dijous, 11 d’abril de 2013

MENORCA: LA ILLA MÀGICA DELS CINC (7) FARS I MOLT MES..



Menorca...Menorca... l'havia somiat tants cops. Coneixia Eivissa i Formentera des de l'any 1972, també Majorca des de que era una criatura; Dragonera  els primers anys d'aquest segle, però Menorca... es resistia, potser perquè de tant somiar-la, no m'atrevia a anar-hi, per a no esquinçar el somni. El turisme massiu, la excessiva calor a l'estiu, el fet de que no soc/som massa "platgeros", ni "fiesteros", sempre hi havia alguna excusa per endarrerir un viatge que a la fí s'ha produït amb els motius de renovar un pacte establert ja fa 41 anys, i també per a celebrar la meva jubilació.
Poder viatjar a l'abril, lluny de les aglomeracions i amb l'esplendor d'una recent primavera, és un luxe extraordinari que malauradament, només he pogut realitzar més enllà des seixanta anys.






Hi ha llocs que coneixem fins i tot abans d'arribar a ells, com si els haguéssim somiat o pertanyessin a la nostra imaginació. Llocs que en ser re-descoberts com a realitat exterior, ens infonen una emoció inexplicable. Sentim la seva nostàlgia com la d'una pàtria de tots aquells que van deixar la seva. Se'ns apareixen com un país misteriós dels nostres orígens.
Com definir-los? Com mantenir-los vius en el record?
Quan parlem d'ells, no podem sinó emprar paradoxes. S'està en aquests llocs quan un es troba lluny. Com més temps portem fora, millor els coneixes. Per contemplar, cal tancar els ulls. La seva ubicació és geogràfica, però està en la nostra ment. Són inconmesurables precisament a causa de la seva extrema limitació.
Qui no ha conegut un d'aquests llocs somiats que són realitat-o ​​que són realitat però abans han estat somiats-ha perdut alguna cosa important. Menorca està entre ells.





Actualment, que tant sona la paraula "màgia", ja és hora de tornar-li el seu significat original. Màgia significa poder, i sobretot imaginació. De vegades no té a veure amb el que entenem per realitat, i encara imaginari seu contingut és tan vàlid i important com qualsevol fet físic. Però en altres ocasions, la màgia va per davant de la pròpia "realitat". Ens l'explica amb antelació i crea els mites a través dels quals podem interpretar les històries, els llocs, els paisatges.
Aquesta és la màgia que mai perdrà el seu paper d'intermediària entre el món i l'home. I per això, les somnis solitàries, els ecos perduts de velles llegendes ens desperten imatges i sensacions tan íntimes i profundes que acaben sent transcendents. Aspectes que per a nosaltres són avui literatura, eren vistos en l'antiguitat com revelacions o presagis. I els llocs tenien sempre el seu numen propi, capaç d'infondre aquesta màgia ara en forma harmoniosa i clara, ara sota el llençol negre de la por.
Menorca és un lloc assenyalat, un enclavament màgic per a  l' "imaginador" solitari i també per als grans somnis col · lectius de les antigues religions. En aquest viatge, intentarem fer la nostra l'ànima enigmàtica i estranya d'aquesta illa que sembla-pel seu paisatge i la seva història-sortida d'una imaginació sobre humana. Potser d'un déu, o d'aquells gegants als quals els vells mites atribueixen la seva fundació.




Menorca era una illa somiada abans del seu poblament, abans de qualsevol soñante. Per això ens proporciona tantes entrades i tants mons. Per això, malgrat els seus escassos 689 quilòmetres quadrats, ens sembla inabastable ..
Molts, com el que això escriu, coneixíem Menorca molt abans d'arribar-hi. La màgia és només metàfora per explicar-la. (Extret del llibre "Menorca Màgica" de Carlos Garrido).


Però el motiu d'aquesta entrada és parlar dels fars de la Illa.










El Far de Favàritx (N 39º 59’- E 4º)





El Cap de Favàritx es troba a l’extrem est de l’illa, dins el Parc Natural de s’ albufera des Grao, l’únic parc natural de Menorca. 






Per als vaixells que vénen del nord i van cap el sud, aquest far és una guia essencial, com també ho és per als que naveguen rumb al port de Maó –Mô, que diuen per allà- . El far està situat al capdamunt d’un cap, de no gaire alçada, de roques fosques que contrasten amb la blancor del far… No hi havia ningú més… Estava sol. Vaig caminar per les roques fins que vaig trobar un racó per seure que m’oferia una vista excel·lent tant del far com del mar. Pràcticament no se sentia com petaven les onades contra les roques, ja que el mar estava tranquil. 





El cel s’enfosquia per moments, els tons morats anaven mudant en un blau cada vegada més fosc. I llavors es va encendre el far…(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)



El Far de Cap d’Artrutx (N 39º 55’ – E 3º 48’)







Dels cinc fars que tenia previst visitar, el d’Artrutx és el més urbà, perquè es troba en una  urbanització força a prop de Ciutadella. És l’únic far, doncs que té “civilització”  al seu voltant. Això li treu encant, es clar, per a contrarestar-ho, té al seu favor el fet de tractar-se d’una torre molt alta, majestuosa, de trenta-cinc metres, pintada amb unes gruixudes franges horitzontals que alternen els colors blanc i negre. A més, com que el far està situat a l’extrem oest de l’illa, ofereix una posta de sol esplèndida i vistes a la veïna illa de Mallorca, si el dia es mitjanament clar.






...només em va caldre caminar una mica fins a la vora del penya-segat, que és de poca alçada si es compara amb els que hi ha a la costa nord...(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)



El Far de Punta Nati (N 40º 03’ – E 3º 48’)








Vaig pensar que potser era el moment d’anar al de Punta Nati. Com que aquest far no té gaire atractiu per terra –es troba en una esplanada una mica inhòspita de la costa oest- i veient el bon dia que feia, se’m va acudir arribar-hi per mar. Contemplar-lo des d’un altre punt de vista potser em podria ajudar; després de dos dies d’intensa observació des de terra, em feia la impressió que el que podia aportar-me aquella perspectiva començava a esgotar-se...




La torre s’alçaca en un escarpat d’uns trenta metres; comparada amb altres fars, però, la torre de Punta Nati era força baixa, tot i que contava amb una gran edificació al seu voltant. Al meu darrera, el sol se submergia en la ratlla de l’horitzó. El cel era d’un vermell i taronja encesos. Una posta de sol fantàstica, altre cop.(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)



El Far de Cavalleria (N 40º 05’ – E 4º 05’)






El far... està plantat en un penya segat de vuitanta metres d’alçada, en un cap estret amb mar a banda i banda, i és el far de referència de la costa nord de l’illa.
El camí que cal recórrer per arribar-hi ja és en si mateix tot un espectacle. Arrenca en un desviament de la carretera de Es Mercadal i és un camí estret, amb murs de pedra seca, que travessa diverses finques abans d’arribar a l’encreuament de Cavalleria. Llavors el camí circula entre dos prats immensos i desemboca al port de Sa Nitja, un minúscul port-refugi per als pescadors els dies en què la tempesta els impedeix tornar a Fornells. 



Torre romana de vigilància a l'entrada  de la ciutat de Sa Nitja



Excavacions a la ciutat de romana de Sa Nitja




Des de Sa Nitja el camí comença a pujar el penya segat amb el mar a totes dues bandes. Al davant, el final del camí s’albira el far. És imponent.
Un cop al far, es pot fer una petita excursió a peu pels penya- segats que l’envolten. A la dreta, es veu la badia de Tirant i la bocana del port de Fornells, amb la Torre del Moro que l’identifica. A l’esquerra, queden la platja de Binimel·là i cala Pregona. I al davant, vuitanta metres d’espadat i l’illa des Porros...



(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)



El Far de l’illa de l’Aire (N 39º48’ – E 4º 17’)




Només em quedava per visitar un far, el cinquè i últim gran Far, el de l’Illa de l’Aire, un tros de terra deshabitat que es troba al davant de la punta sud-est de Menorca, no gaire lluny de la bocana del port de Maó. 



Des de la platja de Punta Prima, l’illa és veu clarament.(Extret del llibre L'illa dels 5 fars de Ferran Ramón - Cortés)



El Far de Ciutadella (N 40º 00’ – E 3º 50’)


 L'antiga ciutat de Ciutadella que va perdre la capitalitat de l'Illa a l'època de la dominació britànica, també compta amb un vell far.



El carrer de Ses voltes de Ciutadella


El Far de Punta Sant Carles Maó (N  39º 52’- E 4º 18’ )  






Situat a un extrem de la fortalesa de la Mola, prop de Maó es troba aquest modern far, l'antic molestava a les probes d'artilleria i va ser enderrocat






La Golden Farm, una de las villes més impressionants de l'Illa. El mateix esdevingué amb el personatge més conegut que ha passat per aquesta singular casa, ens referim a l’Almirall Horaci Nelson, qui, amb tota la seva flota va romandre a resguard en el Port de Maó l’estiu de l’any 1.800. Li agradava pujar al Predi de Sant Antoni per allotjar-se, gaudir-ne de les vistes i per a mantenir una situació privilegiada. La llegenda explica que és a la finca on és va trobar amb Lady Emma Hamilton.



No voldria finalitzar aquesta entrada sense una imatge de la sortida del Sol des del port de Maó -Mô-


Espero que us hagi estat útil i interessant.
Aquesta entrada està dedicada a la molt estimada companya Dolors Clota, amb qui tantes jornades hem compartit, en la dura feina d'educar al nostres alumnes i qui m'ajudà com en tants altres ocasions, en la preparació d'aquest viatge. 

Si voleu veure un informe sobre els monuments megalítics de l'Illa de Menorca, podeu fer-ho aquí:

http://terraxaman.blogspot.com.es/2013/04/las-taulas-de-la-isola-sacra.html


1 comentari:

Dolors ha dit...

Gràcies, Pepedu, per retornar-me amb les teves imatges i les teves paraules, la màgia de les meves estimades illes...