels cavallers es digués “Alemany”. I també amb Dinamarca doncs el mite nacional danès es Holguer Danske ( Otger Danès) els qual alguns historiadors relacionen - com és evident- amb el català Otger Cataló.<br />La mitologia del Sant Graal s’associa als cavallers i entre aquests als que es relacionen amb la llegenda Otger Cataló. Si analitzen la llegenda d'Otger Cataló, hi veurem que es fa referència a la xifra nou. També van ser nou els cavallers que es van reunir a Casp per redactar el Compromís de Casp, en relació a la successió del rei dels catalans a la mort del rei Martí I l'Humà. Aquest rei català, - segons ens diu l'historiador Pere Català i Roca en el llibre "Càtars i catarisme a Catalunya" escrit conjuntament amb Anna Mª Adroer i Tasis, a la pàgina 41, " uns documents datats el 1399 trobats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó ens diuen que (el Calze del Sant Sopar de Jesús i els Apòstols o Sant Graal) fou ofert a Marti I l'Humà pel prior del convent de Saragossa en una gran cerimònia i amb la presència dels nobles de la Cort. Després del 1399 , sabem que fou guardat a la capella del Palau Major de la Pl del Rei ( Saló del Tinell) de Barcelona, i el 1415 , en morir el capellà que que vetllava les joies i relíquies de la Capella Reial, el rei Ferran I "el d'Antequera" ( Trastàmara castellà) va manar el trasllat d'aquestes a la sagristia de la catedral ( de Barcelona) . Més tard, l'any 1437, el rei Alfons "el Magnànim" ( Trastàmara castellà) donà el calze ( Sant Graal) junt amb altres joies a la catedral de la ciutat de València on encara avui podem contemplar-lo" </div><br /><br /><div align="justify"><br /></div><br /><br /><div align="justify"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168838465400731874" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA-eWBIbWgi0D1Li776eN9Q_Foo_kznKsfKcW7I9G8k4PU3ix-CFH9_srqZHbv0ng3MsQXDwenhQWI8TkOu3T-qKCQjF8ImUDVH_q0uvmwAlL6SMcknV-J2EyBXocBTinq99SaU83EVwk-/s320/santocaliz.jpg" border="0" /><br /><br /><div align="justify">El Calze de la Catedral de València continua essent un dels més ferms aspirants a ser el "veritable", el peu i els complements d'or, són un afegit molt posterior, la copa segons els estudiosos, és una ágata molt ben tallada i pulida i té una antiguitat d'uns 150 anys anterior a l'època de Crist, per la seva tipologia sembla "un vas de benedicció" com el que empreaven les famílies jueves a les grans festivitats ; no es inversemblant que pogués pertànyer a la família de Josep d'Arimatea i que aquest li deixés a Jesús pel Sant Sopar...<br />La xifra nou - així com també el calze del Sant Graal i les verges negres - ho trobem en la llegenda o història de la fundació dels Templers. Hug de Payns per a fundar l'Orde del Temple del Rei Salomó es va reunir amb nou cavallers. Reuneix nou cavallers com l’Otger Cataló, com en el Compromís de Casp....Jo penso que no es deia "Payns" sinó "Pinós" i que seguia una línia iniciada quatre-cents anys abans amb l'Otger Cataló. Un dels cavallers que va acudir a la crida d'Otger Cataló, quatre-cents anys abans de constituir-se el Temple es deia Pinós. Les dues "crides" , la del Temple amb Hug de Payns o Pinós i la de la Fama amb Otger Cataló estan fetes amb la presència de nou cavallers. Trobo que és significatiu. (En el cas del templers, Hug de Payns o Pinós per mitjà de Bernat de Claravall també està relacionat com l'Otger Cataló amb una verge negra i les dues estan relacionades amb una interpretació simbòlica que té quelcom a veure amb l'astrologia i la Via Làctia. Recordem que la Patrona de Catalunya és una verge negra Nostra Senyora de Montserrat com ho és la de Nostra Senyora de Montgrony.)</div><br /><br /><div align="justify"><br /></div><br /><br /><div align="justify"><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168810930365396770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoEJL3cU85fLpBKtaBweSV8lTCVV1IjfmvwTnlV-S0yeCTpSLwg3ni0tTIGYkN3-qOX9UyfFPhyphenhyphen02NduUuEVpxvpVpAM0UyXUOShujENP_tGxzGHGBUuEUIWELpqm5iU45RpU3_SuS6vOt/s320/image07.jpg" border="0" /> Llistat d'algunes Verges Negres de Catalunya:<br />Montserrat<br />Nostra Senyora del Claustre (solsona)<br />Montgrony<br />Nuria<br />Del Tura (Olot)<br />De lord Sant Llorenç de Morunys<br />De la Seu de Urgell<br />Del Vilar (Blanes)<br />De les Esplugues (Isona)<br />De la Sagristia (Puigcerdà)<br />Rocamador<br />Tuixent<br />El Puig<br /><br />Tots aquests pensaments em bullien pel cap mentre pujava les escales cap a l'ermita de Sant Pere de Montgrony, una veritable meravella del romànic català:<br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812008402188146" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0jR0-QvrFUGRXMeBqMTGBMbkVhQqVHWvKdHJZe574RWO1IiWK4xWUE-dzNbK5522dE57FcGdjD3u8CCJpTkuMsi43m3YBlzrYopLeRvXINagMC_2sjNLFtSCf0i_Ke0mboMc-fi4Yj_zq/s320/S.+Pere+1+(Small).JPG" border="0" /><br /><br /><br /><p>Té quelcom d'encissador, endinsar-te en un lloc sagrat i solitari, per això vaig aturar-me uns segons per a preparar-me interiorment abans d'obrir la porta tancada:</p><br /><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812012697155458" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz45u2_gwy_DDu43I-WtuYAOrUwPioy-H5YSnQC9CeiwKfLBobSyvNk6nUIX801ctfknTdCkaLSswZFovZhX6nb44fUdSevigpdP4JU22w4Ocl3MVeFoSopPy-gfHSQT7LpX_KM80D9Xeh/s320/S.+Pere+porta+i+clau+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><br /><p align="justify">La bellesa de les línies exteriors de l'ermita, amb la seva galeria porxada armonitza extraordinàriament amb la senzillesa interior:<br /></p><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812519503296434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIBnUv3X00I3X10EjbgRgcrYXiM7MCvs3_r7vzD7Em_qSfoaOkemNGXPStp6V1lmrecHKQi2bVajFftMFkI0XcXzg8ZoiON33ldzQP4PZM1reU2F4A9jMR21hU2uyg8yyXleINDOmLX5bN/s320/S.Pere+interior+1+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><br /><p align="justify">Preciosa també la imatge que presideix l'altar, crec que és un còpia moderna i una mica modificada de la Majestat Batlló que els de Barcelona podeu admirar al Museu Nacional d'Art de Catalunya.</p><br /><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812523798263746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4Iem_Nkv_8Cci6O5lYd8MIPwpGnNcX34YBU1fZxTNpLFYJ4gbbVGoAJXWz-8WtArSfBp6NpteoPfbISAkB2_56jj6pWHvToEuON6YAUMA0-Gi_C96RMK3AD2rEvViwx9EBllXDtgW8xje/s320/Crist+de+l%27altar+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><br /><p align="justify">No puc evitar d'admirar-me davant la magnífica construcció, l'interior emet una sensació de puresa singular, m'hi vaig asseure per a contemplar-la amb tranquilitat</p><br /><br /><br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812016992122770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRfKm_pchclGcy7AgfN7MwAbWi-gFhTpTPvz93OBLC1q2VXBWwJc1jKSnaNHey7il7XepRW6lfSP70-G3BOhqCbxQVeGGi9JAujy6n94Ko_Z1Bmh1MZQS8p5I3c5ae9iUPY1C0hxkMRY0D/s320/S.+Pere+interior+2+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><br /><p align="justify">Però la imatge de Nostre Senyora em venia repetida i obsesivament al cap, Verges Negres... Verges Negres... Fa molt de temps que li vinc donant voltes al tema... perquè?... quin significat tenen?... Tractaré de fer un resum de les meves idees actuals.</p><p align="justify">Vegeu el post:</p><p align="justify"><a href="http://terraxaman.blogspot.com/2008/02/nigra-sum.html">http://terraxaman.blogspot.com/2008/02/nigra-sum.html</a></p><p align="justify">Hi ha qui diu que les verges negres representen la potencialitat de Maria, la Mater-ia, (la nostre mare) que s'enlairarà fins l'espiritualitat, mentre que les blanques representarien la realització del camí descendent de l'esperit fins encarnar-se en la materia. De manera que serien perfectament complementàries.</p><p align="justify"></p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169191631971547474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE41ojn7QwQ0vK7kGZODhJvl8BMnlMVookilVJ_t_EMBCUZosmEgVBq20V6sTG-r1cJS89LJ2_DSR7-s_Et6wD4lmU_3KGB_8ipxPL9OuhuPRMxEkefADdMfMc3voRxoV1CScCGK5gkequ/s320/c230a.jpg" border="0" /><br /><p align="justify">Totes les obres d'art, i també la música, tenen quelcom de màgia i de misteri. Molt més doncs, en té l'art religiós. No perdem de vista que les imatges de les verges negres són unes obres d'art religiós. Les imatges són la forma, el seu sentit està en la substància. O sigui, en l'espiritualitat que ens transmeten. </p><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169191627676580162" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx-l2KaBpuNtBDDavzJTCEHjVioZiviNrcch57iSrXmy6RJL_dDLBz7AqAol4YZhXkD_w_2PAwfjiQxgS6gVNSQ0rzfDtsNIsPLGep0C4Zqhuuv7WDzwH8gFyIy8IKBAv3lJhLZU-Ww0ZR/s320/Mare+Terra.jpg" border="0" /><br />Isis alletant el petit Horus, podria ser una de les imatges predecesores de les nostres Verges Negres, com a encarnació de la maternitat y de la divinitat. No podem oblidar que: Moises va ser educat com a futur Suprem Sacerdot de la religió Egipcia, com li corresponia a tot germà del futur faraó. I que el mateix Jesús de Nazareth es va veure obligat a fugir a Egipte on va viure com a mínim fins als 13 anys, i m'aturo, per a no endinsar-nos en el tema dels esenis.<br />Joan Maragall fa una referència a la deessa Ceres. Aquesta deessa, igual que l'Artemisa d'Efés de la fotografia, Deméter, Isis i d'altres deesses, és una deessa negra, relacionada amb el culte a la Mare Terra i el Pare Cel.</p><br /><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168812536683165650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYFBCNng_QaDFoVvz1s5TxJ2cWrTIF5riSOFiCCUCJJv_4RHt0-kYsGNbS0tWCIakPrwjMNQ3kHlF5IGSfLHf62TRRTqyerlxRg19i2G4UEuQeHgxCzCHrRPW2eISQIZQ3TEX8wUjZYX-q/s320/S.Pere+3+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><br /><p align="justify">Un cop a l'exterior les vistes son fantàstiques... </p><p></p><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168813627604858850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" height="155" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQdZ03vwlRpL0LaDIbbDsavDkqkRtR_cROLTKubNePKGiGIkH16I2rlATs9ODBxVwRdcLFVRgMveuLAZF8B9jpwO7aWgYv_0KiC6bo_bGzbzLOH9f_V6ISNSv9szcj97wAHJS55TiK4MN/s320/Stitched_001.JPG" width="396" border="0" /></p><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168813640489760770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0Gt35TT7G6ffX7BC3pvPyW7OS2eGBTnGrExlyTvnQVzOtUvuFZ79s3k28HfFArWq4FiwmL8CXL2vkaI-WbD-ybb4g5WulDKLZbHKBJCAfxebmGAbOQVBigSZsPdvA2gdItvD-yEQ0eHeP/s320/Vista+4+(Small).JPG" border="0" /></p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168814847375570978" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvkJELj_HY6w8MmRyA7aTiDWzThUQhXSZfv25hyKLL5l6fPTdWOjQbTW34wLnnEpoqO6aKxyW7n_IsLuJz_7Bj83rji0RYKsd1uXOvaT_2xLkARPyvQQJ26xkWQHOBXvLd_ALd07uj3ULu/s320/Creu+prat+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><p></p><br /><p>La Creu del Prat dels voltants de Sant Pere.</p><p></p><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168813631899826162" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7rAqyXve5jqIdR3SIOGDVHh5O56SuMvbxi4CWBghram-RPwtOYf7gntrl_UrWKEETy_XyPSTiOcZRXQJRvt-i3BdwCUhq06304MjN9lnjhGwGmocl0A_gQN0NmFR_T9_n_VwfMm7pxBk0/s320/Vistes+2+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><p>Com podeu imaginar la reflexió seria inasgotable... però... calia continuar amb la sortida, així que vaig agafar l'anomenat "Camí del Malpas" que boreja la serralada, no cal que us digui que en alguns moment donades les dificultats, vaig estar molt temtat de tornar, però vaig ser capaç de continuar fins arribar al "Forat de Sant Ou", nom antic de Sant Eudald:</p><br /><br /><p></p><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168813644784728082" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHtGaqbodRBM8c6ROisVyA1gjXBRzZjC4SzO9B90cSAGcudbk0Th1xsfGta6K2QzZANdFNVweDFwXAlLaXIXvJobOzwlXRmTbHYb1XMAzXktQBbQsor4yPC3A8hBtxWIkMt9qz0stQ7uNV/s320/Aven%C3%A7+de+Sant+Ou+(Small).jpg" border="0" /></p>Es tracta d'un aveç d'uns 74 mts. de fondaria. Com tots els voltants estan farcits de legendes, es diu que en aquest "Forat" va ser on el Comte Arnau va iniciar les seves sospitoses activitats, entre d'altres les conegudes "visites indecoroses" al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">La legenda del Comte Arnau</span> </div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El comte Arnau és el mite català per excel·lència. Les llegendes que el poble li atribueix tant aviat el presenten com un heroi noble i just defensor dels seus vassalls com ens parlen d'una mena de monstre cruel i despietat. També existeix la creença de la seva condemna a vagar per la terra després de mort. N'hi ha moltes de llegendes, sobre aquest fet; alguna parla del penediment, del perdó que cercava... </div><br /><div align="justify">El comte Arnau era senyor de Mataplana i els seus dominis s'estenien per bona part del Ripollès. La condemna del comte està lligada per amors blasfems, bé amb un donzella que, per fugir dels seus reptes es va fer monja de Sant Joan de les Abadesses o de Sant Amanç, però que Arnau no va parar fins que sense respectar el sagrat va entrar el convent per, a la fi, veure-la morta. Bé l'amor blasfem va ser amb la pròpia Adalaisa, abadessa de Sant Joan. O bé per culpa d'haver estimbat una donzella que el requeria de casar-se amb ell per haver-la seduït... també es diu que la condemna és "per soldades mal pagades", "per mesures mal rasades", o per "fer patir el pobres en anys de fam..." </div><br /><div align="justify">El cert és que, segons diuen, al punt de la mitjanit, sota la lluna, el Comte l'Arnau s'aixeca de la tomba, pren el corn i al seu so - talment un udol - surten de les entranyes de la terra els seus fidels escuders, les cavalleries, els criats amb els gossos i comença el galop esperitat del comte: </div><br /><div align="justify"><span style="color:#ff0000;">Correràs, correràs, i mai t'aturaràs... </span></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El Comte Arnau exemplaritza en clau catalana la societat del periode del feudalisme, amb totes les implicacions de màgia i misteri pròpies o imaginades d'aquella época. Una de les legendes ens diu que l'origen dels maldecaps del Comte comencen quan no pot pagar els sous als treballadors que construiren les escales del Monastir de Montgrony que teniu fotografiades més amunt; per aixó i per la seva agitada vida sexual, el Compte va ser castigat a vagar com una ánima en pena.<br />El Castell de Blancafort, o de les Dames, Can Rogall, són alguns dels indrets vinculats a aquesta legenda, així com la Gorja dels "Banyuts" que vaig visitar en el camí de tornada:</div><br /><div align="justify"></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168816221765105826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_MMvXsGluEGCxgXo9noZOljsLrRGPT7JB79dHphJCYHflG0JLwHcrTuTIYgj9G1Vwhzm_kmjB9VkpqOUPDTrj_tU7aNw6ZNHHtJWda0C2ut2QVwIwyq2uzLC0pccoLi7dQaWdfy6ozmYY/s320/Gorg+dels+Banyuts1+(Small).JPG" border="0" /><br /></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify">situada a la riera de Garfull, on el Comte Arnau surt amb el seu cavall - ja enteneu perqué se'n diu dels banyuts, oi?- quan enfosqueix, envoltat de foc, puc assegurar que en aquesta época de sequera és inconcebible que d'allá en surti un cavall, com no sigui un petit cavallet de mar...</div><br /><div align="justify">Bé, va arribar el moment de des-fer el camí per aquells paratges envoltats de tantes històries, però encara tenia un objectiu, el proper Castell de Mataplana:<br /></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify"><br /></div><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168815517390469218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivaS3gPndTOCKm6MX1hjSaOBp3y4P8RtwRWujA8MfFdfRX_2skkpYzuQIUU_dp_x0xgDfSdmOr3iKTVGwRKpHlObQBBFSFYaryccWScNXCm4K4wQ0Z2DVfWDWKPWRKcx9Ic_O-1nebiG3e/s320/Castell+de+Mataplana+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><div align="justify">vist des de la carretera...<br /></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify">Residència de la família dels Mataplana -de la que el nostre Comte Arnau era membre- un dels més antics llinatges de casa nostre, és troba en l'actualitat en runes, tot i que la Generalitat estàn fent obres d'excavació i restauració i estudis arqueològics, raó per la qual no vaig poder accedir-hi. Construït en estil romànic, va ser un important núcli de la cultura trobadoresca -Hug de Mataplana- i de les relacions de la Corona d'Aragó amb Occitània.<br /></div><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168815525980403842" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXly16819_cVfuk0JfDApLJqJVQ4GCMSiLBkDxKO-XFuzt2TcwLOcx06ifu1pYaQgmAJbO3Kz53VIp_XqxAv69JK5TxjjKF9VnoJKf_LsrYcXCfGbsIW-GCtAUkZVJiIHW6bv2_51Tamd7/s320/Detall+castell+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><div align="justify"><br /></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify"><br /></div><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168814860260472914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ8GRjj4e7ui6QY05wCi3HChHumYNNb2uegj_PiCNrnp1GFDtZk3li1ZZOhkx8enARXyIeXhWrqbkBXIPFB0gDCSGhlEbk2RbsqgJBtg7YlW3OHKeHpYR8QzkzRkoV6nye6wutuDuH_nS6/s320/Caastell+Mataplana+2.jpg" border="0" /></p><br /><div align="justify"><br /></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify"><br /></div><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168815521685436530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbcaPAzI3lYccQ_gdiXWqibgECIi7jevxtMifcvWf4d8P3Ywr657QwePKwN7HZAglu_vGWaXnvzxSSoBZB8wB3mylp2TvlN3MRX7m2rP9biIeda6MrCxBtQafK8njL7BURk7hfpigNGmmt/s320/Detall+castell+2+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><div align="justify">Al costat mateix del castell és troba la magnífica esglesieta romànica de Sant Joan, inclosa en el mateix tancat.<br /></div><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168815525980403858" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwKUcIJKpNeFbFcFtb6hugKn7U1WMMNt8xhSNawFctCyUzzoHdWHG0Af86V95M9cKBRp-jPRHbDte43bFRBmYJUqnAxdbe3Lu8r4SQfQAFcyvqvF6eOQHUJ6z59UtnmxOEI2K_LXab6akx/s320/Ermita+castell1+(Small).JPG" border="0" /></p><br /><div align="justify">Així poso punt i final a la crònica d'aquesta distreta, divertida i interessant sortida, a la que us convido a tots.<br /></div><br /><p align="justify"></p><br /><div align="justify"><br /></div><br /><p align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5168814851670538290" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzqGeaIJj06-1pLeLgma2OaUXvaHQCDNaOHrX4Mp1SMYppppMZkEeJT33xmZ_mYZsLPZ0sNJvPsv33Kn-c2X4LvJ4e9alahU6rS43x5FBO0wMGjPj2R0UQZIbpdCoiY0QAf_LqXzOGAgOl/s320/Marxant+(Small).JPG" border="0" /></p>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-67755727712652792782008-01-20T01:27:00.001+00:002009-09-13T09:19:53.547+01:00UNA SALIDA "FASCINANTE"<div align="justify"></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaWdAgu7jFCVdDvGYKhN40wpegAKW-Yw89w8oARnBkar302Bpa35gsqiC9wL-3A6JTkqrWIDR-sXcZvFgslh8WmigoCurI9P4vO1MOUdGfqXSFMw8etGBq5FbrrRx4h1KbCOc-9sw5s9V2/s1600-h/IMGP0674+(Small).JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157499757127368146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaWdAgu7jFCVdDvGYKhN40wpegAKW-Yw89w8oARnBkar302Bpa35gsqiC9wL-3A6JTkqrWIDR-sXcZvFgslh8WmigoCurI9P4vO1MOUdGfqXSFMw8etGBq5FbrrRx4h1KbCOc-9sw5s9V2/s320/IMGP0674+(Small).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
En la salida de ésta semana me apetecía adentrarme en un mundo que me viene fascinando, desde... desde... hace muchos, muchos años. Me refiero a los monumentos megalíticos. No puedo recordar cuando fue la primera vez que visité uno de ellos?... Probablemente debería tener unos 7 u 8 años, lo que si recuerdo es que fue la Pedra Gentil de Vallgorguina... después... bueno pues siempre que localizo alguno tarde o temprano acudo a conocerlo, en el País Vasco, en Cantabria, en Galiza, en Castilla la Vieja, en Andalucía, Bretaña, Holanda, en el Sur de Francia, Norte de Italia, en Grecia, en Túnez, allí donde haya ido, si he tenido ocasión de hacerlo, hasta ellos he acudido.<br />
¿Por que me/nos fascinan tanto?, no creo que exista una única respuesta válida para todos, pero creo que en primer lugar por las grandes dimensiones de los bloques de piedra con los que están construidos, parecen en verdad obra de titanes. Con los medios, herramientas y posibilidades de que disponían, tuvieron que emplear mucha fuerza, organización y pericia para transportar los grandes bloques de piedra, en ocasiones desde centenares de Kms. y levantarlos.<br />
Los monumentos megalíticos continúan siendo uno de los misterios arqueológicos más importantes en la actualidad, no existe una única explicación científica completa y absolutamente concluyente, ni por lo que se refiere a la técnica constructiva, ni a lo que significan, por ello sigue siendo uno de los temas que genera más explicaciones sobrenaturales. Enterramientos, culto a los muertos, observaciones astronómicas, misteriosos ritos y ceremonias, leyendas, supersticiones, folcklore… todo se funde y mezcla en los megalitos. Quizás por eso me siguen fascinando. </div><div align="justify">Si quereis un poco más de información sobre la cultura megalítica podéis encontrarla aquí:</div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="http://terraxaman.blogspot.com/2008_01_18_archive.html">http://terraxaman.blogspot.com/2008_01_18_archive.html</a></div><div align="justify"></div><div align="justify"><strong><span style="color: #ff6600;">El dolmen de la Pedra Gentil</span></strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157499761422335474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSvY8rQgj6QU7FO3KKrhWOmsrqL3QMb3hyphenhypheniTU1k3kt7WHAccRz3__m2K072RuCrhiFcOVCbL_RhKRLiRiJ1h9zUK9ryLoVrjSP0q-iYA57LKZNw_Ka8td_nlNPzWm34aTLQ14Oc-KS-3iX/s320/pedragentil+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
Como el objetivo de todo viaje es siempre encontrarse a sí mismo, me apetecía empezar por uno de esos monumentos que tengo relativamente cerca de casa, muy cerquita del Montseny, en las proximidades de Sant Celoni. Si efectivamente, se trata de la Pedra Gentil, en el término municipal y en el valle de Vallgorgina –literalmente “valle de las gorginas”, palabra que probablemente se relaciona con la palabra vasca “sorgina”, hechicera, adivina, bruja- en pleno Parque Natural de El Corredor- Montnegre. Otra interpretación de la que ya he hablado en la comunicación “Las Dames d’Aigua” hace referencia a la identificación entre “gorguina” y “gogues” aquellos seres mítológicos que viven en las aguas, la cercana riera, podria ser el hogar de esas gorguinas..<br />
<br />
És interesante destacar que de todos los dólmenes que conozco, éste es con toda probabilidad, el que acumula una mayor riqueza y variedad de leyendas de todo tipo: brujeriles, ufológicas, satánicas, folcklóricas, espiritistas, etc. Quizás lo que muy poca gente sepa es que desde un punto arqueológico ese dolmen de la Pedra Gentil es de los más comunes y frecuentes en la península, de los denominados de cista, consistente en un grupo de piedras verticales ortoestratos, de un tamaño no demasiado grande que sostienen unas de horizontales algo mayores, en su interior debería haber un enterramiento ya que se encontraron diversos fragmentos de piezas de cerámica y poca cosa más, de lo que debería ser el ajuar funerario con el que se acompañaban a los muertos en su viaje al más allá a la espera de la resurrección.<br />
Por el tipo de construcción se cree que debería ser del III milenio antes de nuestra era, sobre el 2.300 aproximadamente, su localización actual no es la original, cualquiera que acuda allí podrá comprenderlo enseguida, puesto que se encuentra en una pequeña meseta en la pendiente de un pequeño pico el Pic Gentil – gentil, era el nombre por el que eran conocidos los paganos, es decir los que seguían la antigua religión, en la época de la obligatoria conversión al cristianismo después del siglo III de NE.- contrabiniendo una norma habitual en la construcción de esos monumentos, colocados en lugares bien observables desde la lejanía y los alrrededores. El propietario de la finca trasladó los restos del dolmen que estaba prácticamente destruido –se cree que a causa de un terremoto que se produjo en el S.XVII-, desde su posición original, unos cincuenta metros más arriba, hasta el lugar donde hoy se encuentra. Con ello, alteró absolutamente la intención y finalidad de los constructores y si las hipótesis arqueoastronómicas y otras son ciertas, modificó la esencia y la utilidad del dolmen. <br />
<div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157502742129639090" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjezW-FQxc73S2AS0Ogcm-g7yUzL6KeJ1OIRV6Kxutj_uYSELgAGMQyaxYmCzOdVSiNBWOt7CYxN0KTLtQovC9Z8KlFMhYUEPJXbf5azxAD8XTJQ7kLGEtLKQXeheFnSFEjRiE49qFru5Bq/s200/gentil1.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Entre la multitud de mitos, leyendas y curiosidades que acumula la Pedra Gentil, me parece excepcionalmente bonita la que recoge Amades en su “Costumari Catalá” </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" height="88" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500324063051282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRoUf1fvLR_mRlksse_1Zyj-QlbjVr7NM4es8g3Ir25Q3fkYKaorh3EqMAMZyisFz3Y8W_1r9SWew3zJyWB7ql8qrAbrQp6bzuXxrrZYwqYxig6mEFPejjQ2qsg7ZTEDvB28d6JKwnzAkd/s200/6_2.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="278" /><br />
“Las brujas de Maresme, celebraban cada sábado – Sabbat- sus grandes reuniones en la cima del Pic Gentil. Iban a las reuniones las brujas de toda la costa subidas sobre escobas voladoras que les hacían de caballo. Despues de cenar se desnudaban ante los fogones y el hogar y con unos unguentos que guardaban en un agujero que tenían bajo el hogar, se untaban debajo de la axila, decían unas palabras estrañas, adquiriendo la facultad de volar y salían chimenea arriba. Iban a la reunión que era presidida por el demonio que adoptaba la forma de un macho cabrío extremadamente peludo y con unos cuernos enormes que estaba sentado en un tonel, sonaba un “flabiol” -instrumento de viento semejante a la flauta- de ronco sonido y ellas hacían un “ball rodó” a su alrededor”. </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157504911088123634" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4fzQTpmm56fYoKDnhI536faoB1u2uDXc-oJbL2IiYonkjG7ixSeUQdFKrReywfyfiFcvF3qgzS2zcQJE8mIWvfmc1gMhhQJixvkZI5DwNaqdKqDxmQaVGhx9zPyHk1pHz-GgPbWa9_iNc/s200/gaia22902_08.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<div align="justify"><br />
El “ball rodó” se equipara en éste caso a la “sardana”, de manera que éstas brujas serían las creadoras de esa danza tradicional catalana!. No me extraña que españoles de pro, como Felipe V, Miguel Primo de Rivera y Francisco Franco, prohibiesen tan diabólica danza!<br />
O ésta otra: “Un fondo inconsciente de respeto hacia los monumentos megaliticos lleva a la gente de no acercarse durante esta noche –la de Navidad-: explica que sale el miedo, que las brujas bailan a su lado o que campean por los alrededores, fantasmas y otros seres fantasticos. Del dolmen de la Pedra Gentil situada encima de una cima del temino de Vallgorguina, cuentan que esta noche se reunen las brujas para presentarse delante de una especie de tribunal que las juzga. La que no se ha portado lo bastante bien como bruja, es sacrificada delante de la piedra que cubre el monumento, la cual hace como mesa de sacrificio. La gente señala como unos canalillos, surcados encima de la piedra que sirven para que se escurra la sangre de las victimas. La voz popular explica que diversos vecinos de los alrededores han ido por aquellos verales unos cuantos dias despues de navidad y todavia han visto aquellos regueros sangrantes”. </div><br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157499761422335490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW7IPzFWRF_EJMe7wuzDQVrpcIqAz6ZNRKpm2uMGPerI2i0pWqc-lO92fOXNILKqNPtPJY52LwX-gh_9sipJBHmvkbVFSheXTy3EeQSDjidpJ_IfB7N93kOyBluB4iQgC5qbCuwqWuW0_D/s320/300px-Goya_le_sabbat_des_sorci%25C3%25A8res.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Otra interesante leyenda atribuye a las brujas de Pedra Gentil la conjura de grandes tormentas que a menudo hundían los barcos del cercano Mediterráneo, existe la tradición de que allí –en Vallgorguina- las tormentas son especialmente violentas:<br />
Cuando las brujas determinan promover tempestad –nos decía un anciano de aquel pueblo- se dan cita en la Pedra Gentil, de un brinco saltan encima, en contacto con la misteriosa piedra pierden ipso facto la gravedad y, ligeras cual vaporosa sustancia, elevándose a la región atmosférica. Acuden a ellas los cirros con sus agujas de hielo que, agitadas por el viento, se cargan de fluidos. Desatándose repentinamente el rayo y empieza la tormenta que presiden con tranquilidad olímpica las hechiceras, vagando a merced del huracán de nube en nube, cruzando los brazos, pero animando con su presencia el espíritu de la tempestad, hasta que son ahuyentadas por los sahumerios y ensalmos con que procura conjurarlas el labriego. Así explicaba el anciano, más poeta que físico, la formación de las tempestades en esta comarca.”<br />
Joseph M. Pellicer, Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro.<br />
<br />
En el dolmen de Pedra Gentil, además de brujas sardanistas, se “han producido”, o mejor se dice que han sucedido –el origen de las leyendas también sería un tema interesante para hablar de él- desde abducciones ovni, habiendo algunos casos notorios com el Xavier C. secuestrado en 1985 cuando paseba alrededor del dolmen por unos extraterrestres durante 24 horas, de las que no guardó memoria alguna, pero si unas misteriosas fotos. Bajo hipnosis recordó que unos misteriosos seres de color gris verdoso lo habían llevado al interior de una cueva cercana, que evidentemente no fue encontrada jamás.<br />
Otros ejemplos: “Ya en Vallgorguina ("valle de las brujas" ) en 1983 la prensa publica " el hombre lobo de Vallgorguina" por la supuesta aparición de un ente de apariencia salvaje. (podéis encontrar más información de este caso en el excelente libro de Jesús Callejo "Gnomos" pag 91.)</div><div align="justify">En 1989 , Pedro Canto, un investigador Catalán halló 16 huellas de "pies homínidos" impresa en el barro de los caminos y algunos claros del monte pedra gentil.<br />
No menos abundantes son las referencias a psicofonías y otras manifestaciones espiritistas realizadas en el dolmen, sesiones de ouija, etc., como queda recogida en el siguiente texto de Marina Benet:<br />
“Cuando llegamos al dolmen, mí hermano Fran Benet , Fran Recio, Maria José y yo, nos introducimos dentro y ya empezamos a prepararlo todo para hacer, lo que seria para mi hermano y para mi, nuestra primera sesión ouija. Maria José empezó a preparar las cosas y una por una las fue sacando de su bolsa: Una piedra de cuarzo que tenia forma de bola que simbolizaba la tierra, después saco la vela que simbolizaba el fuego, el incienso que simbolizaba el aire y el agua con sal que simbolizaba la protección, para que no nos entraran malas vibraciones en la sesión. Maria José empieza a decir unas palabras para que las fuerzas de los 4 elementos nos trajeran buena comunicación y compañía. Sacamos el tablero y empezamos a probar masters para ver cual era el que resbalaba mejor. Cuando ya lo escogimos empezamos con la sesión. El master se movió cuando los cuatro pusimos nuestros dedos en contacto con él. Se empezó a mover recorriendo todas las letras dando vueltas un par de veces. Cuando se empieza a mover, a mi hermano y a mi no es que nos diera miedo, sino nos asombro como aquello se podía mover solo y responder todas las preguntas que nosotros le hacíamos.<br />
Conectemos con uno que nos quería dar un mensaje, le pidió Fran R. si nos podía dejar una psicofonia en las grabadoras y él nos respondió que sí.<br />
Conectemos con otro ente que nos dijo que había muerto de hígado de cáncer y que tenía 41 años y que se llamaba Víctor, estaba casado y tenia una hija de dos años. Al escuchar la grabación de la cinta se escucha una psicofonia que dice”no puedo salir”. Estuvimos charlando de las sesiones y echándonos fotos en el dolmen que tenia unas pintadas de una cruz invertida y de los números 666”. </div><br />
<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157499757127368162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI-w0f2wSFo59VWpUfhoUbUm_RFToYfo1VNavB6n2f5N55s9t7JHqLpZVeE0fx3KY0Hj5ahxP19X2NvG21kaOj5UC9zYiPjKQPf-zkuzqLMbxnW3IuQesy9WMfpkxmT0H1MKv9PekYmhQd/s320/IMGP0110+(Small).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Durante algunos años, en el solsticio de verano se realizó en ése dolmen una especie de akelarre blanco, es decir, un akelarre muy a lo New Age. En ocasiones se concentraron miles de personas, cargadas de buenas intenciones y mejores sentimientos, pero el éxito devoró a la organización que tuvo que suspender las actividades porque el lugar no está preparado para semejantes avalanchas humanas.<br />
Cómo podeis observar, el lugar tiene su miga, a juzgar por todas éstas y muchas otras anécdotas que se podrían incorporar. Algunas verdaderamente lamentables, como las horrorosas pintadas que algún grupo de desaprensivos supuestamente satanistas pero a ciencia cierta absolutamente ignorantes se han dedicado a realizar por todo el monumento y que hasta el momento nadie se ha decidido a limpiar.<br />
Pero no me gustaría acabar aquí, como asiduo visitante, especialmente nocturno del dolmen, puedo asegurar que jamás he visto, sentido, intuido nada peligroso, negativo, maléfico, etc. más bien al contrario. El lugar, rodeado de pinos mediterraneos, de encinas, de arbustos diversos, tiene todo el encanto que se puede esperar del bosque nocturno. La paz, la tranquilidad, la belleza y el asombro, son lo más destacado de un lugar que todos deberíamos frecuentar, ni que fuera de vez en cuando. </div><br />
<strong><span style="color: #ff6600;">La Cova d’en Daina. </span></strong><br />
<strong><span style="color: #ff6600;"></span></strong><br />
<strong><span style="color: #ff6600;"></span></strong><br />
<strong><span style="color: #ff6600;"></span></strong><strong><span style="color: #ff6600;"></span></strong><strong><span style="color: #ff6600;"></span></strong>Un poco antes de llegar al municipio Romanyà de la comarca de la Selva, a la derecha, un cartel indica el segundo objetivo de mi excursión, el 'Dolmen de la cova d'en Daina'. Este sepulcro megalítico es uno de los más completos que se conserva. Se trata de una galería cubierta con forma de U hecha de losas de granito. Del túmulo artificial de tendencia circular-ovalada y del crómlech que lo rodea, quedan restos muy visibles.<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" height="167" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500328358018594" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnj67OjhOqZiIUk3CIwb1Qoay_L-GDXaEn8c7SxJV-SBS-expqgC3l_rXFjR-lnwoj47-_6r40dq-wXzcIfkTeVd1P0zXs9oQcKSrbStRJYsF3_sjzkyKjd-eJf96kDhyT7pRfwEwqR6M8/s200/dolmen.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="233" /></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500332652985906" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSgA5jTrqU0gQJhp4INOLAz6NG1ptjH3OiOqVMKPWkielBHFXRY1DOtdhp1suc9GyOqUk80tP9K0aoYTNcZbVC5y4q9Sa53OiAOXthreq4kS1nKksLSryXyk24u2ggV14rXMAsR95M4Aax/s200/Imagen+013+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Las piezas de más tamaño recuperadas del ajuar funerario se encontraron en la excavación de Pere Cama Casas en el siglo XIX. Otras más pequeñas pertenecen a la excavación de Esteva Cruañas. Del conjunto cabe destacar numerosos huesos muy fragmentados y muchos dientes de gente adulta y de criaturas. Siete puntas de sílex de varias tipologías y fragmentos de cuchillo, también de sílex. Dos fragmentos cerámicos con líneas incisivas y otro fragmento de borde, quizás campaniforme. Más de tres centenares de grandes collares de esteatita y de calaíta. Dos plaquetas de fibrolita de color gris verdoso y dos otras de arenosa muy fina, una perforada. Una pieza discoidal de pizarra negruzca y una pequeña pieza hecha con una lámina fina de oro, con forma cilíndrica enrollada. </div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157502746424606402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipZvCOBz2ZAQLZWgiY_uomG-0dlpsEvD5ZyBOQZzObqSQxQ86EPitccPQdXzOjgUIR8RLJbqwnzGYiQJP0IyilpAJKbEfY2kXdUCvxOroKSosnw-E0_0WwDKcG-aAn0KNEpf6KhuGZXYv8/s200/Imagen+017+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Dicen que es la antigua cueva de Diana, el lugar de reposo de la diosa cazadora. Se dice que en los solsticios de invierno y primavera se reúnen en el lugar personajes sorprendentes.<br />
El día de mi visita no hay nadie, nos reciben en solitario las inmensas piedras que alguien colocó allí entre el 2700 y el 2200 a.C. Los bosques silenciosos de alcornoques, algunos con sus troncos pelados, hacen de guardianes permanentes, y lo cierto es que las vibraciones del lugar son especiales, la energía de la tierra se nota en su estado más puro, como suele suceder cuando visito éste antiguo monumento. </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157502742129639074" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTEsxQtzSAEDSWZN2I-8pXsR0W2BKPxXTyn3y6m-WlUSiJhcLrF0Xfn1OUdWdKOU9Hcm60WTU9uJdO_rb2WmdPas-0iGIPsb6d5x0bH6ommif6-cfgbAPAPWoCe62Ed4UA9liDJXy4Ta75/s200/Cova+de%27n+Daina+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Curiosamente, de éste dolmen, aún siendo uno de los más bien conservado y completo de los que existen en nuestro pais, apenas hay referencias a fenómenos paranormales, brujeriles o demás, no obstante, en él si que se han producido diversas experiencias digamos “especiales” de las que puedo explicaros la siguiente: </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157503077137088210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY3o7EY6R3KUPLI4YYkOs-Q6_99Ng-QGrY2360VjfqPppdVCRj-3MpFgzAUtJsoEUBki9ZsdDIK21yhTZ2A541tH-C_UcmK22QNS7aKNfczDeES2nfB3OKOQoGmOe3pFTveyg4ESq7Kt01/s200/Imagen+018+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></div><div align="justify"><br />
“Sería a mediados de los 80, unos cuantos interesados en el tema de la arquitectura megalítica, universitarios, profesionales de la enseñanza, estudiantes de bachillerato y gentes por el estilo, habíamos oído hablar del Proyecto Dragón, un proyecto inglés que comenzó en 1977 y trata de detectar la energía terrestre mediante sofisticados equipos. Esta energía terrestre podría ser consecuencia de campos magnéticos, entre otras causas, La idea del proyecto sería verificar que en toda la corteza terrestre existe esta energía, localizada de forma más intensa en unos puntos que en otros. Esta podría ser activada mediante los megalitos y obeliscos, a modo de antenas verticales. Vendría a ser semejante a lo que realizan los acupuntores en nuestro cuerpo, sólo que con agujas más grandes... ¡y en la misma Tierra! Durante el proyecto se realizaron mediciones de ultrasonidos, intensidad de campos magnéticos, radiactividad... Recuerdo que de todas las medidas al menos "unas cuantas" eran inexplicables desde el punto de vista de la ciencia actual. En otras palabras, que las medidas reales no eran las que deberían haber sido en tales condiciones. </div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500805099388530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi47jw1axcLGMdK97pXvGzy87FCJqJ3nh4Z9_GfRNJ3z8tsFVdmpkdP_VNzjgvsje7KGa6TCGH0uloXONn2dBoGZjaFxUMajE5Ik8S1vXsQFV_JR4thvYOyXavNDhiRj9b3hssEOZ76GD8J/s200/Imagen+015+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500805099388546" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9xCwFueOoD0-OHYRYqKi3I2GhKuhsnWkuALiT3Gp54vveyPfVdlge2pn5U-2G9RAQdeJHa1AV6zFDe7vLIdmKNfQGUmI_wf4DA460TavwLjokgasVEjjQZ0AHvdZl8oIhnSFR_EPGwEmu/s200/Imagen+021+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<div align="justify"><br />
Por ello, el día del equinocció de otoño decidimos acudir un grupo bastante numeroso, a realizar una especie de experimento, conocido como “sueño de templo” y que en realidad consistía en provocar mediante el sonido del tambor y la respiración profunda una especie de trance, para que los participantes pudieran conectar con el lugar en sí y constatar si las percepciones seguían algun patrón determinado.<br />
Uno de los compañeros tomó detallada nota de todo lo que cada uno de nosotros explicó sobre su experiencia. No os aburriré con los detalles, pero lo cierto es que todos los participantes quedamos convencidos de haber vivido una experiencia singular, sin lugar a dudas, a pesar de la diversidad de las “visiones”, todos sentimos que habíamos “entrado en contacto” –por decirlo de alguna manera- con una fuerza vitalizadora extraordinaria, lo cierto es que a pesar de pasar la noche en vela, sumidos en nuestras vivencias interiores, en unas condiciones de incomodidad física evidentes –ninguno reconoció haber dormido nada en absoluto- por la mañana nos levantamos absolutamente despejados y descansados, con una tranquilidad y plenitud interior dificilmente atribuible a otras causas que no fueran derivadas del lugar en sí. </div><br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157502742129639058" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUowFU4ATJdUtDBf2CIGKTXAJ6JNJA-vzNQA7eHDYfFXrpire0gGVhvxjRgFQ0Ceb4qFOIsuLsYOceXYmYcjrfPnIo_no4iDfn-ODsVkSoTxXIaWBSffGxNJqaV2stwDRQ7kwCY27cydCX/s200/Imagen+022+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<div align="justify"><br />
Tal vez por ello, de vez en cuando, en cuanto se me presenta la oportunidad –conforme me voy haciendo mayor me cuesta más- me desplazo al dolmen de Romanyà, adecuadamente proveido de mi propio tambor, tratando de repetir aquella experiencia. Siempre es agradable, profunda, energética, pero aquella –quizás por ser colectiva- fué sin lugar a dudas, una de las más impactantes que he vivido. </div><br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500800804421218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVcn_ph4z_LfHpaUGgjR7uYnXlnUNqMYUob_ce7xBJO4nwFdnPrcnKA1jMnWQL8ovKU3J9rJ3ZRwxW7XAS-__RIm9P6yjxvb-a25tpD2mj_-QUQz7M5F6AeiU3tpl17Zj1A-0hmvxOL6z7/s200/Imagen+012+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<div align="justify"><br />
A muy poca distancia, dando un pequeño paseo se llega al menhir de la Murtra, un gran falo de granito que nos indica quien sabe que extraño mensaje de nuestros ancestros. Algo tienen estas tierras, además de una extraordinária belleza, para que se asentaran seres humanos en el lugar hace más de 5.000 años.</div><br />
<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157500800804421202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhipzkOXAkI5WVRXiHAvnBLUE8AQnY-jHwfdU_UOaLtnt9ySLLACR3kQEX30jbEILdZ07naIhG7KymqZj0I08-OZQ8Ucmn-rOnPkU5JYMU6Z3yjKMm_nTnbAK-wtXBW5LOAc78M7DZ61wtC/s200/Imagen+008+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Para acabar la salida y ya iniciando el camino de regreso hacia casa, decidí recorrer la maravillosa carretera que queda recogida en el relato "Kurvas fonitas" que va desde Sant Feliu de Guixols a Tossa de Mar. El relato lo encontrareis aquí:</div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="http://terraxamanrutes.blogspot.com/search?updated-min=2007-05-01T00%3A00%3A00Z&updated-max=2007-06-01T00%3A00%3A00Z&max-results=1">http://terraxamanrutes.blogspot.com/search?updated-min=2007-05-01T00%3A00%3A00Z&updated-max=2007-06-01T00%3A00%3A00Z&max-results=1</a></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br />
En fin, como podéis ver, se trata de una salida fascinante que os recomiendo a todos/todas. </div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5157503077137088226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoLFs6fT1REkpmdAdc1P0koV2F2LJO6DS5Augv_Z_eZCDRhWW7MaQhjRYjCPIbdDt-1Pbdlb7NcMhjTL_pJOeQM7s97ixiZUWaf04so6vwBKpEcf9WVsN-VAEUcwDF8iZIfrOZWaUnUW6O/s200/Imagen+025+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
El monumento mide interiormente 7,60 m de largo por 1,70 de ancho y 1,50 de altura máxima. Está formado por un número considerable de grandes piedras del granito propio de a zona y no tendría nada de extraño que los aparentemente azarosos amontonamientos que se extienden por todo alrededor, fueran los restos de otros monumentos hoy no identificados.terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-53270589151411345072008-01-12T17:36:00.002+00:002009-09-13T09:19:02.152+01:00LA COMANDA TEMPLERA DEL MASDEU<div align="justify"></div><div align="justify">En aquest meu recorregut per la història de l'Orde del Temple en els territoris de la Corona d'Aragó i sempre seguint el rastre del nostre protagonista Fra Ramon de Saguàrdia, avui m'he desplaçat a l'altra banda de la frontera del que avui anomenem França, fins a un petit llogaret rural, a la plana del Rosselló molt abans d'arribar a Perpinyà.</div><div align="justify"></div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154712606820104738" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdVcsHEz0wPzdscFjCWY8hOHgIP08pHKD1AlNsbgpsJP1axUcB2SDOj9hb9oYybGVxx9z448WaYldQ5CSMnBXQ_Ul4RgoK7lu2-pnJTf61Ul2qMWgnVh8Akkuh5CaaA-ic9KoYJ_R63q4I/s320/gse_multipart21978.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Com que no dispossava de molt de temps, el trajecte el vaig fer per l'autopista A-7 fins a la Jonquera i des d'allá a la sortida d'El Boló, un veritable rollo... per tot seguit, agafar petites carreteres, comarcals (departamentals), molt més divertides.<br />
La Comanda del Masdéu va ser la primera i una de les més importants comandes templeres de les moltes establertes en territori de la Corona d’Aragó o, segons el cas, en el Regne de Mallorca.<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154655750043040066" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOhiwQkAa8K3jo4p1B8EsaTqpuRaIkQ4XqAqGIj4gIvsT9K3CF8d15-7BBr4FEzlLkzRb1Js9QKMmXvzLxeQRt8XDtOp_Am7sawD6jIzo2wEf7RoOOtqMyoPP1TwOvfIc0sDxgzBbuHvZQ/s320/ste_colombe.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
El poblet de Trullars no té res d'especial amb la excepció de la petita esglèsia de Santa Coloma, fundada pels templers al S.XIII, però tan reformada i feta malbé al S.XVIII que no ens deixa recordar com era, el campanar està reconstruït el 1921 segons una placa de ceràmica.</div><div align="justify"><br />
</div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154658537476815186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9IlGmyJEbA6-JccIHWRpdaMMnXKCXMLp6pSC4PjatMuYaYD7xfYeD4QTdXaZIdWGQhdrCEpMT9q7Gu1d6-9A9QQYnN99uxQsqnGCOo3pl5tDffUV9npd-RdnRBzPBHqXBQy9iHuxP3FhR/s320/Imagen2+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<div align="justify">Situada la seu al sud-est de l’actual municipi de Trullars, al Rosselló, a molts pocs Kms. del petit poble d’El Boló, i no gens lluny de Figueres, fou creada vers el 1138 amb els béns que a Sant Andreu de Banyuls, Santa Maria de Brullà, Vilamulaca i Nils rebé l’orde uns anys abans. Fou en el terme de Vilamulaca, damunt una antiga vil·la romana, on es bastí l’edifici central de la comanda, documentat ja el 1138 i del qual resten encara avui dia la capella i alguns murs del convent. A partir de 1145 comença la sèrie dels seus preceptors privatius.</div><div align="justify">Fou el cap i casal dels templers rosellonessos i de les possessions que l’orde tenia a l’altra banda dels Pirineus. Amb els béns que el Temple adquirí en aquesta zona es fundaren diverses cases subordinades, més o menys vinculades a la casa mare del Masdéu: abans de l’acabament del segle XII hom té documentades les de Perpinyà, Palau i Mas de la Garriga; de Centernac hom coneix un preceptor de començament del segle XIII, per bé que la sèrie seguida no s’inicia fins a la segona meitat de l’esmentat segle; Sant Hipòlit s’organitzà a la darreria del primer quart del segle XIII, mentre que Orla i Corbos ho foren a la segona meitat de l’esmentat segle. La comanda obtenia drets a una norantena de llocs del Rosselló, Vallespir, Conflent i la Fenolleda.<br />
El procés històric de la comanda del Masdéu s’ha pogut estudiar gràcies a la cura que els frares tingueren d’enregistrar en un cartulari bona part dels documents que feien referència a aquesta casa i que es coneix amb el nom de «Llibre de la Creu». Actualment es conserva, juntament amb d’altra documentació, a l’Arxiu dels Pirineus Orientals de Perpinyà. Es tracta d’un manuscrit de 457 folis, escrit en pergamí, que conté 850 instruments relatius gairebé tots al període dels templers. R. Vinas -un especialista de la història de l'Orde del Temple- ha distribuït en vuit zones les possessions de la comanda:<br />
- La Fonolleda.<br />
- El Conflent.<br />
- Els Aspres.<br />
- El Vallespir.<br />
- La Salanca. En aquesta zona les possessions del Temple foren bastant importants i se situaven al redós de la vila de Sant Hipòlit de la Salanca, que els pertanyé sencera. Ben aviat, el 1136 aconseguiren drets sobre les salines de Torrelles per donació de Berenguer de Saguàrdia –de la família del nostre Ramon de Saguàrdia, d’aquí els possibles interrogants sobre la fundació del Mas Déu de les que ens feiem ressó en el petit treball sobre la seva persona- mentre el 1211 Pons de Vernet - que havia lliutat a favor dels càtars i als que protegí en diverses ocasions perquè poguessin fugir de la persecució de que van ser objectes- els donà una quarta part del delme del peix que rebia a Torrelles, Salses i Barcarès.</div><br />
<br />
<img alt="" border="0" height="211" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154660092254976354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLZZZ-Tvr6WDDfmgXIfJ8HYwlcSjRWchcQxo5SAVLiRcDPlSCFhrfl1RR9XvSGNroZJFVGiM3Hju0mxVDi0P1BZoMJ7LxLVgomrtCwnt8mMNkZAZU_zc9YSX2pwRPk9VXaHlwf8snsHazn/s320/hippolyte-02+(Small).gif" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="207" /> <br />
<div align="justify"><br />
La principal població, però, no fou adquirida per l’orde fins una mica més tard, gràcies a una primera donació de Berenguer de Palasol el 1207, confirmada l’any següent per Ponç de Vernet, a qui després els frares comprarien diversos feus a la zona. Aquest mateix cavaller, el 1211, en lliurar-se com a confrare del Temple cedí a l’orde tots els seus drets a Sant Hipòlit i en particular de l'important castell del que era senyor.<br />
- La zona costanera.<br />
- Perpinyà.<br />
- El centre del Rosselló.<br />
La comanda del Masdéu dugué a terme una important política d’assecament dels estanys i llacunes situats entre els rius Tet i Tec, entre els quals alguns situats a Banyuls dels Aspres, Malloles, Pontellà, Bages i Nils. Aquesta política d’assecament lacustre se cenyí principalment als estanys de Caraig, a Pontellà, de Sabadell, a Nils, i de Bages i Bajoles, a Bages, i fou duta a terme durant el govern del preceptor fra Pere d’Aiguaviva, entre 1180 i 1190. Tot i que el sistema que en aquella època s’utilitzava més sovint per a assecar el terreny era molt simple -en la major part dels casos consistia en la construcció d’un canal de desguàs a celobert i orientat vers el curs d’aigua més proper- la seva realització implicava un cost elevat que només estava a l’abast dels econòmicament forts, com eren els barons o els monestirs.<br />
Destaca també com a activitat important de la comanda del Masdéu la política de construcció d’habitatges que desenvolupà a Perpinyà, on promogué la urbanització d’un barri propi a través de la venda i concessió de terrenys per a bastir-hi cases, el de Sant Mateu, al costat de la porta de Mallolles, a l’oest de la població. Com a resultat d’aquesta política immobiliària l’orde comptava amb una cinquantena de cases en aquest sector de la ciutat, que llogava a particulars i que reportaven especials beneficis.<br />
No podem deixar de fer referència a les quantioses activitats comercials que la Comanda duia a terme pel port de Malloles, des d'on partien cap a ultramar (Terra Santa) o la Corona d'Aragó els productes de les seves explotacions.</div><span style="color: red;">La residència conventual </span><br />
<span style="color: red;"></span><br />
<div align="justify">De les antigues construccions que bastiren els templers als Comtats, tot i les destruccions sofertes al llarg dels anys, resten encara vestigis que palesen la importància i el poder econòmic que tingué la preceptoria del Masdéu. Concretament, de la casa central, situada actualment a llevant del terme municipal de Trullars, a l’interfluvi entre la Cantarana i el Rard, es poden veure avui els principals elements que configuraren el convent, que inicialment formava part del veí terme de Vilamulaca. </div><div align="justify">El conjunt de les construccions, certament amb diverses reformes i afegits, restava encara íntegre fins a final de la segona Guerra Mundial però va resultar molt castigat els darrers dies d’aquesta conflagració a causa d’un bombardeig per part dels alemanys que destruí bona part de l’edifici neogòtic en què l’havien convertit els seus propietaris. </div><br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154664576200833394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4DTw07AqCFEPvZpHZKAxrj7ExgaWgwBa5SGilvgRAqPZO0q9mL9VmzzP13nkIy03puKh_krJzpEgG2IxGzhkO_l328DRmIC3hunK2hTRTsnCPVLCqyACtQMaRuOKnAZHE_0IEeIaCn7uU/s320/MasDeu+(Small).gif" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<div align="justify"><br />
Tot i això, els diversos elements subsistents permeten refer l’esquema constructiu de l’antiga casa templera, integrada per un recinte murallat quadrangular que tenia adossat els diversos elements que componien el conjunt: església, cellers, magatzems i torre, deixant al mig un gran pati. </div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154664644920310146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKBYLjLc0ov_ZM2F2_NiNTiuMmvJWcGlwO52rli3cw0RSqdgXPzQx9jONO6G-bMf7hAkHniJeVXHO3P6RI5RCww1-G7yiLsygVG-3gipeRiFQQNMpdoyLOWkgMPJ58nZGwWMRIR9gWBW0_/s320/Imagen1.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Els murs del recinte medi en uns 85 m el de llevant -en part encara subsistent-, 57,50 m el de tramuntana, 74 m el de migdia i 78 m el de ponent i una alçada d'uns 5 m.<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154676022288677314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsfiygHZAd0JuiDJPRqAre3AN_LqNCRf6vun9GF82bK-JIPlD5d3N8H2O6l92wV4rwDpyZIBb9DZcoXPKI_42Yz0GDmSRUIqVy42-5n7dTQRffftOCoZKUIB4MLkZSndU-o_acKAB7gQYs/s320/P1000316+(Medium).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<div align="justify">Estaven flanquejats per torres angulars de planta rectangular, de les quals avui resten vestigis de tres, una d'elles força ben conservades, com l'anomenada "Torre de l'Infern". </div><br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154675000086460818" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqjgdTrBsXv025pC-gzgmokHgoFTTktpj4qhIRb2hj2k9JJFHURRRgPBS__tfDcl9EBsW9zbkNyBvxoANyz9COX_feUS7ZIZOSXUbH0gNOUZrGcavBt73FtxVc7TffDkeGRDv5cm9ALPex/s320/comm_mas_deu_francia.gif" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<br />
<div align="justify">Les dependències principals del convent estaven adossades als murs de tramuntana i de llevant. Aquest darrer, tot i haver estar enderrocat en part, actualment ofereix encara restes que permeten conèixer el seu sistema constructiu, que consistia en un mur de metre i mig de gruix, fet amb còdols, calç i arena, amb un talús a la base de bon carreu amb aparell isodòmic. El conjunt del recinte estava rodejat per un ample fossat i probablement disposava d’un pont llevadís davant la porta d’ingrés, situada al mig del mur de ponent. </div><div align="justify">De les torres que flanquejaven els murs la que conserva més vestigis és la situada al NE, que formava conjunt amb la casa-habitació. La seva base és rectangular de 6 m per 8 m, s’elevava a una altura d’uns 14 m i tenia dos pisos amb volta de canó i terrassa; segons descripcions de l’època dels hospitalers –posterior- se l’anomenava «Torre de l’Infern».<br />
L’església de la comanda, dedicada a Santa Maria, actualment exempta, estava adossada perpendicularment a la muralla oriental. És de nau única, planta rectangular i capçalera plana orientada a sol ixent. En no disposar de contraforts, els seus murs són molt massissos -d’un gruix d’1,60 m. Interiorment la nau amida uns 19,50 m de llargada, per 7,30 m d’ample i 10 m d’alçada sota clau, coberta d’una volta de canó llis apuntat que arrenca d’una senzilla cornisa. Tant la volta com els murs estan construïts de maçoneria grassa encofrada a base de còdols de riu, amb elements disposats en espina de peix. La coberta, de lloses saltacavallades, és de doble vessant. Originàriament aquest edifici comunicava pel costat de tramuntana i des del presbiteri, mitjançant un corredor de volta, que feia funcions de sagristia i arxiu, amb la casa-habitació. </div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154675004381428130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQQ8AqqJultUWMNOF0T1Vtchn7DOh4D3EOgpVBachVxBLVLKvl0pB9vCZEy7g_LeveXZEa4Tst-SPfzrfDdpy3snvoXORmdC_gL7ZY-rHAyD_W-9V-XwhjyKWB6mgzifJc9paIMyA2JxJo/s320/P1000319+(Medium).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<div align="justify">La gran portalada de la façana de ponent, corresponent al frontispici, és recent, per bé que podria haver-ne substituït una d’antiga. En el mur del frontispici, al seu bell mig, resta un finestral originari de contorn ogival i esplandit doble, gairebé simètric al que hi havia també a la capçalera, actualment tapiat.<br />
Al mur del migdia de l’església, vora la cantonada de ponent, i segons el costum local, s’hi obria una altra porta, actualment tapiada i molt malmesa, que probablement donava pas al cementiri exterior. També en aquesta banda hi havia dues finestres de mig punt amb doble esqueixada, ambdues d’arc apuntat, actualment tapiades però perfectament visibles. Tanmateix, una altra porta en aquesta paret s’obria a la banda del presbiteri; actualment està tapiada.<br />
Diversos permòdols de pedra a la façana de ponent suggereixen l’existència d’un possible pòrtic o galilea, probablement d’ús funerari, on es disposarien els sarcòfags dels més eminents benefactors de la casa.<br />
Entre l’església i l’anomenada «Torre de l’Infern» estava situada la casa-habitació, probablement d’estructura de casa palau, amb gran portal i pati, amb baixos -on es repartien cellers, trulls d’oli, graners, forn i bugaderia- , un entresolat, amb cuina i rebost, i planta noble situada al primer pis, on es disposaven les diverses estances i les alcoves.<br />
Al mig de tot el conjunt d’edificis perimetrals hi havia el grall; pati, d’una extensió aproximada d’uns 3.800 metres quadrats, que contenia l’anomenada «Torre de la Presó», al costat de la qual hi havia un pou, amb el seu abeurador. </div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154677096030501346" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVmRQ1518aHIGSlQjuPVgWr1CWqde9s3XxCzC_5BlsExQSKPHS-TQ-vshykcWEDA6xu5OEVLIft7elUIM6iuZBM1jLW2RjQbverFAy0Lxl6lxVBHNNOnKfLMQQkWdnVub8IhK3exhYadnH/s320/templier.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<div align="justify"><br />
Diguem doncs que la Comanda del Mas Déu, a diferència de d’altres que hi havia a Catalunya, o a la resta de la península, no estava concebuda com una Comanda estrictament militar, sinó com un lloc d'administració i de recapta dels diners necessaris per a finançar les campanyes militars a Terra Santa i/o Al-Andalus. L’aportació de la Comanda al conjunt de l’Orde a Catalunya era el 1307 de 800 peces d’or, quantitat gens menyspreable per la seva època i que li possibilitaven les diverses activitats econòmiques que duien a terme.</div><div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154712155848538642" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBzOh9MQPpMPYM0aRPCljVrrIpHirGOzQZD5x-pC7qeKv1vltNP5haIVjvmz1rgyc5XCjWblf-JRlTLrK16CjxqPFJcW2sXwa9RIMxB2iTjqF0xEiHOSJ2_3ZhyphenhyphenBXPYBvaSBLhouMV9y1m/s320/templarios00+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
A més aquesta Comanda era concebuda també com un lloc de preparació espiritual, i molts dels seus Mestres Comendadors van destacar en aquest aspecte, cal tenir pressent que l’Orde del Temple –com a qualsevol altre Orde religiosa- també tenia per funció de fer d’intermediària entre els fidels i Déu. Aquest aspecte queda expressivament representat per la declaració del Comendador Ramon de Saguàrdia davant del Tribunal de la Inquisició que el va jutgar.<br />
A més, haguda compte de l’extensió dels seus dominis, molts dels treballadors, però també col·laboradors, protectors, etc., de la comanda estaven estretament lligats amb el moviment càtar i trobaren protecció més o menys oberta en aquesta comanda i en la de Capoulet Junac -prop de Foix-, així com en d’altres de la Corona d’Aragó, especialment quan molts nobles càtars van ingressar a l’Orde com a freires.<br />
Malgrat la força i l’empenta de la Comanda, eren molt pocs els cavallers establerts permanentment al Mas Déu, per terme mig no eren més de 26 persones, tres cavallers, inclòs el Comendador, quatre capellans i la resta sergents i d’altres del servei, especialitzats en les diverses funcions que és desenvolupaven en aquell indret, o en qualsevulla de les dependències de la Comanda. A més, pel que sabem a conseqüència de les actes dels interrogatoris, l’edat dels habitants del Masdéu era força avançada pel que era habitual en aquells temps, doncs la majoria duien –el 1307- entre 22 i 37 anys al servei de l’Orde.<br />
<br />
<span style="color: red;">La llista dels principals comendadors de la Comanda:</span><br />
<br />
<br />
Arnaud de Saint-Cyprien-1149<br />
Gausbert de Serra-1195-1197<br />
Guillaume Amell-1200- ?<br />
Pierre Malon-1237 - ?<br />
Jean de Palence-1245 - ?<br />
Guillaume Tort-1252<br />
Guillaume de Londres-1255<br />
Guillaume de Montgri-1260-1264<br />
Raymond de Bac-1278<br />
Guillaume de Benages-1287<br />
Guillaume d'Abellars-1295-1297<br />
Jacques Ollers-1296<br />
Ramon de Saguàrdia-1304-1307<br />
<br />
<br />
<span style="color: red;">Preceptors Hospitalers de la Comanda Sanjuanistes:</span><br />
<br />
<br />
Pierre Arnaud de Peyrestortes-1343-1346<br />
Arnaud Guitart-1364-1372<br />
François Xammart-1385-1397<br />
Roderic de Luna-1414<br />
Jean Desgarrigues-1419-1424<br />
Berenger de Fontcouverte-1436-1439<br />
Jean de Cardona-1451-1477<br />
Jean d'Argençola-1491<br />
Raymond Maignès-1511<br />
François Ferrer-1540<br />
Michel d'Homedes-1553-1562<br />
François de Remolins-1574-1576<br />
Michel d'Alentorn-1593<br />
Philippe de Sabater-1640<br />
Nicolas Cotoner-1711<br />
Jordi Serra-1792<br />
<br />
Després de la farsa de la persecució i eliminació de l’Orde, la Comanda del Masdéu, fou posada sota domini de l’Orde de l’Hospital –els sanjuanistes- enemics i rivals dels templers, allà estigué retingut Ramon de Saguàrdia els darrers anys de la seva vida tot i seguint gaudint de la confiança i protecció dels reis de Mallorca.<br />
La comanda hospitalària del Masdéu, aniria esllanguint fins que ja en el segle XVIII, després de la revolució francesa fou privatitzada, situació en la qual encara continua i que fa que sigui de molt difícil l'accès a l'interior.<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154676030878611922" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPyciqpNVjvoQNfCp53nlf-ft4-uhsOZHQaphuZSfQJ9ma3JtHMmXz57lXcRvtf3God7ksseD6vgZTQo1UZ9LNEOIZ4ner9HAXAypbJ60BFgC7gBgZaNMTMRPDddaejs3Igk-kS0tnkJr8/s320/P1000320+(Small).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
Els actuals propietaris dispossen d'un cert renom a la contrada per la qualitat dels seus vins, el paisatge que envolta l'antiga Comanda ple de ceps i vinyes, en la immensa plana del Rosselló.<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154676017993710002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRgRnMwhSZW_dhMc5JA6uC_duFOMol5x92Du2jWlM3oGPG5zy4iTQBNHCOQGKdvpz9ZAg2CXmYBB1fjg_T3tSlNw-jpwOURhi_c4fbhlgTYop9HHfVPZlJ3GZn8GHIk5oZaaHsX9hFCkOV/s320/P1000322+(Small).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
Arribada l'hora de tornar cap a casa, vaig voler tornar per la costa. La "Llibertat!", acostumada fonamentalment a la muntanya, desitja de tant en tant acostar-se a la vora del mar...<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5154712151553571314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYuhTXGGeKGjt3TLtsQruUKBEtV4FvvyIdr4UQ3HAI7Et01Utr8oToGXeCyuYaIrWWhyxPX_7COqdikJMBIhlmRxOMLyMrM5lBPB41Rw94VaGMmUZcThzgl7cWkNSDMJUbCctD-bw5PTEQ/s320/P1000220+(Medium).JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
</div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-78761611884135844762007-12-11T11:47:00.004+00:002010-07-03T22:49:41.319+01:00VIAJES ALREDEDOR DEL MUNDO DE BERNARDINO ROSENDO<img alt="" border="0" src="http://www.gstrail.es/photopost/data/505/alaskahighwayentrada.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /><br />
<br />
<div align="justify"></div><br />
<div align="justify">Hacía mucho tiempo que buscaba éstos escritos de Bernardino Rosendo en la red, los leí mucho tiempo atrás en la revista Motociclismo, pero en aquellos momentos no pensé en guardarlos. Afortunadamente la constáncia suele tener, antes o después, su premio.</div><br />
<div align="justify">Hoy me alegro de poner algunos de ellos en éste mi blog. Seguro que los disfrutáis tanto como yo.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br />
...<br />
<br />
Hace unos días el mismo Bernardino me solicitó que retirase los artículos puesto que existe la posibilidad de que los vuelvan a publicar.<br />
<br />
Retiro por lo tanto los mensajes, deseando a Bernardino todos los éxitos y le ruego que me haga saber cuando se produzca la publicación.terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-61894590925918096962007-12-08T09:36:00.001+00:002009-09-13T09:17:32.226+01:00TRES SORTIDES TEMPLERES<div align="justify"><span style="font-size: 130%;"><span style="color: red;">LA COMANDA TEMPLERA D'AIGUAVIVA AL GIRONÉS.</span><br />
</span><br />
Per a la meva història personal, avui (27.11) ha estat un dia important, doncs després de molts dies preparant-me i documentant-me, i d’un petit fracàs que ja us explicarè, he pogut començar la primera excursió d’un seguit que espero, m’ajudin a descobrir alguns dels indrets vinculats a un dels temes pels que sento des de fa temps un gran atractiu: el de l’Ordre del Temple a Catalunya i confio en la vostre benevolència i també, perquè no confesar-ho, oferir-vos la possibilitat de fer alguna ruta engrescadora i amb contingut històric, folckloric i cultural.Com que la meva feina és troba relativament a prop del meu objectiu, desprès de probeïr-me d’un entrepà i d’una llauna de Coca-cola ligth, perofitant les 2 ½ hores que tenia lliures, he sortit de Sant Hilari en direcció a Aiguaviva, petita població a uns 10 kms. De Girona...</div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/8d447a35b0c1f3b10a5d272786104c7co.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /> <br />
<div align="justify"><br />
<br />
Al matí, abans d’anar a la feina, havia pogut fer algunes fotografies fantàstiques del Montseny des de la carretera que va a la Font Vella... </div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/782ef6c34a3bbd6150505f9c740d56f5o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/bb0533aa2df21579a491bca1b83920bdo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
Al mig dia afortunadament el temps a canviat i el sol m’ha acompanyat en tot el recorregut...<br />
<br />
<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/330323db5c091b1f5999333b619ba593o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
He agafat l’Eix Transexual, fins arribar a Riudellots de la Selva, l’Aeroport de Girona i des d’allà, per l’antiga carretera que va des de Girona a Santa Coloma de Farnés he fet els 6 Kms. Que hem separaven d’Aiguaviva...<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/0bbfe64ce55f9de341be5b143bd1ea38o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
El poble que té un gran encant, tot i que en l'actualitat es troba “patas parriba” a causa de les nombroses obres: construccions de cases, urbanitzacions, arrenjament de carreteres, etc., no hi ha dubte que en un temps molt breu, esdevindrà un suburbi o ciutat dormitori, d’aquella ciutat de Girona que està tenint un creixement desmesurat i que ja ha engolit a d’altres pobles de les rodalies.Pero el que m’ha dut fins Aiguaviva és, sense dubte, la visita a l'antiga casa dels templers de la Comanda d Aiguaviva. Per arribar-hi hem de tornar anar fins a Aiguaviva, es clar!, i des d'allí agafar la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners direcció a Girona; abans d'arribar al pont que passa per sobre de l'autopista agafarem un brancal a l'esquerra – el carrer que ens duu a la Planxisteria Aiguaviva- ens portarà al cap de pocs metres davant per davant de l'antiga casa del Temple – nom pel qual, encara avui es coneguda com vaig poder comprobar-.<br />
La comanda d'Aiguaviva es troba prop del límit amb Vilablareix i a causa de la capella adjunta se la coneix com el Temple de Santa Magdalena. És una edificació del segle XVI feta sobre una altra del segle XIII. La seva estructura és rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Conserva algunes espitlleres, l'escut del Temple i escuts medievals a la façana.Per un document de la darreria del segle XVIII sabem que la comanda d'Aiguaviva estava relacionada amb les comandes de Castelló d'Empúries, la d'Avinyonet i la de Sant Llorenç de les Arenes.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/2ee9e3f56e9a72381090dc24e83938ado.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
(fotografia estreta d’internet: <a href="http://www.bohigas.com/Pairals/Aiguaviv/Temple/Tempfo01.jpg">http://www.bohigas.com/Pairals/Aiguaviv/Temple/Tempfo01.jpg</a>)<br />
<br />
Des de la carretera la casa no ens sembla res més que una més o menys gran casa pairal amb un petit temple adossat i amb bones terres de conreu (la finca està envoltada de camps de panotxes de blat de moro i instal·lacions per l'aviram, encara que en aquests dies de novembre la terra s’estava llaurant). Però, a mesura que ens anem acostant a la casa, comencem a veure els signes identificatius d'aquesta antiga casa medieval: en la façana es troben esculpides nombroses creus de l'antiga ordre militar, i escuts i inscripcions se'ns presenten com un llibre obert i antic del qual ja en desconeixem el seu missatge. En arribar a la tanca que envolta la casa, els lladrucs d’un ferotge ca, em fant avinent que haig d’esperar a que m’obrint. Al cap d’una breu estona, una dona gran i molt amable em surt a rebre, li demano permís per a fer unes poques fotos de l’exterior i de la façana de la casa... Al cap d’uns minuts surt un home –el marit- i així acompanyat per ells i pel violent soroll de fons del gos inicio el meu recorregut...M’expliquen que ja estàn acostumats a les nombroses visites que reben, no totes amables o d’interès cultural, com els lladres que no fa gaires dies van foradar la tanca i maltractar el gos a base de pedrades, sort que ells eren dins la casa i a que van obrir els llums en sentir la fresa els lladres van marxar sense el seu botí.<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/336e865743b94f4ac5fbf13bb1a6b8beo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Davant de la gran porta d'entrada una làpida gravada ens vol donar una informació que volia esdevenir imperible però que el pas dels anys, i sobretot les mans de l'home, l'han malmenada abastament.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/18f263d169c52bb11894dffed6f9a158o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Ens endinsem a l'interior i la gran sala típica de totes les cases antigues ens dóna una altra sorpresa en utilitzar com a suport del gran embigat de fusta una imponent columna de pedra del segle XVII, que va ésser partida en un moment donat en dues parts. Com ja hem dit, adossada a la casa es troba la capella de Santa Magdalena i d'aquí ha sorgit el nom de la casa del temple que també és anomenada Temple de Santa Magdalena, en l’explicació més ampliada que trobareu al meu blog, podrem parlar de les relacions entre l’Ordre del Temple i Maria Magdalena que com ja sabeu ha possat tant de moda “El Codi Da Vincy” de Don Brown.<br />
Avui la capella es troba tancada al culte i el seu interior serveix -de vegades, matissen- de magatzem, com en aquests moments segons em vàren comentar els propietaris o massovers, ja que la capella està molt malmessa i plena de trastos, vaig captar la indirecta i no vaig voler insistir en que em deixessint entrar. La capella va patir importants destrosses en la darrera Guerra Civil i com a conseqüència d'aquells moments de por es varen extraviar les tres talles de fusta d'imatges religioses a les quals es venerava en el seu interior –ves a saber a les mans de quin col·leccionista es deuent trobar.<br />
Potser i havia alguna Verge Negre, a les que eren tan devots els templers?...<br />
Els templers al gironès:<br />
Veient la casa del Temple ens adonem que ha d'haver estat un indret idoni per a la creació de faules i llegendes misterioses a l'entorn d'aquells cavallers que anaven vestits amb mantells blancs i creus vermelles, que cavalcaven (segons les pel·lícules) en meravellosos cavalls i que practicaven cerimònies secretes en les sèus dels seus convents.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/6fe1e9ed84b6489a5e8ceff1666dffceo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Contes per no dormir, encara molt més potenciats per les restes de l'antiga torre sepulcral romana que es troben gairebé adossades a la casa: així la tradició popular ens parla de túnels secrets, de ritus misteriosos, de presoners que feien saltar des de dalt de la torre....<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/a9d585bb528245bce8d782895d9be952o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Les antigues restes de la tomba romana es troben a escassos metres d'una de les parets exteriors de la casa i endinsant-se tímidament en un extens camp de blat de moro. Els elements que podem observar del monument sepulcral són molt escadussers, ja que només es conserva, i molt malament, el basament de la torre i ens obliguen a un fort esforç amb la imaginació...<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/4b60462b13aaa422a379250d6123ab3fo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
vista superior de la torre molt erosionada.<br />
Es ben curiós que, en tan escassos metres, s'hi trobin dos dels millors símbols de la vila: l'un és la primera notícia que es té d'un assentament, i el segon és el reflex d'una important orde religiosa i militar que es va consolidar com a una important part del règim senyorial feudal.<br />
L`ordre del Temple (religiós-militar) es fundà a principi del segle XII a Jerusalem, des d'aquest punt l'orde es va començar a expandir per occident incloent en. les seves files reis i comtes que convertiren l'ordre en subjecte d'importants donacions, privilegis i concessions que van suposar la base del poder polític i econòmic que va assolir l'orde del Temple en els cent setanta-cinc anys que va durar la seva actuació a Catalunya.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/93dc755195534baca4976dee9159f174o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Les primeres cases dels templers a Catalunya foren formades el 1.149; les possessions dels templers a Aiguaviva es remunten en el 1.192 i la seva conversió en comanda data del 1.209. Les comandes estaven sota la direcció d'un frare comanador, i esdevenien la primera unitat administrativa on residia la comunitat que integrava el convent, on els frares podien ésser cavallers, servents o sacerdots. Els comanadors eren generalment cavallers que eren designats pel mestre provincial i el seu consell o fins i tot de vegades pel gran mestre d'orient. Els comanadors d’Aiguaviva de l’Ordre del Temple van ser:<br />
Berenguerd'Arbós (1192-1209),<br />
Joan d'Agde (1237)<br />
Bernat de Motllor (1252)<br />
Berenguer de Calaca (1265)<br />
Pere de Canoves (1272)<br />
Guillem d'Abellars (1293)<br />
Berenguer de Vallverd (1303)<br />
Guerau de Regàs (1305);<br />
I posteriorment<br />
els hospitalers Ramon de Vilademany, 1348-1361 ; Felip d'Homs, 1610 que també ho era d'Avinyonet<br />
El Comendador era cap de la comunitat de la comanda, tant en l'ordre administratiu com militar i religiós i també corresponia al comanador l'administració dels drets i les propietats (les rendes d'una part de la propietat havien d'ésser transferides a Orient. Els béns de les comandes eren terres, castells i molins, a part de drets senyorials i jurisdiccionals sobre diverses poblacions (la Comanda d'Aiguaviva tenia un molí a Salt, en el terme de la parròquia de Sant Cugat i la jurisdicció civil i criminal d'Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls). A Espanya, els Templers –tot i tenir gran rellevància econòmica, política i militar - mai no van aconseguir la importància que tenien a França, potser perquè ja existien altres ordes: Calatrava, Santiago, Alcàntara.... que tampoc van constituir-se com a poder econòmic, al contrari van deixar a mans dels jueus l'administració dels seus dominis i van contribuir a consolidar el latifundi andalús.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/488bdeb45b85c35a31d0acc634bbcd5bo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Als Països Catalans l'orde entrà el 1131, amb la professió del comte Ramon Berenguer III, i els anys següents rebé algunes altres petites donacions, administrades des de Provença, sense que fos fundada de moment cap casa ni comanda. La donació més important vingué a conseqüència del testament d'Alfons I d'Aragó, que cedí als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i als canonges del Sant Sepulcre els seus regnes. La noblesa aragonesa s'hi oposà, la qual cosa provocà un enfrontament del regne d'Aragó amb la Santa Seu, que reivindicava els drets dels esmentats ordes.<br />
L'acord no s'esdevingué fins l'any 1143. Quan l'orde es va establir a Catalunya, es nomenaren batlles per administrar les possessions, que en els seus inicis depenien de Provença. Més tard es van organitzar les comandes, regides per un preceptor o comanador, el qual era nomenat pel mestre i el capítol provincial.<br />
El domini dels Templers a Aiguaviva fou iniciat el 1190 i prengué categoria de comanda d'Aiguaviva el 1209. Quan el 1317 es va suprimir l'orde dels Templers totes les seves possessions passaren als hospitalers, que en tingueren cura fins el 1804.<br />
La suposada o real acumulació de riqueses, la cobdícia del poderós rei de França Felip el Bell, del Papa Inocenci III, van portar a la difusió d’un seguit de falses acusacions contra els templers, com ara: la pràctica de cerimònies secretes, comportaments poc honorables, idolatria, abjuració de Crist i d’altres coses per l’estil que mai no van poder ser probades.<br />
La causa però de la caiguda de l’Ordre del Temple, a més de la inquina del poderós rei francés i del Papa, l’hem d’anar a cercar en la pèrdua de les possesions cristianes a l’Orient –fracàs del Regne Cristià de Jerusalem i de les Croades- com Sant Joan d'Acre ( 1291 ) i d’altres; les enormes pèrdues económiques per a tots els monarques europeus que aixó va comportar, i la intenció d’apropiar-se del supossat fabulós tresor que els Templers acumulaven i que mai va poder ser trobat.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/e5fb9bd18cd5996885c3e1d508ea3317o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
En resum, les calumnies sostingudes, les confessions aconseguides a través de la tortura i la derrota militar de les Croades –que no pot ser atribuida als Templers- varen fer entrar en descrèdit l'ordre i finalment fou suprimida l'ordre i lliurades les seves possessions i béns (de Catalunya, Aragó i MaIlorca) a l'orde de l'Hospital a final del 1317.<br />
Així que després de menjar-me l’entrepà en un banc d’uns jardins públics a peu de carretera, vaig decidir tornat cap a la feina per a donar la darrera classe del dia, no sense aprofitar per a fer una fotografia més d’aquests meravellosos paisatges de tardor...<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/aab32a10fd6bb1d4d6e41ddeff6eaa77o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">EL CASTELL DE SAGUÀRDIA AL RIPOLLÉS.<br />
</span><br />
<br />
La segona de les meves sortides templeres, per tal de visitar els territoris infantils d'aquest personatge.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/0f04c6409f4322682b51abee2e2ce9ado.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
“Tras el Padrenuestro, con el que se daba por finalizada la exigua cena, el Maestre Provincial en funciones y Comendador de Masdeu, Ramón de Saguardia se dirigió en voz alta y algo afectada, a sus subordinados:-“Hermanos míos:Sé con certeza que éstos son momentos tristes y dolorosos para todos nosotros sin excepción. Perdida toda esperanza de que la Verdad y la Justicia acudan en nuestra defensa, mañana cuando el sol aparezca por el horizonte oriental, en virtud de la autoridad que me ha sido concedida por la Orden para coordinar la resistencia, agotadas todas las posibilidades y conseguido el compromiso de nuestros sitiadores de ser tratados con el respeto y la dignidad que merecemos, rendiré Miravet a los enemigos de la Orden y de Dios - se oyeron unos pocos murmullos de desaprobación -.<br />
Todos nosotros, seremos puestos en manos del rey y encerrados en Calatayud, a la espera de interrogatorio y juicio por parte de nuestros enemigos: la Inquisición, el Papa y el Rey - nuevos murmullos airados -.<br />
Sabemos lo que nos espera.Nuestros hermanos de Francia, de Llengüadoc y Provença, el Gran Maestre Provincial Ximén de Lenda y tantos otros, han pasado ya por ese duro trance. La privación de libertad, la calumnia, la vejación, la tortura, las más duras condenas, incluso la muerte más infamante para los que no pudieron soportar estas calamidades y, por encima de todo, la Excomunión, que nos aparta de la Iglesia privándonos de nuestro sagrado derecho a celebrar o recibir los Sacramentos y a ser enterrados en el Campo Santo.<br />
Nada puedo exigiros. Ante semejantes pruebas, nadie puede ser responsable de sus actos.<br />
A ninguno de nosotros se le ha ocurrido condenar a aquellos que sucumbiendo al terror y al dolor, han contribuido, con sus falsas confesiones, a difundir las patrañas que nos imputan la envidiosa Inquisición y el taimado rey francés Felipe; mentiras y falsedades que han llegado a creer incluso aquellos a quienes considerábamos nuestros amigos, como el Conseller Reial, Arnau de Vilanova, o aquellos a quienes creímos aliados, como el complaciente Papa Clemente, o Su Majestad el Rey Jaume II “el espabilado” - nuevas protestas por parte de algunos “freires” -.<br />
Hermanos: Cuando entré en la Orden, era un joven orgulloso, seguro de mí mismo. Como muchos de vosotros, me sentía capaz de emular a los héroes de las historias antiguas, reconquistar yo sólo el Santo Sepulcro, y si fuera necesario, batirme con legiones de sarracenos haciéndolas retroceder por los inmensos desiertos de Siria hasta las mismísimas puertas de Catai.<br />
Con gusto me impuse la Cruz sobre el hombro. Jamás me arrepentí en el pasado de mi osadía, hasta esta terrible hora, en la que debo reconocer, no me siento con fuerzas para seguir soportando, después de lo que ya hemos sufrido, todo lo que nos depararán los próximos días, quien sabe por cuanto tiempo.<br />
He de confesar, que si hubiera alguna posibilidad honorable de escapar a lo que nos espera, no la hubiese desaprovechado, y aunque fuese, un poco menos que honorable, quizás tampoco. Pero la suerte está echada, a pesar de la promesa del Rey de que seremos tratados benignamente, conforme a nuestra condición y de que tendremos un juicio justo, debo preveniros, una vez más, que debéis aguardar lo peor - se oyeron murmullos de disconformidad -.<br />
Aprovechad las pocas horas que nos quedan para aliviar vuestra alma, por que algunos de entre nosotros, desgraciadamente, sabemos muy bien como las gastan y no tendréis una nueva ocasión para ello, por lo menos durante algún tiempo.<br />
¡Sed prudentes!.<br />
Aceptad con resignación los sufrimientos en el convencimiento, de que el mismo Cristo, tuvo que soportar escarnio y tortura por otros hombres, tan ciegos, bribones y mezquinos como los que mañana nos prenderán...”<br />
<br />
Amb aquestes paraules imaginava el comiat que Fra Ramón de Saguàrdia, Lloctinent del Gran Mestre Provincial de l’Ordre del Temple de Catalunya i Aragó, dirigia als seus subordinats i amics, poques hores abans de la rendició de la Comanda i el Castell de Miravet, a l’enviat del Rei Jaume II de Catalunya Aragó, al que no sé perquè van anomenar “el Just”.<br />
<br />
Fra Ramón de Saguàrdia, és també un d’aquells personatges de la nostre història que malauradament no ha rebut el reconeixement que pels seus actes mereixería. Som un país que no honora prou aquells homes i dones que pel seu exemple il·luminen i fan gran una nació petita com la nostre, potser per això vull dedicar-li aquestes poques línies.No soc medievalista i no pretenc aquí escriure un tractat sobre els templers, ja n’hi ha masses i alguns de molt bons com per exemple, en aquest mateix blog teniu:<br />
<br />
<a href="http://terraxaman.blogspot.com/2007_12_02_archive.html">http://terraxaman.blogspot.com/2007_12_02_archive.html</a><br />
<br />
Fra Ramon (Raimon) de Saguàrdia (aproximadament 1250- 1319), va nèixer al Castell de Saguàrdia de Ripoll, en el que avui anomenem terme municipal de les Lloses, membre de la molt il·lustre familia dels Pinós, formà part d’aquella aristocràcia que en aquells temps tan remots de la nostre història ocupà els càrrecs més importants de l’administració del país.<br />
La Baronía de la Guàrdia ≈ Baronia de Sa Guardia = Saguàrdia,<br />
comprenia els municipis actuals de les Llosses i d’Alpens, prop de Ripoll. A la primera meitat del S.XI va establir-se aquesta baronia i una mica més endavant varen rebre la jurisdicció senyorial complerta.<br />
En tenim les primeres notícies el 1017. El castell de Saguàrdia entrava dins els dominis del comte de Besalú Bernat Tallaferro. El 1054, el comte de Besalú Guillem, en un conveni amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer, es compromet al retorn dels castells de Finestres i Colltor i com a garantia li empenyora el castell de la Guàrdia amb el seu castlà Raimon Bernat Saguàrdia.<br />
Des d'aquell moment el castell fou de la família Saguàrdia. I en destacaren diversos personatges com ara Reverter I Vescomte de Barcelona que visqué grans aventures a l'Àfrica on fou un afamat guerrer, o Ponç de Saguàrdia, cavaller i trobador de prestigi i molts altres familiars de les families Pinós -Galçerà de Pinós Almirall de la flota catalana, o Hug de Pinós, probable fundador de l'Ordre del Temple, o aquell de Pinós que amb l'Otger Cataló fou un dels mitològics "9 Cavallers de la Terra" fundadors de Catalunya... dels Canet, etc.<br />
El nostre protagonista fou el tercer de 4 germans: Ponç, Berenguer, Ramón i la seva germana Marquesa tots ells fills de Guillem de Canet, emparentats amb la Reina Elisenda de Montcada.<br />
El 1270 Ponç -el germà gran- dels Saguàrdia rebé de Sanç I de Mallorca el títol de vescomte de Canet. La fidelitat dels senyors de la Guàrdia als senyors de Mallorca (Sanç I i Jaume III) els dugué a participar en les guerres contra Pere III de Catalunya i Aragó en la campanya que aquest inicià per la recuperació del regne de Mallorca. La conquesta de Mallorca els dugué temporalment a l'exili.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/ce294e013068a1d2663409599256eee8o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Galçerà de Pinós dit “el vell”, que acompanyà el rei a la conquesta de Mallorca, es casà amb Esclarmonda de Canet i d'aquesta manera el castell de la Guàrdia passà a ser un domini més de la família Pinós que acumul·là una llarga llista de títols: Baró de Valmanya, de Tàrregas, de Gaià, de Sant Jaume, d’Esplà, de Gòssol, de Saldes, Josà, Quer Foradat, de Llo, Gliscareny, Alguaire, Alebsa, Lillet, Talteüll, Fórnols i Sa Guàrdia, Vescomtat de Canet...<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/042e922cc3572e616f68c524bc3335e4o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
L’altre germà Berenguer de Saguàrdia, fou canonge d'Elna i de Barcelona. Del 1306 al 1328 fou bisbe de Vic. Augmentà l'esplendor del culte i inicià el toc de l'àngelus a la catedral. El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890. També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l'Espelt. Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral. Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistar-se amb el rei. Fou enterrat a la catedral de Vic.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/86f9ad781dfe64cb994ac73c9c58a018o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Mentre que la seva germana Marquesa, arribaria a ser Abadesa de Santa María de Valldaura.<br />
<br />
El Castell de Saguàrdia de Ripoll, ja no existeix en els nostres dies, les seves restes es troben al terme municipal de les Llosses, a la serra de Santa Margarida.<br />
Per anar-hi cal pendre la carretera de Vic a Ripoll, fins a ben aprop de Ripoll, on trobareu un desviament perfectament assenyalat cap a les Llosses, a travers d'una petita i serpentejant carretera d'uns 10 Kms.<br />
Alguns autors (Pladevall) el situen al mas Castell o Castelló, a un petit puig al S. de l'església de Santa Margarida de Vinyoles.<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/1db3e27e5e0415c4aa3093f9d63da8c5o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Però, per la situació dominant a 1050 m. d'altitud de la ubicació de l'església parroquial i pel possible aprofitament de les restes del castell per la construcció de l'esmentada església, tot fa pensar que el castell estaria edificat en el mateix lloc que ara ocupa l'edifici religiós.<br />
<br />
<img alt="" border="0" height="78" src="http://fotos.subefotos.com/cd2aa68758103d0db3a6632bb384aee5o.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 78px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 279px;" /><br />
<br />
Per accedir-hi hi ha dos possibilitats: 1ª. A cinc kms. de la carretera de Ripoll a Berga, surt a mà esquerra una pista preciosa que travessa uns quants boscos de pins, alzines, roures, etc. cimentada que va a Sovelles i Portavella i d'aquí una pista en mal estat en alguns trams però que es pot fer perfectament amb les motos de trail, arriba fins dalt l'església dita de Sant Marti de Vinyoles,<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/66e03bd1e526ca8205b1e9202f014ddeo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Tenia la intenció de verificar si des d'aquí m'era possible arribar a l'esglèsia de Santa Margarida de Vinyoles, dons sabia que el GR-1 en direcció a Alpens hi pasava<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/4c897eba3d0f3e048a927ca55cb132abo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
però només hagués pogut arribar a peu, o amb una motocicleta més preparada per a fer camins de cabra, tot i que la distància no era molta, uns 30 minuts a peu, vaig decidir de probar la segona opció que seria la bona, no sense abans fer una cigarreta i observar les perspectives:<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/f5b491c9b856c8c0336c9cc0e7413237o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/eb9de6a0f00eb2ee59656854bd73e554o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Tenen raó els qui dubten que aquest fos l'antic emplaçament del castell doncs la visió de les Valls de Sora i d'Alpens es incomplerta, a més que per darrera un atac des de les muntanyes seria relativament fàcil.<br />
Així que vaig retornar a la carretera Ripoll-Berga fins arribar a les Llosses, que ningú s'esperi un poble, ni que sigui petit com ara Espinelves, o Viladrau, no, es tracta d'un d'aquells pobles d'habitat molt dispers, format més aviat per cases de pagés. Doncs bé, davant mateix del desviament a la dreta que va cap a l'Ajuntament, agafant la pista que travesa el Mas de la Ferreria –que pertany a la Montserrat Caballé – en uns 3 Kms. veiem ja la silueta del nostre objectiu:<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/34f1bac2deee93df9575482cb522cb29o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
Arribem a l’Església, no sense haver d’obrir i tancar diverses vegades tanques electriques que impideixen que el bestiar pugui sortir dels camps que els han asignat, així com densos i foscos boscos d'alzines, roures i faigs, encissadors. </div><br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/6b24bfb4a0116c22ed6e8f27c3c0ad70o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/a1607747ae04d618fd7962e8ca8d85deo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><img alt="" border="0" height="70" src="http://fotos.subefotos.com/799512660edf615d723e6fce7db38a71o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 265px;" /><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/36f7c0fd20a8bff08794f473c447285co.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
El que queda del castell en l'actual ermita és pràcticament invisible, al menys per la part exterior que és a l'única que vaig poder accedir-hi:<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/6456897429f0d84a8706798052d2002fo.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /><br />
<br />
algunes d'aquestes pedres potser?<br />
<br />
<img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/6fbe6e4141bfa77d143bb9648358cd25o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /> <br />
<div align="justify"><br />
<br />
No vaig poder concentrar-me massa per aspirar l'atmosfera del lloc, uns turistes holandesos i el pas implacable del temps m'ho impediren...<br />
El 1363 vengueren el castell a l'Abad de Ripoll Ramon de Savarres. Així, formà el centre de la Baronia ripollesa de la Guàrdia de pertinença al monestir, el qual ja des del s. X tenia nombrosos bens aloers en el terme. Aquesta baronia comprenia vuit de les quinze parròquies de la baronia de Ripoll: les d'Alpens, de Sant Pere de Serrallonga, de Santa Maria de Matamala, de Santa Maria de les Llosses, de Sant Vicenç de Maçanós, de Sant Esteve de Vallespirans, de Sant Sadurní de Sovelles i de Santa Margarida de Vinyoles.</div><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/5d06c61ba7edf51270c5d13f7ac677e0o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /> <br />
<div align="justify"><br />
<br />
Amb aquests antecedents familiars, no pot estranyar-nos que el nostre protagonista estigués cridat a aconseguir una gran trascendencia. Tenim constància documental de la seva existència els anys 1269-1270 quan éssent un jove cavaller participà a la Creuada que Jaume I va organitzar cap Orient i que va fracassar estrepitosament. Ell va ser un dels pocs cavallers catalans que van arrivar a Sant Joan d’Acre, on romandria alguns mesos abans de regressar a Catalunya.</div><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/bdb96a6b823edcd6b1ecd9382975ed7co.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /> <br />
<div align="justify"><br />
<br />
Molt probablement d’aquesta mala experiència i dels contactes i coneixements que allà va establir , li vingué el desig d’ingressar a l’Orde dels Pobres Cavallers de Crist i del Sant Sepulcre de Jerusalem, doncs el 1274 és rebut com a cavaller templer, a Saragossa pel Gran Mestre Pere de Montcada. Enviat a la Comanda de Masdeu a Trullàs del Roselló, on farà les seves primeres passes en el seu camí com a templer fins que el 1292 l’enviaren a la Comanda de Penyiscola.</div><img alt="" border="0" height="99" src="http://fotos.subefotos.com/13360710c610282d11f1cd61443d5570o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 260px;" /> <br />
<div align="justify"><br />
<br />
Segons diuent el Castell de Peniscola és un dels millors i més ben conservats exemples de l'arquitectura militar templera.<br />
El 1298 obté el grau de Comendador de la importantíssima Comanda del Masdeu. Des d’aquest moment Fra Ramón de Saguàrdia, esdevé un personatge clau en les complexes i violentes relacions entre els regnes –i els reis- de Mallorca i d’Aragó. Son incontables les missions diplomàtiques de gran dificultat que duria a terme el nostre personatge, especialment sota el govern de Jaume II de qui seria un lleial servidor i de qui reberia el pagament de la traició en els moments decissius.<br />
S’ocupà també de ressoldre els problemes interns de la família reial de Mallorca, tractant de reconciliar al Rei Jaume II amb el seu fill l’Infant Ferran –de qui seria tutor i custodi durant un temps- a petició de la Reina Esclermonda.<br />
Però si el seu nom va passar a la història del nostre país, es va deure al paper destacat que tindria en els moments de la supressió de l’Orde del Temple. A l’octubre del 1307 Fra Ramón de Saguàrdia, Mestre Comendador de Masdeu, fou anomenat Lloctinent del Gran Mestre Provincial de Catalunya Aragó Ximenez de Lenda, detingut aquest per Jaume II quan encapçalava una delegació templera en la que l’acompanyaren Ramon Oliver Comendador de Saragossa i Jaume d’Oluja, Sacerdot i Comendador de Granyena, també detinguts, en aquesta tesitura Fra Ramon de Saguàrdia esdevingué de fet la màxima autoritat del Temple en la Corona d’Aragó, amb l’encarrec d’organitzar la resistència contra les tropes del Rei i serà ell qui durà a terme totes les negociacions, en uns moments d’especial dramatisme. Després de onze mesos de setge, abandonat i traït per tothom, Ramon de Saguàrdia és veie obligat a ordenar la capitulació del Castell de Miravet i l’entrega dels seus companys i d’ell mateix al comissionat del Rei Bernat de Leyba i dels bens de l’orde als Hospitalaris –una altre orde militar competidora dels templers-. Les cartes que va enviar als Reis d’Aragó i de Mallorca, al Papa i a d’altres personatges i les respostes que d’aquests rebé, ens permeten entreveure la grandessa moral, l’honor i la dignitat de Fra Ramón.</div><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/760ed982f38fcd8f9f657cfcd453cd43o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" /> <br />
<div align="justify"><br />
<br />
Després de ser detingut, fou conduït a Calatayud, on fou interrogat per la Inquisició, sembla ser que sense tortures ni maltractaments, d’acord amb el que havia pactat amb el Rei en els termens de la rendició de Miravet.<br />
A petició pròpia va ser traslladat a la seva Comanda del Masdeu per acompanyar els templers detinguts en aquella Comanda, als qui recomanà "respondre als interrogatoris amb veritat i sinceritat", seria novament sotmés a interrogatori l’any 1310, respondrà sempre amb dignitat i noblesa, d’acord amb les actes que s’han conservat:<br />
(Traduït de la versió publicada a Bordonove).<br />
<br />
-Pregunta.- Tot i que l'orde del Temple es pretén santament instituïda i aprovada per la Seu Apostòlica, cadascun dels seus membres, en el moment de la seva recepció o poc després, així que pot, renega de Crist i, de vegades, de la Creu, de Jesús, de Déu, de la Mare de Déu o de tots els Sants i Santes de Déu d'acord amb les instruccions i les ordres d'aquells qui els van rebre.<br />
-Resposta.- Tots aquests crims són i em semblen horribles, extraordinàriament espantosos i diabòlics.<br />
-Pregunta.- Potser no diuen que Crist és un fals profeta?<br />
-Resposta.- No crec que pugui ser salvat si no és per Nostre Senyor Jesucrist, que és la Veritable Salvació de tots els fidels, que patí la Passió per la redempció del gènere humà i pels nostres pecats i no pels seus, perquè mai va pecar i la seva boca mai va proferir cap mentida.<br />
-Pregunta.- Potser no els fan escopir sobre la creu i trepitjar-la?<br />
-Resposta.- Mai! És per a honorar i glorificar la molt Santa creu de Crist i la passió que Crist es dignà a patir en el seu molt gloriós cos per mi i per tots els fidels cristians que porto, igual com la resta de frares cavallers del meu orde, un mantell blanc sobre el qual hi ha cosida la venerable figura d'una creu vermella, en memòria de la sang per sempre sagrada que Jesucrist vessà pels seus fidels i per nosaltres...<br />
<br />
Reconegut innocent, no havent-se pogut demostrar cap dels crims que li imputaven, com tots els frares de la Provincia d’Aragó i Catalunya, pel Concili de la Tarraconense, Fra Ramón de Saguàrdia va ser reclós de per vida a la seva Comanda de Masdeu, ara sota la jurisdicció dels Hospitalaris, amb una elevada pensió de 7.000 sous annuals, molt per sobre dels 2.400 sous que rebíen els cavallers, insuficients per la seva manutenció, raó per la qual, alguns d’aquests cavallers és veieren precissats a entrar en d’altres Ordes, o a dedicar-se a saltejar camins i cometre diversos crims i delictes.<br />
Malgrat tot, el nostre personatge continuarà rebent dels sobirans de Mallorca senyals innequívoques d’afecte i respecte, així l’any 1315, la Reina Esclarmonda li fa l’encarrec d’anar a trobar a l’infant en Jaume que tornava de Sicilia perquè l’acompanyés a Perpinyà.<br />
Sembla Fra Ramón de Saguàrdia morí a finals de l’any 1319. Amb ell moria una part de la nostre història que jo he volgut recuperar. </div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" src="http://fotos.subefotos.com/653e7c894a3110a2feab79426374a588o.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 200px;" />terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-23701047054848652222007-07-23T12:36:00.000+01:002007-07-25T10:56:35.905+01:00RUTES AMB EL COR VII<span style="FONT-WEIGHT: bold;color:#ff0000;" >TERRA ASPRE</span><br /><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqcs4ZYdYdRSKR_YVLg3EIzTO1DUBB7NihlF2b5UqqEav-GUfFdQEqMePpgri8Zul58TuvR7p-cDXzk1fcIlgTmKgoiUWwxc0PF46WnKG5Nb2blwunttXSGOqaKPTIOxzhMSwlQc2ocdTy/s1600-h/Stitched_001+(Medium).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090721863855549202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 368px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 116px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqcs4ZYdYdRSKR_YVLg3EIzTO1DUBB7NihlF2b5UqqEav-GUfFdQEqMePpgri8Zul58TuvR7p-cDXzk1fcIlgTmKgoiUWwxc0PF46WnKG5Nb2blwunttXSGOqaKPTIOxzhMSwlQc2ocdTy/s200/Stitched_001+%28Medium%29.JPG" border="0" /></a><?xml:namespace prefix = v /><v:stroke joinstyle="miter"><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"><v:f eqn="sum @0 1 0"><v:f eqn="sum 0 0 @1"><v:f eqn="prod @2 1 2"><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"><v:f eqn="sum @0 0 1"><v:f eqn="prod @6 1 2"><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"><v:f eqn="sum @8 21600 0"><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"><v:f eqn="sum @10 21600 0"><v:path connecttype="rect" gradientshapeok="t" extrusionok="f"><?xml:namespace prefix = o /><o:lock aspectratio="t" ext="edit"><v:imagedata title="Stitched_001 (Medium)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image001.jpg"> </v:imagedata></o:lock></v:path></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:stroke><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:0;"><span style="font-size:0;"></span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Avui he pogut dur a terme una sortida que feia anys que venia rumiant...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Per a dir-ho d’una manera suau i certa, es tractava de recuperar un tros de la meva memòria, recorrent uns indrets que allà pels anys 1984-1985 vaig arribar a estimar intensament. És evident que les coses i els llocs, les persones i activitats s’associen en la nostra memòria a unes circumstàncies determinades quan aquestes canvien, solen canviar també els nostres gustos i preferències, però en ella queden impresos els bons records de manera indeleble, per sempre.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">El recorregut comprenia un llarg desplaçament per carreteres i autopista, a més de diverses pistes forestals que jo recordava, al voltant de pobles com ara: el Mas Roig, Tivissa, Ginestar, Rasquera, El Perelló, Vandellòs, Gavaldà tots ells situats a la comarca de la Ribera d’Ebre. Haig d’agraïr al company GS12Red que m’ajudés a assenyalar les pistes, en un recorregut conegut com la Ruta dels Barrancs que malauradament per raons que ja us explicaré no he pogut fer íntegrament.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Així que he sortit pel matí a 2/4 de 8 amb la intenció de fer el trajecte més ràpid possible fins a l’Hospitalet de l’Infant<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSLWvpVpI37VplGGbHxHkv2to5EhCgpNb3DV5a4r6VheegrDNZJr-7ZfzNqdNqCn0Tgxl9zHhhJHQ4X9hrSV8vKGHx_qDEW1PFQPm4R3cnvLPmjJRicmnhzubStvJIOnx-Kux5edk9xECq/s1600-h/P1000128+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090721868150516514" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSLWvpVpI37VplGGbHxHkv2to5EhCgpNb3DV5a4r6VheegrDNZJr-7ZfzNqdNqCn0Tgxl9zHhhJHQ4X9hrSV8vKGHx_qDEW1PFQPm4R3cnvLPmjJRicmnhzubStvJIOnx-Kux5edk9xECq/s200/P1000128+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">El cert és que el viatge fins a Vandellòs a estat molt més curt del que em pensava, cap a tres quarts de 10 o les 10 m’he pres una Coca-Cola a l’Hostal Latino de Vandellòs, des d’aquí he pogut arribar fàcilment al meu primer objectiu, l’Ermita de Santa Maria de les Pinyeres al Mas Roig. Aquí vaig patir la primera desil·lusió del dia –en serien vàries-, doncs el camí des del Mas Roig fins el Lloá –passant per l’ermita- jo el recordava com una pista de terra, gens complicada això sí, ara ha esdevingut una petita carretera asfaltada. La segona desil·lusió va ser que el riuet de Siurana, amb les mítiques gorges de Santa Maria, estava patint l’estiatge i no duia un pam d’aigua, així que adéu siau! al bany purificador a les aigües sagrades!</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWDzqsAYiy0R1QnS6XiX8sysmTPoOJV5bo4vEgrhHHuD2c73BnJWLoVj5I5NQbtwGAET2KU__qszyw4Cl5sgy7UQjA0aYlB2EbQNuze6ReNbDnSgLoxrFAMgQXaIe8T1G5ohjIhgObwZ48/s1600-h/P1000136+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090721868150516530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWDzqsAYiy0R1QnS6XiX8sysmTPoOJV5bo4vEgrhHHuD2c73BnJWLoVj5I5NQbtwGAET2KU__qszyw4Cl5sgy7UQjA0aYlB2EbQNuze6ReNbDnSgLoxrFAMgQXaIe8T1G5ohjIhgObwZ48/s200/P1000136+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoxcWLoqQ1GmS9bFnZioMqiaRY4_CdnSMh0JTjpBGEPFoeFHJSzOucZebBbMRlPbSe8sUx3zFNUc7txOg9D4Rm8R0d6kNeY3x5ItZnSm1PLWdmGwhGJYl4npoeomopSue1MwfU9WuxY3Z/s1600-h/P1000134+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090722319122082626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXoxcWLoqQ1GmS9bFnZioMqiaRY4_CdnSMh0JTjpBGEPFoeFHJSzOucZebBbMRlPbSe8sUx3zFNUc7txOg9D4Rm8R0d6kNeY3x5ItZnSm1PLWdmGwhGJYl4npoeomopSue1MwfU9WuxY3Z/s200/P1000134+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><v:imagedata title="P1000134 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image007.jpg"><span style="font-size:0;"><span style="font-size:100%;">La de nits màgiques que he passat en aquests coberts, acompanyat o sol,... mmmm... relatar-vos això seria una llarga estona... ho deixarem per una altre dia... potser un fragment d’una vella poesia:</span><o:p></o:p></span></v:imagedata></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Fresca aún en mi memoria,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>la tarde-noche en que,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>por vez primera, en carne y hueso,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>a la Hermosa Diosa entreví.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Con el disfraz de una Ninfa<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>se presentó ante mi.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Coronada de estrellas,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>vestida de Naturaleza,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>adornada en poesía,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>de amor rebosante,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>sensual e incitante,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>danzaba su cabellera de noche,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>con los vientos furiosos desatados,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>mientras su encantadora voz,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>a mi alrededor, el mundo entretejía.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Al instante, la reconocí.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Para mis adentros recité‚,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>una plegaria de agradecimiento,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>al benefactor desconocido.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Mis ruegos habían sido escuchados,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>y aunque supe de inmediato,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>que más tarde o temprano,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>el alma en pago se me exigiría,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>entonces no me importó.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>La Señora del Fuego, estaba allí,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>era ella, la que mi corazón anhelaba,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>la Virgen Parthenos, Isthar,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Isis, Deméter, Padmini;<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>en aquella hora, la búsqueda terminada,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>(...).<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Dos cipreses singulares,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>una sagrada ermita abandonada,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>una tradición tres veces milenaria,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>la Noche y el "Reino del Verano",<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>ellos fueron los testigos,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>de la materialización de mi delirio.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>(...),<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>cielo y tierra, dentro y fuera,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>se borraron, desaparecieron,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>el mundo entero sacralizado,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>tornose tálamo nupcial,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>en el que los Dos vuelven a ser Uno.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>"Pax Aeterna", Divina Gracia,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>y la aniquilación definitiva.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Nada quedaba del mundo, ni de mí,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>ni de cualquier otra cosa,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>mas que el brillante hilo de plata<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>que invisible, nuestros seres ata.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>El instante moría en el instante,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>el corazón y el aliento detenidos,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>el pensamiento enmudecido,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>las palabras desechadas.<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>Las Sagradas Escrituras entendidas,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>los remordimientos olvidados,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>la divina fuerza del Amor comprendida,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><span style="font-size:85%;"><i>pues mi Nidam querida,<o:p></o:p></i></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: center" align="center"><i><span style="font-size:10;"><span style="font-size:85%;">fue‚ su intérprete y mi Gurú.</span><o:p></o:p></span></i></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify" align="center"><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Si ja ho sé a simple vista no us diu res, és una entre la multitud de petitesermites que s’estenen una mica per a tot arreu al nostre país, però... (sempre hi ha un però) ... les apariències enganyen, Santa Maria de les Pinyeres, no és una ermita com les altres, hi ha una història-llegenda al darrera. Situem-nos a començaments de l’Edat Moderna, allà pels S.XVI-XVII, el poble del Mas-Roig (abans conegut com les Pinyeres) és trobava al voltant de l’ermita, algunes restes de cases antigues ens ho recorden:</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTh3IvOxjRCb3o6kWJb7o1E8IhZeoC2ttpTYnWU662RhwHxeF7riDsH7XAd0V6kWjR6VDgy0NMyj_r-opL_gHRHeCuACVY-XRn0r2nREj61n5EK-tQM8t5hFGe83Pza1XL7VJNpvsPOwdC/s1600-h/P1000132+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090722319122082642" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTh3IvOxjRCb3o6kWJb7o1E8IhZeoC2ttpTYnWU662RhwHxeF7riDsH7XAd0V6kWjR6VDgy0NMyj_r-opL_gHRHeCuACVY-XRn0r2nREj61n5EK-tQM8t5hFGe83Pza1XL7VJNpvsPOwdC/s200/P1000132+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwCwka-sOj95Q4UbTdB7izAcT05RGIHN_v9_qw-GJtvAibsOWxU39XdYly1AWaYBzgN-KXWhbXmljlCum1pwnsYbB3E3sCagsmPK40sOhIJIxYEqxODAJ5udlX4v-mW_SBtxy2eeHGz4Jw/s1600-h/P1000135+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090722323417049954" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwCwka-sOj95Q4UbTdB7izAcT05RGIHN_v9_qw-GJtvAibsOWxU39XdYly1AWaYBzgN-KXWhbXmljlCum1pwnsYbB3E3sCagsmPK40sOhIJIxYEqxODAJ5udlX4v-mW_SBtxy2eeHGz4Jw/s200/P1000135+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><o:p></o:p></p><span style="font-size:0;"></span><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><v:imagedata title="P1000135" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image011.jpg"></v:imagedata></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;">el conjunt gaudia d’una posició privilegiada, damunt d’un turonet, amb el riuet Siurana als peus i amb unes vistes fantàstiques</span> <p></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0pwbJ2vc48mg3kNTTmoe1vntBg_4VoojgyCcm4uvV1AHHTS9pocwkNK0o_hR0BFCpY-vj2QvmR1AkIWk6Hf1L-cUfxQkD-mFx-RJyFsQFcSSg8jzxeWnoZ8TW2k4nV1M_CJQLuJy5U_J9/s1600-h/Stitched_004+(Medium).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090724007044230050" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 426px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 69px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0pwbJ2vc48mg3kNTTmoe1vntBg_4VoojgyCcm4uvV1AHHTS9pocwkNK0o_hR0BFCpY-vj2QvmR1AkIWk6Hf1L-cUfxQkD-mFx-RJyFsQFcSSg8jzxeWnoZ8TW2k4nV1M_CJQLuJy5U_J9/s200/Stitched_004+%28Medium%29.JPG" border="0" /></a><br /></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p>La vida dels vilatans deuria transcórrer tranquil·la dedicada a les seves activitats essencialment agràries: el blat, la vinya, l’olivera, l’atmetlla, una mica d’horta... Però una nit, tot va canviar... Els veïns veieren unes grans llums de molts colors que sortien del darrera del campanar de la petita ermita, alhora els vilatans presos d’un impuls irreprimible van començar a ballar sense aturador, enmig de terribles visions infernals, de dimonis, d’estranys animals indefinibles... Molts dels dansaires moriren d’esgotament en un mal son que va durar varis dies... És allò que coneixem amb el nom de Mal de Sant Vito, també es coneix com Foc de Sant Antoni, etc., i que ha quedat immortalitzat en molts llocs amb l’anomenada Dansa de la Mort. L’anomenat mal de Sant Vito, també conegut com a “corea”, es caracteritza per freqüents moviments irregulars, espasmòdics, compulsius<span style="font-size:0;"> </span>i incontrolats. Pot ser el resultat<span style="font-size:0;"> </span>d’emocions molt fortes, infeccions parasitàries, febres, etc. <p></p><p class="MsoBodyText"></p><p class="MsoBodyText"><o:p></o:p></p>Com a resultat, la por és va apoderar dels habitants, van abandonar l’ermita i van traslladar el poble uns quants Kms. <p></p><p class="MsoBodyText"><v:imagedata title="P1000133" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image015.jpg"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2jJBRcnIIylGRSvOFXmV_jnmNGwLm2VReYOciZU_dO4_q-4mg9nxc64rSIHgIqIkr329zH5VQuep-YtDjv9OR4tF65T25qgd8BXFyP3aLzFm5KxCi_M5eihQijapJzcrdw282CjfcyKlr/s1600-h/P1000133+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090723676331748210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2jJBRcnIIylGRSvOFXmV_jnmNGwLm2VReYOciZU_dO4_q-4mg9nxc64rSIHgIqIkr329zH5VQuep-YtDjv9OR4tF65T25qgd8BXFyP3aLzFm5KxCi_M5eihQijapJzcrdw282CjfcyKlr/s200/P1000133+%28Small%29.JPG" border="0" /></a>El poble actual del Mas Roig, vist des de l’ermita.</v:imagedata></p><p class="MsoBodyText">Què va passar en realitat? Encara avui no hi ha una resposta satisfactòria a nivell oficial, però –tornem-hi- amb un company d’aquell poble, interessat com jo mateix en aquests temes estranys, vàrem fer unes petites investigacions que ens dugueren a fer aquesta hipòtesis:</p><p class="MsoBodyText">Uns pocs dies abans, alguns pagesos varen pagar el delme a l’església en blat. El sacerdot va guardar els feixos de blat en el magatzem, però va adonar-se de que algunes de les espigues estaven infectades d’un fong: el “cornezuelo” i les va llençar –sense pensar-s’ho? al pou del que bevien tots els vilatans. Per si no ho sabeu, el “cornezuelo” conté diverses substàncies, aminoàcids, et., i des de molt antic ha estat utilitzat en l’elaboració de medicaments, alguns dels seus components van permetre al Dr. Albert Hofman, poder sintetitzar el LSD-25 (Àcid Lisèrgic), com alguns sabeu l’al·lucinògen més potent que s’ha descobert fins avui. Tot el rebombori, atribuït a dimonis, bruixes i d’altres criatures similars podria explicar-se d’una manera molt més racional i científica... En realitat, avui sabem que aquest furor s’anomena “ergotisme”, malaltia neurològica ocasionada per l’ingestió de cereals infectats amb el claviceps purpúria o “cornezuelo”.</p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">La versió oficial segons queda recollida a la web de l’Ajuntament és força diferent tant en el temps com en les circumstàncies: </span><span lang="CA"><span style="font-size:100%;">Al poble</span> de les Pinyeres se li atorgà carta de població després de la Reconquesta de Siurana. Gran part del seu terme estigué sota la jurisdicció d'Escaladei. No es coneixen fets històrics importants sobre la història del poble. El que se sap és que durant la Guerra dels Segadors (1640), o durant les lluites contra Felip V (1714), el poble de les Pinyeres fou incendiat i el seu terme agregat al de Masroig.</span></p><p>La destrucció del poble donà lloc a una llegenda que, enriquida amb les dades històriques que es coneixen, pot donar una idea dels fets.</p><p>Sembla ser que un capità, dels molts que amb grups de soldats arrasaven aquestes terres, intentà seduir una noia del poble. La gent reaccionà exemplarment contra aquest abús, però la repressió de l'invasor fou terrible. Van emmetzinar les aigües i van incendiar totalment el poble. Només van respectar la petita església.</p><p>Podeu escollir la versió que més us convingui.</p><p>Però la cosa no va acabar aquí...</p><p class="MsoBodyText">Molts anys després de fer aquestes investigacions, cap el 1990 el vell company del Mas Roig va trucar-me per a convidar-me a anar a Santa Maria, s’anava a produir un fet extraordinari i volia que hi anés.</p><v:imagedata title="P1000131 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image017.jpg"></v:imagedata><p class="MsoBodyText">Resulta que el Gran Sacerdot del Temple d’Eleusis a Grècia, prop d’Atenes, Nikos –el cognom no el recordo-, consagraria els terrenys i les gorges de prop de l’ermita com un temple germà del d’Eleusis.</p><p class="MsoBodyText"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjX5byiC50fNEWbVihLSCXlVQdN071M4geqjGerD5ljEoGJ_yxI2OMRJxtL4LOPC3F5XMjgnOjNGUeiH-oWYyxi-PosJiHF75WGSBfGGG_nhXvFI4GTe7YL4284rNpALo8IasUSk_VcLLS/s1600-h/Eleusis+Telesterion3.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090725329894157234" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjX5byiC50fNEWbVihLSCXlVQdN071M4geqjGerD5ljEoGJ_yxI2OMRJxtL4LOPC3F5XMjgnOjNGUeiH-oWYyxi-PosJiHF75WGSBfGGG_nhXvFI4GTe7YL4284rNpALo8IasUSk_VcLLS/s200/Eleusis+Telesterion3.JPG" border="0" /></a></p><v:imagedata title="Diapositiva09" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image019.jpg"></v:imagedata><p class="MsoBodyText">El Temple d’Eleusis (visió del Telesterió)<span style="font-size:0;"> </span>i els rituals que és duient a terme en ell, són un dels fenòmens més interessants de l’Antiguitat, al llarg de milers d’anys, el bo i millor dels filòsofs, pensadors, artistes, emperadors, polítics, metges, etc., del món greco-llatí varen participar en unes cerimònies de les que estava prohibit sota pena de mort parlar. Malgrat la prohibició, algunes informacions ens han arribat, així se’ns diu que en el Telesterió és celebrava un ritual al que assitien milers de “mystes”, vinguts de tot arreu del món grec i posteriorment romà, convenientment preparats al llarg de tot un any en els Misteris Menors i Majors, els assistents reconeixent coses tan estranyes com que “ja no els queden dubtes sobre l’existència del més enllà”, o que “han vist amb els seus propis ulls a Dèmeter”, i d’altres coses per l’estil...</p><p class="MsoBodyText">Sabem que en el Telesterió, els sacerdots d’Eleusis donaven a beure als assistents un beuratge el “Kykeó”, fet amb herbes de la regió, entre elles una varietat de menta que ja no existeix, cannabis sativa –marigüana- i com no: “cornezuelo”...</p><p class="MsoBodyText"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTMqkpsAEVxmCfNKghmZvj4pza_zt6G2IuZ0lHelgfIqNAeJbcwS7VLws99_9KFI2_CsoKbGCaS-WEcBRCPmOOMsu6HA4TTCTaJg4UqeZtV2gqQ9yCi-pMMZRnlFtnkmJjjGLJ4-MaOhe4/s1600-h/Eleusis+Ofrena+a+Demeter1.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090725342779059138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTMqkpsAEVxmCfNKghmZvj4pza_zt6G2IuZ0lHelgfIqNAeJbcwS7VLws99_9KFI2_CsoKbGCaS-WEcBRCPmOOMsu6HA4TTCTaJg4UqeZtV2gqQ9yCi-pMMZRnlFtnkmJjjGLJ4-MaOhe4/s200/Eleusis+Ofrena+a+Demeter1.JPG" border="0" /></a></p><p class="MsoBodyText"><v:imagedata title="Diapositiva08" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image021.jpg"></v:imagedata></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;">Terraxaman a Eleusis, fent una ofrena a l’altar de Dèmeter.<o:p></o:p></span> <p></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Doncs efectivament, una petita munió de gent estrafolària ens reunirem una tarde-nit del més de juliols de l’any.... al voltant del Gran Mestre i Sacerdot, i en certa mesura, vàrem assistir a una petita demostració del que era habitual en una altre época, a la llunyana Eleusis, l’ermita i els seus voltants varen ser sacralitzats... No voldria estendre’m aquí gaire sobre els lligams entre religió i plantes o substàncies “enteogèniques” –deu en el nostre interior- mal dites al·lucinògenes, a la comunicació “’Es el xamanisme la utopia del tercer mil·lenni?” del blog TERRA de SOMNIS, podreu trobar una explicació més detallada, deixeu només que us faci avinent que en el principal ritual de l’Església catòlica –la Consagració- s’utilitza el vi una altre d’aquestes substàncies modificadores dels estats de consciència.<o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;"><v:imagedata title="" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image023.png"></v:imagedata></span><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Després de les meves meditacions a Santa Maria, va arribar l’hora de continuar la ruta, així que vaig arribar-me fins a Guiamets, la Serra d’Almòs i finalment Tivissa.</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEUuJv-NJu8xiQjAB_GPsQ_xSAMhsCVC0xU4yrZ8qYnmXNRVwwRrgmi4ybvtqObHh2tcf3jew6Xfe6R3E8B9_-tJL7pGQrElGoxQts75JHs1LiF2GKMc8tsPgIcZlzabXonoB_taArYkRG/s1600-h/Tivissa.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090726210362452946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEUuJv-NJu8xiQjAB_GPsQ_xSAMhsCVC0xU4yrZ8qYnmXNRVwwRrgmi4ybvtqObHh2tcf3jew6Xfe6R3E8B9_-tJL7pGQrElGoxQts75JHs1LiF2GKMc8tsPgIcZlzabXonoB_taArYkRG/s200/Tivissa.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Havia quedat amb la Mònica de l’Oficina de Turisme de Tivissa, a la que vull agrair des d’aquí, el seu interès i les seves acurades informacions, com sol passar la Mònica em va donar una de freda i una de calenta... La calenta va tenir la forma d’un plànol molt detallat dels camins i pistes forestals de la zona, així com orientacions sobre l’estat de les pistes que em van ser molt útils en el recorregut que vaig fer. La freda va ser informar-me del pèssim estat de la pista que duia a les coves del Barranc de la Font de la Vilella, anant sol, amb neumàtics mixtes, vaig considerar que no seria gaire prudent endinsar-me, ja tornaré, això si quan faci menys calor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Serà per camins i pistes!, els qui sigueu amants de fer pistes i més pistes, no us en cansareu, així que vaig agafar l’estret i costerut camí encimentat que duu fins l’Ermita de Sant Blai:</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.geocities.com/Yosemite/Rapids/2195/ermita.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.geocities.com/Yosemite/Rapids/2195/ermita.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.riberabike.com/santblai.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.riberabike.com/santblai.jpg" border="0" /></a></p><v:imagedata title="" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image027.png"></v:imagedata><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">l’ermita vista des del Coll del Ventall, <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Tot i que malauradament no vaig poder fer el camí fins a les coves, deixeu-me que s posi algunes fotografies del que era el meu objectiu principal. Tornaré més endavant, quan el calor no apreti tant.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;">cova del ramat</span> <p></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.europreart.net/images/covra001_01.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.europreart.net/images/covra001_01.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">pintures</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.europreart.net/images/covra001_02.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.europreart.net/images/covra001_02.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:0;"><br /><o:p></o:p></span></p><v:imagedata title="" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image031.png"></v:imagedata><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Cova de l’Escoda</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.europreart.net/images/coves001_01.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.europreart.net/images/coves001_01.jpg" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">pintures</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.europreart.net/images/coves001_02.jpg"><img style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://www.europreart.net/images/coves001_02.jpg" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Aquestes i d'altres coves i pintures quedaran pendents fins la propera ocasió... ep! espero no trigar 20 anys més...</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMmigWmxFC8gfu2yn-JRw-vIfj_eG53nBjyUTm7g5A-MPdK6uc8BTAkMxH1BmNM5RHdzJfSpTFtEglcVem8TXel-2Rm6ZDBIErh6Vb-ROpq-Nc05XmU5fVVU5HRWo685DN_lfrvDViGs3S/s1600-h/P1000141+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090729040745901026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMmigWmxFC8gfu2yn-JRw-vIfj_eG53nBjyUTm7g5A-MPdK6uc8BTAkMxH1BmNM5RHdzJfSpTFtEglcVem8TXel-2Rm6ZDBIErh6Vb-ROpq-Nc05XmU5fVVU5HRWo685DN_lfrvDViGs3S/s200/P1000141+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Des del Coll del Ventall vaig dedicar-me a fer uns volts per la multitud de pistes disponibles, camins ben assenyalats amb bones indicacions que en tot moment ens permeten de situar-nos i de reconèixer allò que estem veient, en aquest cas, explicacions sobre la flora... “jardins de pedra” deia...<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKYKutwIao-IbvuvOBJTWlXT5EqPUoct-b6yFJ8CGl7cCtBOaMQlaWSk62jykbss7QrZS-CQADX94xaT9dRioK7cClJZnCd8yB3FuTb87E_i6bMmdsPTGHez1pIOTCtB_QOnQwpVRutejM/s1600-h/P1000142+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090729045040868354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKYKutwIao-IbvuvOBJTWlXT5EqPUoct-b6yFJ8CGl7cCtBOaMQlaWSk62jykbss7QrZS-CQADX94xaT9dRioK7cClJZnCd8yB3FuTb87E_i6bMmdsPTGHez1pIOTCtB_QOnQwpVRutejM/s200/P1000142+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><v:imagedata title="P1000140 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image041.jpg"></v:imagedata></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;">La veritat es que acostumat com estic a les verdes i humides muntanyes del meu Montseny, aquest territori tant erm i sec, aspre, em resultava estrany, posseïdor d’una bellesa d’un altre tipus ben diferent ...</span> <p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirEI8uRh2EDsLlHW6n1lh3TKeg7ffH6cETUSLFwI69Sw002t8rKrKChRnVZlpKwYMvyHB_8nLIdCidqYWDDNDkEz4O5e6687FS7y1dpheyjnzK739IoyggCgYqu3V3JiidL3BBnFD9ZaUp/s1600-h/P1000144+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090729972753804338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirEI8uRh2EDsLlHW6n1lh3TKeg7ffH6cETUSLFwI69Sw002t8rKrKChRnVZlpKwYMvyHB_8nLIdCidqYWDDNDkEz4O5e6687FS7y1dpheyjnzK739IoyggCgYqu3V3JiidL3BBnFD9ZaUp/s200/P1000144+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSPAVBOhB-DRcYFoapHP9tllNAScTdGOdhGJHV7qTSR0pG-aq-_JlaPA-S4g52Y5utEW7N9GrXbf3-Yt2lNSZZd-ngAg_qlT4kDCYKa2qZOQPgLOWlbvyF7xf3z6KRQRkRNM065WGUWVyU/s1600-h/Stitched_002+(Medium).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090729045040868338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 299px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 114px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSPAVBOhB-DRcYFoapHP9tllNAScTdGOdhGJHV7qTSR0pG-aq-_JlaPA-S4g52Y5utEW7N9GrXbf3-Yt2lNSZZd-ngAg_qlT4kDCYKa2qZOQPgLOWlbvyF7xf3z6KRQRkRNM065WGUWVyU/s200/Stitched_002+%28Medium%29.JPG" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;">Després de fer vàries voltes, per aquelles pistes: Serra de la Batalla on es va lliurar una a la Guerra de Successió (1714), la Codina del Llop on va ser abatut el darrer llop de la comarca el 1904, la solitària zona de les cabreres on de tant en tant es veu algun salvatge –cabres salvatges- que per aquí es refugien, etc., i de tornar pels mateixos llocs (uns 25 kms. Més o menys que podrien haver estat molts més), vaig agafar el GR 7 que em duria fins a Rasquera i Ginestar, pista llarga i sense gaires complicacions (uns 17 Kms.aprox.).</span> <p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhecTLf3_xgIlcxIxto2Yl6chCw4aOLW27HVdwB4UN5VJw9NmeQUsxoyQbVN4sJaow7kKJf7b9JmPCFLcF2pXUT6R-ettqAHWoDGZfvlovlRqwFcP2ebmUEQiCpQ2NuK1a6nFnDtAadwu8a/s1600-h/P1000140+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090729968458837010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhecTLf3_xgIlcxIxto2Yl6chCw4aOLW27HVdwB4UN5VJw9NmeQUsxoyQbVN4sJaow7kKJf7b9JmPCFLcF2pXUT6R-ettqAHWoDGZfvlovlRqwFcP2ebmUEQiCpQ2NuK1a6nFnDtAadwu8a/s200/P1000140+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28iPXb21zUbk5xsj2y9rA2IYb6irUonROa5xR3t-XOvD85W5urYDkaP-ujLnsSiSIyLgk-BJHlyRoVFcd8MuExzRm9wjHHj0mj-66A85A9w0TlL0myGLECrwAZ_4GfvYtgBvL-ezcFcAB/s1600-h/P1000147+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090729968458837026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi28iPXb21zUbk5xsj2y9rA2IYb6irUonROa5xR3t-XOvD85W5urYDkaP-ujLnsSiSIyLgk-BJHlyRoVFcd8MuExzRm9wjHHj0mj-66A85A9w0TlL0myGLECrwAZ_4GfvYtgBvL-ezcFcAB/s200/P1000147+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;"><v:imagedata title="P1000148 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image045.jpg"></v:imagedata></span><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Prop de Ginestar vaig trobar aquesta estranya ermita que barreja amb certa gràcia l’estil arquitectònic propi dels ibers d’aquesta contrada amb elements cristians, darrera al costat de les muntanyes dels Ports al fons, transcorre l’Ebre en direcció al mar.</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiveO-6roFCtXcIFXcBHvimkhfpKpNBgIlenqHQ4QoicR4-pumeDLf_zzY3Gsuj21Xz6gViQquAUkZfYO9bUBu7uHK0Xa-7-_R-P48fHteFM-vXYzA4VjyjoHuYIrx4yR1YGIxYEU50PfA5/s1600-h/P1000149+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090730896171772994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiveO-6roFCtXcIFXcBHvimkhfpKpNBgIlenqHQ4QoicR4-pumeDLf_zzY3Gsuj21Xz6gViQquAUkZfYO9bUBu7uHK0Xa-7-_R-P48fHteFM-vXYzA4VjyjoHuYIrx4yR1YGIxYEU50PfA5/s200/P1000149+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaaLQPZLtkS134dCDKutJd3oHlLnWdehWHEODL5R7GiLY6pjnjV6abX027FGqeBduXyODhdcXBGVKIe_Mjew3fs-8png1d00R_BAwnhv7KiUBT4GZ-qVydMCvCVdWXeqvcHDt7o20bAcbE/s1600-h/P1000150+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090730896171773010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaaLQPZLtkS134dCDKutJd3oHlLnWdehWHEODL5R7GiLY6pjnjV6abX027FGqeBduXyODhdcXBGVKIe_Mjew3fs-8png1d00R_BAwnhv7KiUBT4GZ-qVydMCvCVdWXeqvcHDt7o20bAcbE/s200/P1000150+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><span style="font-size:100%;">Vaig dinar a un restaurant de carretera prop de Rasquera, l’únic que tenia era set, molta set, això si vaig menjar paella i txurrasco, no estava malament, el preu ajustat 10 €, però tampoc era res de l’altre món.<o:p></o:p></span> <p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Havent dinat, tot i que el Sol queia a plom, vaig agafar la moto per anar a agafar la pista que des de l’Atmella de Mar em duria fins a Vandellòs. Abans vaig passar per l’estació eòlica de Costanetes (crec?)</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgS9IENhDROEfA3QSBBsmQ5g9Y8fLIPSY4JDQInktUdoYQuEagvMh5rw-QGKor5Lj4kINN3O9RWUqxO-_vGgSnqQq02a0mpw5EHprXP39BqOllFhxkBaAfWFA5iO6TdTY4TTQv4Zr0rxeJ/s1600-h/P1000151+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090730900466740322" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgS9IENhDROEfA3QSBBsmQ5g9Y8fLIPSY4JDQInktUdoYQuEagvMh5rw-QGKor5Lj4kINN3O9RWUqxO-_vGgSnqQq02a0mpw5EHprXP39BqOllFhxkBaAfWFA5iO6TdTY4TTQv4Zr0rxeJ/s200/P1000151+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTxuu_sfTT6w9Ij9IwMuz5_5VRnbo7J_Ia9XhEiCJDOxo0EHslpgAD1HyYkSB8XxqHaMW4nqUsWamYIquPGss9mxCQV-ZGJbnvHQ0oYGWb5y0QYeZIRFeld5py0XBNa-_-kPKIHaU0F0t7/s1600-h/P1000152+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090730900466740338" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTxuu_sfTT6w9Ij9IwMuz5_5VRnbo7J_Ia9XhEiCJDOxo0EHslpgAD1HyYkSB8XxqHaMW4nqUsWamYIquPGss9mxCQV-ZGJbnvHQ0oYGWb5y0QYeZIRFeld5py0XBNa-_-kPKIHaU0F0t7/s200/P1000152+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></span></p><span style="font-size:100%;"><v:imagedata title="P1000152 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image051.jpg"></v:imagedata></span><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Em fascinen aquestes immenses estructures, meravella del disseny i de la tecnologia, esperança energètica d’un futur que no podem endarrerir ni un segon més... <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">La xafogor em podia - jo no la resisteixo gaire -, així que em vaig dirigir cap a l’Atmetlla de Mar a fer un cafè amb gel i una aigua mineral...</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNKexyhSilrxUSXa565GUOY5iSP9dxVln4FzggE29GodG_2ffsgJUp8e8aIlk73YR8V6RD4AVxYc8_wuV6VpvSJrGe1Sgum0X4E5bL2GJZy8iyOW-2QxFANUsPOUjS8DhXqP9mfmagwHl/s1600-h/P1000158+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090731780935036034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitNKexyhSilrxUSXa565GUOY5iSP9dxVln4FzggE29GodG_2ffsgJUp8e8aIlk73YR8V6RD4AVxYc8_wuV6VpvSJrGe1Sgum0X4E5bL2GJZy8iyOW-2QxFANUsPOUjS8DhXqP9mfmagwHl/s200/P1000158+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></span><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9OlnRtV_qcHnUbm1mydLy2g-UHL_NfFvnu3QVM5SNy-vvihR-yd4UsbjN_CKcVCJya1g5NNE9tIbL5st3c9blC1ZHqfH5Z0OThakINLoAFVLpGwhsLOtpZXfR9j5tHzrl9PV0J4SBrUA/s1600-h/P1000161+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090731780935036050" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg9OlnRtV_qcHnUbm1mydLy2g-UHL_NfFvnu3QVM5SNy-vvihR-yd4UsbjN_CKcVCJya1g5NNE9tIbL5st3c9blC1ZHqfH5Z0OThakINLoAFVLpGwhsLOtpZXfR9j5tHzrl9PV0J4SBrUA/s200/P1000161+%28Small%29.JPG" border="0" /></a>Res més refrescant que la immensitat de l'aigua i del cel...</p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgPYdilQKIQohVIxkmi5Jiv23imfuOUnfBGHOFP5GY6wRcdHqfN-JkixUCL5wBKF-xb2j0DLRHsTv_xd2cAXBKdt-1qt-vwqwCgIBqvTk2eR6PAF7PdEvjreBVBy__b-r5B743O3TpXCLb/s1600-h/P1000159+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090731780935036066" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgPYdilQKIQohVIxkmi5Jiv23imfuOUnfBGHOFP5GY6wRcdHqfN-JkixUCL5wBKF-xb2j0DLRHsTv_xd2cAXBKdt-1qt-vwqwCgIBqvTk2eR6PAF7PdEvjreBVBy__b-r5B743O3TpXCLb/s200/P1000159+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Un cop refrescat vaig reprendre la ruta, vaig anar a cercar el que recordava com a pista forestal que anava des de lAtmella de Mar, fins a Vandellòs, passat per Gavadà i que ara a esdevingut una solitària i mal cuidada carretereta asfaltada, en tots els Kms. Que vaig fer no em vaig creuar amb cap cotxe. Val la pena de saber que en aquesta carretera hi ha un desviament per a anar al Mas d’Aumet, darrer lloc de culte de la religió musulmana a les Terres de l’Ebre, m’hauria agradat torna a veure la vella torre mossàrab.</span></p><br /><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBvkD3XJzJZiVXXrzXO1Eln6cyQso3fFUawUedfLWeSxtNiI6_C9XuZfIkVht2G3uKvjmvmg84NGoBECFHGjB6c3OTSgBsWHq_JUbObK5Jhs7_E-1ajGWhNk39K8jTTKi0xuFblTHl8vsN/s1600-h/P1000157+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090732609863724226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBvkD3XJzJZiVXXrzXO1Eln6cyQso3fFUawUedfLWeSxtNiI6_C9XuZfIkVht2G3uKvjmvmg84NGoBECFHGjB6c3OTSgBsWHq_JUbObK5Jhs7_E-1ajGWhNk39K8jTTKi0xuFblTHl8vsN/s200/P1000157+%28Small%29.JPG" border="0" /></a><br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Amb tot les vistes son gratificants</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwiXpG8sA0At9EcKBQeNwyM3tTXDydTJaF2RzPLM-v20KbkNGO0XYxs11CNDLGY4YEyBa_z8VRT_BYY2zC4lP21XVvraCWP5ekWetOaM9OMuWi-hkarz8Kgy5HyPEPat3TCO1l2VEozJyT/s1600-h/Stitched_003+(Medium).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090732609863724210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 389px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 99px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwiXpG8sA0At9EcKBQeNwyM3tTXDydTJaF2RzPLM-v20KbkNGO0XYxs11CNDLGY4YEyBa_z8VRT_BYY2zC4lP21XVvraCWP5ekWetOaM9OMuWi-hkarz8Kgy5HyPEPat3TCO1l2VEozJyT/s200/Stitched_003+%28Medium%29.JPG" border="0" /></a><br /></span><span style="font-size:100%;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">En arribar a Vandellòs, nova parada per a veure una altre aigua mineral fresqueta. I iniciar el retorn cap a casa.</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitjx2-s95o4WMhLxoSANVdRqqkdg_W3A9zXrtyaWbjhfCwG5aWPODatsSsrnuqiirq4QVheT9-I6c11vOyEqP1Qx-8oYkefT4qq0r-l02K85mypYxByE5Bk2Dy5gZnDGRfVi9OPs5jaJSn/s1600-h/P1000163+(Small).JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5090732614158691538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitjx2-s95o4WMhLxoSANVdRqqkdg_W3A9zXrtyaWbjhfCwG5aWPODatsSsrnuqiirq4QVheT9-I6c11vOyEqP1Qx-8oYkefT4qq0r-l02K85mypYxByE5Bk2Dy5gZnDGRfVi9OPs5jaJSn/s200/P1000163+%28Small%29.JPG" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:0;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify">En total va ser 632 Kms. en menys de 12 hores, la veritat és que els darrers 50 Kms. tenia el cul una mica planxat, però no gaire cansat, per quan la propera?...<br /><span style="font-size:0;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">Aquesta és doncs la crònica de la sortida d’avui.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"><span style="font-size:100%;">A l’hora de fer balanç haig de dir-vos que m’han quedat moltes coses per a fer. Volia arribar-me fins a l’Horta de Sant Joan per a veure “Lo Parot”, una olivera mil·lenària, el ser viu més vell de Catalunya, volia passar l’Ebre amb la barca a Rasquera i anar a Miravet, volia...però ja se sap, "l’home proposa i Deu disposa"...</span></p><p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify"></p><br /><v:stroke joinstyle="miter"><v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"><v:f eqn="sum @0 1 0"><v:f eqn="sum 0 0 @1"><v:f eqn="prod @2 1 2"><v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"><v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"><v:f eqn="sum @0 0 1"><v:f eqn="prod @6 1 2"><v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"><v:f eqn="sum @8 21600 0"><v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"><v:f eqn="sum @10 21600 0"><v:path connecttype="rect" gradientshapeok="t" extrusionok="f"><o:lock aspectratio="t" ext="edit"><v:imagedata title="Stitched_001 (Medium)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image001.jpg"><v:imagedata title="P1000134 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image007.jpg"><v:imagedata title="P1000135" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image011.jpg"><v:imagedata title="P1000133" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image015.jpg"><v:imagedata title="P1000131 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image017.jpg"><v:imagedata title="Diapositiva09" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image019.jpg"><v:imagedata title="Diapositiva08" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image021.jpg"><v:imagedata title="" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image023.png"><v:imagedata title="" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image027.png"><v:imagedata title="" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image031.png"><v:imagedata title="P1000140 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image041.jpg"><v:imagedata title="P1000148 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image045.jpg"><v:imagedata title="P1000152 (Small)" src="file:///C:/DOCUME%7E1/MIQUEL%7E1/CONFIG%7E1/Temp/msoclip1/01/clip_image051.jpg"></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></v:imagedata></o:lock></v:path></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:stroke>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-23324236166153062342007-06-21T16:38:00.000+01:002007-07-30T09:55:20.859+01:00RUTES AMB EL COR VI<span style="color: rgb(255, 0, 0);font-size:130%;" >EL REGNE DELS CELS... I DE LES MUNTANYES</span>.<br /><br /><div style="text-align: justify;"><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CvPlBnfDWVSfIDVQ5ajN7BO_rEgYPhpkU4F1Bs4apGHI6uWhawYGb3gN6a8W8t-7V6O28TI8okNMRh2ij8r133qypvfQxurcO2Zd5M5gDYC30k7aqTxPCFRHtWCIETI9T5R_x260sOzK/s1600-h/Stitched_002.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1CvPlBnfDWVSfIDVQ5ajN7BO_rEgYPhpkU4F1Bs4apGHI6uWhawYGb3gN6a8W8t-7V6O28TI8okNMRh2ij8r133qypvfQxurcO2Zd5M5gDYC30k7aqTxPCFRHtWCIETI9T5R_x260sOzK/s200/Stitched_002.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092910527649983730" border="0" /></a><br /><br /><br /><br />Aquells que quan vegeu una moto de muntanya per aquests paratges, només penseu en una màquina perillosa, sorollosa i que trenca l'harmonia del lloc, en la majoria dels casos, no teniu present que al seu damunt hi va un ésser humà que també gaudeix de manera singular de la bellesa d'aquells indrets. És cert que en el col·lectiu motorista -com en tots els altres- sempre hi ha descerebrats, imprudents i egoistes que només pensen en ells mateixos i fan tot el possible per amargar l'estona als demés, destrossant l'entorn, anant a velocitats més que prohibides, amb l'escapament lliure, etc. Però no tots som iguals, jo que ja porto uns quants anys damunt la moto ho puc afirmar categòricament, som molts més els qui no actuem així, sinó que moguts per l'estima de l'espectacle majestuós de la Natura, tractem d'aplicar en la nostre conducta aquella màxima de "caminar sense deixar petjades".<br />Per raons que no venen al cas, ara ja no tinc la forma física adequada per a fer-me una caminada de trenta o quaranta quilòmetres pujant pendents per camins trencats, hauria de renunciar a la contemplació d'aquests paratges extraordinaris?... jo crec que no...<br />Temps endarrere, un company del fòrum de Mototurisme Catalunya, va incloure un article d'unes rutes pel Ripollès amb unes vistes precioses, vaig decidir que en quan tingués ocasió les faria... perquè?...<br />Tractaré de respondre al llarg d'aquestes línies.<o:p></o:p> </div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com?, Quan i amb Qui? eren les preguntes que havia de respondre ràpidament, més quan després de parlar amb un parell de forestals d'aquí (Parc Natural del Montseny) van advertir-me que molt probablement a partir de l'1 de juliol, el pas de vehicles a motor quedaria molt restringit, per allò dels probables perills d'incendi.</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tot i que no em considero un motorista expert, i molt menys un "trailero" avesat, conec prou bé la natura i una mica la moto, com per a saber que no és gens convenient d'anar-hi sol, sempre poden passar imprevistos, una ximpleria sense importància: una avaria, una petita o gran caiguda, poden convertir una agradable passejada en un drama de conseqüències imprevisibles, és per això que sempre és recomana evitar d'anar sol , dur el mòbil i anar ben protegit, es a dir: casc, armadura -proteccions a colzes, espatlla, pit, guants, genolls, etc- i botes - preferiblement d'off-road, tot i que jo les portaria de carretera, doncs havia de fer molts és Kms. per carretera que per pistes, i a més no pensava anar de presa.</p><br /><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQH6mHCrEY4bwbK6atz7khVoBLsCnXDSPiWI8BiqQy7K0ttfJI9GNRpYO2VfWrHIVX2iXdynzrYkYgHFruvxfTpHOqO2OjBtsOA5UmWYJ6HyFIvXf4wixHgKKjEM3iA8cT3brZkVdj5qgL/s1600-h/IMGP0927.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078608949413506066" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQH6mHCrEY4bwbK6atz7khVoBLsCnXDSPiWI8BiqQy7K0ttfJI9GNRpYO2VfWrHIVX2iXdynzrYkYgHFruvxfTpHOqO2OjBtsOA5UmWYJ6HyFIvXf4wixHgKKjEM3iA8cT3brZkVdj5qgL/s200/IMGP0927.JPG" border="0" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Així que vaig proposar als companys que solen fer sortides trail, si els anava bé d'acompanyar-me, però la premura, viatges i encostipats varis, els hi ho van impedir, llastima!... en el meu interior pensava: "jo ja no soc un xaval com molts dels meus companys, me'n havia d'anar tot sol per aquestes pistes desconegudes"?... el cert es que em feia respecte, però m'ho vaig plantejar així: "potser és la darrera vegada que pots fer una imprudència com aquesta"...<span style="font-size:0;"> </span>i dit i fet. És cert, m'ho vaig plantejar com un desafiament personal, afortunadament si estic aquí escrivint-ho és perquè el vaig superar.<br />Per raons d'estratègia, vaig decidir fer la ruta començant per Ribes de Fresser i sortiria per Molló, aquí el plànol molt reduït:</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVnMpggx8lkPWlJPYEXwMCAOkaVguJcn91KxUB38W3bjiNUmTwxOrZOmbiQ1eUcB_rVI-oUunO4ClO6NdC16aOzvRrstsXlibR5ZW417uiww9V0y8ehReZ3iQLL092win9FIPT_Wye6WWt/s1600-h/mapa-ogassa-retallat-BO2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078611122666957858" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVnMpggx8lkPWlJPYEXwMCAOkaVguJcn91KxUB38W3bjiNUmTwxOrZOmbiQ1eUcB_rVI-oUunO4ClO6NdC16aOzvRrstsXlibR5ZW417uiww9V0y8ehReZ3iQLL092win9FIPT_Wye6WWt/s200/mapa-ogassa-retallat-BO2.jpg" border="0" /></a></p><br /><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Si algú està interessat e aquest planell me'l pot demanar.<br /></p><div style="text-align: justify;">Heu de tenir present que la part des de la Colònia Estebanell a Ogassa, no la he fet avui, sinó que ja l'he fet en d'altres ocasions.<br />Així doncs comencem des de Ribes anem a cercar la carretera de Pardines, a poc més d'uns 3 Kms. a l'esquerra hi ha el desvio que va cap a Tregurà. Carretera forestal, apte per a tota mena de vehicles, en general no presenta cap mena de dificultat, que jo recordi<span style="font-size:0;"> </span>no he trobat cap pas on calgués prendre precaucions, dir-vos que passaven turismes, així que és tracte d'una pista molt, molt recomanable, especialment per aquells que volen iniciar-se en la pràctica del trail, gaudint d'unes vistes espectaculars, anem a veure unes quantes:</div><p></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSp1IU6wVeDNCddYDhK8Sv0wXwIHUY8wpZARCaIGkPOb8Tawv2yEZXoFHc-r2h_1EAkVKeIKrJP5wPJs1D9b2Lp2cksSd2WBKVEQf9Nbus0H6V4YRkRfBa4GS8ew1hEdCnYLh5w0hu5TA/s1600-h/IMGP0912.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078613094056946738" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzSp1IU6wVeDNCddYDhK8Sv0wXwIHUY8wpZARCaIGkPOb8Tawv2yEZXoFHc-r2h_1EAkVKeIKrJP5wPJs1D9b2Lp2cksSd2WBKVEQf9Nbus0H6V4YRkRfBa4GS8ew1hEdCnYLh5w0hu5TA/s200/IMGP0912.JPG" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com podeu veure el ferm de la pista no presenta cap dificultat, iniciant-se una pujada d'uns quants Kms. sense problemes.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb7Z66tsOE1ZhLY4bvIln5UBCJ1j656AcQTnm8S1i0WzYR5cQktGGpW6KymhPY9k6dqiOrkta6rAIIBhSByQmxQF9Crhb8kTSFbjavsV16ohho8ZWiHRXpp-IwZUEEmt-I-wjcOrK-lHjE/s1600-h/Imagen5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078613094056946754" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb7Z66tsOE1ZhLY4bvIln5UBCJ1j656AcQTnm8S1i0WzYR5cQktGGpW6KymhPY9k6dqiOrkta6rAIIBhSByQmxQF9Crhb8kTSFbjavsV16ohho8ZWiHRXpp-IwZUEEmt-I-wjcOrK-lHjE/s200/Imagen5.jpg" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En algun tram s'aprecien lleugeres rodades però el terreny de pissarra fa que la pista estigui en bones condicions malgrat les pluges dels dies anteriors.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ben aviat vaig arribar dalt de tot, per damunt dels 2000 mts., això era el que havia vingut a trobar la destinació de la meva aventura...</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjawg2Wxqdz6Jx-G1LXhTOuIqa1zT5awba7jEdIZPFr89kdjePF66CtwPOx6lhwAh8iafw3FTcVliqQAQlFTSfh5qVcb1dLrhbVOMSDIYzlUwuOmKrgUKqJFb94pUCB9XX-8eI95vvG4BYW/s1600-h/IMGP0913.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078615464878894194" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjawg2Wxqdz6Jx-G1LXhTOuIqa1zT5awba7jEdIZPFr89kdjePF66CtwPOx6lhwAh8iafw3FTcVliqQAQlFTSfh5qVcb1dLrhbVOMSDIYzlUwuOmKrgUKqJFb94pUCB9XX-8eI95vvG4BYW/s200/IMGP0913.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLKJueB0MtQT2pKhabAC4R39oxaJwVPcIn8bZ4y4RzmBOTJeecsM83XugHwTosAfl_ktu4ctyWvzDROmLX7I0OsyFI9t5QBMOmFwvYsz5Ep8zg8rCMOqlB2RrsugWEnkZnT8OY2pjPWacs/s1600-h/IMGP0919.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078615460583926866" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLKJueB0MtQT2pKhabAC4R39oxaJwVPcIn8bZ4y4RzmBOTJeecsM83XugHwTosAfl_ktu4ctyWvzDROmLX7I0OsyFI9t5QBMOmFwvYsz5Ep8zg8rCMOqlB2RrsugWEnkZnT8OY2pjPWacs/s200/IMGP0919.JPG" border="0" /></a></div><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilpFJlbrVhcA50bg9scw6Y5Kpentq6etq4tBuiNnR3QyQTneoOJjeKZByHiSk6rngK3NveaqmGicclwwiUA7fQYje0pKhryJJ4MDLTOJOSZtUzzrZ6jtXskAXo0ETEQM1kNyC7ihom_ibW/s1600-h/IMGP0915.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078615464878894178" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilpFJlbrVhcA50bg9scw6Y5Kpentq6etq4tBuiNnR3QyQTneoOJjeKZByHiSk6rngK3NveaqmGicclwwiUA7fQYje0pKhryJJ4MDLTOJOSZtUzzrZ6jtXskAXo0ETEQM1kNyC7ihom_ibW/s200/IMGP0915.JPG" border="0" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Això és el que em va captivar, el que la meva ànima desitjava retrobar: espais oberts immensos, amb la sola companyia dels ramats de cavalls i vaques i d'alguna que d'altre "bestiola"...</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Veritablement, el món natural, intocat o molt lleugerament modificat per la mà dels homes, és un altre món: El Regne dels cels... i de les muntanyes... un món d'unes dimensions gegantines que ens ajuden a prendre consciència del que en realitat som i de la nostre mísera existència.</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_OFV49ttNiHdViUcm7m8V9k1qsnPU_9hq_8ovD9INanDDZXEaeePJwydAAOMcRbJt4EFjXUCUHIz4BvlRqlXOo3J2izU8kypkCfWcWuerdf6GnNqY06Rv-pOyK1RGdUlzyWpQ_tTEJKKz/s1600-h/Imagen6.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078624106353093762" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_OFV49ttNiHdViUcm7m8V9k1qsnPU_9hq_8ovD9INanDDZXEaeePJwydAAOMcRbJt4EFjXUCUHIz4BvlRqlXOo3J2izU8kypkCfWcWuerdf6GnNqY06Rv-pOyK1RGdUlzyWpQ_tTEJKKz/s200/Imagen6.jpg" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Vaig parar al refugi on el company va tenir la sort de trobar les marmotes, jo anava previst amb nous i avellanes<span style="font-size:0;"> </span>-per si un cas- però no les vaig veure ni sentir, fan uns crits molt peculiars...<br /></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xIMqap7pMQOS3BI658zpnOuSrwff0h3fWG6dfzrZvDjBQGPbmYbJb90_LcD5lOi2CKc3kKbi_YFsk4iWhxdzQTG1CtLFGc6U1gWFv0K9wfRkXvU0iqDQDnUIhKn9yDdIUc2D8WTym3ge/s1600-h/Imagen7.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078624114943028370" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xIMqap7pMQOS3BI658zpnOuSrwff0h3fWG6dfzrZvDjBQGPbmYbJb90_LcD5lOi2CKc3kKbi_YFsk4iWhxdzQTG1CtLFGc6U1gWFv0K9wfRkXvU0iqDQDnUIhKn9yDdIUc2D8WTym3ge/s200/Imagen7.jpg" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">el que si havia era un grup de quatre eugues, dos poltres i un mascle, que en un moment donat va fer gala de la seva virilitat muntant una de les eugues, no se perquè, cap de les fotos desde dins del refugi, ni de les eugues ha sortit, però la moto està aparcada justament allà....</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvVA8Sllu6Icmvw7MId70AnpJ0xq0flToPJczvcXsDx7KLzRnIMt5XloP7bHuMUM27yMGofa75UZR0zFCj6AjoDkomuEC9bsDzwrTFaHFA1-Ho-uMhbUbAPu8f51__et2C_iszEB89nHDd/s1600-h/IMGP0921.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078624656108907682" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvVA8Sllu6Icmvw7MId70AnpJ0xq0flToPJczvcXsDx7KLzRnIMt5XloP7bHuMUM27yMGofa75UZR0zFCj6AjoDkomuEC9bsDzwrTFaHFA1-Ho-uMhbUbAPu8f51__et2C_iszEB89nHDd/s200/IMGP0921.JPG" border="0" /></a></p><br /><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No em direu que no es maca la Llibertat!...</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mentre allà m'estava a l'espera de que les amigues marmotes és manifestessin, entre most al bocata i glopada d'aigua, em va donar per pensar... Sí, ja ho sé, és un mal vici!... però que voleu que us digui! és la meva manera de ser... superposades a les vistes meravelloses que tenia al meu davant, em venien al cap les imatges i els pensaments d'un vell amic: Caspar David Friedrich de qui podeu trobar més informació aquí:</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">http://terradesomnis.blogspot.com/2007_02_07_archive.html#8568678581297899691</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNT7QZsF4ZqaeS5A0IYVyatsQLDjsZNNYmaqjqgDvPTLDUvL92L0_Ksw05L92A8otfTf_6guFNyDDhXH3pHzDXLJHzUCNokox6Z4N8DrDoeFQIavRi459-QUCYAMX8Dkw9kmof7dYV70VE/s1600-h/bilder-impressionen-friedrich-01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078627009750985922" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNT7QZsF4ZqaeS5A0IYVyatsQLDjsZNNYmaqjqgDvPTLDUvL92L0_Ksw05L92A8otfTf_6guFNyDDhXH3pHzDXLJHzUCNokox6Z4N8DrDoeFQIavRi459-QUCYAMX8Dkw9kmof7dYV70VE/s200/bilder-impressionen-friedrich-01.jpg" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVk0emZTmynjgDTchxN6dPlfc13zmmJIwJD6Do8ZqylWH25rQh3pc0s8mQtaczw_Wo02BMPMpBNJBaxmity8Mccps7gZjYd3ifIFpT5mGSv4ACj0IJnr4x36yOQ5vxNGyi1UwoPtID-zYQ/s1600-h/19j_friedrich_l.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078627005456018610" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVk0emZTmynjgDTchxN6dPlfc13zmmJIwJD6Do8ZqylWH25rQh3pc0s8mQtaczw_Wo02BMPMpBNJBaxmity8Mccps7gZjYd3ifIFpT5mGSv4ACj0IJnr4x36yOQ5vxNGyi1UwoPtID-zYQ/s200/19j_friedrich_l.jpg" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tan diverses i alhora tan similars a les que tenia davant els meus ulls...</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwmbi_PLFCUcDR665_75FZUU3RkpzOP2FmC6lLCRAoSAi0Jq9W9h6NIhHjmxkh4ybGQUtSEillPwfjcX8RioJYtzBeg0ToGIPqTLUQS_pRzd8C2WPB3qFoIBmxYgKta4GEHthvWt77PHoM/s1600-h/IMGP0918.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078627722715557074" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwmbi_PLFCUcDR665_75FZUU3RkpzOP2FmC6lLCRAoSAi0Jq9W9h6NIhHjmxkh4ybGQUtSEillPwfjcX8RioJYtzBeg0ToGIPqTLUQS_pRzd8C2WPB3qFoIBmxYgKta4GEHthvWt77PHoM/s200/IMGP0918.JPG" border="0" /></a></p><br /><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L'amic Friedrich, de temperament estudiós i introvertit, de fràgil salut, d’una religiositat sincera i profunda, heterodox respecte a les creences dogmàtiques, obstinat en les seves conviccions, poc donat a plegar-se per obtenir el reconeixement del públic o dels poderosos, és veuria obligat a dur una existència de senzillesa i austeritat extrema, propera a la misèria. A més de la pintura, la seva gran passió, li agradava passejar en solitari, o acompanyat dels amics més fidels, per les altes i desolades muntanyes... Habilíssim reproductor de les complexes formes i colors de la Natura, pintor dons dels anomenats “paisatgistes”, Friedrich fou principalment un teòric, un pensador i un místic.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La practica totalitat de la seva obra, no massa abundant, manifesta la seva creença de que “la vida psíquica conscient, té el seu fonament en la regió de l’inconscient, des d’on ascendeix amb un moviment similar al del Sol, emergint des de les profunditats de les tenebres”. Afirmava que “l’inconscient es l’expressió subjectiva que serveix per a designar el mateix que coneixem objectivament, amb el nom de Natura” i en conseqüència que “en el torrent indòmit dels somnis, es troba amagada la veritable imatge de Natura, amb tota la seva riquesa, amplitud i multiplicitat” i que “només si l’home arriba a deslliurar plenament el seu inconscient, li serà possible captar l’Esperit de la Natura, que li està vedat en la seva vida conscient”.</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivwMVRFgNLBLTiAvJ20h2nMlu49G5zmwPpVIz4DE0A1PslIC6lY04j3VzgPT5nT4WUHQdub7oeGwoKApY6ihg_PGuUUVsiwtAXzZIygCCCNW61bcbEshL104evMZiv46XZbs9T46P4gutR/s1600-h/Caspar_David_Friedrich_blog.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078629406342737122" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivwMVRFgNLBLTiAvJ20h2nMlu49G5zmwPpVIz4DE0A1PslIC6lY04j3VzgPT5nT4WUHQdub7oeGwoKApY6ihg_PGuUUVsiwtAXzZIygCCCNW61bcbEshL104evMZiv46XZbs9T46P4gutR/s200/Caspar_David_Friedrich_blog.jpg" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No podria traduir aquestes paraules a un llenguatge més planer, intel·ligible pel lector no avesat a aquesta terminologia, però només cal mirar amb atenció qualsevol d'aquestes pintures per a comprendre-les més enllà de l'expressió més o menys coherent. Vaja! al menys és el que a mi em passa.<br /></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En aquesta mateixa línia de pensament el filòsof Schelegel havia afirmat, per aquells anys: “Idos acostumbrando, la contemplación de la Naturaleza es la manifestación más elevada de la religión”. I amb aquesta darrera frase no hi puc sinó estar-hi absolutament d'acord. És precisament aquest sentiment-emoció el que m'atreia des d'un primer moment d'aquestes rutes.<br /></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Friedrich no tracta de ser una paisatgista realista, sinó d’introduir a l’espectador en un món que per la seva textura es confon amb el dels somnis. Superant dons els realisme, màxima conquesta dels pintors del Renaixement, dona un pas de gegant cap endavant, creant el “paisatge màgic”, amb el que l’artista romàntic, tracta d’aconseguir un “retorn a la Natura” i aquest retorn, és principalment un viatge a traves del propi inconscient.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’espectador d’un quadre d’aquestes característiques -com en dels paisatges que tinc al davant-, tendeix a endinsar-se en un cert grau d’ensommiament, és a dir, un estat entremig entre la mirada racional i la inconsciència, que és superposa a l’estat de vigília ordinària, amb la qual cosa, li serà possible percebre la imatge integral de la Natura, i prendre consciència de la tensió i de la nostàlgia metafísica, que és en darrera instància, el veritable tema de la seva pintura.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0nUtV_7e9GYwAmCgvgENdCGWlbir7hsyD80Kx2oTLQldGSunK1UoVox4zWqp9mUnGrN9zNmIb7Q_axlvFy92yhjZkDAi58_qk-KeC7Rf23BiUJ8yU_3QXRZ3glK2Kj0Z0NefpqasgvOtZ/s1600-h/01.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078632236726185202" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0nUtV_7e9GYwAmCgvgENdCGWlbir7hsyD80Kx2oTLQldGSunK1UoVox4zWqp9mUnGrN9zNmIb7Q_axlvFy92yhjZkDAi58_qk-KeC7Rf23BiUJ8yU_3QXRZ3glK2Kj0Z0NefpqasgvOtZ/s200/01.jpg" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En algunes de les seves obres hi pinta éssers humans, com el pastor recolzat en el tronc d'aquest arbre solitari, envoltat de les seves ovelles. Malgrat això, les figures humanes són com objectes estranys en el camp de referència elemental de la Natura, tenim la impressió de que acaben d’arribar al quadre, que romandran una llarga estona, però que tard o d’hora, tornaran a marxar - com nosaltres mateixos, com jo mateix en aquell instant-. Si els observem detingudament, ens adonarem que és troben disposades en el paisatge com si rebessin de l’espectacle celeste una acció santificadora, és troben en una mena de comunió amb allò diví que emana de la Natura, deixant-nos entreveure una altra de les idees de Friedrich - i també meva- que l’emoció derivada de la contemplació de la Natura conté la mateixa experiència que l’emoció religiosa o millor encara, sagrada.<br />Es per això que les figures estan sempre en repòs, sumides en la més profunda de les contemplacions, deixant que la imatge de la Natura actuí benèficament sobre elles. Així l’Univers diví és desplega davant la seva mirada, deixant descobrir l’infinit transcendent. L’home, la dona, responen amb l’actitud de qui concentra totes les seves facultats espirituals en aquesta aparició. La soledat de cadascú desapareix en la unitat de la imatge i de la contemplació, dons amb l’arribada d’allò –infinit- diví fins allò finit –la persona-, és produeix l’entrada dels homes/dones en el regne d’allò no terrenal: el Regne del Cel... i de les Muntanyes...<br /></p><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En aquestes meditacions se'm va passar una llarga estona.<br /></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com sol succeir, el temps fins aleshores càlid i tranquil va començar a canviar allà dalt molt ràpidament.</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGhDImgQa6BTBsygR8rh1_BXWrFefk7B2G5ANVws_cXg9eqPripQeWm5rsV9kKiW73RucuRCrWENcuu6gVm9QCox58xluDln3jRNspVoWC_BKC0yDACo_nfG0Xi_duBQSHhn4fTkBkoYKq/s1600-h/IMGP0923.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078633954713103634" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGhDImgQa6BTBsygR8rh1_BXWrFefk7B2G5ANVws_cXg9eqPripQeWm5rsV9kKiW73RucuRCrWENcuu6gVm9QCox58xluDln3jRNspVoWC_BKC0yDACo_nfG0Xi_duBQSHhn4fTkBkoYKq/s200/IMGP0923.JPG" border="0" /></a>No podia treure de les meves pantalles interiors les visions d'aquell germà d'un altre temps que ara se'm feia ben present</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQXMsHBg9txhPI1uxRd0ceJn86FenYlX2IqKNMWZ8bzTvrFRPF7knXhgB6AdEYnFATYjF_SoPKbjiRAHIc0ghYhnkm7Dw-2C89uN6Pd8U_HGYrRgb4RqWS1SbdTxAV6ywo8in5QksnLfFy/s1600-h/910_Friedrich___Passaggio_di_nuvole.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078633954713103618" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQXMsHBg9txhPI1uxRd0ceJn86FenYlX2IqKNMWZ8bzTvrFRPF7knXhgB6AdEYnFATYjF_SoPKbjiRAHIc0ghYhnkm7Dw-2C89uN6Pd8U_HGYrRgb4RqWS1SbdTxAV6ywo8in5QksnLfFy/s200/910_Friedrich___Passaggio_di_nuvole.jpg" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De manera que efectivament m'era molt difícil discernir la realitat de la fantasia:</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibkG1JZllzsH65IVSa-GvnUTDUrA18_BWx0h_adkLvmob8Ij2A8VH3Bc-_lNNS8i2hUMlZZPsLbQeZ-Nzrjd_DkFT6EDq8zkEQVMM5P9a86WLIqdkBo2Y19Rx3I092hPBAjtp3YtL18LnS/s1600-h/IMGP0920.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078634620433034530" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibkG1JZllzsH65IVSa-GvnUTDUrA18_BWx0h_adkLvmob8Ij2A8VH3Bc-_lNNS8i2hUMlZZPsLbQeZ-Nzrjd_DkFT6EDq8zkEQVMM5P9a86WLIqdkBo2Y19Rx3I092hPBAjtp3YtL18LnS/s200/IMGP0920.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una petita campaneta d'alarma em deia: "has de continuar abans que se't faci massa tard". Vaig acomiadar-me del lloc que tants bells instants m'havia ofert, vaig llençar unes quantes avellanes i nous en les quatre direccions i al centre, com a sincera ofrena a la divinitat del lloc - o si us estimeu més a les marmotes- vaig pujar a la moto i disposat a re emprendre el camí, cap el cel, no?</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirJyhUe7FkOg5WHsAXUROGXh9bnN5h0IJ11Axvf82rVY4uCHBql0hQwXaEkfA8QDZ3Ydfnla4rmioXFpYfXqYO-0BFJL757SezwlT4mFTH9G7Uj1qk-t1KvYKdZib2slwc4TWWncRAxwqR/s1600-h/IMGP0924.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078636256815574322" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirJyhUe7FkOg5WHsAXUROGXh9bnN5h0IJ11Axvf82rVY4uCHBql0hQwXaEkfA8QDZ3Ydfnla4rmioXFpYfXqYO-0BFJL757SezwlT4mFTH9G7Uj1qk-t1KvYKdZib2slwc4TWWncRAxwqR/s200/IMGP0924.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">per uns moments va ser fantàstic i un xic terrorífic, doncs conec les tempestes d'estiu a les muntanyes, com que en sortir de casa ja havia previst que potser plouria, ja anava preparat amb l'equipament d'aigua</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAWqhBuH-wNfNCb6oi3_X6CPnlsCO7_Fx_NYEU4A44ol_UjjebD3pvvQVfbdVfxq60KtvQ4keANHT3w9_Vj-BWdza_anwDSBR8_hNiR38N5H552bZa04EVFT42dCGdQdzf5c6GXIw72pXY/s1600-h/IMGP0925.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078636261110541634" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAWqhBuH-wNfNCb6oi3_X6CPnlsCO7_Fx_NYEU4A44ol_UjjebD3pvvQVfbdVfxq60KtvQ4keANHT3w9_Vj-BWdza_anwDSBR8_hNiR38N5H552bZa04EVFT42dCGdQdzf5c6GXIw72pXY/s200/IMGP0925.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">que afortunadament no vaig haver de fer servir, doncs tal com els núvols varen venir, així de ràpids varen marxar... mantenint-se un deliciós temps de bonança.</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwSUZvbsjTy9rSBpy-rKkqQ3refsZ0M8dvxGvaT6E5LRcrbAeLej9UP6xZ0zsGR-9WlV11kXDMeQX4Hbxne_o9TTB4nN5eECAYcnhHXGHrgSzSs9-r0xFxoK_19WYLuT9NvLWTLjs6thDh/s1600-h/Imagen5.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078637979097460050" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwSUZvbsjTy9rSBpy-rKkqQ3refsZ0M8dvxGvaT6E5LRcrbAeLej9UP6xZ0zsGR-9WlV11kXDMeQX4Hbxne_o9TTB4nN5eECAYcnhHXGHrgSzSs9-r0xFxoK_19WYLuT9NvLWTLjs6thDh/s200/Imagen5.jpg" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Així, gaudint com un "vadell", vaig arribar a la creu de fusta, dos corbs ben negres, s'havien instal·lat a la part més alta de la creu, i des d'allà feien sentir els seus crits. Contràriament al que és freqüent, a mi els corbs em cauen molt bé, em recorden les tradicions xamàniques ameríndies, en les que aquest animal és símbol de saviesa, en acostar-me van sortir volant. En veu ben alta, perquè m'escoltessin els vaig preguntar si eren la reencarnació de'n Carles Castañeda i/o del seu mestre Juan Maltús, em van contestar amb uns altres misteriosos crits, d'inexplicable significació, mentre és deixaven endur pel vent, dibuixant formes sense formes de geometries impossibles...</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4AVRPoQTRLV7dM65QmTQk1ShPjoYdqMcbasQbgcCLWZr1TUx0BygTT4dbEdCcN6Z80_MDpvk6q3Q_4Yaig0aUVc0lPhMwCkl-fgP7sS902RDLqbaQmqawAMMRDCw4q7P_Q0gnwmJH9bp0/s1600-h/IMGP0926.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078639516695752034" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4AVRPoQTRLV7dM65QmTQk1ShPjoYdqMcbasQbgcCLWZr1TUx0BygTT4dbEdCcN6Z80_MDpvk6q3Q_4Yaig0aUVc0lPhMwCkl-fgP7sS902RDLqbaQmqawAMMRDCw4q7P_Q0gnwmJH9bp0/s200/IMGP0926.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquí ja s'iniciava el ràpid descens que em conduiria fins al poble de Tregurà. </p><div style="text-align: justify;">En arribar, un bon ramat passejava per la carretera que m'havia de dur fins a Setcases, ben aviat el ramat en va envoltar i no puc negar que en certa mesura em neguitejà, especialment quan alguna mare amb els seus vedells volia passar justament per allà on jo hi era.<br /></div><p></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEXRK1ofsZhXTjHxTOGCQthcjJNXJDhVrAxjwfjp9LZ3F3oMgwfclPvAMOWmnZMf6vYvM3QXKwHPITyyW22Zv6gMIxdUzCCtu45KPzUWsTfFP0m9RWYaVLBbv6AEj4OvUwUMvis0RwQYac/s1600-h/IMGP0929.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078640452998622578" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEXRK1ofsZhXTjHxTOGCQthcjJNXJDhVrAxjwfjp9LZ3F3oMgwfclPvAMOWmnZMf6vYvM3QXKwHPITyyW22Zv6gMIxdUzCCtu45KPzUWsTfFP0m9RWYaVLBbv6AEj4OvUwUMvis0RwQYac/s200/IMGP0929.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A la sortida de Setcases en direcció a l'estació d'esquí de Vallter 2000, a uns tres o quatre Kms. a la dreta hi ha el desviament que va cap a Espinavell, ull! que primer n'hi ha un altre que diu Molló, però em sembla que es un GR i no és pot anar motoritzat...</p><div style="text-align: justify;"></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquesta pista no és tan maca com l'anterior, el terra es més solt hi n'hi ha més pedres punjagudes, la primera part de pujada té un pel de dificultat, en algun tram molt trencat m'he hagut de posar dret, res d'important però cal saber-ho. Aquesta pista s'ha de fer amb una trail... A més al començament no és tan espectacular com l'altre doncs transcorre entre avets i pins, sense massa perspectiva,</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoASEXnbccOohpI_msmPjN0WEMuF9j5ck6zY-RsYs40H7DmDQk636hGSyHsxU5fM4oNXa2GMbq3eljWgkUA64cLQs2SBY1EVg8gvYW414GUGh8fB67Twt8QEZYazEKyD4yamYY_8d4Lhfw/s1600-h/IMGP0935.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078902016506949010" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoASEXnbccOohpI_msmPjN0WEMuF9j5ck6zY-RsYs40H7DmDQk636hGSyHsxU5fM4oNXa2GMbq3eljWgkUA64cLQs2SBY1EVg8gvYW414GUGh8fB67Twt8QEZYazEKyD4yamYY_8d4Lhfw/s200/IMGP0935.JPG" border="0" /></a></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPG8nYDvIWCVQocWxqL2So3EbUhAI9K4vXo9p8yv84bw9Z_EA2mrzjtAB0ZNuxiEQsKTOXz9QuI1NE-1QzTlLOU68ron-pdIBMQpUs5-iw3hQEOmWcn-LSZ6aSaNqtolnc0jvZ2DquO83i/s1600-h/IMGP0932.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078904438868504002" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPG8nYDvIWCVQocWxqL2So3EbUhAI9K4vXo9p8yv84bw9Z_EA2mrzjtAB0ZNuxiEQsKTOXz9QuI1NE-1QzTlLOU68ron-pdIBMQpUs5-iw3hQEOmWcn-LSZ6aSaNqtolnc0jvZ2DquO83i/s200/IMGP0932.JPG" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtUgrdUCFgqYPblaOUN844cstaMjC0ElmSoz9Ld9y16CrR4sGN6J0L0EsB2JIpfoHwKCCRFE1n-57EGR3wHhWTF1cLFLzpnlfeAPo4yk2mH2cHQHLyR1cOtdGiNyx_lcqVIlxZekCzFCNW/s1600-h/Imagen11.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078904430278569378" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtUgrdUCFgqYPblaOUN844cstaMjC0ElmSoz9Ld9y16CrR4sGN6J0L0EsB2JIpfoHwKCCRFE1n-57EGR3wHhWTF1cLFLzpnlfeAPo4yk2mH2cHQHLyR1cOtdGiNyx_lcqVIlxZekCzFCNW/s200/Imagen11.jpg" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBVoXSAfk1HJKYZsOZR7C6ZevcwxITT21RufcgjRXzTnktlJFcLxLetUcA9JZp5te9o6IkKf4qC-uvN7PBa8nhg9NTMJhbnQ7zr-hZ5HYs8D6ly9gAE2O8IGiLWw483G27qebAK0ngQxC3/s1600-h/IMGP0930.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078904434573536690" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBVoXSAfk1HJKYZsOZR7C6ZevcwxITT21RufcgjRXzTnktlJFcLxLetUcA9JZp5te9o6IkKf4qC-uvN7PBa8nhg9NTMJhbnQ7zr-hZ5HYs8D6ly9gAE2O8IGiLWw483G27qebAK0ngQxC3/s200/IMGP0930.JPG" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">però quan s'acaba la pujada i et situes damunt del bosc, tot canvia... Aquest espectacle ja justifica la feinada de pujar-hi...</p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBE08Sl0iTi-g2tNy3A0oXEWqViHW4AYrQs_YvBK2oZ07O3hByBNOylicM8IeCzgNAC2OI50haI76xqjMK2imrQV4lrG01ZGApsT9jNXrTZdi3OKV4fEwPvMylXrrbyjXrDZ9gMehmVtWf/s1600-h/IMGP0933.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078905671524117970" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBE08Sl0iTi-g2tNy3A0oXEWqViHW4AYrQs_YvBK2oZ07O3hByBNOylicM8IeCzgNAC2OI50haI76xqjMK2imrQV4lrG01ZGApsT9jNXrTZdi3OKV4fEwPvMylXrrbyjXrDZ9gMehmVtWf/s200/IMGP0933.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB-p4ELrTrpSycMv9TUrrbyskt1Zn-9LoExsSDGaoZ__CrxcSfVvO19j-WQi0XQx3O-dAdL53FiIE-uSms9puVC2uut5p5qiQ_NKFyOzacgsYGQhGx6FUEcUXgf4AfCvPGx15TXTRlaUFs/s1600-h/IMGP0934.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078905675819085282" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB-p4ELrTrpSycMv9TUrrbyskt1Zn-9LoExsSDGaoZ__CrxcSfVvO19j-WQi0XQx3O-dAdL53FiIE-uSms9puVC2uut5p5qiQ_NKFyOzacgsYGQhGx6FUEcUXgf4AfCvPGx15TXTRlaUFs/s200/IMGP0934.JPG" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgB-p4ELrTrpSycMv9TUrrbyskt1Zn-9LoExsSDGaoZ__CrxcSfVvO19j-WQi0XQx3O-dAdL53FiIE-uSms9puVC2uut5p5qiQ_NKFyOzacgsYGQhGx6FUEcUXgf4AfCvPGx15TXTRlaUFs/s1600-h/IMGP0934.JPG"></a></div><br /><div style="text-align: justify;"></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078942629717700130" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjefSWq1rnmUh1DX7r0o5Hs21ouznF3SFTn-TMoMIs4W4wq38NMOjRILLxnfPao0jgl-IeDGHjECjaD0PVh2dBLUZXFIIj4CMxyR3Wq9ocJj8JkdDJJS5lu5cyhiT0qsFQMvOy0SoFzSr0N/s200/offroadcostabona039640xke1.jpg" border="0" /> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizmSB7hUTgsI-6dXQnQR6rx_2vASm8QN4xfDfC4V2sPFVsvcIIAT5fCOpYlM3_okE-f1y-DnK4aROsbwY4FS3vQBjeXgFgFyAMG1Vhtkk7qaixcjc6HCK6Hztw9BL0tMssU5WsHct58Oe4/s1600-h/IMGP0936.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078905675819085298" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizmSB7hUTgsI-6dXQnQR6rx_2vASm8QN4xfDfC4V2sPFVsvcIIAT5fCOpYlM3_okE-f1y-DnK4aROsbwY4FS3vQBjeXgFgFyAMG1Vhtkk7qaixcjc6HCK6Hztw9BL0tMssU5WsHct58Oe4/s200/IMGP0936.JPG" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"><br />La baixada no té massa història, el ferm no millora i aviat et perds un altre cop dins del bosc, per travessar uns petits camps de conreu, prova evident de que ens acostem a la civilització, arribar a Espinavell...</div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8PpTRCkfspJ3PC6NwwvpU33ECumNI2Y_8WDN2tj-iGw2Cd5x_qZUuGbUOpq6TYBfoBR8dd5fEfbaBBW0Sny_8fgVWzhSQE-qLIwWAgy5-MPO3y-k9mPjo9tx-jgn0I4Caq3JPH2o_aimE/s1600-h/Imagen3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078906818280386050" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8PpTRCkfspJ3PC6NwwvpU33ECumNI2Y_8WDN2tj-iGw2Cd5x_qZUuGbUOpq6TYBfoBR8dd5fEfbaBBW0Sny_8fgVWzhSQE-qLIwWAgy5-MPO3y-k9mPjo9tx-jgn0I4Caq3JPH2o_aimE/s200/Imagen3.jpg" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLuqNuhat-vBDKuVZpGg7MwFGtgXBLW54frdx3eQq_EcqfAvgZPjbuR_K_yEudiEc3mX82cvZ80xholy_ykLU0ERU3W5qb-WBraBm3zlXlOOzMX9KAD67tnGJDjtlBiY8-k9v5-kryX_Ip/s1600-h/Imagen10.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5078906818280386066" style="margin: 0px auto 10px; display: block; cursor: pointer; text-align: center;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLuqNuhat-vBDKuVZpGg7MwFGtgXBLW54frdx3eQq_EcqfAvgZPjbuR_K_yEudiEc3mX82cvZ80xholy_ykLU0ERU3W5qb-WBraBm3zlXlOOzMX9KAD67tnGJDjtlBiY8-k9v5-kryX_Ip/s200/Imagen10.jpg" border="0" /></a></p><div style="text-align: justify;"></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Bé doncs aquestes són les experiències de la sortida d'avui.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5tknfVkOUUJUJmVxmD8kPeE_nP7gpVvOaHz730zy7wRVAP8U7DWxY88h7TmvAobFMfzRmXRsHKhsri-PKdepX_CXfFwBrLjvZOrLewAcbEd1by4epcYxNE-zVTcOz3-7FlbpKiwyEG5qD/s1600-h/Imagen1.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5tknfVkOUUJUJmVxmD8kPeE_nP7gpVvOaHz730zy7wRVAP8U7DWxY88h7TmvAobFMfzRmXRsHKhsri-PKdepX_CXfFwBrLjvZOrLewAcbEd1by4epcYxNE-zVTcOz3-7FlbpKiwyEG5qD/s200/Imagen1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5092910115333123298" border="0" /></a></p><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Em sento molt satisfet d'haver-la dut a terme, ni que sigui en solitari, ha estat un desafiament que imaginava molt més seriós del que en realitat ha estat i que m'ha reafirmat en la conveniència necessitat periòdica d'anar a establir aquest "contacte místic" amb la Mare Natura.<br /></p>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-49763562285784755132007-06-07T15:44:00.003+01:002009-09-13T09:16:41.085+01:00RELATOS MOTEROS II<b><span style="font-size: 0px;">H<span style="font-weight: bold;">ay muchos tipos de relatos relacionados con el mundo de las motos, algunos de ellos quedan algo lejos de mis gustos y preferencias por diversos motivos, no me considero un mojigato, ni un pureta, o reprimido, pero en mis blogs, miro de apartar todo tipo de machismo, violencia, alcohol, sexo y todas esas cosas que tanto gustan hoy en día a casi todos...</span></span></b><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-size: 0px;"><span style="font-weight: bold;">No obstante, reconozco que con ello, limito mucho éstas recopilaciones, privándo a los lectores de narraciones de calidad e interesantes.</span></span></b></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-size: 0px;"><span style="font-weight: bold;">No he podido resistir la tentación de recoger el siguiente relato del misterioso Sulaco, un motero de Miranda de Ebro que allá por los años 2003-2004 participaba activamente en diversos foros, entre ellos Moteros.com y del que no he conseguido averiguar casi nada más, que habrá sido de él y de su preciosa Suzuki GSXR- 600?</span></span></b></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijdsIxaMnQp0BdSvAdhDEngULe0gfZHGK8slWRVihm89G4lmq6x-QQNXNTvEZJyRTLxQeEehYBHiM7ssd37pQrtNXOAIV5LTyoFVtmT8kaqYP8GB6EYJxbfVQbyAAefyXDvu0NT3i_pf1c/s1600-h/Imagen%20001.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073424395606256146" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijdsIxaMnQp0BdSvAdhDEngULe0gfZHGK8slWRVihm89G4lmq6x-QQNXNTvEZJyRTLxQeEehYBHiM7ssd37pQrtNXOAIV5LTyoFVtmT8kaqYP8GB6EYJxbfVQbyAAefyXDvu0NT3i_pf1c/s200/Imagen%2520001.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">De prodigiosa imaginación y una prosa divertida y amena, sus relatos, auténticos cuentos cortos, tienen alguna cosa que engancha y te lleva a leerlos de una tirada.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Podéis leer otros relatos del mismo autor en éste post de Mikeldillo en motos.net</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-size: 0px;">http://debates.motos.coches.net/search.php?searchid=2367625&pp=50&page=2</span></b></div><b></b><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-size: 0px;"><br />
</span></b></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-size: 0px;"><span style="color: red; font-size: 180%;">TT Spirit of speed</span></span></b></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b><span style="font-size: 0px;"><br />
<br />
</span></b><span style="color: red; font-size: 130%;">-1- despedida</span><br />
<br />
Mi abuelo siempre fue para mí el puto amo, hasta en el día de su entierro dejó su marca de la casa, en vez de una ceremonia católica con misa y posterior penoso viaje hasta el cementerio municipal, antes de morir dejo claras y explicitas instrucciones por escrito y ante notario de cómo debía ser su despedida.<br />
Debo decir que su muerte fue como y cuando el quiso, tras diagnosticarle un cáncer de estomago, y según sus propias palabras, haber disfrutado de una larga y plena vida…no quiso someterse a un largo y más que seguro ineficaz tratamiento, se limitó a disfrutar de la vida hasta que el dolor y el malestar se agudizaron y tras haber tomado sus medidas una noche se tomó una pastilla<br />
Que me juego el cuello se la dio su buen amigo el doctor Rosell y murió placidamente mientras dormía.<br />
Por supuesto que ni yo ni mi familia nos tomamos su muerte tan bien como mi abuelo, y en mis diecinueve años de vida puedo asegurar que fue la primera vez que vi a mi padre llorar y venirse abajo como un bebé.<br />
Tampoco me voy a hacer yo el héroe… cuando mi madre me despertó y me lo dijo, las lágrimas se agolparon en mis ojos y sentí como si me arrancasen algo de dentro de mí.<br />
Me levanté corriendo y fui hasta su habitación, mí padre sentado en su cama lloraba como un niño mientras leía una carta.<br />
Caminé acongojado hasta llegar a su lado y contemple el rostro sereno y de apacible expresión de mi abuelo.<br />
“Adiós abuelo...”me despedí y me largué corriendo.<br />
Salí de la casa descalzo y en ropa interior y corrí por el húmedo césped sin rumbo.<br />
No sé cuanto tiempo después acabé en medio de la recta de meta del circuito y agotado me senté sobre el negro y frió asfalto hasta que mucho después por fin se me agotaron las lagrimas.<br />
Sabía que mi abuelo era todo un tío, pero la verdad es que no creía que tanto, sólo me di cuenta de la grandeza de su persona cuando empezaron a llegar a casa las muestras de condolencia de todas las partes del mundo.<br />
Os parecerá una exageración, pero juro que el fax se petó y hubo que poner otro a toda prisa de tantos mensajes que iban llegando.<br />
Las coronas de flores empezaron a amontonarse y creo que al final pasaron de cien.<br />
Pero lo que más me impresionó fue la llegada del jeque kaleb-el-kebir.<br />
A las cinco menos cinco de la tarde un fuerte rugido llenó el cielo, al principio solo era un punto plateado del horizonte, pero en pocos segundos se convirtió en un aerodinámico jet privado de titanio que por un instante quedó suspendido sobre nuestras cabezas, el tiempo justo para cambiar de posición los reactores y comenzar el aterrizaje en vertical.<br />
Se posó grácil mente sobre el amplio césped de nuestra propiedad y en cuanto los motores se apagaron se abrió una puerta y empezó a bajar una inmensa corte de personas, unos vestidos al estilo occidental y otros según la costumbre árabe.<br />
Por último y apoyado en dos fornidos tipos, descendió el jeque, un hombre que según mi padre tenía casi noventa años pero que al enterarse del fallecimiento del abuelo insistió en venir a despedirlo en persona.<br />
Mi padre me había insistido mil veces antes de la llegada del jeque, de lo importante de su persona y de cómo debía de comportarme ante su presencia, yo no le hice mucho caso, me la sudaba el jeque y la madre que lo parió…bastante tenia yo con mi pena, pero la verdad es que una vez a su lado cuando mi padre y yo acudimos al jet para recibirle su presencia impresionaba.<br />
Cuando nos íbamos acercando a él, con un gesto brusco y una sola orden en su idioma hizo que los dos hombres que lo habían ayudado a bajar del avión desapareciesen de su lado, y nos recibió erguido y altivo, con una mirada penetrante como la de un halcón.<br />
-Metulem, metulem-lo saludo con respeto mi padre en árabe.<br />
-Aselam aleikum-replicó el jeque.<br />
-es un honor contar con su presencia... -continuó mi padre ya en ingles.<br />
-es mi deber acudir a despedir a mi buen amigo Fidel…. Que Alá el grande lo acoja en el paraíso... -que así sea…-replico mi padre.<br />
Luego sus ojos se posaron en mí, que vestido con un nuevo traje negro de Armani, estrenado para tan triste ocasión, había permanecido junto a los dos hombres sin abrir la boca.<br />
-tu debes ser Daniel…tienes la mirada de tu abuelo.<br />
Asentí con la cabeza.<br />
-acércate y deja que este pobre anciano se apoye en ti…las fuerzas ya no me acompañan.<br />
Permanecí un segundo indeciso, pero la mirada que me lanzó mi padre me hizo mover el culo.<br />
Una vez que el jeque se apoyó en mí, comenzamos a caminar con pequeños pasos hacia el resto de la multitud que aguardaba bajo el sauce donde mi abuelo había elegido ser enterrado.<br />
Nos seguían más de veinte árabes por detrás…flipante.<br />
Sin ceremonia alguna, cuatro tipos de la funeraria metieron el pesado féretro en el agujero que esa misma mañana había excavado una mini retroexcavadora y después se retiraron.<br />
Luego uno a uno la gente se acercó hasta unas palas junto al montón de tierra y echaron tierra sobre la fosa...<br />
A mi se me empezaron a saltar las lagrimas de nuevo, pero un fuerte apretón en mi hombro me sobresaltó.<br />
-no llores por él…-me dijo el jeque con genio.<br />
-despídele con orgullo, fue un gran hombre, no te muestres triste, sería una ofensa para tu abuelo-sentenció.<br />
Hice de tripas corazón y me tragué las lágrimas.<br />
Vi pasar junto al hoyo a muchísima gente, tanto que llegó el momento en que llegué a estar aburrido de todo aquello.<br />
Un viejo alto y delgado apoyado en un bastón se acercó trastabillando hasta la fosa, entonces mi padre me hablo:<br />
-¿sabes quien es ese hombre?<br />
Negué con la cabeza.<br />
-es Kevin Schwantz…el amigo del abuelo.<br />
Mis ojos se abrieron como platos…aquel viejo no se parecía en nada a mi héroe…. Aún tengo colgados en mi cuarto sus pósteres en acción.<br />
-luego te lo presentare…-me dijo mi padre.<br />
Y así siguió la cosa hasta que nos tocó el turno, la fosa ya estaba cubierta y mi padre se limito a igualar un poco la tierra por encima, yo que seguía siendo el apoyo del jeque me limite a mirar con tristeza.<br />
Después nos giramos y comenzamos a abrir de nuevo la comitiva, ésta vez inmensa, hacia la casa, donde se suponía, deberíamos celebrar una gran fiesta en honor al abuelo tal y como el había deseado que ocurriese.<br />
No podía ser de otra forma…la primera canción en sonar fue la preferida de mi abuelo…Paradise City de los Guns n´Roses.<br />
Por fin me pude librar del jeque al que dejé sentado en el sofá rodeado de su sequito y me acerqué al mueble bar, si el abuelo quería una fiesta de despedida por mis huevos que iba a haber fiesta.<br />
-un jack daniel´s con hielo-le dije fríamente al camarero del catering.<br />
Me miro un poco indeciso…<br />
-date vida…-le espeté y ahí termino su indecisión.<br />
Era la primera vez que probaba aquel brebaje…sabio asqueroso... pero era la bebida favorita del abuelo y yo había decidido desde ese mismo momento seguir con la tradición.<br />
Comencé a caminar entre la multitud dando pequeños sorbos de mi copa, la gente me miraba y algunos me saludaban con gestos, joder no conocía a nadie… ¿tantos amigos tenia el abuelo?<br />
Mi padre me llamó a lo lejos y me acerqué…su gesto se endureció cuando me vio con la copa en la mano, pero no me dijo nada…<br />
-Daniel…te presento al Señor Schwantz…<br />
Estreche su mano, intenté hablar…pero de tantas cosas que quería que me contara no me salieron las palabras.<br />
A pesar de ser un anciano, su mirada, al igual que la del jeque parecía la de un adolescente…no hay duda de que hay gente especial en el mundo…<br />
-es un placer conocerte Daniel…-dijo él sacándome del apuro.<br />
-el placer es mío…. logre articular…-es un honor…uff...tengo tantas preguntas que hacerle…<br />
-pues aprovecha…-dijo sonriendo.<br />
La verdad es que tuvo mucha paciencia ya que lo abrasé a preguntas durante más de una hora, solo me detuve un par de veces para reclamar al camarero que pasaba a nuestro lado que nos trajera una copa…Kevin también le daba al black jack…a la tercera copa ya le estaba cogiendo el gustillo al Borbón…no estaba mal el brebaje.<br />
Mi padre me arrancó casi a la fuerza de su lado, había mas gente a la que debía conocer…me jodió bastante separarme de Kevin…pero le hice prometerme que luego seguiríamos charlando.<br />
Con tres copas se me había aflojado bastante la lengua y saludaba y conversaba con tipos que no había visto en mi puta vida como si fueran colegas.<br />
Llegó un momento en que necesité salir a tomar aire…sentía un calor dentro de mi horrible y la cabeza se me iba por segundos.<br />
Logre llegar a tropezones junto a la tumba del abuelo, me senté a su lado y comencé a charlar con él como tantas veces habíamos hecho juntos…<br />
Me desmaye.<br />
Mi padre me encontró horas después…me despertó y creí que me iba a caer la bronca de mi vida…pero en lugar de eso, una vez que me vio vivo y resaqueando, se sentó en el suelo junto a mí y al abuelo.<br />
No dijimos nada.<br />
Casi amanecimos allí…si no es por mi madre que vino a por nosotros, de buenas maneras pero inflexible nos hizo volver a la casa.<br />
Todo el mundo se había ido ya, incluso el jet del jeque ya no estaba sobre el césped…vaya mierda me debía haber cogido como para no oír ni el despegue de un avión a reacción…<br />
Me despedí de mis padres y subí casi a rastras hasta mi habitación, no creía que pudiese dormir, pero en cuanto me metí en la cama y cerré los ojos me quedé frito.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">-2- El principio</span><br />
<br />
<br />
Año 2009 circuito de Losail Gran premio de motociclismo.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvop08g0nUw2e5RJYfKp1rmvd0VkuraFxM1a26PuBP4JD1TvK5-ik0R5D7rZQ66SsVJnUmBl1_0cuVVWM3TDZ49C-4-jUvn1zyAxhMbSUpe4nrEVqJ7oQ5wzncnfohp76eggJ_-_qGW6Ag/s1600-h/untitled3.bmp" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073427294709180962" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvop08g0nUw2e5RJYfKp1rmvd0VkuraFxM1a26PuBP4JD1TvK5-ik0R5D7rZQ66SsVJnUmBl1_0cuVVWM3TDZ49C-4-jUvn1zyAxhMbSUpe4nrEVqJ7oQ5wzncnfohp76eggJ_-_qGW6Ag/s200/untitled3.bmp" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
El joven y recién coronado jeque kaleb-el-kebir hizo una mueca de desagrado cuando la bandera de cuadros bajó al pasar bajo ella una vez más victorioso Dani Pedrosa.<br />
Maldijo en voz alta y todo su extenso sequito se estremeció, cuando el impetuoso jeque se enfadaba, podía pasar cualquier cosa…y ninguna buena.<br />
Se levantó de su cómodo sillón de cuero y sin parar de maldecir comenzó a pasear por el amplio palco privado del circuito, todo su sequito formó filas a su espalda y comenzó a seguirlo por detrás, nadie se atrevido a abrir la boca.<br />
Salio del palco climatizado al pasillo y antes de que su séquito lo siguiera, los hizo detenerse con un simple gesto de su mano.<br />
Desapareció por espacio de una hora más o menos, nadie supo donde estuvo, pero al entrar de nuevo en el palco, su semblante ya no mostraba enfado, sino más bien determinación.<br />
-preparad el jet…tenemos trabajo-y sin más volvió a tomar asiento.<br />
<br />
<span style="color: red;">Oasis de Haideri (residencia de verano del jeque Kaleb-el Kebir)</span></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Seis meses después.<br />
<br />
<br />
El ambiente que reinaba en la gran sala era gelido, y no por los potentes chorros de aire frió que los acondicionadores de aire soltaban desde el techo, sino por la gélida expresión de las más de cien caras, que sentadas en una gigantesca mesa de madera de palmera, unos frente a otros, congelaban la habitación.<br />
Esas cien personas habían ido llegando poco a poco durante toda esa semana, tras un trayecto de hora y media en helicóptero desde el aeropuerto, a la impresionante residencia del jeque.<br />
Todos y cada uno había recibido una cortes invitación, suplicando su presencia, y nada más.<br />
Claro que cuando se recibe una invitación de jefe de un país a la cabeza mundial de la producción de petróleo….forrado de dólares fresquitos para gastar…nadie se puede resistir,ni hacer preguntas…todo se sobreentiende.<br />
Mientras todos los convocados llegaban, el resto disfrutó de la hospitalidad del jeque, nadie se impacientó ni preguntó nada, en Oriente las cosas se hacen sin prisas.<br />
Cierto es que el ambiente se enrareció un poco a medida que los invitados iban llegando…sobre todo cuando en la piscina se encontraron de frente la delegación de Honda y Yamaha…o cuando en el paseo en camello por las dunas tuvieron que compartir camello el representante de michelín y bridgestone…o en la cena de bienvenida compartieron mesa redonda los de Mercedes, BMW y Ferrari…la cosa se iba calentando.<br />
Hubo cientos de llamadas de móviles a las casas centrales…llamadas llenas de rumores y de inquietud…pero todas fueron respondidas de la misma forma…hay que esperar a ver que pasa.<br />
Los que peor lo pasaron sin duda alguna fueron los escasos periodistas del motor, de las más prestigiosas cadenas y publicaciones invitados a tan singular encuentro.<br />
Se pasaron los días tratando de averiguar lo que estaba a punto de ocurrir, pero desde la casa del jeque solo recibieron largas y de las marcas invitadas nadie se atrevió a hablar, por que tampoco ellos sabían nada y por que desconfiaban del resto de invitados.<br />
Por eso el ambiente que reinaba en la sala era gélido.<br />
Por eso nadie hablaba y todos esperaban en el más estricto silencio la presencia de la persona que los había convocado a todos a su presencia.<br />
Por eso cuando entro en la sala seguido de su largo sequito todo el mundo se puso aún más nervioso y se revolvió inquieto en su asiento.<br />
-bienvenidos…-saludo el joven jeque en un perfecto ingles-<br />
Nadie respondió.<br />
-gracias a todos por estar aquí y por su paciencia...-continuo.<br />
-ya no tendrán que esperar más.<br />
Un murmullo de aprobación lleno la sala.<br />
A un gesto del jeque las luces se apagaron y de un lado del salón descendió una gran pantalla.<br />
El jeque tomo asiento y cedió la palabra a un colaborador.<br />
En la pantalla comenzó a proyectarse imágenes y gráficos.<br />
-desde hace años venimos viendo que en las categorías reinas del motor, tanto en automovilismo como en motociclismo hay un cierto monopolio por llamarlo de alguna manera de ciertas marcas y pilotos…<br />
….del reinado de Ferrari y Michael schumacher pasamos al de Fernando alonso y de Renault, lo único que ha variado es que ahora Fernando Alonso lleva Mclaren…<br />
Lo mismo se podía decir del reinado de Valentino Rossi con honda y después Yamaha hasta su relevo por parte de Daniel pedrosa y su honda…<br />
Desde la retirada de las tabaqueras de la publicidad el dinero escasea….y los equipos tiene que seguir afrontando grandes gastos…algunos no han aguantado el tiron y han desaparecido…las audiencias televisivas están cayendo en picado como pueden observar en el siguiente grafico a mi espalda...<br />
En definitiva…menos espectáculo, menos dinero…<br />
Pueden ver un buen ejemplo en el casi extinto mundial de Rallies, el WRC...donde solo citroën permanece como equipo oficial….y seguimos igual del dominio con mano de hierro de Sebastián Loeb hemos pasado al dominio absoluto de Daniel sordo...<br />
..Igual en el Dakar…mitsubithsi en coches y ktm en motos….<br />
Cada año es más difícil completar los presupuestos y si esto sigue así más pronto o mas tarde alguna categoría acabara desapareciendo.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPos9Tx2260iA3vmcFYjVkp_lv3KvpG5_0T93VMA-Wqq20peDkDmWKAA8NgwJMkT_FtNv_mvLWyD-o8J8SaXQByS_N-IUtdV8Fet9Xde-h8uTzED6Ilrxj-MJpsNCjCScBfODSQkTHlh1/s1600-h/1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073428780767865394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPos9Tx2260iA3vmcFYjVkp_lv3KvpG5_0T93VMA-Wqq20peDkDmWKAA8NgwJMkT_FtNv_mvLWyD-o8J8SaXQByS_N-IUtdV8Fet9Xde-h8uTzED6Ilrxj-MJpsNCjCScBfODSQkTHlh1/s200/1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
-ya no es solo por el dinero…es por el espectáculo del motor….esta muriéndose…lo único que mantiene el interés y cada vez menos es el TT de la isla de Man y cada vez menos…ya que cada año que pasa los equipos se están profesionalizando cada vez más…solo nos quedan las carreras ilegales…tipo la gun ball 3000…para mantener vivo el espíritu de la competición del motor…estas carreras ilegales cada año causan más victimas…lo cual tampoco podemos tolerar….pero la gente cada vez las sigue más y no hay quien pare su auge.<br />
Por todo ello nuestro amado líder el jeque kaleb –el-kebir ha tomado una valiente decisión y por ello se les ha convocado a todos ustedes aquí.<br />
Se encendieron las luces de la sala y la pantalla se replegó.<br />
La mesa se lenó de conversaciones nerviosas y de miradas interrogantes.<br />
Entonces el jeque se levantó de su asiento y las voces se acallaron.<br />
-Estimados amigos…-comenzó con voz tranquila.<br />
Hace dos Meses he adquirido una isla en aguas internacionales con una superficie de mas de mil kilómetros cuadrados….en dicha isla ya se han comenzado las obras para la construcción del mayor y mas seguro circuito de velocidad del mundo…<br />
A parte del circuito permanente, también se van a construir por toda la isla tramos independientes, de diversa longitud, todos ellos con las debidas medidas de seguridad, para la celebración de distintas pruebas.<br />
La isla contara con todos los servicios necesarios para la celebración del mayor evento del motor que el mundo ha conocido…<br />
La localización de la isla permanecerá en el más absoluto secreto hasta la celebración del evento…<br />
Y ahora es donde intervienen ustedes…<br />
He decidido que para que el espectáculo prime sobre cualquier otra cosa los vehículos que participaran en esta...”carrera”…por llamarla así han de ser todos de estricta serie…y todos con una serie de especificaciones técnicas similares para que haya la mayor igualdad posible entre competidores…<br />
Un gran revuelo se armó en la gran mesa….las voces comenzaron a levantarse y algunos se levantaron de sus asientos en medio de gesticulaciones...<br />
El jeque tranquilo les dejó un tiempo para que se tranquilizasen y después con un gesto de nuevo los hizo callar.<br />
Lo más importante de todo es que los pilotos no serán profesionales…dejó caer como si tal cosa…las protestas llenaron de nuevo la sala.<br />
Repito…pilotos no profesionales…se hará una selección previa en todo el mundo de posibles participantes...los seleccionados formaran equipos elegidos por sorteo al azar…los equipos serán formados por una marca de automóviles y otra de motocicletas…y serán designados simplemente por un color….independientemente de las marcas que lo integren…<br />
Las protestas llenaron de nuevo la sala, el jeque permaneció inalterable y siguió hablando con tranquilidad…<br />
Los participantes deberán pilotar tanto el auto como la motocicleta...según las diferentes pruebas y calendarios del evento...<br />
La duración prevista del evento esta estimada en dos semanas completas…durante las cuales se celebraran diversas pruebas todas ellas puntuables en el cómputo final, solo interrumpida por alguna jornada de descanso.<br />
Lo más importante de todo es que los integrantes del equipo ganador,a parte de conseguir un esplendido premio en metálico, suficiente para vivir holgadamente el resto de su vida…no podrán volver a participar jamás en la prueba…con lo cual se evitara el monopolio de pilotos…el de las marcas es prácticamente imposible que se repita ya que cada año se realizara un sorteo entre las marcas para la composición de los equipos y es muy difícil que coincidan y si eso ocurre habrá sido el destino…no por intereses comerciales.<br />
El tema más arduo a tratar entre todos nosotros…dijo señalando hacia los presentes,es el de especificar los modelos y características técnicas de los vehículos a participar…si es que sus marcas deciden participar claro esta…esto no es obligatorio…pero antes de que tomen una decisión sepan que el presupuesto destinado a esta prueba es astronómico…con lo cual les aseguro que el dinero no es problema…y además piensen en el prestigio que puede dar a su marca resultar vencedor de un evento tan extraordinario como este ,del que me encargare personalmente que tenga difusión mundial.<br />
<br />
El silencio reino en la sala…<br />
<br />
Bien…pues entonces les dejo ahora que hablen con sus sedes centrales para que tomen una decisión sobre su participación o no en este evento...<br />
Tienen de plazo dos horas…durante la comida de hoy comenzaremos con los preparativos…los que decidan no participar deberán salir en helicóptero antes de las dos…eso es todo caballeros.<br />
El jeque se retiró a continuación seguido de su inseparable sequito y los móviles comenzaron a echar humo.<br />
Las conversaciones se prolongaron durante días….ninguna marca invitada se retiró de la conversaciones, pese a que no todos lo veían muy claro.<br />
Para resumir un poco así quedaron plasmadas las conclusiones:<br />
Por votación la competición tomo el nombre de TT ”SPIRIT OF SPEED”<br />
Todos los vehículos participantes, se fabricarían de serie,seguna las especificaciones técnicas en un numero mínimo de 10.000 unidades, sin numerar,20 de las cuales serian adquiridas en propiedad por la sociedad creada por el jeque Kaleb-el –kebir,elegidas al azar directamente de la cadena de producción, el resto de unidades saldrían directamente venta al publico, como única diferencia estas llevarían un logotipo de la competición, para que los compradores pudiesen adquirir un vehículo igual a los participantes en la prueba, ósea puro marketing para beneficio de las marcas.<br />
Esos veinte vehículos adquiridos por la compañía se trasladarían a instalaciones de la compañía donde un equipo de ingenieros y mecánicos verificarían las especificaciones técnicas y componentes para asegurar la igualdad de mecánicas.<br />
El plazo fijado para el comienzo de la producción se estableció en seis meses después de la fecha del fin de las conversaciones, las marcas tenían plena libertad en la elección de componentes, pero una vez presentado el proyecto definitivo y empezase la producción en serie no se podría variar ni un ápice la configuración de los vehículos.<br />
Por ello, los fabricantes de neumáticos, suspensiones lubricantes y demás, tendrían un duro trabajo por delante tanto con las marcas como en el desarrollo de sus productos.<br />
Una vez adquiridos y verificados los vehículos se procedería a la selección de pilotos, seria en diferentes países y por seguridad en circuitos cerrados de velocidad, la inscripción seria gratuita y a través de Internet, la compañía se reservaba el derecho de admisión., el único requisito seria que los aspirantes no fueran profesionales, se admitían participantes en copas regionales y de promoción, pero a partir de competiciones nacionales quedaban vetados.<br />
Una vez seleccionados los pilotos se conformarían los equipos configurados al azar como ya se había dicho y empezaría la competición.<br />
Una vez en competición las marcas con un equipo de diez personas máximo, se encargarían del mantenimiento y puesta a punto de sus vehículos, como favor especial el jeque concedió a las marcas la inclusión de la figura del asesor de pilotos.<br />
El asesor de pilotos podría ser cualquier piloto que llevara mínimo cinco años inactivo en competiciones y su función seria única y exclusivamente asesorar a los pilotos no profesionales en pilotaje y puesta a punto de los vehículos, más bien una forma de dar un poco de renombre y glamour a una competición nueva y totalmente desconocida para el publico.<br />
Una vez todos de acuerdo en términos y condiciones se firmaron los pertinentes contratos y dio comienzo oficialmente la primera edición del</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">SPIRIT OF SPEED.<br />
<br />
Al día siguiente en todas las televisiones y publicaciones se dio la noticia…<br />
Una semana después se anunció la puesta en marcha de la Web oficial de la competición, donde estaba ya abierto el formulario de inscripción, a la media hora se saturaron los servidores.<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">-3- pasado y futuro</span><br />
<br />
<br />
Me desperté casi a las tres de la tarde, con un dolor de cabeza bastante considerable, me extraño mucho que no me hubiesen despertado, mi madre seguro que habría dado ordenes para que no se me molestase.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiZFWpIyOCPsK7Hbkwnyw_8uYMnBAPjqWacSHQkxhpb-2rckh-3YN3lH0s3BCC3GDkSF6hifVoald1qLrH31Oz4PW1OLjw_VdfWkdASA21MYRFNC0I3mRpK7R88iiMxtrAJccOxLn0nzCU/s1600-h/Kevin_Schwantz2.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073435313413122626" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiZFWpIyOCPsK7Hbkwnyw_8uYMnBAPjqWacSHQkxhpb-2rckh-3YN3lH0s3BCC3GDkSF6hifVoald1qLrH31Oz4PW1OLjw_VdfWkdASA21MYRFNC0I3mRpK7R88iiMxtrAJccOxLn0nzCU/s200/Kevin_Schwantz2.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Me incorpore en la cama y miré la pared, llenas de posters de Kevin schwantz en acción….ayer por la noche estuve hablando con él…increíble.<br />
Me encaminé al cuarto de baño y me di una larga y caliente ducha.<br />
Mientras me vestía vi a través del cristal de mi ventana el sauce y la tierra aún fresca de la tumba del abuelo, ni una lapida...ni una inscripción…dentro de poco ni se sabría que alguien estaba enterrado ahí…¡que grande eras abuelo..!<br />
Baje a comer algol mí padre estaba en su despacho reunido con los abogados de la familia…temas de la herencia del abuelo y demás…decidí ni acercarme.<br />
Mi madre estaría fuera en su invernadero, cuidando sus plantas…<br />
Me acerque a la cocina y Maria la cocinera me preparó algo para comer…estaba silenciosa…ya no había en casa la alegría que el abuelo mantenía viva…iba a ser duro acostumbrarse a su falta.<br />
Cuando termine me acerque al salón y mangué a mi padre un par de cigarrillos dunhill de la pitillera y Salí caminando hasta el circuito.<br />
La propiedad del abuelo estaba en un pequeño pueblo de la provincia de león,y abarcaba tantas hectáreas que yo nunca había conseguido saber hasta donde llegaban sus limites, aparte de la casa de la familia una construcción moderna pero en forma de castillo medieval por capricho del abuelo, también disponíamos de un circuito de velocidad privado…donde mi abuelo, mí padre y yo mismo desde no hacia mucho disfrutábamos de la amplia colección de vehículos tanto de dos y cuatro ruedas de la familia.<br />
Hasta el año pasado que fui mayor de edad no me dejaban ir solo a coger ningún trasto…paco, el mecánico y cuidador de los vehículos siempre estaba al loro de mis furtivas incursiones y nunca se la pude pegar…<br />
Pero ahora ya podía campar a mis anchas y salvo la vieja gsxr1000 del 2009 y el gallardo del mismo año...podía disponer del resto de vehículos.<br />
Aquellas dos viejas glorias solo las había catado una vez, el día de mi dieciocho cumpleaños y solo por expreso deseo de mi abuelo…que no se las dejaba coger ni a mi padre…<br />
Hoy era lunes…así que disponía de la pista para mí solo, todos los sábados del año, por expreso deseo del abuelo, el circuito abría sus puertas libremente para las motos y los domingos para los coches…incluso ayer el día de su entierro estuvieron abiertas…aunque por respeto hacia él nadie vino a correr y sí al funeral.<br />
Era muy curioso, pero en la provincia de león y limítrofes era donde más baja era la tasa de accidentes de moto del país… ¿Por qué seria...?<br />
Llegué hasta los hangares donde se guardaban todos los vehículos….llamé a paco, que estaba liado poniendo a punto un viejo testarossa.</div><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHnW6vmXL443lHck8VrvjQcqcy3oWL3DZaQhf_3l9H1KvI_xdhBphhJfbVXELHIUwPZHfQz7t9YAuJ3mJ6q8B3zI5ita-9lWwYL-BqkA-qe7b2tT4fBVOkugElPxvbC9BabBTY3NsCIPIO/s1600-h/FerrariTestarossa.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073436477349259858" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHnW6vmXL443lHck8VrvjQcqcy3oWL3DZaQhf_3l9H1KvI_xdhBphhJfbVXELHIUwPZHfQz7t9YAuJ3mJ6q8B3zI5ita-9lWwYL-BqkA-qe7b2tT4fBVOkugElPxvbC9BabBTY3NsCIPIO/s200/FerrariTestarossa.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><br />
-hola dani...-me saludo mientras se limpiaba las manos de grasa.<br />
-hola paco...quiero darme una vuelta... ¿cual esta a punto?<br />
-menos el testarossa lo que quieras… ¿coche o moto?<br />
Me pare unos segundos a pensármelo.<br />
-Dani…-me interrumpió paco-tengo una sorpresa para ti de parte del abuelo Fidel...<br />
Le mire extrañado.<br />
-me dio ordenes antes de morir…la suzuki y el lamborghini son para ti.<br />
No supe que decir…<br />
-a partir de hoy solo tu dispones de ellos…fue su voluntad.<br />
-prepara la GSXR…-dije yo, y fui a cambiarme.<br />
Mientras me ponía el mono de polímeros me temblaban las manos…mil recuerdos se agolpaban en mi cabeza y recordaba las sensaciones de la primera y única vez que lleve aquella vieja moto…<br />
Antes de ponerme el casco me lave la cara con agua fría y me fumé uno de los cigarrillos para calmarme un poco…no sirvió de mucho, en cuanto Salí al hangar y la oí arrancada bajo los mimos de paco se me volvió a acelerar el corazón.<br />
-calienta el motor y las gomas un par de vueltas…y no la fuerces demasiado, sabes que esta moto es única…<br />
-no pienso correr mucho…solo quiero darme unas vueltas.<br />
Asintió poco convencido.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh1Tr7p4JE9rD7VzUc16lNmCaaqSjie8YEEaq6szCuKJdUBWCkaETe-COb7MM04bNc3T-neBS8uxNw6rxLXv7dxL8cejIGm_8p3XdV6P2cCYgi_VHv0qNJLSYTwKImuGE_k6c4kmeQT5tg/s1600-h/025_suzuki_gsxr_1000_2002_137kb.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073437005630237282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh1Tr7p4JE9rD7VzUc16lNmCaaqSjie8YEEaq6szCuKJdUBWCkaETe-COb7MM04bNc3T-neBS8uxNw6rxLXv7dxL8cejIGm_8p3XdV6P2cCYgi_VHv0qNJLSYTwKImuGE_k6c4kmeQT5tg/s200/025_suzuki_gsxr_1000_2002_137kb.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Me monte en la moto…que grande y pesada se la veía en comparación con las nuevas…y aun llevaba embrague y frenos independientes delante y detrás…que candajo…pero que bonita era…blanca y azul…y que bien sonaba el yoshimura trioval de titanio…y eso que estaba al ralentí….sonaba a gordo…como el ronquido de una bestia….nada de ese agudo silbido de las nuevas.<br />
Incluso las marchas se accionaban con el pedal izquierdo…. ¿como iban…?primera abajo y después todas para arriba…<br />
Paco me miraba con miedo…era su niña mimada.<br />
Sentía en mis muslos y en mi trasero el temblor del cuatro cilindros de mil centímetros cúbicos…me pedían guerra…metí primera, y salí despacito por la recta de boxes, meti segunda y tercera sin acelerar mucho…cuando enfile la recta principal aceleré con decisión y la rueda delantera se despegó del suelo….esto no pasaba con los sensores de inclinación digitales de inhibición de las nuevas…me gustó la sensación.<br />
Tuve que recurrir a todo mi autocontrol para hacer caso a paco y dejar que tanto gomas como motor cogieran una temperatura adecuada...pero cuando enfile por segunda vez la línea de meta me olvidé de todas mis buenas intenciones y la apreté a fondo...<br />
Durante casi una hora piloté aquella vieja gloria al limite de mis fuerzas, unas veces ganaba yo y otras apunto estuvo la maquina de tirarme al suelo…era como si en vez de una moto montase un pura sangre…noble cuando lo respetas y fiero cuando lo quieres dominar…<br />
Que sensación notar la moto derrapando totalmente cruzada en las curvas….que subidon de adrelanina al estrujar el gas y luchar contra la moto cuando por pura potencia su rueda delantera quiere alcanzar el cielo…que sensación de miedo al frenar y notar como toda ella se retuerce bajo tu cuerpo intentando ir por otro lado distinto al que tu quieres…<br />
Ahora entendía porque el abuelo solo pilotaba aquella moto sin querer ni oír hablar de la nueva hornada de deportivas...que año tras año salían al mercado.<br />
Cuando mis fuerzas flaquearon seriamente di otro par de vueltas despacio y por fin regrese al hangar.<br />
Paco me esperaba mordiéndose las uñas de los nervios…casi me bajó a la fuerza de la moto y me despacho con un “déjamela a mi” que sonó como un “largate o te doy de palos…”<br />
Me fui agotado pero sintiéndome más vivo que nunca a los vestuarios me quité el mono y me di una larga ducha, me dolía todo el cuerpo...tenia las manos agarrotadas de sujetar el manillar de la moto...me volví a vestir de calle y regresé a la casa fumándome el último pitillo.<br />
Mi padre me esperaba en la entrada, visiblemente enfadado.<br />
-¿Cómo te atreves a coger la moto del abuelo...?-me grito.<br />
-ahora es mía…paco ha dicho que el abuelo me la regaló…y el gallardo también.<br />
Iba a añadir algo, pero se limitó a expulsar una bocanada de aire…<br />
-Vamos a mi despacho, los abogados esperan…se va a leer el testamento del abuelo y quiso que estuvieras presente.<br />
-pues vamos...-dije yo sin ganas.<br />
En el despacho de mi padre reinaba un respetuoso silencio, mí padre y yo nos sentamos en un gran sofá de cuero y uno de los abogados de la familia, tras despachar al resto tomó el sillón de mi padre y sin más preámbulos abrió un gran sobre de color crema sellado con cera roja.<br />
Yo, Fidel García Avellanos, de ochenta y tres años de edad, en plenas facultades físicas y mentales y en presencia de mi abogado y amigo don Rogelio Sánchez Marcos…-comenzó a leer el abogado.<br />
Todas mis posesiones y propiedades excepto los expuestos en el anexo final los dejo a mi hijo Jorge, él se encargara de los, conservarlos y aumentarlos si cabe… hasta que su hijo y mi nieto Daniel le tome el relevo cuando sus facultades le impidan seguir con su labor.<br />
Deseo que se siga abriendo al público todos los fines de semana como hasta la fecha el circuito de nuestra propiedad.<br />
<br />
Anexo.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><br />
Deseo que la propiedad y disfrute de mis mas preciadas posesiones<br />
La suzuki gsxr1000 y el lamborghini gallardo sean de mi nieto Daniel, así como los gastos que ocasionen su puesta a punto, funcionamiento y reparación si cabe.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLNIg8N9R2sAp1-iqDOmysGzDTljT5qTMzGjO78yG4e96ZvFBWNGSKg1ftlEdkzeD5KYoYWXfi4lmQdaLo5fRPJBDspGVdT3RexsVs_YQ9S-WvHN_R8nKAKJAIOwZ7VvPkRN_kLsBkON0F/s1600-h/Lamborghini-Gallardo_2003_1280x960_wallpaper_01.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073437963407944306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLNIg8N9R2sAp1-iqDOmysGzDTljT5qTMzGjO78yG4e96ZvFBWNGSKg1ftlEdkzeD5KYoYWXfi4lmQdaLo5fRPJBDspGVdT3RexsVs_YQ9S-WvHN_R8nKAKJAIOwZ7VvPkRN_kLsBkON0F/s200/Lamborghini-Gallardo_2003_1280x960_wallpaper_01.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Y como condición expresa deseo que esos dos vehículos nunca dejen de ser posesión de nuestra familia.<br />
He dicho.<br />
<br />
<br />
Mi padre sonrió.<br />
Yo me acojoné…de donde iba a sacar yo pasta para mantener aquellas dos maquinas tan delicadas…<br />
Así era el abuelo, claro conciso y directo a la cabeza...<br />
-esto es todo...-dijo el abogado recogiendo sus cosas-<br />
-muchas gracias Rogelio…-dijo mi padre.<br />
Se fue dejándonos solos.mi padre me miró medio enserio medio en broma y simplemente me dijo:<br />
-ya va siendo hora de que te hagas un hombre hecho y derecho.<br />
Me dejo helado.<br />
-toma...-me dijo sacándose un fino sobre nacarado de su chaqueta…-tu regalo de despedida de tu buena vida….disfruta de esta experiencia y cuando vuelvas hablaremos sobre tu futuro.<br />
Cogí el sobre y lo di varias vueltas entre mis manos, incapaz de abrirlo, las palabras de mi padre me habían calado muy hondo y aún trataba de asimilarlas.<br />
-ábrelo…-me ordeno entonces seriamente.<br />
Así lo hice.<br />
Solo contenía una pequeña hoja doblada de un papel muy sedoso color marfil…y una sola frase en ingles.<br />
El jeque kaleb-el –kebir tiene el gusto de invitarle a las pruebas de selección del TT SPIRIT OF THE SPEED en la edición de su cincuenta aniversario.<br />
<br />
Lo leí otra vez….<br />
<br />
-joder….-solo pude decir...<br />
-enhorabuena…-dijo mi padre orgulloso.<br />
-Pero… ¿porque yo…?-pregunté<br />
-eso tendrás que preguntárselo al jeque, si es que lo vuelves a ver algún día…<br />
-¿pues….?-le interrogue.<br />
-el jeque nunca acude a las pruebas de sellección, si quieres tener respuesta a tu pregunta deberás clasificarte para las carreras en la isla.<br />
-¿Cuándo ha llegado la carta…?<br />
-ayer se la entrego en persona el jeque a tu madre, mientras tu y yo estábamos en la tumba del abuelo.<br />
Asentí con la cabeza…me levante y tome la salida, cuando estaba en el umbral de la puerta me atreví a preguntarle a mi padre…<br />
-¿y si me clasifico…?<br />
-me sentiría realmente orgulloso de ti, daniel.<br />
Lo dijo en serio, me sentí bien, me jure a mi mismo pasar las pruebas de selección.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">-4-historias</span></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Recuerdo como si fuera ayer la primera vez que mi abuelo me contó toda la historia de la vez que participó en el spirit of the speed.<br />
Me lo contó todo junto a mi cama cuando me rompí la pierna con una minimoto cuando tenía seis años.<br />
Todas las tardes después de comer se subía a mi habitación donde yo reposaba con la pierna escayolada y me contaba un trocito de la historia…fueron unas jornadas inolvidables donde se me acabó de meter dentro el gusanillo por la velocidad.<br />
“cuando yo era un jovenzuelo no era rico como ahora…ni mucho menos…trabajaba en un taller mecánico en León porque no quería seguir trabajando las tierras del campo de mi padre…tu bisabuelo.<br />
Vivía en un piso de alquiler con otras tres personas…una de ellas era tu abuela, aunque por aquel entonces ni siquiera me había fijado en ella.<br />
La mecánica siempre se me había dado bien y tenia una relación bastante especial con los motores y las maquinas…para mi eran como personas…<br />
Siempre nos entendimos a la perfección.<br />
Todo lo que ganaba me lo gastaba en cacharros...y los fines de semana me dedicaba a hacerlos kilómetros solo o en compañía de otra gente.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjSgcBY5GYQKi1CMaBZayijNx74gwukP_vwsfL_d0OIyxoxpRnc3y2m_1YEUg8uGLJk4ub7v9H40hMfZQ2c72kf8izXdfzCJEX8YP6Gi5yG4C_HIf66JBLtupgWovDnRnQPmXriy0VELtO/s1600-h/BMW-M3.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073438981315193474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjSgcBY5GYQKi1CMaBZayijNx74gwukP_vwsfL_d0OIyxoxpRnc3y2m_1YEUg8uGLJk4ub7v9H40hMfZQ2c72kf8izXdfzCJEX8YP6Gi5yG4C_HIf66JBLtupgWovDnRnQPmXriy0VELtO/s200/BMW-M3.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Recuerdo que mi primer coche fue un BMW m3 de la primera serie que salio…lo compre por cuatro euros en un desguace…daba pena verlo, pero a mí me enamoró al instante, mí jefe, como era un buen cúrrela, me dejó guardarlo en la parte trasera del taller y todas las tardes cuando acababa mi jornada le metía unas horas para restaurarlo.<br />
Tardé casi un año en acabarlo…pero quedó perfecto…tenias que haberlo visto Dani…tenia poco más de doscientos caballos….pero nada de electrónica….era una bestia…se comía las ruedas traseras como si fueran de chicle…y tragaba gasolina como una esponja….pero que ratos me hizo pasar por carreteras de montaña…<br />
Un tipo mayor que de joven había tenido uno igual me lo vio y se empeño en comprármelo…me ofreció tanto dinero que no lo pude rechazar…se lo vendí y me compre una moto…una</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxWuOyh9LRIhNFTKWJn_svFvxivkAvNezhCEGKp5Sfag52Jf088NTD3IAOiGbhCSLBcO8cPQ8hbMTY4UV6Idjeo_4dNwYoysA5ui3ygTsekZVTf7yu74QcrTZztWfasSJzDQ1BbZhkWgBV/s1600-h/wallpaper_zx10_sa_1280_uv.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073440291280218770" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxWuOyh9LRIhNFTKWJn_svFvxivkAvNezhCEGKp5Sfag52Jf088NTD3IAOiGbhCSLBcO8cPQ8hbMTY4UV6Idjeo_4dNwYoysA5ui3ygTsekZVTf7yu74QcrTZztWfasSJzDQ1BbZhkWgBV/s200/wallpaper_zx10_sa_1280_uv.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Kawasaki…la zx-10r…aquello si que era una bestia parda...y con lo que me sobró me hice con el motor de un lotus spirit en el mismo desluce donde compre el m3.<br />
Con la moto además de kilómetros hice muchos amigos y también me regaló los clavos de la rodilla derecha cuando me caí...<br />
Cuando me recuperé del accidente la reparé y la vendí.<br />
Me compre otra mil, una aprilia rsv, bicilindrica…otra buena maquina…</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTIsQkLzn5AvcDRXzY2dqOg3ra1SpxtwahZ-lu-X7Yg5a8mSN43eSxfNPel25i9zAP5mo_zfPGhKC0uG9gMRei61lmSNpLVfUOZjbIAASwRHD4aWOD0q_Ve2AAxhRg0cNOciRkpwyCGUJw/s1600-h/Rsv-1000-0006.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073441407971715746" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTIsQkLzn5AvcDRXzY2dqOg3ra1SpxtwahZ-lu-X7Yg5a8mSN43eSxfNPel25i9zAP5mo_zfPGhKC0uG9gMRei61lmSNpLVfUOZjbIAASwRHD4aWOD0q_Ve2AAxhRg0cNOciRkpwyCGUJw/s200/Rsv-1000-0006.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Mientras, a ratos me construí un monoplaza con el motor del lotus y me apunté a varias subidas de montaña…no gané nunca…pero me lo pasaba de miedo…<br />
Entonces un buen día, viendo la tele echaron la noticia de la nueva competición internacional para pilotos no profesionales…se me puso la piel de gallina cuando lo vi y al instante me fui a un cibercafé de los que antes existían a rellenar la solicitud…me costo varios días poder conectarme pero al final pude inscribirme…ahora todo era cuestión de tiempo y suerte.<br />
Cuando llegó la invitación para las pruebas de selección a casa…uff…casi me desmayo….empecé a dar botes de alegría y hasta incluso agarre a la que ahora es tu abuela y la plante un beso en todos los morros…jejejeje,,,como se enfado conmigo…<br />
Los dos meses que faltaban para ir al circuito de montmelo de Barcelona…que pena que ya no exista…los pase entrenando todos los fines de semana con la aprilia y con el lotus…se me hicieron los días más largos de mi vida.<br />
Mi jefe que era un buen tipo, no solo me dio permiso para acudir a las pruebas…sino que me acompaño y todo.<br />
No puedes ni imaginar el ambientazo que había en los alrededores del circuito…miles de personas esperaban ansiosos en el exterior a que les llegara su turno...la selección tardó cuatro días en hacerse.<br />
Te daban un numero al llegar y te decían que esperases fuera del circuito…cada hora llamaban a veinte personas…entrabas en el circuito,te daban un mono de aquellos de cuero que antes existían,botas,guantes y un casco...todo esto a toda prisa…luego te llevaban casi a rastras hasta los boxes..<br />
Una fila de veinte motos de varias marcas esperaba en fila, arrancadas y al ralentí, según avanzaba la fila te tocaba una moto…no se podía elegir la marca...te tocaba la que te tocaba y punto…la verdad es que tuve suerte porque a mí me toco una kawa como la que ya había tenido y más o menos ya la conocía…<br />
Esperamos montados hasta que otros veinte coches entraron en boxes…entonces nos dieron orden de salir…nos habían dicho que debíamos dar cinco vueltas completas y luego entrar de nuevo a boxes...y así lo hicimos..</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxm24mNbeWIi2L77Hu10daTnwffhY1jWGrxeAz05o_O0AWBvXp-ViPvhMjsScSYQperPD4NjKH46J5G0PdL6JhXDP5v6Q7TZzdTsO6TKbYkiJnHWeV5JQVeCESEMo-wfESSyklefjhgFLq/s1600-h/untitled+4.bmp" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073442709346806450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxm24mNbeWIi2L77Hu10daTnwffhY1jWGrxeAz05o_O0AWBvXp-ViPvhMjsScSYQperPD4NjKH46J5G0PdL6JhXDP5v6Q7TZzdTsO6TKbYkiJnHWeV5JQVeCESEMo-wfESSyklefjhgFLq/s200/untitled+4.bmp" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Salimos a pista y nos pusimos a correr como locos con las motos…si te caías quedabas eliminado…pero no recuerdo que nadie aflojara…entre el cuarto a boxes….creía que ya estaba eliminado y me enfadé mucho…pero no tuve mucho tiempo de lamentarme ya que los de la organización nos llevaron de nuevo casi a empujones hasta los veinte coches…que estaban listos para correr…de nuevo la fortuna me sonrió y me tocó un 911 gt3….de tracción trasera...una maravilla y esta vez entre en meta con varios segundos de diferencia con el segundo…aún tenia esperanzas de que me cogieran…pero no nos dijeron nada…nos mandaron fuera del circuito y a esperar…<br />
Casi dos días enteros estuvimos todos esperando en los exteriores del circuito...que nervios pasamos.<br />
Por fin el ultimo día de la pruebas ya de noche salieron dos tipos fuera y con un megáfono dieron diez nombres…el mío fue el penúltimo que nombraron...casi me da algo…<br />
Luego a los seleccionados nos hicieron entrar de nuevo al circuito…no olvidare las caras de desilusión y de envidia del resto de aspirantes cuando los diez seleccionados nos abrimos paso en medio de ellos camino del interior.<br />
Un poco asustado pero tremendamente feliz, entré en el circuito, nos llevaron a una sala y en un minuto nos dijeron que la siguiente y última prueba de selección seria dentro de un mes exactamente en Australia, nos entregaron una carpeta con papeles y los billetes de avión en clase business y de nuevo a la puta calle.<br />
Aterricé en Australia con el resto de preseleccionados…un poco echo polvo por tan largo viaje…durante el cual entre nosotros reino un buen ambiente, aunque todos sabíamos que cuando nos pusiésemos de nuevo el mono de cuero seriamos enemigos.<br />
Mi mayor problema era el idioma ya que por aquel entonces no entendía ni papa de ingles, simplemente antes de partir me compre un diccionario y trate de aprenderme unas pocas frases hechas.<br />
Nada más aterrizar y recoger nuestro ligero equipaje, gente de la organización nos metió a todos en un autobús y nos llevó hasta un lujoso hotel en la ciudad.<br />
Afortunadamente tenían un traductor y todos pudimos saber que teníamos dos días para aclimatarnos y descansar antes de las pruebas finales en el circuito de philip island.<br />
El día de las pruebas nos levantamos antes del amanecer y tras un frugal desayuno volvimos a montar aún de noche en el autobús, durante el trayecto hacia el circuito no hablamos ni una palabra, todos estábamos concentrados en dar lo mejor de nosotros mismos en la pista.<br />
Yo me esperaba que de nuevo nos trataran como ganado igual que en las pruebas en Barcelona, pero estaba equivocado, está vez fue distinto.<br />
Nada mas llegar al circuito pudimos ver para nuestra desgracia que en total éramos doscientos cincuenta candidatos y nadie sabia a cuantos iban a elegir.<br />
Nos reunieron a todos en una gran sala del circuito y los miembros de la organización nos explicaron como iban a ir las cosas esta vez, hablaron en ingles, pero afortunadamente en una pantalla.venia subtitulado en varios idiomas lo que nos iban diciendo.<br />
Las pruebas durarían dos días, el primero con motos y el segundo con coches.<br />
Durante el día cada uno de nosotros debería hacer cinco tandas de diez vueltas con cinco motos distintas, elegidas al azar según sorteo, se sumarian los tiempos y se tomaría como tiempo de referencia la media de todas las tandas, al día siguiente en coches se actuaría de la misma manera.<br />
A continuación se hizo un sorteo para las tandas y por suerte o por desgracia yo salía en la primera con otros nueve más.<br />
Nos llevaron a continuación a los vestuarios, etsa vez sin prisas ni prácticamente malos modos como la vez anterior, la organización había dispuesto gran surtido de equipamientos y tuvimos nuestro tiempo para probarnos diferentes equipaciones y elegir la que más nos gustara.</div><br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCaYMq3ZXSpNg2BLfHbDrLjRFVEha3Ci38BWyL0-3yMXKAs6SABdxUw9-vcReSF_nsXJBP6ANlAWdUlThf34NaQWxoXxdN5aYpgv7afWz0cdapZUAuo4kjVrzD_1C-YflIFbG6MS6561uE/s1600-h/200674123726.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073444861125421762" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCaYMq3ZXSpNg2BLfHbDrLjRFVEha3Ci38BWyL0-3yMXKAs6SABdxUw9-vcReSF_nsXJBP6ANlAWdUlThf34NaQWxoXxdN5aYpgv7afWz0cdapZUAuo4kjVrzD_1C-YflIFbG6MS6561uE/s200/200674123726.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">De ahí a boxes, por sorteo me tocó una ducatí 999r negra y reluciente.<br />
Nos dijeron que teníamos tres vueltas sin cronometrar para conocer la pista por ser la primera tanda, en las demás seria ya simplemente dar las diez vueltas cronometradas y punto, diez minutos de descanso,cambio de montura y otra vez a rodar hasta completar las cinco maquinas por persona.<br />
Estaba tan nervioso que cuando nos dieron orden de salir se me caló la moto…<br />
Varios mecánicos me tranquilizaron y me ayudaron a arrancarla de nuevo y luego una palmadita en la espalda y a rodar.<br />
Aquel día Dios estuvo mi lado, fue salir a pista y mis nervios desaparecieron,en la segunda vuelta de pruebas ya me sentí a gusto sobre la moto y plenamente concentrado en pilotar,ni tan siquiera en los tiempos muertos de cambio de montura deje de estar concentrado...todo me salio de perlas aquel dia,hice segundo con la ducati,primero con la honda y la suzuki...tercero con la triumph y de nuevo primero con la mv augusta, en la general de tiempos acabé primero a unas décimas de un piloto japonés que luego también acabaría clasificándose para participar.<br />
El resto del día estuve pendiente desde las tribunas del circuito de los tiempos de las demás series de participantes, al final del día acabé sexto en el computo global, no estuvo nada mal, pero sabia que si quería clasificarme para la prueba tendría que darlo todo al día siguiente en las tandas de coches.<br />
Aquella noche en el hotel me costó mucho dormirme…todos mis sueños los tenia al alcance de la mano y solo tendría una ultima oportunidad de poder lograrlos, al final me quedé dormido no se como y cuando tocó levantarse me sentí lleno de energías.<br />
Aquel último día de pruebas me toco salir después de comer, con lo cual pudiendo ver tiempos de otros participantes, me llevó a estar bastante nervioso, había verdaderos artistas al volante y las cosas se ponían cada vez más difíciles a medida que los tiempos iban saliendo.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho4SUxQCdcZqGB60BpCEADDayeOP5jT5M8LPeqU0MElbYxiEYv1cS0iVc6khJbvXyo_M6irdTCBowK5SrOyn8zDbBc5hFAILOAKBPdGikS6e3vIGP2rf1H2aqme0GK8JFwS0lBPnwZyT6I/s1600-h/JGTC18.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073446196860250834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho4SUxQCdcZqGB60BpCEADDayeOP5jT5M8LPeqU0MElbYxiEYv1cS0iVc6khJbvXyo_M6irdTCBowK5SrOyn8zDbBc5hFAILOAKBPdGikS6e3vIGP2rf1H2aqme0GK8JFwS0lBPnwZyT6I/s200/JGTC18.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Mi primer coche en suerte fue un honda NSX turbo, él Ferrari japonés lo llamaban por aquel entonces, dimos las tres vueltas de rigor antes de empezar a coger tiempos y en cuanto se bajó la bandera pisé a fondo y me olvide de todos mis miedos, dedicándome en cuerpo y alma a estrujar hasta el final aquel coche, y así una y otra vez hasta que terminaron las tandas.<br />
Me bajé tan agotado que ni me fijé en los tiempos totales, había dado lo mejor de mí, si me clasificaba bien y sino, podría volverme de nuevo a casa satisfecho.<br />
Pero cuándo me vi en el tercer puesto de tiempos globales a falta solo de tres tandas de pilotos por salir no puedo negar que me llevé una enorme alegría y que mi corazón se llenó de esperanzas.<br />
Al final fui el quinto piloto de los doscientos cincuenta participantes….muy mal debía de darse la cosa para no estar clasificado.<br />
Como la otra vez, a última hora de la noche nos reunieron de nuevo a todos y nos dijeron los resultados.<br />
Los veinte primeros nos clasificamos directamente para formar diez equipos de dos componentes cada uno y los diez siguientes hasta el puesto treinta se clasificaron como piloto de reserva,uno por cada equipo, con lo cual en realidad acabamos formando diez equipos de tres componentes cada uno.<br />
Los elegidos permanecimos en el circuito y el resto tuvo que marcharse de nuevo al hotel para posteriormente regresar a sus hogares.<br />
Nada más quedarnos solos, los miembros de la organización nos felicitaron por nuestra clasificación y nos llevaron a celebrarlo por todo lo alto a la ciudad.<br />
Al día siguiente y aún con una resaca de mil demonios, nada más desayunar nos reunieron de nuevo a los que quedábamos en la sala de actos del hotel y firmamos los contratos.<br />
Desde aquel día y hasta el final de la competición, que aún no tenia fecha de comienzo, cobraríamos 6000 euros al mes, saldríamos hacia la isla secreta esa misma tarde y hasta que no finalizara la competición no podríamos abandonarla.<br />
Las explicaciones pertinentes sobre cualquier cosa referente a la competición se nos darían una vez en la isla, sin más que añadir por su parte, nos dieron un par de horas para hacer las maletas y llamar a familiares y amigos y después partiríamos de nuevo hacia el aeropuerto.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">-5- la isla.</span><br />
<br />
<br />
Era el mayor avión que había visto en mi vida, desde la sala de espera del aeropuerto pudimos ver asombrados como iban cargando en sus entrañas todos los vehículos empleados en las pruebas de selección y un montón de contenedores…sinceramente no creía que una cosa tan grande pudiese despegar del suelo.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDXz9Hm6LpuFSqwNIwwOyDr5JByjX3Raq-5Xan2oBdtGXPKVafGPFk_F1blXJ0NYamnGMN1eOqd9RUGWDn7OUITRu0dKcyXqJHkt1AoZaneGDXvOc9FN3U7ncCVO79lEXCLNp1LSWk2jzb/s1600-h/wpeA.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073447438105799394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDXz9Hm6LpuFSqwNIwwOyDr5JByjX3Raq-5Xan2oBdtGXPKVafGPFk_F1blXJ0NYamnGMN1eOqd9RUGWDn7OUITRu0dKcyXqJHkt1AoZaneGDXvOc9FN3U7ncCVO79lEXCLNp1LSWk2jzb/s200/wpeA.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal">Un participante que parecía conocerle nos dio una pequeña charla…según él era un ANTONOV 225, hasta hace muy poco el mayor avión de carga de todo el mundo y además era la única unidad existente en el mundo…<br />
Yo solo veía una mole de metal con siete ejes dobles de enormes ruedas en la tripa del avión y dos ejes direccionales bajo el morro y seis pedazos motores que asustaban de lo grande que eran.<br />
Podía llevar hasta setenta personas a bordo y además llevar doscientas toneladas de carga...cada uno de los seis motores disponía de una fuerza de empuje de 23 toneladas por centímetro cuadrado.contaba con trescientas toneladas de combustible y su peso total podía alcanzar las seiscientas toneladas…por una vez hubiese deseado que no me hubieran traducido lo que aquel tipo nos dijo...<br />
No he pasado más miedo en la vida que cuando subimos a bordo y esperamos para el despegue, sentados en una especie de cabina, de asientos pequeños y de aspecto degradado por el uso, me sentía como un mejillón enlatado.<br />
Al final nos elevamos en medio de un rugir casi insoportable de los motores en medio de fuertes temblores de toda la estructura del fuselaje y di gracias a díos, aunque no respire tranquilo hasta que siete horas después tomamos tierra.<br />
Poco antes de aterrizar me asomé por la estrecha ventanilla y vi la isla, una de las visiones que siempre se me quedaran grabadas en la memoria.lo primero que pude ver fue una extensión de océano de un color azul vivo e intenso...casi daban ganas de saltar del avión y darse jun chapuzón en aquellas agua tranquilas, en medio de aquel azul que se perdía en el horizonte apareció un pequeño trozo de colero verde intenso que desde varios miles de metros de altitud tenia la forma de un trapecio alargado con los bordes mellados.<br />
A medida que nos acercábamos desde la cabina llegó la orden de abrocharse los cinturones, íbamos a tomar tierra.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsZkhEIjU992hJboR8xJ3ggTUFrNtqe4zAjn5QXP7thGrh0iVVYhlT4OIjnKG5iHygGAQABAveux0amesVlKQA45UUTAHYUD7sMpjTu9Gu2jRb9en632T_xmy68P_86QfVX_FQKiUajJBT/s1600-h/xfr10621.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073448503257688818" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsZkhEIjU992hJboR8xJ3ggTUFrNtqe4zAjn5QXP7thGrh0iVVYhlT4OIjnKG5iHygGAQABAveux0amesVlKQA45UUTAHYUD7sMpjTu9Gu2jRb9en632T_xmy68P_86QfVX_FQKiUajJBT/s200/xfr10621.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Desde más cerca la isla se veía llena de grandes montañas y valles cubiertos de color verde, salpicados por grandes franjas negras que parecían cicatrices…<br />
Tarde bastante en darme cuenta que aquello eran carreteras…<br />
-¿Alguien puede ver el aeropuerto…?-preguntó asustado un piloto colombiano<br />
Se armó un gran revuelo y todos pugnamos por alcanzar un trozo de ventanilla y atisbar la pista de aterrizaje de la isla...<br />
El tipo que nos había dado antes la pequeña charla técnica del avión, muy tranquilo desde su asiento, sin hacer mención de asomarse a las ventanillas dijo unas palabras en ingles…no las entendí, pero por el gesto de miedo en las caras de los que si lo hicieron supe que no podía ser algo bueno.<br />
Todos se sentaron rápidamente en sus asientos y se abrocharon los cinturones con fuerza, luego alguno empezó a rezar y otros a sudar de puro miedo.<br />
Yo les imité y me limité a esperar los acontecimientos.<br />
El avión comenzó el descenso.<br />
Yo miraba de reojo a todos, lo único que me tranquilizó fue el gesto sereno y tranquilo del listillo en aviones, que me sonrió y me hizo el gesto de O.K.<br />
Antes de que pudiese hacerme una idea clara de si estábamos realmente en peligro o todo era normal, sentí como el avión tomó tierra…un brusco golpe seguido de un chirrido de neumáticos, otro pequeño bote y luego un tranquilo rodar desacelerando con lentitud.<br />
Lo primero que vieron mis ojos al salir del avión fue hierba…la veía delante, detrás, a los lados y debajo de mí...habíamos aterrizado sobre hierba…<br />
Increíble…menos mal que no supe nada dentro del avión antes de tomar tierra, sino, me habría cagado de miedo en los pantalones.<br />
Nadie me había explicado que el antonov fue diseñado para el ejército ruso y era capaz de aterrizar en los terrenos más difíciles.<br />
El sol calentaba sin quemar y una agradable olor a hierba llenaba mis sentidos, mientras descendía por la improvisada escalerilla portátil del avión me sentí a gusto…claro que también pudiera ser de la alegría de tocar suelo firme bajo mis pies.<br />
Nos recibieron calidamente y varios intérpretes nos dieron la bienvenida y nos rogaron que montásemos en la larga fila de todo terrenos toyota que nos esperaba, nos llevarían a nuestro alojamiento.<br />
El viaje duro poco mas de veinte minutos hasta que entramos por las puertas de un gran hotel construido en medio de la vegetación.todo el paisaje que vimos era de película de aventuras en una isla de ensueño, altas montañas,cascadas,desfiladeros que acojonaban,exuberante vegetación..Pájaros exóticos…palmeras…la ostia.<br />
Todos estábamos agotados por el viaje y queríamos darnos una ducha fresca y ponernos ropa limpia, pero ni nuestro equipaje había viajado con nosotros ni nos dieron ocasión de asearnos.<br />
Nada más bajar de los todo terrenos nos llevaron a todos en fila hasta una gran sala de reuniones,gracias a dios fresquita gracias a los climatizadores,y tomamos asiento los treinta seleccionados en una gran mesa.<br />
Varia personas de la organización ya estaban dentro esperándonos y en cuanto tomamos asiento empezaron los preparativos.<br />
-bienvenidos a la isla redención...-dijo un hombre en ingles a modo de saludo, como algunos no entendimos más que el nombre en cristiano de la isla nos señalo unos auriculares que estaban en la mesa frente a nosotros.<br />
Me los coloque y todo fue mucho mejor a partir de ahí.<br />
-desde este momento queda oficialmente inaugurada la primera edición del TT spirit of speed…tenemos mucho que hacer antes de que puedan descansar en sus alojamientos…lo primero….formar los equipos...así que empecemos...<br />
Todos estábamos un poco aturdidos por lo inesperado del empiece, pero una vez más no tuvimos tiempo de reaccionar.<br />
-lo primero anunciaros una novedad imprevista...por decisión del jeque Kaleb-el-Kebir, ha habido un cambio de planes en cuanto a la estructura de los equipos...<br />
Nos miramos unos a otros un poco extrañados.<br />
-en principio debían ser diez equipos, de dos pilotos oficiales y uno de reserva…pues bien, el jeque, en su infinita sabiduría ha pensado que la situación de los pilotos de reserva no seria satisfactoria para ellos ya que si todo va según lo previsto su papel seria de meros espectadores…así que ha decido que los diez pilotos reserva formen parte activa dentro de los equipos oficiales...con lo cual se harán rotaciones para pilotar dentro de los equipos ¿alguna pregunta…?<br />
Nadie abrió la boca.<br />
-comencemos pues con el sorteo...<br />
En diez minutos la suerte estuvo echada…mis compañeros de equipo resultaron ser el sabelotodo sobre aviones…que era canadiense y un irlandés de pelo rojo y gran sonrisa.<br />
Sin dejarnos tiempo para reaccionar se nos informó muy someramente sobre las marcas que participaban y se procedió de nuevo por escrupulosos sorteo a formar los equipos de marcas…luego se sorteo el nombre de los pilotos con el equipo de marcas… y al final un color para cada equipo…fue todo muy rápido…casi de locura…pero a la hora y media de estar reunidos los equipos estaban formados oficialmente.<br />
También se sortearon las marcas de neumaticos,o mejor dicho el orden,ya que las cuatro grandes marcas participaban…michelin,bridgestone,pirelli y dunlop,cada día de competición, una marca de neumáticos equiparía a todos los vehículos, para evitar diferencias….todo pensado para la mayor igualdad entre los participantes.<br />
La cosa quedó así…<br />
<br />
Equipo blanco<br />
Coche: FERRARI MARANNELLO<br />
Moto: YAMAHA YZF R1<br />
Pilotos: james rogan (GB), lorenzo gomes (COL), alexei novarov (RUS)<br />
<br />
Equipo amarillo<br />
<br />
Coche: LAMBORGHINI GALLARDO<br />
Moto: SUZUKI GSXR 1000<br />
Pilotos: craig Dorner (CAN), fidel garcia (SPA), tommy fulton (IRE)<br />
<br />
Equipo naranja<br />
<br />
Coche: PORSCHE 911 GT3<br />
Moto: APRLIA RSV1000R<br />
Pilotos: dustin lummins (USA), rodrigo lagos (BRAS), Leon marsk (GB)<br />
<br />
Equipo rojo<br />
<br />
Coche:MITSUBITSHI 3000GT<br />
Moto: DUCATI 999R<br />
Pilotos: michael Gun (USA), dominic Larreu, (FRA), illie Koaren (FIN)<br />
<br />
Equipo rosa<br />
<br />
Coche:BMW M6<br />
Moto: KAWASAKI ZX10-R NINJA<br />
Pilotos: klaus liebehr (DEU), incola vaughn (POL), enrico Vitti(ITA)<br />
<br />
Equipo verde<br />
<br />
Coche: HONDA NSX<br />
Moto: BMW K1200S<br />
Pilotos:raul lopez(VEN),igor Sern(RUS),fred wasford(NZ)<br />
<br />
Equipo azul<br />
<br />
Coche: FORD GT40<br />
Moto: TRIUMPH DAYTONA 1000RR<br />
Pilotos: Xavier pont (AND), Heindrich spens (DEU), Dario rojo (ARG)<br />
<br />
Equipo marrón<br />
<br />
Coche:ASTON MARTIN VANTAGE<br />
Moto:MV AGUSTA SP1000 TAMBURINI<br />
Pilotos: Abdul ajamuk (EAU), robert delay (USA), herman Walls (AUST)<br />
<br />
Equipo gris<br />
<br />
Coche:CHEVROLET CORVETTE C8<br />
Moto: KTM VENOM 1000R<br />
Pilotos: Valerio mansi(ITA), Warren murriel (SCO), Ruben espada (VEN)<br />
<br />
Equipo negro<br />
Coche: RENAULT ALPINE<br />
Moto: HONDA CBR1000RR FIREBLADE<br />
Pilotos: Hans strodezl (NED), Enric delafont (FRA), Rick wanabo (SUD)<br />
<br />
<br />
Una vez todo resuelto, se imprimieron los resultados y rápidamente se los llevaron para distribuir entre la prensa internacional…estaban ansiosos, de momento todo se había mantenido en el mayor secreto y ya estaban impacientes y algo desencantados y corría riesgo de perdida de interes, lo que acarrearía perdida de difusión y de ingresos.<br />
A nosotros se nos informo de que por hoy todo estaba hecho y nos convocaron el día siguiente a las siete de la mañana en el mismo sitio, ahora nos acompañarían a nuestras habitaciones, ya agrupados como equipos.<br />
Aquella noche dormí como un tronco, pese a los fuertes ronquidos del pelirrojo irlandés.<br />
Nos despertaron a las seis de la mañana, de buen humor y un poco nerviosos nos aseamos con prisas y dimos cuenta de un espectacular desayuno que se habían encargado de traer a nuestra habitación.<br />
Antes de que dieran las siete ya estábamos todos los pilotos en la sala de reuniones con los auriculares puestos.<br />
La primera sorpresa del día….en vez de reunion, nos asaltó un numeroso grupo de hombres y mujeres que nos rodearon y nos empezaron a tomar medidas, luego desaparecieron tan rápido como habían venido dejándonos solos a la espera.<br />
Por fin comenzó la reunión…temas generales, nos dijeron.<br />
Nos explicaron brevemente algunas cosas básicas sobre la competición.<br />
Lo primero y más importante fue la igualdad entre equipos.<br />
Casi todos teníamos claro que el equipo blanco Ferrari-yamaha, pintaba bastante mejor que el azul ford-triumph…pero se encargaron de que olvidásemos nuestras suposiciones.<br />
Lo primero, todos los vehículos iban equipados con los mismos frenos, brembo, mismas suspensiones….koni en coches y ohnlins en motos, todos llevaban la misma medida de gomas…todos pesaban exactamente igual, los más pesados se habían aligerado y los más ligeros se habían lastrado estratégicamente según un programa informático para no comprometer el comportamiento del vehículo, en las motos lo mismo.<br />
Todos los motores daban la misma potencia…y no solo en banco, en carretera también, él equipo de ingenieros ya se había encargado de igualar las prestaciones...sobre todo en las motos ya que con los sistemas ram-air había diferencias significativas.<br />
Los tracción total, cómo por ejemplo el lamborghini y mitsubithsi, ya solo eran tracción trasera, y no por arte de los ingenieros de la carrera sino directamente de fábrica, tal y como ordenaban los reglamentos.<br />
No existía ningún control de tracción…ni ayudas a la conducción…ni siquiera la dirección era asistida…a las motos se les había eliminado de fabrica los embragues antirrobote y demás...<br />
Todo ello para revivir el original espíritu de las competiciones del motor, él hombre contra la maquina y punto.<br />
En los coches se habían instalado barras protectoras homologadas, baquets, arneses, pedales y volante de competición, la marca momo se había encargado del equipamiento.<br />
Se había retirado todo lo demas, asientos, guarnecidos, mandos centrales del climatizador y equipos de navegación y sonido...y en su lugar en la parte trasera del coche se había colocado un deposito de combustible especifico para la competición, mucho más seguro que los Standard.<br />
En las motos solo se habían retirado las estriberas del pasajero, intermitentes y porta matrículas…luces y espejos eran obligatorios.los escapes de estricta serie….claro, qué ya salían de fabrica equipados con sistemas completos por obra y gracia de yoshimura, arrows, acrapovik y demás…los compradores normales habían salido ganando con la fabricación de las diez mil unidades de serie…pero para la competición no influia demasiado ya que se habían igualado las prestaciones.<br />
Luego hubo un turno de preguntas, pero en un par de minutos se solventaron nuestras dudas.todos estábamos ansiosos de que nos dijesen de una vez cuando empezaríamos a pilotar de una jodida vez, pero en lugar de eso, tocó un breve pero intenso cursillo de usos y costumbres y de buenos modales.<br />
¿Para que?...nos preguntábamos…para la cena de gala y presentación oficial de la competición que seria retransmitida a todo el mundo esa misma noche a partir de las nueve hora local.<br />
Comimos todos juntos en una gran mesa de la terraza del hotel, situada frente a una cascada, cubiertos de un techo natural de vegetación y flores de delicioso aroma, fue una comida agradable…ya se hacían grupitos entre los equipos, en el mío el canadiense y el irlandés se entendían a la perfección…pero yo no me entendía más que por signos…necesitaba un cursillo intensivo de ingles.<br />
Algún periodista jugándose el cuello se atrevió a trepar por la terraza para sacar alguna foto, pero rápidamente fueron despachados por la organización.<br />
Tras la comida nos dieron una hora para reposar y luego nos citaron en el gran comedor del hotel, para ensayar la gala….esto se iba pareciendo más a operación triunfo que a una carrera…pero no teníamos más remedio que callar y obedecer, él primer cheque de 6000 euros ya se nos había ingresado en cuenta…por esa pasta hasta yo podría presentarme para cantante...<br />
El telón estaba a punto de alzarse… la corbata me estaba estrangulando sin piedad….para un simple mecánico de León esto iba demasiado rápido y subía de nivel por segundos.<br />
Tras tres horas sin descanso ensayando la gala, ya todos sabíamos donde nos teníamos que poner y como nos teníamos que reír y saludar…regresamos a nuestros alojamientos para asearnos y vestirnos…con unos trajes de etiqueta hechos a medida en solo unas horas, vete tu a saber como…quizás tenían chinos esclavos haciendo ropa en los sótanos del hotel…jejeje<br />
Todo fue estupendo y divertido hasta que me tocó la hora de ponerme la corbata, por cierto, corbata y pañuelo del color del equipo…todo un detalle.<br />
Entre Craig y Tommy, lograron hacerme el nudo ya que yo de eso ni papa…<br />
Pero creo…ahora que me llaman para saltar al escenario…que me lo apretaron demasiado…eso os es que estaba asustado…una de dos.<br />
Por los altavoces comenzó a sonar el principio de guitarra del thunderstruck de los ac/dc…tomamos posiciones junto al bestial gallardo y la fiera suzuki de un amarillo deslumbrante…</div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2BzZicj_13o6aDY1hvkZ2hL0BvCFUI0o2Edgb5kySP1y_1NsmIvgmBithAcBJL3xElA6fAebFf-bGpt3FVBWqpJojJEAhmQy05lI9VGjexU9b9ZawJ86Mc8Mf-qYPlSbOo6VdPspUhA-2/s1600-h/Suzuki_GSX-R_1000_2007_optique_face_stpz.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073450844014865170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2BzZicj_13o6aDY1hvkZ2hL0BvCFUI0o2Edgb5kySP1y_1NsmIvgmBithAcBJL3xElA6fAebFf-bGpt3FVBWqpJojJEAhmQy05lI9VGjexU9b9ZawJ86Mc8Mf-qYPlSbOo6VdPspUhA-2/s200/Suzuki_GSX-R_1000_2007_optique_face_stpz.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;"></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYO5BV91yomKnZZHi9YDrNLEZwgRyFy3c751M-xFOvwyYE2j7aj6dzH07XQkxw3l8D8cVHSrlAbJUIbZjq3qY6jm5HCaPn1NrPrXpOIVYKzMXifw0IWdnwU40iDA-t4Gv3xdIyI5Jw8vP9/s1600-h/lamborghinigallardose7fr.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073451505439828770" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYO5BV91yomKnZZHi9YDrNLEZwgRyFy3c751M-xFOvwyYE2j7aj6dzH07XQkxw3l8D8cVHSrlAbJUIbZjq3qY6jm5HCaPn1NrPrXpOIVYKzMXifw0IWdnwU40iDA-t4Gv3xdIyI5Jw8vP9/s200/lamborghinigallardose7fr.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal"></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">la plataforma móvil del escenario comenzó a desplazarse lentamente hasta el medio del mismo y le telón comenzó a subir lentamente entre gritos y aplausos de las más de mil personas invitadas a la presentación…cientos de flashes y focos intensos nos deslumbraron …saludamos y reímos como nos habían enseñado…una voz en off nos presentó uno a uno y a nuestras maquinas y treinta segundos después el telón bajó de nuevo y la plataforma se desplazó fuera del escenario…<br />
Ya no me apretaba tanto la corbata...todo había ido bien…rápidamente miembros de la organización bajaron nuestros vehículos y cargaron otros dos...tres compañeros se pusieron en las marcas que antes ocupamos nosotros y de nuevo a empezar.así hasta completar los diez equipos...<br />
Luego cena de gala y después…fiesta!!<br />
La pista de baile estaba infestada de gente, tipos con smoking y preciosas damas con vestidos de fiesta que cortaban la respiración,una orquesta interpretaba piezas ligeras, había muchos famosos…desde pilotos de leyenda a actores y actrices…alguna me decepcionó un poco al verla en carne y hueso..Pero otras sin embargo…uff…que pasada de tías…<br />
Discretamente desde la organización nos azuzaban un poco para que dejásemos la barra del bar y nos mezclásemos con los invitados...como siempre estaba los típicos lanzados revoloteando detrás de las princesas y luego estábamos los “tímidos”…<br />
Al final me vi casi empujado a la pista y con órdenes estrictas de bailar con alguien…y puta casualidad que pasó delante de mí la increíble shalma hayeck,<br />
Con voz entrecortada y más rojo que un tomate me atreví a pedirla un baile, ella me sonrió y me dijo…”ah… ¿eres español…?me encanta tú país” y amarrándome de una mano me llevó hacia el centro de la pista.<br />
Tensos segundos pasaron mientras la música empezaba a sonar de nuevo entre canción y canción…<br />
Puro pánico cuando llevó mis manos a esas caderas de pecado y me incitó a seguir el ritmo de la música…<br />
Casi podía sentir su piel calida bajo la seda del vestido negro.<br />
Terror de pisarla….tan pequeñita, tan frágil…mi talla 44 de calzado podría causar estragos en aquellos piececitos…<br />
Falta de aire al sentir sus pechos contra el mió…cada vez que respiraba era como si los estuviese acariciando….<br />
Delicioso aroma el que emanaba de su cuello….<br />
Entonces se me vino a la cabeza la escena del baile con la serpiente en abierto hasta el amanecer….y mi serpiente también se despertó...<br />
Ella dio un respingo al notarlo en su cuerpo y me miró sorprendida…<br />
Rápidamente me aparte de ella y traté de pedirla excusas…ella lanzó una mirada por todo el salón…nadie se había percatado del incidente así que rápidamente volvió a agarrarme y me hizo seguir bailando…<br />
“guarda tu arma pistolero…”me susurró al oído visiblemente encendida.<br />
Puse a mi mente a trabajar….debía pensar en cosas tristes…cualquier cosa...con tal de que aquello bajase….pero joder…es que no podía…aquello era una tortura…deliciosa…pero tortura…<br />
Tres bailes seguidos…no me soltó ni entre canción y canción hasta que mi “arma”volvio a la cartuchera…luego me dio un par de besos en la mejilla y sonriente se despidió de mí con un “suerte en la carrera…”<br />
Huí del lugar hacia la barra del bar…me sople dos black jack de tirón y salí a los jardines a tomar el aire.<br />
No me van a creer cuando se lo cuente…pensaba yo.<br />
Paseé un buen rato y luego volví al salón...vi a Angelina jolie…desde que estaba con el mierda del brad pitt ya no me ponía…a la barra…<br />
Otro jacky…<br />
A la pista...a ver quien se acerca…esa no…coño nicole kidman…esa es de mi estatura… ¿do you wanna dance with me…please...?..... ¿No? ¡Que te jodan darling...!<br />
A la barra…..otro jacky…<br />
A la pista… ¡joder que nochecita…!<br />
8:00 a.m. primera reunión del equipo amarillo.<br />
El dolor de cabeza me iba a matar… ¿pero cuanto pude beber anoche…?<br />
Esta mañana, cuándo nos han despertado me he encontrado a mi mismo tirado vestido sobre la cama...ni la ducha ni los dos cafés solos han conseguido que espabilara…tommy el irlandes me ha dado un sobre…por los gestos que hacia entre sonrisas he adivinado que es para la resaca…me lo he tomado, sabía asqueros y de momento no me ha hecho ningun efecto.<br />
Viajamos en un todo terreno hacia las instalaciones del circuito, ahora vamos vestidos de sport, pero con los colores y anagramas del equipo, la cosa ya parece que esta a punto de empezar…¡joder…como tenga que conducir hoy algo me echan…!<br />
Tengo ganas de vomitar pero no me atrevo a decir ni pío...el conductor parece que esta gozando con las curvas... ¡sera cabrón...!<br />
Según nos han informado en el desayuno, esta vez en el comedor del hotel y con los demás participantes…a cada equipo se nos ha asignado un box en el circuito, ése seria a partir de hoy nuestro lugar de trabajo, hoy conoceríamos a nuestro equipo de mecánicos, ingenieros y demás…también nos han dicho que tendríamos alguna sorpresa….yo me he imaginado de nuevo a shalma casi desnuda y chorreando aceite de motor…. ¡uhmm…!<br />
Parece que ya estamos llegando al circuito…pasamos bajo un gran arco de metal de estilo árabe, pone algo escrito en su idioma…pero para variar no se lo que dice.seguimos por una ancha avenida, se ve movimiento de gente en las instalaciones…llegamos despacio a la zona de boxes…el movimiento es frenético, puedo ver entre las sombras de algún box algún coche reluciente…hay una ducatí en la calle…que bonita...ya hay pilotos alrededor de sus maquinas…llegamos tarde…<br />
Por fin…box 9, el todo terreno se detiene, bajamos y una fresca brisa roza mi cara…hay gente esperándonos dentro, voy hacia el interior, los saludo con un gesto y paso de largo…un rápido vistazo a la suzuki y al lamborghini…no puedo más…veo el cartelito de los aseos...empiezo a correr….llego justo y los estreno con la pota del siglo.<br />
Mal empezamos.<br />
Cuando volví del lavabo con rostro demacrado, mis compañeros ya charlaban con los mecánicos e ingenieros, suzuki había mandado a dos mecánicos y un ingeniero desde fábrica, y lamborghini otro tanto, me acerqué al grupo, una vez más y para mi desesperación hablaban en ingles….<br />
Había un tipo rubio y delgado sonriente que me sonaba un huevo…<br />
Y a su lado un italiano al que también creí reconocer, no pude salir de dudas hasta que llegó una preciosidad que se presentó como mi intérprete, ya que era el único cazurro que no sabia ingles.<br />
El rubio era ni más ni menos que el mismísimo Kevin Schwantz…y el italiano un ex piloto de formula 1, Taquinardi, probador oficial de los prototipos de lamborghini en la fabrica de Santa ágata.<br />
Esa debía ser la sorpresa que nos tenían reservada…. ¡genial...!estaba en calidad de asesores…me daba igual, estar al lado de aquellos dos pilotos de los de verdad era todo un honor.<br />
Una vez hechas las presentaciones de rigor nos pusimos a trabajar.<br />
Lo primero que hicimos fue adaptar los vehículos a nuestras medidas, cómo solo teníamos un vehículo para los tres lo hicimos por turnos.una vez a gusto sobre la moto los mecánicos se guardaban la configuración de estriberas, manetas y demás y cambio de piloto, con el coche fue mucho más sencillo.<br />
Al fin llegó la hora de salir a rodar, teníamos tres horas para rodar con la moto y el coche, y éramos tres pilotos…un poco justo.<br />
Nos fuimos al vestuario y nos dieron a cada uno un mono de cuero, de excelente calidad, muy flexible y ligero, según nos dijeron lo debíamos usar tanto para la suzuki como para el coche, lo único que cambiaria seria el calzado y los guantes…además de poder quitar las deslizaderas de las rodillas...<br />
Vestidos de amarillo me recordó a Valentino rossi en la temporada del 2006 cuando llevaba la yamaha amarilla de camel.<br />
Luego nos dieron los cascos, esa era la mayor novedad, eran Vemar, pero espéciales, lo primero porque llevaban los anclajes para el HANS, obligatorio en coches y lo segundo porque disponían de una moderna tecnología, además de incorporar radio para las comunicaciones, un sistema de proyección sobre la visera te indicaba la velocidad, régimen del motor y marcha engranada…una maravilla, tras una rápida explicación sobre su funcionamiento ¡a rodar...!<br />
Me tocó salir con la moto el primero, estaba de los nervios….en la pista ya se oía el rugir de los motores… ¡pura droga…!<br />
Salí despacio por la recta de boxes…el movimimeto era frenético…como se veía en las carreras de la tele…. ¡y yo estaba participando…!aceleré una vez en pista y todo desapreció de mi mente salvo el ruido del motor y la lengua negra de asfalto que tenia por delante.<br />
Ya se habían comentado entre la gente las excelencias de aquel circuito que gracias a Dios no había diseñado el señor Herman tilke…se rumoreaba que era creación propia del mismísimo jeque…<br />
El trazado además de contar con un asfalto de la mejor calidad, era muy ancho, con grandes escapatorias…y el trazado era digno de un autentico yonki del motor, grandes curvas peraltadas, cambios de rasante que acojonaban la primera vez….y la segunda también…largas rectas para exprimir la montura…curvas cerradas en bajada…en fin…que estaba gozando como un crió, cuando en recta de meta me pusieron el cartel de entrar en boxes me jodió un huevo…ahora que estaba empezando a disfrutar…<br />
Me bajé de la moto con un subidon que te pasas…los mecánicos de suzuki y Kevin se me acercaron y empezaron a hablarme…y yo a ellos atropelladamente…no nos entendimos ni hostias hasta que llegó Sara, mí interprete y aún así me costó bastante calmarme y contestar a sus preguntas…<br />
Yo decía a todo que OK…y punto, me dejaron por imposible y se fueron a preparar la moto para Tommy, yo mientras empecé a darle la vara a la interprete intentándola explicar mis sensaciones casi orgásmicas sobre la susi y ella muy amable me aguantó el rollo y sonrió sin parar.<br />
Luego me reclamaron los técnicos de Lamborghini y empezamos a preparar la sesión con el coche mientras mis compañeros rodaban con la moto, por lo menos esta vez me pude entender algo con taquinardi en italo-spanish.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHFhqd36KUisIHmbaQ9dnWkcHoe9xJFdADqsAoH3AX47lL1JchUhSfu3shyphenhyphenPC_y2g_nxmDAZYrzCk1e-G22bkJO_bmI5eL0_ljGeA8hU60VZhcFqUnHXwGHE5ItE650Pv75XRrkZAWQr_9/s1600-h/Lamborghini-Gallardo_2003_800x600_wallpaper_08.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073453463944915762" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHFhqd36KUisIHmbaQ9dnWkcHoe9xJFdADqsAoH3AX47lL1JchUhSfu3shyphenhyphenPC_y2g_nxmDAZYrzCk1e-G22bkJO_bmI5eL0_ljGeA8hU60VZhcFqUnHXwGHE5ItE650Pv75XRrkZAWQr_9/s200/Lamborghini-Gallardo_2003_800x600_wallpaper_08.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Cuando se encendió el semáforo verde para la sesión de coches fui el primero en salir a pista en medió de una cruzada guapa y sacando humo de las gomas traseras, como ya me conocía un poco el trazado le di caña desde el principio…flipante la rapidez con que subía de vueltas el v-10 turbo…y que rugido más bestial en mi espalda…y que rápido pisé las escapatorias….en la segunda curva ya me fui por la tierra…logre hacerme con el control por los pelos…aquello no era un juguete.<br />
Con bastante más respeto por aquel coche seguí pilotando unas vueltas que una vez más me supieron a nada… ¡joder que corto se me hizo…!<br />
De nuevo explicaciones en boxes…esta vez más calmado pude comentar mis sensaciones con los mecánicos, qué me recomendaron un poco más de calma y tacto...que llevaba más de quinientos caballos de fuerza bruta sin ninguna clase de ayuda a la conducción, no era cuestión de estamparlo contra las protecciones el primer día.<br />
Cuando terminó el tiempo para rodar nos cambiamos de ropa y nos reunimos todos en la parte de atrás del box, y mientras comíamos de catering, comentamos la sesión…hoy era la toma de contacto, pero ya mañana, seria la ultima sesión de entrenos antes de comenzar la competición, la organización se había pillado los dedos con los plazos y dentro de dos días debía ser celebrada la primera carrera, la televisión manda.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">1 DIA de carrera.</span><br />
<br />
Por fin había llegado la hora de la verdad, en veinte minutos comenzaría la competición, debutaría en la primera carrera mi compañero canadiense Craig con el lambo.<br />
Esa misma mañana, en una reunión antes de venir al circuito se nos explicó a todos de una puñetera vez como iba a ser la competición, qué ya iba siendo hora...que hasta la fecha mucho secreto y mucho sorteo, pero nada más.<br />
Para resumir lo que durante aquel par de horas nos explicaron os diré que la cosa era bien sencilla, primera carrera, hoy, en el circuito, por la mañana, tres tandas de coche, una por piloto, con un intervalo de cuarenta y cinco minutos entre otra, para ajustes reparaciones y demás, por la tarde lo mismo, pero con las motos.<br />
Como se puntuaría...pues muy fácil, el primero 10 puntos, el segundo 9 y así hasta el ultimo que se llevaría solo 1 punto.<br />
Muy pocas diferencias, lo cual dejaba muy abierta la competición hasta el final.<br />
Habría dos clasificaciones, una por equipos y otra por pilotos.<br />
Si se ostia el coche o la moto en la primera carrera…en las dos tandas siguientes, sí no se logra reparar…cero points para el resto de los pilotos del equipo…así de claro.<br />
Si se jode totalmente el coche o la moto…solo se competirá con lo que haya…si se joden definitivamente los dos vehículos…se acabó...fuera de competición...billete de avión y para casita…<br />
Los siguientes días, se competirá de la misma manera, pero en vez de en circuito, por los tramos construidos por toda la isla, sin entrenamientos previos, media hora antes de la carrera en el briefing de pilotos se explicaría el tramo sobre un panel y durante la carrera, recibiríamos información puntual sobre curvas peligrosas y demás a través de la pantalla del casco…como en los videojuegos de rallys.<br />
Tramos totales de la isla…desconocidos…nunca sabríamos hasta el último día cuando se acababa la competición…simple y claro.<br />
Configuración de las parillas de salida…muy simple, como ya habíamos visto en el circuito, tanto en este como en los tramos la salida se haría tipo MotoCross...solo una única fila, todos en línea, posición a ocupar en la línea…no era lo mismo por el interior que por el medio que por el exterior…a sorteo…¡que sorpresa..!<br />
Y eso era todo…nada complicado ¿verdad?</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyzpcgXFZmwlnL4VZ2aRM9XEpX6QhyK33_gjagJGQnTBkvT9GJu2M1IiwnMFYQdoUl2TPuk-nEWOxD2c-s1gxnHLmEgGU-i5HXhs_0MSknm6cNkCzG_5pr7Uml54xwsict7DmpfR5ocqQS/s1600-h/JGTC-02.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073454438902491970" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyzpcgXFZmwlnL4VZ2aRM9XEpX6QhyK33_gjagJGQnTBkvT9GJu2M1IiwnMFYQdoUl2TPuk-nEWOxD2c-s1gxnHLmEgGU-i5HXhs_0MSknm6cNkCzG_5pr7Uml54xwsict7DmpfR5ocqQS/s200/JGTC-02.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<br />
En la primera manga nos fue bastante bien, craig le echo huevos y tras una dura riña con el Ferrari y el mercedes logró colarse entre medio y el equipo amarillo cogió sus nueve primeros puntos.<br />
Luego tommy no pudo con la presión y tras una mala salida y alguna otra excursión por el campo logró terminar octavo... 9+3= 12 puntos, menos mal que esta vez se llevó la manga el corvette y las cosas se quedaron bastante iguales, como incidente a destacar fue el choque sin muchas consecuencias entre el Alpine y el aston martin, se pudieron reparar para mi tanda.<br />
Y por fin me tocó a mí, sudaba como un cerdo dentro del lambo, a mi alrededor en la línea de salida veía a mis contrincantes como perros de presa ¿estarían tan nerviosos como yo?<br />
Semáforo verde.<br />
Tal y como me había explicado taquinardi, salí a menos de medio regimen, sino, solo quemaría ruedas sin avanzar, y después sintiendo la tracción del coche ya podría ir pisándole con ganas.<br />
La cosa funcionó y nada más salir nos pusimos a la par el nsx,el Ferrari y yo, seguimos acelerando pareados hasta que llegó la hora de frenar en la primera curva...el nsx se riló el primero, él Ferrari lo hizo a la perfección y yo me colé un poco, pero lo justo para ceder el primer puesto.<br />
Una vez saneado mi error me dedique a apretar al máximo y en la segunda vuelta ya le estaba oliendo el culo al maranello...luego táctica de observación y control, pero sin descuidos,que tenia siete lobos a mi espalda con ganas de follarme vivo.<br />
Sabia que lo podía pasar…pero aún quedaban muchas vueltas, en el ultimo tercio las gomas del Ferrari empezaron a cantar en forma de derrapes y ligeros bandazos...los míos estaban algo mejor y como vi que los de atrás se me estaban acercando poco a poco me la jugué y lo pasé por fuera por motor ene una curva rápida peraltada, cuando estaba a su par miré un segundo a mi derecha y vi al Ferrari bastante bajo...aquel peralte era bastante majo.<br />
Después apreté al máximo y logré cruzar la meta en primer lugar...con tres segundos de ventaja…me sentí el rey del mundo…empecé a gritar y a agitar los brazos como un loco dentro del coche…me felicitaron por la radio pero no entendí ni papa…me daba igual…primera carrera primera victoria...<br />
Equipo amarillo 22 puntos y los 10 primeros en mi casillero... ¡esto marcha!<br />
Lastima que no hubiese podium ni nada…me hubiera gustado saber lo que se siente ahí arriba…pero no había tiempo, volví a boxes, recibí las felicitaciones de mi equipo y un besito de mi traductora…tampoco se puede pedir más para la primera vez.<br />
Un descanso de dos horas para la comida y a por la susi, estaba ansioso por salir de nuevo a pista.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_XArHnOjAZvFzeqqj4IGSeqpzHMTB78qDLCRQkIhmgOtHyuvqGcX65khYy9RMa6ylAt3cV9tmPAEjajUyqYr80MLgQcREsd0yJxUQXnWBGb-DOQofVlIZevzNXCnr1MxpzJnN1JKH5D7/s1600-h/r1000delantera%20move.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073454997248240466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_XArHnOjAZvFzeqqj4IGSeqpzHMTB78qDLCRQkIhmgOtHyuvqGcX65khYy9RMa6ylAt3cV9tmPAEjajUyqYr80MLgQcREsd0yJxUQXnWBGb-DOQofVlIZevzNXCnr1MxpzJnN1JKH5D7/s200/r1000delantera%2520move.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Cuando llegó mi hora estaba física y mentalmente al cien por cien, literalmente…me los iba a comer con patatas, además era mi obligación, ya que en las dos carreras anteriores mis compañeros no habían podido hacer mucho y el equipo había descendido a mitad de la tabla en la clasificación.me habían comentado que la moto no iba bien en cuanto a comportamiento,de motor sobradísima, pero en cuanto a las gomas dudaban que las dunlop le fueran bien a la suzuki,los mecánicos de suzuki,reglarón un poco las suspensiones y dijeron que nada más podían hacer,y comentaron que las gomas no tenían por que ir mal,a no ser que fueran defectuosas de fabricación, cosa poco probable.<br />
En la línea de salida, lo que menos me preocupaba eran las gomas, sólo quería ver de una puta vez el semáforo en verde y darle gas.<br />
A mi lado estaba la mv agusta, preciosa, me preguntaba si estaría a la altura, tenía mucha fama, pero hacia siglos que no participaba en competición, pronto lo vería…treinta segundos.<br />
Veinte…algún participante se santiguó, otros comprobaron la correa del casco…diez…los motores comenzaron a acelerar...el sonido era brutal dentro del casco...notaba a la susi vibrando entre mis piernas….verde...solté el embrague suavemente y a pesar de todo la hija puta se me puso un poco de patas...haciéndome perder unos preciosos segundos…las bicilindricas tomaron las primeras posiciones…tercera…cuarta…quinta….las lucecitas del las vueltas proyectadas en mi pantalla del casco pasaban del color verde al rojo rapidísimo…estiré quinta hasta el final,ya que no tenia espacio para meter sexta…una frenada brutal me hizo ganar dos posiciones,pero entre justo por lo pelos en la curva, iba en séptimo lugar…y la ducatí que iba en cabeza estaba ya trazando la siguiente curva.<br />
Pasé a otro igual que por la mañana, por fuera por arriba del peralte…sustazo en el cambio de rasante…iba en pura aceleración tratando de reducir la distancia con la Kawasaki y no se me ocurrió cortar un pelo el gas…pegué un salto bastante decente,y me fue muy difícil controlar la moto cuando se posó de nuevo en el suelo, comenzó a vibrar y el manillar iba casi a su bola…si se cruzaba de repente la ostia estaba cantada, tuve que desacelerar despacito y sujetar bien la moto con los brazos y con las piernas…perdí unja posición pero pude seguir sin contratiempos.<br />
Las vueltas pasaban y me costaba muchísimo ganar puestos, iba al limité, pero los demás pilotos no eran mancos, cada vuelta, en el cambio de rasante aflojaba, quizás ahora demasiado tras el susto, y perdía algo de tiempo.<br />
Al final de la carrera tuve que rezar para seguir en quinta posición,ahora si que notaba que la moto iba mal, no había duda que eran las gomas.recé para que terminase la prueba, si seguía así o me iba al suelo o quedaba el ultimo.<br />
Gracias a Dios pasé bajo la bandera de cuadros sin perder ningún puesto.<br />
Cuando regresé al box tenia un cabreo de tres pares de cojones, me iba a decirles cuatro cosas a los dos japos, pero antes de que pudiese hacer nada, Kevin se me acercó sonriente junto a mi bella traductora y le dijo cuatro cosillas, ella frunció un poco el ceño, tomó aire y me lo tradujo:<br />
-esto es una moto no un dragster, solo corres en las rectas…tumbas menos que mi abuela…y no tienes ni idea de frenar una moto.<br />
Me quedé blanco, no supe ni que decir.<br />
Le dijo otra frase…tienes mucho que aprender…me hundió en el fango, yo que me creía el puto amo…pero tenía que tener razón,en pista había sido incapaz de alcanzar a los de cabeza y gracias a Dios que no me adelantaron los demás.<br />
Siguió hablando sin perder la sonrisa….tendré que enseñarte algún truco...<br />
Asentí con la cabeza…tranquilo, no esta mal para la primera vez…me sentí algo mejor.<br />
Por la noche en el hotel, tras una cena algo triste...nuestro equipo estaba el séptimo en la general, me fui a dar un paseo por los jardines del hotel, para poder fumarme un cigarrillo a gusto y pensar.<br />
Si hoy lo había hecho mal con la moto en un circuito que más o menos conocía...como serian los siguientes días en tramos desconocidos…me entraría el miedo como en el cambio de rasante…pues estaría jodido….tenia que echarle más huevos.<br />
Estaba yo tan tranquilo fumando y echando la ceniza a un precioso estanqué lleno de pececillos de colores cuando se presentaron de repente un montón de pavos trajeados de aspecto árabe con una pinta de machaca discoteca que asustaban.<br />
Perdí perdón por lo de la ceniza….no se si me entendieron pero no movieron ni una ceja, luego sin más se abrieron haciendo pasillo y vi al jeque caminando con calma.<br />
Se acercó hasta mí y me dijo algo…yo no sabia si me estaba echando la bronca o saludando...así que le hice un par de reverencias como los japoneses y puse carita de niño bueno.<br />
El jeque sonrió y volvió a dirigirme la palabra…yo me limité a encogerme de hombros y explicar con gestos que no entendía ni hostias.<br />
Entonces este dio una orden y uno de los pavos que lo acompañaban salió escopetado hacia el hotel, volvió en poco menos de un minuto acompañado de una apurada Sara, mí traductora.<br />
Comenzó entonces de nuevo a hablar y esta vez con ayuda pude entender lo que me decía.<br />
-su alteza el jeque kaleb-el-kebir le desea suerte en la competición y que tenga un buen descanso esta noche…<br />
-muchas gracias –respondí yo un poco apurado.<br />
Tenía el cigarrillo casi en el filtro escondido en mi mano y no me atrevía a tirarlo al suelo en presencia del jeque, y si lo soltaba en el estanque flotaría delatándome.<br />
-también le recomienda encarecidamente que aprenda ingles cuanto antes…<br />
-estoy en ello…-respondí con sinceridad.<br />
Me estaba empezando a abrasar los dedos.<br />
-que Alá sea contigo…-dijo como despedida y siguió caminando con su sequito.<br />
En cuanto se dio la vuelta metí la mano en el estanque, sintiendo un alivio indescriptible en mis dedos.<br />
Sara me miró y empezó a reírse.<br />
-joder con el jeque…por poco me chamusco los dedos…<br />
Siguió sonriendo.<br />
-¿te apetece sentarte un rato?-le pregunté recuperando mi compostura.<br />
-no debería…-dijo remolona<br />
-venga tonta…solo u ratito…tengo que mejorar mi nivel de ingles…<br />
Fingió sentirse ofendida y volvió a reírse.<br />
Se sentó a mi lado y se me quedó mirando.<br />
No estaba nada mal, tenía la piel morena una figura fina y delicada y una sonrisa turbadora, cuando reía sus labios se curvaban provocadores…<br />
-me estas poniendo malo…-dije suspirando.<br />
-¿perdona…?no te entiendo...<br />
-mejor bonita…mejor…<br />
-¿soy mala?<br />
-para nada…<br />
-¿entonces…?<br />
-solo es una expresión…<br />
Me miró interrogante esperando una explicación.<br />
-solo era un cumplido…-traté de salirme por la tangente.<br />
-¿cumplido?-insistió.<br />
-si...veras…una forma de decir que me resultas muy guapa…<br />
Ella hizo otro de sus gestos de reprobación y volvió a sonreír.<br />
-españoles…sangre caliente…toreros…<br />
-eso mismo…-y yo también sonreí.<br />
-eres un atrevido…-remoloneo.<br />
-ya ves…es que no me he podido resistir.<br />
-tengo que irme…-zanjó el tema-¿seguimos mañana…?<br />
-¿aquí después de cenar…?-deje caer.<br />
-si...así practicaremos ingles…<br />
Y otros idiomas si tú quieres…pensé para mí.<br />
Luego me dio un besito en el papo y salió corriendo dando saltitos hacia el hotel.<br />
Ya se me había pasado el mal rato….ya iba siendo hora de irse a dormir, mañana seguía la carrera...y no podía permitirme más fallos si quería estar arriba.<br />
Cuando entré en la habitación mis compañeros estaban en la pequeña salita viendo la télenme llamaron a gritos…estaba echando el resumen del día en eurosport…cuando me vi a mi mismo en el salto del cambio de rasante me quedé flipado…desde la tele parecía que fuese un experto…ralentizaron la imagen de nuevo…vamos como si no hubiese estado a punto de meterme un ostión…jejeje que pasada…hace poco era yo el que miraba flipado lo que hacían los pilotos profesionales y hoy ahí estaba yo,en la tele…en eurosport…dando lecciones…jejejeje<br />
De mucho mejor humor, me fui a dormir.<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">Curvas peligrosas</span><br />
<br />
<br />
Quinto día de carrera, si el primero fue regular, los otros tres solo habían ido a peor, mí compañero tommy casi destroza la moto el segundo día, menos mal que fue en el ultimo turno, aún así los técnicos de suzuki no durmieron aquella noche, se la pasaron reparando la gsxr, se salio en una curva bastante jodida y gracias a las nuevas protecciones de gel, la cosa no pasó de un susto y una moto bastante estropeada.<br />
Yo por mi parte tampoco había brillado, en coches estaba arriba, de la tercera posición no había bajado en ninguna etapa, pero la moto se me resistia, por más que me esforzara y apretara no había forma, los demás literalmente me barrían del mapa y solo podía pelear de la mitad de los puestos hacia atrás.así ni soñar con ganar el titulo de pilotos, actualmente estaba en la sexta posición individual y el equipo amarillo en la séptima, una ruina.<br />
Los tramos eran increíbles, de una media de cien kilómetros, cada uno diferente, unos llanos con rectas infinitas y grandes curvones, otros llenos de subidas y bajadas con aterradores cambios de rasante y curvas ciegas, otros de subida, rodeando varias de las montañas de la isla…en coche se aguantaba bien, pero sobre la moto cansaban mucho, siempre llegaba al final exhausto.<br />
El único consuelo era que la lucha era terrible y entre el primero y el último en la clasificación apenas había doce puntos de diferencia, la cosa estaba muy reñida, un mal día…y las cosas podían igualarse bastante.<br />
Aunque dentro del equipo ya no reinaba el optimismo del principio, seguíamos animados,y no nos renidamos,esta mañana por ejemplo, nos sorprendió gratamente que al llegar en nuestro box sonaba música, pero nada de hilo musical,shiru y takami,los mecánicos de suzuki,unos frikis de cuidado adictos al dance de los noventa, tenían puesto un dvd a todo volumen en una de las pantallas planas,a la cual estaba conectado un home cinema onkio de gama alta, toda la peña que pasaba flipaba, por el volumen, por las imágenes en la tele y viendo a los dos mecánicos preparar la suzuki entre pasos de baile y grititos que pretendían emular la letra de la canción en japonés….todo un espectáculo.<br />
La verdad es que al principio, recién levantados y con el desayuno aún en la boca,llegar a tu box y ver y escuchar aquello sorprendía bastante,es más, el volumen era excesivo,pero luego, mientras nos poníamos el mono y nos preparábamos para el briefing del día, algún pié que otro se nos escapaba al ritmo de la música.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM2VNkDS_6GgFsjlZzTE-2vrc6srNfO146hxVf44lwNuO_l_xpw5KflR0522DlLClVwDD47_fcpiCL-ri29x8A_7dSgJqhd8vxU4Gep-1FAMrFmSuqTukkTnJu7at4VjbZHEa6GFwDzUFe/s1600-h/00stelvioweb.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073456633630780258" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjM2VNkDS_6GgFsjlZzTE-2vrc6srNfO146hxVf44lwNuO_l_xpw5KflR0522DlLClVwDD47_fcpiCL-ri29x8A_7dSgJqhd8vxU4Gep-1FAMrFmSuqTukkTnJu7at4VjbZHEa6GFwDzUFe/s200/00stelvioweb.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a>El tramo de hoy seria de nuevo uno de subida,”la cascada” se llamaba, a todos los bautizaban, habíamos hecho ya “el paramo, el volcán y el laberinto”<br />
Aquel primer año solo eran nombres, pero con el paso de los años aquellos trazados se hicieron míticos en el mundo del motor.<br />
Hoy y como excepción, nos enseñaron una foto de una zona del trazado, por seguridad, se trataba de una curva impresionante, sobre la cual caía directamente la cascada de agua, se salía de un túnel y allí estaba, en medio de la curva el torrente de agua sobre el trazado, luego nos enseñaron la misma foto, pero ahora el agua ya no llegaba al suelo, sino que caía sobre una cúpula transparente y seguía su camino hacia el fondo.<br />
Se nos informó que estaría perfectamente señalizada en nuestro road-book digital del casco, y que tendríamos precaución por el cambio de iluminación al salir del túnel y por el ruido ensordecedor del agua de la cascada sobre la cúpula transparente.<br />
La longitud total del tramo seria de 90 kilómetros para las motos, hoy saldrían primero y de 103 para los coches, la explicación era sencilla, los últimos kilómetros del trazado no se habían terminado de asfaltar debido a la complejidad de instalar la cúpula bajo la cascada y el firme era de arena apisonada, demasiado peligroso para las motos, pero según las palabras del jeque…súper divertido para los coches.<br />
No se podía negar que aquí a cada paso que dabas te llevaba una sorpresa…<br />
Seria divertido llevar quinientos caballos con solo tracción atrás sin ayudas por tierra…el que llegase primero a la tierra tendría una ventaja importante sobre el resto.<br />
De regreso al box, me encontré a un Kevin divertido bromeando y bailando con los mecánicos, los italianos de lamborghini y su asesor taquinardi no estaban tan a gusto con la música y estaba retirados en el fondo del box con cascos de seguridad puestos… ¡sosos...!<br />
Nos hizo un gesto y nos llevó fuera del box a los tres, caminamos un poco por la zona de boxes hasta alejarnos de la música, luego su gesto se endureció un poco y nos puso las pilas.<br />
Empezó a decir algo y le hice un gesto para que se detuviera…y me volví corriendo hasta el box a buscar a Sara para que me tradujera.<br />
Cuando regresamos corriendo hasta ellos, por la cara de abrumación de mis compañeros supe que les estaba llamando de todo menos guapos.<br />
A mí también me empezó a poner bien, pero Sara suavizaba sus palabras al traducírmelas…que maja…esta chica no tiene precio.<br />
-¡hay que frenar mucho más tarde.... ¡<br />
-¿pero como…?-se atrevió a preguntarle Craig...<br />
-¡cuando se te aparezca dios….es cuando tienes que apretar la maneta…no antes…!<br />
-pero si voy al limite….-protestó<br />
-¡no tenéis ni puta idea de donde esta el limite de vuestra moto…!<br />
Silencio sepulcral…<br />
-cuando creáis que ha llegado la hora de frenar…contar hasta tres…y luego ya podéis hacerlo…si es que tenéis cojones… ¡nenazas!<br />
-así nos matamos fijo...-protestó entonces tommy.<br />
-confiad en mí…la suzuki da mucho más de sí de lo que os creéis...<br />
De nuevo silencio absoluto.<br />
-tampoco tenéis ritmo sobre la moto…vais como en los video juegos....rectos y agarrotados en la rectas…luego llega la curva….frenazo pronto y mal…tumbáis bruscamente…y luego a levantar la moto y otra vez tiesos acelerando…así es imposible….tenéis que sentir y dejar correr a la moto…es como si fuera un ser vivo….tienes sus reacciones,protesta cuando se la trata mal y tratara de tiraros…pero vosotros estáis ahí para dominarla y que haga lo que la ordenáis…lleváis una posición de pilotaje preciosa para las fotos….pero totalmente ineficaz en la pista…si os tenéis que retorcer o descolgar para dominarla hacedlo…¡joder..!<br />
Al salir de las curvas es penoso veros…aceleráis cuando la tenéis prácticamente vertical….si queréis sacar tiempos tendréis que aprender a acelerarla mientras aun estáis en tumbada….eso es cuestión de gas y de huevos…y de saber sentir las reacciones de la moto, para con los movimientos del cuerpo compensar la moto y que no os descabalgue….<br />
-lo pintas tan fácil….-le reprochó tommy.<br />
-si fuera fácil…todo el mundo seria daní pedrosa…y no es así... ¿verdad?<br />
Nadie le respondió.<br />
-eso es todo lo que os puedo decir….ahora todo esta en vuestras manos…tenéis la gloria al alcance de la mano... ¿la dejareis pasar de largo?<br />
Y así terminó el cursillo intensivo, dicho esto, Kevin se volvió y regreso tranquilamente al box.<br />
Cabizbajos lo seguimos.<br />
Sara me acompañó hasta el vestuario animándome, yo estaba derrotado…jamás seria capaz de hacer las cosas que nos había dicho…yo no podía dar más de lo que daba….iba a fracasar.<br />
Fui al vestuario a recoger el casco y los guantes, hoy salía primero y acaba de sonar el aviso de diez minutos para el inicio.<br />
Sara me siguió, me arrinconó junto a mis taquillas y sin previo aviso se abalanzo sobre mí y me besó ardiente.<br />
No supe como reaccionar, no estaba yo para eso en ese momento.<br />
-tu eres mi campeón…-me susurro felina al oído.-gana hoy y esta noche te prometo que no la olvidaras…<br />
Luego me soltó y salió fuera sin mediar palabra.<br />
Me senté en el banco totalmente frustrado…no solo iba a fracasar en la carrera…también me iba a perder un buen revolcón…esto cada vez iba a peor.<br />
Salí poco convencido a coger la moto para presentarme en parrilla, por lo menos ahora, habían quitado la musica.todos se mostraban sonrientes y animados, yo sonreía como podía pero por dentro me iba comiendo los huevos…<br />
Me puse el casco enseguida…no sabia cuanto tiempo más podía seguir fingiendo, arranqué la moto y salí de allí…<br />
Mientras daba el giro para llegar a pista, cada vez más agobiado…dentro del casco sonaron voces alegres en japonés y comenzó a sonar la música de nuevo...estos japos… me habían enchufado música al la radio del casco…siempre de coña…¡vaya par…!<br />
No se quien coño cantaba, pero la verdad es que cuando llegué hasta la larga línea de salida me sentía bastante más relajado.<br />
-¿no tendréis ac/dc…?-dije en broma por radio.<br />
La parrilla estaba formada… treinta segundos para el verde…la música de baile se detuvo en el casco...que pena...me estaba viniendo genial…<br />
Veinte segundos…noté que empezaba a sudar…de nuevo el pánico regresaba…<br />
Diez segundos…en mi casco sonaron campanas…tétricas…se me erizó la piel…tardé en reconocer el principio de “hells bells”…<br />
Nueve...mi pie derecho golpeando el suelo al ritmo de los platillos…<br />
Ocho...mi cabeza arriba y abajo...<br />
Siete…una gran sonrisa se forma en mi cara…<br />
Seis…los pilotos que están junto a mi me miran confundidos y se desconcentran...<br />
Cinco…<br />
Cuatro...el ritmo de la música se acelera….mi corazón también.<br />
Tres…<br />
Dos…<br />
Uno…¡¡ hellssssss beeeellsss!! Grito dentro del casco.<br />
Verde…<br />
Salí como un puto misil…metí marchas y estruje el gas como un poseso y cuando me di cuenta ya estaba primero.<br />
Tan solo unos parpadeos en el frontal del casco te indicaban que tenias delante…curva a derechas…cerrada…y luego las marcas de metros como referencia de frenado…primera curva lenta a derechas…voy a saco y agarro el freno…empiezo a contar….uno….<br />
No puedo seguir o me mato…freno con decisión, la moto protesta, se retuerce un poco entre mis piernas…pero me sorprendo cuando veo que he frenado demasiado pronto….me he quedao un pelin corto…podría haber apurado más…entonces me rebasa la r1 por dentro….</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPLm3YEZasHp2cHrw7EzdW6FSIGQxw8CuLgryv5rjr4TYqHV51jRC0lfwvarNhbrYvazespNWTFGyWSu5QQM5vkfmt2lyIeIBeKw3k_rCfh69ROwKn45t1XSYY_PsneJWvvYThZ3l2cAV2/s1600-h/disalvo.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073460155503962994" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPLm3YEZasHp2cHrw7EzdW6FSIGQxw8CuLgryv5rjr4TYqHV51jRC0lfwvarNhbrYvazespNWTFGyWSu5QQM5vkfmt2lyIeIBeKw3k_rCfh69ROwKn45t1XSYY_PsneJWvvYThZ3l2cAV2/s200/disalvo.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Los kilómetros empiezan a pasar….estoy siguiendo al de la yamaha de cerca y nadie más me ha conseguido adelantar….ahora ya cuento hasta dos antes de frenar…y acelero con la moto tumbada…intenta levantárseme de adelante, pero me apoyo firme en las estriberas y lanzo mi cuerpo hacia delante para contrapesar la moto sin dejar de dar gas…creo que lo voy cogiendo.<br />
Mientras tarareo “you shook me all night long” me convezco a mí mismo de que me puedo merendar al de la r1…vamos pegados, no ha podido separarse de mí y veo su pilotaje mucho más brusco que el mío…yo por primera vez en la vida voy...”fino”<br />
Debe faltar muy poco para acabar...en el casco se proyecta el aviso parpadeante en rojo de precaución…la próxima curva será la de la cascada...<br />
Estoy algo cansado…pero a gusto, disfrutando de la moto y del “who made who”…si se rila en la curva lo fundo…si aguanta lo tendré jodido…entramos en el túnel…<br />
Hora de frenar…un dos…..tres…clavó frenos….se me levanta de atrás por lo que a mi me parece una eternidad…aflojo el delantero y dejó caer la moto hacia la derecha... ¿donde esta la yamaha...?no la veo...bastante tengo con trazar la curva….en cuanto siento la moto asentada sobre las dos ruedas y en plena tumbada doy gas….por el rabillo del ojo empiezo a ver la rueda delantera de mi contrincante…lo llevo casi a la par…sigo acelerando…no cedo..De repente la luz….el rugido del agua sobre nuestras cabezas eclipsa el sonido de la música…el contraste es tan brusco que me acojono…cierro un instante los ojos…pero sigo acelerando…<br />
Cuando los abro veo una larga recta y al fondo esta la meta…giro mis ojos pero no veo a la r1, pongo la susi a todo lo que da…el velocímetro se queda fijo a partir de los trescientos por hora…las revoluciones van pasando del verde al ámbar…voy a ganar….voy a ganar….<br />
Paso bajo la bandera de cuadros gritando dentro del casco…. ¡he ganado...!<br />
Lentamente…suelto el acelerador y dejo correr a la moto…gruesas lagrimas empiezan a rodar por mi cara…ahora por la radio suenan voces y gritos de alegría….me están felicitando….creo que ya empiezo a cazar algo de ingles…<br />
Lastima que no haya publico….me hacia una ilusión terrible saludar….y que me aclamasen….debo estar recuperando autoestima a marchas forzadas.<br />
Al final del tramo no hay nadie que nos reciba, solo miembros de la organización, que rápidamente nos obligan a bajar de las motos y las cargan en un trailer para llevarlas de vuelta al punto de inicio para la siguiente tanda, a los pilotos nos meten en un helicóptero, un viejo sikorsky uh-60 black hawk, como el de la peli, pero en su versión civil, ruidoso e incomodo, pero que en menos de media hora nos retorna a la salida.<br />
Tras una alegre comida, el día iba viento en popa, un primero y dos terceros, llegó el turno de los coches, me sentía plenamente capaz de ganar otra vez, Y Sarita me había dado un pequeño anticipo en el baño del box…<br />
¡Que más se podía pedir…!<br />
Me monté en el coche, me ajustaron los cintos de cinco puntos de anclaje y me coloqué de nuevo el casco, comprobé la comunicación por radio, arranqué el v10 de origen audí y a seguir la fiesta.<br />
Mis mayores rivales seguían siendo el Ferrari, él NSX y últimamente el 911 también estaba empezando a complicarme demasiado las cosas, el resto no estaban al mismo nivel.<br />
A estas alturas y viendo que me funcionaba bien escuchar música mientras pilotaba, ya había hecho peticiones y todo a mis frikis favoritos, qué rápidamente se pusieron a la busca y captura de música en la red, cerradas en 2008 todas las plataformas de intercambio P2P, la descarga de contenidos de la red se había puesto algo jodida, pero solo un poco…, y hasta los crios de diez años ya sabían como intercambiar ficheros por otras artes.<br />
Y hay estaba yo de nuevo...en la línea de salida…con los nervios a flor de piel y deseando empezar ya.<br />
El día se había ido nublando por momentos y ya nos habían avisado de que podría caer una fuerte tormenta, cómo todos llevábamos neumáticos con dibujo de calle, no debía haber ningún problema, salvo que la intensidad de la lluvia fuera muy fuerte y desde la organización decidieran interrumpir la prueba.<br />
Por lo que comentó un comisario de pista, cuándo allí llovía, parecía que el cielo se fuese a caer sobre uno...<br />
No me quería imaginar la parte final, el tramo de tierra, bajo una lluvia torrencial...ya no seria tan divertido.<br />
De nuevo se encendió la señal de treinta segundos…<br />
Arranqué el Lambo que rugió ronco y fiero, un rápido vistazo a los indicadores para asegurarme de que todo estaba en orden y a sufrir otra cuenta atrás.<br />
¿Qué pasa con esa música…?dije por radio…<br />
Wait please…me respondió una voz metálica.<br />
El semáforo se puso en verde y arrancamos todos en medio de un ruido infernal de motores, rápidamente y exigiendo al máximo al lambo, me logre colocar en el grupito de cabeza, tras la estela del 911 y pareado una vez más al Ferrari.<br />
La entrada en la primera curva fue tan apurada que nos rozamos, pero logre controlar la nerviosa trasera del coche y conservé el segundo puesto, aunque sabia que el del Ferrari no pensaba quedarse tan tranquilo tras de mí.<br />
Los primeros kilómetros fueron duros, no podía pasar al porsche porque me cerraba todos los huecos el muy cabrón y por detrás el Ferrari no hacia más que enseñarme su bonito morro en cada curva.<br />
Me estaba empezando a poner bastante nervioso, o lo pasaba o no sabía cuanto tiempo más lograría contener los ataques del marannello.<br />
Entonces una gruesa gota cayó sobre el afilado parabrisas de mi coche...<br />
Y luego otra…y de repente el infierno se desató sobre nuestras cabezas.</div><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Fsjs0pRTzxMEkbFpj1dZxqSsiZ668bzNY_tjDheza5d91d_V330FtMA45_uelj4UlfMlbhFNEndVv_NQydSfzcciJPbSc83mKH1RRqSvta12X3GTelNTs2tnCPSVP8X997QRNkX0DobE/s1600-h/209017.16-lg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073748923335142274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-Fsjs0pRTzxMEkbFpj1dZxqSsiZ668bzNY_tjDheza5d91d_V330FtMA45_uelj4UlfMlbhFNEndVv_NQydSfzcciJPbSc83mKH1RRqSvta12X3GTelNTs2tnCPSVP8X997QRNkX0DobE/s200/209017.16-lg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
La lluvia caía tan fuerte que resonaba amenazante sobre toda la carrocería del coche, ensordeciendo el sonido del motor, él limpia no daba a basto…lo único que podía ver por el cristal en el intervalo que el limpia lo despejaba era una gruesa cortina gris que parecía sólida en lugar de agua.<br />
Instintivamente levanté el pie del acelerador…momento en el cual el quemaó del Ferrari me pasó como un loco…<br />
“este se mata…” pensé yo, pero no aflojó ni un segundo y tras adelantarme a mí, seguidamente y sin compasión se folló al 911.<br />
Apreté los dientes y a continuación el acelerador…tenía que seguirlo.<br />
Me costó un buen rato pasar al porsche,a medida que el tramo se adentraba en la montaña el terreno se empinaba más y más y las curvas cada vez eran más cerradas…y con una 350 de rueda atrás sobre agua…conseguir que el coche no se fuese a su puta bola era puro arte y poesía.<br />
Al final lo pasé en una arriesgada frenada durante la cual por un instante me vi. Estampado contra las protecciones o volando por los aires rumbo a una muerte segura…menos mas que al final solo se quedó en un par de fuertes coletazos de la trasera que pude controlar a fuerza de contra volante.<br />
Una vez superado el tapón que me había hecho el porsche, me lancé a por el Ferrari, al cual había perdido de vista hacia bastante tiempo.<br />
Entonces por fin pude oír de nuevo música por los altavoces del casco.<br />
Empezó muy lento, un sonido de sintetizador electrónico, muy típico en los noventa, pero enseguida reconocí el tema…<br />
<br />
Marilyn Monroe se sentía tan sola…<br />
Cada día en el espejo más de dos horas…<br />
Marilyn Monroe nunca contesta siempre una pregunta será su respuesta<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…<br />
<br />
Empecé a cantar la canción que me sabia de memoria y gracias a mi estado de total concentración y qué la lluvia comenzó a remitir en intensidad aumenté considerablemente mi ritmo.<br />
Conducía y cantaba…..cantaba y conducía….<br />
<br />
Marilyn Monroe cuando matan a su perro…<br />
Ya sabe que nadie la ira a buscar al colegió<br />
Marilyn Monroe que no busca joyas…<br />
Para ella tienen más valor otras cosas...<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…<br />
<br />
Un policía la intenta violar...<br />
Algunos opinan que lo conseguirá…<br />
También su tío lo intentara…<br />
Pero un mal marido virgen la declarara…<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…<br />
<br />
Marilyn Monroe se siente una idiota…<br />
Porque de algunos libros no entiende ni jota...<br />
Marilyn Monroe que ha sido ingresada...<br />
De nuevo en la misma clínica psiquiátrica...<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…<br />
<br />
Al cabo de un buen rato,y muy cerca si no recordaba mal de la curva del túnel y la cascada vi por fin el culo del Ferrari, la canción alcanzó su ritmo más alto y yo apreté más aún el gas sin dejar de cantar.<br />
<br />
Un policía la intenta violar...<br />
Algunos opinan que lo conseguirá…<br />
También su tío lo intentara…<br />
Pero un mal marido virgen la declarara…<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-0daudDX8c5QODvBeywhf4tummBGuxBvmccqlBx52q36GutkGWB2GO-7BE0qS1bnJbNiyhFzMu-D-v-KavfltmoA_yp6JluVrvdiSrbKvaaPRHurXNkaplCslFVxAvQee3hiJRrUI1M6n/s1600-h/rally-trinidad130.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073749563285269394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-0daudDX8c5QODvBeywhf4tummBGuxBvmccqlBx52q36GutkGWB2GO-7BE0qS1bnJbNiyhFzMu-D-v-KavfltmoA_yp6JluVrvdiSrbKvaaPRHurXNkaplCslFVxAvQee3hiJRrUI1M6n/s200/rally-trinidad130.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Como ya me la conocía de esta mañana, entré a saco en la curva del túnel, la trasera deslizó entonces con brusquedad, pero al tocar suelo seco bajo la cúpula de la cascada agarró de nuevo y tras un fuerte bandazo y un chirrido de gomas logre recuperar el control y salir disparado hacia la recta que ya no marcaba la meta sino el principio del tramo de tierra, sin pausa y sin piedad me iba acercando al Ferrari.<br />
<br />
Marilyn Monroe se ha suicidado...aprieta el teléfono entre sus manos…<br />
Marilyn Monroe ya esta en el deposito...<br />
Los mercaderes hacen de ello un negocio…<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…<br />
Marilyn Monroe que nunca logra dormir…<br />
A veces ni con píldoras lo puede conseguir…<br />
<br />
Justo se acabó la canción cuando entré en la tierra, tras dar un salto de por lo menos diez metros…sobre el final del asfalto.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-xYPHaAdGOcgFqGf270Ui_zROSs4Q7tHKq2VU6q0alE8ZxTExDHWJwILrCoz9rnsajquD7jELT-CUakfvlKTufeCjl4JGs6V182L5d9WE8MPTYxUdCg_QEsNVBXbZFFsg7iQksONs_dDr/s1600-h/rally-trinidad55.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073749958422260642" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-xYPHaAdGOcgFqGf270Ui_zROSs4Q7tHKq2VU6q0alE8ZxTExDHWJwILrCoz9rnsajquD7jELT-CUakfvlKTufeCjl4JGs6V182L5d9WE8MPTYxUdCg_QEsNVBXbZFFsg7iQksONs_dDr/s200/rally-trinidad55.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a>El coche aterrizó con violencia sobre la tierra embarrada, y esta vez si que me las vi realmente putas para controlar al lambo que se me iba para todos los sitios menos por donde debía ir, tuve que aflojar unos preciosos segundos para poder tener plenamente el control sobre él, y luego una vez más a saco.<br />
La verdad es que habiendo tenido un m3 de primera serie, lo de entrar cruzado en las curvas es algo que o llegas a controlar con fluidez o acabas estampándote contra algo tarde o temprano, yo como hice bien mis deberes, lo controlaba muy bien, y tras las dos primeras curvas le pillé de nuevo el tranquillo y me empecé a divertir de veras conduciendo.<br />
El truco esta en cruzar el coche lo justo para colocarlo en la curva y salir de ella como una bala, si derrapas mucho pierdes tiempo y si derrapas poco no entras…mi rival por lo que veía no había practicado mucho el tema, así que en poco rato estaba pegado a su culo, adelantarlo fue tan fácil como achucharlo un poco para que se pusiese nervioso y esperar a que cometiera un error en una curva….y así pasó.<br />
En una cerrada cruzó mucho el Ferrari y le adelantó la trasera, mientras esto ocurría yo metí el lambo en la curva en una maniobra de libro…esquivé por los pelos, eso si, el morro del Ferrari, y antes de que terminase de hacer el trompo yo ya estaba en plena recta abriendo hueco.<br />
Llegué solo a la meta, de nuevo había vuelto a ganar.<br />
Al finalizar la jornada, nuestro equipo alcanzó la tercera posición de la general y en cuanto a pilotos, me había colocado en segundo lugar, tras el correoso James Rogan, el británico piloto del equipo blanco, que pilotaba a gran altura tanto el marannello como la R1.<br />
Cuando regresamos al hotel, desde la organización me reclamaron junto a mi rival para ser entrevistados por la prensa internacional, hoy había marcado un hito, fui el primero en ganar en el mismo día tanto en motos como en coches,esa gesta quedaría ya por siempre jamás.<br />
Con la inestimable colaboración de mi preciosa traductora, contesté con soltura durante más de media hora las preguntas de la prensa, fue un alivió cuando me preguntaron en cristiano los enviados especiales de TVE, ya se me estaba olvidando hasta mi propia lengua de no practicarla.<br />
Los periodistas se esforzaron como fieras en tratar de ponernos enfrentados tanto a James como a mí, pero los defraudamos dejando bien clarito que de rivalidad la justa en pista, pero que fuera de ella nada de nada.<br />
De regreso al hotel, subí a mi cuarto para darme una ducha antes de bajar a cenar con el resto de participantes, mis compañeros me dieron entonces una buena noticia, les habían dicho los de la organización que mañana seria jornada de descanso y no se celebraría ninguna carrera.<br />
Me alegré, hoy había sido un día redondo, pero la tensión de varios días de carrera seguidos se iba acumulando y cada vez me iba sintiendo más agotado y estresado.<br />
Mientras me daba una reconfortante ducha caliente me dio por pensar una cosa, si mañana era jornada de descanso… ¿significaba aquello que aún estábamos a mitad de competición? El no saber la duración total del campeonato era una putada, no te podías dar un respiro ni tener un día malo… ¿y si hubiese acabado hoy?, habría terminado segundo…no estaba mal, pero yo había venido aquí para ganar…<br />
De cualquier modo, durara un día más o dos semanas, mí obligación a partir de ahora que estaba arriba en la tabla, era ganarlo todo…y rezar para que el británico cediese un poco…<br />
Bajé a cenar aún dándole vueltas en la cabeza al asunto, pero la verdad es que todo se me borró de la mente cuando me encontré en la barra del bar con Sara, vestida con un corto y ceñido vestido negro.<br />
Tomamos algo en la barra mientras esperábamos para pasar al comedor, todos los pilotos me miraban con envidia cuando conseguían despegar la vista del cuerpo de Sara, pero ella solo tenia ojos para mí.<br />
Pasamos a cenar y esa noche contamos con la presencia del jeque y de todo su sequito de siervos y guardaespaldas.fue una larga y animada velada, nuestro animado anfitrión estaba muy feliz de cómo estaba marchando la competición y nos felicitó a todos por la etapa tan reñida de hoy.<br />
Haciendo una excepción esa noche se nos permitió tomar un licor tras el café, cosa que aproveche para disfrutar de un riquísimo black jack con mucho hielo.<br />
En la larga sobremesa, él jeque acompañado por su inseparable corte, se pasó por todas las mesas charlando uno a uno con todos los participantes, dando ánimos y felicitaciones por doquier, cuando llegó a mi lado y junto al Británico, que nos habíamos sentado por pura casualidad el uno frente al otro, de improviso tomó asiento aprovechando la silla libre que había dejado a mi lado Sara para ir al tocador y se puso a charlar con nosotros.<br />
Bueno, con James, ya que yo aunque ya empezaba a pillar algo de inglés, aún me sentía desnudo sin mi Sarita.<br />
Cuando esta regreso, al tener su asiento ocupado por el jeque, tomo posición de pie a mi derecha y me empezó a traducir.<br />
El jeque la miró de arriba abajo, según su cultura, ella iba prácticamente desnuda, pero por su gesto, vi. Que muy mal no es que le sentara aquella agradable vista.<br />
-el jeque quiere saber si te apetece tomar otra copa…-me tradujo un poco ruborizada.<br />
Joder, eso ni se pregunta, nunca le hecho ascos al jacky, así que respondí que me tomaría otro gustoso, él británico también pidió otra.<br />
Nos felicitó efusivo por nuestra lucha de hoy, tanto en moto como con los coches habíamos dado un buen espectáculo.”Una lucha sin tregua ni piedad” fueron exactamente sus palabras.<br />
Dijo que hacia mucho tiempo que no disfrutaba tanto como hoy viendo carreras y nos pidió que siguiéramos así….cosa que le aseguramos que así seria sin ninguna duda.<br />
Charlamos animadamente durante varios minutos, de otros tiempos, de otros pilotos…al final se levantó sin muchas ganas y nos dijo que debía ocuparse de otros asuntos, nos despedimos educadamente y le dejamos marchar...<br />
Dio un par de pasos alejándose de nosotros y se detuvo inesperadamente, sé giro bruscamente y con una sonrisa un poco malévola nos mostró tres dedos de su mano derecha…luego dijo en voz baja…”solo quedan tres días más…”<br />
Y se fue, él ingles y yo nos miramos a la cara, ya no nos reíamos.<br />
Pasamos entre el resto de pilotos la noticia y se armó un buen revuelo, entonces Sara me cogio de la mano y me preguntó si me apetecía pasear un poco.<br />
No me vendría mal tomar un poco el aire…<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">En los jardines</span><br />
<br />
<br />
Paseábamos juntos pero sin rozarnos por una senda decorada con alegres mosaicos multicolores, la vegetación frondosa y aromática nos rodeaba, daba la sensación de estar en medio de un laberinto, solo se oía el trino de los pájaros exóticos propios de la isla y el murmullo de una sueva y calida brisa que más que mover parecía acariciar la vegetación.<br />
-¿nervioso...?-rompió el hielo ella.<br />
-no es fácil estar tranquilo a tu lado…-respondí zalamero.<br />
Ella sonrió.<br />
-te lo decía por la carrera….<br />
-ahora mismo la carrera me importa una mierda…-dije yo claramente al ataque.<br />
-no pierdes el tiempo…<br />
Sin dejarla seguir hablando tiré de su cuerpo hacia mí y la besé.<br />
Mis manos recorrieron sin ningún pudor sus caderas y su firme trasero.<br />
Ella se dejó hacer, y por su parte, llevó sus manos descaradas hacia mi endurecido miembro que ya tensaba el pantalón.<br />
Quería comerme aquellas tetas pero ya…pero en medio del paseo cualquiera podía aparecer de improviso y cortarnos el rollo.<br />
No tuve piedad y me abrí paso casi a mordiscos entre la pared de vegetación, dando a parar a un pequeño circulo interior cubierto solo por una fina y fresca capa de hierba.<br />
La atraje hacia mí a través del verde muro y luego perdí solo unos segundos en tratar de disimular el boquete hecho en la vegetación, tras esto, toda mi atención se concentró en ella.<br />
La bajé el vestido dejado al descubierto unos pequeños pero bien formados pechos, seguí tirando de él hasta poder ver la fina tela de un tanga negro y no paré hasta que el vestido quedó tirado en el suelo.<br />
Ella hizo lo mismo conmigo, mientras yo contemplaba extasiado aquella maravilla de cuerpo.<br />
El slip me estorbaba, así que lo tiré al aire dejando libre por fin a la “bestia”, luego me fui hacia ella y recorrí con mis manos toda su anatomía, me tomé mi tiempo en quitarla el tanga…y eso que estaba a cien…<br />
Por fin y sin ya poder aguantar ni un segundo más la tumbé sobre la hierba y al tema.<br />
La primera vez fue rápida y casi violenta...pero es que cuando las ganas aprietan…<br />
Luego permanecimos tumbados y sudorosos durante unos minutos, pero enseguida noté que se me estaba poniendo dura otra vez y repetimos, mas despacio, sin prisas…nunca olvidaré aquel día….<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">La ultima prueba.</span><br />
<br />
Por fin había llegado el final del cuento, esto no daba más de sí, había llegado la hora de la verdad.El campeonato por equipos ya era nuestro, sólo tenia que cruzar la meta en cualquier puesto, pero el de pilotos se iba a decidir ahora mismo, los últimos dos días de competición se habían convertido en un autentico toma y daca entre Rogan y yo, alternando entre ambos las dos primeras posiciones en todas las pruebas.<br />
Teníamos los mismos puntos, increíble pero cierto, el que quedase por delante se llevaba el tituló, así de simple.<br />
Debería estar muy nervioso, pero no…a estas alturas, ya me había demostrado a mí mismo que podía triunfar en la vida, en las carreras y fuera de ellas.<br />
Tenia todo el apoyo de mis compañeros de equipo… y de los mecánicos, había conseguido una buena amistad con mi ídolo Kevin…y por las noches recibía todas las atenciones de Sara…ganar o no ya no tenia demasiada importancia…aunque sinceramente, me levanté aquella mañana con todas las intenciones de hacerlo.<br />
Nuestro querido jeque nos tenia reservada una pequeña sorpresa para la ultima prueba, él muy cabronazo estaba encantado de que hubiésemos llegado al ultimo día en igualdad de condiciones y con todo por resolver…<br />
Estaba disfrutando mucho y nos confesó entre copas, ahora todas las noches compartíamos los tres una agradable sobremesa tras la cena, que todo había salido como lo había deseado, por fin una competición limpia y con intriga hasta el final…<br />
Pues el muy moro se había reservado lo mejor para el final, él ultimo tramo…esta mañana en coches habíamos competido de nuevo en el circuito, ya habíamos hecho todos los tramos de la isla, por cierto que perdí la carrera en la ultima curva…Rogan me fundió sin poder remediarlo…ya esperábamos todos correr por la tarde de nuevo allí, pero en la comida se nos anunció que lo haríamos en un ultimo tramo secreto.<br />
Todos sabíamos que ya no quedaban más tramos por recorrer en la isla, pero estábamos en un gran error, tras la comida se nos reunió a todos los pilotos y se nos llevó una vez más hasta los todo terreno, el jeque se montó en el nuestro y mientras recorríamos a ritmo tranquilo un estrecho camino polvoriento no paraba de reírse y de lanzarnos miradas intrigantes.<br />
A los pocos minutos nos detuvimos frente a un lago, en la orilla nos esperaba una barcaza, los coches entraron en ella y comenzamos a cruzarlo, sé nos ordenó no bajar del coche, aquello se ponía cada vez más misterioso…<br />
Al doblar un recodo vimos el final del lago, justo bajo la gran cascada de agua del tramo de montaña.<br />
La barcaza avanzo lentamente hacia ella, cuándo estuvimos muy cerca y vimos que no tenia ninguna intención de detenerse tragamos saliva, el jeque permanecía tranquilo y sonriente.<br />
El agua cayó con un gran estruendo sobre nuestro coche, yo me encogí instintivamente y estuve a punto de hacérmelo en los pantalones, por los rostros desencajados de mis acompañantes supe que no era el único que estaba acojonado.<br />
Fueron unos segundos terribles…creí que la fuerza del agua iba a destrozar el vehículo con nosotros dentro, pero no fue así y antes de terminar de encomendarme al señor el agua desapareció a nuestra espalda y nos vimos de repente dentro de una gran cueva natural iluminada toda ella por grandes baterías de focos.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGZZ9dv8JLdbebCDQOGs6PVbMo1G1Rydt5wGEJ__nfVZ-SHfgOoWIGTg3Yfifb2-lIuf8ZhMVgUuRcee70rsICgOEJWaEJel6Gecg_w1kY6_YwD679Jk7gCKPNb9KEvUlLDi7lWXPHaWBY/s1600-h/lamborghinigallardose32vl.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073751023574150066" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGZZ9dv8JLdbebCDQOGs6PVbMo1G1Rydt5wGEJ__nfVZ-SHfgOoWIGTg3Yfifb2-lIuf8ZhMVgUuRcee70rsICgOEJWaEJel6Gecg_w1kY6_YwD679Jk7gCKPNb9KEvUlLDi7lWXPHaWBY/s200/lamborghinigallardose32vl.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
-¡Bienvenidos al puto infierno…caballeros!-gritó el jeque en cuanto bajamos de los todo terreno.<br />
El eco de sus palabras resonó en la cueva, en la cual, además de un montón de gente ocupaba en diversos menesteres, estaban ordenadas en fila todas las motos, listas para correr.<br />
Un poco asustados, nos dirigimos hacia el final de la cueva, siguiendo sin rechistar los pasos del jeque.<br />
Lo que vieron mis ojos al traspasar una gruesa cortina de plástico dispuesta para evitar la humedad nunca se borrara de mi cabeza, un túnel…totalmente redondo… de unos quince metros de diámetro...con piel de asfalto…los 360 grados…salvo los trozos iluminados por hileras de fluorescentes blancos cada 30 grados…podía ver hasta unos cincuenta metros delante de mí, luego el túnel giraba hacia la derecha y desaparecía en las entrañas de la montaña.<br />
El jeque avanzó unos pasos por delante y se giró hacia nosotros, qué permanecíamos quietos y asombrados mirando el final del túnel.<br />
-son catorce kilómetros…-anunció con voz tranquila, el eco repitió sus palabras.<br />
-este tramo decidirá la victoria…si os atrevéis a correr en él...<br />
Seguimos callados.<br />
-el túnel discurre por el suelo de la isla, en origen fue un conducto de lava del volcán que formó la isla, lo descubrieron mis hombres por casualidad y enseguida supe que seria fantástico para correr por él.<br />
En el fondo de mi ser pensé si aquel tipo se había vuelto loco o nos estaba gastando una broma...aquello no era normal.<br />
-el que quiera correr recibirá la habitual información sobre su trazado, los que no serán devueltos a la barcaza y al hotel...los que corran tendran que firmar un contrato de confidencialidad sobre el trazado…este tramo solo se usara en posteriores campeonatos cuando el final del mismo se deba decidir el ultimo día…¿ha quedado claro?<br />
-¿ha quedado claro…?-tuvo que repetir ante el silencio que seguía reinando.<br />
Asentimos muy poco convencidos.<br />
-los que quieran correr que levanten la mano…<br />
Las primeras fueron la de mi rival y la mía…ya que habíamos llegado hasta aquí, no íbamos a rendirnos al final, él mundo es para los valientes….<br />
Poco apoco y uno a uno todos acabaron levantando las manos.para regocijo de nuestro anfitrión.<br />
-un millón de dólares para el ganador del tramo…uno por tanda, total tres millones… ¿Qué os parece?<br />
No estaba mal…pero para dar esa pasta, algo malo debería haber oculto.<br />
-síganme pues, iremos a la sala de control del túnel, donde recibirán toda la información necesaria.<br />
Por si no os habéis dado cuenta, en aquel momento, mi nivel de ingles era lo suficientemente alto como para no necesitar interprete, me la reservaba para otras cosas mucho más divertidas.<br />
Nos llevo de vuelta a la entrada y luego nos condujo por unas empinadas escaleras de metal fijadas a la pared de la cueva, al final de las mismas entramos en otro corredor natural, mucho más estrecho que el principal, estaba húmedo y mal iluminado, nuestros pasos resonaban al caminar.<br />
Llegamos ante una puerta metálica que el jeque cruzó sin pensar y desembocamos en una gran sala bien iluminada y seca, repleta de pantallas de televison, con echar un simple vistazo pude ver que enfocaban diversos puntos del túnel.<br />
Había casi veinte personas trabajando en la sala, cuando entramos nosotros, ni nos miraron, siguieron a su rollo.<br />
El jeque reclamó a uno de ellos y nos lo presentó como el ingeniero jefe de las instalaciones, él se iba a encargar de ponernos al día.<br />
Con solo dar una orden, la intensidad de la iluminación se redujo a una simple claridad, y del techo se desplegó una gran pantalla de plasma, la cual, nada más alcanzar su posición vertical se encendió sola.<br />
Lo primero que se plasmo en ella fue un grafico tridimensional en color verde de lo que en principio me pareció el intestino grueso de una persona.<br />
Resultó ser el jodio túnel en 3d, todos nos quedamos boquiabiertos frente a la pantalla.<br />
El ingeniero comenzó a hablar….<br />
Cuando salimos de aquella sala reinaba el silencio y el temor, mejor me había metido la mano en el culo antes que haberla levantado cuando el jeque preguntó si queríamos correr.<br />
Aquello no era un tramo, aquello era una jodida paranoia,el túnel se retorcía a lo largo de su recorrido como una serpiente furiosa, nadie en su sano juicio se atrevería a correr por un sitio así, pero el ingeniero jefe se empeñaba una y otra vez en hacernos creer que en las simulaciones por ordenador era totalmente factible.<br />
Cuando le preguntamos si aparte de por ordenador alguien había tenido huevos para recorrerlo en moto su respuesta fue un simple y rotundo NO.<br />
Yo, la verdad es que a partir de la mitad de la explicación del trazado desconecte, era imposible asimilar y recordar todo lo que aquel tipo nos iba soltando de carretilla.<br />
Creía firmemente que si no nos matábamos alguno aquella tarde seria por pura suerte, ya que por lo demás, todo presagiaba una ostia segura.<br />
Intercambié un par de cortas miradas con mi rival, y a parte de mostrar un gesto de aparente tranquilidad, en el fondo estaba tan asustado como yo o más.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTvu8Gzsgo0TkebensEoi03vky7dT9GR02kjZB5S3FSaePuV9qV2kQLqi4H57Z3TtJEvPZ7ZYaZdyHkA9zGeIjzHkSDvIYfmbiZ1fJJ8b8RcL452ywDzUTQV-g1YivtrXtSSTc1pvLbUF/s1600-h/subway3.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073752866115120066" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKTvu8Gzsgo0TkebensEoi03vky7dT9GR02kjZB5S3FSaePuV9qV2kQLqi4H57Z3TtJEvPZ7ZYaZdyHkA9zGeIjzHkSDvIYfmbiZ1fJJ8b8RcL452ywDzUTQV-g1YivtrXtSSTc1pvLbUF/s200/subway3.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Pero había llegado la hora, los participantes de la primera tanda ya se estaban poniendo los monos de cuero en medio de un silencio absoluto, sólo el crujido de las prendas rompía la tensa calma.<br />
Cuando arrancó el primer motor un escalofrió me recorrió el cuerpo, en medio de la cueva, el eco devolvía una y otra vez el rugido de la maquina, y parecía que incrementase su sonido por tres…<br />
Llegó por fin el momento de salir, los pilotos formaron en línea y aceleraron los motores, empezó entonces la cuenta atrás…<br />
Cuando faltaban un par de segundos para la luz verde un piloto levantó la mano al aire y se detuvo la salida, rápidamente los comisarios se acercaron hasta esté, el tipo se bajó de la moto y dijo que se lo había pensado mejor y que iba a pasar de correr la prueba, fue el detonante para que de repente muchas manos comenzasen a alzarse también y en un santiamén solo quedó un piloto en la línea de salida dispuesto a participar.<br />
El jeque bajó entonces visiblemente contrariado de la sala de control del túnel y nos reunió de nuevo a todos los pilotos, con voz grave nos preguntó cuantos queríamos correr, y esta vez sin mariconadas…<br />
De la primera tanda solo volvió a levantar la mano el valiente que había permanecido en la línea de salida, de la segunda tanda nadie levantó la mano, y de la mía, por cojones...solo mi rival y yo mismo que nos jugábamos el titulo levantamos la mano.<br />
El jeque dio una palmada al aire y comenzó a reírse con ganas…<br />
-ya sabemos para quienes van a ser los tres millones de dólares…<br />
Nadie se rió con él.<br />
-no perdamos tiempo pues…que estos valientes se preparen para la lucha final...empezaremos en diez minutos.<br />
Y sin más se volvió hacia las escaleras y desapareció.<br />
Ahora me tocaba a mí prepararme, así que con las piernas un poco flojas me encamine hacia el vestuario.<br />
Delante de mi solo veía el largo tubo iluminado que formaba el túnel, me encomendé al señor y apreté los semimanillares de la suzuki con fuerza, a mi lado mi contrincante parecía tan tenso y rígido como yo, y solo el colgao de la primera tanda parecía a gusto, dispuesto en posición de salida y dando ligeros toques de gas a su ducati.<br />
Los segundos hasta que el semáforo se puso en verde se me hicieron tan largos como todos los años de mi vida juntos y la verdad es que cuando por fin lució me sentí aliviado, aunque la sensación solo me duró unos milisegundos.<br />
El de la ducatí salió disparado y tomo la cabeza, yo le seguí bastante más despacio y Rogan se me mantuvo a la par sin adelantarme.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTiQbIS3ir0tvFsKSsHzTtViaS4_e4kDnWEtX0Z0KGqaDDGf5YIOtgod-2nGUt1tg1YkWIUPDX6JeE-9-RH3UxZ5S7Q0nkVkoQVyxyU7A972f7z8PWJ3IwVpD2VXwpPWG994H8XVzdjQ_a/s1600-h/Imagen4.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073756345038629842" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTiQbIS3ir0tvFsKSsHzTtViaS4_e4kDnWEtX0Z0KGqaDDGf5YIOtgod-2nGUt1tg1YkWIUPDX6JeE-9-RH3UxZ5S7Q0nkVkoQVyxyU7A972f7z8PWJ3IwVpD2VXwpPWG994H8XVzdjQ_a/s200/Imagen4.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Tomé la primera curva a derechas realmente asustado, pero no pasó nada…fue como si no hubiese curva…la moto parecía ir por railes, y aunque la tomé bastante tumbado, como el túnel era totalmente redondo, casí me dio la sensación de haberlo hecho totalmente recto…aquello me dio confianza, y el ver ya a lo lejos el piloto trasero de la ducati, me espoleó para destapar el tarro de las esencias de la susi.<br />
Pronto descubrí que las indicaciones dentro del casco eran simplemente orientativas…daba igual que marcase derecha, izquierda…la moto rodaba por el túnel a más de doscientos sin inmutarse…solo comprendí que había que estar pendiente cuando marcase bajada, ya que la moto se despegaba del suelo y controlarla al aterrizar de nuevo era bastante complicado…y si no estabas atento la ostia podría ser maja y además, llevando pegado al culo a rogan…podría pasarme por encima si caía...<br />
Así que decidí ir a fondo y tratar de despegarme de la r1 de mi rival.<br />
Lo más impresionante del túnel fue la subida, el marcado de la subí hacia tiempo que se había quedado fijo en 300…llegó un momento en que ya no supe si estaba boca arriba, boca abajo o de lado….solo cuando en la pantalla se proyectó subida y la moto de repente se empezó a poner casi vertical, supe que iba bien…<br />
Delante de mí solo veía el redondo túnel que iba recto hacia arriba….la moto de repente comenzó a perder velocidad y revoluciones poco a poco….por un segundo pensé que me había cargado el motor…pero estaba equivocado...era debido a la gran pendiente que estaba subiendo que perdía empuje…no sabia si reducir o seguir perdiendo fuelle, aquella subida parecía interminable…<br />
La moto comenzó a desfallecer cada vez más deprisa, no me atrevía a reducir…<br />
Entonces me vi totalmente indeciso y asustado...<br />
Gracias a dios que en aquel preciso instante la moto comenzó a recuperar…al principio muy despacio, y cuando noté que la pendiente se iba reducía no me lo pensé y reduje unja marcha, la moto respondió con fiereza y recuperé la confianza.<br />
Antes de finalizar la subida en el interior del casco se proyecto un warning y una indicación de bajada, como pilotando no sabia ni por donde iba ,no supe si reducir mucho o poco así que me limité a desacelerar un poco y agarrar fuerte los semimanillares…<br />
La moto literalmente voló por los aires e incluso llegue a golpear con mi casco el techo del túnel, el aterrizaje fue tan brusco que aún no se ni como lo hice para no caerme, ya que toqué suelo con la rueda delantera casi con la moto en vertical y yo sin tocar el asiento.<br />
Simplemente la deje correr sin tocar nada…lo mismo tuve suerte y la moto se poso sobre las dos ruedas no sin brusquedad que igual me hubiese descabalgado por delante…no se...el caso es que en cuanto me vi sobre el suelo y con la moto más o menos controlada reduje marchas y aceleré a fondo una vez mas, estaba tan centrado en lo mío que ni siquiera me di cuanta de que mi rival no había tenido la misma suerte que yo y había sufrido una fuerte caída justo en mi esplada,perdiendo así toda opción al titulo.<br />
Seguí pilotando a fondo por el túnel con la vista fija solo al frente, cuando vi un punto de luz rojo a lo lejos y supe que era la ducati estruje más aún el gas,ya no debería quedar mucho túnel…y quería ganar…<br />
Tengo que reconocer que si no llega a ser por el fallo que cometió mi predecesor cuando de nuevo pillamos una fuerte bajada, no hubiese podido recortar la diferencia que me sacaba y ponerme a su par...<br />
Pero una vez pareados, y recuperado del susto, el bravo piloto de la ducatí dejó bien claro que iba a por todas y marcó un ritmo infernal poniéndose de nuevo en cabeza.<br />
Mi susi demostró su poderío y en una arriesgada maniobra adelantándolo casi en horizontal, por primera vez en todo el tramo logré ponerme en cabeza, en ese momento me vi virtual ganador y no pude evitar una sonrisa de satisfacción dentro del casco.<br />
La sonrisa se me cortó justo en el instante en que en un giro a izquierdas vi. A mi derecha el casco de mi rival…lo malo es que lo veía del revés…me quedé tan alucinado que perdí la concentración y la ducati me paso boca abajo como un rayo…luego pude ver como iba volviendo tranquilamente a la posición natural girando poco a poco a lo largo de toda la circunferencia del túnel y me ganaba terreno descaradamente.<br />
Logre reponerme de la impresión y de nuevo me vi obligado a sacarle todo a mi moto para ponerme a su altura.<br />
El tipo trato una y mil veces de jugármela, pero esta vez, ya prevenido, me limité a seguirle el juego.<br />
Una exprencia nueva ir a trescientos por un túnel, por el techo boca abajo…al principio desconcierta y asusta…pero bueno…luego poco a poco le vas quitando importancia y te dedicas a correr para adelantar a tu rival y ganar la prueba.<br />
Llegó un momento en que me daba igual y me llegué a olvidar de si iba bien o cabeza abajo...lo único que me importaba era que ya tenia de nuevo en el punto de mira a la ducati y que aún me quedaban algo más de mil vueltas de motor en el puño.<br />
Realmente le gané por eso, por motor,ya que una vez totalmente confiado en mi maquina y en mí mismo, decidí pasarlo y tirar a muerte,y así hice,lo pasé y no llevaría mas de tres segundos en cabeza cuando la iluminación del túnel cambió de color y dentro de mi casco parpadeando apareció META y REDUZCA VELOCIDAD…<br />
Fue algo tan imprevisto y desconcertante, que aunque hice caso de las indicaciones y aflojé…realmente no tuve la sensación de haber ganado la carrera...es más…sinceramente no había merecido ganar.<br />
A pesar de todo, ya con las motos en vertical y a cuarenta por hora, el piloto de la ducatí se puso a mi par y me tendió la mano felicitándome.<br />
Le hice gestos de que no me parecía bien…traté de decírselo, pero dentro del túnel, el ruido de los motores aún a pocas vueltas era ensordecedor, y no pude hacerme entender.<br />
Pronto llegamos al final de túnel, donde solo cuatro personas de la organización nos esperaban.paramos las motos, me bajé bastante enfadado y en ese momento me di cuanta de que Rogan no estaba.<br />
Preocupado, pregunté a los de la organización y me informaron de su caída, les pregunté por su estado y me tranquilizaron, no había sido grave y había podido seguir la marcha, con la moto bastante tocada, dentro de poco aparecería por el final del túnel.<br />
Mientras esperábamos su llegada, hablé con el piloto de la ducatí y le pedí disculpas por haber ganado de aquella manera, él tío le quitó importancia y me dijo que le daba igual, que se lo había pasado genial pilotando por el túnel y que el millón de pavos extra que se llevaba para casa ya era una victoria para él.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMxzcabxSD0B89S807jEbhp4j9ixvm6NHIvQ4-feHt6HlBkK5U0B-lKMrOad9BHJihsFhatg2qkp0P6KqfIiwg-SlUruhW2Ib5nSe9yqrU6uOOCEoUJ97SebAJDQt9uL2vxTt6nCp6vXxY/s1600-h/1078f.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073814047924251618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMxzcabxSD0B89S807jEbhp4j9ixvm6NHIvQ4-feHt6HlBkK5U0B-lKMrOad9BHJihsFhatg2qkp0P6KqfIiwg-SlUruhW2Ib5nSe9yqrU6uOOCEoUJ97SebAJDQt9uL2vxTt6nCp6vXxY/s200/1078f.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Y así fue como me convertí en el primer ganador de la historia del del TT SPIRIT OF THE SPEED.<br />
<br />
<br />
HOY<br />
<br />
Mi abuelo no terminaba su historia así, siempre añadía algo más, su moraleja…<br />
En la cual me metió en la cabeza desde bien pequeño que no todo en esta vida era ganar,y que las victorias si no son limpias, tanto en las carreras como en la vida, más que un orgullo son una vergüenza,y que siempre hay que luchar por tus sueños en esta vida… y que el mundo esta hecho para los valientes...y muchas cosas más que las llevo grabadas a fuego en mi cabeza y que se han convertido en mi guía personal, qué han hecho que un niño rico como yo al que se lo han dado todo en la boquita desde niño no se haya convertido en un perfecto imbecil…<br />
Que se valorar mucho más un sábado de curvas con los colegas que los ceros de la cuenta corriente de mi viejo….cuanto te echo de menos abuelo.<br />
Todo ha ido bien, logré clasificarme sin problemas en las pruebas nacionales y en las internacionales me clasifiqué quinto, exactamente igual que el abuelo, ahora estamos en pleno vuelo cruzando el océano, rumbo a la isla, la historia se repite.<br />
No se como terminara, sí ganaré como el abuelo o no, eso me da igual,y así me lo han enseñado, me limitaré a disfrutar de la experiencia y dar todo lo mejor de mí,se lo debo al abuelo,y a mi padre,que nunca podrá vivir esta experiencia.<br />
No estoy nervioso como el resto de compañeros, ya se como va todo,y aunque en estos cincuenta años algo ha cambiado, se mantiene el espíritu original de la competición, me muero de ganas de pilotar por el tramo de las cascada…y espero poder llegar hasta el final y poder correr en el túnel, desde que mi abuelo lo ganase en la primera edición, solo se ha hecho en seis ocasiones más,y solo los que han ganado la competición en aquel ultimo tramo, son considerados como verdaderos héroes del motor.<br />
Avisan por megafonía que ya se puede ver la isla por las ventanillas, un hormigueo me recorre el estomago, parece que algo nervioso si que estoy…</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQhlUXlBbewCCHKLe-i8gG09oZ0B-ec_wOIn6hjMrMeiGqjA3n7hRoMmtarNS5VFNsGD_225sISBdZTNafpDDW8rJUfHhg7yNdC5WD6cxCOsIz1vMIIyhZjfDWPzLtqrMCeXCA1QYaKdh/s1600-h/xavicalafat1cg4.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5073814567615294450" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXQhlUXlBbewCCHKLe-i8gG09oZ0B-ec_wOIn6hjMrMeiGqjA3n7hRoMmtarNS5VFNsGD_225sISBdZTNafpDDW8rJUfHhg7yNdC5WD6cxCOsIz1vMIIyhZjfDWPzLtqrMCeXCA1QYaKdh/s200/xavicalafat1cg4.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5184699864449314578" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhroYN-C1n5fd8m8FNB12CiKv2OPUpkozANMLiqGd3MyuEbz6nxpo9OCjEZdJT-X7xaEvXGN4eP37dpqzfATHGbGLeiqn8FCOqxQXxvKACF45DHvu_L2okeumk9tpxpdaRSqEb5cltC3BbW/s320/2005-HarleyDavidson-UltraClassicElectraGlide-FLHTCUI.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<span style="color: red;"></span><br />
<span style="color: red;"></span><br />
<span style="color: red;">FAMILIAS IRRECONCILIABLES.</span><br />
<span style="color: red;"></span><br />
<br />
"Por distracción, todos los motoristas terminan pareciéndonos iguales. Y no lo son. Yo que he andado entre ellos puedo dar fe. Es difícil que alguien que no sea aficionado al motor pueda hacerse una idea de hasta qué punto el mundo de la moto está lleno de familias irreconciliables. La máquina que elijas y el uso que quieras darle marcará desde tu grupo de amigos, hasta tu manera de vestir.<br />
LOS CARRERISTAS<br />
Los amantes de la velocidad, o los racing. Lo primero que se consiguen, tras adquirir su moto, es un mono de piel o material sintético a imitación de los pilotos profesionales, unos guantes con protecciones kevlar, unas botas especializadas y un casco integral. Señalados ya por su curiosa vestimenta, los racing sufren con paciente entereza su particular posición de conducción. va encogido en una posición flexionada bastante forzada y con el peso cargado en los antebrazos. El acompañante se verá obligado a viajar todavía en una posición más incómoda. A pesar de ello, el carrerista vive feliz en su hábitat con sus costumbres ancestrales: la salida del domingo con su grupo de amigos hasta un merendero cercano se hará, a poder ser, a través de una carretera de acceso con mucha curva. <br />
LOS CUSTOMS DEL BLUES <br />
Hay otra familia que se niega a aceptar que esa manera estresante sea la única posible de andar en moto. Muchos de ellos empezaron de adolescentes, enamorándose de la música y la idea ácrata del viaje, la libertad, el blues y el rock. Ya más crecidos dieron en apercibirse de que el paseo en motocicleta encarnaba muchas de esas sensaciones de desahogo y libertad que les provocaba la música. No buscaron entonces las motos más rápidas y ágiles sino las más duraderas, con líneas clásicas y motores de grandes cilindros que resistieran muchos años. A sus usuarios les gusta dar largos paseos sin rumbo, fijándose despacio en los paisajes y en las cosas. la relación del piloto con la máquina ya no es la de un jinete con su montura, sino la de un amigo con su compañera de viajes. Por tanto se dedica a embellecerla a su gusto. Entre unas cosas y otras, acaban siendo unas máquinas muy pesadas. Así en esos casos, lo mejor es que desaparezca el mono de piel y las protecciones ( salvo el casco ), y que el cuero se limite a unos pantalones con forma de vaqueros y, en todo caso, un chaleco aireado. Los botines en punta son potestativos y sólo tienen un sentido estético, por lo que los racing los miran con desconfianza y los critican...<br />
<br />
<br />
LOS RUTEROS <br />
Otra familia es la de aquellos cuya afición a la moto no se mide por lo que corre o el placer que les da, sino por lo lejos que les lleva. Ese es el rutero, un tipo clásico y difuminado que, por su exterior, difícilmente podrías intuir su carácter motociclista. Es un amante de los mapas, de los cofres en la parte posterior y de las guías de carretera con restaurante. Cuando llega un fin de semana largo o un puente, el rutero se transforma. Va a descubrir un paisaje. Nadie puede detenerlo. Su anhelo secreto es llegar un día a Cabo Norte. No concibe no compartir esa maravilla de emociones paisajísticas, por tanto, los fabricantes han entendido que las máquinas ruteras deben ofrecer un cómodo asiento para piloto y pasajero. Lógicamente, se lleva bien con la seriedad y precisión germánicas, y durante mucho tiempo los modelos de la fábrica alemana BMW fueron sus mejores amigos. El rutero, generalmente, no suele criticar a las otras familias por la sencilla razón de que creo que ni las ve, tan absorto como está en su afición principal. Cuando lo ven pasar, el resto de las familias motoristas sacuden la cabeza, desalentados: no es serio... ¡ Pero si algunos llevan hasta radio en la moto ! ¿ Cómo se puede viajar en moto escuchando los 40 principales ? <br />
LOS CAMPESTRES <br />
Ahora bien, si debiera justipreciar dónde se hayan probablemente las mayores dosis de fe, amor y delirio por la maquinaria motociclista, debo confesar, mal que me pese, que el galardón creo que se lo merece la familia de los motociclistas off-road. Son un tipo de gente que ya ni siquiera piensan en cuán rápido, cuán cómodo o cuán lejos les puede llevar una motocicleta, sino que confían ciegamente en que la moto puede llevarles a cualquier sitio. Hasta a la copa de un árbol. A pesar de esa fe inquebrantable, son injustamente vejados entre las familias motociclistas con motes como los destripaterrones o los comehierbas, quizá debido a lo extravagante de su comportamiento y a su discutible aseo personal. <br />
GENEALOGÍAS VARIABLES <br />
Y hay todavía más parientes haciendo cola para ser admitidos en el olimpo de los clanes motociclistas. Se trata de los amantes de las vespas y los adolescentes con ciclomotor. <br />
Sea como sea y crezca la familia o no, a partir de ahora cuando vean un motociclista mírenlo de otra manera. No creo que sufra, pero su vida no es fácil. Dense cuenta de que es un hombre atrapado por las costumbres, una pasión, una manía, una obsesión. Y, si les sobra un poco de tiempo para compadecerse, no les piten y cédanles el paso en los semáforos. <br />
(Sabino Méndez es músico, ex miembro de Loquillo y los Trogloditas y escritor.)<br />
Sabino siempre andaba con una Harley muy transformada pero le daba igual la maquina que fuese , le gustaban las motos un monton y con Josep Mª (Loquillo) se solia llevar bastante mal. Los conoci alla por los 80' porque Jorge Rebenaque (teclista de Los Rebeldes) curraba conmigo en una empresa de Mensajeria. Que buenos tiempos aquellos.<br />
<br />
Publicado por Pepechacal del foro: Moto Guzzi.<br />
<span style="color: red;"></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-39229625999455079172007-05-11T21:05:00.001+01:002009-09-13T09:16:04.647+01:00RELATOS MOTEROS.<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3_R5wMNGW4He8nui6ncpaG-oNaI9707MggJd2KUb2j1kTTTwfNUHVSpMyoeOn1Obpc6iLW7JRkrADlkVSvXTP8q4HDmKlCqN2Ak4Pcz_VVpJfPxrc7PrcNkcdogXY_tVJKXErZwZW0Ddx/s1600-h/img0243xi7.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" height="181" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063404618651870002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3_R5wMNGW4He8nui6ncpaG-oNaI9707MggJd2KUb2j1kTTTwfNUHVSpMyoeOn1Obpc6iLW7JRkrADlkVSvXTP8q4HDmKlCqN2Ak4Pcz_VVpJfPxrc7PrcNkcdogXY_tVJKXErZwZW0Ddx/s200/img0243xi7.jpg" style="cursor: pointer; display: block; height: 181px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 257px;" width="257" /></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Existe una subliteratura alrededor del mundo de la moto, dentro de ella destacan algunos títulos que brillan con luz propia de los que no hablaré en ésta ocasión, pero existe también una literatura popular, anónima, de personas que en innumerables foros o revistas, nos narrán con mejor o peor fortuna sus experiencias...<br />
Las hay divertidas, edificantes, absolutamente ingénuas y maravillosas, más elaboradas, de todo y para todos los gustos, en ésta comunicación me propongo recoger algunas de las que a mí personalmente me han causado una más honda impresión y agradecería a cualquiera me hiciera llegar aquellas que le han parecido interesantes, hermosas, etc.<br />
La idea sería la de reunirlas, de manera que algún día, cuando te encuentres sentado con tus compañeros junto a un fuego, después de un día fantástico de ruta, naturaleza y diversión, puedas recordarlas, compartirlas...<br />
</strong></span></div><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Me gustaría empezar con ésta:<br />
<br />
</strong></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><strong><span style="color: red; font-family: courier new; font-size: 100%;">“La alegría de vivir” o "Mi primera vez".</span></strong></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>per Neko:</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr4dR4nyKZMxDQWtevQBL9y3WE-byge9sTfCuvnpxy5hdeWk7vOs5O6v4LodUwMn-mHtbD8pUeqGq9UCNybppBGA9J59JvkVbbXhZDO1VtqpdzJ3TCkTlPpNPHGYnq4m6CKGIVTi3GfjxL/s1600-h/moto538387074.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063402849125343986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjr4dR4nyKZMxDQWtevQBL9y3WE-byge9sTfCuvnpxy5hdeWk7vOs5O6v4LodUwMn-mHtbD8pUeqGq9UCNybppBGA9J59JvkVbbXhZDO1VtqpdzJ3TCkTlPpNPHGYnq4m6CKGIVTi3GfjxL/s200/moto538387074.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong></span></a><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><br />
</strong></span><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;">H<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">oy ha sido mi primera vez. La primera vez en mi vida que me he subido a una moto. La primera vez que me he subido y me he dejado llevar, y que bonito es dejarse llevar, que alegria sentir el viento en tu cara y la alegría de un motor y una montura que casi se funde contigo. No vas en un vehículo a motor que se mueve, te mueves tú. Y es una gran diferencia. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Que hermosa sensación sentirse sentado a horcajadas en una superficie que abarcas, que rodeas con tus piernas y que te lleva encima, como si fuese un animal. Parece la grupa de un caballo y la sientes así, viva, a punto de relinchar, dar un resoplido y tras ponerse sobre sus cuartos traseros empezar a galopar. Siempre había oido hablar del rollo vaquero transmutado al rollo motero, nunca me lo creí. Pero nunca había montado en moto. Ahora sé que es verdad. Uno se siente libre. Da igual que vayas a 20 por hora dando vueltas como un idiota a un recintro rectangular, eres libre, cada movimiento que haces lo entiende tu montura y reacciona a él, cada giro cambia la perspectiva del paisaje que te rodea, cada sensación del camino la moto te la hace sentir, te cuenta lo que vé. Ahora sé por que le llaman la burra. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Había visto Easy Rider y francamente me parecía un tostón, y ese rollo de pelos al viento, sonrisa en la cara y expresión permanente de 'me estoy comiendo la carretera' me parecia un rollo macarronico y una horterada. Pero nunca había montado en moto. Ahora sé que es verdad, sentir el viento en la cara, la brisa peinando tu pelo en direcciones caoticas que se reinventan una y otra vez, las manos en el manillar abarcando toda la inmensidad como si abrazases el mundo, te sientes vivo. La moto te da alegría de vivir. Ahora sé por qué ir en moto engancha y cual es la diferencia con cualquier otro vehículo. La moto no se conduce, la moto te lleva. En la moto no se viaja, en la moto se disfruta. Sólamente he tenido una sensación parecida navegando en un velero entre el viento y el mar. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Y es que esa es la verdadera razón por la que tener una moto es tener un poquito más de libertad y conquistar un pedacito más de uno mismo, de nuestro auténtico yo. El que nos hace sentir vivos y nos recuerda que vivir es divertido, que ser feliz es facil. Las pequeñas grandes cosas que nunca se olvidan. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Hoy, mientras daba vueltas estupidamente feliz alrededor de un cuadrado, entre camiones en practicas absurdas de pericia y control, yo me sentia por encima de todo, libre, contento y no quería nada más, no quería bajar nunca de esa grupa que me llevaba a través del viento en circulos concéntricos de endorfinas y felicidad [la moto era plateada, asi que se puede decir que era el plateado corcel de mi cuento de hadas particular]. Mientras mi felicidad amenazaba con abstraerme de la realidad, se puso a llover a cántaros y casi a la vez me sacaron de esa máquina maravillosa para dejarsela a un tipo que tenia que hacer un examen. Fue una espera angustiosa deseando más, un trocito más de cielo. Fue quizá poco tiempo pero pasó muchisimo tiempo. Cuando al fin volvió la plateada burra a esperarme otra vez, llovía a mares. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Y ahí estaba yo, en manga corta, empapándome bajo la lluvia y mirando la hermosa silueta de mi compañera de viajes oníricos por los límites de la felicidad. Y allí también estaba mi coche con la promesa del cobijo seco y seguro, la comodidad del mullidito sillón, el calor del aire y la cotidiana sonoridad de la radio. Y yo acariciando el sillón empapado de mi compañera de emociones, intentando vanamente liberarle del azote del agua sin importarme para nada el coche, la lluvia o el mundo alrededor. Y sí, queridos amigos, me senté en el sillín empapado por la lluvia, hundiendo mis posaderas en un oceano de lluvia sobre lecho de cuero. Vuelta a la llave, contacto, acelerado y empieza el suave ronroneo que se funde con la lluvia para crear música de excitación. Y ahí me tenéis dando vueltas estúpidamente feliz alrededor de un cuadrado bajo una lluvia de verano. Y era absolutamente feliz. No quería que nada ni nadie me arrancase de ahí. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Me sentía como cuando era pequeño y chapoteaba en los charcos embriagado por una felicidad incomprensible pero sin fin. Y es que de eso se trata, queridos moteros, no hace falta comprender la felicidad solo hace falta sentirla y cuando es emocional y física no atiende a razones, simplemente es narcotizante, como el nitrógeno a alta presión. Alegría incontenible en plena erupción. Da igual que sea una estupidez saltar en un charco y empaparse los pies y los pantalones, da igual porque es enormemente divertido y de eso se trata, de divertirse. De ser como un niño, impermeable a la correción social y a la razón, inundado de pasión. La moto te da eso, pasión y libertad. Estamos contentos dando vueltas en moto empapados bajo la lluvia porque es divertido, porque nos divierte mojarnos y sentir la lluvia caer y las gotas dibujar el asfalto al ritmo que refrescan nuestra piel. Es divertido saltar bajo la lluvia de charco en charco! es divertido rodar bajo la lluvia de lado a lado! </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Hoy ha sido mi primera vez e igual que todas las primeras veces ha sido irrepetible e inolvidable. Como el primer beso, sé que vendrán más, y éstos serán más intensos, con lengua más activa y experimentada, a señoras más hermosas y con mayor pericia bucal, en lugares más románticos o más pasionales, con mayores jadeos y calenturas, pero como el primer beso no habrá ningún otro, ese primer beso nunca lo olvidaré aunque ya haya olvidado muchos otros que despues he saborado. Tampoco mi primera vez en moto la olvidaré, pero he querido dejar constancia escrita de ello para que no olvide las sensaciones del momento cuando éstas adquieran diferente color con la distancia... </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">definitivamente, amo las motos!!</span></span></span></strong></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;">Tret del foro Yamaha SRL</span></strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><strong><span style="color: red; font-family: courier new; font-size: 100%;">“Necesito Volar”</span></strong></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Dr. Infierno de BMWmotos</strong></span><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><br />
</strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghgkX6-sZ8zHBgHDmuyZAbV2QiWSZuAADUYckYq4m_LR1KvsaszosAHE5rLh81yH34wpLkWmvDWKQfopWAoNEG1OxU9b89JtXD7iM2n3uhVVAkew3oM4t-LIRstQ9_r6Qmk8_DKcgfXouv/s1600-h/r90s.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063402853420311330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghgkX6-sZ8zHBgHDmuyZAbV2QiWSZuAADUYckYq4m_LR1KvsaszosAHE5rLh81yH34wpLkWmvDWKQfopWAoNEG1OxU9b89JtXD7iM2n3uhVVAkew3oM4t-LIRstQ9_r6Qmk8_DKcgfXouv/s200/r90s.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong></span></a><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><br />
</strong></span><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Necesito volar… De vez en cuando, periódicamente, necesito volar… Suele sucederme cuando ya noto demasiado peso sobre mí. Es el polvo que se levanta en cada una de mis pisadas, que no se disipa y se queda adherido a mi piel, formando costras, cada vez más gruesas. El polvo de la rutina, el de las pequeñas mezquindades diarias… El polvo de mis anhelos, frustraciones e inseguridades. El de mis complejos y mis desamores. También el de mis culpas… Ese maldito polvo de la vida diaria, invisible, pero omnipresente… El que, poco a poco, casi sin darme cuenta, hace que mi alma se vaya encorvando y mi paso se torne cansino… Cuando me doy cuenta de que no puedo levantar la mirada del suelo, es cuando soy consciente de que necesito volar. Despegar de mis problemas... De mis responsabilidades…De mis agobios… Es solo por poco tiempo, pero suficiente para que se desprenda todo el polvo acumulado y me permita, de nuevo, afrontar las pequeñas cosas de todos los días, con una ilusión renovada. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Ya cuando me estoy preparando, mi mente se va desconectando de sus lastres… Con mimo, me coloco cada pieza de mi indumentaria: las botas, el traje, los guantes… Y con ellas, siento como van cayendo al suelo, una a una, las cadenas que me atenazan. Ya sobre la moto, cuando me coloco el casco, se apagan los últimos malos ecos del día y un silencio íntimo me envuelve. Miro al manillar; deslizo mis manos sobre los puños y arranco el motor. A cada golpe de gas, siento el balanceo y el ronco rugido entre mis piernas… En ese momento mágico, todos los poros de mi cuerpo comienzan a rezumar libertad. Siento, en los pulmones, como se ensancha mi alma.... Y clavo la vista en el horizonte. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">La carretera es también un camino marcado… Como la vida, es una línea que hay que seguir. Pero me emborracha el placer de ir a mi aire… sin que nadie me exija nada. Por eso las elijo solitarias. Curvas enlazadas que insinúen la belleza del movimiento. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Me gusta despegar suave, dejando ir la moto. Con la visera levantada, siento el aire de la vida sobre mi cara… Caliento neumáticos dejándome caer, a uno y otro lado, con plegadas de vals acompasadas, en las que mantengo durante unos momentos, la nota musical arriba, antes de hacer cada picado, como hacen los halcones… Hasta que siento que, moto y yo, somos solo uno. Entonces se que estoy preparado…. Cierro la visera y en mis oídos comienzan a resonar las notas poderosas de una orquesta sinfónica, con cuyo crescendo, voy levantando el vuelo hasta alcanzar el “ritmo”. Es un limbo sin brusquedades. El “continuum” de un planeo armónico… como un pájaro en libertad. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Cuando regreso a casa, mi alma está sosegada. Siento como la paz corre por todas mis venas y mi piel está limpia, de nuevo, del polvo de la vida… Y es que necesito volar… De vez en cuando, periódicamente, necesito volar…</span></span></span></strong></span></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span style="color: red;">ELS ENSENYAMENTS DEL VM MESTRE TC.</span><br />
</span></strong></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Terraxaman.<br />
</strong></span></span></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Jj6B8uZehocmAO50W04cIKTBvov783r9G4-iyl00jWcKaKwFQLb668R8mrhMp65r29tmWl0s4CjGCwYBqHdnM4FHOsY-b4118JATo2NC1JePHTu2DaoVV0iSuVMcXclEcLSMkTzqOyqF/s1600-h/TCimoto.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063402853420311314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Jj6B8uZehocmAO50W04cIKTBvov783r9G4-iyl00jWcKaKwFQLb668R8mrhMp65r29tmWl0s4CjGCwYBqHdnM4FHOsY-b4118JATo2NC1JePHTu2DaoVV0iSuVMcXclEcLSMkTzqOyqF/s200/TCimoto.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong></span></a></div><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Vaig conèixer al Molt Venerable Mestre TC, fa ja alguns anys, amb motiu d'un viatge al Japó, acompanyant a un “equipillo” de enduro de la comarca que per aquell temps competia amb certa dignitat, en el campionat del món de TT. Com jo era – i sóc - un paquet amb la moto, vaig anar de corresponsal “free lanze”, és a dir jo m'ho pagava tot, però podria encarregar-me de les “fotillas”, d'intèrpret d'anglès, de les relacions públiques, de noi dels encàrrecs, de dur els pneumàtics, de “apreta per aquí, subjecta per allà”, etc. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Ah! i d'escriure una "croniquilla" per al diari local de Tocaelscollons al Marquès..., però això sí, podria compartir la cambra de l'hotel “baratillo” amb ells...i si havia "farra"... doncs un més... </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El campionat japonès va ser un desastre de resultats esportius, però també econòmics, ens va costar un “ou i el rovell de l'altre” però allà vàrem estar, passejant amb orgull “la barretina i les quatre botifarres” –signes d'identitat pàtria en el nostre cas- per aquests mons de Déu. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">No, no us preocupeu, no us narraré les peripècies d'aquella infausta campanya per les terres del Sol Naixent, n’hi haurà prou amb dir-vos que en la classificació final per punts vàrem quedar en 27ª posició, dels 38 equips inscrits, podia haver estat pitjor, oi?... Però d'aquells meravellosos dies va quedar la llavor d'una amistat profunda amb el flamant campió de motocròs de 250, que avui és el Mestre TC, i que curiosament, corria amb una Ossa i no amb una japonesa, això vindria després... </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">TC va marcar una fita en la història del Motocròs japonès, encara que a Europa no fos gens conegut, i m'atreviria a dir mundial, els seus salts en carrera eren espectaculars, he de recordar-vos que en aquells dies, encara no s'havia inventat el free style que avui omple els pavellons de tantes ciutats. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Els seus exercicis d'entrenament increïbles, peculiars i inimitables... </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Va ser una sorpresa per a la meva part, descobrir que a més d'un portentós i sense igual campió, que tingueu per segur hagués pogut ser-ho del món, era a més un jovenet Mestre Zen de la Secta Rianzai. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">L'aventura de la competició a la qual es va lliurar sense reserves des de l'adolescència, seguint instruccions dels seu superiors que el van utilitzar descaradament amb l'objecte de recaptar diners per al seu ordre, se li acabaria només una parell d'anys després, una vegada aconseguits els millors resultats que es podien obtenir en el continent asiàtic, ja que es retiraria, menyspreant ofertes suculentes de totes les marques japoneses i d’algunes d'europees que li van oferir fantàstics contractes per donar el pas al nivell internacional, fins i tot li van plantejar participar en les primeres edicions del ja llegendari París Dakar, a tot això, com vinc dient, va renunciar per a dedicar-se a la seva veritable vocació, recloure's en el seu monestir, cuidar de Koan un tigre de bengala d'uns 200 Kg. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">I de la seva família 5 tigres més, i per sobre de tot, transmetre i ensenyar tot el que la vida i la moto li havien ensenyat, a aquell que vulgui escoltar-li. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">La primera vegada que em vaig reunir amb ell, en el seu temple “La Pagoda d'Or”, vàrem parlar de tot, especialment de carreres, de TT, de Motocròs, del Trial que començava a ser conegut a Japó, ... però el que de debò em va fascinar llavors i em segueix fascinant encara, va ser la seva molt especial manera d'entendre el món i en particular tot el que tenia a veure amb l'anar amb moto. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Parlarem moltes vegades més en aquells dies, i des de llavors, sempre que puc –molt de tant en tant, és veritat - vaig a veure’l a diverses parts del món, allà on el destí –o la voluntat dels seus superiors el duu en la seva tasca. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Anys més tard, preferia dur-nos a donar una volteta pels voltants de Kyoto, de Lhassa, de Bankog, Seül, o on fora que residís en aquells dies, amb la seva rutilant Dominator que conservava sempre en perfecte estat, regal de la casa Honda, com present per l'únic títol continental asiàtic aconseguit per a ells, fins a aquell moment. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Encara que no van assolir que seguís corrent, el “regal”, un autèntic privilegi per a un monjo, li permetria, amb el pas dels anys, disposar d'un vehicle propi i seguir practicant la seva afició de joventut. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">M'agradaria parlar-vos de la seva vida, de la seva infància i joventut, dels seus llocs i del seu aprenentatge com monjo budista allà al Vietnam, del seu coratge en la defensa dels drets humans, i del seu profund amor per la naturalesa, de la seva sincera i corresposta amistat amb els tigres i, sobretot de les seves fites amb moto per escenaris increïbles ja lluny dels circuits que l’han convertit en una llegenda viva, allà en el sud-est asiàtic. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Afortunadament, moltes d'aquestes fetes, les guardo per escrit i ben documentades, doncs al llarg de dècades he anat acumulant un notable material, tot esperant per a ser contat quan es presenti l'ocasió. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Però avui benvolguts companys vull limitar-me a reproduir algunes de les belles paraules que em va dirigir en una d'aquelles primeres cites de la meva joventut i que atresoro en la meva memòria... </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Aquesta part del text que correspon a les notes que vaig prendre en aquells moments, està en castellà, doncs són la traducció directa del seu anglès gairebé tan imperfecte com el meu... us demano disculpes però de ben segur que en gaudireu... </span></span><br />
</span></strong></span><br />
<span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">no se aprende...se SIENTE... </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es vivir nuestra verdad interior, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">en cada instante de nuestra ruta </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">expresada en la precisa y adecuada </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">acción en la conducción, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">armónica con la vibración del universo. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es sentir que nuestra </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">realidad interna vital, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">no es otra cosa sino </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">la expresión aquí y ahora, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">de la existencia de un todo </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Universal, vibrátil, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">del que somos parte esencial </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">e insustituible en su expresión... </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">significa saber que todo aquel </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">que se pretende un conductor agresivo, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">dominador, al que gusta exhibirse, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">pone a todas las cosas, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">y en especial a sí mismo, en peligro. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es comprender que se produce </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">un daño irreparable en los demás, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">si se les impele a una maniobra </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">inadecuada y forzada. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">implica comprender </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">que hay que actuar </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">siempredentro de los límites </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">de nuestra naturaleza; </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Y no más allá de ella. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Quien intenta moldear el sendero, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">según su conveniencia </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">difícilmente lo logrará; </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">el Zen de ir en moto, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">consiste en sentir el camino </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">y adaptarse plenamente </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">a sus variaciones. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es aceptar tácitamente </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">el camino tal como es y como viene, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">esperando el tiempo adecuado, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">el momento oportuno </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">para el disfrute </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">y la realización de cada cosa, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">cuando alcanza su plena madurez. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es saber que al igual que el niño </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">se funde en las cosas que le rodean, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">así debemos nosotros </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">acompañarlas en su fluir vital. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El motorista que sigue el Zen, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">sabe que para alcanzar la meta, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">primero hay que entrar </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">en el mundo de la “no-conducción”. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es comprender que la “No conducción” </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es el punto central </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">en el que el SER y el CONOCER, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">se vuelven uno. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es reconocer que el motorista perfecto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es aquel que realiza sus viajes </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">sin ningún curso de acción premeditada, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">preconcebida, y sin ningún tabú; </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">simplemente decide lo que </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es correcto hacer </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">en el momento preciso. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de Ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es saber que la tarea </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">más importante del motorista, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es coadyuvar a mantener </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">el mundo en perfecto equilibrio... </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de ir en moto, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">implica entender en la propia piel </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">que el destino de la Humanidad, </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">es la búsqueda de su unión </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">con lo Insustancial y Eterno. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El Zen de Ir en moto </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">puede sentirse como el espíritu </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">del eterno Cambio cósmico...</span></span></span></strong></span><br />
</div></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="color: red; font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong></strong></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span style="color: red;">"Historia de un pique"</span><br />
</span></strong></span></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>por Javi VFR<br />
</strong></span></span></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKxiOue1FEMOaWhN3OS1xzuLV61HNl6JJwnXla-AARTksE9E9FSa22efBXg884hhE1MdK7RwJ1a7P0sKIRLk0w4XxybtytiWRmC36aAQqdXTB8beXwjIj1gpwW21JV0wJXshQOyhczcHhs/s1600-h/ossayankeegrnz3.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5063402849125344002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKxiOue1FEMOaWhN3OS1xzuLV61HNl6JJwnXla-AARTksE9E9FSa22efBXg884hhE1MdK7RwJ1a7P0sKIRLk0w4XxybtytiWRmC36aAQqdXTB8beXwjIj1gpwW21JV0wJXshQOyhczcHhs/s200/ossayankeegrnz3.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong></span></a><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><br />
</strong></span><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">A principios de los 70 rondaba yo los 4O años, así que si sacas cuentas, podrás averiguar mi edad. Si eres de los que piensan que la moto es patrimonio solo de veinteañeros, estás terriblemente equivocado, aunque también puede ser que algún día una CBR 900 negra (Fire Blade, por supuesto) te mande un par de aceleradas en el oído, o que en algún bar al costado de la ruta repares en algún anciano de pelo muy largo y canoso que desde un rincón de la barra, enfundado en su Garibaldi blanco, parezca conversar con su Nolan y un café siempre muy largo, sin prestar aparente atención a la conversación de los demás. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">A veces me verás sonreír, tal vez alguna fantaseada que el estirado de turno está endilgando a sus colegas, o probablemente algún retazo del pasado que en aquel momento viene a buscarme. Si estás solo y buscas conversación, adelante, siempre estoy dispuesto a compartir un café (siempre muy largo) pero te advierto: soy peligroso, uno de los inconvenientes de mi edad es que los recuerdos y las anécdotas se agolpan en el archivo y pugnan como endemoniados por salir, así que cuando me tiran de la lengua o del procesador de textos, no se sabe nunca cómo va a acabar la cosa. Y es justamente lo que me está pasando en estos momentos. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Ah, si, estábamos a principios de los 70. Después de 3 noviazgos fracasados mi situación sentimental era de paro forzoso, no así en el plan laboral, pues el sueldecito de la fabrica me permitía ir tirando, los amoríos que sí me habían ido bien, desde que a los 14 años me desvirgó una Guzzi, la Aleu, dos Montesas y la Ossa actual. Ahora, rozando la cuarentena mi vida parecía estar a punto de dar un vuelco, acababa de conocer a Cuqui. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Cuqui era quince años menor que yo, hija de un empresario potente y con unas curvas espectaculares. Solo había un problema, Cuqui odiaba las motos, a lo que no le di importancia; un tipo como yo, que había pasado mas horas con un depósito en "las piernas que con una almohada bajo la cabeza, sabría valerme de la técnica y de los recursos necesarios para revertir ese odio en un incontrolable amor. Así que a principios de aquel verano le propuse un pasar un hermoso día en la playa, ella estuvo de acuerdo y le pareció adecuado el lugar. Claro que por entonces aún no existía la autopista, y para llegar allí había que pasar por las cuestas de Garraf, excitante carretera y entrañable amiga que yo consideré adecuada para mis planes: abrir los ojos de Cuqui a las inexplicables sensaciones de un relajado viaje en motocicleta, saboreando el sol, espíritu motero y la elegancia de la brisa marina acariciándole la piel. Al principio todo fue bien. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Con una conducción distendida y cien por cien turística empezarnos a enlazar los primeros tramos mientras mi pasajera iba ganando confianza poco a poco y empezaba a disfrutar del paisaje y la experiencia; sólo faltaba el violinista, querubines sembrando el asfalto de pétalos de rosa a nuestro paso y cupido enamorándonos con sus flechas impregnadas de amor. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Nuestro crucero era de unos 40 por hora en plan dominguero, como se acostumbraba a circular por aquel entonces detrás de los coches. Entonces aquellos monstruos rompieron el hechizo de aquel remanso de paz y ternura, y nos devolvieron al planeta "tierra motorista", cuando pasaron rozándonos aproximadamente a la velocidad de la luz... Zum... Zummm... ZumZum ...Zuuumm... Eran 8 o 9 motocicletas en perfecta formación de fila india y tan pegadas la una a la otra que mas bien parecían una única moto con un montón de ruedas y moteros encima. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Dos segundos después las vi perderse cuesta arriba en un increíble ballet sincronizado a la izquierda, aceleración, destello de piloto trasero, y giro a la derecha. Noté un estremecimiento en las manos de Cuqui que apretaron con fuerza las costuras de mi chaqueta a la altura de los riñones. Volví mi rostro hacia ella sonriendo y seguí inmutable a nuestra velocidad de paseo; afortunadamente, al cabo de un rato noté que se relajaba otra vez. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Unos quince minutos después, a la salida de una curva volvimos a verlas, se habían detenido en una pequeña explanada a la derecha del asfalto y estaban contemplando la maravillosa vista que los acantilados y el mar les regalaban. Las matrículas de sus motos eran alemanas, y ellos también. Rubios, con cabellos lacios muy largos y barbas; solamente sus cascos eran ya un espectáculo, no se parecían nada a mi orinal de producción nacional, mas bien semejaban escafandras de astronautas, y las motos... Jamás había visto un espectáculo semejante. Sí había oído hablar de las japonesas, o había visto alguna fotografía, pero aquello... ruedas como de coche, carenados, semimanillares, frenos de disco y motores de 4 cilindros, increíble. Aminoré aún un poco más la marcha para poder deleitarme un segundo más con aquella visión, pero la felicidad es efímera y las sobrepasé enseguida, así que después de echarles un último vistazo de admiración y envidia a través del retrovisor, los perdí definitivamente de vista. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Tras cinco minutos más de excursión, y justo al encarar una de las pocas rectas del Garraf, los vi crecer vertiginosamente por el espejo, lo primero que me chocó fue que todos llevaban las luces encendidas, detalle que antes no había apreciado; lo segundo fue que en cuanto se me echó encima el primero, no me adelantó, sino que se quedó un momento pegadito a mí para rebasarme muy despacio mientras le echaba una ojeada a mi moto. El segundo hizo lo mismo, repasando de arriba abajo mi Ossa, mientras señalaba mi máquina y le hacía un gesto con la cabeza al que iba tercero, los demás repitieron la operación a medida que me adelantaban, y yo me sentí como un imbécil sin saber si debía saludarles, fingir indiferencia o mirar también sus monturas, hasta que detrás de una escafandra de astronauta le tapa a uno la boca y algo la nariz, pero los ojos no, y cuando uno se ríe, no lo hace sólo con los labios, no señor; los europeos con motos japonesas se ríen con la cara, y eso se nota por mucho casco integral que lleven, y aquel engreído, el último de la fila, se rió, no sé si de mí o de mi moto, pero se rió. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Compréndelo, fue superior a mí, no pude hacer nada para evitarlo. Además dio la casualidad de que aquella carretera era una vieja conocida de antiguas aventuras, dio la casualidad de que se me cruzaron los cables y dio la casualidad de que mi Ossa no era una Mike Andrews réplica de aquellas, sino una yankee 500, con motor 2 tiempos, twin paralelo, perdón, entonces se decía bicilíndrico vertical enfrentado al sentido de la marcha, y con más de 70 CV de los buenos. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Cuando todos los del grupo ya hubieron tenido la oportunidad de contemplarme como a un mono en una jaula, teniendo la delicadeza, al menos, de no tirarme cacahuetes, hicieron bramar sus motores y desaparecieron al final de la recta. Yo, invadido por la serenidad de las grandes ocasiones, me ajusté las gafas que hasta entonces había llevado sobre el clímax, respiré hondo un par de veces, reduje tres marchas y le di al mango como un hombre. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Les juro que una de las cosas que más lamento en mi vida es no haber podido ver la cara del capullo aquel, cuando vio que se le echaba encima el chirimbolo con ruedas del que se había reído un minuto antes, le quité el polvo del lateral izquierdo de su bonito carenado y en la misma operación, casi sin querer, decidí deshacerme también del que le precedía justo a la entrada de una curva en la que acababa de aparecer un 600 conducido por un caballero calvo al que los ojos le crecieron asombrosamente alcanzando en un segundo el tamaño de dos huevos duros, los dos siguientes fueron realmente fáciles, debo reconocerlo. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">No se habían enterado aún de qué iba la misa y aproveché el tramo recto para enseñarles, cuando pasé al otro, que ya se había dado cuenta de la situación pero no pudo reaccionar, fue cuando empezó la fiesta de verdad, y los tres que iban delante de mí, después de un instante de estupor, varios titubeos, se agacharon sobre el depósito y empezaron a retorcer las orejas de sus japonesas. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Pero resulta que en la casa Ossa, además de fabricar estupendos proyectores cinematográficos, también entendían algo de motos, así que no fue muy difícil chuparle rueda al siguiente, claro que adelantarle era otra cosa, los otros dos que quedaban delante nos iban tomando algo de distancia, así que no debía perder mucho tiempo con el que iba tercero, porque corría el riesgo de perderlos, en esto estábamos cuando, ¡Oh! Dios existe: después de negociar una de derechos, nos encontramos una pequeña recta y, al final, una curva bien visible donde iban a cruzar el Renault Gordini al que deberíamos adelantar y el auto que venía hacia nosotros. El alemán dudó una décima de segundo, no podría pasar entre los dos vehículos, juntos. Un instante antes de ver iluminarse su luz de freno, yo ya había reducido una marcha y enroscado el puño del acelerador, y después de dejarle atrás, seguramente planteándose cambiar su Suzuki por una Torrot 49. Pasé entre el coche y el auto en pleno viraje creando el estilo que años después me copiaría descaradamente Ronaldinho para colarse entre los defensores del Compostela; y sin detenerme a pensar qué opinión tendrían de mi mamá el chofer y el dominguero, me lancé a la caza de los dos últimos modelos trofeos. Me costó mucho alcanzarles, los malditos iban deprisa, pero al final me puse a rueda. Iban separados unos 20 metros uno del otro, mejor. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Después de varios minutos sin que ocurriera nada mas que no fuera la insólita y rápida reducción del tamaño de las estriberas y el cromado de los escapes, llegué a su altura y lo mejor de mi vida fue aquel exterior, ¡qué trazada!, ¡qué finura!,¡qué aplomo y precisión! Dios mío si lo hubieras visto, arrasaría las votaciones para piloto del año. Le sorprendí totalmente, pues no se esperaba que nadie tuviese pelotas de adelantar en plena curva ciego por el carril de la izquierda, bordeando además el acantilado de más de 50 metros de caída libre. Cuando le estaba pasando me pareció que el casco iba a salírsele de la cabeza, seguramente a causa de que se le pusieron sus largos pelos de punta, la boca se le abrió tanto que la mandíbula le asomó por la parte inferior del integral, y sus ojos. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">¡Oh, sí!, en plena maniobra tuve la cortesía de mirarle a la cara, el tamaño de sus ojos dejaban en ridículo a los del pobre conductor de la 750. Y ahí acabo todo. El que quedaba delante, simplemente se rindió. Lo había visto todo por el retrovisor y seguramente decidió que el sol de España, las discotecas de Sitges y el cálido abrazo de mamá cuando volviera a su país valían mas que la locura de seguir peleándose con el demente aquel y su extraño cachorro, que al parecer tenía la costumbre de zamparse 8 ó 9 japonesas antes de desayunar. Así que desenroscó cobarde y lastimosamente el mango y le dejé atrás seguramente meditando sobre los misterios insondables de la vida. Seguí un par de kilómetros más en solitario, dejando que allí detrás los vencidos se reagruparan en su humillante derrota y preparé mentalmente la entrega de premios. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Me detuve mas adelante al costado del camino y me bajé con rapidez de la moto y apoyándome en el depósito de combustible con aire de despreocupación, adopté mi posición, fingiendo contemplar relajadamente el paisaje, como ellos habían hecho antes. Fue entonces cuando reparé en ella, ¡¡Cuqui!!, me había olvidado completamente que llevaba a mi posible novia como paquete. Estaba entumecida, tiesa como una chasis de doble viga de aluminio, blanca como el carenado de Cardús en los duros tiempos de crisis "sponsoril" y la mirada perdida en el infinito, sentada sobre la Yankee con los brazos doblados y las manos agarrotadas en actitud de agarrarse aún a mi chaqueta como si yo aún estuviese allí. </span></span><br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Efectivamente, parecía que eso de las motos no era lo suyo. Les oí llegar por la izquierda, decidí desentenderme un momento del problema y seguir con la pose de absoluta indiferencia, total serian un par de segundos necesario para que los vencidos se retiren, pero cuando aparecieron por la curva, redujeron la velocidad y se pararon todos ante mí. Algunos se quitaron el casco y me miraron con una mezcla de respeto, admiración y perplejidad. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">El silencio se podía cortar con un cuchillo. En un momento puede cambiar la historia de la humanidad, un pequeño detalle puede dar un giro a la vida de cualquiera o a su futuro, una nimiedad puede hundir al más magno y solemne triunfador en los más míseros de las ruinas: justo en aquel glorioso momento Cuqui me vomitó encima. Y no creas que fue una pequeñez, no, fue un verdadero chaparrón que me dejó paralizado y cubierto de arriba abajo por una espesa macedonia multicolor. Se hizo de nuevo un silencio sepulcral, la estupefacción se dibujó en las caras de los alemanes, y a mí no se me ocurrió otra cosa que sonreír estúpidamente. Aquello ya fue demasiado. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">De pronto sonó una estruendoso carcajada a la que siguieron siete más y aquello se convirtió en un manicomio. ¿Has visto alguna vez a alguien con un auténtico genuino ataque de risa?, pues prueba imaginarte ocho a la vez; es contagioso e imparable, no se puede hacer nada para detenerlo y a mí también me dio cuando Cuqui, que afortunadamente no llevaba ningún hacha, me soltó un tremendo sopapo y su mano quedó pegada en mi mejilla. En lugar de un enérgico ipaf! sonó un impresentable ichop! y, claro, no hizo el mismo efecto, desencadenando un agravamiento general del ataque de risa que provocó la huida de Cuqui, que se alejó, corriendo carretera arriba, agitando los brazos en alto y aullando como una sirena de una fábrica a la hora de salida. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Entonces, a uno de ellos le flaquearon las piernas por los espasmos de la risa y cayo con la moto como un saco de patatas, otro lloraba a carcajadas golpeando el deposito de su Kawasaki mientras un compañero, que soltaba como unos hipos entrecortados, les decía a los demás que se estaba desmayando, al tiempo que el que había caído estaba revolcándose en el suelo en pleno ataque y otro pataleaba una señal de prohibido adelantar, entre síncopes carcajeantes. Así nos encontraron los de la Guardia Civil que, después de cinco minutos de intentos de averiguar qué rayos estaba pasando allí sin que nadie de los presentes les hiciera ningún caso ni viera capaz de otra cosa que contenerse el estómago, y respirar de vez en cuando. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">Jamás volví a ver a Cuqui, se iría en auto a su casa, yo qué sé, los alemanes y yo acabamos con un porcentaje bastante elevado de las existencias cerveceras de Sitges, y anduvimos todo el verano juntos, intercambiando monturas y descubriendo parajes insólitos de nuestras carreteras costeras. Han pasado casi treinta años y nos seguimos viendo, dos veces por temporada, una en el G.P. de aquí y la otra es Elefantentrefíen, adonde, por supuesto, acudo con la mítica Ossa Yankee 500 que aún conservo y que allí es venerada por nueve ancianos decrépitos que, sentados sobre la nieve y al abrigo de un fuego, brindan por ella, y a los que en el momento mas insospechado, y para alarma de sus coronarías, hernias y artritis, les sobreviene un ataque de risa sin que nadie entienda porqué. </span></span><br />
<br />
<span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;">tret de BMWmotos.com</span></span></span></strong></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier new;"><br />
<strong><span style="font-size: 100%;"></span></strong></span></div><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyx9Y2QvgQWX5SUZ46c99zGKcR5N0ODsCMkFViPnsOc46QxmBzgn8OS0qKGSUISvXMiTuadhSpeTPCkxdDl8xFxS1KVs3WL2ZF0Gc3veiiKKcfElVTb1-I5VwSNifz5WAnjKS0kvf3Llna/s1600-h/Image.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5069677527100199730" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyx9Y2QvgQWX5SUZ46c99zGKcR5N0ODsCMkFViPnsOc46QxmBzgn8OS0qKGSUISvXMiTuadhSpeTPCkxdDl8xFxS1KVs3WL2ZF0Gc3veiiKKcfElVTb1-I5VwSNifz5WAnjKS0kvf3Llna/s200/Image.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong></span></a></div><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="letter-spacing: 0pt;"><span style="color: red; font-family: courier new; font-size: 130%; font-weight: bold;">Ayer te ví.</span></span></span></div></div><div align="justify"><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: lucida grande; text-align: justify;"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Ayer te vi. Iba con mi reina por la calle, y te vi. Hace ya más de dos años que dejamos lo nuestro y se supone que no deberías importarme, pero al cruzarnos no pude evitar sentir en el estómago el mismo pellizco de aquella primera vez.<br />
Pasaste junto a mi y no pude apartar mis ojos de ti. Se paró el tiempo y vinieron a mi mente miles de momentos que vivimos juntos. Jodidos felices recuerdos que intentaba mantener lejos de mi pensamiento, se han escapado al cruzarte en mi camino. Aquellas frías mañanas en las que sólo acercando nuestros cuerpos lográbamos entrar apenas en calor, los infinitos días de sol o de agua que juntos atravesamos como si de un eterno viaje se tratase, las suaves puestas de sol y las interminables noches repletas de sexo, alcohol y, porqué no decirlo, de amor. Fue demasiado tiempo y demasiado intenso como para poder olvidarlo. Amigos comunes y nuevas experiencias para los dos. Para ti y para mi, que lo descubrimos casi todo juntos. Ni siquiera necesitábamos hablar para saber lo que el otro sentía. Nunca tuvimos malos momentos, o al menos yo no los recuerdo, sólo vuelven a mi mente aquellos en los que, juntos, lo compartimos todo. Aquellos en los que tu cuerpo fue sólo para mi y yo todo tuyo. Mi antiguo amor. Es cierto, no tuvimos malos tiempos, sólo momentos duros y esos siempre los salvamos ayudándonos el uno al otro. Fiel amante y compañera, sabías esperar pacientemente una nueva oportunidad de fundirnos en uno sólo sin importarnos nada ni nadie.<br />
Ahora paseas con otro y tu aspecto ya no es el mismo, desaliñada y mucho más descuidada pareces mayor, pero no has perdido tu gracia, ni el encanto de tu elegante caminar, tu estrecha cintura y curvas redondeadas siguen consiguiendo que muchos vuelvan la cabeza cuando pasas. Un furtivo rayo de sol devuelve un mágico reflejo en tu mirada que casi me ha hecho sentir celos. Cada parte de ti me recuerda algo maravilloso y cada milímetro de tu cuerpo me resulta tan familiar como la palma de la mano. Al fin y al cabo maduraste entre mis brazos y yo fui quien te convirtió en lo que hoy eres. Continuas tu camino con la mirada bien alta y casi me avergüenza recordar que fui yo quien te dejó por otra. No es que me arrepienta, ni que quiera volver atrás pero ¡ojalá hubiese podido conservarte!<br />
La vida, algunas veces, te da una patada en los cojones y para abrazar una cosa tienes que soltar otra. A mi, no me ha ido mal, la nueva supo llenar enseguida el hueco que tu dejaste y con el tiempo he aprendido a quererla, al menos tanto como te quise a tí. Tiene un carácter muy fuerte y eso nos hace tener algún que otro pequeño problema de vez en cuando, pero ¿qué pareja no tiene alguna vez problemas? De todas formas, al verte hoy de nuevo he sabido que no me importa quien sea ahora tu dueño. Te querré siempre mi vieja MOTO. Mi antigua reina del asfalto. Mi primer amor.<br />
<br />
Por Mateo. Biker Zone </strong></span></div><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span class="postbody1"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%; letter-spacing: 0pt;"></span></span></div><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5064168315376706386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhww6jvUP9B6x0BZDhLy2mCaX0LB8c2o-QDlOqA9QduUAwb4KiWU8fRxaGoRohn5xrgveF07YV-5fA4Ahg_vlqYI8WdGEgrQaVxrP5B7YSCyytzYtqSqmG1BADhto5CdPmYlZfRBA2QGIDL/s200/Xmax.bmp" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong><br />
</div><br />
<div align="justify"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span style="color: red; font-size: 130%;">“Sesión de Noche”<br />
</span><br />
El reverendo<br />
Tret de Club Xmax.<br />
<br />
Es invierno, terminas la jornada por la tarde, ya completamente a oscuras, vas a por tu Xmax aparcada, quitas el bloqueo, abres el megacofre, pillas un casco, los guantes, te aprietas la chupa al cuello, la bajas del caballete y giras la llave a ON. Y entonces la maravilla: Ves el cuadro de relojes principal y el digital en un color rojo PERFECTO, inmejorable y rápidamente va haciendo el chequeo de los testigos, ahora agarras la manilla de freno trasero, un segundo y pulsas el arranque TUN TUN TUN.... Consigues esperar medio minuto a que caliente un poco. </span></strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Mientras miras el cuadro otra vez con ese rojo hipnotizante, y piensas ¡DE p**a MADRE! y sonries. Ya vas saliendo poco a poco hasta el primer cruce. Cuando te encuentras las luces del primer coche que viene por la izquierda, el instinto te dice en una décima de segundo "Que le den por culo, en esta salida tu eres ganador siempre..." Roscas hasta la mitad y TUN TUN TUNTUN, sales como un cohete tumbando para entrar en la nacional. </strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Lo siguiente que miras, es como las luces del coche se van quedando pequeñas en el retrovisor. El cuadro de fondo rojo te vuelve a hipnotizar, y ves que vas a 110 y acabas de salir. La temperatura ya está en el medio. Otro segundo que te sientes afortunado por ser el dueño de la montura (tu ego se ha empalmado hace rato). Te vas acercando a un coche por detras. Quitas gas y metes freno delantero: "FRRSSSSSSSS" , oyes frotar el disco en el silencio de la noche. Esperas al mínimo de gas detrás hasta que tus focos alumbran la discontinua, como un reflejo de toda la vida, notas el botoncillo del intermitente triscar bajo el pulgar de tu guante. Rosca a fondo, TUN TUN TUNTUNTUN, no hay coches por delante, y como eres como eres, simplemente estirasssss. Miras el cuadro y pasa de 120, te quedan quinientos metros hasta la entrada a la ronda autovía de la ciudad. Vas dejando caer la velocidad, intermitente derecho, hay un camión cisterna entrando lentamente. Aprietas el puto intermitente para cambiar a izquierdo, y tu ojo, como el de la naranja mecánica mira el retrovisor buscando un hueco entre los que vienen. Ya!!, rosca a fondo, cinco segundos y el camión es un recuerdo que se desvanece. Cinco segundos mas, sin aflojar... has pasado a varios coches, y ya vas solo delante, pones la larga, empiezas a notar mas ruido en casco y tienes las pantorrillas heladas. </strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Miras el reloj rojo: 140-150, y en la zona de la escombrera oyes el propio eco de tu motor ronco TOTOTOTOTO. Estas moviendo imperceptiblemente el casco con un ruido de la turbulencia, repetitivo, y al fondo de todo TU estás oyendo highway to hell, HIGHWAY TO HELL... ¿Que hostias estoy pensando, si no soy jevilón, no he tomado una p**a copa, y estoy volviendo a casa en un scooter?. Sueltas un poco de rosca, quitas la larga y pones el intermitente para la salida de siempre. TUN TUN TUN... las farolas de la intersección pasan cada vez mas lentamente, igual que tus pulsaciones, y despues de dos curvas te metes en el barrio como un ser normal... TUN TUN TUN.. </strong></span></div><div align="justify"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Hay muchos días, que lo único bueno que tienen, son esos quince minutos de Xmax entre rutina y rutina, volviendo del curro a casa por el camino mas largo. Jejeje</strong></span></div><br />
<br />
<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglsPL1NU9LocwqtLRhcvujOSJnJA7cuwrn4fFwj-lHGfWvEdJIkUvA4eFMAZjke4lZpOf6BDZd4vNeln-myRxbyVlOvBGM32Kg3sXeNWr8YYYZjQCsxbO5NXD0m2VcTmGY5cISzszadOQj/s1600-h/VP213582_1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5070101874164011858" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglsPL1NU9LocwqtLRhcvujOSJnJA7cuwrn4fFwj-lHGfWvEdJIkUvA4eFMAZjke4lZpOf6BDZd4vNeln-myRxbyVlOvBGM32Kg3sXeNWr8YYYZjQCsxbO5NXD0m2VcTmGY5cISzszadOQj/s200/VP213582_1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></strong></span></a></div><br />
<br />
<br />
<div align="justify"><span style="color: red; font-family: courier new; font-size: 130%; font-weight: bold;">"Kurvas Fonitas"</span></div><br />
<div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>El otro día contaba esta anécdota a unos amigos en una salida matinal con la moto, y pensé que podría ser interesante ponerla en el foro, ya que considero que puede aportar alguna luz a los que empiezan y a los que también hace tiempo que empezaron.<br />
<br />
Ha pasado tiempo ya de esta historia. Por aquel entonces yo era el feliz propietario de una motocicleta BMW R100GS Paris/Dakar roja y blanca totalmente equipada con suspensiones WP y muelles delanteros reforzados. Una maravilla de la técnica por ese entonces, ya que era el top de las GS's. En esa época de la juventud cuando la edad y la inconsciencia van unidas de la mano pensaba que era el rey de las carreteras reviradas, de las apuradas de frenada, de los arrastrones de cilindros y barras protectoras en las curvas, en fin un as de la conducción deportiva dominguera. Hasta que ocurrió algo muy curioso.<br />
<br />
Un domingo de primavera como otro salí desde Barcelona con mi GS a ver un amigo motero que poseía un barco en la costera localidad de Sant Feliu de Guixols, y como no, aprovechando la ocasión fui hasta Tossa de Mar e hice la famosa carretera de la costa hasta Sant Feliu. (Para los que no conozcáis esa zona, os puedo decir que es una carretera bastante estrecha en la que apenas caben dos coches, con centenares de curvas, con unas panorámicas increíbles de la Costa Brava y un asfalto excelente, en fin un pequeño paraíso para quien le gusten este tipo de carreteras.). Visité a mi amigo, salimos a navegar, comimos y llego la hora de la partida.<br />
<br />
Enfundado en mi mono arranqué mi moto y puse rumbo hacia la Ciudad Condal, deshaciendo el camino hecho, y con animo de bajar mi record en esa carretera, adelante a dos "Racingueros", con un interior que me impresionó hasta a mí mismo con solo deciros que en ese momento pensaba "A este paso en dos días se me queda pequeña la moto". ............ Y es justo aquí en donde empieza verdaderamente mi historia.<br />
<br />
En un momento de relajamiento en la conducción, en mitad del trayecto, al mirar por el retrovisor apareció un foco pegado a mi cogote, pude adivinar que pertenecía a una BMW R100R, que me venia pisando los talones, eso sí, a una distancia prudencial, pero que no se despegaba de mí para nada. Elevé el ritmo de mi conducción para sacármela de encima, y cada vez que la controlaba por el retrovisor, allí estaba, pegada a mí, y esta última vez con el intermitente de la izquierda pidiéndome paso......... y zas!! , en un descuido ya se me había colado delante en la salida de una de las pocas curvas de radio ancho que tiene esta carretera. Era una motocicleta con matrícula alemana, conducida por un individuo delgado con una coleta de pelo grisáceo que le salía por la base de su casco, enfundado en su mono de cuero. Aun puedo recordar las letras de su matricula DD G. Justo allí empezó el "pique"; ¿"Cómo un guiri es capaz de adelantarme en esta carretera que encima me la conozco como la palma de mi mano?�, Así que decidí no darle cuartel, y que las cosas no iban a quedar de esa manera y me lancé a dar caza al ario. Su conducción era impresionante a la vez que ejemplar, la luz de freno no se encendía para nada, no pisaba una línea ni por casualidad, siempre en el centro de su carril a un ritmo infernal sin arriesgar nada, sus trazadas eran impecables con un estilo de conducción que rezumaba seguridad y experiencia por los cuatro costados sin apenas mover el cuerpo encima de la moto. Yo iba loco tras él y cegado por mi ansia de rebasarlo a toda costa. Si él entra yo entro, pensaba, no era capaz de seguir su ritmo y tomaba las curvas por el carril contrario, pisaba todas las líneas habidas y por haber entraba en las curvas pasado, las salía derrapando, hacia reducciones chapuceras y como quien dice me apoyaba con el pie en los guardarrailes para no salirme de la carretera, ya que hasta estuve a punto de saltar por el acantilado en un par de ocasiones................ Y el seguía distanciándose cada vez mas.<br />
<br />
En un tramo de recta casi ya con tres cuartos de carretera hecha, al salir de una curva pude alcanzarlo y hacerle un adelantamiento al más puro estilo chapucero tipo Joe Bar Team, en continua, sin visibilidad, sin intermitentes, con cerrada final incluida y frenazo en sus narices, porque si no, me iba con moto incluida a pegarme un baño acantilado abajo. Abrí gas a fondo nuevamente y salí como alma que lleva el diablo con un estilo que se asemejaba mas a Mad-Max que a ninguna otra cosa. Mire por el retrovisor y -Victoriaaa!!!!!!, jejeje, me lo había sacado de encima, se había quedado atrás, ya lo había perdido de vista. jejeje mi supremacía había quedado patente.<br />
<br />
Algunos minutos después llegaba a la población de Tossa, y paraba en la gasolinera de la salida para repostar. no más de medio minuto ya tenia a mi "competidor" allí mismo. Se paró a mi lado a también a repostar, y abriendo su casco BMW, apareció en el interior una "ABUELITA", os lo juro una mujer delgada que no debería de tener menos de 70 primaveras, y esbozando una inocente sonrisa y asintiendo con la cabeza me dijo "KURVAS FONITAS!!!!".<br />
<br />
Me quedé perplejo y a la vez avergonzado. Pagué al empleado hice un furtivo y discreto saludo con la mano y me fui para casa a un cuarto de gas mientras recapacitaba sobre lo acontecido. Después de reflexionar en frío analicé lo que verdaderamente ocurrió y llegué a la conclusión que yo no tenía ni puñetera idea de conducir. El hecho de circular rápido, no significa que sepas conducir mejor. A esa mujer no la adelante jamás en la vida, fue ella la que se dejo que la adelantar, si yo la adelantaba y ella bajaba el ritmo yo no iba a correr tanto en cuanto la hubiera perdido de vista, en fin posiblemente me salvo de una caída segura, ya que yo estaba conduciendo muy por encima de mis posibilidades y si no, ¿Por qué en todo el recorrido, circuló a un ritmo mas rápido que el mío y no cometió absolutamente ni una infracción y yo las cometí todas en cambio, poniendo en peligro mi vida y la de los demás y sin mas, en una recta puedo darle caza y adelantarla?. Me lo estaba poniendo a tiro, era demasiado fácil y a la vez evidente.<br />
<br />
Esta mujer me hizo comprender lo absurdo de los piques, de las velocidades aberrantes y me hizo cambiar mi filosofía de conducir la moto, me marcó la pauta en una lección de tan solo dos palabras: Curvas Bonitas. Desde ese día mi velocidad y la técnica la marca el tiempo y la experiencia adquirida con él, mi capacidad de ir por el centro de mi carril, con ser respetuoso con los adelantados y los adelantantes y ser más compresivo con los otros que también circulan por la carretera y no ir nunca por encima de nuestro límite ni de nuestras posibilidades y poder comprobar que aparte del asfalto, alrededor hay otras cosas bonitas e interesantes. No hay nada de malo en que te adelanten, lo importante es que vayas seguro a tu ritmo. Creo que esta es la clave de la buena conducción. Al menos a mí me ha servido.</strong></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>De Viper</strong></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>Club Triumph.</strong></span></div><br />
<div align="justify"><span style="color: #62686f;"><span style="color: red; font-family: courier new; font-size: 100%;"><strong>EL BUEN CAMINANTE NO DEJA HUELLA</strong></span></span></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5126444938168831810" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuJqjQmqHxA6bm5_LMCgyWRq9iAD0mfBF1mrRhIZso_ib9nQ0THrHuzUElg9Qv6B9uEeDDHzGV5wNrVILslR9MdQeOTInYuuHVOPYP493_ezZH1KkQgp_-NYZ-WJwDEUmIKwAR8OkcXWR7/s200/caballero+motero.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<div align="justify"><span style="color: #62686f;"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="color: #33ff33; font-size: 100%;">Esta mañana me he fumao unos porros y se me ha ocurrido que habría que conocer mejor el cutrerío en carretera, es decir, analizar y delatar todas aquellas actitudes y maniobras que pueden ser tildadas de cutres o vulgares. No asumo mucha responsabilidad sobre lo que digo, ya que es buena la calidad que manejo. Perdónenme, por favor, quien se sienta ofendido, no pretendo eso. Nuestra afición es el mayor cúmulo de pijerío que uno pueda imaginarse, como todos sabemos, pero como es importante el saber estar en la vía, y no es lo más abundante ni en nuestro colectivo ni en el de los enlataos, exige una responsabilidad cuando vamos subidos a nuestros juguetes (sí, juguetes, aunque no es ningún juego, evidentemente). A modo de ejemplo, son vulgares los compañeros de viaje llorones que se quejan fácilmente a las primeras dificultades, los rapidillos , que se pegan demasiado al de delante (especialmente si vas en coche y el de delante es una moto, pero vale para todos) están ansiosos por adelantar, culebrean peligrosamente entre los demás y experimentan a velocidades en las que ponen la vida en peligro a todo el mundo (pero se sienten excelentes conductores, a veces lo son, pero completamente zumbados en la mayoría de los casos) ya que son suicidas y homicidas potenciales por razones más adolescentes que de hombre adulto, los tortugones que se las pasan hablando animadamente mientras arrastran un ejército de viandantes que esperan su oportunidad para adelantar, o simplemente van "a su ritmo", los listillos que irritan con sus maniobras sobre los demás, hacen pirulas constantemente sin tener la mínima conciencia del peligro que crean (a ellos no les parece así, pero es parte de su psicología), los pasotas que no señalizan los giros ni maniobras, se salen del carril sin darse cuenta, hacen todo tipo de cosas mientras conducen, van despistados fácilmente, etc,...Los torpes, que van con miedo, frenan en una recta sin saber por qué, dudan abúlicamente al tomar decisiones, y las lían a todo el mundo, librándose de todos los follones que han creado,...Los abuelos, que no tiene nada que ver con los años (es mental). Tienen una psicología compleja por la acumulación de experiencia: o se vuelven tortugones y torpes, o listillos y rapidillos, según los casos...Los jovencillos (tampoco es cuestión de edad), a los que les gustan las salidas espectaculares en los semáforos, los colores exagerados, el ruido, etc,...Los irritables, que se pasan poniendo a parir a todos los que cometen una infracción, y luego son ellos los que hacen exactamente lo mismo. Estos son fatales para sus parejas, que tienen que aguantar su falta de paciencia de niños, y no admiten ninguna crítica. También están los pimpollos potentados (muchos en bmw ) Van sobre megamotos, llevan hasta los calzoncillos de la marca de su moto, pero sólo salen en trayectos cortos, disfrutan más de ver su moto en el garaje que de ir sobre ella por una hermosa carretera aunque, oyéndolos hablar, parecen livingstone o indiana jones, casi únicamente hablan del material motero o de sus aventuras, exageradas exponencialmente. En fin, una abundante fauna de la vulgaridad, en la que he incurrido personalmente en muchas de sus variedades, confieso. </span></strong></span></span></div><div align="justify"><span style="color: #62686f;"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="color: #33ff33; font-size: 100%;">Tengo un ideal que, un poco en coña, voy a llamar EL CABALLERO MOTERO. </span></strong></span></span></div><div align="justify"><span style="color: #62686f;"><span style="font-family: courier new;"><strong><span style="color: #33ff33; font-size: 100%;">Es un personaje sobrio, silencioso y casi invisible, no llama la atención. Su mayor placer sobre una moto es SENTIR, su capacidad de atención se ha desarrollado con la experiencia, es gentil con los demás, sabe esperar pacientemente y adaptarse a la velocidad de la vía, ayuda cuando es necesario, no se entromete en nada, sabe pedir permiso y pedir perdón. Le encanta el aire en la cara y el cuerpo, los olores, el mero hecho de ir en moto a cualquier velocidad. No compiten jamás con nadie, tienen nociones de mecánica, no cambian habitualmente de montura, disfrutan más descubriendo un rincón desconocido o a alguien interesante en sus periplos que hablando de material motero, casi nadie los conoce porque la mayoría están en otro rollo de imaginería personal, pero son ejemplo para todos nosotros. De hecho, no hablan mucho del material que tienen o quieren, sino sólo de lo que sienten en su caminar por el mundo<br />
</span></strong></span></span></div><span style="color: #62686f; font-family: 'Lucida Sans'; font-size: 12px;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5124648993181593522" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO0es_SjpMsDn0UGkPbQxhWkVM22iJkWPXr-NuYKnj2elT3RJu455pIKKqbYIYVGlj4S35J1i0E0h4wVRd248IipD_72gZJ8GNUkqbu-ze_YKBhNRy9wrKht6Jn4PejWbZUZ_vVFRYxfHa/s200/recorte02smallbx2+copiar.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span><br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">LA KDD DE NAVIDAD</span><br />
<span style="color: red; font-size: 130%;">Terraxaman</span><br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151976618163271762" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEineHKTPaDPqzua6UuGAiZJiOSML-2qVif76n_uwyrFGGN-cvIJEY7-PTjOPtCm62KEI5ZedaJg27E1proBIdUK6tHVo5kLCbI4EVE1Trw4hfATGGh90OJihNHRv4c5S3NRaeni8JalnxMy/s400/La+Filla+del+Bosc.JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<div align="justify"><br />
La mañana amaneció soleada, después de tantos días de niebla, escarcha, heladas, se agradecía ver como el recién nacido invierno, nos deparaba un día radiante, luminoso y limpísimo...<br />
Hoy era el día...Que locos, mira que montar una gran Kdd de los foros de Mototurisme y Adosrodes para la Noche de Navidad...<br />
La propuesta había surgido medio en serio medio en broma, ya sabéis como es el simpatiquísimo Randy, seguro que ni el pensaba que nadie tomaría en serio su propuesta, pero como había ganas, otros tomaron el guante, y la bola empezó a crecer...<br />
Steelman, Mckinley y GS1200red, Stromkel fueron los primeros, pero rápidamente una veintena de compañeros nos sumamos a la iniciativa, algunos tendrían que montárselo con grandes dificultades, atender a compromisos, o atravesar media península como Tonett y Rutilo, pero el entusiasmo, ya se sabe, es capaz de mover montañas... y al final, casi todos decidieron acudir...<br />
El lugar escogido no podía ser más adecuado, La Fageda d’en Jordá, en la comarca Gironina de la Garrotxa, dentro del Parc Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa...<br />
Aunque habitualmente, está terminantemente prohibido circular en vehículo a motor por esa zona superprotegida, alguien gracias a sus contactos con la autoridad y bajo la solemne promesa de que el grupo dejaría las cosas en perfecto estado y que ni se notaría que habíamos estado por allí, consiguió que los forestales, encargados de la custodia de aquel santuario natural, se fueran a comer los turrones con su familia en aquella noche tan especial...<br />
Así, mientras unos – Anna, Gerard, Eli - se encargaban de preparar el corazón del bosque para que pudiéramos hacer una acampada lo más cómoda posible, otros, James Bond, QSC y yo mismo, bajámos hasta Barcelona, donde junto con otros compañeros de BCN, fuimos a buscar a los compañeros que hacían el esfuerzo de desplazarse desde tan lejos para no perderse el acontecimiento, a la Plaza Francesc Macià, a esperar a los que se incorporaban desde otros puntos de la península...mientras nos tomábamos unas bebidas en el pijísimo bar “La Oca”, donde niñatas de clase bien, lucían sus modelitos de Loewe, nosotros vestidos de romanos y con las motos cargadas, dábamos el contrapunto, asustando creo a la concurrencia habitual de la zona...<br />
No fue larga la espera, con puntualidad casi suiza, todos los que se habían comprometido fueron apareciendo, algunos cansados después de cientos de Kms. Subidos en las motos, a pesar del frío y de la lluvia que por lo que parece tuvieron que sortear subiendo por Castellón.<br />
Cuando los que estábamos allí, los reconocimos, hicimos sonar estruendosamente nuestras bocinas en señal de bienvenida...que de abrazos y de risas...Curiosamente, aunque algunos no nos conocíamos, la sensación de una larga y sólida amistad y confianza planeaba sobre todos nosotros...sellada a través de los extraños vínculos creados por esos aparatitos incomprensibles que nos permiten saltar las barreras del espacio-tiempo...fue un encuentro cálido y amistoso, como todos los que tendrían lugar a lo largo de las siguientes horas...<br />
Al cabo de un buen rato, un impresionante grupo de motos, recorrió en perfecta formación la Diagonal, causando un profundo impacto en los pocos compradores que fueron capaces de salir de sus propias cabezas conmocionadas con tanto comprar...comprar... y comprar... Como no era cuestión de martirizar a nadie, cogimos la autopista A-7 en dirección a Girona, para tomar el desvío que nos llevaría hasta Banyoles y Olot, en donde nos esperaban Atramuntanat, Vendetta y Siono...Más abrazos, saludos y risas...pero por fin pudimos ponernos en camino...<br />
Los que no conocéis ese pequeño, pero misterioso bosquecillo de hayas, deciros que es un lugar de ensueño, a ciertas horas del día, en determinadas estaciones, en función del juego de luces y sombras, ese bosque encantado cambia, se transmuta, incluso los que lo conocemos bien, por haber ido cientos de veces, solemos perdernos en alguna ocasión, sobre todo de noche, o en los frecuentes días en que la espesa niebla se apodera de él cubriéndolo, más si cabe, de un manto de misterio impenetrable<br />
Los esforzados compañeros que des de por la mañana estaban preparando el escenario, habían conseguido, con pocos medios crear un espacio sumamente acogedor, en torno a un gran círculo de piedras de unos 4 metros de diámetro, habían reunido una notable cantidad de ramas y troncos caídos que constituirían la reserva de luz y calor, necesarias para pasar la noche en nuestros sacos, alrededor del fuego. Colgados de las ramas unos ligeros toldos de plástico multicolores, nos proporcionarían relativa protección ante la previsible escarcha de la madrugada, en lugares estratégicos, algo alejados un par de mesas, con utensilios de comida, vasos de plástico, platos de papel, un par de neveras de camping con bebidas, unos grandes sacos con barras de pan... en fín todo aquello que pudiera hacernos la noche más cómoda, dentro de lo posible...<br />
Cuando la comitiva procedente de Girona, llegó al espacioso aparcamiento que hay en las afueras de la Fageda, Stelvio, Pere BMW, Josey Wales y otros más ya estabán esperándonos y junto con los que se habían currao el montaje, después de los saludos, decidieron llevarnos a dar un rulito por la zona volcánica:<br />
Como podéis ver la Garrotxa parece sacada de una de las obras de JRR.Tolkien, siempre me ha recordado un poco a Hobbitown, es de una belleza realmente extraordinaria. Algunos que dsponíamos de trails, hicimos unas pocas y fáciles pistillas para ver alguno de los volcanes y observar las “graderas”, los depósitos de lava resultado de las sucesivas erupciones a lo largo de miles de años..., mientras otros se dirigían hacia el pueblecito de Santa Pau, donde teníamos previsto comer.<br />
Y así, todos juntos nos fuimos a comer, ya un poco tarde en un restaurante de Santa Pau, un pueblecito típico, con un nombre muy adecuado para dicha noche...<br />
Cuando ya anochecía el grupo se dirigió de nuevo hacia el bosquecillo en que deberíamos pasar la noche.<br />
Al llegar, a la entrada del bosque, ya con las últimas luces, todos éramos conscientes de que participábamos en una experiencia excepcional, Steelman, se subió a un pequeño promontorio que hay a la derecha de la entrada y nos leyó el siguiente poema de Joan Maragall, que figura allí grabado en piedra, como advertencia a todos los que osan entrar en aquel lugar:<br />
<br />
“Sabes donde está, la Fageda d’en Jordá?<br />
Si vas cerca de Olot, arriba del llano,<br />
Encontrarás un lugar verde y profundo<br />
Como ningún otro hayas encontrado en el mundo:<br />
Un verde como de aguas adentro, profundo y claro;<br />
El verde de la Fageda d’en Jordá.<br />
El caminante, cuando entra en éste lugar,<br />
Empieza a caminar poco a poco,<br />
Cuenta sus pasos en la gran quietud,<br />
Se para, no oye nada, y se encuentra perdido,<br />
Le posee un dulce olvido del mundo,<br />
En el silencio de aquel lugar profundo,<br />
Y no piensa en salir, o piensa en vano,<br />
Se haya preso en la Fageda d’en Jordá,<br />
Prisionero del Silencio y la Verdor...<br />
Oh!, compañía...! Oh!, liberadora prisión...!”<br />
<br />
sin que nadie nos lo dijera, todos adoptamos una actitud de respeto, e iniciamos la marcha, con los motores casi al ralentí, sin acelerones, ni derrapadas y en absoluto silencio, el grupo de veintitantas motos, atravesó sin perturbar demasiado el entorno, los pocos kms. Que nos sería dado recorrer por el interior de la Fageda...<br />
Fue una cabalgada solemne, me recordaba aquellos momentos de las pelis americanas en que se asiste a un entierro vikingo..., el barco envuelto en llamas que arrastrado por la marea va hacia el horizonte, mientras los amigos del fallecido observan callados y sobrecogidos, confiando en que el compañero a conseguido al fin llegar al deseado Wahalla...Creo que todos compartimos una sensación semejante en aquellos mágicos instantes, en medio de aquellos troncos esbeltos, de aquellas ramas, ya sin hojas, de aquel suelo tamizado con miles de pétalos crujientes que al ser aplastados por las ruedas de nuestras monturas, producían un sonido de gran belleza...grave, ceremonial...<br />
No recuerdo una sola voz altisonante, una risa, un comentario...solo el rugir moderado de los motores, el crujir de las hojas y la fragancia de una brisa suave que acariciaba nuestros rostros, despertando nuestros sentidos con total intensidad...Tenía una extraña –ridícula?- premonición, de que por muchos años y KDD’s a las que pudiera ir en el futuro, ESA ERA la KDD a la que toda mi vida había aspirado a poder ir...<br />
Cuando aparcamos en el corazón del bosque, iluminados ya por el fulgor incontenible de unas grandes llamas que los compañeros habían encendido con suma precaución y conforme íbamos bajando de las motos, descargando los bártulos, etc., las palabras y las risas, los saludos, las emociones contenidas durante los minutos de nuestro paseo, explotaron y como la marea que rompe las compuertas que la retenían amordazándola, el bosque se llenó de risas, de chillidos, de expresiones de alegría y camaradería, como una cálida bola de fuego que lo recorrió de una a otra punta, despertando a los pájaros que se adormecían en las ramas, a los feos sapos que se escondían entre las piedras y a todos los bichos vivientes que en aquel lugar maravilloso tenían su habitual refugio...<br />
Que deciros..., ya lo sabéis..., la calidad humana..., la armonía..., el “buen rollo”..., compartir..., intercambiar..., sentir...sentir...sentir...todo ellos se produjo, sí... quizás multiplicado por la influencia del entorno en aquel día tan señalado<br />
La noche fue cayendo, todos reunidos por afinidades extrañas e impensables, en pequeños o numerosos grupos, poco a poco, cantando villancicos –hombre era Navidad, no?!-, bailando a la horrible música de los Village People, o de ABBA, explicando mil y una batallas increíbles, eh, ZAX?, ya te vale, lo de los Bereberes camino de Tamanrased, fue una pasada, o tu Bravo!, o lo del Buurukatalà, puf!, eso no se lo cree ni dios...pero bueno, podía ser de otra forma?...<br />
A las doce de la noche, Anna, Julia i Eli, nos propusieron un juego...se estaba tan bien, teníamos tantas ganas de alargar eternamente aquella sensación de bienestar y compañerismo...querían que nos sentáramos en círculo cogidos de las manos y en silencio, sólo durante unos minutos, para enviar a todos los compañeros que no habían podido venir por diferentes motivos, y en general a todo el mundo, nuestros deseos de Paz, Amor y Felicidad...<br />
Hubo protestas, comentarios para todos los gustos, del tipo: “Vaya chorrada!, con lo bien que se está aquí tirado!”, argumentaba Perxing, David 973, se atrevió a hacer algún comentario de libidinoso, Xavitiger argumentó no se que sobre la naturaleza humana y de las cosas, pero poco a poco, todos fuimos moviéndonos y dando nuestras manos a los compañeros/as que teníamos alrededor, creo que fué Albert quien puso en marcha un CD con el “Imagine” de Lenon, que en aquel momento tuvo el efecto catalizador de reunirnos a todos, escuchando ese mensaje que aunque sobado, comercializado, un tanto cursi, puede tocar profundamente nuestras fibras cuando nos dejamos envolver por aquellas palabras... Imagina...Imagina...<br />
Las llamas se habían convertido en brasas, la brillante luz amarilla se había teñido de un rojo profundo, el bosque danzaba a nuestro alrededor produciendo un efecto irreal, casi caleidoscópico...un beatífico silencio lo llenaba todo...una paz majestuosa se desprendía de la bóveda celeste para albergarse en nuestros corazones, todos nos sentíamos en una comunión inexpresable, entre nosotros, con el círculo de cariño y afecto que nos rodeaba, pero, incluso mucho más allá, nuestras familias y amigos, compañeros del foro que no estaban físicamente presentes, de alguna inexplicable manera, también estaban allí..., en aquel claro, en el corazón de la Fageda....<br />
Fué Carles el primero en percibir el cambio, alzó la cabeza y en un tono de voz muy suave pronunció unas palabras que tuvieron la virtud de erizar los pelos de mi nuca: “Mirad, allí!”, mientras señalaba un pequeño resplandor verde dorado justo allí, donde se acababa el círculo de luz y empezaba la oscuridad circundante...<br />
Como accionadas por un mecanismo todas nuestras cabezas se volvieron hacia el lugar señalado...Los ojos desenfocados de todos, empezaron a captar una imagen que primero era algo caótica y confusa, pero que poco a poco, fue tomando forma y claridad... Surgida de las tinieblas de la noche, una niña pequeña, diríase que de unos seis o siete años, se hallaba allí, de pié, descalza, engalanada con un traje hecho de hojas secas, brezo, musgo que apenas tapaban su honestísima desnudez, una corona de muérdago sobresalía entre sus desmelenadas greñas, algo de barro cubría su cara, sus piernecitas y sus brazos, también descubiertos...Unos ojos oscuros, potentes, enormes, refulgían con ternura, mientras sus blancos dientes dibujaban una sonrisa de pureza e inocencia sin igual...<br />
Un Ooooooohhhh! Admirativo se escapó de nuestras gargantas, algunos como movidos por un resorte nos pusimos en pié, otros rápidamente tomaron cuanto tenían al alcance para cubrirla y protegerla de lo que suponíamos sería un frío insoportable...<br />
Pero ella, moviendo una manita con gesto dulce y tapándose la boquita con la otra, rompió a reír, con un sonido de millones de alegres cascabeles... Una veintena de rudos motoristas, hechizados al instante por aquella risita maravillosa,... algunos reían, ...otros llorábamos, los más... luchaban por contener esa emoción que se agolpa en la garganta incontenible...<br />
Pasados unos segundos, la niñita dijo con voz infantil, pero perfectamente clara y audible para todos:<br />
“Tranquilizaos, estoy bien, no tengo frío, no me he perdido, esta es mi casa y con un movimiento del bracito recorrió todo el bosque...”<br />
Como flotando en el aire, la niñita dio unos pasos en dirección a la gran fogata, mientras los compañeros se apartaban para hacerle un respetuoso espacio y la rodeaban con incredulidad.<br />
Cuando la pequeña se encontró a un metro y medio escaso de las piedras que marcaban el perímetro de la fogata se detuvo, y con un grácil movimiento se sentó en el suelo con las piernas cruzadas y las manos en el regazo, levantó su preciosa cabecita y nos dedicó la sonrisa más amable y cariñosa que he visto en mi vida...<br />
Como en un raptus incontrolable, lujoisla que se hallaba a escasos centímetros de la niña, se acuclilló y le acarició el rostro, mientras una gruesa lágrima corría por sus mejillas, lo mismo hizo Bultaco 11 y vimos claramente como su pecho subía y bajaba acelerado, intentando controlar una emoción irreprimible, otros los imitamos con idéntico resultado y no menor asombro, aquella piel tenía el tacto y el olor de la tierra húmeda, como el de una tarde de verano después de un fuerte aguacero...<br />
Cuando la riada de curiosos tocones remitió un tanto, la niñita bajó la cabeza y cerrando los ojos nos habló...<br />
De lo que nos dijo la chiquita en aquellos largos momentos, no pudimos sacar nada en claro, salvo que a cada uno le pareció alguna cosa diferente, porque si bien su voz era cristalina, un tanto aguda como corresponde a su edad, a mi me habló en catalán, otros que en castellano, así todos y cada uno de nosotros, quizás, llegamos a concluir, porque no pronunciaba palabra alguna sino que nos hablaba directamente al corazón...<br />
Yo no puedo decir que les dijo a los demás, pero si puedo resumiros lo que yo creí entender que fue aproximadamente lo que sigue:<br />
“Estamos en un momento muy crítico de la historia de la vida en la Tierra, en el cual la humanidad debe elegir su futuro. A medida que el mundo se vuelve cada vez más interdependiente y frágil, el futuro depara, a la vez, grandes riesgos y grandes promesas. Para seguir adelante, debéis reconocer que en medio de la magnífica diversidad de culturas y formas de vida, sois una sola familia humana y una sola comunidad terrestre con un destino común.<br />
Debéis uniros para crear una sociedad global sostenible fundada en el respeto hacia la naturaleza, los derechos humanos universales, la justicia económica y una cultura de paz. Para conseguirlo, es imperativo que vosotros, los pueblos de la Tierra, declaréis vuestra responsabilidad los unos hacia los otros, hacia la gran comunidad de la vida y hacia las generaciones futuras.<br />
La humanidad es parte de un vasto universo evolutivo. La Tierra, vuestro hogar, está viva con una comunidad singular de vida. Las fuerzas de la naturaleza promueven a que la existencia sea una aventura exigente e incierta, pero hasta hoy, la Tierra ha brindado las condiciones esenciales para la evolución de la vida.<br />
La capacidad de recuperación de la comunidad de vida y el bienestar de la humanidad dependen de la preservación de una biosfera saludable, con todos sus sistemas ecológicos, una rica variedad de plantas y animales, tierras fértiles, aguas puras y aire limpio.<br />
El medio ambiente global, con sus recursos finitos, es una preocupación común para todos los pueblos. La protección de la vitalidad, la diversidad y la belleza de la Tierra es un deber sagrado.<br />
Hoy en día, los patrones dominantes de producción y consumo están causando devastación ambiental, agotamiento de los recursos y la extinción masiva de especies. Las comunidades están siendo destruidas. Los beneficios del desarrollo no se comparten equitativamente y la brecha entre ricos y pobres se está ensanchando. La injusticia, la pobreza, el hambre y la enfermedad, la ignorancia y los conflictos violentos se manifiestan por doquier y son la causa de grandes sufrimientos. Un aumento sin precedentes de la población humana ha sobrecargado los sistemas ecológicos y sociales. Por todo ello, los fundamentos de la seguridad global están siendo amenazados. Estas tendencias son peligrosas, pero no inevitables.<br />
La elección es vuestra: o formar una sociedad global para cuidar la Tierra y cuidaros unos a otros o, arriesgaros a la destrucción de vosotros mismos y de la diversidad de la vida. Se necesitan cambios fundamentales en vuestros valores, instituciones y formas de vida.<br />
Debéis daros cuenta de que, una vez satisfechas las necesidades básicas, el desarrollo humano se refiere primordialmente a ser más, no a tener más. Poseéis el conocimiento y la tecnología necesarios para proveer a todos y para reducir vuestros impactos sobre el medio ambiente. El surgimiento de una sociedad civil global, está creando nuevas oportunidades para construir un mundo democrático y humanitario. Vuestros retos ambientales, económicos, políticos, sociales y espirituales, están interrelacionados y juntos podéis proponer y concretar soluciones comprensivas.<br />
Para llevar a cabo estas aspiraciones, debéis tomar la decisión de vivir de acuerdo con un sentido de responsabilidad universal, identificándoos con toda la comunidad terrestre, al igual que con nuestras comunidades locales.<br />
Sois ciudadanos de diferentes naciones y de un solo mundo al mismo tiempo, en donde los ámbitos local y global, se encuentran estrechamente vinculados. Todos compartís una responsabilidad hacia el bienestar presente y futuro de la familia humana y del mundo viviente en su máxima amplitud.<br />
El espíritu de solidaridad humana y de afinidad con toda la vida se fortalece cuando vivís con reverencia ante el misterio del ser, con gratitud por el regalo de la vida y con humildad con respecto al lugar que ocupa el ser humano en la naturaleza.<br />
Necesitáis urgentemente una visión compartida sobre los valores básicos que brinden un fundamento ético para la comunidad mundial que ha de venir.<br />
Por lo tanto, juntos y con una gran esperanza, debéis afirmar los siguientes principios interdependientes, para una forma de vida sostenible, como un fundamento común mediante el cual se deberá guiar y valorar la conducta de las personas, organizaciones, empresas, gobiernos e instituciones transnacionales:<br />
<br />
1. Respetar la Tierra y la vida en toda su diversidad<br />
2. Cuidar la comunidad de la vida con entendimiento, compasión y amor.<br />
3. Construir sociedades democráticas que sean justas, participativas, sostenibles y pacíficas<br />
4. Asegurar que los frutos y la belleza de la Tierra se preserven para las generaciones presentes y futuras.<br />
5. Proteger y restaurar la integridad de los sistemas ecológicos de la Tierra, con especial preocupación por la diversidad biológica y los procesos naturales que sustentan la vida.<br />
6. Adoptar patrones de producción, consumo y reproducción que salvaguarden las capacidades regenerativas de la Tierra, los derechos humanos y el bienestar comunitario.<br />
7. Impulsar el estudio de la sostenibilidad ecológica y promover el intercambio abierto y la extensa aplicación del conocimiento adquirido.<br />
8. Erradicar la pobreza como un imperativo ético, social y ambiental.<br />
9. Afirmar la igualdad y equidad de género como prerrequisitos para el desarrollo sostenible y asegurar el acceso universal a la educación, el cuidado de la salud y la oportunidad económica.<br />
10. Defender el derecho de todos, sin discriminación, a un entorno natural y social que apoye la dignidad humana, la salud física y el bienestar espiritual, con especial atención a los derechos de los pueblos indígenas y las minorías.<br />
11. Integrar en la educación formal y en el aprendizaje a lo largo de la vida, las habilidades, el conocimiento y los valores necesarios para un modo de vida sostenible.<br />
12. Promover una cultura de tolerancia, no violencia y paz. “<br />
La niñita se detuvo unos instantes y mirándome directamente al corazón continuó:<br />
“Como nunca antes en la historia, el destino común os hace un llamado a buscar un nuevo comienzo. El proceso requerirá un cambio de mentalidad y de corazón; requiere también de un nuevo sentido de interdependencia global y responsabilidad universal.<br />
Debéis desarrollar y aplicar imaginativamente la visión de un modo de vida sostenible a nivel local, nacional, regional y global. Vuestra diversidad cultural es una herencia preciosa y las diferentes culturas encontrarán sus propias formas para concretar lo establecido. Debéis profundizar y ampliar el diálogo global, puesto que tenéis mucho que aprender en la búsqueda colaboradora de la verdad y la sabiduría.<br />
La vida a menudo conduce a tensiones entre valores importantes. Ello puede implicar decisiones difíciles; sin embargo, se debe buscar la manera de armonizar la diversidad con la unidad; el ejercicio de la libertad con el bien común; los objetivos de corto plazo con las metas a largo plazo. Todo individuo, familia, organización y comunidad, tiene un papel vital que cumplir.<br />
Las artes, las ciencias, las religiones, las instituciones educativas, los medios de comunicación, las empresas, las organizaciones no gubernamentales, están llamadas a ofrecer un liderazgo creativo.<br />
Que el vuestro sea un tiempo que se recuerde por el despertar de una nueva reverencia ante la vida; por la firme resolución de alcanzar la sostenibilidad; por el aceleramiento en la lucha por la justicia y la paz y por la alegre celebración de la vida”.<br />
Cuando terminó su discurso, ninguno de nosotros se atrevió a abrir la boca, en los semblantes de todos se apreciaba el impacto profundo ocasionado por las palabras de la niñita...todos los ojos estaban clavados en ella...<br />
Con la misma agilidad con que se había sentado, se puso de pié, a la lánguida y ahora escasa, luz de la fogata, llevó sus manitas hasta la altura de su corazón, las alzó con las palmas hacia el cielo, hasta llegar a su boca, nos sonrió una vez más con gran ternura, y nos lanzó un besito que a pesar de la distancia noté claramente, como una fresca gota de rocío, una caricia en la mejilla...<br />
En ese mismo instante la visión desapareció... Como si nunca hubiese estado ahí...<br />
Nadie quiso hablar en aquellos momentos, todos nos sumergimos en un estado de introspección, algunos cogidos de la mano, otros abrazados a aquellos a quienes tenían más confianza y afecto, como por arte de magia uno a uno, todos nos fuimos quedando dormidos, allí donde estábamos, y os aseguro que fue el sueño más cálido, reparador y vitalizante que he sentido en mi vida...<br />
Nos despertaron las primeras luces del Astro Rey, era el día de Navidad, nos pusimos a preparar los desayunos, café con leche, chocolate, bocatas, el grupo era presa de una enorme alegría y felicidad, allí, en medio del bosque, en el corazón de la Fageda d’en Jordá...<br />
Pronto los que venían de más lejos tendrían que marcharse, otros debíamos espabilarnos pues las familias nos esperaban para la comida de Navidad, en fin que en menos que canta un gallo, lo teníamos todo dispuesto...<br />
Nadie se atrevió entonces a hablar de lo sucedido...queríamos hacer ver que nada había sucedido... necesitaríamos mucho tiempo para digerir el milagro del que habíamos sido testigos...pero...de vez en cuando, alguno de entre nosotros se dirigía al lugar preciso donde había estado sentada la niñita y cogía un puñado de aquella tierra bendecida y lo guardaba en un pañuelo para llevárselo de regreso a su casa, otros con disimulo acariciaban esa misma tierra acompañando ese gesto con un profundo suspiro de agradecimiento...<br />
El regreso a la normalidad fue bien...nadie sufrió ningún contratiempo...mucho es lo que nos dio aquella KDD que jamás podremos olvidar...<br />
<br />
Con afecto para todos los foreros, nombrados o no, con mis mejores deseos de PAZ, AMOR y SOLIDARIDAD!<br />
Solstici d’hivern 2007.<br />
<br />
</div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151978203006204002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQYkH8Q4hDFuTV5-YhEI_SrOrpmAY9-WdzzUyU5v1bPo3Eyl6GbSgyJ8TEV5UoK2qrxbtPaiiblGta2ez_qDQrnDJo1vNtu1nvTWcPT31LgLRjXHnZsHnP7LzuoqEU7Bpjxf1p7wyZM44n/s320/Garrotxa.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<span style="color: red; font-size: 130%;"></span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-2205313764688725622007-02-23T21:54:00.001+00:002009-09-13T09:15:17.891+01:00RUTES AMB EL COR V<span style="font-size: 130%;"><span style="color: red; font-weight: bold;">EL MISTERIO DE RENNES-LE-CHATEAU<br />
<br />
<br />
<br />
</span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5yP4XFPvgiCHsg0njGsfIeUGOG1GLziSbFrORMJgLMN0f-tEtaPS_UJvLxJh8yInpdZb0lCwZgK21uMiEOzl4IYi-lt3Rprv1CFtyDLEkdfSeEc1zc6lKJdJBhBeBKfRfa9OU_V7rZH-Z/s1600-h/9+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855145768138098" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5yP4XFPvgiCHsg0njGsfIeUGOG1GLziSbFrORMJgLMN0f-tEtaPS_UJvLxJh8yInpdZb0lCwZgK21uMiEOzl4IYi-lt3Rprv1CFtyDLEkdfSeEc1zc6lKJdJBhBeBKfRfa9OU_V7rZH-Z/s200/9+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<span style="font-size: 130%;"><span style="color: red; font-weight: bold;"><br />
<br />
</span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Sábado 5 de agosto, 6,39 de la mañana... hoy me tomo el día libre... tengo una inmensa sed de moto, Kms. Y misterios... Después de un ligero desayuno, carretera y manta... bueno en éste caso chaquetón... El destino de hoy: Rennes-le-Château, seguro que os suena, un pueblo medieval amurallado, así como un municipio en el departamento de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Aude" title="Aude"><span style="color: black;">Aude</span></a>, en el área del <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Languedoc" title="Languedoc"><span style="color: black;">Llenguadoc</span></a> (sur de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Francia" title="Francia"><span style="color: black;">Francia</span></a>), aunque por aquí solemos decir la Catalunya Nord, al lugar por donde transcurrirá la mayor parte del recorrido. La zona es conocida por sus montañas coronadas por castillos y torres, profundas gargantas, bosques, cuevas, altiplanos remotos, y su fácil acceso al <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Mediterr%C3%A1neo" title="Mediterráneo"><span style="color: black;">Mediterráneo</span></a>.</span></div><div style="text-align: justify;">Situada bastante tierra adentro como para ser lugar de establecimiento para los mercaderes del Mediterráneo, para los fugitivos para esconder su botín, para los peregrinos para descansar antes del arduo cruce por las montañas para ir a Compostela, el valle del Aude esconde muchos secretos y especialmente el de un tesoro escondido. </div><div style="text-align: justify;">Como la distancia es larga 260 Kms. Y algunos más, pues quiero ver algún otro lugar, me planteo tomar l’Eix Transexual, l’A-7 hasta Perpinyà y desde allí la carretera que pasando por Etagel y Maury, llega hasta Quillan y desde allí a la cercana meta inicial.</div><br />
<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpV-B0_Jd4dWAp0MKmY-VSe0sHNpfE2zfednmCz7vrpMjnBNRVB32LipjHKJfyHr4pLnNnGmPJldH9cA_nEytUhNekihqsLfj-deaq1uR-YV9rEadqIfte9YRyh9tInnhRNNv7jBTDaOVC/s1600-h/1+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854376968991986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpV-B0_Jd4dWAp0MKmY-VSe0sHNpfE2zfednmCz7vrpMjnBNRVB32LipjHKJfyHr4pLnNnGmPJldH9cA_nEytUhNekihqsLfj-deaq1uR-YV9rEadqIfte9YRyh9tInnhRNNv7jBTDaOVC/s200/1+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Primera parada para tomar un café con leche y hacer un pis... Curioso el ambiente sabatino en éste pueblecito – Etangel-, del Rosselló, como en todas partes a éstas horas (las 8-8,15) la gente va atareada de un lado a otro, a buscar el pan, los croissants y l’Independent el diario de por aquí... yo sentadito en la terraza del bar, puedo observarlo con los ojos de quien sólo tiene que disfrutar el momento...</div><div style="text-align: justify;">Quien dice que la 1150 GS es incómoda?, o que nuestras motos no soportan bien las rachas de viento de hasta 55 Kms/h? Que si vibran... que si el motor boxer no se que... Estáis muy bien acostumbrados... está bien ser exigentes, pero a veces creo que somos muy tiquiñiflis...</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiS-LtCO_xxj2DGwDmXuLQhr4dq-jCVnhFu3G250f66bVlpL2lb6a2MjcICPakp415cexjZUKgC2s0lsrlZPqZ_ic1uS3syVqQ7hyphenhypheneeCc5L3vk0XYjg_xuiaUn9dxG-fD6VsLNNm8dI8LT/s1600-h/2+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854376968992002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiS-LtCO_xxj2DGwDmXuLQhr4dq-jCVnhFu3G250f66bVlpL2lb6a2MjcICPakp415cexjZUKgC2s0lsrlZPqZ_ic1uS3syVqQ7hyphenhypheneeCc5L3vk0XYjg_xuiaUn9dxG-fD6VsLNNm8dI8LT/s200/2+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Rodando por las carreteras departamentales se disfruta bastante, máxime cuando a éstas horas aún no hay demasiado tráfico. Fijaros en las ramas del árbol de la izquierda, hacía viento de verdad, tomando alguna precaución, la GS se mantiene bien en su trayectoria, mucho mejor por ejemplo que la Transalp o la GPZ mis anteriores motos...</div><div style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkUWrCS29wzpIxqDlqxVFAxeCpx5Rb1f8vk4QUN5N_GIMt6F1kEcypnS5j7sGGa7y4wau6KOBKbLxOkhhW79cQ8ie6SPkwDbwnK93uRCMdSA5dNwtYoo9ntR6kuij4hyphenhyphen7NCxDSfIROF2dF/s1600-h/3+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854381263959314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkUWrCS29wzpIxqDlqxVFAxeCpx5Rb1f8vk4QUN5N_GIMt6F1kEcypnS5j7sGGa7y4wau6KOBKbLxOkhhW79cQ8ie6SPkwDbwnK93uRCMdSA5dNwtYoo9ntR6kuij4hyphenhyphen7NCxDSfIROF2dF/s200/3+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">Una vez llegado a mi objetivo me dejo llevar por mis sentidos extrañamente abiertos… Recorriendo el pueblo, destaca por su estilo medieval, hay una iglesia del siglo IX, por todas partes restos de construcciones medievales, símbolos arcaicos, etc... y como se dice por ahí: “jamás se podría pensar que este lugar pudiera esconder las claves que podrían abrir las puertas del misterio más grande del mundo”, je je je... </div><div style="text-align: justify;">En los últimos años este pueblo a recibido una gran cantidad de turistas debido a una leyenda moderna sobre el párroco <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/B%C3%A9renger_Sauni%C3%A8re" title="Bérenger Saunière"><span style="color: black;">Bérenger Saunière</span></a>, el boom turístico se debe también al éxito de ventas de Dan Brown, <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_c%C3%B3digo_da_Vinci" title="El código da Vinci"><span style="color: black;">El código da Vinci</span></a></i>, en el que se narra algo de lo que se supone que aquí aconteció...</div><h2 style="text-align: justify;"><span lang="FR" style="font-size: 12px; font-weight: normal;"><span style="font-size: 85%;">Leyenda sobre Rennes-le-Château</span> <br />
<br />
<h2 style="text-align: justify;"><span style="font-size: 12px; font-weight: normal;"><span style="font-size: 100%;">Antes de proseguir me gustaría dejaros claro a todos que no pretendo en absoluto afirmar ni negar nada sobre lo que voy a tratar en estos posts, tendré mis propias ideas y conclusiones, pero me limito en la medida de mis posibilidades a exponeros unos hechos o conceptos extraídos de diversos autores, con la única intencionalidad, manifiesta, de introduciros el gusanillo y si es posible de haceros pasar unos momentos tan agradables como los que yo he pasado haciendo ésta excursión... Aunque algunos les resulte difícil de creer soy mas bien incrédulo y bastante escéptico...</span> <br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En ésta leyenda se dice que el antiguo párroco Bérenger Saunière habría encontrado unos documentos, o un tesoro secreto cuyo contenido está poco claro, en uno de los pilares del altar de la iglesia mientras llevaba a cabo una reforma de la misma; cuestión que en su día corroboraron dos de los seis obreros que trabajaron en la obra, que fueron supuestos testigos, y que aún vivían en 1958. Actualmente debido principalmente a este libro (el Código), se atribuye que los dos pergaminos de dudosa veracidad que están reproducidos y expuestos en el museo del propio pueblo, pertenecerían supuestamente al secreto que fue encontrado por Saunière. En uno de ellos muestra el árbol genealógico de la dinastía Merovingia, la cual según una teoría eran descendientes de Jesús. (Sang roayale, sang real = Sangraal-</span><span lang="CA" style="font-family: Wingdings;">à</span><span lang="CA">Santo Grial???)...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<span lang="CA"><!--[endif]--></span><br />
<br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">Para no aburriros con toda ésta historia, veamos un resumen:<br />
Entre los reyes merovingios que fueron conspiratoriamente depuestos del trono francés hace más de mil trescientos años se citan asimismo a los sicambros, descendientes de la tribu judía de Benjamín, que emigraron sucesivamente a la Arcadia, a Sicilia, a los Alpes y a las orillas del Rin. De <b>Meroveo</b> hasta <b>Clodoveo,</b> los reyes merovingios, apodados <b>los Ursus, </b>fueron paganos entregados al <u>culto de Diana</u>. El famoso <b>jarrón de Soissons</b> contenía muestras de la sangre de los treinta y nueve primeros reyes francos, que <b>fueron merovingios.</b> La dinastía de <b>los carolingios</b> y la de <b>los capetos</b> (el rey <b>Felipe el Hermoso,</b> destructor de la <b>Orden del Temple,</b> era un Capeto) no eran legítimas, ya que el último rey merovingio, <b>Dagoberto II,</b> asesinado en el año 679 cerca de Stenay, en las Ardenas, tenía un hijo, <b>Sigisberto IV,</b> que escapó a la suerte de su padre, fue salvado por un tal <b>Meroveo Levy,</b> puro sicambro, quien le llevó en secreto a <b>Rennes-le-Château.</b> <b>Sigisberto IV, </b>llamado Plant-Ard (Retoño Ardiente), se casó con la hija del rey visigodo español Wamba y dió nacimiento al linaje de los <b>condes del Razès,</b> del que provenían también los Blanchefort.</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
Este linaje es el único que puede pretender legítimamente al trono de Francia. Tal era, según el secreto genealógico-dinástico contenido en los pergaminos encontrados por el <b>abate Saunière</b> en la Iglesia de <b>Rennes-le-Château </b>y que estaban acuñados, por el sello de Blanca de Castilla. El linaje cripto-merovingio se perpetuó en la sombra hasta nuestros días, de modo que el <b>"Rey Perdido", el "Gran Monarca" </b>(pues este regio linaje tendría su origen en el vástago del propio <b>Jesús</b> tras su unión con <b>Maria Magdalena, </b>que fue llevada tras la crucifixión clandestinamente a la Galia donde se refugio, pues ya existían allí comunidades judías), está presente de incógnito entre nosotros. Cuando llegue el momento, se manifestará. </div><br />
<br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE9fO59ea3f9IjVKLmFJd_t75Uc52_q4XyYw-xlOd_USj6BLjqYjcD2-X3x2jT6xUnfHLzGvBIUYS_C3-jSH_4aWp5Y0mXDE2U4JtSMGEYY3D5uDjzXuo7OHrtebqW7lYdS5P9Yo8FjV8X/s1600-h/4+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854381263959330" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE9fO59ea3f9IjVKLmFJd_t75Uc52_q4XyYw-xlOd_USj6BLjqYjcD2-X3x2jT6xUnfHLzGvBIUYS_C3-jSH_4aWp5Y0mXDE2U4JtSMGEYY3D5uDjzXuo7OHrtebqW7lYdS5P9Yo8FjV8X/s200/4+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">Símbolo cátaro en las calles de Rennes le Chateau...</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
Pero <b>el Rey Perdido</b> no lo estaba para todo el mundo, ya que hacía mucho tiempo que una temible sociedad secreta, el <b>Priorato de Sión,</b> conocía el secreto. Esta sociedad tuvo su nacimiento en la unión de tres grupos de iniciados: </div><br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 21.05pt; text-align: justify;">* por los últimos <b>esenios,</b> la secta judía de la que procede el Cristianismo y a la que se deben los <b>manuscritos del Mar Muerto (Qumram).</b> </div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 39.05pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 10px;">·<span style="font-family: "; font-size: 7;"> </span></span><!--[endif]-->los monjes de la abadía del Monte Sión, fundada en 1099 en Jerusalén por el jefe de la Primera Cruzada, <b>Godofredo de Bouillon</b>, que era un sicambro;</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 21.05pt; text-align: justify;"></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 39.05pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="font-family: Symbol; font-size: 10px;">·<span style="font-family: "; font-size: 7;"> </span></span><!--[endif]-->los seis (o trece) Sabios de la Luz, discípulos de un tal <b>Ormus</b> y que tenían como emblema la Rosacruz y, </div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 21.05pt; text-align: justify;"></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">El <b><a href="http://www.bibliotecapleyades.net/sociopolitica/esp_sociopol_zion16.htm" target="_blank"><span style="color: black;">Priorato de Sión</span></a></b> se proponía como doble objetivo propagar el Cristianismo esotérico de San Juan y defender la cripto-dinastía merovingia. La <b>Orden del Temple,</b> creada en 1118, no era más que su brazo secular, al que proporcionaba ya fuese sus Grandes Maestros oficiales, ya fuese sus Grandes Maestres secretos.</div><br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlu3WROUPnr5U9UOxOTl2PfgnHnVQh96DzUrvUdx5-PKy7uZGrdHPxwiHXwHq_wq-H0Qrzd3mUDMJD6Blp2HsmltKmY6JVuyvo7777qh4zLwe0yqA8xGPzPuUuoQRshtGanfaHbHk7kHdC/s1600-h/5+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854759221081394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlu3WROUPnr5U9UOxOTl2PfgnHnVQh96DzUrvUdx5-PKy7uZGrdHPxwiHXwHq_wq-H0Qrzd3mUDMJD6Blp2HsmltKmY6JVuyvo7777qh4zLwe0yqA8xGPzPuUuoQRshtGanfaHbHk7kHdC/s200/5+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">Vista del castillo de Rennes le Chateau...</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
Estos hechos no pueden ser totalmente despreciados debido a ciertos detalles históricos: En el año 886, el "Retoño Ardiente" de la estirpe merovingia, <b>Sigisberto IV, </b>ya había devenido en un amplio y complejo árbol genealógico. <b>Bernard Plantavelu</b> y los duques de Aquitania constituían una de sus ramas genealógicas. Había otras ramas también, pues los documentos Prieuré declaran que <b>Sigisberto VI,</b> el nieto de Sigisberto IV, era conocido como el <b>"príncipe Ursus".</b> Entre 877 y 879 el "príncipe Ursus",; fue proclamado oficialmente <b>"rey Ursus",</b> al parecer en una extraña y muy esotérica ceremonia eclesiástica celebrada en Nimes. Con la colaboración de los nobles <b>Bernard de Auvergne</b> y el<b> Marqués de Gothie</b> encabezó una insurrección contra <b>Luis II </b>de Francia en un intento de recuperar su legítimo patrimonio. Varios historiadores nos confirman que tal insurrección tuvo lugar entre 877 y 879. Estos historiadores aluden a Bernard de Auvergne y al marqués de Gothie, si bien no dicen que el líder de la insurrección fuese <b>Sigisberto VI,</b> pero hay alusiones a un individuo llamado el "príncipe Ursus". </div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
Según los documentos Prieuré, <b>Godofredo de Bouillon</b> - en virtud de su bisabuela, que casó con Hugo de Plantard en 1009 - era descendiente por línea directa de la familia Plantard. O sea que; Godofredo llevaba en su estirpe sangre merovingia ya que descendía directamente de <b>Dagoberto II, Sigisberto IV</b> y el linaje de reyes merovingios.</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
Durante cuatro siglos la sangre real merovingia se mezcló a través de numerosos árboles genealógicos. Finalmente, parece que dio fruto. Y el fruto fue <b>Godofredo de Bouillon,</b> duque de Lorena. Y aquí, en la casa de Lorena, estableció un nuevo patrimonio.</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
Para sus propios ojos, y ante los de sus seguidores, <b>Godofredo</b> sería más que duque de Lorena. De hecho, sería un rey legítimo, un pretendiente legítimo de la dinastía depuesta con Dagoberto II en el año 679. Pero si Godofredo era rey legítimo, era también rey sin reino; y la <b>dinastía capeta</b> de Francia (apoyada por Roma) estaba demasiado consolidada para que pudiera destronarla. </div><br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibYD3gdzsGizNSPyAo9NimkFGs4L_7dr99K3AVg8sKZIurMMgt7uDI71su4Sl7NduSzCNlCmW050CN51HMKChlw8XKc8Vf6WIJBak7L9nGMRFB2mNzyrkYJUC8DeXrqIyhd-mmzauyxIMp/s1600-h/6+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854763516048706" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibYD3gdzsGizNSPyAo9NimkFGs4L_7dr99K3AVg8sKZIurMMgt7uDI71su4Sl7NduSzCNlCmW050CN51HMKChlw8XKc8Vf6WIJBak7L9nGMRFB2mNzyrkYJUC8DeXrqIyhd-mmzauyxIMp/s200/6+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">Detalle de una fachada...</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
<b>Baigent, Leigh y Lincoln</b> se preguntan: ¿Qué se puede hacer si se es rey y no se tiene reino? Quizá buscar un reino. <b>O crearlo.</b> El reino más precioso de todo el mundo: Palestina, la Tierra Santa, el suelo que pisara el mismísimo <b>Jesús.</b> ¿Acaso el gobernante de semejante reino no sería comparable a cualquier otro de Europa? ¿Y acaso, al presidir el más sagrado de los lugares de la Tierra, no se cobraría una dulce venganza de la iglesia que traicionara a sus antepasado cuatro siglos antes? Por cierto aquí vinieron a mi imaginación las imágenes de la película el Reino de los Cielos de Ridley Scott.</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
</div><br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg7XvGf59K_T1-EY9t3Z3oNAlQFc-gV9em50HdQ-r0LrQLNXkSzlzbseL8npJbypiuakuuHvsVWw_a7OBMCBZ4Z2OnfgmA88SfF6vEUIFwL-nGimODqKQOfDKMAEOcIuUu611xceTXUaSH/s1600-h/7+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854763516048722" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg7XvGf59K_T1-EY9t3Z3oNAlQFc-gV9em50HdQ-r0LrQLNXkSzlzbseL8npJbypiuakuuHvsVWw_a7OBMCBZ4Z2OnfgmA88SfF6vEUIFwL-nGimODqKQOfDKMAEOcIuUu611xceTXUaSH/s200/7+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">Edward Norton caracterizado como Balduino IV de Bouillon Rey de Jerusalén –hermano y sucesor de Godofredo en la peli...</div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><br />
La pregunta queda ahí... pero entendemos que la respuesta es lógica y clara y más si tenemos en cuenta la importancia que tenía Jerusalén para todo el Cristianismo, hasta el punto de que muchos reyes y emperadores abandonaban sus reinos para ir a conquistar estar tierras santas poniendo en peligro no solo el reino abandonado en Occidente sino que también hasta su propia vida.</div><br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;">Evidentemente toda ésta parrafada es muy, pero que muy discutible, pero era lo que yo iba recordando mientras paseaba por las calles de aquella pequeña población tratando de impregnarme del ambiente mental adecuado, fijándome en todos los detalles que se abrían a mi alrededor, antes de penetrar en el meollo de lo que me había llevado hasta allí...<br />
<!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div style="margin: 0cm 1pt 0pt 3.05pt; text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div style="text-align: justify;">Pero continuemos con los misterios...</div><div style="text-align: justify;">Se dice que al mismo tiempo (mediados del s. XIX) que el cura habría encontrado estos pergaminos, igualmente su nivel de vida se disparó y que ello no se debía exclusivamente a que el padre Saunière vendía misas haciendo caso omiso a las estrictas limitaciones de dicha actividad indicadas en el código eclesiástico; o que solicitaba donativos para la construcción de una residencia de sacerdotes ancianos, o enfermos que nunca se edificó, fondos que desvió muchas veces para su propio uso, no eso no hubiera sido suficiente.</div><div style="text-align: justify;">De este modo la leyenda asocia su posible descubrimiento al inició una serie de construcciones en el pueblo tales como la torre Magdala -dedicada a María Magdalena- de estilo neogótico y decoradas por el pintor francés Mucha... </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8hyz4MiLuc2dBTuDPPQg2ZPbapSY56J4ndxidsbmiOzhqULuYXzVxclGICfUu0tgj2k4Xaq77L9RMNXC3tXqBhzn7JLYD__FzcZl2wOSN2Is5RTVHXacxvul83eRlcGsXKdwJuuJpgcsn/s1600-h/8+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034854763516048738" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8hyz4MiLuc2dBTuDPPQg2ZPbapSY56J4ndxidsbmiOzhqULuYXzVxclGICfUu0tgj2k4Xaq77L9RMNXC3tXqBhzn7JLYD__FzcZl2wOSN2Is5RTVHXacxvul83eRlcGsXKdwJuuJpgcsn/s200/8+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Las vistas de los alrrededores son abrumadoras</span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGrFOMuLXsP-Nrn9aH_3rve3zEO0SdVLCFHJE2UuoQQxYVHZiB8wkDcWKvzu-ynicoAXpHgsN5AkWpKZXvgEzO2C5x3zgpUTsYXmcL1SUUNPAvpi1IfozfsYiGWburkwf3aU0rbNYJJ9BP/s1600-h/10+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855145768138114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGrFOMuLXsP-Nrn9aH_3rve3zEO0SdVLCFHJE2UuoQQxYVHZiB8wkDcWKvzu-ynicoAXpHgsN5AkWpKZXvgEzO2C5x3zgpUTsYXmcL1SUUNPAvpi1IfozfsYiGWburkwf3aU0rbNYJJ9BP/s200/10+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">hacia la izquierda en el aparentemente pequeño acantilado rocoso, se abren unas cuantas cuevas en una de ellas...</span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvWTH6VhDGJKobHyl_4PrHoRrCnYCzZ1FHpGPh0LCskuLRgv-nP_s3NP3hCfetKwRbBq3h0sSSBv4tqshrOIs2glwE7w3A1k_KKWpRh3RnZF7fKW4ZWKi_bZWIQe_5jDAUctauBu27aKm/s1600-h/11+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855150063105426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZvWTH6VhDGJKobHyl_4PrHoRrCnYCzZ1FHpGPh0LCskuLRgv-nP_s3NP3hCfetKwRbBq3h0sSSBv4tqshrOIs2glwE7w3A1k_KKWpRh3RnZF7fKW4ZWKi_bZWIQe_5jDAUctauBu27aKm/s200/11+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Conocida como la Cueva Blanchefort o de Maria Magdalena, se supone que estuvo escondida la Santa, con su hija Sara...</span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span lang="CA">Pues bien además de esa fabulosa torre, nuestro Abad tuvo riquezas suficientes para construirse una mansión, con un jardín considerable y sobretodo para restaurar la antigua iglesia</span> del año 1.000 aproximadamente, hacia la que nos dirigimos:</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Entrada a la iglesia, nótese el curioso porche, decorado, curiosa la coexistencia de palomas blancas –Espíritu Santo- y de unas gargolas con forma de demonios...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK8J7UxzU-7u_SWHIkawUJO5wy4o-tjJngVTV6jkESY0SoXcBqiRgwCo3GB5ZXsDr8tQKNGdtyQe-Sh3G48XM_bjcYL40Kq67jfZHqna0QVOVJzhRqrGZQhhZMg7yxbKZKDiNjpN63m8ML/s1600-h/12+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855150063105442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiK8J7UxzU-7u_SWHIkawUJO5wy4o-tjJngVTV6jkESY0SoXcBqiRgwCo3GB5ZXsDr8tQKNGdtyQe-Sh3G48XM_bjcYL40Kq67jfZHqna0QVOVJzhRqrGZQhhZMg7yxbKZKDiNjpN63m8ML/s200/12+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhh4gdLedSgTQ_a_BSe-HjpLuqPKg2lm3zet1tKoQSH1LYPn40nSlY1FG5CB3Mw0emIJHEmGux4f85TtQFrC_0G3FaceTfGCenV8HlIbB8bEApqNgcSG2PeoT0f7mVRIcevx_hV2njqHR7/s1600-h/13+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855583854802354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhh4gdLedSgTQ_a_BSe-HjpLuqPKg2lm3zet1tKoQSH1LYPn40nSlY1FG5CB3Mw0emIJHEmGux4f85TtQFrC_0G3FaceTfGCenV8HlIbB8bEApqNgcSG2PeoT0f7mVRIcevx_hV2njqHR7/s200/13+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">vista des de el cementerio</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8vRujbV-kygL477be9ahDfH4CrK2izvFQvgtjkxF1Y2t8jA5JgrjT8xRH21c6AJa-lgFKOtEw3bY937Y_vOQ5wyBigYoz0n49UeUw_Pjy-t1t5HKupUf01Xnpl_b1XmXVpTKNfO3cfh-P/s1600-h/14+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855583854802370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8vRujbV-kygL477be9ahDfH4CrK2izvFQvgtjkxF1Y2t8jA5JgrjT8xRH21c6AJa-lgFKOtEw3bY937Y_vOQ5wyBigYoz0n49UeUw_Pjy-t1t5HKupUf01Xnpl_b1XmXVpTKNfO3cfh-P/s200/14+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">en la que dejo varias señales como la inscripción en la entrada en la que se lee: "Terribilis est locus iste". Este lugar es terrible. </div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8GXH5YjOJyajRj0Q4vzrqlxSw48psOg0mjml76e6nUxicWzYKBDjUpLOLIuqUD8HPBTg4QndH_CjFJQkrd-E-pJ5VAmOEMKVdvyj6UplRrbdKNU1BvaKXaVvlBA8ywZl1kXy-7_BZv1Ry/s1600-h/15+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855583854802386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8GXH5YjOJyajRj0Q4vzrqlxSw48psOg0mjml76e6nUxicWzYKBDjUpLOLIuqUD8HPBTg4QndH_CjFJQkrd-E-pJ5VAmOEMKVdvyj6UplRrbdKNU1BvaKXaVvlBA8ywZl1kXy-7_BZv1Ry/s200/15+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">El interior, a primera vista, decepciona un poco, hemos visto multitud de iglesias románicas mucho más bonitas que ésta, pero de lo que aquí se trata es de tratar de captar algo del supuesto misterio...</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibHy18HGEgcjqcvnAJrPbep3njKRxlTcUnG3UaPill8D4stqvtr-J2ALGTmxGLDUVkRdhqLBmWUUlOl7FqgPfJXCNn7clcrIxF7jvbzAoJ8l3Av_47ZvgeVyG_c4cm2aYNH6yWgbUsUQ-B/s1600-h/16+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034855588149769698" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibHy18HGEgcjqcvnAJrPbep3njKRxlTcUnG3UaPill8D4stqvtr-J2ALGTmxGLDUVkRdhqLBmWUUlOl7FqgPfJXCNn7clcrIxF7jvbzAoJ8l3Av_47ZvgeVyG_c4cm2aYNH6yWgbUsUQ-B/s200/16+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">muy del gusto francés, muy decoradita y pintadita... lo más exquisito sin duda son las vidrieras que cubren las ventanas, realizadas por un artesano que firma a veces como SINO, y en ocasiones como SP... y?... si ahora hago un juego malabar y digo: SION y Prioré de Sion lo vais viendo un poquito más oscuro?...</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuOFaTBLfA45xC8MPSYzT_wDNHGzUg-85anyODGawZoiLSXjNWhvRlSdS3AoGxdAJ-D74VhrqSV7k19VJ-5sQVk9oVApbpiHffElLTdiJbvkpR3lPDRNilMXay3EqP2hYfNx_1ufWtP26Z/s1600-h/17+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034856052006237682" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuOFaTBLfA45xC8MPSYzT_wDNHGzUg-85anyODGawZoiLSXjNWhvRlSdS3AoGxdAJ-D74VhrqSV7k19VJ-5sQVk9oVApbpiHffElLTdiJbvkpR3lPDRNilMXay3EqP2hYfNx_1ufWtP26Z/s200/17+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">todo en la iglesia tiene esa doblez... quien busca encuentra...</div><div style="text-align: justify;">por ejemplo que hace un</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSXQA8ylmSaoaCX7EcqOu-px4-c3ufEUMBvyN4b34g6XgI6gii0Ba_duCktKFMsFeBlGCWb9pg4UQwZ1RRNHiWOMxKDeo8IhbJsN-YD1V7IFHP1cbUnm-Hxsd4pn1wgGOi4EKuk_SyVAT2/s1600-h/18+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034856052006237698" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSXQA8ylmSaoaCX7EcqOu-px4-c3ufEUMBvyN4b34g6XgI6gii0Ba_duCktKFMsFeBlGCWb9pg4UQwZ1RRNHiWOMxKDeo8IhbJsN-YD1V7IFHP1cbUnm-Hxsd4pn1wgGOi4EKuk_SyVAT2/s200/18+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">demonio sosteniendo la pila baptismal justo a la entrada del templo?... Deberíamos recordar que el Diablo Asmodeo, es según la tradición el guardián de los secretos (tesoros), destaca también un vía crucis muy peculiar, en el que se puede apreciar que crucifican a Jesús cuando ya es noche cerrada... y?... deberíais de recordar que según la tradición Jesús murió a las tres de la tarde y que una furiosa tormenta oscureció el cielo como si fuese de noche, pero cuando murió... no antes... y que importancia tiene esa “licencia” del artista?, pues mucha como veremos cuando hablemos de la conspiración de Maria Magdalena para salvar a Jesús de la muerte...</div><div style="text-align: justify;">Nadie sabe con que fin pero Sauniere también habría llevado a cabo una "reforma" en el cementerio de la iglesia cambiando de lugar las lápidas y borrando totalmente una de ellas, que se supone que era la de una noble local de apellido Blanchefort... ja... recordemos que el apellido Blanchefort se asocia a la dinastía de los Merovingios y a Maria Magdalena...</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Por aquellos años, las sociedades secretas abundan en Francia. Desde la Revolución Francesa ha habido una gran división entre los Republicanos y los Monarquistas con toda clase de sociedades reclamando el trono. La mayoría parecen tener algún respaldo de algún grupo católico u otro, de los cuales no todos parecen ser estrictamente romanos en sus creencias. Uno en particular, el Priorato de Sión, ha reclamado ser el guardián del secreto de Rennes-le-Château.<br />
<span lang="CA">Otro elemento que ayuda a complicar aún más el misterio es el tema iconográfico, se dice que Saunière estuvo tres semanas en París; donde pasó mucho tiempo en el Louvre, y en donde compró reproducciones de tres cuadros sin vinculación aparente entre sí: el «retrato de San Antonio» de Teniers, por cierto una curiosa “tentaciones” sin tentación manifiesta... algunos han pretendido ver el castillo de los Blanchefort... pero?...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMSzDBYb6iclcXdvnljb6EXW69Ta7935_uOgDz9MP5euryaN7RB7FqfVm0m_IfyQ5ODb622GYIrUx7Ajb92c9lnlB1NTAaFJszCSCMwPhfcV5tjlsSdJcE_mT4w6W4VYcpONmGvCekmhh0/s1600-h/19.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034856790740612658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMSzDBYb6iclcXdvnljb6EXW69Ta7935_uOgDz9MP5euryaN7RB7FqfVm0m_IfyQ5ODb622GYIrUx7Ajb92c9lnlB1NTAaFJszCSCMwPhfcV5tjlsSdJcE_mT4w6W4VYcpONmGvCekmhh0/s200/19.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="http://massagot.free.fr/tableaux/teniers-st-antoine-et-st-paul.gif"><br />
</a></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">un retrato anónimo del papa san Celestino V, quien por cierto murió asesinado después de un largo cautiverio que le impuso su sucesor, murió según parece, a causa de la mordedura de una víbora introducida subrepticiamente en sus habitaciones...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Y por supuesto la obra de Nicolas Poussin “Los pastores en Arcadia” que ha hecho correr rios, que digo océanos de tinta y que es uno de los ingredientes más suculentos de toda ésta historia...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" preferrelative="t" spt="75" stroked="f"></shapetype><stroke joinstyle="miter"></stroke><formulas></formulas><f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></f><f eqn="sum @0 1 0"></f><f eqn="sum 0 0 @1"></f><f eqn="prod @2 1 2"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @0 0 1"></f><f eqn="prod @6 1 2"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></f><f eqn="sum @8 21600 0"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @10 21600 0"></f></f><//f><path connecttype="rect" extrusionok="f" gradientshapeok="t"></path><lock aspectratio="t" ext="edit"></lock></lock><//lock></path><//path></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></formulas><//formulas></stroke><//stroke></shapetype><//shapetype><shape id="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75"></shape><imagedata src="file:///C:/DOCUME~1/MIQUEL~1/CONFIG~1/Temp/msoclip1/02/clip_image001.jpg" title="tap5"></imagedata></imagedata><//imagedata></shape><//shape><!--[if !vml]--><br />
<!--[endif]--></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhauOBaOMb1uMaX4DBpjVUwBeRSuSB_gOVGGtGRPpxDzXdgimR-zlyiAN2wwpDgP_2p3xbV2h69nsevvLIlmX6zqCyRZFKaj7-aTpRjwWuBRYxjT64AzcpyxM0Q0y4dCIZ9CgdvJct_BUgT/s1600-h/20+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034856056301205026" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhauOBaOMb1uMaX4DBpjVUwBeRSuSB_gOVGGtGRPpxDzXdgimR-zlyiAN2wwpDgP_2p3xbV2h69nsevvLIlmX6zqCyRZFKaj7-aTpRjwWuBRYxjT64AzcpyxM0Q0y4dCIZ9CgdvJct_BUgT/s200/20+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Así, en esta leyenda se vincula el cuadro "Los pastores de la Arcadia", expuesto en el museo del Louvre, en la que se pueden ver cuatro pastores observando una lápida en la que se lee "Et in Arcadia ego", o traducido “y en la Arcadia estoy”. Algunas personas creen que con ella se puede escribir un anagrama reordenando las letras hasta formar en latín la frase "Aquí en la tumba de Dios" y que el paisaje que se puede ver de fondo “pertenece” a Rennes Le Chateau.<!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fijaros en las similitudes entre la silueta de la montaña que aparece en el angulo derecho del cuadro de Poussin y la que aparece en el centro de la fotografía tomada desde el parquing de Rennes... casualidad, suposición...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbwFkXOgf5RuKpE29bVupGnScXQED241-P_Ssd0SRSPKzbv56LeMKVorGUgUy6R-omaXF6bVkgGwMDaUyTwExsH9Qu2SdAf_cHBk3D8W8PWX33GFgN4VdX02SGbHG0Los0OmYktBhGAqqu/s1600-h/21+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857220237342274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbwFkXOgf5RuKpE29bVupGnScXQED241-P_Ssd0SRSPKzbv56LeMKVorGUgUy6R-omaXF6bVkgGwMDaUyTwExsH9Qu2SdAf_cHBk3D8W8PWX33GFgN4VdX02SGbHG0Los0OmYktBhGAqqu/s200/21+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De éste cuadro se han dicho y supuesto tantas cosas, se relaciona con tantos misterios místicos, supuestos o no, os recomendaría que os dieseis un paseo con el Google, descubriréis que además de ser una obra famosa por su calidad, contiene casi de todo, mapa, criptograma, figuras geométricas ocultas.... y muchas cosas más.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Hay otro ejemplo de pintura con la misma frase y semejante planteamiento, pero bastante anterior en el tiempo, se trata de la obra “Et in Arcadia ego” de Guercino:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS52VzO787nCPEju5GZAMm9z0LtU5yLMBDCsjfuZ1J4DEpfOUnIF1YgFoecmc_JESKwiojdWr6xQjLM97d7b5d31eizjri2lE5gIfWpF2Jdn7mp651tzu76AC5rdrt2RPmOnxmNZKvrKyz/s1600-h/22+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857220237342290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS52VzO787nCPEju5GZAMm9z0LtU5yLMBDCsjfuZ1J4DEpfOUnIF1YgFoecmc_JESKwiojdWr6xQjLM97d7b5d31eizjri2lE5gIfWpF2Jdn7mp651tzu76AC5rdrt2RPmOnxmNZKvrKyz/s200/22+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Pero tampoco podía olvidar opiniones bastante críticas y alejadas de todo éste mistericismo:</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Recordemos que las afirmaciones sobre esta obra y el <a href="http://massagot.free.fr/tableaux/teniers-st-antoine-et-st-paul.gif"><span style="color: black;">San Antonio Ermitaño</span></a> de <a href="http://www.epdlp.com/pintor.php?id=384"><span style="color: black;">David Teniers</span></a> son que el padre Berénger adquirió sendas copias durante su presunto viaje a París en 1891 y que ambas serían fundamentales para comprender el enigmático mensaje de los pergaminos. Por ello, los misteriófilos buscan en ambas pinturas lecturas ocultas. Como el San Antonio parece que no da para mucho, las afirmaciones esotéricas se concentran en Los pastores de Arcadia, obra de la que se ha dicho (Y D. Lorenzo repite sin plantear el menor asomo de crítica) cosas como las siguientes:<br />
<strong>"ET IN ARCADIA EGO</strong><br />
<strong>Esta inscripción sería un anagrama:</strong><br />
<strong>LA TUMBA DE DIOS - EL CUERPO DE DIOS</strong><br />
<strong>- LE CORP DE DIEU</strong><br />
<strong>La tendencia en el Languedoc a suprimir artículos y preposiciones dejaría así la frase:</strong><br />
<strong>CORPS DIEU</strong><br />
<strong>Pero en Languedoc, la letra "o" suena como "a", y el diptongo "eu" suena "ou":</strong><br />
<strong>CARPS DOU - CARDOU</strong><br />
<strong>El monte Cardou -que aparecía pintado en en cuadro de Poussin junto a Rénnes y el castillo de Blanchefort- ocultaría una tumba, la tumba de Dios, custodiada por el Temple y cuyo secreto había sido ocultado en los pergaminos, de lo cual también sabían determinadas corrientes vinculadas al Temple y al Priorato de Sión , y que quisieron cederla a la posteridad utilizando claves secretas de geometría.</strong><br />
<strong>Berenger habría descubierto la verdadera tumba de Jesús de Nazaret, y ese secreto no tenía precio, por mucho oro que le diera quién quiera que se lo diera". </strong><br />
Realmente memorable, especialmente si tenemos en cuenta que "Et in Arcadia ego" no es ningún anagrama de "Le corp de Dieu" puesto que para que una frase lo sea de otra debe usar las mismas letras. En esto caso, sobran una "t", una "g", una "n", una "i" y tres "a", y faltan una "l", una "p", una "d", una "e" y una "u".<br />
En realidad, la frase que es un anagrama (entre <a href="http://www.aurochs.org/aurlog/stuff/etinarcadiaego.html"><span style="color: black;">otros posibles</span></a>) de "Et in Arcadia ego" es "I, tego arcana Dei" (Ve -imperativo del verbo ir, no del verbo ver-, oculto los secretos de Dios) que no tiene nada que ver con lo que escribe el Sr. Fernández Bueno. No obstante, también esto necesita alguna aclaración.<br />
Volvamos al cuadro "Los pastores de Arcadia". Vemos un grupo de tres personajes masculinos y uno femenino que leen la inscripción "Et in Arcadia ego" (Y yo en la Arcadia) en un sepulcro. ¿Qué significa esta escena? Comencemos por el principio. Para la antigüedad greco-latina, la Arcadia (aparte de ser una región real de Grecia) era el lugar en que Virgilio ambientó sus "Bucólicas" en las que retomó la poesía pastoril que ya había tratado Teócrito de Siracusa en sus "Idilios". En Virgilio encontramos pastores idealizados que cantan poemas a sus amadas o a la naturaleza en un mundo, reflejo del mito de la Edad de Oro, en que conviven hombres y seres sobrenaturales. Este género sería recuperado por la literatura renacentista ("Ninfale Fiesolano" y "Ninfale d´Ameto" de Boccaccio) para culminar en un gran éxito de la época, la "Arcadia" de Sannazaro (publicada en 1504) que haría que se extendiese la moda bucólica por toda la Europa occidental, algo a lo que tampoco fue ajena España (Garcilaso, Montemayor, Lope, Cervantes...). Ahora bien, toda esa artificiosa felicidad no excluía la muerte. En su Bucólica V, (traducida por Fray Luis de León como <a href="http://www.multimedios.org/docs/d000185/p000042.htm#h1"><span style="color: black;">Égloga V</span></a>) encontramos los siguientes versos:<br />
<strong>"Y con dolor, pastores, y gemido</strong><br />
<strong>un túmulo poned, y en el lloroso</strong><br />
<strong>túmulo, aqueste verso esté esculpido:</strong><br />
<strong>Yo, Dafni, descansando aquí reposo;</strong><br />
<strong>nombrado entre las selvas hasta el cielo;</strong><br />
<strong>de hermosa grey pastor muy más hermoso."</strong><br />
De esa contraposición entre felicidad bucólica y muerte nacerá el tema del "Et in Arcadia ego" que tampoco fue invención de Poussin. Antes que él lo trató en 1618 Giovanni Francesco Barbieri, más conocido por su apodo de <a href="http://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/guercino.htm"><span style="color: black;">Il Guercino</span></a> (El Bizco), en su obra <a href="http://www.uv.es/~mahiques/arcadia.jpg"><span style="color: black;">Et in Arcadia ego</span></a>. Como podemos ver, no hay lugar para la duda. Un par de pastores de Arcadia encuentran una calavera (símbolo de la muerte) sobre la que aparece posada una mosca (nuevo símbolo de la fugacidad de la vida). En el pedestal en que se asienta aparece la célebre frase que así adquiere su pleno significado: Et in Arcadia ego sum (Yo [también] estoy en la Arcadia) o Et in Arcadia ego vixi (Yo [también] viví en la Arcadia). Es una advertencia, puedes gozar cuanto quieras, vivir despreocupadamente... pero al final has de morir. Lejos de interpretaciones esotéricas, esta obra es un memento mori (recuerda que has de morir) muy cercano al género de las vanitas (así llamadas por la traducción latina de una frase del Eclesiastés, "vanitas vanitatum et omnia vanitas" -vanidad de vanidades, todo es vanidad-) que fue muy cultivado durante el Barroco: <a href="http://www.livronet.com.br/arteyestilos/biografias/pintores/PES02271.jpg"><span style="color: black;">Pereda</span></a>, <a href="http://www.livronet.com.br/arteyestilos/biografias/pintores/VAV00702.jpg"><span style="color: black;">Van Steenwyck</span></a>, <a href="http://www.accademiacarrara.bergamo.it/iniziat/Rau/visita/imgs/ljvanitz.jpg"><span style="color: black;">Linard</span></a>...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La realidad es que en sus cercanías, en un pueblecito llamado Arques, curiosamente se encontró una tumba muy semejante a la que aparece en la ilustración, aunque por desgracia ya vacía y practicamente desaparecida en la actualidad, destruída por el propietario de la finca donde se encontraba en el 1989 a causa de las numerosas profanaciones que se producían aunque existe alguna vieja fotografía.<br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHAYzL53p2z9pvcqOm8gjRKnukDa3V-dsbmQLykhVeHFDoyVXEhtFQtlaKJCdxNBHtTHbTrMsABxcIMrzVkkJYHU9N8380-7pxSmvGsCDnEZnnKt4m3NQJal9Ebbf27Vo-4hiua1UPMR3/s1600-h/23+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857224532309602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnHAYzL53p2z9pvcqOm8gjRKnukDa3V-dsbmQLykhVeHFDoyVXEhtFQtlaKJCdxNBHtTHbTrMsABxcIMrzVkkJYHU9N8380-7pxSmvGsCDnEZnnKt4m3NQJal9Ebbf27Vo-4hiua1UPMR3/s200/23+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En realidad no tenemos constancia alguna de que Poussin viajase a esa región del Midi francés, pero en el famoso “Pastores...” en el fondo a la derecha pueden verse unas montañas que semejan bastante a lo que puede verse desde Rennes le Chateau, coincidencia?, ya llevamos unas cuantas, pero aún hay más...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Como algunos sabreis Arcádia es una bonita región del Peloponeso al Sur de Grecia, de suaves colinas y abundante agua y vegetación –cosa singular en aquella área del Mediterraneo-; en la antiguedad era famosa por la ganaderia, en particular los caballos que sólo se criaban en Tracia, al Norte –un pais bárbaro, hablando en propiedad- y en la Arcadia... En la cultura clásica Arcadia era equiparada poco más o menos al paraíso en la tierra, se decía que aquella era la tierra del Dios Pan, lugar de faunos y ninfas... Pan, además de ser un símbolo de la fecundidad, lo era también de la música –junto con otros-, además de el derivará la idea de que la divinidad se encuentra en todas las cosas... Pues bien, la región geográfica de Arcadia, la encontramos asociada a los orígenes de los Merovingios, pero también al periplo de Maria Magdelena y de su conspiración...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div style="text-align: justify;">El fallecimiento repentino de Sauniere es otro de los enigmas que encierra el pueblo ya que se dice que su compañera sentimental encargo un féretro con su nombre antes de enfermar. En su lecho de muerte igualmente se dice que fue visitado por un cura vecino de un pueblo cercano pero salió pálido de la estancia, y se negó a darle la extremaunción, ¿Qué le confesó Sauniere al cura en sus últimos momentos de vida?</div><div style="text-align: justify;">Lo que sea que el abad Saunière haya encontrado, se lo guardó para sí casi toda su vida. A pesar de esto, su ama de llaves y amiga por muchos años, Marie Denarnaud, fue la única persona en quien él confiaba, y ambos se llevaron el secreto a la tumba. </div><div style="text-align: justify;">Por la década de 1950, el el dueño de un restaurante de la villa usaba esta historia como atracción para los turistas. Él sugirió que el cura había encontrado el Gran Tesoro de Francia escondido por Blanca de Castilla, madre del Rey Luis, el santo, en el siglo XIII. </div><div style="text-align: justify;">Esta historia, publicada en una serie de artículos en el periódico local, prontamente llamaron la atención de la nación. Todo tipo de personas comenzaron a pasear por el área, dedicándose a la búsqueda del tesoro. Tan así fue, que cuando las casas de los habitantes comenzaron a derrumbarse, el intendente tuvo que poner fin a todas las excavaciones no autorizadas.</div><br />
<div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAqyf6a2xg_Oa2IlJbMktHBH6lzdMS6nWYd4I4Si-1VJLzqxyBs28jGnncSt2XKCU4GwN1bWmXRNAuAf1ivHC1KK5s-zqrY7850HO2cOwgkPyCwWeVlWyiK1tMpfVxgyeO99vKiyy6EgwL/s1600-h/Masoner%C3%ADa.bmp" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034871561133143906" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAqyf6a2xg_Oa2IlJbMktHBH6lzdMS6nWYd4I4Si-1VJLzqxyBs28jGnncSt2XKCU4GwN1bWmXRNAuAf1ivHC1KK5s-zqrY7850HO2cOwgkPyCwWeVlWyiK1tMpfVxgyeO99vKiyy6EgwL/s200/Masoner%C3%ADa.bmp" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a> </div><div style="text-align: justify;">Hoy en día aunque una ordenanza municipal prohíbe expresamente excavar, se dice el pueblo entero está lleno de "signos" atribuidos a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Masoner%C3%ADa" title="Masonería">masonería</a> y que los partidarios de los misterios dicen que estos parecen querer ofrecer al visitantes ciertas pistas sobre el supuesto misterio que encierra el pueblo</div><div style="text-align: justify;">Los cazadores de tesoros tuvieron que buscar otros métodos para encontrar el tesoro y aquí es cuando empieza a ser interesante la historia. </div><div style="text-align: justify;">Ellos encontraron que en la vida del abad Sauniére había muchos interrogantes y rumores. Leyendas de visitas a París, de amigos de la alta sociedad, de círculos ocultos, de recibir personajes famosos en su villa, en la cual él nunca vivió, de rehusarse a llevar la contabilidad y su estilo de vida al obispo local, sino sólo al Vaticano, quien nunca hizo un juicio de valor sobre el abad, y de el brutal asesinato del abad.</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOxr8V7GHczVSEURf6U5u8ltFHjuLqCpo7fN3_URx8iFE4lYC9rY96xs29E49eYom3yhnv6jjzSfgm0uqawm5k1ql5fEg2DE-sfg1f9vGJxEryx4tzokMVuUknHqljS1-xEl7199O4-HvC/s1600-h/George-Washington-mason+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034873292004964210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOxr8V7GHczVSEURf6U5u8ltFHjuLqCpo7fN3_URx8iFE4lYC9rY96xs29E49eYom3yhnv6jjzSfgm0uqawm5k1ql5fEg2DE-sfg1f9vGJxEryx4tzokMVuUknHqljS1-xEl7199O4-HvC/s200/George-Washington-mason+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">George Washintong primer Presidente de los EE.UU ataviado como Gran Maestre Masón.</div><div style="text-align: justify;">Encontraron el que la misteriosa orden de los inmensamente monjes ricos los Caballeros Templarios, no sólo estuvieron activos en esa área, sino que fueron los únicos de su orden que no fueron tocados cuando se liberó una orden de arresto para todos los monjes de esa congregación, el 13 de Octubre de 1307. </div><div style="text-align: justify;">Encontraron que, antes de esto, en la última mitad del primer milenio, este pequeño pueblo, conocido como Rhaede, era la tercera cuidad más grande del reino de los Visigodos. Los Visigodos tenían en su posesión el tesoro del Templo de Jesuralén y su legendaria Gran Mesa y Menorah, un gran candelabro de siete brazos, ambos hechos de oro sólido, y que habían desaparecido en el área a comienzos del siglo VI AC. </div><div style="text-align: justify;">Más oscuro aún, esta tierra, parte de una región llamada Languedoc, fue víctima del primer episodio vergonzoso de la historia europea: el primer genocidio europeo. Una secta cristiana llamada “los Cataros” –los puros, de los que hablaremos en otra ocasión- fue vista como una amenaza por la Iglesia de Roma, así fue que el Papa autorizó la exterminación de la secta. Antes de ser vencidos del todo, escondieron un tesoro de inmensa importancia espiritual en o cerca de Rennes-le-Château, y el tesoro nunca más vio la luz. Según algunas fuentes dudosas pero interesantes, el Santo Grial –la copa de la última cena, así como la lanza del centurión Longinos que abrió la herida en el costado de Jesús en la Cruz- pasó de manos de los cátaros a los templarios y de éstos a algún lugar de la Corona de Aragón, donde lo vinieron a buscar los nazis antes de la II GM.</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgorVTHW6oIxWn6qyjQ-CZwuUTyYtQM8poNglEIHsVEryP7FcBnGl83eEXTvidoRrZiTYgx6y6ZUAkIUY3Cc-w82hCDgWJFkmHRAVt2Xpti67BAf3noJeETpB3JOmttvytgpzHH7RGN54K-/s1600-h/29+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858126475441858" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgorVTHW6oIxWn6qyjQ-CZwuUTyYtQM8poNglEIHsVEryP7FcBnGl83eEXTvidoRrZiTYgx6y6ZUAkIUY3Cc-w82hCDgWJFkmHRAVt2Xpti67BAf3noJeETpB3JOmttvytgpzHH7RGN54K-/s200/29+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">Himler lugarteniente de Hitler vino a Montserrat trás la pista del Santo Grial.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Como algunos ya sabréis Maria Magdalena es un personaje bastante singular... En torno a ella se ha tejido una historia alucinante... Adúltera, pecadora empedernida, poseída por los demonios (hasta siete, según los evangelios) y un largo etcétera, fue sanada y exhorcisada por Jesús y a partir de entonces se sumó a las filas de sus seguidores más próximos hasta su muerte y después de ella... </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Pero que dice la Iglesia sobre ella, veamos la Enciclopedia Católica:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">María Magdalena fue así llamada ya sea por Magdala, cerca de Tiberías, en la costa oeste de Galilea, o posiblemente por una expresión <a href="http://www.enciclopediacatolica.com/t/talmud.htm">Talmúdica</a> que significa “cabello crespo de mujer”, aunque el <a href="http://www.enciclopediacatolica.com/t/talmud.htm">Talmud</a> la describe como una adúltera.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">El primer hecho, mencionado en el Evangelio en relación al tema es la unción de los pies de Cristo, por una mujer, una “pecadora” en la ciudad (Lucas 7, 37-50). Inmediatamente después, San Lucas nos cuenta de una mujer que siguió a Cristo entre ellos siendo “María la llamada Magdalena, de quien fueron <a href="http://www.enciclopediacatolica.com/e/exorcismo.htm">exorcizados</a> siete <a href="http://www.enciclopediacatolica.com/d/demonios.htm">demonios</a>” (Lucas 8, 2). En 10.38-42, nos cuenta de la visita de <a href="http://www.enciclopediacatolica.com/j/jesucristo.htm">Cristo</a> a Marta y María “en cierto pueblo”; es imposible identificar el pueblo, es bastante posible que este “pueblo” fuera Betania.</span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPkdj7x_A4JXtBBumbKgI4C86Br51foZzN7IKQr3q1bVLHeffEDg7Dq-TWSVsXbl1q0SnYFES2nLaVfaActyK-v737yhAVXqjFjSE8oEsuagyzQIeRdRMQPI1twzss4f96a1JXgKd7Hy3/s1600-h/24+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857224532309618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfPkdj7x_A4JXtBBumbKgI4C86Br51foZzN7IKQr3q1bVLHeffEDg7Dq-TWSVsXbl1q0SnYFES2nLaVfaActyK-v737yhAVXqjFjSE8oEsuagyzQIeRdRMQPI1twzss4f96a1JXgKd7Hy3/s200/24+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;"></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">María Magdalena de Geoges La Tour...</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">San Juan, sin embargo, claramente identifica María de Betania con la mujer que ungió los pies de Cristo (12; cf. Mt 26 y Mc 14). De ser así, resultaría que ésta María, es la hermana de Marta y que ambas serían hermanas de Lázaro, a quien como sabemos Jesús resucitó de entre los muertos....</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">Entonces, en aquella Cena, María recibió el glorioso encomio “ella ha realizado una buena obra en Mi...al ungir Mi cuerpo para mi entierro...donde sea que este Evangelio sea predicado...que también lo que ella ha hecho por mi sea relatado en memoria de ella”. Considerando todo esto, ¿es creíble que esta María no tuviera lugar a los pies de la Cruz, como tampoco en la tumba de Cristo? Sin embargo, es María Magdalena quien, de acuerdo a todos los Evangelistas, estuvo a los pies de la cruz y asistió en el funeral y fue la primera testigo registrada de la Resurrección. Y mientras San Juan la llama “María Magdalena” en 19:25; 20:1 y en 20:18, la llama simplemente “María” en 20:11 y 20:16.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">Historia subsecuente de Santa María Magdalena</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">La Iglesia Griega sostiene que la santa se retiró a Éfeso con la <a href="http://www.enciclopediacatolica.com/v/virgenmaria.htm">Santísima Virgen</a> y allí murió, que sus reliquias fueron transferidas a Constantinopla en el año 886 y son preservadas allí- Gregorio de Tours (<i>De miraculis</i>, I, xxx) apoya la idea que ella se fue a Éfeso. </span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">Sin embargo, de acuerdo a la tradición francesa (ver <u>SAN LAZARO DE BETANIA</u>), María, Lázaro y algunos acompañantes se fueron a Marsella convirtiendo a toda la Provenza. Se dice que Magdalena se retiró a un cerro - después de pasar una temporada en Rennes le Chateau? - La Sainte-Baume, muy cerca donde se entregó a una vida de penitencia por treinta años, hasta su muerte. </span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLSPapiSydEK3OaFBMSdgRSO6uL0HPUZUGVKz4oTI0jrWJE6z6wEqYM4D3E7VMlct3VFwjvqBBuIL9E5Q3_kIZpxer6ans07liOpapdxZ6W7hKmSUEuKlkOU2UC_ZsMEfHEKcdQ12EVRF9/s1600-h/25+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857623964268162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLSPapiSydEK3OaFBMSdgRSO6uL0HPUZUGVKz4oTI0jrWJE6z6wEqYM4D3E7VMlct3VFwjvqBBuIL9E5Q3_kIZpxer6ans07liOpapdxZ6W7hKmSUEuKlkOU2UC_ZsMEfHEKcdQ12EVRF9/s200/25+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">Lugar donde reposa Maria Magdalena.</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 100%;">La Historia se mantiene silenciosa respecto a esas reliquias, hasta el año 745, cuando, de acuerdo al cronista Sigebert, fueron cambiada a Vézelay por temor a los Saracenos. No hay registro de su regreso, pero en el año 1279, cuando Carlos II, Rey de Nápoles levantó el convento en La Sainte-Baume para los Dominicos, se encontró el sepulcro intacto, con una inscripción que declaraba porqué había sido escondido. En el año 1600 las reliquias fueron colocadas en un sarcófago enviado por <u><a href="http://www.enciclopediacatolica.com/p/papclementeviii.htm">Clemente VIII</a></u>, con la cabeza colocada en una vasija separada. En el año 1814, la Iglesia de La Sainte-Baume, derrumbada durante la <u>Revolución</u>, fue restaurada y en 1802 la gruta fue nuevamente consagrada. La cabeza de la santa ahora yace allí, donde ha estado por tanto tiempo y donde ha sido centro de muchos peregrinajes.</span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 100%;">Pero además de la verdad oficial católica, existe otra opinión entre agnósticos y amantes de los misterios:</span> Una amenza aún más grande para la ortodoxia cristiana fueron los rumores de que por el valle del Aude estaba la prueba de que la historia de Jesús no había sido tal cual está escrita en la Biblia. María Magdalena, a quien está dedicada la iglesia de Rennes-le-Château, jugaría un papel mucho más importante en la vida de Jesús que lo que admite la Iglesia. Como insinúan varios autores, Maria Magdalena se convirtió en la esposa de Jesús y tuvieron una hija Sara y tres hijos. Huyendo de la persecución que se abatió sobre los discípulos, Maria Magdalena, Sara y José de Arimatea, se establecieron inicialmente en algún lugar de la costa cercana a Marsella y también vivieron durante un tiempo, en una cueva cercana a Rennes le Chateau...</div><div style="text-align: justify;">Imagen de Maria Magdalena en la Iglesia de Rennes le Chateau</div><div style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfL92oyp3SK8I-72fG2gKG_yDYZkD9H7MMeUob13h9NxdIG93D2mnHl07nFh_JgG_e_w57d9rzx77J5vobgAS3gw58dvpNl-auOdw7eXthblzMFE8LGzwmr_PpIeeJEvn4qYjIsxrl_il/s1600-h/26+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857623964268178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfL92oyp3SK8I-72fG2gKG_yDYZkD9H7MMeUob13h9NxdIG93D2mnHl07nFh_JgG_e_w57d9rzx77J5vobgAS3gw58dvpNl-auOdw7eXthblzMFE8LGzwmr_PpIeeJEvn4qYjIsxrl_il/s200/26+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div style="text-align: justify;">Según el segundo de los misterios de éste pueblecito...<br />
<em>Si Jesús era rabino, debía estar casado, ya que la ley judía, la Mishna, establece que "un hombre soltero no puede ser maestro "</em><br />
Para muchos investigadores, el Grial es el símbolo de María Magdalena como esposa de Jesús y madre de sus hijos. Un matrimonio dinástico que unía las casas reales de Benjamín y de Judea, luchando por arrancar a los invasores romanos el trono de Jerusalén que pertenecía a su sangre.<br />
Que Jesús era descendiente del rey David y, por tanto, rey legítimo de Israel, lo dicen los Evangelíos canónicos y el INRI que coronaba la cruz. Que estuviera casado con María Magdalena no lo dicen, pero es muy probable, ya que si era maestro de la ley (rabino), debía estar "obligatoriamente" casado, puesto que la ley judía, la Mishna, establece que "un hombre soltero no puede ser maestro". Pero también hay otros textos que así lo indican. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Por cierto que en el evangelio de San Juan se da prueba de ello:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 100%;">El sepulcro vacío<br />
20:1 El primer día de la semana, de madrugada, cuando todavía estaba oscuro, María Magdalena fue al sepulcro y vio que la piedra había sido sacada.<br />
20:2 Corrió al encuentro de Simón Pedro y del otro discípulo al que Jesús amaba, y les dijo: "Se han llevado del sepulcro al Señor y no sabemos dónde lo han puesto".<br />
20:3 Pedro y el otro discípulo salieron y fueron al sepulcro.<br />
20:4 Corrían los dos juntos, pero el otro discípulo corrió más rápidamente que Pedro y llegó antes.<br />
20:5 Asomándose al sepulcro, vio las vendas en el suelo, aunque no entró.<br />
20:6 Después llegó Simón Pedro, que lo seguía, y entró en el sepulcro: vio las vendas en el suelo<br />
20:7 y también el sudario que había cubierto su cabeza; este no estaba con las vendas, sino enrollado en un lugar aparte.<br />
20:8 Luego entró el otro discípulo, que había llegado antes al sepulcro: él vio y creyó.<br />
20:9 Todavía no habían comprendido que, según la Escritura, él debía resucitar de entre los muertos.<br />
20:10 Los discípulos regresaron entonces a su casa.</span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 8px;"><span style="font-size: 100%;">La aparición de Jesús a María Magdalena<br />
20:11 María se había quedado afuera, llorando junto al sepulcro. Mientras lloraba, se asomó al sepulcro<br />
20:12 y vio a dos ángeles vestidos de blanco, sentados uno a la cabecera y otro a los pies del lugar donde había sido puesto el cuerpo de Jesús.<br />
20:13 Ellos le dijeron: "Mujer, ¿por qué lloras?" María respondió: "Porque se han llevado a mi Señor y no sé dónde lo han puesto".<br />
20:14 Al decir esto se dio vuelta y vio a Jesús, que estaba allí, pero no lo reconoció.<br />
20:15 Jesús le preguntó: "Mujer, ¿por qué lloras? ¿A quién buscas?" Ella, pensando que era el cuidador de la huerta, le respondió: "Señor, si tú lo has llevado, dime dónde lo has puesto y yo iré a buscarlo".<br />
20:16 Jesús le dijo: "¡María!" Ella lo reconoció y le dijo en hebreo: "¡Raboní!", es decir, "¡Maestro!"<br />
20:17 Jesús le dijo: "No me retengas, porque todavía no he subido al Padre. Ve a decir a mis hermanos: "Subo a mi Padre, el Padre de ustedes; a mi Dios, el Dios de ustedes"".<br />
20:18 María Magdalena fue a anunciar a los discípulos que había visto al Señor y que él le había dicho esas palabras.</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 8px;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: 8px;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Y por supuesto no la creyeron...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Los investigadores han rastreado la posible descendencia de Jesús, además de Sara, la primogénita, Maria Magdalena y Jesús tuvieron otros tres hijos:<strong> Tamar, Jesús el joven y José </strong>y han creído encontrarla en una línea que, como ya hemos visto a través de los reyes merovingios, se continúa dando nacimiento a las familias que formaron la nobleza y las primeras casas reales europeas. A este linaje sagrado pertenecería Godofredo de Bouillón, conquistador de Jerusalén, que recuperaría así un trono al que tenía derecho de sangre.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Según la leyenda tejida alrrededor de Maria Magdalena, ésta, ayudada por la mujer de Pilatos –Claudia Prócula, como algunos sabéis muy bien-, así como por la madre de Herodes, Nicodemo y José de Arimatea, lograron rescatar el cuerpo de Jesús aún con vida de la cruz, fingir su entierro en el Santo Sepulcro y esconderlo, hasta que después de su recuperación, en un monasterio esenio en el desierto de Siria, llevárselo bien vivo hasta Marsella...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiKJl_trwBkoXpl0YFZUTgR_Wxh06MRWS1uXzoLg0aBjoyVFVXdP1U2EDfTcbw2CXKVrRa6M1tKZBP0ekrx3hCvvX7s9U_UUCKGJYo2OHM_yZqSD4DV8ghqi7dTAcuwCdrvjLTqQQe2XaY/s1600-h/27+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857628259235490" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiKJl_trwBkoXpl0YFZUTgR_Wxh06MRWS1uXzoLg0aBjoyVFVXdP1U2EDfTcbw2CXKVrRa6M1tKZBP0ekrx3hCvvX7s9U_UUCKGJYo2OHM_yZqSD4DV8ghqi7dTAcuwCdrvjLTqQQe2XaY/s200/27+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="http://www.cathares.org/P11-16-15-rennes-le-chateau.jpg"><br />
</a></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El relieve bajo el altar de la Iglesia de Rennes le Chateau...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fueron sus discípulos los que se dedicaron a extender el rumor de que había resucitado de entre los muertos –cosa bastante habitual entre los profetas, fundadores de religiones, dioses, o como queráis llamarlos de la antiguedad Gilgamesh, Orfeo, Osiris, entre otros, son buenos ejemplos de “resucitados” – y aunque los judíos ortodoxos evidentemente, jamás aceptarían una cosa así, ni los propios romanos, ni los seguidores de Jesús tuvieron necesidad de desmentirlo, a los primeros no les interesaba demasiado y los segundos les convenía muy mucho, pues podían presentar su fe como algo capaz de vencer a la muerte...Recordemos que entre los primeros cristianos la cruz era símbolo de resurrección, de vida eterna y no de muerte y sufrimiento, la imagen tan habital en nuestros días de Jesús en la Cruz es muy posterior, creo recordar que de más allá del año mil y se impuso no sin vencer muchos recelos y suspicacias.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Bueno, podríamos rompernos las cabezas dando vueltas y vueltas a los temás que aquí hemos apuntado, espero que a alguno le haya interesado y pueda/quiera profundizar más sobre el tema..</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9NQdGY39-VYjrN7E2vNXsH3TbNK-V7oKsO21CgLT5x5URR14ghOuEWMyfG0CW1VhIw-18Cp0-SSpyF0AEOO6yzOymuwEh9T6GnbDdJNN467FxH6GwCa_dFrqdzbzDaB3kwbyrfox4V7B/s1600-h/28+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034857628259235506" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb9NQdGY39-VYjrN7E2vNXsH3TbNK-V7oKsO21CgLT5x5URR14ghOuEWMyfG0CW1VhIw-18Cp0-SSpyF0AEOO6yzOymuwEh9T6GnbDdJNN467FxH6GwCa_dFrqdzbzDaB3kwbyrfox4V7B/s200/28+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Llegados a éste punto, volví al aparcamiento, cogí la moto e inicié el regreso a casa, pero antes, aún quería pasar por algún lugar digno de verse... Bueno, pues lo que faltaba por explicaros, sin duda la parte más interesante para los que no quieran comerse mucho el coco, el regreso...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Con la cabeza repleta de imágenes, pensamientos y preguntas como una agitada colmena de abejas enfurecidas, llegó la hora de volver...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Deberían ser sobre las 12-12,15 y ya sabéis que a los franchutes les gusta comer pronto, o sea que me tenía que poner a ello.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Descarté Rennes-le-Chateau, como buen reducto de turistas los precios deberían ser algo abusivos... debo confesarlo, por unos momentos dudé en ir a comer al Restaurant donde todo había vuelto a empezar, como anzuelo... pero mi bolsillo no está para determinados gestos sibaríticos... además en algún lugar recomendaban el albergue de Duilhac y como está cerquita y de camino a lo que quería ver aún... pues eso, Duilhac, allá voy!.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Os recomiendo, muy mucho la carretera que va desde Soulatge a Cucugnan, pasando por las cercanías de la montaña aquella del cuadro de Poussin –, el Puig Bugarach de 1240 mts. La carretera debe llegar hasta los 800 mts. + o -, curvitas (ojo! con arenilla a causa de las ultimas lluvias), el asfalto aunque tiene algunos baches y está algo roto, invita a darle algo al acelerador, pero yo os sugeriría que fueseis a poco a poco, disfrutando de unas vistas singulares y de gran belleza.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHn5Bbp1Wr2N8G__PCIxHYowW5Ri55iHK7MvOSNFLCCcWAbAT0d5_8T9EgQYgFMex62toP71lgGWKsaVktNeOUB548c-QTu-u5Uqi1EhhYHQLUTSCttbn3BqJkiYNf5NfTWKxqU3cIwsJE/s1600-h/31+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858130770409186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHn5Bbp1Wr2N8G__PCIxHYowW5Ri55iHK7MvOSNFLCCcWAbAT0d5_8T9EgQYgFMex62toP71lgGWKsaVktNeOUB548c-QTu-u5Uqi1EhhYHQLUTSCttbn3BqJkiYNf5NfTWKxqU3cIwsJE/s200/31+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al llegar Duilhac, comidita: una escalibada de anchoas con salsa de olivitas, un bistec con salsa de Roquefort, una tartita de chocolate, una jarra de aguita helada –hacia un calor de collons-, una lata de cocacola y un café con hielo, todo 11,50 €..., por cierto no hice fotos pues me pareció que no debía dar la nota...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tras una vueltecita por el pueblo que estaba celebrando una fiesta medieval todo engalanado y meterme en un berenjenal de aquellos en los que nunca te deberías meter con una GS, callecita asfaltada que se va estrechando y estrechando, con fuerte pendiente y en el que tras una curva te encuentras con una pronunciada bajada que se acaba en tres escalones de más de 50 cms de altura (quizás exagero algo, pero parecíanme un auténtico acantilado) y poco más de 20 de anchura... je... je... je... como me acordé de aquel post en que Pavillo, Albert Iscle y otros tenía que superar unos troncos de árbol en medio de una pista... claro que ellos iban un buen grupo y se ayudaban... yo estaba sólo, bueno no exactamente, una parejita de jóvenes, entre caladas de algo que no olía a tabaco y arrumacos, me miraban con regia indiferencia desde unos tres metros de distancia, imposible dar la vuelta, el manillar casi tocaba las paredes de las casas... que hacer?... a mi memoria venían las palabras de la querida maestra trailera Nina BMW: “en caso de duda gassssss!” pero todo mi ser y en particular aquella parte que noblemente apoyamos en el depósito me contestaba: “y una m***da!”, sudando de angustia, dudando, mirando del derecho y del revés el enorme precipicio, soportando las miradas de los garçons, me hubiese podido quedar allí mismo hasta el día del juicio final fosilizado... mudo testimonio de la imbecilidad e incapacidad motera... pero unas sonrisitas de la “jeune fille” y el comentario despreciativo –intuyo- del maromo en cuestión, tras encomendarme a Maria Magdalena, a Jesús de Nazareth, a sus tres hijos y al “sumsum corda”, dí gasss, poniéndome de pié y con el culo casi sobre el topcassé... uno...dos... tres!...Dios!, aún estoy rebotando!, pero salí del atoyadero, pasé al lado de los garçons y aunque muerto de miedo, pude articular un inaudible “aurevoir”, acompañándolo de la más amplia de mis sonrisas... no, no manché los pantalones –podría jurarlo-, pero unos pocos centenares de metros más adelante, paré, descendí de la moto, me quité el casco, los guantes y las gafas, no se bien en que orden, encendí un L&M bleu y entre temblores, agradecí a todos los dioses uno por uno y sin dejarme ninguno, la ayuda que me prestaron en aquel trance...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUjtIQmtaBBGrKgiIjX-qzj4PbeBd-DNqKEWg1wuQ_OMdHo9c6BZVjb23AyuUHb6O0s6AxfkSNwH3wvWBKfn50YUc7g8-745utadJAPXlxGBk-BKh-lA7DVM-Y4sHp7ja94frMLay4C8N3/s1600-h/32+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858130770409202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUjtIQmtaBBGrKgiIjX-qzj4PbeBd-DNqKEWg1wuQ_OMdHo9c6BZVjb23AyuUHb6O0s6AxfkSNwH3wvWBKfn50YUc7g8-745utadJAPXlxGBk-BKh-lA7DVM-Y4sHp7ja94frMLay4C8N3/s200/32+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Continuamos...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Mi siguiente destino Las Gorges de Galamus... son un estrecho paso de montaña de unos 2 kilómetros que permitía a los cataros moverse hacia Catalunya des del <span lang="CA"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aude" title="Aude"><span lang="ES">Aude</span></a></span>. Abierto en la roca, en un emplazamiento sumamente difícil por <span lang="CA">el riu <a href="http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aglin&action=edit" title="Aglin">Aglin</a> (Agly) que viene del Puig de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bugarag" title="Bugarag">Bugarag</a> (de 1240 metres).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El rio Agly está alimentado por numerosas fuentes y manantiales, en ocasiones calientes (hasta 27 º) que se encuentran a lo largo de las gorges, y mantiene un caudal lo suficientemente abundante para el consumo de agua de los pueblos cercanos.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Geológicamente las Gorgas se formaron por materiales calcáreos, en éste caso se supone que allá por el Jurásico y el Cretácico inferiores, es decir, hace unos 200 millones de años, modelando un relieve áspero y atormentado.</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">El paisaje es sobrecogedor y la estrecha carretera escarbada en la roca se eleva varias decenas de metros sobre el cauce del río</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP6zll3g24TrUG2Gtvj5xpzjOzk_omwjO2iiO6nunyavVTfqTN2_cMm6FRVMasdQldm3aPEriv4O50iDOfHdlyDkQr0ueSzjgZnzyODiEFiH93VFFoc3PM7uX2Afb7WVnMT4MQ_Qg8PkEh/s1600-h/33+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858886684653314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP6zll3g24TrUG2Gtvj5xpzjOzk_omwjO2iiO6nunyavVTfqTN2_cMm6FRVMasdQldm3aPEriv4O50iDOfHdlyDkQr0ueSzjgZnzyODiEFiH93VFFoc3PM7uX2Afb7WVnMT4MQ_Qg8PkEh/s200/33+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Al fondo, varios grupos hacían barranquismo y otros speed... no se que con unas pequeñísimas tablas semejantes a las de surf...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Bueno, pues por ahí tenía que pasar...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguf9ssvR6OvqU3G1lro2w-gFeSouMONjwS7IyACoMkS0ZAH21mEwUvUmZQkQ2-CT_U55XEZTHGNjJ6BYCfM1PNYV54LQM-SBCcDcy-nSqiVWsR9OjODLr76FVIDqH8ifxHy049npSsWPef/s1600-h/34+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858890979620626" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguf9ssvR6OvqU3G1lro2w-gFeSouMONjwS7IyACoMkS0ZAH21mEwUvUmZQkQ2-CT_U55XEZTHGNjJ6BYCfM1PNYV54LQM-SBCcDcy-nSqiVWsR9OjODLr76FVIDqH8ifxHy049npSsWPef/s200/34+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Esperando a que alguien pasara en la dirección contraria para hacer la foto que diera la imagen correcta del lugar:</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Primero uno:</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje-olSzH6c3jjAW_Ox3TYAv9S3Q1nrYOSwK66VMRWCPXyO1puHChfPt5oDYbNAeVXy45W17VroGq27Qk80cBdUi7PHn1Hxv0246ukKcqjFFn9-QCBmHqLMTE464Jw0C7c6iOqzKsjOW4c3/s1600-h/35+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858890979620642" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje-olSzH6c3jjAW_Ox3TYAv9S3Q1nrYOSwK66VMRWCPXyO1puHChfPt5oDYbNAeVXy45W17VroGq27Qk80cBdUi7PHn1Hxv0246ukKcqjFFn9-QCBmHqLMTE464Jw0C7c6iOqzKsjOW4c3/s200/35+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">después un grupito:</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMTnAHctI1oCYB9SNSeen6XV6DLT9aFi8zY6wHif00KcZzJDg6HVsaY_P5dZjuwQah7c1N-R_GruboVIQ6DLznnG-zgzm4mFSkPBTpJi5KzCrGcdSZiAMsq_ofcfYEzec76R0itRFClE3t/s1600-h/36+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034858890979620658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMTnAHctI1oCYB9SNSeen6XV6DLT9aFi8zY6wHif00KcZzJDg6HVsaY_P5dZjuwQah7c1N-R_GruboVIQ6DLznnG-zgzm4mFSkPBTpJi5KzCrGcdSZiAMsq_ofcfYEzec76R0itRFClE3t/s200/36+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">la verdad es que es cortito, pero tienes que ir con ojo no venga un Fangio en dirección contraria, incluso me tuve que apartar en un par de ocasiones...</div><br />
<div style="text-align: justify;">Al final, hay un aparcamiento desde el que se divisa una buena vista en las dos direcciones y cerca de la ermita, también cavada en la roca de San Antonio de Galamús, que es del siglo VII; la capilla de la gran cueva se construyó en el 1782 después d’un supuesto milagro; está dedicada a Sant Antoni el grande, nacido en Egipto en el 251 que fue eremita en Tebas (Luxor).</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_czPwt1X1CZ20pUar7hf6gagh3JZZfA2O6y2C3TxXA2c2jjtAq5gbLeRb4UHoWbnWdevF4Gq781cIR5ac5v3INx3jhV71sMFwZmAX-47q9WGAKe1aU4al0zymI8IjuXjmGzUdYFOL6VLp/s1600-h/37+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034859419260598082" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_czPwt1X1CZ20pUar7hf6gagh3JZZfA2O6y2C3TxXA2c2jjtAq5gbLeRb4UHoWbnWdevF4Gq781cIR5ac5v3INx3jhV71sMFwZmAX-47q9WGAKe1aU4al0zymI8IjuXjmGzUdYFOL6VLp/s200/37+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Se han encontrado restos de cerámica fenícios, incluso utensilios muy anteriores, lo que demuestra que ese paso fue utilizado ya desde tiempos prehistóricos...</div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Me despedí de aquellas rocas... y de las vivencias de un día perfecto de motoculturismo, ni el viento, ni el calor, ni los Kms. -Unos 700 en total-, ni el relativo cansancio, nada me supo a mal... es más... aún no había llegado a casa y ya estaba deseando que los dioses, en su infinita sabiduría, dispongan cuando se producirá mi próxima salida, de la que no os quepa duda, queridos sufridores, estaréis convenientemente informados...</div><br />
<!--[endif]--><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwhgOVV5SjJXLPzwq9ZsD4qwEuj1gIBIBiEzm2F-N2tz6c8a4Uk0a8jcCw98BdGzmiLK9hzG5lO-byHH63FKXtL3TQC_HkqOEWv14BHpFFOdrG63XsPXbO0YKvgvWmpyjFZDzGXS6Autk8/s1600-h/38+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5034859423555565394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwhgOVV5SjJXLPzwq9ZsD4qwEuj1gIBIBiEzm2F-N2tz6c8a4Uk0a8jcCw98BdGzmiLK9hzG5lO-byHH63FKXtL3TQC_HkqOEWv14BHpFFOdrG63XsPXbO0YKvgvWmpyjFZDzGXS6Autk8/s200/38+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a> <br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></div><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
</span></h2></span></h2>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-54578717612138020482007-02-18T22:55:00.001+00:002009-09-13T09:14:13.413+01:00RUTES AMB EL COR IV<div align="justify"><span style="color: red; font-weight: bold;">LES DAMES D'AIGUA</span></div><div align="justify" class="MsoBodyText"></div><div align="justify" class="MsoBodyText"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5v1j50gqGnAVLFs-sMLtz3GPJK1AWoN-oMObemuFUEqEvEfr11LFGK7UGWhW2ELl4XVUkPGEAofAUp_4HmaPZ7Xot2apIFh26cVzsHr6SeCv87KVXQfWuwHzVUEkiBfbbqBSzXjLgD_6/s1600-h/Water-Nymph-Collier-L+(Small).jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033019768803603122" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5v1j50gqGnAVLFs-sMLtz3GPJK1AWoN-oMObemuFUEqEvEfr11LFGK7UGWhW2ELl4XVUkPGEAofAUp_4HmaPZ7Xot2apIFh26cVzsHr6SeCv87KVXQfWuwHzVUEkiBfbbqBSzXjLgD_6/s200/Water-Nymph-Collier-L+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" class="MsoBodyText"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><div align="justify" class="MsoBodyText"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><div align="justify" class="MsoBodyText" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;">Hoy 18 de febrero (2006) he cumplido los 53 tacos, supongo que como a todos nos sucede, no soy en absoluto consciente de mi edad... sí, evidentemente, sé los que tengo, pero no consigo verme a mi mismo como un adulto, más cercano a la vejez que a la juventud, aún me asalta de vez en cuando aquel pensamiento de la adolescencia de “que seré cuando sea mayor” y sin darme cuenta... van pasando las edades de la vida... pero bueno no es de eso de lo que os quería hablar hoy.</span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Aunque no lo tenía en absoluto previsto, una serie de circunstancias me han permitido salir a dar una vueltecita por los alrededores de casa... llevaba tiempo pensando en hacer una excursión a un par de lugares cercanos en los que según nos cuenta la tradición aún se guarda memoria de antiguos cultos a la Diosa Madre... </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Y sin dame tiempo a reconsiderarlo, he cogido la cámara, me he vestido de romano –menos las botas de enduro que se estaban secando del último vadeo- y montado en Llibertad!,</span></div><div align="justify"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjWqirNVFy04ChtJwNFL_3sDWrexDSbIztz5Lqfgljcar_yiLQAWnFUQPgvtVim9-4HDm0ffbFNJadjNGF9RfCCx1N6l7M4NzYFujIxoockksf9hkquyLIY9RntcXsvZidyl-rBNuo5c5P/s1600-h/Imagen1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033012647747826290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjWqirNVFy04ChtJwNFL_3sDWrexDSbIztz5Lqfgljcar_yiLQAWnFUQPgvtVim9-4HDm0ffbFNJadjNGF9RfCCx1N6l7M4NzYFujIxoockksf9hkquyLIY9RntcXsvZidyl-rBNuo5c5P/s200/Imagen1.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a><span style="color: #33cc00;"><br />
<span style="font-family: Arial;"></span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><stroke joinstyle="miter"></stroke><f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></f><f eqn="sum @0 1 0"></f><f eqn="sum 0 0 @1"></f><f eqn="prod @2 1 2"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @0 0 1"></f><f eqn="prod @6 1 2"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></f><f eqn="sum @8 21600 0"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @10 21600 0"></f><path connecttype="rect" extrusionok="f" gradientshapeok="t"></path><lock aspectratio="t" ext="edit"></lock><imagedata src="file:///C:/DOCUME~1/MIQUEL~1/CONFIG~1/Temp/msoclip1/02/clip_image001.jpg" title="IMGP0325"></imagedata><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">me he dirigido hacia Sant Hilari Sacalm, tomando la carretera hacia Coll de Ravell, desde allí por la carretera que va a Els Cortals, al Plà de les Arenes para iniciar el sinuoso descenso hacia Sant Hilari, he atravesado el pueblo por los barrios exteriores, para tomar la carretera que va hacia Osor y Anglés...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ9Hr2TrE6IVWsvfSyrpBr0tLdWw2Am5n4N4lRDN1xgAG7_G4BxcabFWGLM2-aPwrd1PIjhtAjxoG3l_QFduaOpPnx-qj2wxdbIyiqeEyrroIyKPl-HtzqGLdQUoRnz2fa-f7NuYkXqnZZ/s1600-h/Imagen2.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033012652042793602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ9Hr2TrE6IVWsvfSyrpBr0tLdWw2Am5n4N4lRDN1xgAG7_G4BxcabFWGLM2-aPwrd1PIjhtAjxoG3l_QFduaOpPnx-qj2wxdbIyiqeEyrroIyKPl-HtzqGLdQUoRnz2fa-f7NuYkXqnZZ/s200/Imagen2.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Carretera – en rojo en el mapa- preciosa donde las haya, por su trazado y vistas sobre la Riera d’Osor, aunque peligrosa por los humedades en las zonas más umbrías y por que no decirlo, por los flipaos que imitan día si, día también, a sus corredores de rallyes preferidos, pues no olvidemos que el prestigioso Rally Catalunya, pasaba por esta carretera tradicionalmente...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Unos cinco Kms. Más adelante, hay un desvío en donde nace una pista forestal de dificultad media, media-alta( en lila en el mapa) que pasando por el Mas el Soler, refugio y cuartel general de los Carlistas en la Catalunya interior durante las Guerras del S.XIX se interna por los frondosísimos bosques de robles, hayas y castaños que caracterizan a la preciosa comarca de las Guilleries y que ya han sido fotografiados ampliamente en otros posts...</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggEuvHUHT7excdCEl7fVbTuEO-VEzNd1VeFLTYEd-inNrINHq_6bE0e1qZPJO48eVHEXTmAzNaqFTax8gF7bOHDbqtEQM-mTGjQ8pIGaslz1qZ-VkUi3pFyI_MFuWnhYO53XEfOnAzVCBp/s1600-h/Imagen3.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033012652042793618" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggEuvHUHT7excdCEl7fVbTuEO-VEzNd1VeFLTYEd-inNrINHq_6bE0e1qZPJO48eVHEXTmAzNaqFTax8gF7bOHDbqtEQM-mTGjQ8pIGaslz1qZ-VkUi3pFyI_MFuWnhYO53XEfOnAzVCBp/s200/Imagen3.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a><span style="color: #33cc00;"><br />
<span style="font-family: Arial;"></span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Hay que destacar, por si alguno de vosotros quiere hacer esta Ruta, con más tiempo del que yo disponía en ésta ocasión que no deje de ver el Cerezo del Soler, uno de los más grandes de Catalunya, así como el Pi del Soler, árbol monumental de enormes proporciones, y un Sequoya notable, hay que pedir permiso a los masovers para recorrer la finca por caminos particulares, pero no suelen poner problemas.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIEumkX6-QAgrtL_7Om-mvY_L-TX9LJrWEEUnj2c9Sgll6J0Cn3cWXpyUXkVb0SyUSUu6cgjpIg1AzQMfVHRxPCofdXBZsPdEG03BUNxu8pzNIH_iZKHmiSd9bEw3e9CK0e6JkOfwaOriJ/s1600-h/Imagen4.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033012656337760930" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIEumkX6-QAgrtL_7Om-mvY_L-TX9LJrWEEUnj2c9Sgll6J0Cn3cWXpyUXkVb0SyUSUu6cgjpIg1AzQMfVHRxPCofdXBZsPdEG03BUNxu8pzNIH_iZKHmiSd9bEw3e9CK0e6JkOfwaOriJ/s200/Imagen4.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;"><span style="font-size: 0px;"></span></span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Contrariamente a lo que me esperaba, durante los últimos días a seguido lloviendo y nevando por lo que la pista estaba, en algunos tramos, bastante peor de lo que habitualmente suele estar.</span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">No obstante, no era cuestión de rendirse y con todas las precauciones del mundo he conseguido seguir adelante...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Atravesando frondosos –aunque pelados- bosques de hayas, robles, abetos y castaños he conseguido llegar a mi primer objetivo, la Font del Soler y el Gorg del mismo nombre...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWVIP0dlhfyOn3ZdKOp38ZFRJ4EMBdvxp65bF65lXoHPYMksltpvCO3jpfw_yKN7IbVATyINLL8UouSHOBMSyowdEEKLOUbuB1hvke5_j2HWBqWDmBNzW0vAXP9Z2s0fnSZS2xFnQjjNmC/s1600-h/Imagen6.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033020915559871186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWVIP0dlhfyOn3ZdKOp38ZFRJ4EMBdvxp65bF65lXoHPYMksltpvCO3jpfw_yKN7IbVATyINLL8UouSHOBMSyowdEEKLOUbuB1hvke5_j2HWBqWDmBNzW0vAXP9Z2s0fnSZS2xFnQjjNmC/s200/Imagen6.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">En éste escondido agujero entre las rocas, tiene su manantial el pequeño arrollo que da lugar unos cuantos metros más abajo al:</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjfB87pKEFz-2ZFGFWklZlnGkoJtOI45zDxpIi8fxXMy9kL20pLGOe7YflRLStohR03R4cmU-5mE62INfJ9vBZ0hjWEGYJc27kKn7m1p8c6DTeYjH_HsU01NIdofm4dL4WktxZNqwzrq3/s1600-h/Imagen5.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033020911264903874" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbjfB87pKEFz-2ZFGFWklZlnGkoJtOI45zDxpIi8fxXMy9kL20pLGOe7YflRLStohR03R4cmU-5mE62INfJ9vBZ0hjWEGYJc27kKn7m1p8c6DTeYjH_HsU01NIdofm4dL4WktxZNqwzrq3/s200/Imagen5.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Gorg del Soler, un pequeño remanso de aguas cantarinas y cristalinas, en las que las truchas nadan apacibles y en donde en ocasiones, en los calurosos meses de julio y agosto me vengo a refrescar, acompañado de mi tambor, de un buen libro, o sencillamente, a dejarme adormilar arrullado por el rumor del agua y de la brisa entre los árboles.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">La comarca de les Guilleries, es un territorio excepcional, de bastas extensiones de bosques, escasamente poblada, con pequeños masos dispersos aquí y allá, gran abundancia de fuentes y manantiales. Forma parte de eso que los de la capital, llaman la Catalunya profunda, muy ligada a las tradiciones ancestrales y a las costumbres de una “pagesia” que siempre ha visto con recelo, la excesiva industrialización y modernización...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">He de deciros, que dadas las específicas condiciones orográficas y su alejamiento de todo, las tribus ibéricas y celtas, pudieron seguir llevando con cierta independencia sus tradicionales formas de vida durante los siglos de romanización, de manera que la zona comprendida entre Sant Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Anglés y Vilanova de Sau, fue un auténtico santuario, donde los druidas llevaron a cabo sus especiales rituales y creencias, hasta la irrupción de Eurico, el Rey de los Visigodos, quien consiguió someter a los Begaudes, pues así –creo recordar- era como se llamaban los pobladores de la región.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">En muchas de las casas de la zona, así como gravadas en las rocas un poco por todas partes, podemos encontrar éste símbolo universal que se conoce con el nombre de “Flor de Vida” y que nos retrae a los antiguos cultos a la Madre Tierra:</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqHiJxAlo4ZpmxeDHurrfbpMzyF7eIzKkkXbi7XEcXazvmAKs29pamFk8zEBBHZ-PYM7LaKQ2bu5YD-F69nsSrLzuxmXNXA3mRR2Z-M_3hkWPDowRYArfIglTuneinF4_uLs3PtgKBNUN/s1600-h/Imagen7.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033020915559871202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqHiJxAlo4ZpmxeDHurrfbpMzyF7eIzKkkXbi7XEcXazvmAKs29pamFk8zEBBHZ-PYM7LaKQ2bu5YD-F69nsSrLzuxmXNXA3mRR2Z-M_3hkWPDowRYArfIglTuneinF4_uLs3PtgKBNUN/s200/Imagen7.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Mucho antes de la penetración de los dioses solares, de origen indo-ario, traídos por los conquistadores, fenícios, cartagineses, griegos y romanos, entre otros,<span style="font-size: 0px;"> </span>los antiguos pobladores de Europa, mantenían unas creencias religiosas basadas en el culto a la Madre Tierra, a los fenómenos de la naturaleza, a los antepasados, animismo y otras manifestaciones se mezclaban, configurando lo que Marija Gimbutas y otros especialistas, han llamado la Religión de la Antigua Europa y que podría ser sintetizada, como el Culto a la Madre Tierra y que tiene su forma de expresión más reconocida por la proliferación de las Venus, no sólo paleolíticas, sino incluso neolíticas. Esa religión queda magníficamente reflejada en la obra de Robert Graves: “La diosa blanca”, que por cierto me atrevo a recomendaros.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQgkbqqKwhcmNyy8EgR_pogMLrsZuQlFdQ8gM9HAniWiQuKMuHGevmCmWJ3W0Ev0GDGDU1aUkp5_pSgUmCLkUZ7nDaqdOwd9FFH9TTrIt0Tda05AVzIbyU3xjq7B1CCwXjSe-A25GkA4xS/s1600-h/Imagen8.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033020919854838514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQgkbqqKwhcmNyy8EgR_pogMLrsZuQlFdQ8gM9HAniWiQuKMuHGevmCmWJ3W0Ev0GDGDU1aUkp5_pSgUmCLkUZ7nDaqdOwd9FFH9TTrIt0Tda05AVzIbyU3xjq7B1CCwXjSe-A25GkA4xS/s200/Imagen8.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">La expansión de las religiones patriarcales, especialmente la romana –la de los dioses capitolinos- y posteriormente el cristianismo, conllevó una durísima persecución que obligó a la desaparición de los antiguos cultos, si bien, siguiendo el principio del eclecticismo, sobrevivieron, tras la apariencia de mitos y leyendas que se han mantenido, casi, hasta nuestros días... como ya vimos en los post dedicados a las brujas de la comarca.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><span style="font-family: Arial;">Uno de esos mitos y leyendas, es el de la existencia de las “Dames o Dones d’Aigua”, conocidas también por otros muchos nombres, aunque el más general es el de Ninfas. </span><span style="font-family: Arial;">En la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/MitologÃa_griega" title="Mitología griega"><span style="text-decoration: none;">mitología griega</span></a>, una ninfa es cualquier miembro de un gran grupo de espíritus femeninos de la naturaleza, a veces unidos a un lugar u orografía particular. Las ninfas solían acompañar a varios dioses y diosas, y eran con frecuencia el objetivo de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Sátiro" title="Sátiro"><span style="text-decoration: none;">sátiros</span></a> lujuriosos. Las ninfas son las personificaciones de las actividades creativas y alentadoras de la naturaleza. La palabra <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Griego" title="Griego"><span style="text-decoration: none;">griega</span></a> νύμφη significa "novia" y "velado" entre otras cosas; es decir, una mujer casada y, en general, una en edad casadera. Otros hacen referencia a esta palabra (y también a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/LatÃn" title="Latín"><span style="text-decoration: none;">latina</span></a> <i>nubere</i> y a la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Alemán" title="Alemán"><span style="text-decoration: none;">alemana</span></a> <i>Knospe</i>) como una raíz que expresa la idea de "crecer" (según <a href="http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Hesequio_de_Alejandr%C3%ADa&action=edit" title="Hesequio de Alejandría"><span style="text-decoration: none;">Hesequio de Alejandría</span></a>, uno de los significados de νύμφη es "capullo de rosa"). </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">El hogar de las ninfas está en las montañas y arboledas, en los manantiales y ríos –especialmente en las ollas, pozas o “gorgs”-, en los valles y las frías grutas. Con frecuencia son el séquito de divinidades superiores: de </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Artemisa" title="Artemisa"><span style="color: #33cc00; text-decoration: none;">Artemisa</span></a><span style="color: #33cc00;"> la cazadora, de </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Apolo" title="Apolo"><span style="color: #33cc00; text-decoration: none;">Apolo</span></a><span style="color: #33cc00;"> el profeta, del “juerguista” y dios de los </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ãrbol" title="Árbol"><span style="color: #33cc00; text-decoration: none;">árboles</span></a><span style="color: #33cc00;"> </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Dionisio_(mitologÃa)" title="Dionisio (mitología)"><span style="color: #33cc00; text-decoration: none;">Dionisio</span></a><span style="color: #33cc00;">, y también de dioses rústicos como </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pan_(mitologÃa)" title="Pan (mitología)"><span style="color: #33cc00; text-decoration: none;">Pan</span></a><span style="color: #33cc00;"> y </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Hermes" title="Hermes"><span style="color: #33cc00; text-decoration: none;">Hermes</span></a><span style="color: #33cc00;">, dios de los pastores.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRAAzGaueMDPegVnAy-5jUVlMglhQw0J7A9VgiEwyPVUadcobexZ6cMJlq7qy-kmmitvWEWCgNqMGmiNVwvgLPF80McNRRYNlKwgqUaaI2vDBf510Q4mJxERHvbr8eq4KGrBCL2Nehptl-/s1600-h/Imagen9.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022015071499026" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRAAzGaueMDPegVnAy-5jUVlMglhQw0J7A9VgiEwyPVUadcobexZ6cMJlq7qy-kmmitvWEWCgNqMGmiNVwvgLPF80McNRRYNlKwgqUaaI2vDBf510Q4mJxERHvbr8eq4KGrBCL2Nehptl-/s200/Imagen9.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Versión de las Ninfas, del pintor norteamericano Lothmann. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><span style="font-family: Arial;">Cuentan que en el Gorg de El Soler, en las noches de plenilunio es posible observar a las Dones d’Aigua, jugando en el agua, peinándose y embelleciéndose. Se cuenta entre los nativos del lugar, un mito o leyenda muy semejante al del heredero Perarnau </span><span style="font-family: Arial;">en Riells de Montseny, según esa leyenda la prosperidad y riqueza de los propietarios de El Soler, se debe a una antigua y fructífera relación del heredero de esa casa con una Ninfa, Dama d’aigua, Aloja, o Goja. Cuentan, en todos los casos la historia parece ser la misma, aunque el final pueda variar, como veremos si comparamos ésta con la de Gualba en el post siguiente, que una tarde el heredero Perarnau sorprendió el reposo de una “goja” – otro nombre de les Dones d’Aigua”, que asustada, se zambulló en un gorg. Enamorado por la visión de aquella belleza fugaz, el heredero <span style="font-size: 0px;"></span>volvió al lugar cada día y le declaró su amor a la goja. Se casaron con tal que él no le recordara nunca que era una Dona d’Aigua, tuvieron una hija y fueron felices hasta que, un día del mes de mayo en que el heredero estaba fuera, la goja apresuró a unos jornaleros a que segaran un campo de trigo. Ellos protestaron porque todavía estaba verde, pero la ama de la casa los obligó a segar antes de tiempo. Cuando el heredero volvió se enrabió tanto que le dijo: "Qué sabéis de cosechas, vosotras, las goges!" .La mujer desapareció al instante –se dice que por un rayo- formándose una terrible tormenta que malogró todas las cosechas. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOyd0H7-FMKGY_zKHsOfStkPuE41iW36KlS9hHwR8n6q6oosnkYiSNvrgfVKbXRnK5f5DokJHIaQZfXMOS7SAIy3RZoITGe11Teg7jRqLNqufZxrLUiXThSVWMg-UVtmKPBJfSPlTytdU9/s1600-h/Imagen10.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022015071499042" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOyd0H7-FMKGY_zKHsOfStkPuE41iW36KlS9hHwR8n6q6oosnkYiSNvrgfVKbXRnK5f5DokJHIaQZfXMOS7SAIy3RZoITGe11Teg7jRqLNqufZxrLUiXThSVWMg-UVtmKPBJfSPlTytdU9/s200/Imagen10.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">El heredero Perarnau comprendió entonces que su mujer había anticipado la siega por salvar algo y no perderlo todo. Cuentan que por las noches la goja volvía a escondidas a la casa para peinar y acunar a su hija, pero cuando el heredero Perarnau lo quiso presenciar, madre y hija desaparecieron por siempre jamás. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Esta fábula está sacada de las historias y leyendas de Riells de Montseny reunidas por Jordi Collell y Carme Escudé con el título "El decir de la gente". Ilustra perfectamente que una goja, “conocida también como aloja o mujer de agua, es una hada, una ninfa bellísima, huidiza y enigmática que vive en lagos y ríos”, según la definición de Mossen Cinto Verdaguer, quien recogió la voz del pueblo y la incorporó a sus poemas, especialmente a "Canigó". </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">También lo hizo Eugeni d’Ors a "Gualva, la de mil voces". Como explicaré más detalladamente en el siguiente post. Quizás era la misma goja que sedujo el heredero Perarnau y al del Mas el Soler que todavía debe rondar por los manantiales y riachuelos, a ambos lados de Las Agudas del Montseny.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheNY6BgZY3TTw8t2NW4Al2itQtrq4mZs6_04mxGq8oTwdLP6pp5PbnuOZdCtXTnxH4x8X0SKDwbdbLqvFO36u9zW9pO8PfP8JlaLfSkTET4DlKBq31nCpTQluoBpMj9YrIzpi730FB1ZN6/s1600-h/Imagen11.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022019366466354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheNY6BgZY3TTw8t2NW4Al2itQtrq4mZs6_04mxGq8oTwdLP6pp5PbnuOZdCtXTnxH4x8X0SKDwbdbLqvFO36u9zW9pO8PfP8JlaLfSkTET4DlKBq31nCpTQluoBpMj9YrIzpi730FB1ZN6/s200/Imagen11.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Dejamos el Gorg del Soler y seguimos nuestra ruta, a través de bosques y más bosques</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu4afQDWjSEJT7aViu9Ex4SRcoh4OD16wdQUNZtfzfMNlyrWb4aCM6in7hmnZ1LF_weirSg4Ffg_hL_N2lqyJRESSQAuvQml6Zu5L3lXDmYhK72raTha7zjrL6hNp-0d0BPwT4c0FxN_Xx/s1600-h/Imagen12.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022474632999746" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu4afQDWjSEJT7aViu9Ex4SRcoh4OD16wdQUNZtfzfMNlyrWb4aCM6in7hmnZ1LF_weirSg4Ffg_hL_N2lqyJRESSQAuvQml6Zu5L3lXDmYhK72raTha7zjrL6hNp-0d0BPwT4c0FxN_Xx/s200/Imagen12.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">preciosos a esa luz del medio día invernal, observando otros saltos de agua de gran belleza</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEZkxIbB4A6laW1F5Fo_p1lf2KiCFnh8V_tfvhWOc9lTanXf-Jnw1Jv0qHHa6Ov1U7VDeGGNqK0IJ1tLpu-XQZCY86WqEkYvhZKnXC6BZoX_x3nIqrV9Pnfung4j-YDPisvg4UxDqWDxN/s1600-h/Imagen13.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022474632999762" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJEZkxIbB4A6laW1F5Fo_p1lf2KiCFnh8V_tfvhWOc9lTanXf-Jnw1Jv0qHHa6Ov1U7VDeGGNqK0IJ1tLpu-XQZCY86WqEkYvhZKnXC6BZoX_x3nIqrV9Pnfung4j-YDPisvg4UxDqWDxN/s200/Imagen13.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Como éste salto de la Riera de Más Clave, que aún mantiene una buena capa de hielo...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Llegando hacia las 13 horas a Sant Hilari, para hacer una rápida comida –bocata de lomo y queso y lata de cocacola en el Bar La Báscula, muy recomendable, si es que hay mesa libre- y continuar más tarde, hacia Arbúcies, Hostalric, Gualba de Dalt, muy cerca de Sant Celoni, para acercarme al Gorg Negre... </span><span style="font-family: Arial;"></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">A la salida de Sant Hilari, en dirección Arbúcias, pude observar el territorio que me tocaría recorrer, me encantan éstas vistas panorámicas, en las que se aprecia bien a las claras lo pequeño que es nuestro país...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitkZc9cMucG3jtGPNn-d7jQ30smq3tRpNc2sRtaPIeocCOkwwhp-ayy38UXNvmXAwhGi_6UEpC0wDHvszLF15XwXDj227lnVKt7dOpG1zpES-YW8XEjN-J-ji7ObcV7K7Lnh1Ubg8YX8MC/s1600-h/Imagen14.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022478927967074" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitkZc9cMucG3jtGPNn-d7jQ30smq3tRpNc2sRtaPIeocCOkwwhp-ayy38UXNvmXAwhGi_6UEpC0wDHvszLF15XwXDj227lnVKt7dOpG1zpES-YW8XEjN-J-ji7ObcV7K7Lnh1Ubg8YX8MC/s200/Imagen14.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a><span style="color: #33cc00;"><br />
<span style="font-family: Arial;"></span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Pues sobre la 15,15 he llegado a Gualba de Dalt, pequeño pueblo en las estribaciones sudeste del Montseny. Rodeado de urbanizaciones de aquellas que se hicieron por toda Catalunya en los años 60-70, el pueblo mantiene pocos atractivos, aparte de la Plaça Major con sus enormes plátanos y su Iglesia Parroquial...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidnn59G6DEn1sujifxBmTY-IZlbGs0_e5xQXVmqHKAMWKQ8LdUiw-7DkgfJBKTdwDn6pBay9d4MDmnysv-07nlprbB7aGPBkY9DZVLYdO480bGb711MUFuGdqvDoUcp2sRmmlcxRlEImtS/s1600-h/Imagen15.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022478927967090" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidnn59G6DEn1sujifxBmTY-IZlbGs0_e5xQXVmqHKAMWKQ8LdUiw-7DkgfJBKTdwDn6pBay9d4MDmnysv-07nlprbB7aGPBkY9DZVLYdO480bGb711MUFuGdqvDoUcp2sRmmlcxRlEImtS/s200/Imagen15.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><imagedata src="file:///C:/DOCUME~1/MIQUEL~1/CONFIG~1/Temp/msoclip1/02/clip_image027.jpg" title="Plano 2"></imagedata><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">A la salida del pueblecito hay una pista que conduce a l’Espai Natural del RACC, un lugar digno de verse, aunque me molesta ver convertida una zona natural en un Temàtic Park de fauna y flora del Montseny, supongo que son los inconvenientes del “progreso”...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Cruzando un pequeño puente hacia la izquierda, hay una pista que sube hacia las antiguas minas y las actuales centrales hidroeléctricas que aprovechan la energía producida por el desnivel existente entre el Pantà de Santa Fe que podéis ver en el post “Los colores del otoño en el Montseny”, nosotros<span style="font-size: 0px;"> </span>seguiremos por la pista más amplia, por la que circulan incluso vehículos normales –no 4x4-, hasta una distancia aproximada de 9 Kms. La pista se encuentra en buen estado y no había más que un par de lugares con barro. Al lado de la pista, hay un recorrido de BTT precioso que sigue la orilla de la Riera de Gualba, en la que se pueden encontrar lugares como éste:</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhoOT5LRPsUgl_bdDt_4qyDWQVMz8TH-DxWRRSBtBVdLJs03ehKW9HlIEk-bm63gCw94ehxi7UFsUPvvyHm4psnWgXXf7WYtDB2N2NvTahgeTWJk7qcwTXLjDquP-zCo3waPUHcbi2giRd/s1600-h/Imagen16.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023037273715586" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhoOT5LRPsUgl_bdDt_4qyDWQVMz8TH-DxWRRSBtBVdLJs03ehKW9HlIEk-bm63gCw94ehxi7UFsUPvvyHm4psnWgXXf7WYtDB2N2NvTahgeTWJk7qcwTXLjDquP-zCo3waPUHcbi2giRd/s200/Imagen16.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><imagedata src="file:///C:/DOCUME~1/MIQUEL~1/CONFIG~1/Temp/msoclip1/02/clip_image029.jpg" title="17"></imagedata><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Para llegar al Gorg Negre, hemos de dejar la moto unos 150 metros antes, a pié de carretera, y coger un senderillo que se encuentra bien señalado... Imagino que con una moto de trial, o un conductor mucho más experto que yo, podría llegar casi hasta pie del agua, pero es que os quería enseñar un par de cosas que se os pasarían de largo.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Con anterioridad, ya os hacía referencia a las relaciones existentes entre éstos mitos y la caza de brujas... Gualba y el Gorg Negre, no escaparon de esa relación... Se cuenta que por las cercanías de Gualba habitaban diversas brujas, responsables según se decía, de las numerosas tormentas, granizadas y otros fenómenos atmosféricos, que asolaban a los aldeanos... Una de las familias que vivían en un Mas cercano al Gorg, empezó a ser sospechosa, entre otras cosas porque del matrimonio sólo sobrevivían las hijas... Después de una temporada especialmente aciaga, en la que se perdieron varias cosechas, las voces de los vecinos fueron subiendo de tono, encontrando en la susodicha familia la causa de todas sus desgracias. El clamor popular llegó al extremo que el párroco tuvo que organizar una caza en toda regla, después de una misa de Te Deum, con toda la solemnidad, se organizó una procesión de todo el pueblo que saliendo de la Iglesia con antorchas se dirigió a la casa de las inculpadas, con intención de deshacerse de semejantes servidoras del demonio. El padre viendo venir la comitiva y conociendo las intenciones, les salió al paso, pero fue muerto a bastonazos por los honrados, devotos y cristianísimos vecinos, pero esos escasos momentos, permitieron a la madre y a sus hijas huir de su casa e internarse en el bosque, iniciándose una terrible persecución nocturna.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Las perseguidas tuvieron la mala suerte de precipitarse por el salto de agua que va a dar al Gorg Negre... Evidentemente sus perseguidores no dieron con sus cadáveres, por lo que el sacerdote ordenó colocar dos cruces en las dos colinas que limitan el salto... Una de ellas ya no existe, la otra:</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlTTBUx6CEevRO98v-n8rrEOx1RgeTb_-DV_aC5aQzJ0hVL0M8Qc9kg93PV6swi2GGQ2jq9OqMoNop6EYKWxFk3vaUGgReLLspnulPe3jHN8G7smVJsOWPKMhVuCj2Scc3tS0vdYcOaW4K/s1600-h/Imagen17.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023037273715602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlTTBUx6CEevRO98v-n8rrEOx1RgeTb_-DV_aC5aQzJ0hVL0M8Qc9kg93PV6swi2GGQ2jq9OqMoNop6EYKWxFk3vaUGgReLLspnulPe3jHN8G7smVJsOWPKMhVuCj2Scc3tS0vdYcOaW4K/s200/Imagen17.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">continúa allí para impedir, con la divina protección que esas malditas brujas puedan abandonar el Gorg Negre y seguir con sus malefícios... Los aldeanos cuentan, que en las noches de plenilunio se ven luces en lo más profundo del Gorg, e incluso, cuando ni el viento más suave hace oscilar las hojas de los árboles, se oyen las risas y las extrañas e incomprensibles palabras que las cinco mujeres siguen pronunciando...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Dejando de lado el tema de la brujería, volvamos a las Damas d’Aigua y el Gorg Negre, de hecho el lugar es espectacular:</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2xuWGu_-TcgnOy1baxjLAbnwEeaKWz21xlr0UOBS4AIWvutxAVIfmD3UsPE7UT_yTDOx7v5wmNAXotUCEjxcmIjiwKtYwmhuLAP_LRL_40J4GJE0lgy5BzTWR-51AdZs7EUQQd55VaXrj/s1600-h/Imagen18.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023041568682914" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2xuWGu_-TcgnOy1baxjLAbnwEeaKWz21xlr0UOBS4AIWvutxAVIfmD3UsPE7UT_yTDOx7v5wmNAXotUCEjxcmIjiwKtYwmhuLAP_LRL_40J4GJE0lgy5BzTWR-51AdZs7EUQQd55VaXrj/s200/Imagen18.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><span style="font-family: Arial;"></span><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Veamos como es el mito referente a las Dames d’Aigua del Gorg Negre.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Una vez, tiempo era tiempo, en Can Prat había un amo poderoso que gobernaba con inteligencia tierras, espesores y rebaños. Todo el mundo es sabedor, por aquella comarca del Montseny, que Can Prat es una casa antigua que tiene más de quinientas cuarteras de bosque y ciento noventa de tierra campa y prados frescos. En aquella época, además, le hacían censos de dominio doce “masos” (casas) pequeños y dispersas por<span style="font-size: 0px;"> </span>la montaña, poseía otros siete masoveries que habitaban buena gente labradora. Al amo de Can Prat le gustaba, a veces, de andar por los robledales. Conocía lo que quiere decir el viento cuando pasa por la cumbre de los chopos.</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmhNVstQd3QBTRPcI88QGYKgUqZAg9_vxCiMNo_9qe0NSjtSWsefuO760AXx936Re2u0ObiDr6stilXd6aWBH84_PuXQmW6lwa_7LnylLTktXp-5UrZ2ut7BIu9joxgRyQ1dP5RYcCPkHn/s1600-h/Imagen19.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023045863650226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmhNVstQd3QBTRPcI88QGYKgUqZAg9_vxCiMNo_9qe0NSjtSWsefuO760AXx936Re2u0ObiDr6stilXd6aWBH84_PuXQmW6lwa_7LnylLTktXp-5UrZ2ut7BIu9joxgRyQ1dP5RYcCPkHn/s200/Imagen19.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a><span style="color: #33cc00;"><br />
<span style="font-family: Arial;"></span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Observaba el ladrar de los perros, a la hora vespertina, entre los alcornoques y los aulets – pájaro que canta al anochecer- o el tintineo a penas audible, del rebaño que va hacia el redil. Como que era un hombre al que le gustaba caminar, a menudo se le hacía por la noche más allá de los dos cerros que lindaban su propiedad y, todavía arriba y arriba, subía- con paso firme-, bajo el cielo de luz imprecisa, por abruptos caminos hasta el Valle de Santa Fe, dónde se encontraba en la gran penumbra. Un día, pues,<span style="font-size: 0px;"> </span>haciendo una de estos paseos al anochecer, sucedió que el amo de Can Prat llegó al<span style="font-size: 0px;"> </span>mismo Gorg (Olla, Poza de un río) Negre, de aguas insondables, cuando era ya<span style="font-size: 0px;"> </span>medianoche de un plenilunio total y clarísimo. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfAUWPiabdU6B6Hcy0SV6D4ZkimemgjiHNudCXCTfOKbQdL1Z_i8VxQXVs5sodMa0i6nhptb2PDW_LUvkUOjV7FLJ1tU5ngx8qqwxlkytSkRoaurqs5K69ho0La1e4vR4QXYoKkEbxTcvH/s1600-h/200px-Nymph_with_morning_glory_flowers+(Small).jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033022010776531714" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfAUWPiabdU6B6Hcy0SV6D4ZkimemgjiHNudCXCTfOKbQdL1Z_i8VxQXVs5sodMa0i6nhptb2PDW_LUvkUOjV7FLJ1tU5ngx8qqwxlkytSkRoaurqs5K69ho0La1e4vR4QXYoKkEbxTcvH/s200/200px-Nymph_with_morning_glory_flowers+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">El gorg estaba quieto y exánime. Ni una hebra de aire susurraba por entre el ramaje de los mimbres. Ni rumor de animal alguno. Ni otra chispa de luz que no fuera el esplendor del astro nocturno que lo llenaba todo, había algo de pesadumbre y extraño en el ambiente y, con algo de fatiga en las piernas tras las largas horas de paseo, el amo de Can Prat fue a sentarse justo al lado del agua, sobre una piedra inclinada. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Entonces, primero confusamente, y después nítida y precisa, apareció, medio sumergida en el líquido del gorg, la figura maravillosa de una mujer desnuda que, lenta y ensimismada, se peinaba la cabellera, rubia como el oro, con un peine fulgurante. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgncVbOSLcQSzHg6sz3m5LV_XcEii3x0ekY_jtXPTcYnwtt9E7PbnLsONFXxhQXWGn4HDP5Fi9X1NO_R6CPuDjaYvg57fBPvKb03_civQyoM2f2WoIuRm_WLUePaNHAw6XwB1w2W-Lh7wvm/s1600-h/Imagen20.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023458180510674" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgncVbOSLcQSzHg6sz3m5LV_XcEii3x0ekY_jtXPTcYnwtt9E7PbnLsONFXxhQXWGn4HDP5Fi9X1NO_R6CPuDjaYvg57fBPvKb03_civQyoM2f2WoIuRm_WLUePaNHAw6XwB1w2W-Lh7wvm/s200/Imagen20.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><imagedata src="file:///C:/DOCUME~1/MIQUEL~1/CONFIG~1/Temp/msoclip1/02/clip_image035.jpg" title="NINFA"></imagedata><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">El amo de Can Prat no había visto nunca una perfección como aquella, ni tampoco hay palabras para explicarla. Ningún hombre no habría podido resistir tal turbadora belleza. Lánguidamente, la mujer, con los brazos bien levantados, se pasaba el peine mientras, bajito, iba cantando no sé qué maravillosa melodía. Y los ojos!: verdísimos, tiernos y acariciadores, pero lejanos, lejanos como si todavía contemplaran, por entre la oscuridad del bosque, un país de seguras y perfectas formas. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">De pronto, la mujer lo miró fijamente y, en aquel instante preciso, él comprendió que<span style="font-size: 0px;"> </span>la quería como nunca había querido a nadie y que su destino quedaba uncido al de ella, sin remedio. Y era deseo y era contemplación y voluntad y orgullo y audacia lo que sentía admirando aquella cara adorable y el cuerpo provocador. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">El amo de Can Prat le preguntó cómo se llamaba, pero la mujer, sin dejar de mirarlo, no contestó. Y se dice que, durante un buen rato, el amo le iba haciendo preguntas y ella sólo lo observaba con sus ojos de esmeralda joven sin decir ni una palabra, pero que, al final, llegó un momento en qué, tímida y calmosa, explicó que era doncella de río, no era mortal, pero tampoco inmortal y que obedecía una ley de vida y costumbres bien diferentes de los humanos; que su abrazo, en aquel lugar tan precioso acontecía peligrosísimo porque normalmente se ahogaban los hombres que por el plenilunio la querían conseguir. También se dice que la voz de la mujer vibraba como el sonido de una campana marina y que su acento recordaba modulaciones de otro mundo, quizás de aquel que algunos han conocido en una existencia feliz y primitiva. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Fue un charla de amor la de aquella noche singular. El hombre, prisionero del lugar y de la hora, pidió a la ninfa, con insistencia, que aceptara ser su esposa y le ofreció compartir la casa, la tierra y la riqueza que él tenía por toda la comarca, como prenda de su voluntad. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Ella, pero, sentía congoja de dejar la somnolienta protección del lugar dónde había sido engendrada y de adentrarse en una nueva vida que desconocía del todo. Había sentido hablar de la inconstancia de los humanos, de sus desequilibrios y rudeza, de la codicia desordenada. No obstante, también había en aquella mujer de agua un cansancio de la fría certidumbre de su medio vital y, por otro lado, se daba cuenta que el hombre que tenía en frente le gustaba mucho, de forma que, en conclusión, acordó casarse con la única reserva -que fue confirmada y jurada allí mismo por el amo de Can Prat- que nunca, bajo ninguna circunstancia, ni por ninguna razón, él no le recordaría, ni en público, ni en privado, el origen fluvial de donde ella procedía, ni tampoco la escarnecería con palabras ni expresiones que concernieran a su origen.</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgokVjG02IjCRe3po9WpQZBsFezsL2V2sVVfJmqeIhUdQZeRrM9moE8bVqjv4b9YhneJzmabGjl4dqkJ2NeSLy92TZb3qq3cMh4162TbLOPG6uqj3xlrZOy_k5NPpx6q9EZ7DtA0WWTaPBt/s1600-h/Imagen21.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023462475478002" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgokVjG02IjCRe3po9WpQZBsFezsL2V2sVVfJmqeIhUdQZeRrM9moE8bVqjv4b9YhneJzmabGjl4dqkJ2NeSLy92TZb3qq3cMh4162TbLOPG6uqj3xlrZOy_k5NPpx6q9EZ7DtA0WWTaPBt/s200/Imagen21.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="color: #33cc00; font-family: Arial;"></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Y fue de este modo – según nos dicen- que la mujer de agua llegó a ser señora de Can Prat, legítima y amante esposa, sensata consejera, dispuesta y respetada propietaria, junto con su marido, de mucha prosperidad y que hicieron aumentar el poder de la familia hasta el punto que el nombre de Prat de Gualba, resultó altamente considerado en el palacio del mismo conde de Barcelona y, por todo el Mediterráneo, en todas las tierras, islas y consulados de Catalunya. También me han explicado como cosa cierta que del matrimonio nacieron dos hijos, un niño y una niña, los cuales guardaban gran parecido de rostro con su madre y que iban creciendo firmes y espigados en medio de todo aquel bienestar. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Pasaron los años. Tras el calor, con sus esquilmos, vendría el otoño rojo: más tarde el invierno<span style="font-size: 0px;"> </span>y siempre salía alegre humo del hogar de Can Prat. La primavera sorprendía con el vuelo de las aves y, el hombre y la mujer, cogidos de la mano, contemplaban los arroyos de agua fresca que caían continuamente de las montañas.</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfI_E1dtgUhovwd2VKid3Tm4K7BHYxZVaWi2DC6gtrSyUTLVys7Oo5OwOryx2cGDVkLR3htOjec1DXs1dnjMLpzdv2sLOoIVxupKHL_lmy4eU4g5EvUOqtzTk3yY94tTvkrSGLOn0qGer/s1600-h/AIGUA+17.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023458180510658" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKfI_E1dtgUhovwd2VKid3Tm4K7BHYxZVaWi2DC6gtrSyUTLVys7Oo5OwOryx2cGDVkLR3htOjec1DXs1dnjMLpzdv2sLOoIVxupKHL_lmy4eU4g5EvUOqtzTk3yY94tTvkrSGLOn0qGer/s200/AIGUA+17.JPG" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><span style="font-family: Arial;"></span><br />
<br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">A veces, pero, en la Peña Negra, en el otro lado de la planicie donde se encontraba la casa, se refugiaba un dios mezquino que esperaba inquietamente la hora de la quiebra: un maligno genio del lugar, sin nombre ni aspecto conocidos, promotor de desgracias de toda clase y<span style="font-size: 0px;"> </span>con el cuerpo de los diablos que hervían dentro las aguas siniestras; autor, quizás -quien lo sabe- de la desgracia que estaba a punto de producirse y, esto sí que es<span style="font-size: 0px;"> </span>seguro, no fue extraño, de alguna manera, a lo que ahora explicaré: </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Pues he aquí que un mal día, cuando el amo de Can Prat y su mujer medían una buena tierra que hacía falta preparar, empezaron a disputar sobre el cultivo que allí sería más adecuado. Le parecía al amo que seria bueno de sembrar trigo, de aquel espléndido de recoger y muy valioso al mercado. La mujer, en cambio, argumentaba en contra y decía que el terruño no era propicio y que, según ella, lo moresc (maíz) con sus exuberantes mazorcas convenía mucho más. Razones y razones de uno y de la otra fueran subiendo de tono hasta el punto que el marido, enfadado, lleno de vehemencia y olvidando el juramento que había hecho años atrás, recriminó a la mujer con grandes gritos- que resonaron por montañas y cerros- diciéndole que, al fin y al cabo, poco podía ella entender de siembras ni de añadas porque no era otra cosa que una pobre mujer nacida y sacada por él mismo del agua del río. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Lo acababa de hacer y ya se arrepentía; pero quien puede hacer volver atrás una palabra funesta? El mal ya estaba hecho. La desgracia, infalible, y roto del todo el encantamiento. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">La mujer de agua, al sentir las palabras prohibidas, huyo rápidamente<span style="font-size: 0px;"> </span>hacia las profundidades del Gorg Negre, sin que el amo de Can Prat pudiera pararla. Corría y corría como si fuera llevada de una ventisca siniestra, hasta que desapareció. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Él decaído, y sin ánimo, se fue hacia casa, mientras, des de la coma de Morou hasta el cerro de<span style="font-size: 0px;"> </span>Berenguer Muerto, el cielo se espesaba con furiosas nubes. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Y se dice que el amo de Can Prat nunca volvió a ver su mujer; que muchas veces durante el día, se encaminaba al gorg y la llamaba; que hizo sortilegios y promesas a las deidades que gobiernan aquel lugar, sin ningún resultado; que iba y venía, frenético, de la casa al gorg y del gorg a la casa, haciendo y deshaciendo el camino, llorando como una criatura, mirando de descubrirla cuando ella no se lo esperase..., que pasaba horas y horas en una ventana de oriente de su masía mirando hacia el lugar por dónde había huido y que, por la noche, cuando la luna llena, quería salir de la casa por ir a encontrarla a la ribera del tormentoso estanque pero que, cada vez que lo probaba, le venía un sueño irreprimible y caía como un cuerpo muerto, encima del escaño del hogar y se adormecía profundamente hasta el alba. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">También explican que la mujer, cuando el amo, invadido de aquella postración, no se podía dar cuenta, entraba con cautela a la masía, iba al cuarto de sus hijos y los mimaba y los besaba muy dulcemente, se quedaba un buen rato, derecha y solícita, cantando su canción y que, antes de salir, dejaba caer unas lágrimas brillantes sobre la gran mesa de castaño del comedor, lágrimas que, el día siguiente, convertidas en rarísimas perlas de gran valor, recogía, absorto, el amo de Can Prat, sin saber la procedencia. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Así fue cómo, pese a la tragedia, se fortaleció todavía más y más la pujanza de la casa durante mucho tiempo. </span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00; font-family: Arial;">Extraído del libro: "Leyendas del Montseny" Martí Boada</span></div><div align="justify"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAVM2uvxugLi4_75IHthzHRtqlzhRgRufYZrGPCgXqdazwNd2RbCNFdoDT1oFy1YTn2gnJGOAgZMD6Xc4uzwLUqMulWP85Ct623N-XWoNbCpLdxRQfEgvQTnGwWNbFsjP8n2Dmz73bVFd4/s1600-h/AIGUA+21.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><span style="color: #33cc00;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5033023462475477986" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAVM2uvxugLi4_75IHthzHRtqlzhRgRufYZrGPCgXqdazwNd2RbCNFdoDT1oFy1YTn2gnJGOAgZMD6Xc4uzwLUqMulWP85Ct623N-XWoNbCpLdxRQfEgvQTnGwWNbFsjP8n2Dmz73bVFd4/s200/AIGUA+21.JPG" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></span></a></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"><br />
</span></div><span style="font-family: Arial;"></span><br />
<br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">En fín, después de recordar éstas historias, me dirigí de nuevo a la moto, cuando ya oscurecía, tomando la carretera hacia Sant Celoni, Santa Maria de Palau Tordera, Coll Formic, Seva y Viladrau...</span></span></div><br />
<div align="justify" style="text-align: justify;"><span style="color: #33cc00;"></span></div><div align="justify" class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: Arial;"><span style="color: #33cc00;">Un perfecto día de moto que me ha parecido una forma extraordinariamente satisfactoria de celebrar mi aniversario.</span></span></div><br />
<div style="text-align: justify;"></div></imagedata><//imagedata></imagedata><//imagedata></imagedata><//imagedata></imagedata><//imagedata></lock><//lock></path><//path></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></f><//f></stroke><//stroke>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-4401390633710495152007-02-17T15:38:00.001+00:002009-09-13T09:12:51.936+01:00RUTES AMB EL COR III<div style="border-bottom-style: solid; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; padding-bottom: 1pt; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><span style="font-size: 130%;"><span style="color: red; font-weight: bold;">EL VIEJO SABIO DE TAVERTET<br />
<br />
<br />
</span></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-gqMVKs7SPttCauK7G7r4vK7_bskdL8NPDBlDeAHRjUyrMC2gRjvvbNoy2VkldgmojCM9WeJcrafVOJD2PKUqgMYEmbDG8QBOLhWT-MqIlLv-WXbQDMh5VWUAiXeS4PPdBri2kDBJCYtz/s1600-h/hRaimon-Panikkar.bmp" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529085969903938" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-gqMVKs7SPttCauK7G7r4vK7_bskdL8NPDBlDeAHRjUyrMC2gRjvvbNoy2VkldgmojCM9WeJcrafVOJD2PKUqgMYEmbDG8QBOLhWT-MqIlLv-WXbQDMh5VWUAiXeS4PPdBri2kDBJCYtz/s200/hRaimon-Panikkar.bmp" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Pues bien, hoy de nuevo me ha surgido la posibilidad de hacer una de esas saliditas turístico-traileras-culturales que tanto me gustan... hacía tiempo que quería redescubrir personas y paisajes que hace ya bastante tiempo me influyeron poderosamente... el lugar Tavertet, un pequeño pueblo situado entre les Guilleries, la Garrotxa, l’Osona y el Pre-Pirineu... el personaje..., un viejecito, muy, pero que muy sabio que vive en ese lugar apartado, pese a lo cual mantiene un clara influencia en los medios culturales, filosóficos y religiosos del mundo entero... y que conocí personalmente allá a mediados de los años 80 cuando yo era un flamante –y novatillo- profesor de la Universidad Libre de Barcelona y él, un ya consagrado filósofo, pensador y místico que acudía a la susodicha Universidad a dar algunas conferencias, de notable interés y afluencia de público... a pesar de que el Bassas aún no lo sacaba por Catalunya Radio.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Así que por la mañana y muy tempranito, he cogido la moto y me he puesto en ruta...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Rápidamente la primaveral atmósfera se ha apropiado de mi, el cielo, el sol, las pocas nubes en el horizonte, los colores preciosos, el olor de la tierra mojada -ayer llovió abundantemente-, todo se confabulaba para despertar mis sentidos...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVykH6iDXS8ymXMB8ufP6Pwv3LS3A-YqTC-KsnedMfC-Vns_1506Mc6zUGk3xJ_FbDJL6b68j7i9RmVHS9conJpXQa4GXPzNfEpgWkaYiHE-ldIp1Du5P2LxBIL56ekob-kUyRoUiro71O/s1600-h/Foto1+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529090264871250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVykH6iDXS8ymXMB8ufP6Pwv3LS3A-YqTC-KsnedMfC-Vns_1506Mc6zUGk3xJ_FbDJL6b68j7i9RmVHS9conJpXQa4GXPzNfEpgWkaYiHE-ldIp1Du5P2LxBIL56ekob-kUyRoUiro71O/s200/Foto1+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Ese color ocre de la tierra de alrededor de casa siempre me llama poderosamente la atención, esa misma foto me la hice con la Transalp por estas mismas fechas, fue de las últimas que le hice, antes del accidente, por eso hoy he querido repetirla como en un gesto de desafío a la superstición...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">El camino hacia Tavertet desde Viladrau es sencillo, curvas, curvas y más curvas, pequeños pueblecitos de nombres que parecen sacados de la Tierra Media Tolkeniana: Tavernoles, Folgueroles, Roda de Ter, Santa Maria del Corcó, mucho más conocido como -L’Esquirol- que fué el único pueblo de toda Catalunya que no secundó la Huelga General convocada a raíz de los despidos en la Canadenca, la Cía. Que suministraba electricidad a toda Catalunya... en las cercanías de Tavertet se encuentran los no menos encantadores de Can Toni Gros y Rupit que merecerán otra salidita...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Los paisajes y las vistas son suaves y dulces, la carretera en buen estado y no demasiado frecuentada, los días laborables claro!...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2Kue7HHTFSpIAhBt0GRfZQgWJLcp0AiZk4_WssIyIC5Wt9GLVSZ8oM-psN9Cv7JnExIJ01ctPbccYWbECxIO5G58FoxNIWIZA-y5zN_4BQrbalOmyktigdWwaJ36gSmRJx-1XFNCHuaA/s1600-h/Foto17+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529090264871282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik2Kue7HHTFSpIAhBt0GRfZQgWJLcp0AiZk4_WssIyIC5Wt9GLVSZ8oM-psN9Cv7JnExIJ01ctPbccYWbECxIO5G58FoxNIWIZA-y5zN_4BQrbalOmyktigdWwaJ36gSmRJx-1XFNCHuaA/s200/Foto17+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">En Sta. Maria del Corcó, hay que tomar un desvío que nos llevará directamente hasta Tavertet, en donde muere la carretera, justo en el borde de unos impresionantes precipicios que ya os mostraré más adelante...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Son 13 Kms. Preciosos que vale la pena recorrer con atención, conforme avanzamos la suavidad y dulzura anteriores se van transformando en algo mucho más espectacular...</span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdDoDDF8HOeWivcakUiEGcutPrBAjn085OWJcdqReM2zoWRR25yUKwOCq6LRo188HHBYLFhfy8FD3k42mo79WihrjklAa7cktgpBBr3-vN0hFlimCGe1vo7IB4Ux1oRdlL7myMCEUixoLZ/s1600-h/Foto2+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529962143232386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdDoDDF8HOeWivcakUiEGcutPrBAjn085OWJcdqReM2zoWRR25yUKwOCq6LRo188HHBYLFhfy8FD3k42mo79WihrjklAa7cktgpBBr3-vN0hFlimCGe1vo7IB4Ux1oRdlL7myMCEUixoLZ/s200/Foto2+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a> <br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">y de una sobrecogedora belleza...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Allí en Tavertet, vive refugiado Raimon Panikkar...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMc2pqgE6FxNQ2uwPA5ayt72av6YFgiIEhETnfX-gSGj19wAgw1DRduWXot3YN_yxFuzovJn-RxrKaN8Vxdrayen4jRy6T0g3bvEudNwFqbv-SeJ8UqYJ2ha8OhC1fyLinNcm24WTqcmzl/s1600-h/Raim%C3%B3n+Pannikkar.bmp" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529090264871266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMc2pqgE6FxNQ2uwPA5ayt72av6YFgiIEhETnfX-gSGj19wAgw1DRduWXot3YN_yxFuzovJn-RxrKaN8Vxdrayen4jRy6T0g3bvEudNwFqbv-SeJ8UqYJ2ha8OhC1fyLinNcm24WTqcmzl/s200/Raim%C3%B3n+Pannikkar.bmp" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">que es –para quienes no lo conocéis- toda una autoridad internacional en espiritualidad, historia de las religiones y diálogo intercultural, cuya obra, traducida a varios idiomas aparece en las bibliografías de las más importantes universidades del mundo. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Nacido en Barcelona en 1918, hijo de un industrial indio radicado en Cataluña y de madre catalana amante de las artes. El padre fue a Inglaterra a estudiar ingeniería química, y en 1916 fue a trabajar a Barcelona donde se casó y se quedó. Panikkar es un título nobiliario del sur de India, designa la casta malabar más alta, en Kerala. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Raimon Panikkar es Doctor en Filosofía (Madrid), en Química (Madrid) y en Teología (Roma). Ha enseñado en las principales universidades de América, Europa y la India. Universidades de Madrid, Montreal, Varanasi, Bangalore, California (Santa Barbara) y otras. En 1954 dejó Europa para ir a la India, donde fue investigador en las universidades de Mysore y Varanasi. En América Latína dictó cursos de filosofía, cultura y religiones de la India por invitación especial del gobierno Indio. Entre 1960 y 1963 vivió en Roma siendo nombrado Libero Docente de Filosofía de la Religión en la Universidad de Roma. En 1966 fue nombrado profesor de la Universidad de Harvard y durante las dos décadas siguientes dividió su tiempo entre la India y Estados Unidos. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Amigo de Habermas, de Hans Küng y de algunos de los más importantes filósofos actuales con los que coincide a menudo en simposios internacionales. Raimon Panikkar es un pensador experto en conciliar posiciones aparentemente inconciliables. Su estudio se basa en la cultura India, en la historia y en la filosofía de las religiones. Se ordenó sacerdote en 1946 y fue uno de los miembros relevantes del Opus Dei, no sin algunos incidentes con el fundador de aquella institución José Maria Escrivá de Balaguer, posteriormente la abandonó. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Hoy se considera, además de católico, hinduista y budista. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Es autor de más de 40 libros en diversos idiomas y de unos mil artículos que abarcan desde Filosofía de la Ciencia a Metafísica, Religiones Comparadas e Indología. Es presidente de la organización no gubernamental INODEP (París), del Center for Crosscultural Religious Studies (California), fundador y presidente de Vivarium, una fundación dedicada a promover el diálogo intercultural, del Centre d’Estudis Interculturals de Catalunya, de la Sociedad Española de las Religiones (Madrid), y es miembro del Institut Internacional de Philosophie (París) y del Tribunal Permanente de los Pueblos (Roma), entre otras organizaciones. Participa en el consejo de numerosas publicaciones académicas, de algunas de las cuales fue fundador. Ha sido profesor invitado de más de 100 universidades y ha dictado conferencias en los cinco continentes, entre ellas las Gifford Lectures 1989. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">En 1972 fue nombrado catedrático de Filosofía Comparada de la Religión en la Universidad de California de la que es emérito desde 1987. Actualmente reside (desde 1982) en Tavertet, una zona rural del Pre-pirineo catalán, desde donde continua desarrollando su obra. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Entre sus publicaciones cabe destacar: Invisible Harmony (1955); Il ?daimon? delle politica (1955); The Vedic Experience (1977); The Intra-religious Dialogue (1978) y Myth, Faith an the Hermeneutics (1979); Der Wahrheit eine Wohnung bereiten (1991). </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">En castellano ha publicado entre otras: La trinidad y la experiencia religiosa (1989); El Cristo desconocido del hinduismo (1994), Ecosofía (1994), Paz y desarme cultural 1993; El silencio de Buddha. Una introducción al ateísmo religioso (1996), La experiencia trantropocósmica. Filosofía y Mística. Invitación a la Sabiduría. La plenitud del hombre. Elogío a la sencillez (1993). La experiencia religiosa de la India (1997). Iconos del misterio, etc.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1FGSd8Mutw8MI1D4qonXiA_141A1bUv8Ua2Rly2miJrQ-3W60C35SszTOOMHCtobR7IMZCraadMD-SqJWIBGc2jeadzV_HGfJCpTfLIWJD1MrClmQkz-IKzL7Yqq-fp1p2yW9_RmYSld/s1600-h/Foto7+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529966438199730" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ1FGSd8Mutw8MI1D4qonXiA_141A1bUv8Ua2Rly2miJrQ-3W60C35SszTOOMHCtobR7IMZCraadMD-SqJWIBGc2jeadzV_HGfJCpTfLIWJD1MrClmQkz-IKzL7Yqq-fp1p2yW9_RmYSld/s200/Foto7+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">La plaza Mayor y una de sus calles... al fondo el Mirador...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Recuerdo de aquellos años fragmentos de alguna conversación robada, antes o inmediatamente después de alguna de sus conferencias, imágenes que de alguna manera quedaron grabadas de manera inalterable en mi memoria... pero ésto és otra historia de la que hablaremos más adelante... En el preámbulo de uno de sus libros escribió:</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="color: red;">Opinión personal sobre si mismo.</span> </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">No puedo escribir sobre mí mismo. En primer lugar, por que no soy capaz. Ni siquiera tengo una lengua propia. En segundo lugar, soy demasiado consciente de que, si lo intentara, el yo acerca del cual escribiría no sería el yo que soy, puesto que soy un sujeto y no un objeto. En tercer lugar, escribir sobre aspiraciones y decisiones es como hacer proyectos. Puede ser interesante para los amigos o para las personas con las que tengo una relación personal, pero su interés se limita a este ámbito. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Y sin embargo escribo. No sobre mí mismo, sino que me escribo a mí mismo. Todo aquello que escribo es, al menos, una parte de mi yo. Todo lo que escribo es autobiográfico. Sólo pongo por escrito pensamientos que yo mismo he pensado como palabras. Yo mismo soy aquello de que escribo y escribo como alguien que habla. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Soy especialmente sensible a dejar que la palabra hable, a permitir que el lenguaje se desarrolle a sí mismo. El yo que también reside en el lenguaje (y que es diferente del ego), habla y se revela a sí mismo en la medida en que dice lo que ha de decir. Por eso el yo no se expresa completamente, y el proceso de devenir lenguaje no se produce automáticamente. El yo tiene necesidad de mí como de un mediador necesario. Soy un elemento activo de esta revelación; gran parte depende de mi transparencia, además de mi atención y otros factores. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Recuerdo un ideal: cada párrafo que escribo, cada frase, debería reflejar, en la medida de lo posible, toda mi vida y ser expresión de mi ser. Se debería reconocer mi vida entera en una sola frase, del mismo modo que puede reconstruirse el esqueleto completo de un animal prehistórico a partir de un solo hueso. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Os pongo intercaladas algunas imágenes del pueblecito de Tavertet para que el rollazo os sea más llevadero, hoy en día Tavertet se ha puesto de moda, es un lugar de casas bien para millonetis, pero a pesar de todo es un pueblo con encanto, al que deberíais acudir, por lo menos los que vivan en Catalunya...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZjFCCvSKsAI-taJlWg6qf33vHsi9GQ-1ua1XYf49xjCQnN1eJFW5WGNLY6gFRVzXpZ3qzB12s99aIjed16L04tXJ9l3b1FL9XUYQCIOzBfaPiX_f_0QhfwRgIU4Ecb-GWbROA5opCVYQ4/s1600-h/Foto6+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529966438199714" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZjFCCvSKsAI-taJlWg6qf33vHsi9GQ-1ua1XYf49xjCQnN1eJFW5WGNLY6gFRVzXpZ3qzB12s99aIjed16L04tXJ9l3b1FL9XUYQCIOzBfaPiX_f_0QhfwRgIU4Ecb-GWbROA5opCVYQ4/s200/Foto6+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">La Iglesia Románica, guarda en su interior un precioso crucifijo románico policromado. Aunque nunca he participado en una guerra ni he hecho ningún servicio militar o paramilitar, mi vida está marcada por las guerras. Mi nacimiento coincide con el fin de la Primera Guerra Mundial. Más tarde, en 1936, la Guerra Civil española interrumpió mi vida, no sólo externamente, sino también interiormente. Muchos de mis compañeros de escuela estaban en uno u otro frente; algunos perdieron allí la vida. Tres años en la Alemania nazi, hasta dos meses antes de que estallara la guerra en septriembre de 1939, me hicieron ver la brutalidad de tales regímenes militares. Al volver de nuevo a España, sufrí al saber que muchos compañeros de estudios estaban dispersos en diversos frentes y que ciudades enteras, que conocía, habían sido bombardeadas. La dictadura fue otra experiencia. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Los más de diez años de mi vida a orillas del Ganges, durante los cuales viví la condición humana en su forma más desnuda, influyeron profundamente en mi vida. Descubrí que la humanidad es plural, que el etnocentrismo occidental es sólo una perspectiva, casi minoritaria. Vi cómo puede vivirse la vida en plenitud cuando hay fe, aun con muy pocas comodidades. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Durante más de un cuarto de siglo, mi estancia en el mundo indio me confirmó aquello que desde mi infancia había sido un vago sentimiento: la identidad humana es transcultural y no puede tener, por tanto, un solo punto de referencia. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">La actividad académica en Estados Unidos me enseñó, una vez más, lo diferente que es el Nuevo Mundo de la vieja Europa y lo incomesurable de Oriente cuando quiere ser medido con patrones occidentales, o viceversa. Otro cuarto de siglo lo repartí entre una de las ciudades más ricas del Estado más rico de la nación más poderosa y su contrario (a doce horas de viaje), una de las ciudades más caóticas en uno de los Estados más subdesarrollados? de uno de los países más pobres del mundo: entre Santa Bárbara, en California, en los Estados Unidos, y Varanasi, en Uttar Pradesh, en la India. Mi vida interior era, literalmente, el único punto de unión entre dos esferas de mi vida. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Sin estas experiencias u otras comparables es prácticamente imposible superar la creencia moderna de que el desarrollo humano ha seguido una sola línea y que ésta culmina en las conquistas universales del homo technocraticus. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">No me he sentido entre Oriente y Occidente, sino en el medio, en sus versiones hindú/buddhista y cristiana/secular, que han pasado a formar parte de mi universo personal. Respecto a las anécdotas y a las llamadas experiencias religiosas de mi vida, prefiero mantener silencio.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Desde el mirador las vistas són fascinantes:</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi470Anj1E74CuZwo_1CpvndfcKFZVCsuvNP_N76lbc63R39qW1RiDO9q25Y33VznWq9t_lL7Ae7UxdkEGLUi8SwB3pc5jNHlISxnQFEOWRlprnXwE2m-cGh39yKHwxzblo-ExWywzhObER/s1600-h/Foto3+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032529962143232402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi470Anj1E74CuZwo_1CpvndfcKFZVCsuvNP_N76lbc63R39qW1RiDO9q25Y33VznWq9t_lL7Ae7UxdkEGLUi8SwB3pc5jNHlISxnQFEOWRlprnXwE2m-cGh39yKHwxzblo-ExWywzhObER/s200/Foto3+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">A continuación os transcribo algunos fragmentos de una conversación mantenida con Raimon Panikkar en una visita que le hicieron unos compañeros de la Facultad de Filosofía no hace mucho tiempo...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="color: red;">Conversación con Raimon Panikkar</span><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">“La casa de Raimundo (así llamado por sus amigos) se llama Can Felo; es una de las últimas del pueblo. Tavertet nos pareció muy bonito, por eso queremos volver para verlo de día. Las calles son como las de la Edad Media, de piedra y estrechas. Las casas son pequeñas, con tejados inclinados para la nieve, muy bajas (más o menos de dos plantas) y recubiertas de enredadera verde. Nos pareció un pueblo de muñecas...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Picando –llamando- en el cristal de una ventana apareció una mujer ya mayor; con unas señas, nos dio a entender que debíamos ir por delante para entrar. Así fue que cuando vimos la casa por delante, todos exclamamos, oh!; una inmensa biblioteca se presentaba ante nuestros ojos. ¡Qué biblioteca!. Una casa de madera y muy sencillamente decorada era el hogar de Raimon Panikkar...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Cuando Pablo empezó a hablar, explicó las razones por las cuales nos encontrábamos ahí. A todos nos inquieta la sociedad actual, somos críticos con ella y consideramos difícil vivir espiritualmente dentro de un ambiente que parece que lo único que valora es el materialismo. La consecuente pregunta fue, ¿cómo vivir en estas condiciones?, en otras palabras, ¿cómo vivir espiritualmente en una sociedad materialista?</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Respuesta: Todo pez que nade contra corriente está vivo?. Dando a entender que ser críticos con la sociedad es bueno. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Dije yo: sí, pero, la resistencia del agua a uno le agota; ir constantemente contra corriente es fatigoso. A modo de respuesta, una parábola de Kant sobre las palomas: Sin la resistencia del aire, las palomas no podrían volar. Si no existiese el aire, las palomas no podrían volar porque las alas no ejercerían ningún tipo de resistencia con el aire y por tanto no podrían elevarse, como los aviones. Lo ideal sería convertir las dificultades, el aire, en oportunidades, poder volar. Lo ideal es estar cómodo en una situación, cómodo con uno mismo para poder ser constante en una tarea, un camino, una actividad.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrtWqyOW4yhczWQyf1DjOExBxXMxMB-TZlb6pYNntCqbxSpY1qpJnw23zcLS-V_SdSmWK_kCuLPTo6WAHgCwa7GtxN6fSKOJynTxzQgPuG7ypXIqKigEfvx9Uq8cP2R7KUykdMmHg_Yg3U/s1600-h/Foto13+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032533741714453010" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrtWqyOW4yhczWQyf1DjOExBxXMxMB-TZlb6pYNntCqbxSpY1qpJnw23zcLS-V_SdSmWK_kCuLPTo6WAHgCwa7GtxN6fSKOJynTxzQgPuG7ypXIqKigEfvx9Uq8cP2R7KUykdMmHg_Yg3U/s200/Foto13+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">El sabio taoísta Zhuang Zi decía, cuando las ropas están hechas a nuestra medida, no somos conscientes de ellas, tampoco nos damos cuenta de que lo llevamos puesto. Del mismo modo, el hombre perfecto tampoco es consciente de sí mismo ya que, por así decirlo, es completamente transparente y no se interpone en su propio camino?. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Para poder avanzar no podemos basar todo nuestra energía en un esfuerzo controlado por la voluntad, ello significa un sacrificio permanente; debe fluir (como en el Tao), debe surgir fácilmente de nuestro interior. Es difícil, pero si se consigue, lo más heroico surge sin esfuerzo. En Las enseñanzas de Don Juan, Carlos Castañeda nos dice que el camino correcto es el que no está lleno de obstáculos para el caminante porque es su camino.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Vamos a ver... la gracia está en la sabia combinación entre, ir contra corriente pero de tal manera que estemos cómodos con nosotros mismo, como lo está el ojo o la oreja de nuestro cuerpo que no sentimos, para mantenernos constantes, fluyendo como lo hace el agua; Lao Zi utiliza la noción de wu wei. Wu significa no y wei forzamiento, acción, esfuerzo, actividad. Wu wei sería no forzamiento. Llevar a cabo todas las cosas sin forzarlas pero aprovechando las dificultades como oportunidades para fluir. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Raimon nos habló de una tercera dimensión de la existencia a lo largo de toda la conversación, pero sólo hasta el final le preguntamos qué quería decir con una tercera dimensión de la existencia. La primera es la dimensión de lo racional, la segunda, la dimensión de lo sensorial (la de los sentidos, lo que percibimos por ellos), y la tercera dimensión, es la interrelación existente entre todo lo que existe. Las relaciones entre lo cognitivo y lo empírico. Ésta está en entender las relaciones, gracias al pensamiento y a la capacidad de percepción. Es la dimensión mística o espiritual. En su libro Invitación a la sabiduría (citado en la bibliografía, páginas 88-91) describe esa tercera dimensión: </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">La mística: Si el primer centro engloba lo moral, el segundo lo psicológico y el tercero lo óntico, debemos hablar ahora de lo místico. Hay que ser prudente con el término «misticismo», ya que existe el peligro, como en un juego de palabras inglés, de que comience con mist (niebla) y termine con schism (escisión). Las cosas más sublimes y refinadas del mundo son aquellas que pueden corromperse más fácilmente. El auténtico misticismo, en cambio, pertenece a la armonía del no-saber, a la paz interior y a aquella permanente alegría que tan fácilmente puede convertirse en cinismo, indiferencia o inhumanidad. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Ufff... despues de ésta parrafada que se ha de digerir con calma, cosa que os recomiendo a todos, menos a los que ya hace rato que han dejado de leer, a que viene de gusto una cervecita fresca, o una cocacolita heladica, y por que no un cigarrito, eh?</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmkSkp7Gj8p5lcYALD0ONHwdLEOkRUK80Xzzrf8wl2nF7m810Af-Ke12QMVBDwXzDRXH5egxTNKwgCxIte3Qc6c5LIvapcjQn8g_B08DFx49R-Htar3GWOrUEw0I2XJZm2r3BPF4SXUgqZ/s1600-h/Foto4+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032531581345903058" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmkSkp7Gj8p5lcYALD0ONHwdLEOkRUK80Xzzrf8wl2nF7m810Af-Ke12QMVBDwXzDRXH5egxTNKwgCxIte3Qc6c5LIvapcjQn8g_B08DFx49R-Htar3GWOrUEw0I2XJZm2r3BPF4SXUgqZ/s200/Foto4+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">¿Qué significa la palabra «mística»? –continúa- Podemos utilizar la analogía del «tercer ojo». En la tradición griega se afirma, desde Platón, que la realidad puede conocerse a partir de lo empírico, es decir, a través de los cinco sentidos: vista, tacto, gusto, olfato y oído. La aisthesis es decir, la percepción sensible es una característica humana indispensable para toda práctica espiritual. Prescindir de ella puede traer graves consecuencias. La sensibilidad no es solamente humana, sino una parte constitutiva de la realidad. En ella reside la belleza. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Kosmos significa al mismo tiempo ornamento y mundo. Según la tradición grecoortodoxa del cristianismo, especialmente vinculada a la filosofía precristiana, el primer atributo de Dios es la belleza. Si alguien pierde la capacidad sensorial, está perdido. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Pero la sensibilidad ha de estar compenetrada no sólo complementada con el intelecto, con el nous, con lo espiritual, con el pensamiento, con nuestra consciencia intelectual. Cuando se da esta compenetración, podemos desarrollar nuestra sensibilidad, nuestra voluntad y nuestro pensamiento. El hombre es un ser sintiente, pero también un ser racional. No podemos menospreciar la dimensión intelectual de la persona; la razón tiene sus derechos, discutirlos sería suicida.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Entre las múltiples y variadas opciones que ofrecen los incoparables alrrededores de Tavertet, escalada, senderismo, Baumas –cuevas, galerías-, arqueología, gastronomía, etc., tambien se encuentra la del trail, por una pequeña pista forestal que lleva hasta el mismísimo Rupit, creo que unos 30 maravillosos e irrepetibles Kms. De los que yo os invito a realizar una primera etapa hasta Can Toni Gros a unos 15 Kms. De Tavertet, os iré intercalando alguna imagen...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2aEmq99ekyY2S3FVFgUSh_MiyNW6eLXc123ztF4TSKKi_OXos1Sh9E4VcRnRqkXE2LKijkwLPmzt7bpcx3KfHqiU30P62jjXExeiqBMXPdmCvYm1IyMpPl2adjOcgBMVqs3DrWq2RxPAr/s1600-h/Foto8+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032531581345903042" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2aEmq99ekyY2S3FVFgUSh_MiyNW6eLXc123ztF4TSKKi_OXos1Sh9E4VcRnRqkXE2LKijkwLPmzt7bpcx3KfHqiU30P62jjXExeiqBMXPdmCvYm1IyMpPl2adjOcgBMVqs3DrWq2RxPAr/s200/Foto8+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtsVGSQz8Xhwr1UtQbbAe2N7FNl_fPja5BZaC_x2U_641cxHt2QasnPWNC8UpgOO3wy8-wLIVtzakNtiE1DT0Fz6oVjJrDR3P7we2Cs9SW0qLiwLWxtnkQbmm2N2stsXlS_k5tm8mRkrBh/s1600-h/Foto9+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032531585640870370" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtsVGSQz8Xhwr1UtQbbAe2N7FNl_fPja5BZaC_x2U_641cxHt2QasnPWNC8UpgOO3wy8-wLIVtzakNtiE1DT0Fz6oVjJrDR3P7we2Cs9SW0qLiwLWxtnkQbmm2N2stsXlS_k5tm8mRkrBh/s200/Foto9+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><span lang="CA">Ahora que veo esta fotografía, si os fijais en el fragmento del Pantà de Sau que podéis ver, se aprecia el dique de la presa, allí comienza la pista que conduce a los muy audaces, desde allí abajo, hasta muy cerquita de donde está tomada ésta foto...</span><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">No obstante –prosigue Panikkar-, algunas culturas han reducido la imagen del hombre y el concepto de realidad a dos dimensiones. Este es el peligro inherente a toda civilización tecnocrática. Gente de todas las épocas, incluso de aquellas culturas con un modelo de pensamiento dual, nos recuerdan la existencia de un tercer ojo que nos abre a una tercera dimensión de la realidad. Siguiendo a Platón, podríamos llamar a la primera dimensión ta aistheta; a la segunda, ta noeta. y a la tercera, ta mystika: lo místico. Tenemos un tercer «órgano», que, al igual que los demás, nos conecta con la realidad. La dimensión material y espaciotemporal de la realidad corresponde a los sentidos. La dimensión intelectual de la realidad, tan real como la física, corresponde al intelecto, al nous. Al decir, por ejemplo, «justicia» o «verdad» expresamos también una fuerza física, ligada a los sentidos, que crea la realidad. Pero existe también esta tercera y complementaria posibilidad de percepción de una dimensión de la realidad, de otro modo invisible. Es lo místico, lo indecible, lo inefable, aquello que, si necesitamos denominarlo de algún modo, llamamos «nada» o «la nada». </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">La relación de esta tercera dimensión con la segunda es análoga a la relación entre ésta y la primera. El hombre no puede tener una percepción sensible que no esté de algún modo relacionada con lo intelectual o la consciencia. De la misma manera no se puede tener ninguna percepción intelectual sin que al mismo tiempo se haga presente la tercera dimensión, haciéndonos sentir que en la dimensión intelectual «hay más» de lo que nuestra razón puede captar. Con el intelecto, el ser humano intuye que la realidad, en todas sus formas, tiene una profundidad insondable. De la misma manera advierte que esta realidad podría ser distinta. Infinitud y libertad son dos experiencias humanas primordiales que presuponen la razón, pero que al mismo tiempo la trascienden.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3UKjNWjqtYh_UhtVsxbL67kg9fB_9XPdU8px5u1pWtWSQ_2arHAMCGpNk0R2PRbL-yE6qwQt83UdlvpmcWzT8eUwTqDyQuZqBEvQyzTkk0_Fg4djcp8QDLlMhAZDOy5vzTRmzxwVHIdaC/s1600-h/Foto10+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032531585640870386" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3UKjNWjqtYh_UhtVsxbL67kg9fB_9XPdU8px5u1pWtWSQ_2arHAMCGpNk0R2PRbL-yE6qwQt83UdlvpmcWzT8eUwTqDyQuZqBEvQyzTkk0_Fg4djcp8QDLlMhAZDOy5vzTRmzxwVHIdaC/s200/Foto10+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Me encanta el color de la Ginesta, no sé, o no recuerdo, como se llama en castellano (retama?), pero un día un hombre del campo me comentaba que esa planta era la avanzadilla del bosque, como resulta que no es apetecible para el ganado, el resto de árboles y plantas van creciendo tras su protección, extendiéndose...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Nuestros tres «órganos», puertas de percepción de la realidad, están indivisiblemente unidos. Cuando pienso, mi cerebro está implicado. Cuando siento, está implicada mi conciencia intelectual. También el tercer ojo está siempre presente. La realidad no se deja reducir a dos dimensiones. La función del tercer órgano es profundizar en los otros dos. La mística se ha desprestigiado, y con razón, cuando se ha querido hacer de ella una especialidad separada de las demás dimensiones de la vida.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir14EqR1HChaeBsJHXvZIv5VKJP_Bg7MMy-548-LNR3blHElkpb3dIgfVqek7afiou1-fB7y318p46wEWt5NyCyLvfKCayKCOYIhDCf1OCQx6d_blHtkarCENwkniJId20JvChTxa5T9nY/s1600-h/Foto15+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032533746009420338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir14EqR1HChaeBsJHXvZIv5VKJP_Bg7MMy-548-LNR3blHElkpb3dIgfVqek7afiou1-fB7y318p46wEWt5NyCyLvfKCayKCOYIhDCf1OCQx6d_blHtkarCENwkniJId20JvChTxa5T9nY/s200/Foto15+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Ese pueblecito que se insinua entre las colinas es Can Toni Gros y hasta él nos llevará la ruta de hoy.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXeybB3-iazMttBzZcsMrLlKoE30yYtG7G9EkYGpaRYJTmOxGbSr5BEe53KSzJqI9maSYUznalyJcoInYAd6cCkGraHNYahkKEU66mvTSE2wbrTOnHc3cjwZ4EAJfT3qpzVwinQr-EkFam/s1600-h/Foto11+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032533737419485698" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXeybB3-iazMttBzZcsMrLlKoE30yYtG7G9EkYGpaRYJTmOxGbSr5BEe53KSzJqI9maSYUznalyJcoInYAd6cCkGraHNYahkKEU66mvTSE2wbrTOnHc3cjwZ4EAJfT3qpzVwinQr-EkFam/s200/Foto11+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Como podéis ver no es que sea muy valiente, no me atrevo a acercarme demasiado al acantilado, no se si se le puede llamar vértigo, pero las alturas me dan respeto, trato de mantener una distancia de seguridad que sé excesiva, pero ni quiero, ni puedo evitarla...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Debemos –prosigue- intentar capturar la belleza de lo que nos rodea sin esperar nada de ella. Observar una cara bella sin intentar poseerla. Estar alegre por la simple contemplación de la belleza. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Esta manera de contemplar nuestro derredor me recuerda al Budismo Zen o al Taoísmo. En el libro de Alan Watts, Taoísmo, éste, nos insta a observar lo que sucede a nuestro alrededor adoptando una actitud en la que debemos simplemente permanecer allí, sin juzgar ni positiva ni negativamente, simplemente formamos parte de las circunstancias, del Universo. Sería como estar en una estado meditativo en el que no perseguimos ningún objetivo, simplemente estamos, existimos, pero nada más. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Watts nos dice: Escuchen el mundo real que se encuentra detrás de las palabras, una escucha que les permitirá adentrarse en el mundo real en el que no existen distinciones, porque todas las distinciones son creadas por el pensamiento. Tampoco existe, por así decirlo, ninguna identidad. El universo es simplemente tal como es. Cuando miramos sin nombrar, es decir cuando dejamos de decir: esto es una cabeza, eso una cara, esto es el cabello y eso es una mano, el mundo empieza a convertirse en un lugar muy diferente porque, en el mismo momento en que decimos “esto es una mano”, estamos dejando de ver la mano. Pero si miramos realmente una mano y no pensamos en ello, se convierte en algo milagroso. No obstante, no podemos forzarnos a no pensar, no podemos echar los pensamientos de nuestra mente. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Ahora bien, podrían preguntarme: ?¿Cómo es posible aprender a escuchar así? Porque yo pienso de manera compulsiva y no puedo dejar de hacerlo?. No empiecen, por tanto tratando de despojarse de sus pensamientos. Eso, según los taoístas, sería como tocar el tambor mientras se persigue a un fugitivo. Del mismo modo, si tratamos de dejar de pensar, acabamos pensando en dejar de pensar, lo cual genera una gran confusión. Lo que hay que hacer es dejar que la mente piense lo que quiera pero, en lugar de prestar atención al significado de las palabras que conforman los pensamientos, hay que tornarse consciente del sonido de las palabras. Escúchenlo todo como una mera sucesión de sonidos (A.Watts). </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Así, la belleza, la observamos sin generar ningún tipo de pensamiento al respecto.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Hablando de la contemplación de la belleza, sencillamente dejándoos llevar, probad, probad</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitF5DwlM_0cN6KyeQ_Pr2fhdrP25SKv2zkBalS_1pCNasXd7216BOLPH0v3mAALGMTFvDy0GKjLoPQ41ovsoiCm14gZz3m0eWmsyrYHrYTfs3xaOIfp2lXfVe4i0WsrDPW5BI9rGr11QFs/s1600-h/Foto14+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032533741714453026" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitF5DwlM_0cN6KyeQ_Pr2fhdrP25SKv2zkBalS_1pCNasXd7216BOLPH0v3mAALGMTFvDy0GKjLoPQ41ovsoiCm14gZz3m0eWmsyrYHrYTfs3xaOIfp2lXfVe4i0WsrDPW5BI9rGr11QFs/s200/Foto14+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Una de las preguntas a raíz de la conversación fue ¿Cómo cambiar el sistema?, ¿cómo cambiar las cosas y la situación actual? Su respuesta fue RENUNCIANDO. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Su cara se puso seria, tensa; frunció el ceño y guardó silencio varios segundos... tras una breve pausa comentó fijando la vista en la mesa, el mundo actual está peor que nunca. 1500 personas mueren al día por causa de guerra, 500 personas son mutiladas por las minas cada día. Hambre, enfermedades curables que ocasionan miles de víctimas porque no tienen acceso a medicamentos demasiado caros...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Tras unos meses de reflexión sobre esta respuesta uno empieza a entender o por lo menos a ver las dificultades que se nos presentan que no son pocas, pero que es posible. Nos dijo que hay que saber renunciar para ser LIBRE. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">¿Qué prioridades tenemos en la vida?, ¿qué es lo más y menos importante para nosotros?. Analizar qué ganamos y qué perdemos en cada decisión que tomemos que implique cambios sustanciales en nuestras vidas. Pensar a largo plazo, no a corto, porque de lo contrario nos volvemos miopes y podemos entrar en una dinámica que nos aporte más sufrimiento que no satisfacción, no digo felicidad porque este término es muy abstracto, no se concreta en nada, no me gusta. Prefiero, satisfacción, que a mi entender tiene que ver más con la plenitud, sentirse realizado, orgulloso de uno mismo, sereno, pacífico... </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Renunciar a comprarnos el último modelo de teléfono móvil, a cambiar de coche, por ejemplo, renunciar a comprar si no existe una verdadera necesidad. En términos económicos, habría que invertir más que gastar. La sociedad actual nos induce y lo hace bien, para esto está el marketing que identifica las necesidades o incluso las crea, más esta última opción que la primera, empujándonos a comprar cosas que en el fondo no nos hacen ninguna falta. Renunciando a un mayor consumo para ganar en libertad y en salud (no tener ansiedad por comprar, por ganar más dinero para poder comprar). Dice un proverbio chino, ?quien con menos se contenta más contento está?. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Tal vez deberíamos replantar nuestro estilo de vida actual, reflexionar sobre la tendencia que sigue está sociedad, que sin duda nos reporta mayor calidad de vida material, salud física, mayor oferta de productos y servicios de los cuales podemos beneficiarnos a un precio mucho más bajo que hace varias décadas, pero creo que hay una serie de preguntas a la cuales deberíamos responder francamente, ¿viviendo en las condiciones de vida que nos ofrece esta sociedad, estamos realmente satisfechos con nosotros mismos, vivimos en paz con nuestro interior, tiene nuestra vida algún sentido más allá del que hacer cotidiano?¿somos capaces de perdonar, de escuchar cuando mantenemos una conversación? </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<span lang="CA">La sociedad actual es sumamente SUPERFICIAL, carece de toda coquetería interior. Ya no existe ese interés por aprender, por cultivarse uno mismo, por hacer una obra de arte de uno mismo. Hemos perdido esa femenidad que todos llevamos dentro, esa coquetería interna. El culto a la persona y al interior se ha perdido. Uno debería HACER UNA OBRA DE ARTE DE CADA UNO. Sócrates nos insta con este aforismo: La vida examinada es la única que merece ser vivida. Pero este cultivo interior no puede venir de la voluntad, no puede suponer un esfuerzo muy duradero porque entonces fracasaremos en el intento. Esa energía tiene que venir del propio interior, tiene que ser como el amor de madre/hija, ese amor no es voluntad es algo más. Pues ese interés por aprender, cultivarse tiene que ser el mismo tipo de sentimiento y energía. </span><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">En la línea del desarrollo personal y el aprendizaje hizo un símil entre el crecimiento de una planta y el del ser humano. Así, dijo: Para que las plantas crezcan es necesario que tengan tierra, que se les riegue con agua, pero tampoco con mucha. Todas las plantas crecen en direcciones distintas, sus raíces se expanden por distintos caminos y todas crecen a ritmos diferentes, más rápidos o más lentos, pero todas al final se desarrollan. Cada ser humano tiene un ritmo de crecimiento diferente y hay que respetarlo porque al igual que no podemos estirar a una planta para que ésta crezca más rápido, no podemos forzar el desarrollo de una persona para que aprenda más rápido porque al igual que una planta sin más se rompería por la tensión, al ser humano le sucedería lo mismo. Tanto la planta como la persona tienen una resistencia y cuando se franquea ese límite se rompe. Pero eso sí, no hay que olvidarse de regar continuamente para absorber los minerales del agua y el agua en sí. Recuerdo que le pregunté, sí, pero, y, ¿con qué tipo de agua hay que regar a la planta? Mi memoria no alcanza a recordar la respuesta. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Cada Ser tiene un ciclo vital, una evolución que viene dada por la naturaleza y que por lo tanto es preciso respetar. El ciclo vicioso se rompe con el ciclo vital. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Existe una especie de bucle entre el conocimiento de los demás y el autoconocimiento. Si yo conozco a los demás me conozco más a mi mismo y a la inversa, si me conozco bien a mi mismo podré conocer mejor a los demás porque en el fondo somos seres humanos iguales, con sentimientos y limitaciones. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Deberías meditar un rato cada día, pero no meditar en sentido de sentarse y contemplar, sino entendida como reflexión. Es necesario estar cada día un rato en silencio con nosotros mismos para reflexionar, para sentir la soledad y conocernos más a nosotros mismos. Estar atentos a lo que sucede en vuestro interior. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Y todas esas reflexiones las recordaba yo, hoy mismo en lo alto de aquellas peladas rocas, rodeado de vacas, ovejas y rapaces que jugaban, o bailaban en las corrientes de aire... Y eso se lo debía hoy a mi querida “Llibertat!” que una vez más me daba las alas que todos necesitamos para volar...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMT8pZ4m_6f5WJFqLYu5zrcKLwPIpjvkx1kGcddYUKhCkEO99ywoL_UkWXvHSwc3E27KzRM-NM6Rj_CF4g0GTYMkOyA6tA94Da5w4LNeLq37N6A1djcyzoPYIlDrDHMWP0t-oQjiltL3fb/s1600-h/Foto16+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032535747464180290" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMT8pZ4m_6f5WJFqLYu5zrcKLwPIpjvkx1kGcddYUKhCkEO99ywoL_UkWXvHSwc3E27KzRM-NM6Rj_CF4g0GTYMkOyA6tA94Da5w4LNeLq37N6A1djcyzoPYIlDrDHMWP0t-oQjiltL3fb/s200/Foto16+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Nosotros somos responsables en un 75% de nosotros mismos. El otro 25% se debe a la genética, al karma o llamémoslo como queramos. Por lo tanto, somos responsables de nosotros mismos, las decisiones no son difíciles. Somos responsables de la mayor parte de nuestros actos y decisiones. Sólo nosotros podemos hacer una obra de arte de nosotros mismos. Deberíamos intentar no adoptar caretas en función de la situación y la gente con la que estemos. Deberíamos ser como somos ante cualquier situación y evitar ponernos una careta para falsear quienes somos. no deberíamos asumir roles. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Cuando se habla de reencarnación y se dice que uno se ha reencarnado, no es la persona que se reencarna en otro ser. El concepto de reencarnación está muy asociado con el individualismo. No somos nosotros los que nos reencarnamos. La sociedad occidental es muy individualista y ha asociado reencarnación con él mismo. </span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Bueno, pues se va acabando mi crónica de la salidita de hoy... Pero antes me viene a la memoria una de las mejores reflexiones que recuerdo de nuestro personaje:</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="color: red;">Sobre la vida y la muerte</span><br />
</span></div></div><div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">El en un tiempo famoso Libro de los veinticuatro filósofos dice que “Dios es una esfera infinita, cuyo centro está en todas partes y cuya circunferencia en ninguna”. No se puede concebir a Dios como separado del mundo –y por ende ni al mundo separado de Dios. No hay centro sin circunferencia ni circunferencia sin centro. </span></div><div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">En una discusión con Prigogine, muy preocupado por el problema del tiempo, yo le decía que hablar de “después del tiempo” o de “antes del tiempo” es una contradicción. La eternidad no viene después del tiempo... En una buena interpretación de la escatología cristiana, el juicio particular (en el momento de mi muerte) y el juicio final (presuntamente “al final de los tiempos”) coinciden.</span></div><div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Mi juicio va a ser mi juicio al morir, ¡no voy a tener dos! Pero el problema es que la muerte está ahí, ante nosotros, con toda su realidad problemática. ¿Cómo solucionar la aparente contraposición entre la muerte y la continuidad de la vida?</span></div><div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">A esto quiere responder mi metáfora sobre la gota de agua que cae al mar, que sería el morir, como describen tantos poetas orientales y occidentales. Ningún hombre puede hacer la experiencia de la muerte, sino sólo imaginarse el morir y experimentar el dolor por la muerte del ser amado. Si nos empeñamos en ser sólo gota, al fundirnos en el mar nuestra gota desaparece. Pero si nos descubrimos no como gota, sino como agua, comprendemos que nuestra agua no desaparece, ni siquiera deja de ser “esta agua”. El concepto agua no tiene límites ni fronteras, pero se trata de nuestra agua concreta y no de un concepto. “Vita mutatur, non tollitur”, canta la liturgia cristiana. No es un burdo panteísmo, como se achaca a la idea hindú de la transmigración de las almas; es algo mucho más sutil. La gota es el individualismo; el agua es nuestro verdadero ser.</span></div><div style="border-bottom-style: solid; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; padding-bottom: 1pt; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">La tempiternidad viene a manifestar que el ser y el tiempo están interrelacionados, de tal modo que no hay nada que permanezca sin ser tocado por el tiempo, ni siquiera la eternidad. “La realidad no se agota en la temporalidad: no es ahora temporal y después eterna, sino tempiterna, todo en uno”.</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA"><!--[if !supportEmptyParas]--> <!--[endif]--></span></div><br />
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">El regreso a casa rapidito por carretera, no sin antes parar –más que nada por el ritual y por no perder las buenas costumbres, en un bareto de ambiente motero D’Pas a la entrada de Roda de Ter...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_EOjc_eWEd60IfSOtXMO9P2rfgR2PEY3r7x-sgrqQ681czMAlBKdWuKx9f50oWprq-iLj55j74HsAVwjg-K45eEu9A5QQyIoQloStRvpxIjLb3NSzHXM7Al4mNwqAb4vAX9-S6AZhYiHl/s1600-h/Foto18+%28Small%29.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5032535945032675938" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_EOjc_eWEd60IfSOtXMO9P2rfgR2PEY3r7x-sgrqQ681czMAlBKdWuKx9f50oWprq-iLj55j74HsAVwjg-K45eEu9A5QQyIoQloStRvpxIjLb3NSzHXM7Al4mNwqAb4vAX9-S6AZhYiHl/s200/Foto18+%28Small%29.jpg" style="cursor: pointer; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Al fondo de la imagen podéis ver las altas mesetas de las que venimos...</span></div><div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; text-align: justify;"><span lang="CA">Con muy buen sabor de boca y el deseo de volver por allí, engrané primera, segunda... tercera... arrullado por el grave ronroneo del motor, armonizado por las dulces resonancias del Leo Vince...</span></div></div><span style="font-weight: bold;"><br />
</span>terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3025340138243639196.post-33741870903373405352007-02-01T18:27:00.001+00:002009-09-13T09:11:38.748+01:00RUTES AMB EL COR II<span style="color: red; font-size: 130%;">LOS COLORES DEL OTOÑO EN EL MONTSENY</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div align="justify"><br />
<br />
Llevaba varias semanas aguardando ésta salidita por los alrrededores de casa, mi intención, a parte de sacar a pasear a la burra que llevaba "varios días encerrá"...y al burro, claro!, era intentar mostraros el espectáculo fantástico del Otoño (la tardor, decimos en catalán)...<br />
Pensaba titular el post: "la más bonita carretera del mundo, con la mejor máquina" -juass, juass, juaaasss- pero no quiero pecar de pedante, ni herir susceptibilidades, así que... he sido modosito y he titulado el post sencillamente como habéis podido leer...<br />
Efectivamente se trata de una de las carreteras más bonitas e interesantes que conozco para hacer en moto, la que va de Espinelves a Sant Celoni.</div><br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026954050555636098" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeAP3m3P6L9xc2XonoCDLUr-mYQHfdZ5tW8UAGhArITlD4_joxylW2YHj13ueevsihyphenhyphenhRelmHcqiYStd0ZGB9ANt8k-sy8K9-uk3wQ62YwVcgaSZs_qS0vSZz5XoZLNWKL_FwUjVuTUwVm/s320/Mapa.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<div align="justify">Saldremos de Espinelves, dirección Coll de Revell, a unos 0.9 Kms. Tomaremos el desvío en dirección hacia Viladrau por la GIV-5201, a unos 3 Kms. Desvío a la izquierda para tomar la BV-5114, en dirección a Sant Marçal y Santa Fe del Montseny, que es donde empieza propiamente nuestro viaje. </div><br />
<br />
<div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026954931023931794" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjayU7z24_KgN-xbfKux23vOwetzNzde3Lzn1cL6hM2LIZVRDNOKiaiUgoZ12GRFCS2I4DWaeXxmmUuI72UBh8_cjoAdHcWZ5-cb64w0uvPdRZ1Zqj84vkVODP-4OxIB86oP4fZ090c-j0V/s320/Ruta1.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
me gusta esa pequeña recta en que los árboles -pinos y abetos- se van cerrando con la colina al fondo, cuando la recorres en sentido inverso, la sensación de tunel verde y frondoso es espectacular... y la colina va creciendo hasta llenar completamente el campo de visión... a veces me han dado ganas de soltar el manillar y dejarme llevar por la inercia hacia el cruce, todo ello claro a bajísima velocidad, simplemente por el deseo de sentir la sensación de ser tragado por la “verdosidad”.<br />
La primera parte de unos 8 Kms. Es espectacular, asfalto en buen estado –menos en los meses de invierno a causa del posible hielo- un trazado cómodo, con curvas abiertas en general, algunas con un buen peralte, otras no tanto, aunque siempre debemos estar atentos a los obstáculos que se pueden presentar, grava, piedras, animales salvajes, como jabalís y liebres -de notable tamaño- y como no, a los cientos de ovejas y cabras que algún pastor de los pueblos vecinos deja en libertad para que pastoreen, inocentes y desconecedoras de cosas como prisa, calzada, arcén, suelen pasar todas de golpe y a toda velocidad de un lado a otro con total imprudencia, además no está de más, estar atentos a los regalitos con forma de aceituna que van dejando en grandes cantidades aquí y allá, que por si no lo sabéis, en suficiente cantidad, pueden hacernos patinar y llevarnos al suelo.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026958079234959794" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhChVTS4jBQRVSEUj9uBZL1YBA0SyXbutc-CQ7OwMiyIinjv89H6cQPFy5tsMC308iB9ifHsbHYbeNs9CenT1jvTAZk9nrhiuOeb8HIkrYU2a9AhXicBmM7Ir9AX8zUeXRnpv7k6plq9F5A/s320/IMGP0803.JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<div align="justify">A unos dos Kms. Hay un primer mirador en el que podríais deteneros, con preciosas vistas del Matagalls, de la Plana de Vic, dels Cingles de’n Bertí y las estribaciones del Prepirineu al fondo. En ése día, la niebla intermitente, fué dificultando la perfecta visión de los alrrededores, incluso la propia circulación, pero con ello, no hizo sino aumentar la belleza, </div><br />
<div align="center"><img class="preview" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_0vnSMOhynDZ5dGtnCiPhQd-ByA5JmGYu5yQiVlGvTXc9jK6tUhyESfrAc3vy2BpiWhIYoltahEFZFIVobnvIKGpVv6ppcVPigmxFBBtOjRvvDMxMPd7URfeWM2oeQkmLPVOE3PjE_WqV/s320/IMGP0721.JPG" style="height: 233px; width: 292px;" width="292" /></div><br />
<br />
<div align="justify"></div><div align="justify">Si os fijáis, abajo, delante de la rueda delantera, nace una pista forestal que se interna por la ladera de la montaña, atravesando diversas casitas semi abandonadas, o directamente en ruinas, que sirven para guardar los rebaños, hay que ir con cierto cuidado pues sule haber partidas de cazadores, y aunque tienen la obligación de avisarnos, no siempre lo hacen con el rigor necesario, no será la primera vez que me cruzo con ellos, con sus perros enloquecidos y con alguna que otra víctima, no menos enloquecida que herida huye desesperada, para la que un peatón, o una moto, son la menor de sus preocupaciones.<br />
Después de un par de cerradas curvas a izquierda, los dias laborables no hay apenas tráfico y a los que os gusta refregar la rodilla por el asfalto, disfrutariais, quise hacer la foto en marcha, pero me dió un poco de "jiñe", bueno mucho en realidad, resultado, no se aprecia el encadenamiento de curvas a derecha e izquierda bien peraltadas...<br />
<br />
</div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026955373405563298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiySVIIS3vL7JHgiFwJjp8A_xzDGXrB6r0LLebiuo5TQ0CxSu4I-3ubkzrMFAmXcWJgiuIxtkR2lRDaPJ-FHKa0sJORCwfXkYmOhMlfWCH1POLgbqY4zFmbCLhMOm36sJTrtqZc6QBlTTXn/s320/Ruta2.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
pasamos a la otra vertiente de la montaña, con vistas excepcionales hacia la comarca de la Selva y con el día claro el mar en el horizonte, así como las estribaciones finales del Pirineu y el Montnegre,<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026961768611867106" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnk2cZGUSbM9SsrswSu2Ud-dK5xpfERM6GzCAoV6GMJaUt68mKwX51rF_X8TOmDJtsAPcKbyieLkrxncFUc4iO_fWgPFJczlpQy7_tMuoIFs0ObGSOmY9-CcTIOVyaFLm3AHuU4eaEyEE7/s320/Aigua+14.JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<div align="justify">sigue manteniéndose el firme excelente y el trazado magnífico, algunas fuentes de aguas frescas y riquísimas, nos acompañarán hasta Sant Marçal. </div><br />
<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026961171611412946" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzImemms4JBUiehOikgcWACZ2KsWjU5GnzsT3TVpyB6qJAnh5VLlaoRKZdImrF-81uEOu6MfFbrg7V-Gl6MBsSeb7klq565shqXRHYOaRsugLlLQDF8LyZRlo4f_FnmWc3AcgZcf7sD45u/s320/Ruta13.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
Pronto el paisaje se vuelve espectacular, la visión del Matagalls -Matapollos- se llama así porque la subida a pié es bastante fuerte y mas de un gallito se ha quedado sin aliento, y sobre todo de les Agudes el pico de 1764 mts. que tenéis ahi, </div><br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026962365612321266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKa_i01Qi0aM1GmiDVbTlcdnkqdz4ERG9olAiuV0bH-ESEuEMwBsuNbLYD3hFjWbaiu8cKyQbJ3wVqousUA9YAcVSQwEq4ej1N3q5O5MAxwQjP-whrUndgoh1MaelkgMKEQT1qgDZst7Ik/s320/Ruta3.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<div align="justify">domina la carretera que se va haciendo más estrecha y hermosa...<br />
Ahí hay una ermita románica del S XII, convertida ahora en un hotel privado, de todas formas, vale la pena aparcar un momento y subir hasta la notable cruz de madera en la colina de la izquierda, pasando por la Taula dels Tres Bisbes, a pié de carretera. Otra opción para los amantes del Off-Road, sería coger la pista forestal que nace junto al cartel de información del Parc Natural que les llevará hasta el pueblo del Montseny, en bastante buen estado.<br />
Desde la cruz de Sant Marçal la vista es insuperable, delante les Agudes del Montseny de más de 1600 mts. De altura, un poco más hacia el sur el Turó de l’Home (1668 mts.), a la derecha el Matagalls (1600), detrás la Selva, el Pirineu y el Mar, si tenemos ganas de andar un poquito, nos meteremos enseguida en los bosques de hayas que crecen en la vertiente norte de la montaña. En los días de niebla, como es un coll -un puerto-, las nubes pasan lamiento la montaña, multiplicándose la espectacularidad de la visita. </div><br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026967910415100498" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRXwoDgi3FbhsRe-176gKHvweBYWbLkqAHKe34GexdDpjHOhCrXfdfh29cEz8sKU8J-DrYHm0tEllz0ye1tNv_c7rxwHrZdDJfvnC0Ahl5ZCCxAfLS9EO-Poa27M-DFlcafovGCfrjlRUV/s320/Ruta27.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<div align="justify">Como podéis ver, la vista hacia el Matagalls desde el aparcamiento de Sant Marçal es preciosa.<br />
A partir de aquí, la carretera se estrecha algo más, se vuelve más sinuosa y el firme, aun siendo bueno, no es ya excepcional, atraviesa un frondoso y espectacular bosque de hayas y robles y otros muchos árboles que no me son tan conocidos, pero que se visten de gala multicolor ante nuestros asombrados ojos y dilatadas pupilas... </div><div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026964195268389378" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXz27YhP7mTlQzzMLFCN-B7n9nL2Sl-fwc_7JgUbO4UEyC0XVqa9GqNnRHKHto7G6w_JdvI7hrFcY8mJK0rrt2qfPd5TmrCKAndue8jGwPN-tsDNJSDuNAZTMarQWueM3lkCaObL8uB_9O/s320/Ruta25.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" />Unos pocos cientos de metros más adelante, hay un buen mirador sobre les Agudes, es el aparcamiento natural para los que quieren hacer la subidita a pié, en ese día, la niebla y la lluvia no te dejaban ver gran cosa...<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026965689917008434" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirlM7Xl6C3RzDFACu3t3KJlmCEfWWvjXNbsxVj7CDaHVIlHOnILjm8RQNKnfycNFAZ-h5PPKCE8B8Ba45Os1d3-3JyNvv-Wrx3xf8k5jQq_rUDqSwsZ4mO0SDAS7QwY4pkOXVd2vGD6rcZ/s320/IMGP0755.JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
Siguiendo con nuestra ruta avanzaremos por el oro lado de la montaña<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026964195268389394" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEInlvGXwBy4k0LYyYUglPQZjYfdkimfNU02kcTZl3KGuKFKJg-dqG3QfhUUAQnVF1SRbyemmbMA3VC-w3kLkzAuVHc9IWo2EhaC9p7eqcUc_WzJBfWHGNEYxqRb-mCiOooAvPs3py4RVB/s320/26VU.JPG" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<img alt="" border="0" height="269" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026970994201619074" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZWsaWHShcdi8Pswb2rjST_xDNJtCZJcd6nD25Pdb5XMEYBiTSnoxfjS2bcLaGcPbGxgZKh4qswiFb0YM6M9JyYLjvfquDSr-lzUR6VVJtvXnu2YwRv3ILrVfsMgCqliJf5sTnSVPVctkt/s200/Imagen1+(Small).jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 269px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 281px;" width="281" /><br />
<div align="justify">Unos 7 Kms. Más adelante, a la izquierda hay el desvió a Coll de Té, donde nace una pista forestal preciosa la “Carretera de Can Grabulosa” –pista de peaje- que en caso de interesarnos nos llevaría hasta Arbúcies, yo os propongo recorrer algunos Kms., en medio de un espeso bosque de árboles monumentales y preciosos.</div><br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026967914710067810" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjYMtfCHKuZatPlIwMcSbL-W8aFrgJPIfM6NagAEJLnsdpjAueVCVBKHxDqCEUmQT1WUNH8u8QCqRDTDoyJLphjYxhRAGi6aOwbbJ2B4ZigpQm56xvB761_zG_FevWYHbWBNgPfOWKxLTY/s320/Ruta24.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div align="justify">Hayas, abetos, robles, cedros, etc., suelo hacerla arriba y abajo, es preciosa, pero siempre doy la vuelta antes de llegar a la casa de los propietarios...Hoy he tomado un desvío para mostraros algo:<br />
</div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026967914710067826" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0yKKMdM6XfqsxmucI0kP4veZSuQxBvbIlvhKZz5AOSwMvjCmjKrHwGn76DiMj8B8BvdN6d-NYleMZugs-_U5aXfu8eNXlgKYNRjfbJ0ZJU_bUenO2F1hAChs8nZuP7pD5oIBEzLhmwBu/s320/Ruta26.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /> <br />
<br />
<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" height="242" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026970998496586402" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGBQhGwAAGqPMlyZrNPIRoPNtfEE6EtkeTB4NU3BdNsWN85U3r5dARbzxHETssgxSPwujQHXioIpNnzT8MTXwjzNNPwaDlZSdoDyT0l1TFnzMyjMT6dGtNp7EC3hHkFI2kO2LIl4SgU9DC/s200/Ruta4.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="183" /><br />
Esto es el corazón de un frondoso bosque de hayas, hace no más de quize dias las hojas estaban en los árboles y por todas partes crecían las amanitas muscarias - y de otros tipos, menos amistosas-, aunque no se aprecia aquí debajo de las hojas hay pistas, varias... </div><br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026973438038010562" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwkK5x3NUQ7lyCBYc66f_wWxgdr8OuiLjomvyNgS2hyZrK98HaH8R5fVuGLpxs1QzO697KPrbWUey3S_UKiwmL54kgQl7Gc3HxoOBSogTDC-qnltDTpN-neo0mb10eYwwegqs7ErN8n4_5/s200/Ruta16.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Precisamente delante del picopato hay una pista que lleva a un pequeño bosque de sequoyas que retraté en la Ruta de los árboles ornamentales I.</div><br />
<br />
<img alt="" border="0" height="192" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026971002791553714" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjry_iHj5otcPtYiakOIudvTPUpGnZObR2VWXC76pJ6_FEYB2YSmQUqm4axEFz2-CMGMAiODwZfWg4lRktA-n6YkX8tavjZuM9LAcUAqLSYOhUm1Yfzu74Elh9bxcVZd6DbjTbjpd96Tvoq/s200/Ruta5.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="264" /><br />
Unos pocos Kms. más adelante, aún en el interior del bosque, se encuentra éste círculo de piedras, según las crónicas era el lugar de reunión habitual de las brujas de la comarca...<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026973438038010578" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhJpADnhY4xbBnkv-Vb4C3J3VBoIJrivZ-L3X2lRPODlqOI9qCs1Wjjl0rR0YtaQ9GiqLIM71PPEclnio461c7XTo2SNm25I-Z4eqNpzWtKunvT8WMrXagr4aAaq-0KH40O2Re7qoBffO3/s200/Ruta6.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
<br />
<br />
Allí entre 1624 y 1640 fueron asesinadas mas de 60 mujeres acusadas de hacer hechizos, rendir culto al diablo y asesinar a niños... En el post “Una Ruta ensangrentada” os contaré algo del heroísmo de aquellas mujeres y de la brutalidad de los sacerdotes y hombres de leyes que las juzgaron...<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" height="240" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5026974838197349090" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxFbMhZlUQK7nqBL3xTggIQXJLknuuF5t9aelVaBGWzApyy1OLmaZLk64PpFG3jpB1axVjrc-iPeew2ytkdUEEkWfcv9rfmfAumpAjuOnUvUmpHCIYj-doE8M11SQ_IsVD1iqM2yKiM-q/s200/IMGP0332.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 240px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 242px;" width="242" /> <br />
<div align="center">Suelo venir con la moto, tanto de día como de noche, especialmente en verano, con mi perra ona -en una caja de frutas de las grandes y una red para que no salte-, con el tambor que me regaló una hechicera de los indios tao de Texas y unos cuantos cigarrillos y aquí medito sobre la “gloria” – más bien poca- y la estupidez –demasiada- humana...<br />
<br />
<img class="preview" height="243" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK3Xiej1oZo4NMlaEG0O96J9B5INvXrRVwS05Y4SrdGXswGt1pGbbOK1bQfLZD_MzZpljJOJJGbanj_0K4lh2Q65DxdYwraiQReYqsHDCpFchE_9MlOyX5yBFptmKuGY7ZP4CV5Qz8Je7H/s200/Ruta15.jpg" style="height: 243px; width: 186px;" width="186" /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br />
Volvemos a la carretera y la continuaremos en dirección hasta Santa Fé del Montseny, donde hay diversos bares, donde poder tomar un cafelito o lo que sea, uno de ellos l’Avet Blau es lugar de parada obligatoria de los moteros de todo tipo ceberreros, endureros y traileros, en ocasiones he visto más de 50 motos en el parking y siempre hay bastante buen rollito si teneis ganas de enrollaros y conocer a gente nueva. Comentaros que a unos 30 metros del bar, siguiendo otra pista forestal a la que no se puede acceder en vehículo de motor, se encuentra un enorme roble que dicen los lugareños es el árbol más alto del Montseny.</div><div align="justify">A un Km. Del bar, ya en Santa Fé del Montseny, está el Centre d’Informació del Parc Natural del Montseny, vale la pena entrar e informarse de la enorme variedad ecológica, plantas, árboles, fauna y tradiciones y costumbres de sus habitantes.<br />
En el exterior una decena de sequoyas monumentales, nos deslumbraran con sus magnificencia y enorme altura, para los que tengais ganas de profundizar algo más, el camino que lleva hasta el Restaurant Santa Fe –se come muy bien, el precio no es demasiado caro- continúa a pié, para llegar al Pantà de Santa Fe, lugar precioso, donde además de unas vistas excepcionales, </div><div align="justify"></div><br />
<br />
<div align="justify"></div><img alt="" border="0" height="167" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027056468345776882" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV7GLx83PczKjJGaAM9qEtQPHfT6MNCZMhq7_4wCcsh1j9dpNjgnzueg5FWpOWhKsAP_Bxfv2Qb-YDqzZ_aevY_jF9xoteGOmYrJyDqSKS1kL1gdRYBrhXHywExpCzdZzS_BRHdDFqC0wY/s200/REFLECTION.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="247" /><br />
<div align="justify"><br />
Ésta excepcional fotografía del Pantà de Santa Fe la realicé allá por el año de las Olimpiadas de Barcelona, con una máquina Rolleiflex del año 1955, el formato ha sido modificado...<br />
En el Pantá podréis ver (no coger) ejemplares de una rana roja, endémica del Montseny, así como frecuentemente, salamandras y tritones de otra especie endémica de por aquí...<br />
Siguiendo por la carretera, a poco más de un Km. A la derecha, hay un desvió que lleva hasta el Turó de l’Home y el pueblo de la Costa del Montseny. </div><br />
<div align="justify"></div><br />
<div align="center"><img class="preview" height="254" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-pe9AFgqR01XzjmfoVJB0Ajwz0di0AGBNnFz-VBWUZ1m_JVzVfQ3TVwgJoalnt-7iZUZwTFmQ8ighh9S6NjKtD_SlYAADhRgIcpO5CLts5NcHRbOIczc7DHVufwrs0XcBOyjSA_l11ODe/s200/Ruta7.jpg" style="height: 254px; width: 184px;" width="184" /></div><br />
<div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><br />
<div align="justify">El primer tramo, de unos 4 o 5 Kms. Es fantástico, tal vez los más bonitos para pasear en moto, tiene lugares tan maravillosos como éste que en la foto sólo recuerda vagamente a la belleza del lugar en sí...si los seguís llegaréis a un mirador a mano izquierda, donde hay varias antenas de telefonía móvil y repetidores de TV y radio, que da sobre el Vallés Oriental, el Vallés Occidental, el Maresme y el Mar. </div><div align="justify"></div><br />
<br />
<div align="center"><img class="preview" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2UZWVyNYkVzaPxBEqrBqOp9FHcBoR0Ip4pOpCob7FnC5JdwPxgbf-R1o2Pf1xcWMmNmsDgM7bh6L7Y4CjwQV6FsfubixPZnd_E4J4eKWyJG44gbY9to9bGX0UhKsyac3zb-f6pYWwKtpK/s200/Ruta9.jpg" style="height: 131px; width: 316px;" width="316" /></div><br />
<div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">El Tibidabo –en Barcelona-, Montserrat y el pre-Pirineu, pueden verse desde aquí, los lugareños añaden que en días excepcionalmente claros se pueden ver, entre las brumas y sobre el mar, la silueta de les Balears...no se si se trata de una leyenda –iba a decir urbana, pero diré rural- pero lo cierto es que en mi caso particular me inclino a decir que si...<br />
Es ante vistas como ésta cuando viene a mi memoria, un fragmento de un cantante de aquí, muy conocido y querido –Lluís Llac-, en una de sus canciones dice que: "Mi país es tan pequeño que des de un campanario se puede ver el campanario vecino...", efectivamente desde éste mirador puede verse una parte muy extensa de éste nuestro pequeño pero orgulloso país.<br />
Justo delante del mirador, en plena pendiente de la montaña, hay una cabaña de pastores, en bastante mal estado desde fuera, pero en el interior se puede dormir y encender un pequeño fuego, es un lugar habitualmente ocupado por excursionistas, pero también por moteros. </div><br />
<div align="justify"></div><div align="justify"></div><br />
<div align="center"><img class="preview" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVf2C-BrLbDzwQUEqUFVWlxkOQl2FofMVl_-xKg-HfboaMAqVcffHMHgEcWa0J5Ye495Gdl2q4mAfedT3FRD83wxarU2oVHePGfl6mo2b2tHDWf9yrpUYSr_JRCkIjCgNv8gqb1ArjsFoC/s200/Ruta8.jpg" style="height: 167px; width: 234px;" width="234" /></div><div align="justify">Esa carreterita, tiene 8 curvas de 180 grados como ésta y vários badenes que nos requeriran un cierto esfuerzo y atención en la conducción... si siguiéramos más adelante llegaríamos hasta el desvío para subir al Turó de l’Home, cosa que os recomiendo, siempre que la niebla no os impida ver un churro como sucede más a menudo de lo que quisiera...</div><br />
<br />
<div align="justify"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027062378220776274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVc_9xS70X_wl6UIZa9BaHitKxO5V_Wl_rRRC47dxGTPTcRd-SLWC55dpX3S0-3Wz6E76db5Yam_Sq1dwRtfaUyM6_068rbDcwGAEd4WalYllufFRmfYLxXVP3OBU2OFGITJYg8mqsojsf/s200/IMGP0194.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
<br />
Volviendo a la carretera BV-5114, veremos varios lugares de pic-nic, con mesas, etc., hay buenas fuentes. Tomaremos a la derecha en dirección a Campins, éstos son los Kms. De moto por antonomasia, todos los moteros catalanes los hemos hecho alguna, o algunas veces, buenas curvas peraltadas, firme algo irregular, debido a las raíces de los árboles que deforman el asfalto desde abajo, gravilla frecuente en algunas curvas ratoneras debido a las lluvias, algún pedrolo en mitad de la calzada a causa de los desprendimientos, vistas espectaculares que se van volviendo más y más impresionantes conforme vamos bajando en dirección a Campins, son unos 17 Kms. Aproximadamente, en los que cada uno según sus capacidades sabrá encontrar lo mejor de sí mismo y de su montura.<br />
Tendremos que vigilar, no tanto por nosotros mismos como por los vehículos que puedan venir en dirección contraria, especialmente cbr’s, o rr’s a toda pastilla, demasiado abiertos invadiendo nuestro carril, como por los enlataos que de repente se puedan parar a mirar el paisaje sin advertirnos, no hay domingo en que alguno de nuestros compañeros no vaya a dar con sus huesos al hospital...<br />
Hay diversos miradores en los que vale la pena detenerse a disfrutar.<br />
Llegados a Campins, seguiremos por la carretera hasta el cruce, giraremos a la izquierda, dirección a Sant Celoni, adonde llegaremos al cabo de 5 kms.<br />
En total unos 45 kms. De preciosa carretera de curvitas y más curvitas.</div><div align="justify">Después de tomar una coca-cola, decido volver a casa por el mismo camino, ya no dispongo de mucho rato y la verdad, el tiempo inestable, lluvia, niebla, sol, algo de viento, me impelen a volver de una tirada, lo antes posible.<br />
Aún quisiera poneros alguna afotilla más:</div><br />
<div align="justify"></div><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027064611603770210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK5faqgZeq4bmzCq7NRj0WEympsOzpQhCKyc9xPRI3_3tgzJUbw3Sr7zB65LkMyToU9r13eHFiyISJpWZ_z0WGv3zmikYRGPf85M6p7E5yQ2LRbt8r8GXGSt-TyaN8i2dJ6IH3_7HyCVCU/s200/Ruta10.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Marrones oscuros, más claros, amarillos, verdes, azules, rojos, ocres, una explosión de colores que en la foto no quedan lo suficientemente explícitos...<br />
<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027064615898737522" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqtlvoJbvN9TmnTcMbOn6oK7qAu7HFqZ5sQ_nR-i1YUvW6jFDeDVuD_YkbWMg0VZZOmY4B0huXGGghMkWdWvg7lid6brpQncC3YsX6Ej6yeOxyuVo_1DSBNHwUZ9GiT9F6nXIrCWzJ0B1x/s200/Ruta11.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
por la derecha al fondo podéis - con un poco de imaginación- ver el gran desnivel por el que pasa la carretera, abajo pueden verse los publos de Sant Hilari, Arbúcies y l'Eix Transversal una carretera...<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027064615898737538" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUuT65NSNLtECpef3DE3mrBdYhukYy1BVNpyLnY4lHHQhR-SRvEVteEFKYRVhCBuC5WGA59U_R37QRSc3xe4iHc_hNlxZfuTF6t8TqIZ10IgTSR3ckn7JjCcl1Mkq1cqoyK2bNF5RgIOaw/s200/Ruta12.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><br />
Finalmente otra instantánea de la pista que desde la carretera del Parc Natural lleva hasta casa...<br />
Bueno, esto es todo, sencillamente era para vosotros, espero que la disfrutéis tanto como yo.... Y si algún dia venís por aquí, pues ya sabéis...<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5027064620193704850" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdhYT2HHfR5K_UTb9VOwaQUL8AwhbOR31ljEPQFjhRVbYUoB63t3BPCYdssG4YW8S3Q2_C2JhPV1hu9FLa683af8nah39oUKYBcCPojZITmRQZn-l_n8gAQccAWS0B_3fGOYJDB_2IEd5H/s200/Ruta21.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" />terraxamanhttp://www.blogger.com/profile/15545512905298196541noreply@blogger.com0